Memòria d'activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 2003-04

Sumari

1  Introducció
2  La Facultat
    2.1  Càrrecs i òrgans de govern
    2.2  Dades de matrícula
    2.3  Comissions
    2.4  Edifici i instal·lacions
3  Activitat acadèmica
    3.1  Docència
    3.2  Activitats acadèmiques
    3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals
    3.4  Publicacions de la Facultat
4  Alumnes
    4.1  Oferta de beques
    4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
    4.3  Premis extraordinaris
    4.4  Activitats
5  Serveis
    5.1  Aules d'informàtica
    5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
    5.3  Servei d'Ofertes de Feina (SOF)
Apèndix.  Centres que han rebut alumnat de Pràcticum el curs 2003-2004

1 Introducció

Actualment, la universitat espanyola està immersa en el procés de redefinició de les seves titulacions per adaptar-les a l'espai europeu d'educació superior (EEES). Aquest espai parteix de les declaracions de la Sorbona i de Bolonya i ha d'estar en funcionament l'any 2010. Atenta a totes les innovacions docents, la Facultat ha estat activa en aquest procés des del primer moment, organitzant jornades i seminaris sobre el tema i, també, facilitant la formació del professorat en la nova metodologia docent, que és una de les bases del futur EEES. El curs 2003-04 sobretot, la Facultat ha fet un avenç important en aquesta direcció i ha aconseguit fites que la situen en una posició destacada per afrontar el futur europeu dels ensenyaments de l'àrea de la biblioteconomia i de la documentació.

En primer lloc, ha estat des de la Facultat s'ha coordinat el Proyecto de diseño de plan de estudios y título de grado en Información y Documentación, en el marc de la I Convocatoria de Ayudas para el Diseño de Planes de Estudio y Títulos de Grado de l'Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. Aquest projecte ha culminat amb la publicació del llibre blanc de la nova titulació adaptada al model de l'EEES, el Título de grado en Información y Documentación (Madrid: ANECA, 2004), i ha significat un treball continuat des que s'ha fet pública la convocatòria d'ajudes, el maig de 2003, fins al lliurament del projecte, la primera quinzena de març de 2004. Les directrius de l'ANECA per a l'elaboració de la proposta, molt sistemàtiques i comprensives, han facilitat l'anàlisi a fons de la situació actual dels ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació i de Documentació —tant a Espanya com en altres països europeus—, i del mercat de treball i la inserció laboral dels titulats a Espanya. A partir d'aquest coneixement de la realitat, s'ha fet una definició del perfil i de les orientacions professionals dels titulats i dels continguts troncals de la nova titulació de grau o primer nivell. L'informe final ha estat el resultat de la revisió de molts esborranys i de moltes reunions amb els diversos col·lectius implicats: els representants dels centres que han col·laborat en el projecte —totes les universitats espanyoles, públiques i privades, que imparteixen els ensenyaments de l'àrea— i, indirectament, el professorat d'aquests centres; els col·lectius professionals —col·legis i associacions professionals i altres representants dels ocupadors—, i els graduats recents. El document resultant ha estat aprovat per unanimitat en la darrera reunió plenària dels representants dels centres, el febrer de 2004.

En segon lloc, durant el curs 2003-04, els dos ensenyaments de la Facultat han continuat treballant en la línia encetada el curs passat, per anar implantant el sistema de crèdits europeus (ECTS). Així, s'han recollit dades sobre les hores de treball que l'alumnat dedica a cada una de les assignatures del pla d'estudis, de manera que aquesta informació ajudarà a configurar uns plans docents més en sintonia amb la nova metodologia docent, que ha de derivar de l'adopció de l'ECTS.

Finalment, a la darreria d'aquest curs, l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació ha estat un dels cinc ensenyaments de la UB que participen en el Pla pilot d'adaptació a l'EEES del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. L'objectiu d'aquest Pla és proporcionar al professorat les eines necessàries per adoptar l'ECTS i la nova metodologia docent que se n'ha de derivar. Així mateix, l'alumnat de nou accés obtindrà, en graduar-se, el títol homologat i el certificat de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que acredita que la seva formació universitària s'adequa a les directrius europees.

Una altra de les tasques dutes a terme aquest curs ha estat la de completar l'avaluació de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació, iniciada el curs passat. Després d'una sèrie d'ajornaments, la visita del Comitè d'Avaluació Extern ha tingut lloc el febrer de 2004; al mes de juliol es completa l'informe final de síntesi. Des de la Facultat, aquest procés es valora molt positivament, i també la idoneïtat del moment en què s'ha dut a terme, ja que les dades obtingudes arriben en el moment just per integrar-les en l'adaptació de les titulacions a l'EEES, que forçosament s'ha de posar en marxa tan aviat com es disposi de la legislació que ha d'ordenar l'estructura de les noves titulacions.

L'aplicació del nou model organitzatiu de la UB, derivat de l'aplicació de l'Estatut, ha estat una altra de les ocupacions de la Facultat al llarg d'aquest curs acadèmic. L'elaboració i aprovació del nou Reglament del centre; la creació de noves comissions, dins de la Facultat, que assumeixen les funcions de les comissions de l'antiga Divisió V, i la participació de la Facultat en algunes de les comissions delegades del Consell de Govern, són conseqüència d'aquesta reorganització. També ho és la tasca afegida que tot això suposa tant per a l'equip deganal com per al professorat. L'aplicació del nou model també ha suposat la creació de l'Administració de Centre de Biblioteconomia i Documentació / Campus de Sants i la posada en marxa de noves unitats administratives que gestionen assumptes relatius al personal, a la recerca, etc.

Durant aquest període s'han continuat millorant les infraestructures i els equipaments del centre —renovació del parc informàtic amb la compra de nous PC i de quatre canons de projecció destinats a la docència, instal·lació d'aire condicionat a dues aules i a un despatx, renovació d'alguns finestrals, etc. Tanmateix, una vegada més, no ha estat possible l'ampliació necessària dels espais de la Facultat, que continua patint aquesta mancança, que voldríem que no fos endèmica.

També en l'apartat de millores, cal destacar que aquest curs s'ha iniciat l'organització i inventari de la documentació històrica del centre —tant la textual com la gràfica—, que fins ara no s'havia pogut dur a terme per manca de recursos. Hi han treballat tres alumnes, que han estat supervisades pels professors Jordi Andreu i Assumpció Estivill.

I, entre tot això, hem continuat actius en el camp professional i hem procurat que el nostre alumnat tingui un coneixement directe de la professió i dels professionals. Les llistes de visites, d'activitats organitzades en el marc de les classes, de centres que han acollit alumnat en pràctiques i, també, el nombre de convenis de pràctiques amb empreses i institucions —que, un any més, ha superat els rècords anteriors—, mostren que aquest objectiu continua sent una de les nostres prioritats. Enguany, per exemple, destaca el nombre d'activitats que s'han organitzat conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Les dades que es donen a continuació recullen l'activitat de la Facultat i els seus assoliments al llarg del curs 2003-04.

2 La Facultat

2.1 Càrrecs i òrgans de govern

Equip deganal

El curs 2003-04, l'equip directiu del centre ha estat format per les persones següents:

 

Degana:	Assumpció Estivill Rius.
Vicedegans:	Miquel Centelles Velilla i Cristóbal Urbano Salido (des del desembre de 2003).
Secretari:	Àngel Borrego Huerta.

Caps d'estudis

Maite Comalat Navarra (Biblioteconomia i Documentació) i Carina Rey Martín (Documentació).

Administradora de centre de Biblioteconomia i Documentació / Campus de Sants

M. Lluïsa Padilla Andrade (a partir de gener de 2004).

Cap de secretaria

M. Lluïsa Padilla Andrade (fins al desembre de 2003) i Montserrat Vall Cornellana (a partir del gener de 2004).

Cap de l'Oficina d'Afers Generals

Miquel Àngel Esteva Saló.

Junta de Facultat

Al llarg del curs s'han fet quatre reunions ordinàries de la Junta de Facultat —el 7 de novembre de 2003 i el 16 de febrer, el 28 d'abril i el 22 de juny de 2004. En aquestes reunions, la Junta ha estat informada, entre altres assumptes, dels acords presos pels òrgans de govern de la UB; del procés d'adaptació al nou Estatut de la UB i de les seves implicacions en l'organització general de la Universitat i de la mateixa Facultat; del procés de convergència europea en general i del desenvolupament de la proposta de nova titulació en Informació i Documentació, coordinada per la Facultat i duta a terme amb el suport de l'ANECA, i de l'avaluació externa de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació. Entre els acords presos, destaquen l'aprovació del Reglament de la Facultat i de la creació de les comissions Acadèmica, de Doctorat i de Professorat, i el nomenament en funcions dels seus membres.

El curs 2003-04, la Junta ha estat formada per les persones següents: Ernest Abadal, Jordi Andreu, Mònica Baró, Miquel Centelles, Maite Comalat, Assumpció Estivill, Jesús Gascón, Núria Jornet, Teresa Mañà, Àngels Massísimo, Carina Rey, Josep Manuel Rodríguez Gairín, Anna Rubió, Andreu Sulé i Cristóbal Urbano, com a representants del professorat ordinari; Ferran Burguillos i Rosa Seguí, en representació del professorat associat; Lourdes González, Carlos Muñoz i M. Lluïsa Padilla, com a representants del PAS, i Cristina Andrade, Manel Campos, Maria Garcia, Susana Gil, Gemma Josa, Gemma Medina, Francesc Xavier Mundet, Daniel Peral i Montserrat Romagosa, com a representants de l'alumnat des de les eleccions d'estudiants que han tingut lloc el mes de març de 2004.

