Breu història de l'ètica de la informació
Thomas Froehlich
School of Library and Information Science
Kent State University
Traducció: Assumpció Estivill
L'ètica de la informació s'ha anat consolidant al llarg dels anys com a disciplina en l'àrea de la biblioteconomia i la documentació, però el camp o el terme ha evolucionat i ha estat adoptat per moltes altres disciplines. Esbossarem un sumari breu de tots els vessants que actualment constitueixen l'ètica de la informació, que de fet es pot considerar com la confluència de les preocupacions ètiques dels mitjans de comunicació, del periodisme, de la biblioteconomia i la documentació, de l'ètica de la informàtica (inclosa la ciberètica), dels sistemes de gestió de la informació, de l'empresa i d'Internet. En el procés de mostrar aquesta evolució, destacarem algunes referències bibliogràfiques, tot i que, atesa la brevetat de l'article, el conjunt de les referències citades no pretén ser exhaustiu.
Als Estats Units, el camp de l'ètica de la informació té una història d'uns vint anys, que s'iniciaren primer en el camp de la biblioteconomia i després en el de l'ètica de la informàtica. Per exemple, una de les figures clau de l'àrea és Robert Hauptman, que ha escrit diverses obres i diversos articles sobre qüestions relatives a l'ètica. Ethical challenges in librarianship1 és un dels seus títols més coneguts i fonamentals. L'obra tracta algunes de les qüestions problemàtiques de la biblioteconomia: la censura, la privadesa, l'accés a la informació, l'equilibri en el desenvolupament de la col·lecció, la propietat intel·lectual, l'ús honest de la informació, els codis d'ètica i els usuaris problemàtics, per anomenar-ne unes quantes. En aquell moment, quan a les escoles de biblioteconomia i documentació es discutien qüestions d'ètica, aquestes s'incloïen en continguts d'altres matèries més àmplies. Per exemple, una assignatura sobre el treball de referència podia tractar alguns aspectes ètics d'aquesta tasca, com ara la competència de proporcionar una informació adequada o correcta. Tanmateix, no hi havia assignatures dedicades exclusivament als aspectes ètics del camp de la biblioteconomia i la documentació. Quan començaren a sorgir assignatures dedicades exclusivament a aspectes ètics, tendiren a desplaçar-se des d'un enfocament biblioteconòmic cap a una orientació més àmplia, que tenia en compte els aspectes ètics de la informació, de les tecnologies de la informació i de la informació a la societat. De fet, fins i tot en els seus inicis, el domini de les qüestions relatives a l'ètica de la informació afectava altres àrees: l'ètica de la informàtica, l'ètica dels sistemes d'informació, els aspectes ètics dels sistemes de gestió de la informació i la política de la informació.
Entre les primeres persones que empraren el terme ètica de la informació, hi ha Robert Hauptman, que l'utilitzà en el llibre mencionat més amunt i que el 1992 fundà el Journal of information ethics, i Rafael Capurro, que el 1988 escrigué un article en alemany sobre el caràcter i l'ètica de la informació, “Informationethos und Informationsethik”2. Tanmateix, algunes de les qüestions relatives a l'ètica de la informació ja es començaren a tractar cap al 1980: Barbara J. Kostrewski i Charles Oppenheim escrigueren un article, “Ethics in information science”, per al Journal of information science,3 on tractaven temes com ara la confidencialitat de la informació, la imparcialitat de la informació proporcionada a l'usuari o al consumidor, la qualitat de les dades subministrades pels distribuïdors en línia, l'ús de les instal·lacions de treball, etc.
Una de les primeres escoles que oferí de manera regular una assignatura centrada en els diferents aspectes de l'ètica fou l'School of Information Sciences de la University of Pittsburgh (http://www.sis.pitt.edu/~ethics/). La impartien els professors Stephen Alamagno, O.F.M., i Toni Carbo, que durant molts anys fou degana de l'escola esmentada. El 1990 oferien una assignatura de màster sobre ètica de la informació (Information ethics). A la mateixa època, la Kent State University oferia la meva assignatura, també en un programa de màster sobre qüestions ètiques per als professionals de la biblioteconomia i la documentació (Ethical concerns for library and information professionals), i al Simmons College s'hi impartia una assignatura sobre ètica de la informació organitzacional (Organizational /information ethics).
Malauradament, la majoria de les escoles de biblioteconomia i documentació dels Estats Units encara no tenen assignatures dedicades, de manera regular i exclusiva, a aspectes de l'ètica i, encara avui, les qüestions de tipus ètic i legal s'acostumen a presentar en el context d'un altre tema. L'any 1992, jo mateix escric un treball titulat “Ethical considerations of information professionals” per a l'Annual review of information science and technology (ARIST).4 Hi analitzava els principis ètics aplicats a les preocupacions ètiques dels professionals de la informació. Uns quants anys més tard, publico l'obra Survey and analysis of the major ethical and legal issues facing library and information services,5 per a la col·lecció Professional Series, de l'International Federation of Library Association and Institutions (IFLA).
A mesura que han anat passant els anys, el professorat de les escoles d'informàtica adopta també el terme ètica de la informació. Als Estats Units, i en funció de la institució acadèmica, molts dels departaments d'informàtica se centren en les dimensions teòriques de la informàtica (per exemple, s'interessen per la completesa o la consistència d'un llenguatge de programació), mentre que d'altres hi inclouen les dimensions aplicades. Molts d'aquests darrers departaments s'anomenen departaments d'informàtica i de ciències de la informació o de la documentació (Computer and Information Science), on la dimensió “documentació” (o “ciències de la informació”) representa el vessant aplicat de la informàtica. En aquesta àrea, s'han publicat llibres de text com ara The principles of information ethics, de Richard Severson,6 per qui els principis essencials de l'ètica de la informació són el respecte per la propietat intel·lectual, el respecte per la privadesa, la representació justa i la no-maleficència (o no fer mal). Un altre llibre de text, Computer and information ethics, de Marsha Cook Woodbury,7 tracta una gamma més àmplia de temes: delicte informàtic, copyright, privadesa, fiabilitat del programari, intel·ligència artificial i comerç electrònic. D'aquesta manera continua la tradició establerta per un dels llibres fundacionals de l'ètica informàtica, el de Deborah G. Johnson, Computer ethics.8 Entre les associacions o simposis dedicats a l'ètica informàtica, destaquen Computer Ethics: Philosophical Enquiry (CEPE) (http://cepe2005.utwente.nl/) i ETHICOMP (http://www.ccsr.cse.dmu.ac.uk/conferences/ccsrconf/).
Un altre llibre de text que intenta ampliar els aspectes de l'ètica informàtica i les qüestions ètiques dels sistemes de gestió de la informació, alhora que tracta de qüestions bibliotecàries, és Ethics of information management, de Richard O. Mason, Florence M. Mason i Mary J. Culnan.9 S'hi tracten qüestions relacionades amb els aspectes ètics dels sistemes d'informació, de les organitzacions i de la societat. Per a un bon resum de l'evolució de l'ètica de la informació fins al 1997, vegeu l'article de Martha M. Smith, “Information ethics”, publicat en l'Annual review of information science and technology (ARIST),10 que inclou una bibliografia extensa de fonts.