2.2 Dades de matrícula

El curs 2003-04, les dades de matrícula han estat les següents:

 

Alumnat de la diplomatura:	611
Alumnat de la llicenciatura:	252
Alumnat del curs de complements de formació:	60
Alumnat del programa de doctorat:	35
Total:	958

Pel que fa al nombre de títols demanats, de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació s'han gestionat 95 títols l'any 2003 i 33, el 2004 —fins al mes de juny—; de l'ensenyament de Documentació se n'han gestionat 58 l'any 2003 i 12, el 2004 —també fins al mes de juny.

2.3 Comissions

Comissió Acadèmica

Al llarg del primer semestre han funcionat, com a delegades de la Junta de Facultat, dues comissions acadèmiques —una per a cada un dels ensenyaments del centre. El nou Reglament del centre preveu una sola comissió acadèmica, que tindrà la funció principal de supervisar la docència i l'organització dels ensenyaments.

La composició d'aquesta Comissió és la següent: Miquel Centelles, que la presideix per delegació de la degana; Maite Comalat i Carina Rey, caps d'estudis dels dos ensenyaments de la Facultat; Mònica Baró, Antoni Cosculluela, Constança Espelt, Àlex Haro i Andreu Sulé, com a representants dels departaments que tenen assignada docència als ensenyaments; Patrícia Aleu, Manuel Campos i Francesc Xavier Mundet, en representació de l'alumnat, i Montserrat Vall, com a secretària de la Comissió, per delegació de l'administradora de centre.

La Comissió, que s'ha constituït el 6 de maig, ha treballat intensament en la revisió dels plans docents de totes les assignatures.

Comissió de Professorat

Aquesta Comissió s'ha constituït el 13 de maig, d'acord amb el Reglament de la Facultat. Entre d'altres, té les funcions de proposar els membres de les comissions d'accés i de contractació de personal acadèmic; de vetllar pel desenvolupament correcte dels concursos per a la provisió de places del personal acadèmic contractat; de notificar les peticions de canvi de situació administrativa del professorat adscrit al centre, i d'informar sobre l'elaboració de la relació de llocs de treball i els canvis de denominació, d'amortització, de minoració i de redistribució de les places docents.

Formen la Comissió les persones següents: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal, en representació del Departament de Biblioteconomia i Documentació; Maite Comalat i Carina Rey, com a caps d'estudis dels ensenyaments homologats de la Facultat; Susana Gil, com a representant de l'alumnat, i Marta Segarra, com a secretària, per delegació de l'administradora de centre.

Comissió de Doctorat

La Comissió de Doctorat s'ha constituït el 8 de març. Les seves funcions tenen a veure amb els processos i procediments dels programes de doctorat, com ara el control dels calendaris de gestió dels estudis; les decisions sobre l'accés, els trasllats, les convalidacions o adaptacions en circumstàncies determinades; l'aprovació del tribunal per al DEA; l'acceptació de directors de tesi que no són del departament responsable del programa; l'admissió a tràmit de les tesis doctorals; etc.

Formen la Comissió: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal i Antoni Cosculluela, en representació dels departaments que tenen docència en el programa; Àngels Massísimo, en representació de l'alumnat, i Montserrat Vall, com a secretària de la Comissió, per delegació de l'administradora de centre.

Comissió de Recerca

La Comissió de Recerca ha començat a funcionar el 30 de juny. D'acord amb el Reglament de la Facultat, la Comissió ha de proposar a la Junta plans anuals i pluriennals de promoció de la recerca a càrrec dels contractes programa de recerca de la Universitat i de la Facultat; ha d'aprovar les convocatòries d'ajuts a la recerca i nomenar les comissions d'avaluació pertinents; ha de dur a terme els informes relacionats amb les atribucions i les competències de la Facultat en el camp de la recerca que la Junta de Facultat li encomani, i ha d'elaborar els informes que li demani la Comissió de Política Científica de la Universitat.

La composició de la Comissió és la següent: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal, com a representant dels departaments adscrits a la Facultat; Carina Rey, en representació dels grups de recerca; Víctor Cavayé, en representació dels becaris de recerca, i Teresa Utrera, com a secretària, per delegació de l'administradora de centre.

En la primera reunió, la Comissió ha aprovat un document amb les línies estratègiques de recerca en informació i documentació, i també dues convocatòries d'ajuts a la recerca per a l'elaboració de tesis doctorals i per al finançament o cofinançament de projectes de recerca.

Comissió de Biblioteca

La Comissió de Biblioteca va ser aprovada en la Junta de Facultat del 8 de novembre de 2001. Actualment, el nou Reglament de la Facultat en recull els objectius, les funcions i la composició. Aquesta Comissió té la funció principal de ser un espai de comunicació entre el professorat i l'alumnat de la Facultat i els responsables del servei. La Biblioteca té un paper fonamental de suport a la docència i a la investigació; per això, la Comissió ha de vetllar perquè se satisfacin les necessitats i els interessos de tots els usuaris. Les funcions específiques que se li assignen són, entre d'altres: treballar les qüestions de polítiques generals que la mateixa Biblioteca o els usuaris considerin oportunes per traslladar—les a la Comissió de Biblioteques delegada de la Junta de Govern; col·laborar en les polítiques de desenvolupament de la col·lecció; assessorar sobre les qüestions tècniques que la Biblioteca consideri oportunes, i fer propostes de nous serveis, presentacions a les comunitats que s'atenen, etc.

Formen la Comissió de Biblioteca: Conxa Álvarez, directora de la Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació; Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Concepción Rodríguez i Nora Vela, representants del professorat, i Gemma Medina, representant de l'alumnat.

La Comissió s'ha reunit al mes de juny per tractar temes com ara la manca d'espai, la renovació de l'equipament informàtic —que s'ha anat posposant any rere any— i les subscripcions a revistes i a llibres electrònics. Entre altres qüestions, s'ha informat del pressupost que s'ha assignat per a la compra i subscripció de llibres, revistes i altres materials; del pressupost ordinari, i de l'estat dels projectes en funcionament, com ara la conversió del catàleg manual i l'actualització del tesaurus. Així mateix, la Comissió ha aprovat la proposta de la cap de la Biblioteca de crear un grup de treball que es responsabilitzi d'elaborar un document estratègic sobre com hauria de ser la Biblioteca de la Facultat.

Comissió de Dinamització Lingüística

El nou Reglament de la Facultat considera la Comissió de Dinamització Lingüística (CDL) com una comissió delegada de la Junta. Els seus àmbits d'actuació són la detecció de necessitats lingüístiques i la proposta d'actuacions de normalització; la difusió d'informació sobre propostes i serveis de normalització lingüística —com ara la difusió de productes, d'oferta de formació, de serveis tècnics, del pla de dinamització, etc.—, i l'organització d'actuacions d'animació lingüística.

La Comissió de Dinamització Lingüística està formada per Núria Jornet, presidenta; Àngel Borrego, representant del Deganat; Anna Rubió, com a representant del professorat; M. Lluïsa Padilla, en representació del PAS; Gemma Medina, en representació de l'alumnat, i Marc Ortiz, becari que la Comissió comparteix amb les facultats de Filologia i de Matemàtiques.

La CDL publica El full de la CDL, que té l'objectiu de divulgar els seus serveis. Amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, enguany la Comissió ha organitzat les exposicions “Jo, el drac” —una selecció de materials que testimonien la presència del drac en les diferents manifestacions de la cultura catalana—, i “Poemes i dites sobre Sant Jordi” —una selecció de textos d'autors i del refranyer dels Països Catalans que s'instal·là a les escales de l'edifici.

Comissió de Convalidacions

La Comissió de Convalidacions va ser aprovada en la Junta de Facultat del 8 de novembre de 2000 per dur a terme les funcions d'examinar i estudiar les sol·licituds de convalidació presentades pels estudiants del centre, i d'informar-ne la Comissió de Convalidacions de la Divisió de Ciències de l'Educació. La Comissió, que estava formada per les caps d'estudis dels ensenyaments, el secretari docent i un representant del professorat, s'ha reunit per darrera vegada a l'inici de curs. Arran de l'Estatut de la UB i del nou Reglament de la Facultat, els caps d'estudis són, a partir d'ara, els responsables de resoldre les sol·licituds de convalidació, d'acord amb els criteris establerts per la Junta de Facultat i la Comissió Acadèmica delegada de la Junta de Facultat.

Participació en les comissions de la Divisió V i en els òrgans de govern de la UB

Fins al desembre de 2003, la Facultat ha estat representada en el Consell de Divisió i ha participat activament en les comissions següents, delegades del Consell de Divisió: Comissió Acadèmica (A. Estivill, M. Comalat i C. Rey), Comissió de Convalidacions (C. Miralpeix i M. Centelles), Comissió Econòmica (A. Estivill), Comissió Coordinadora d'Extensió Universitària i Relacions Internacionals (A. Pons i R. Seguí), Comissió Informàtica (M. Centelles i J. M. Rodríguez Gairín), Comissió de PAS (À. Borrego), Comissió de Postgraus (M. Centelles) i Comissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient (M. Centelles).

Amb la nova reorganització de la UB, la Facultat té representació al Consell de Govern (A. Estivill) i a les comissions següents, delegades del Consell de Govern: Comissió Acadèmica (M. Centelles), Comissió de Professorat (C. Urbano), Comissió de Doctorat (C. Urbano), Comissió de Biblioteca (A. Estivill), Agència de Postgraus (M. Centelles) i Claustre (A. Estivill i E. Abadal).

2.4 Edifici i instal·lacions

Al llarg del curs 2003-04, s'han fet una sèrie d'actuacions a l'espai que la Facultat ocupa a l'edifici de Sants i a les seves instal·lacions. En destaquen les següents:

• Instal·lació de l'aire condicionat al despatx 115, a les aules 113 i 114, i als despatxos nous de les caps d'estudis.
• Trasllat dels despatxos del Deganat i de les caps d'estudis als espais 116, 117, 119 i 120, arran de la reorganització de la UB, i instal·lació de l'Oficina d'Afers Generals i l'Administració de Centre als espais que ocupava el Deganat.
• Renovació dels quinze PC de l'aula d'informàtica oberta (espai 305).
• Renovació de diversos PC de les aules de docència.
• Adquisició de quatre canons de projecció i dels PC corresponents, que s'han instal·lat a les aules 114, 206, 209 i 303.
• Adquisició d'una càmera FlexCamp.

Així mateix, també s'han fet algunes actuacions que afecten totes les instal·lacions de l'edifici:

• Renovació dels finestrals del passadís de la primera planta de la Facultat i d'altres espais de l'edifici.
• Adaptació d'una part de la retolació institucional.
• Neteja d'una part de la façana de l'edifici.
• Instal·lació de places d'aparcament de bicicletes per a PDI i PAS, al pàrquing de l'edifici, i per a l'alumnat, al carrer de Guitard.

La reorganització de la UB i la creació d'unitats administratives noves en cada centre ha suposat, en el cas de la Facultat, una reorganització dels despatxos del Deganat i de les caps d'estudis; però no ha significat, en canvi, l'ampliació necessària dels espais disponibles, que s'ha anat reclamant any rere any des que es va implantar la llicenciatura en Documentació. Als mesos de juny i juliol, s'ha elaborat un document que recull les actuacions que es consideren més urgents en matèria d'espais i infraestructura i que, una vegada més, es lliurarà als òrgans competents.

Una de les actuacions importants iniciades aquest curs ha estat l'inventari de l'arxiu històric de la Facultat. Si bé aquesta acció no té, de manera immediata, una relació directa amb l'edifici i les instal·lacions del centre, una vegada engegada l'organització de l'arxiu caldrà trobar-li una nova ubicació que faciliti una instal·lació més acurada de la documentació històrica i que, simultàniament, permeti d'ampliar i de condicionar l'espai de la Secretaria d'Estudiants i Docència. Han treballat en l'inventari les alumnes M. Mercè Marsal i Helena Gel, sota la supervisió del professor Jordi Andreu. Al final del projecte s'espera disposar d'una base de dades que faciliti la recuperació de la documentació i d'un quadre de classificació que serveixi per organitzar tant la documentació històrica com l'activa.

Paral·lelament a l'organització de la documentació històrica de l'arxiu, també s'ha dut a terme la digitalització d'una bona part de l'arxiu fotogràfic del centre i s'ha iniciat la identificació i descripció d'aquest material. En aquest projecte hi ha treballat la becària Noemi Alcàzar, sota la direcció d'Assumpció Estivill.

3 Activitat acadèmica

3.1 Docència

Ensenyaments de primer i segon cicle

La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de segon cicle en Documentació, i també el curs de complements de formació, que és previ a la llicenciatura per a l'alumnat que prové d'altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures.

Una gran part de la docència de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és assignada al Departament de Biblioteconomia i Documentació. També hi imparteixen algunes assignatures optatives els departaments següents: Dret Civil; Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Filologia Catalana, Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, i Metodologia de les Ciències del Comportament. En la docència de la llicenciatura hi col·laboren, a més del Departament de Biblioteconomia i Documentació, els departaments següents: Dret Civil; Economia i Organització d'Empreses; Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari; Lingüística General; Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i Metodologia de les Ciències del Comportament.

Com s'ha dit en la introducció d'aquesta memòria, l'adaptació de les titulacions que s'imparteixen al centre a l'espai europeu d'educació superior (EEES) és una de les prioritats de la Facultat. A continuació es fa un breu resum dels dos projectes —acabat l'un, encetat l'altre— que han estat, i són, un dels eixos principals de l'activitat acadèmica dels darrers anys.

Proposta de títol de grau i pla d'estudis en Informació i Documentació dins del marc de l'espai europeu d'educació superior

El juny de 2003, el conjunt de les universitats espanyoles que impartien les titulacions de Biblioteconomia i Documentació i de Documentació van obtenir de l'ANECA una ajuda de 37.000 euros, en la Primera convocatoria de ayudas para el diseño de planes de estudio y títulos de grado. El treball, que ha estat coordinat per la Facultat, s'ha lliurat a l'ANECA el 10 de març, dins del termini previst. S'ha valorat molt positivament pels avaluadors interns i externs d'aquest organisme, i s'ha publicat com a llibre blanc de la nova titulació de grau o primer nivell que es proposa en el marc de l'espai europeu d'educació superior (EEES), amb el títol Título de grado en Información y Documentación (Madrid: ANECA, 2004).

L'informe final segueix fidelment l'estructura proporcionada en les directrius de la convocatòria, que eren molt completes i que han facilitat l'estudi aprofundit de la situació actual dels ensenyaments a Europa i a Espanya, i de la inserció laboral dels titulats. Tant per a la definició del perfil professional com per a la proposta de matèries troncals específiques i transversals, s'ha partit de la identificació, definició i valoració prèvia de competències transversals i específiques de formació professional i disciplinar. Sobretot en els apartats relatius a la valoració de les competències que els titulats han d'adquirir al llarg dels seus estudis, ha estat fonamental la col·laboració dels col·lectius professionals i dels graduats recents. Al llarg del procés, hi ha hagut dues reunions plenàries dels representants dels centres, que han servit per aprovar parts fonamentals de la proposta que prèviament s'havien distribuït a tots els membres i que s'havien discutit per correu electrònic. També hi ha hagut diverses reunions del grup de treball encarregat de definir els continguts de la proposta, dels responsables més directes del projecte i dels representants dels diferents col·lectius professionals. Així mateix, han sovintejat les reunions de seguiment del projecte amb els avaluadors de l'ANECA. La proposta final ha estat aprovada per unanimitat per tots els representants de les universitats.

És un objectiu prioritari de la Facultat començar a treballar en la definició del pla d'estudis de la nova titulació tan aviat com es publiquin els decrets que han d'ordenar la nova estructura dels ensenyaments universitaris a Espanya, que es deriva de la declaració de Bolonya i dels acords subsegüents.

Proves del DURSI per a l'adaptació de titulacions a l'EEES

L'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és un dels ensenyaments de les universitats catalanes que participa en el Pla pilot del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació per a l'adaptació de titulacions a l'EEES. D'acord amb aquestes proves, a partir del curs 2004-05, l'ensenyament s'ha d'anar impartint gradualment amb el sistema de crèdits europeus (ECTS), començant per les assignatures de primer curs. Això ha de suposar la introducció d'una nova metodologia docent, més centrada en l'aprenentatge de l'alumnat, i ha de facilitar l'adquisició de competències acadèmiques i professionals que n'afavoreixin la inserció en el mercat laboral. L'alumnat que s'incorpori a l'ensenyament el curs 2004-05, en superar 186 crèdits ECTS, obtindrà, a més del títol homologat de diplomat en Biblioteconomia i Documentació, una certificació addicional de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya que acreditarà les titulacions que participen en les proves pilot com a equiparables a les europees.

Avaluació de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació

Després que el curs passat es dediquessin molts esforços a l'avaluació interna de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació, el febrer de 2004, i després de diversos ajornaments aliens a la Facultat, ha tingut lloc la visita del Comitè d'Avaluació Extern (CAE), format per les persones següents: María Pinto Molina, catedràtica de la Universidad de Granada i presidenta del CAE; Dídac Martínez, director de la Biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya; Glòria Pérez, bibliotecària del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i Joan Bravo, de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. El Comitè d'Avaluació Intern (CAI) està format per: Assumpció Estivill, degana de la Facultat i presidenta del CAI; Maite Comalat, cap d'estudis de l'ensenyament; M. Lluïsa Padilla, cap de Secretaria; Mònica Baró i Miquel Centelles, representants del professorat, i Noemi Alcázar i Maika Garcia, representants de l'alumnat. Dins dels terminis previstos, el CAE ha elaborat el seu informe, que ha estat comentat pels membres del CAI. L'informe final s'ha acabat al mes de juliol. L'informe d'autoavaluació es pot consultar a l'adreça següent: http://www.ub.edu/biblio/avalua/.

Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos

Programa de doctorat

Des del curs 2002-03, s'imparteix el programa interuniversitari de doctorat Informació i Documentació en l'Era Digital, a càrrec de professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB i de l'Àrea de Documentació del Departament de Filologia Catalana de la UAB. El programa el coordinen Ernest Abadal (UB) i M. José Recoder (UAB).

Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias

La segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, que té lloc a la Universidad de El Salvador (UES), es va iniciar el juliol de 2001. Els mesos de gener i febrer de 2004, s'han presentat i defensat els treballs finals, cosa que significa la cloenda de la Maestría. Els tribunals que s'han format per avaluar aquesta darrera fase del programa han estat integrats pels professors següents: Ernest Abadal, Núria Balagué, Mercè Bosch, Concepció Miralpeix i Rosa Seguí. Les responsables del programa són Assumpció Estivill i Rosa Seguí, que n'és també la coordinadora acadèmica. La Maestría d'El Salvador s'ha dut a terme gràcies a un conveni amb la Diputació de Barcelona que, per mitjà del Gabinet de Relacions Internacionals, subvenciona una part important del programa. També hi han col·laborat, amb la participació de professorat, la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. En el moment de tancar aquesta memòria, la Facultat té pendent acabar la selecció de materials bibliogràfics destinats a les biblioteques de la Universidad de El Salvador i de la Universidad Centroamericana de Managua, Nicaragua —que han estat els centres on han tingut lloc les dues edicions de la Maestría.