La ciberètica, una branca concreta de l'ètica informàtica, ha anat desenvolupant-se com una altra àrea d'interès de l'ètica. Segons Patrick Sullivan,11 la ciberètica podria reemplaçar l'ètica informàtica. La ciberètica se centra concretament en els aspectes ètics relacionats amb Internet o amb el ciberespai. Entre els temes centrals d'aquesta disciplina, hi ha els sistemes experts, la intel·ligència artificial i la capacitat dels robots per raonar. Hi ha diverses obres importants associades amb aquesta àrea: Shamans, software and spleens: law and the construction of the information society, de James Boyle;12 Code and other laws of cyberspace, de Lawrence Lessig,13 i Cyberethics: morality and law in cyberspace, de Richard A. Spinello.14
Un altre vessant de l'ètica de la informació és el que s'ocupa de l'ètica dels mitjans de comunicació. En el recull de textos sobre l'ètica dels mitjans de comunicació de Philip Patterson i Lee Wilkins, Media ethics: issues and cases,15 apareix el terme ètica de la informació, com a mínim en les darreres edicions. Matthew Kiernan, autor de Media ethics: a philosophical approach16 i professor de filosofia a la Leeds University, tracta qüestions com ara la premsa i el quart poder, la imparcialitat com a ideal regulador i l'engany, les mentides, la sexualitat, la censura i la violència en la premsa.
En resum, l'ètica de la informació ha anat evolucionant al llarg dels anys fins a ser un fenomen calidoscòpic promogut, en part, per la convergència de moltes disciplines sobre assumptes associats amb Internet. En el passat, es feia una distinció clara entre les qüestions ètiques associades al mitjà imprès, com ara la premsa, i la credibilitat de les fonts de referència, com succeïa en el camp de la biblioteconomia. Amb l'adveniment del web, les activitats de publicació es poden fer ràpidament i fàcilment, de manera que el tema de la credibilitat, que solia tenir perspectives diferents per a periodistes i bibliotecaris, ara s'ha convertit en una preocupació comuna —per exemple, la valoració de la credibilitat de llocs web, especialment d'aquells que pretenen proporcionar informació.
Un bon exemple d'un lloc on han convergit les diferents perspectives és l'International Center for Information Ethics (ICIE) (http://icie.zkm.de/), establert el 1999 per Rafael Capurro. L'ICIE és una organització que aplega erudits i professionals de tot el món i de totes les àrees temàtiques esmentades més amunt, així com d'altres. Un simposi recent de l'ICIE, fet l'octubre de 2004 al Center for Art and Media de Karlsruhe, Alemanya (http://icie.zkm.de/congress2004/), i patrocinat per VolkswagenStiftung, aplegà 45 erudits i professionals de 19 països diferents i de diverses disciplines, cosa que reflectí, en part, la diversitat dels membres de l'ICIE. Les disciplines incloïen informàtica, enginyeria informàtica, biblioteconomia i documentació, programació, filosofia, dret i gestió. Si bé la majoria dels participants provenien d'institucions acadèmiques, també hi eren representats diversos instituts i associacions —per exemple, el Centre for Computing and Social Responsibility (http://www.ccsr.cse.dmu.ac.uk/) i la Fundación Funredes (http://funredes.org/). El tema general del simposi era l'ètica de la informació i se centrà, concretament, en “Localizing the Internet: ethical issues in intercultural perspective”.
En la seva conferència inaugural, “Intercultural information ethics”, Rafael Capurro17 plantejava una sèrie de qüestions importants sobre els fonaments de la filosofia i de l'ètica, així com les seves arrels històriques occidentals. La filosofia occidental té una forta tradició en la història d'Europa i, sobretot, en la història de la Grècia dels primers temps. En aquesta societat de la informació tan globalitzada, podria ser problemàtic afirmar que els fonaments de l'ètica, sobretot de l'ètica de la informació, es basen en aquesta tradició occidental. Si estem intentant crear un diàleg genuí sobre valors ètics i raons ètiques en el món multicultural d'Internet, no se'ns pot lligar només a aquesta tradició, perquè, per exemple, els xinesos i els indis han tractat també el pensament i el raonament ètics, i els fonaments per a la resolució dels seus dilemes ètics poden no ser els mateixos que els de la societat occidental. De fet, seria presumptuós afirmar la superioritat de la perspectiva occidental. Per a una veritable ètica intercultural de la informació, cal prendre's seriosament les diverses cultures del món i les seves tradicions històriques. Això hauria d'incloure també la perspectiva feminista que, tant en la cultura occidental com en l'oriental, s'ha ignorat molt de temps o no ha estat prou valorada.