Cursos d'extensió universitària

El curs 2003-04, la Facultat ha organitzat els cursos d'extensió universitària següents:

 

1r semestre	2n semestre
Propietat intel·lectual en la societat de la informació Professora: A. Esteve i P. Riera Alumnat matriculat: 11 Dates: 8-29 de gener	CMS (content management systems) o la gestió dinàmica de continguts web Professor: J. M. Rodríguez Gairín Alumnat matriculat: 12 Dates: 1-11 de juny
El servei d'informació a la biblioteca pública Professorat: M. Centelles, R. Lozano, A. Pons, C. Rey i N. Vela Alumnat matriculat: 17 Dates: 12-23 de gener	Fonts d'informació en humanitats Professorat: A. Pons, J. Gascón, L. Quintana, R. Soler i M. Torres Alumnat matriculat: 12 Dates: 21 de juny - 2 de juliol
Disseny web orientat a l'usuari: usabilitat i accessibilitat al web Professorat: S. Moese, M. Ribera i M. Térmens Alumnat matriculat: 13 Dates: 20-30 de gener	Preservació dels recursos digitals Professorat: A. Keefer, M. Térmens i J. Serra Alumnat matriculat: 13 Dates: 6-9 de juliol

Durant el primer semestre també han tingut lloc els cursos que s'enumeren a continuació, amb un conveni amb la Diputació de Barcelona. Tots s'han adreçat al personal del Servei de Biblioteques.

Desenvolupament de col·leccions a la biblioteca pública
Professorat: À. Massísimo i A. Pons
Alumnat matriculat: 30
Dates: 7-28 d'octubre

L'àrea infantil a la biblioteca pública (dues edicions)
Professorat: M. Baró, G. Gorchs, T. Mañà, M. Maure i P. Molist
Alumnat matriculat: 30
Dates: 3-24 de novembre (primera edició) i 28 de novembre - 19 de desembre (segona edició)

El servei d'informació a la biblioteca pública
Professorat: M. Centelles, R. Lozano, T. Mañà, A. Pons, C. Rey i N. Vela
Alumnat matriculat: 30
Dates: 4-27 de novembre

3.2 Activitats acadèmiques

Trobada del Professorat de la Facultat

El 10 de setembre de 2003 té lloc la Tercera Trobada del Professorat de la Facultat, reunió anual que té l'objectiu de donar orientacions al professorat sobre aspectes relatius a la docència, i d'informar-lo sobre qüestions administratives i d'organització. La sessió del matí s'enceta amb les paraules de la degana, que fa la presentació de la jornada de treball i dels seus objectius, i informa de l'estat de la qüestió de l'adaptació dels ensenyaments de la Facultat al sistema europeu, fent una menció especial de l'ajuda de l'ANECA —que s'ha aconseguit per fer una proposta de titulació de primer nivell que s'adapti a l'EEES.

La sessió continua amb el seminari “La definició i el desenvolupament de competències en els plans docents”, impartit per Joan Mateo, degà de la Facultat de Pedagogia. S'hi han tractat els punts següents, relatius a la planificació dels plans d'estudis de les titulacions: les precondicions de la planificació dels plans d'estudis; les fases de la planificació dels plans d'estudis; el paper, la naturalesa i la tipologia de les competències; el desenvolupament de les competències i la seva relació amb l'avaluació; la planificació de l'avaluació, orientada al desenvolupament de les competències; la gestió de la informació sobre l'avaluació; el compromís institucional i ètic amb l'avaluació; etc.

En la sessió de la tarda, les caps d'estudis —Maite Comalat i Carina Rey— han informat el professorat de qüestions pràctiques, com ara la normativa d'exàmens, l'atenció a l'alumnat, els dossiers electrònics i impresos, el suport que poden rebre del centre per a certes qüestions, etc. A continuació, Carina Rey ha resumit l'experiència, duta a terme en la llicenciatura, de comptabilitzar les hores de treball de l'alumnat, i l'ha valorada positivament com a assaig metodològic —tot i que la participació de l'alumnat havia estat baixa. D'altra banda, Maite Comalat ha presentat als assistents el nou pla d'acció ideat, per al curs 2003-04, per a la recopilació rigorosa i sistemàtica de dades relatives a la dedicació de l'alumnat a les diferents assignatures (calendari, participants, metodologia, full d'hores d'estudi i aprenentatge de l'estudiant, etc.).

La sessió de la tarda es tanca amb una presentació dels serveis de la Biblioteca, a càrrec de Conxa Álvarez, cap de la Biblioteca de la Facultat, que s'ha centrat en l'estat dels recursos econòmics i bibliogràfics, i en les novetats introduïdes en aquest servei per al curs 2003-04: la posada en marxa d'un nou model organitzatiu de la Biblioteca, com a conseqüència de la reforma de l'Estatut de la UB; la contractació de nous serveis electrònics d'informació; l'aplicació al professorat de les mesures sancionadores per retards en el retorn de documents a la Biblioteca; etc.

Seminaris amb la Professió

Aquest curs 2003-04, la Facultat ha continuat organitzant la sèrie Seminaris amb la Professió, que pretén afavorir els contactes de l'alumnat amb professionals en exercici, presentar serveis i productes, i debatre temes d'interès professional. Enguany han tingut lloc els tres seminaris següents:

• “La participació dels bibliotecaris i documentalistes en el desenvolupament de portals especialitzats. Experiències en els àmbits del dret, de l'economia i de les ciències de la salut”. L'acte, que s'ha organitzat amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), ha tingut la participació de Carles Gibernau, de l'editorial jurídica d'Internet Vlex; Carlos Guitián, del portal mèdic Fisterra, i Cristina Català, del portal d'economia i empresa Guíame! (10 de desembre).
• “Serveis especials a les biblioteques: parlen els usuaris”. El seminari s'organitza en dues sessions. La sessió del matí es dedica als usuaris amb necessitats especials: minories etnolingüístiques i persones amb discapacitats auditives, visuals o intel·lectuals, o amb trastorns neuropsicològics. Les intervencions van a càrrec de Fátima Ahmed Ahmed, de l'Associació Sociocultural Ibn Batuta; Santiago Frigola, de la Federació de Sords de Catalunya; M. Ester Escudero Grao i Isabel Tapia Martín, del Centre de Recursos Joan Amades de l'ONCE; Josep Font, director de l'Escola l'Estel de Calldetenes, d'educació especial, i Montserrat Pérez Pàmies, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. La sessió de la tarda es dedica als usuaris que, per determinades circumstàncies, no poden accedir a la biblioteca. Les intervencions van a càrrec de: Margarita Pérez Pulido, de la Universidad de Extremadura, que parla de les biblioteques de presó; Rosa Seguí i Andreu Sulé, de la Universitat de Barcelona, que tracten de la tecnologia aplicada als serveis especials, i Carme Mayol i Núria Silvestre, del Grup de Treball Lectura Fàcil del COBDC, que parlen dels serveis especials a les biblioteques públiques. Aquest seminari ha estat organitzat conjuntament amb el COBDC (24 de febrer).
• Taula rodona sobre “La confluència de serveis en els nous models de biblioteca universitària: CRAI, living libraries, disembodied libraries, information commons, laboratoris docents a les biblioteques, portals bibliotecaris vs. portals universitaris…”. Les intervencions a la taula rodona han estat les següents: Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya; Mercè Cabo, cap de l'Àrea de Recursos d'Informació de la Universitat Pompeu Fabra; Montserrat Playà, cap del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació de la Universitat de Barcelona, i Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya (29 d'abril).

Jornada d'Usabilitat en Sistemes d'Informació

La Jornada d'Usabilitat en Sistemes d'Informació, organitzada conjuntament per la Facultat i el Grup de Documentació del COBDC, ha tingut lloc el 10 de maig. Els seus objectius eren els següents:

• Repassar l'estat actual del concepte d'usabilitat en llocs web.
• Donar les claus perquè un lloc web estigui més ben posicionat i sigui més fàcil de trobar.
• Revisar el concepte d'arquitectura de la informació.
• Proporcionar directrius per dissenyar llocs web usables i accessibles.
• Proporcionar directrius de com s'ha d'escriure per al web.
• Mostrar casos reals d'aplicació dels conceptes d'arquitectura de la informació i usabilitat estratègica, i també de la tècnica del card sorting.

Al llarg de les sessions de matí i de tarda, es presenten les contribucions següents:

• “Conferència inaugural: estat de la qüestió”, Ricardo Baeza Yates, Universidad de Chile.
• “Disseny d'espais d'informació: revisió del concepte d'arquitectura de la informació i prospectiva”, Francisco Tosete, Universidad Carlos III.
• “Disseny usable i accessible”, Toni Granollers, Universitat de Lleida.
• “Escriure (correctament) per al web”, Miquel Centelles, Universitat de Barcelona.
• “Posicionament web”, Lluís Codina, Universitat Pompeu Fabra.
• “Reestructuració de l'arquitectura de la informació a la intranet de la Caixa: el card sorting per entendre els models mentals dels usuaris”, Sal Atxondo i Ariel Guersenzvaig, Claro Studio.
• “Extranet de la UOC: un cas d'usabilitat estratègica”, Alfonso de la Nuez, Xperience.

Conferències impartides en el marc de les classes

Han estat nombroses les intervencions de professionals dels diferents sectors de la biblioteconomia i la documentació, tant en les classes de la diplomatura com en les de la llicenciatura. Aquesta col·laboració de professionals de molts àmbits és un aspecte que cal destacar i valorar molt positivament, perquè proporciona un coneixement mutu dels ensenyaments de la Facultat i dels professionals, i perquè ajuda a enfortir les relacions necessàries del centre amb tots els àmbits professionals. A continuació, es dóna la llista de les intervencions de professionals en les diverses assignatures dels dos ensenyaments:

• “Els serveis de la biblioteca pública”, Remei López, directora de la Biblioteca Pública de Viladecans (Biblioteques públiques, 22 d'octubre).
• “Presentació de l'agència de subscripcions Swets Blackwell i del nou servei de publicacions electròniques, Swetswise Online Content”, Juan Carlos Martín i Mercè Pradas, de Swets Blackwell (Publicacions periòdiques, 29 d'octubre).
• “La gestió de recursos en una biblioteca pública”, M. Àngels Gisbert, directora de la Biblioteca Pública Miquel Martí i Pol de Sant Joan Despí (Recursos i serveis en unitats d'informació, 4 de novembre).
• “Presentació de ‘L'aventura de llegir' —activitat de dinamització de la lectura que es desenvolupa a les biblioteques públiques de la província de Barcelona—”, Elisenda Figueras (Màrqueting, 17 de novembre).
• “Les publicacions en sèrie a la biblioteca pública”, Julián Figueres, director de la Biblioteca Pública Vapor Vell del districte de Sants (Publicacions en sèrie, 19 de novembre).
• “Els recursos electrònics a la biblioteca pública”, Julián Figueres, director de la Biblioteca Pública Vapor Vell del districte de Sants (Recursos electrònics, 19 de novembre).
• “La construcció de nous edificis per a biblioteques públiques”, Ignasi Bonet, arquitecte del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (Biblioteques públiques, 24 de novembre).
• “L'aplicació de les normes ISO 9000 a les biblioteques”, Núria Balagué, sotsdirectora del Servei de Biblioteques de la UAB (Recursos i serveis en unitats d'informació, 2 de desembre).
• “L'avaluació com a eina de gestió a la biblioteca pública: l'experiència del programa PAB-REDES”, M. de Vallibana Serrano, de la Fundación Bertelsmann (Planificació i avaluació de sistemes d'informació i documentació, 1 i 2 de desembre).
• “Presentació del sistema integrat de gestió bibliotecària Aleph”, d'Amanda Marín, de l'empresa Greendata (Automatització d'unitats d'informació, 5 de desembre).
• “El diccionario, características y problemas”, José Martínez de Sousa (Fonts i serveis d'informació, 5 de desembre).
• “Estructura i desenvolupament del Consorci de Biblioteques de Barcelona”, Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona (Biblioteques públiques, 15 de desembre).
• “El programa d'automatització de biblioteques iBristo”, presentació a càrrec de l'empresa Sirsi Iberia, que ha desenvolupat el producte (Automatització d'unitats d'informació, 17 de desembre).
• “El mercat laboral de l'automatització: coneixements, habilitats i actituds necessaris”, Adela d'Alòs-Moner, de l'empresa Doc6 (Automatització d'unitats d'informació, 19 de desembre).
• “Propietat intel·lectual i polítiques d'informació”, Patrícia Riera, del Grupo BPI (Bibliotecas y Propiedad Intelectual) de Fesabid (Polítiques d'informació, 25 de febrer).
• “El context sociocultural i polític local de la Biblioteca Vila de Gràcia: panorama de gestió”, Carme Galve, directora de la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona (Unitats d'informació en l'entorn municipal, 1 de març).
• “La Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya: planificació estratègica”, Ivet Adell Duch, responsable de la Biblioteca de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Biblioteca dels Jutjats Contenciosos Administratius de Barcelona (Difusió i promoció de les unitats d'informació, 5 de març).
• “Reptes globals, respostes locals: el paper de les unitats d'informació en un món en transformació”, Lluís Soler, sociòleg i bibliotecari (Unitats d'informació en l'entorn municipal, 10 i 15 de març).
• “Narració oral: l'hora del conte a les biblioteques”, Mercè Maure (Biblioteques i llibres per a infants, 18 de març).
• “Funcions i serveis d'una oficina d'informació i atenció al ciutadà: el cas de Santa Coloma de Gramenet”, José Manuel Navarro, cap de l'OIAC de Santa Coloma de Gramenet (Unitats d'informació en l'entorn municipal, 29 de març).
• “Les polítiques d'informació de les regions d'Europa”, Xavier Tudela, president de la Capitalitat Cultural d'Amèrica (Polítiques d'informació, 29 de març).
• “El procés de planificació i creació de la intranet de l'Arxiu Central del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya”, Isabel Campos (Organització de continguts digitals en entorns corporatius, 20 i 21 d'abril).
• “Open archives: un exemple en documentació. Presentació de DoIS i E-LIS, biblioteques digitals operatives a Internet que segueixen els principis dels open archives”, Imma Subirats, gestora de DoIS (Bibliografia general i sistemàtica, 21 i 22 d'abril).
• “Els recursos i serveis d'informació en una biblioteca universitària no presencial”, Núria Soler i Cristina Pérez, de la Universitat Oberta de Catalunya (Biblioteques de recerca, 21 d'abril).
• “El programa de formació d'usuaris de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de la UPC”, Marta Roca i Lefler (Estudis i formació d'usuaris, 11 de maig).
• “L'evolució del concepte de qualitat a les biblioteques universitàries”, Lluís Anglada, director del CBUC (Gestió de la qualitat, 12 de maig).
• “La indexació de vídeos a Televisió de Catalunya”, Imma Panyella, de Televisió de Catalunya (Tractament de la imatge, 17 de maig).
• “Disseny de polítiques d'informació des de l'àmbit local: el projecte de la ciutat de Rubí”, Moisès Rodríguez, regidor de Cultura de Rubí (Polítiques d'informació, 17 de maig).
• “El programa de formació d'usuaris de la Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà”, Jaume Vilarrubí (Estudis i formació d'usuaris, 18 de maig).
• “La integració de la gestió de la informació en la gestió del coneixement: el cas de la consultora Cap Gemini”, Joan Baiget, de Cap Gemini (Informació a l'empresa, 20 de maig).
• “Els plans directors de la societat de la informació: l'experiència dels municipis catalans”, Fèlix Manito, consultor de Localret (Polítiques d'informació, 24 de maig).
• Projecció de la versió cinematogràfica de l'obra de Roald Dahl James i el préssec gegant. La projecció de la pel·lícula complementa l'exposició de llibres del mateix autor, instal·lada al vestíbul de la primera planta (Biblioteques i llibres per a infants, 27 de maig).

Exposicions

Des de fa anys, el Deganat promou o organitza una sèrie de petites mostres que pretenen complementar o ampliar el contingut d'algunes assignatures o els interessos de l'alumnat. Aquest curs acadèmic s'han dut a terme les següents:

• “El bon cafè és bo per a tothom”, exposició cedida per l'associació SETEM Catalunya, dins del seu programa de promoció del comerç just (de l'1 al 30 d'octubre).
• “Mauthausen: memòria fotogràfica d'un camp de concentració”, exposició de fotografies, cedida per l'Amical de Mauthausen, sobre les víctimes espanyoles del nazisme (de l'1 al 30 de novembre).
• “Memòria documental dels camps de concentració”, exposició de llibres i documents audiovisuals sobre els camps de concentració cedits pel professorat i l'alumnat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (novembre).
• “Instal·lació de poemes de Miquel Martí i Pol”, exposició organitzada per un grup d'alumnes de la Facultat (desembre-març).
• “Preservació i conservació de fons bibliogràfics”, exposició organitzada per la professora Maria Elvira amb motiu de la jubilació del professor Rafael Anglès (del 18 de desembre al 30 de gener).
• “Imaginari: recerques culturals”, exposició de materials bibliogràfics organitzada per Montserrat Prat, del grup BRI, Barcelona Recerques de l'Imaginari (del 25 de febrer al 19 d'abril). L'exposició es complementa amb Els mites de la creació: una aproximació bibliogràfica, de Jordi Llobet i Domènech.
• “Jo, el drac: selecció de materials que testimonien la presència del drac en les diferents manifestacions de la cultura catalana”, exposició organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística (del 23 d'abril al 23 de maig).
• “Poemes i dites sobre Sant Jordi: selecció de textos d'autors i del refranyer dels Països Catalans”, exposició organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística (del 23 d'abril al 30 de juny).
• “Exposició de llibres de Roald Dahl, un clàssic modern de la literatura infantil”, organitzada per Esther Rufín i Elisabet Sinovas, alumnes de l'assignatura Biblioteques i llibres per a infants (del 24 de maig al 15 de juny). L'exposició es complementa amb una guia de lectura de l'autor.

Visites d'estudi

Entre les visites organitzades com a complement de la docència en el marc de diverses assignatures, destaquen les dutes a terme als centres següents:

• Arxius: Arxiu Central Administratiu del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya.
• Biblioteques públiques: Biblioteca Mercè Rodoreda.
• Biblioteques de centres d'ensenyament: CEIP Reina Violant; IES Vila de Gràcia.
• Biblioteques especialitzades: Àrea d'Arxiu, Biblioteca i Documentació del Parlament de Catalunya; Barcelona Centre de Disseny.
• Biblioteques universitàries i de recerca: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca de l'Escola d'Estudis Empresarials de la UB; Biblioteca Rector Gabriel Ferraté de la UPC.
• Altres centres: Editorial Edebé.

Altres activitats

El 28 d'octubre l'empresa Speech Recognition Ware ha presentat el seu programari especialitzat en el reconeixement de la veu: Dragon NaturallySpeaking®, Transcription Aid® i Omnipage Pro®.

Destinada al professorat del centre, el dia 9 de juny el Servei de Llengua Catalana ha fet una presentació del CUB, els criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions de la Universitat de Barcelona.

Com cada any, tots els col·lectius de la Facultat han participat activament en les dues campanyes de donació de sang organitzades per l'Hospital Clínic.