El tema de la conferència era provocatiu i suggestiu —exigia que els assistents pensessin més enllà de les seves pròpies tradicions. Mentre guardava aquest repte en la ment, el simposi de l'ICIE es dedicà a analitzar el paper ètic d'Internet per al desenvolupament social, polític, cultural i econòmic. Entre els treballs que tractaren aquests temes, hi ha els següents: “The Internet and community building at the local and global levels: some implications and challenges”, “The Internet: the missing link between the information rich and information poor?” i “Gendered views on the ethics of computer professionals”.
No és possible detallar en aquestes pàgines la diversitat dels aspectes tractats i presentats —els treballs es publicaran properament en l'International journal of information ethics (http://www.ijie.org/). Tanmateix, sí que es pot dir que els treballs, els ponents i els seus antecedents són prou indicatius del pluralisme que denota el terme ètica de la informació. Aquest pluralisme també queda ben reflectit en el lloc web INFOethics de la UNESCO (http://www.unesco.org/webworld/public_domain/legal.html).
En resum, l'ètica de la informació és una àrea dinàmica i en evolució, que flueix de diverses disciplines i de diverses perspectives i cultures, i això és important en un moment d'intercanvi i de diàleg intercultural.
Referències bibliogràfiques
1 Robert Hauptman, Ethical challenges in librarianship (Phoenix, AZ: Oryx Press, 1988).
2 Rafael Capurro, “Informationsethos und Informationsethik. Gedanken zumVerantwortungsvollen Handeln im Bereich der Fachinformation [Information ethos and information ethics. Ideas to take responsible action in the field of information”, Nachrichten für Dokumentation, vol. 39, no. 1- 4 (Feb. 1988), p. 1-4.
3 Barbara J. Kostrewski, Charles Oppenheim, “Ethics in information science”, Journal of information science, vol. 1, no. 5 (Jan. 1980), p. 277-283.
4 Thomas J. Froehlich, “Ethical considerations of information professionals”, Annual review of information science and technology, vol. 27 (1992).
5 Thomas J. Froehlich, Survey and analysis of legal and ethical issues for library and information services, UNESCO Report (Contract no. 401.723.4), for the International Federation of Library Associations. IFLA Professional Series (Munich: G. K. Saur, 1997).
6 Richard J. Severson, The principles of information ethics (Armonk, NY: M. E. Sharpe, 1997).
7 Marsha Cook Woodbury, Computer and information ethics (Champaign, IL: Stipes Publishing, 2003).
8 Deborah G. Johnson, Computer ethics (Englewood Cliffs, NJ: 1985).
9 Richard O. Mason, Florence M. Mason, Mary J. Culnan, Ethics of information management (Thousand Oaks, CA: Sage Publications, Inc. 1995).
10 Martha Montague Smith, “Information ethics”, Annual review of information science and technology, vol. 32 (1997), p. 339-366.
11 Patrick F. Sullivan, “Ethics in the computer age”. In: Kizza, Joseph Migga (ed.), Social and ethical effects of the computer revolution (Jefferson, NC: McFarland & Co., 1996).
12 James Boyle, Shamans, software and spleens: law and the construction of the information society (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1996).
13 Lawrence Lessig, Code and other laws of cyberspace (New York: Basic Books, 1999).
14 Richard A. Spinello, Cyberethics: morality and law in cyberspace (Boston: Jones and Bartlett Publishers, 2003).
15 Philip Patterson, Lee Wilkins, Media ethics: issues and cases (Boston, MA: McGraw Hill, 2002).
16 Matthew Kiernan, Media ethics: a philosophical approach (London: Routledge, 2002).
17 Rafael Capurro, “Intercultural information ethics”. In: International ICIE Symposium 2004, Localizing the Internet: ethical issues in intercultural perspective. Karlsruhe, Germany: Center for Art and Media, October 4-6, 2004. Propera publicació a: International journal of information ethics.