3.3 Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals

La Facultat ha continuat tenint una presència activa en grups de treball, comissions, jornades, etc., de caràcter professional. La llista següent recull la presència institucional de la Facultat en algunes d'aquestes activitats durant el curs 2003-04:

• IFLA General Conference and Council (69a: Berlín, agost de 2003).
• EUCLID Conference (Potsdam, agost de 2003).
• AENOR, CTN50 (3 d'octubre de 2003).
• Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria. Participació en el curs “La biblioteca pública en la sociedad de la información”, destinat a un grup de catorze bibliotecaris llatinoamericans (14 d'octubre de 2003).
• Comissió de Lectura Pública de Barcelona (22 d'octubre de 2003).
• Taula de Contrast del Consorci de Biblioteques de Barcelona (17 de novembre de 2003).
• Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Presentació del projecte de disseny de nova titulació en el marc de l'espai europeu d'educació superior (16 de desembre de 2003).
• EUCLID. Junta de Govern (Riga, Letònia, 26 de gener de 2004; Copenhaguen, 12 de juny de 2004).
• BOBCATSSS (Riga, Letònia, 26-28 de gener de 2004). Seminari organitzat per l'EUCLID.
• Comissió de Selecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (25 de febrer).
• EBLIDA, “Seminar on libraries, archives and information sectors” (Estoril, Portugal, 14-15 de maig).
• Royal School of Library and Information Science. Preparació del seminari “LIS education in Europe: joint curriculum development and Bologna perspectives”, que tindrà lloc a Copenhaguen l'agost de 2005.

A més, s'ha assistit a inauguracions de diverses biblioteques, taules rodones, conferències, presentacions de llibres i a diversos actes organitzats pel COBDC. Amb aquest darrer organisme, s'ha tingut una col·laboració estreta al llarg de tot el curs, com ho demostra l'organització conjunta de diversos Seminaris amb la Professió i d'altres actes.

En el capítol de relacions amb l'exterior, també cal destacar que la Facultat ha rebut la visita de Thomas J. Froehlich, professor de l'School of Library and Information Science de la Kent State University; del grup de bibliotecaris llatinoamericans que participava en el curs organitzat per la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, i d'un grup de dues professores i trenta-cinc estudiants de biblioteconomia de l'Haute École Paul-Henri Spaak, de Brussel·les.

3.4 Publicacions de la Facultat

BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)- . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998- . Semestral. <<a href="http://bid.ub.edu">http://bid.ub.edu> [Consulta: 16/11/2004]. ISSN 1575-5886.

El curs 2003-04 s'han publicat els números 11 i 12 de BiD, la revista electrònica editada per la Facultat. S'hi inclouen articles, experiències, informes d'assistència a activitats científiques, ressenyes, etc. A final de juny de 2004, la revista tenia 575 subscriptors i estava indexada a les bases de dades següents: Bedoc; Catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya (CCUC), del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC); Datathéke; Dialnet, de la Universitat de La Rioja; Directory of open access journals (DOAJ); Documents in information science (DoIS); Electronic journal miner; Index morganagus; Information science & technology abstracts (ISTA); ISOC - Biblioteconomía y Documentación; ISSN online; Latindex; Library and information science abstracts (LISA); Newjour; The serials directory, i Ulrich's periodicals directory.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: la Facultat. <<a href="http://www.ub.edu/biblio/">http://www.ub.edu/biblio/>. [Consulta: 3/07/2003].

Pàgina web del centre, estructurada en els grans apartats següents: “La Facultat”, “Ensenyaments”, “Accés a nous alumnes”, “Publicacions”, “Departaments” i “Biblioteca i recursos d'Internet”. També inclou una secció de “Novetats” i l'“Agenda d'activitats” setmanal. Una de les característiques més destacables del web del centre és que hi ha disponibles molts formularis per tramitar títols, preinscripcions, convenis, etc., i també tots els programes de les assignatures dels plans d'estudis dels ensenyaments. La informació de les pàgines està sempre actualitzada.

El full dels dijous. 7 de setembre de 1999- . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999- . Setmanal.

Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el personal: resums d'acords d'òrgans de govern de la Facultat (Junta, consells d'estudis) o de la UB; informació del treball de comissions, de les activitats programades, de l'assistència de convidats a les classes, de les activitats docents i de recerca del professorat, de les activitats de l'alumnat, etc. El full dels dijous es publica a Internet des de setembre de 2001 (<<a href="http://www.ub.edu/biblio/fdijous.htm">http://www.ub.edu/biblio/fdijous.htm>).

Guia de l'estudiant i programes de les assignatures. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2004. 234 p.

La Guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i també els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de diplomatura, llicenciatura i complements de formació.

Proyecto de diseño de plan de estudios y título de grado en Información y Documentación: informe presentado por las universidades españolas que imparten las titulaciones de Biblioteconomía y Documentación y Documentación en el marco de la Primera Convocatoria de Ayudas para el Diseño de Planes de Estudio y Títulos de Grado de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, Programa de Convergencia Europea. Coordinación: Assumpció Estivill, Universitat de Barcelona. Comisión permanente: Miguel Ángel Esteban, Universidad de Zaragoza; M. Eulàlia Fuentes, Universitat Autònoma de Barcelona, i José Antonio Moreiro, Universidad Carlos III de Madrid. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2004. També està disponible en línia a l'adreça següent: <<a href="http://www.ub.edu/biblio/informefinal.pdf">http://www.ub.edu/biblio/informefinal.pdf>. Apèndixs: <<a href="http://www.ub.edu/biblio/apendixs.pdf">http://www.ub.edu/biblio/apendixs.pdf>[Consulta: 16/11/2004].

El projecte, avaluat molt positivament per l'ANECA, representa la proposta de nova titulació de grau en el marc de l'espai europeu d'educació superior de totes les universitats espanyoles que imparteixen ensenyaments de Biblioteconomia i Documentació i de Documentació. La proposta ha estat publicada com a llibre blanc de la titulació: Título de grado en Información y Documentación (Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004, 233 p).

Des del curs 2000-01 es publica el full Activitats setmanals, que inclou l'agenda de les conferències, presentacions, etc., programades per la Facultat o que tenen lloc en el marc de les classes. Des de setembre de 2001, l'Agenda d'activitats setmanals també es fa pública al web de la Facultat.

Les publicacions de la Facultat es poden adquirir a la llibreria Alibri (antiga Casa Herder).

4 Alumnat

4.1 Oferta de beques

L'alumnat de la Facultat gaudeix d'un seguit d'oportunitats per complementar la seva formació. Algunes són genèriques i s'adrecen a tots els estudiants matriculats a la Universitat o als joves en general, i d'altres són específi­ques per als matriculats al nostre centre. Algunes de les ofertes s'adrecen també als diplomats i llicenciats recents.

Ofertes per als estudiants

Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, Centre d'Informàtica, Servei d'Esports, Ser­vei de Llengua Catalana, etc.), els nostres estudiants són, ocasionalment, els destinataris d'ofertes de col·laboració per a determinades feines (com ara per al Gabinet de Premsa).

Programa Sòcrates-ERASMUS. El programa Sòcrates-ERASMUS ofereix l'oportunitat de cursar una part dels estu­dis a una altra universitat europea. L'alumnat de la Facultat (tant de la diplomatura com de la llicenciatura) té l'opció de cursar un semestre a les universitats següents:

Alemanya (Hamburg) — Hochschule für Angewandte Wissenschaften Hamburg.
Bèlgica (Brussel·les) — Université Libre de Bruxelles, ULB.
Bèlgica (Brussel·les) — Haute École Paul-Henri Spaak, IESSID.
França (Grenoble) — Université Pierre Mendès.
Gran Bretanya (Aberystwyth) — University of Wales.
Grècia (Tessalònica) — TEI of Thessaloniki.
Itàlia (Parma) — Università degli Studi di Parma.
Itàlia (Roma) — Università degli Studi di Roma “La Sapienza”.
Noruega (Oslo) — Oslo University College.
Països Baixos (Groningen) — Hanzehogeschool, Hogeschool van Gronin­gen.

El curs 2003-04 el nombre total de places ofertes ha estat de quinze, de les quals se n'han cobert deu (tres més que el curs passat). Els estudiants escollits han estat: Mireia Alises Romera (Roma); Llúcia Boronat i Monfort (Parma); Isaac Carrascal Ordóñez (Groningen); M. del Mar Carrió Vives (Parma); Marta Casamira Campos (Roma); Montserrat Florensa Flix (Aberystwyth); Mireia Font Pons (Groningen); Aixa Martí i Blancafort (Tessalònica); Gerard Pagès i Camps (Brussel·les, ULB), i Mireia Roselló i Gargallo (Grenoble). Cal dir que la valoració general, una vegada acabades les estades, ha estat molt positiva.

D'estudiants d'altres països, la Facultat n'ha acollit, durant aquest curs 2003-04, sis (dos més que el curs anterior): Judith Koch, Afra Petersen i Yvonne Juretzki (d'Hamburg); Katarina Lund (d'Oslo), i Lisa Cazzola i Stefania Lorusso (de Parma).

Beques Sèneca. Les beques Sèneca, ofertes pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, volen incentivar la mobilitat d'estudiants universitaris dins de l'Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a les universitats següents: Carlos III, Complutense, Granada, La Corunya, Lleó, Múrcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a: Alcalá de Henares, Carlos III, Complutense, Granada, Múrcia, Politècnica de València i Salamanca. Enguany quatre alumnes de la llicenciatura han fet estades de nou mesos a universitats de la resta de l'Estat: Eva Delgado López i Marta Espallargues Celma (Universidad de Granada), Eva Macià Fernández (Universidad de Salamanca) i Rubén Senserrich Pérez (Universidad Carlos III de Madrid). No hi ha hagut cap estudiant de la diplomatura que hagi cursat assignatures a altres universitats espanyoles.

D'altra banda, la Facultat no ha rebut cap alumne d'altres universitats —tot i que, en iniciar el procés, hi havia diversos estudiants que havien mostrat interès per estudiar a la Universitat de Barcelona. Aquesta manca de moviment, que és força característica del programa SICUE, és, probablement, una conseqüència de la complexitat dels procediments involucrats: la formalització dels acords és complicada i l'organització dels ensenyaments en cada universitat és tan diversa que fa difícil trobar les combinacions necessàries perquè l'alumnat pugui aprofitar aquesta oportunitat per avançar en els seus estudis.

Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics que s'adjudiquen a estudiants de la Facultat amb bon expedient acadèmic i dificultats econòmiques. En la convocatòria corresponent al curs 2002-03, els premiats han estat: Noemi Alcázar Rodríguez, Francesc J. Alzamora Bauzà, Llúcia Boronat i Montfort, Elisabet Carreras Marcos, Laia Castell Padilla, Neus Fandos Marsal, M. Carme Garcia Martín, Agnieszka Korol, Gerard Pagès i Camps, Montserrat Romagosa Novell i Gisela Ruiz Chacón.

Estades en pràctiques a biblioteques de l'Instituto Cervantes. Des de fa uns anys, la Facultat signa convenis de cooperació educativa amb l'Instituto Cervantes, que possibiliten fer pràctiques no curriculars de l'alumnat en biblioteques d'aquest centre situades a l'estranger. Enguany, els alumnes escollits han estat Ester Rufín Bea (Dublín), Marta Casamira i Giovanna Caballano (Roma), Gemma Masó Maresma (Munic), Antonio Lezcano Soeiro (Berlín) i Laura Sahún Ribas (París). Només en el cas de Munic hi ha hagut remuneració econòmica.

Utilització d'un pis d'estudiants. La Generalitat de Catalunya (Servei de Biblioteques i del Patri­moni Biblio­gràfic) posa a disposició d'estudiants de la Facultat un pis ce­dit per la bibliotecària Rosa Ricart. Per a la selecció es té en compte el lloc de residència i l'expedient aca­dèmic. Alba Nogués Espasa, alumna de tercer curs de Biblioteconomia i Documentació, i Sílvia Sanahuja Encesa, alumna de primer curs de Documentació, han gaudit de l'ús d'aquest pis al llarg d'aquest curs acadèmic.

Ofertes per a diplomats i llicenciats recents

Estada en pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo (Florència). Com cada any aquest centre de recerca, especialitzat en ciències so­cials, ha ofe­rt a la Facultat la possibilitat que diplomats o llicenciats recents facin pràc­tiques, d'una durada d'onze mesos, a la biblioteca del centre. En les dues convocatòries per al curs 2003-04 (maig de 2003 i febrer de 2004), han estat escollits, respectivament, Miguel Navas Fernández i Marissé Arrufat Piquer. Cal esmentar que a dues de les becàries escollides en el curs anterior (Xènia Jarque Molins i Laura Pla Aumatell) se'ls va ampliar l'estada dels seus contractes laborals en pràctiques.

Estada al Centre d'Estudis Catalans de París. El treball consisteix a responsabilitzar-se de la biblioteca d'aquest cen­tre, que depèn de la Université de la Sorbonne, per un pe­ríode de dos anys. Hi poden participar diplomats o llicenciats recents, amb bon expedient aca­dèmic i coneixements de francès. En els darrers anys, Yvonne Villaret ha estat l'alumna diplomada que ha treballat a la biblioteca del centre; en la convocatòria de juny de 2004, ha estat escollida Laura Pla Aumatell, alumna diplomada, que ha iniciat la seva estada al Centre d'Estudis Catalans el setembre de 2004.

Programes genèrics d'ajuts per a la integració laboral d'estudiants i de joves

Tot i que el seguiment d'aquests programes s'escapa del control i de la competència de la Facultat, es vol deixar constància dels ajuts obtinguts per part d'estudiants o de graduats del centre, quan se'n té coneixement. Jana Soto, estudiant de la llicenciatura en Documentació, ha obtingut una beca del programa Èpsilon —promogut pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya— per fer una estada en pràctiques, de cinc mesos, al centre de documentació de la Comisión Nacional de Energía Atómica d'Argentina, a Buenos Aires.

4.2 Pràctiques en empreses i institucions

A més de les pràctiques curriculars, que corresponen a assignatures obligatòries i optatives del pla d'estudis dels diversos ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix als estudiants la possibilitat de fer pràctiques no curriculars en empreses i institucions, mitjançant la modalitat de convenis de cooperació educativa. Les pràctiques no curriculars no estan incloses en el pla d'estudis, en general són remunerades i, en alguns casos, poden ser objecte de reconeixement com a crèdits de lliure elecció. Les empreses i institucions en les quals l'alumnat de la Facultat fa activitats pràctiques d'algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB.

Les dades següents palesen que els convenis de cooperació educativa augmenten any rere any, i són un bon indicador per mesurar l'acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. S'han distribuït segons els dos tipus de convenis establerts —de pràctiques curriculars i no curriculars—, i l'ensenyament en què es duen a terme —diplomatura i llicenciatura. En cada un dels grups, s'hi fa la distinció entre les entitats de l'Administració oública i les empreses privades:

 

Convenis de pràctiques curriculars (diplomatura, Pràcticum)
En institucions públiques	88
En empreses privades	21
Convenis de pràctiques curriculars (llicenciatura, assignatura optativa)
En institucions públiques	1
Convenis de pràctiques no curriculars (diplomatura)
En institucions públiques	75
En empreses privades	60
Convenis de pràctiques no curriculars (llicenciatura)
En institucions públiques	34
En empreses privades	35
Total de convenis signats (entre el 16/09/2003 i el 15/09/2004)	314

Només sis dels convenis de pràctiques no curriculars han tingut reconeixement com a crèdits de lliure elecció. El total de convenis de pràctiques no curriculars ha estat de 204, 43 més que el curs anterior.

Des del febrer de 2003, la Universitat de Barcelona aplica unes tarifes a les empreses que signen convenis de cooperació educativa. Aquestes tarifes reverteixen en benefici de la Facultat, i s'apliquen a la millora dels equipaments destinats a la docència i dels serveis a l'alumnat.

4.3 Premis extraordinaris

En la convocatòria corresponent al curs acadèmic 2002-03, han obtingut el premi extraordinari: Agnieszka Korol, alumna de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, i Daniel Giménez Labay, alumne de la llicenciatura en Documentació.

4.4 Activitats

Estudi sobre la inserció laboral dels diplomats i llicenciats. El mes de setembre de 2003 la Facultat inicia un estudi sobre la inserció laboral dels diplomats de les cinc darreres promocions (1998-2003) i de tots els llicenciats. La decisió de dur a terme aquest estudi ha estat conseqüència de l'avaluació de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació, que ha fet palesa l'absència de dades recents sobre el mercat laboral dels titulats i sobre el seu índex d'inserció laboral. L'anàlisi dels resultats, que mostra que els graduats de Biblioteconomia i Documentació i de Documentació tenen molt bona acceptació en el mercat laboral i un índex molt baix d'atur, s'ha publicat en el número 12 de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (Borrego, Comalat i Estivill).

Eleccions d'estudiants. El 25 de març han tingut lloc les eleccions dels representants de l'alumnat als òrgans de govern de la Facultat i de la UB. Els índexs de participació han estat del 13,8 % per a les eleccions a la Junta de Facultat, del 17,65 % per a les eleccions del Consell d'Estudis de la diplomatura, del 8 % per a les eleccions del Consell d'Estudis de la llicenciatura i del 8,5 % per a l'elecció de representants d'estudiants de tercer cicle al Claustre. No es presenta cap candidatura al Claustre de l'alumnat de primer i segon cicles.

Els alumnes escollits per als òrgans anteriors han estat els següents: a la Junta de Facultat, Manel Campos, Maria Garcia, Susana Gil, Gemma Medina, Francesc Xavier Mundet, Daniel Peral i Montserrat Romagosa (de la candidatura Endavant Bibliotecaris), i Cristina Andrade i Gemma Josa (de la candidatura ISBD Material No-Llibre); al Consell d'Estudis de la diplomatura, Manel Campos, Anna Cura, Daniel Peral, Idoia Sobrino i Eva Xaver (de la candidatura Endavant Bibliotecaris), i Patrícia Aleu, Carme Egea, Aina Giones, Maria Moreno i Eduard Simó (de la candidatura Bibliotecaris pel Canvi); al Consell d'Estudis de la llicenciatura, Eva Blanco, Berta Blasi, Mònica Bonich, Begoña González, Laia Lorenzo, Francesc Xavier Mundet i Meritxell Quintana (tots ells de la candidatura Endavant Bibliotecaris). Finalment, en les eleccions per escollir representants d'estudiants de tercer cicle al Claustre, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i el Moviment per una Universitat Alternativa han obtingut un vot cadascun.

Equip de futbol femení de la Facultat. Aquest curs un grup de noies, alumnes de la Facultat, han format un equip de futbol que s'ha entrenat regularment i ha jugat diversos partits, un d'ells amb una selecció del professorat masculí del centre. La Facultat els ha subvencionat el vestuari i els ha donat suport perquè poguessin tirar endavant aquesta iniciativa.

Altres. L'Assemblea de la Facultat ha estat la responsable d'organitzar diverses activitats destinades a l'alumnat, com ara projeccions de pel·lícules i una sessió de cinefòrum, amb la projecció del documental Balseros.

L'alumnat també ha col·laborat en l'organització de dues de les exposicions mencionades en l'apartat 3.2. Una ha consistit en l'exposició de poemes de Miquel Martí i Pol, i l'altra, en una mostra bibliogràfica de l'escriptor Roald Dahl, acompanyada d'una guia de lectura.

Al final de curs, la Facultat ha posat en marxa una convocatòria per seleccionar un o dos treballs de curs de l'alumnat de la diplomatura i la llicenciatura, amb vista a presentar-los al seminari BOBCATSSS, que tindrà lloc a Budapest del 31 de gener al 2 de febrer de 2005. Així mateix, per mitjà del Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat, ha donat suport a diverses activitats de l'alumnat, com ara l'elaboració d'orles, i ha organitzat la Jornada de Portes Obertes, que ha tingut lloc l'11 de març, destinada a alumnat de l'ensenyament secundari que s'interessa per la biblioteconomia i la documentació, presentacions dels ensenyaments en diverses institucions i l'avaluació del professorat per part de l'alumnat.

5 Serveis

5.1 Aules d'informàtica

Serveis

Les aules d'informàtica estan destinades sobretot a la docència i als exercicis pràctics que l'alumnat ha de fer en el marc de les diverses assignatures del pla d'estudis. Els serveis bàsics que es presten des d'aquestes aules són els següents:

• Sessions informatives a l'inici del curs destinades a l'alumnat de nou accés.
• Reserves individuals i per classes de les aules.
• Reserva dels canons de projecció mòbils per a les aules.
• Servei d'impressió —les targetes per pagar el servei es venen a la Secretaria del centre.
• Base de dades del programari disponible, organitzat per assignatures, per professors i per aula.

Des de les pàgines web de les aules d'informàtica se'n pot consultar l'ocupació mensual i la reserva dels canons de projecció mòbils. Així mateix, l'alumnat pot fer reserves via web dels ordinadors que no estan reservats per a la docència. L'autenticació dels usuaris està integrada al Món UB.

Equipament i instal·lació

La Facultat té tres aules d'informàtica —els espais 303, 304 i 312, amb vint PC cada un— i una aula d'usuaris oberta amb quinze PC —espai 305. En total, es disposa de 75 PC connectats mitjançant una xarxa Ethernet, un servidor Novell i un servidor NT —on l'alumnat pot desar exercicis d'assignatures, com ara pàgines web, etc. Des dels PC de les aules es té accés a Internet, sense restriccions, i a un ampli programari d'aplicacions bibliotecàries, documentals i d'ofimàtica.

Tant l'aula 303 com la 305 tenen un escàner per a l'ús del professorat i de l'alumnat, i les aules 303 i 304 disposen d'un canó de projecció fix. Les aules de docència disposen de set canons de projecció fixos i dos canons mòbils, amb els PC corresponents; aquest equipament el controlen els becaris de les aules d'informàtica. L'equipament de les aules es renova de manera sistemàtica; enguany, per exemple, s'han renovat els PC de l'aula oberta d'usuaris.

Pel que fa al programari, tots els PC de les aules s'han actualitzat amb l'Office XP. També s'han actualitzat diversos programes que s'utilitzen en assignatures específiques, com ara Edició electrònica, Administració de bases de dades, etc.

Ús de les aules

Les aules han estat a disposició de l'alumnat i del professorat en un horari de tretze hores, sense pausa (de vuit del matí a nou del vespre). Els dies feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol han estat obertes en un horari reduït (de deu del matí a set de la tarda). Durant tot l'any, l'ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d'utilització: classes —en una gran majoria—, però també exercicis obligatoris i ús lliure i personal. Atesa l'ocupació de les aules i el nombre d'alumnes per grup, actualment s'està estudiant la possibilitat d'ampliar els PC de l'aula 303 de 20 a 25. Així mateix, també s'estudia la instal·lació d'una xarxa sense fil que permeti que l'alumnat pugui connectar el seu propi portàtil a la xarxa.

Responsables

El personal que ha prestat els seus serveis a les aules ha estat el següent: el professor Josep Manuel Rodríguez Gairín, que té l'encàrrec de coordinar les aules d'informàtica, i quatre becaris amb dedicació de cinc hores diàries —César Azuara, Rubén Guillén, Francesc Xavier Mundet i Manuel Campos. Els Serveis a Usuaris de l'Àrea de Tecnologies de la UB donen suport informàtic a les aules i a l'administració del servidor de l'alumnat. L'operador de sistemes informàtics Carlos Muñoz s'ha encarregat de la gestió d'usuaris i de les còpies de seguretat del servidor del professorat.

5.2 Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)

El SIAA es va crear el curs 1997-98 amb l'objectiu de recollir i difondre la informació d'interès per a l'alumnat de la Facultat sobre els ensenyaments i la integració laboral, i per atendre'n les consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació és recopilada a partir del Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària, de diverses llistes de distribució, de la Borsa de Treball de la UB i de professorat de la Facultat.

El SIAA s'encarrega de l'actualització de les cartelleres del centre: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa per a pràctiques no curriculars en empreses i institucions, activitats culturals, pàgina web (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm), etc. Des del curs 2001-02 també té cura del Servei d'Ofertes de Feina de la Facultat (SOF) i, puntualment, dóna suport a les tasques que es porten a terme a Secretaria.

El Servei està coordinat per la Secretaria del centre i l'atén un becari amb una dedicació de 25 hores a la setmana. Aquest curs la becària del SIAA ha estat Gemma Medina.

El nombre de consultes ateses pel Servei al llarg del curs 2003-04 (fins a final de juny) ha estat de 178. La majoria de les peticions d'informació giren al voltant dels convenis de pràctiques amb empreses i institucions, les ofertes de feina i les beques.

5.3 Servei d'Ofertes de Feina (SOF)

El Servei d'Ofertes de Feina es va posar en marxa l'11 de febrer de 2002 amb l'objectiu de difondre gratuïtament, entre els titulats de la Facultat que ho sol·licitessin, les ofertes de feina i les beques que arribessin al centre. Les persones inscrites al SOF reben setmanalment, a la seva adreça de correu electrònic, les ofertes, en format DOC o PDF, segons el cas. La creació d'aquest servei respon a la voluntat de promoure la inserció laboral dels titulats. Totes les ofertes també es fan públiques a la Facultat, a les cartelleres corresponents. El Servei és exclusiu per als exalumnes de la Facultat i no s'atenen les peticions d'alumnes actuals ni de graduats d'altres universitats.

Durant aquest curs s'han apuntat al SOF 76 usuaris nous i hi ha hagut 10 baixes; el nombre total d'usuaris el juliol de 2004 és de 371, la majoria dels quals —un 75 %— són diplomats. Al llarg d'aquest període s'han fet 44 trameses, que representen un total de 182 ofertes —140 de feina i 42 de beques. El Servei el manté la becària del SIAA que, a més de recopilar les ofertes que arriben directament a la Facultat, també recull ofertes distribuïdes en diverses llistes de l'àmbit de la Biblioteconomia i la Documentació i convocatòries que es publiquen al BOE i al DOGC.

Apèndix. Centres que han rebut alumnat de Pràcticum el curs 2003-04

Arxius de mitjans de comunicació i audiovisuals (tutora: Marina Salse)

Catalunya Ràdio
Editur
El Mundo Deportivo
El Periódico de Catalunya
Radio Nacional de España
Televisió de Catalunya
La Vanguardia

Arxius històrics, administratius i altres (tutora: Maria Elvira)

Arxiu Comarcal de Mataró
Arxiu Comarcal de Terrassa
Arxiu Històric de Badalona
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Arxiu Històric de Sabadell
Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat
Arxiu Municipal de Sant Boi de Llobregat
Arxiu Municipal de Sant Joan Despí
Arxiu Municipal del Districte de Sarrià i Sant Gervasi
Arxiu Nacional de Catalunya
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
Consorci de l'Auditori i l'Orquestra
Fundació Cipriano García. Arxiu Històric de la CONC
Museu Marítim

Biblioteques especialitzades (tutors: Constança Espelt, Jesús Gascón i Aurora Vall)

Ajuntament de Barcelona. Biblioteca General
Associació de Mestres Rosa Sensat. Biblioteca
BCD (Barcelona Centre de Disseny)
Biblioteca de Catalunya. Fonoteca
Biblioteca de Catalunya. Servei d'Emmagatzematge, Preservació i Conservació
Biblioteca Pública Arús
CaixaForum. Mediateca
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Centre d'Estudis de l'Hospitalet
Col·legi d'Advocats de Barcelona
Cuatrecasas. Centro de Información Jurídica
ESADE. Centre d'Informació Empresarial. Projecte Guíame!
Filmoteca de Catalunya
Fundació Biblioteca Josep Laporte
Fundació Miró. Biblioteca
Institut Català de la Dona
Institut Català de la Salut
Institut Català del Consum
Institut del Teatre
Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
Institut Français de Barcelone. Médiathèque
Institut Milà i Fontanals (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Biblioteca de Musicologia
KPMG
Médicos sin Fronteras
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Parlament de Catalunya
SIDA Studi

Biblioteques públiques (tutores: Maite Comalat i Teresa Mañà)

L'Amic de Paper. Servei de Biblioteques Escolars
Biblioteca Can Casacuberta, Badalona
Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat
Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet
Biblioteca Central de Terrassa
Biblioteca de Castelldefels
Biblioteca de les Franqueses del Vallès
Biblioteca de Viladecans
Biblioteca del Mil·lenari, Sant Cugat del Vallès
Biblioteca Districte 2, Terrassa
Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, Barcelona
Biblioteca Joan Oliva, Vilanova i la Geltrú
Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona
Biblioteca Montserrat Roig, Sant Feliu de Llobregat
Biblioteca Nou Barris, Barcelona
Biblioteca Pública de Girona
Biblioteca Ramon Fernández Jurado, Castelldefels
Biblioteca Tecla Sala, l'Hospitalet
Biblioteca Vapor Vell, Barcelona
Biblioteca Xavier Benguerel, Barcelona

Biblioteques universitàries (tutores: Maite Comalat i Concepció Miralpeix)

Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca d'Humanitats
Universitat de Barcelona. Biblioteca de Medicina
Universitat de Barcelona. Biblioteca del Pavelló de la República
Universitat de Girona. Biblioteca. Unitat Barri Vell
Universitat de Girona. Biblioteca Montilivi
Universitat Politècnica de Catalunya. Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)
Universitat Politècnica de Catalunya. Biblioteca Rector Gabriel Ferraté
Universitat Pompeu Fabra. Biblioteca de Rambla
Universitat Pompeu Fabra. Biblioteca General