Resum [Abstract] [Resumen]
Es descriuen i s'analitzen dues activitats d'extensió cultural dutes a terme a la Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona a partir d'una col·laboració externa. S'inclou una descripció del Centre, de la Biblioteca i del perfil d'usuari a qui s'han dirigit les activats. Seguidament, es resumeixen els diferents passos duts a terme per a la confecció de les activitats, com s'han desenvolupat i la posterior valoració. Les activitats es van presentar com a tallers i se centraven en el fet visual i de la imatge: pintura d'estètica art pop i cinefòrum d'un curtmetratge.
1 Introducció
El dret d'accés a la cultura queda recollit en l'article 44.1 de la Constitució espanyola de 1978, i una de les seves materialitzacions és l'existència d'una xarxa de biblioteques públiques. Així mateix, la mateixa Constitució, en l'article 25.2, estén aquest dret a les persones que compleixen penes privatives de llibertat. Aquesta extensió quedaria garantida a través de l'existència d'un servei de biblioteca dins els centres penitenciaris.
En parlar d'una biblioteca penitenciària es fa referència, doncs, a un centre amb els mateixos objectius i funcions que desenvolupa la biblioteca pública, amb la particularitat, però, que és un servei inserit dins d'una presó —entitat amb unes característiques i un funcionament específics— i dirigit a una població amb una situació concreta (la privació de llibertat). D'aquesta manera, la biblioteca penitenciària, com a part integrant d'un centre penitenciari, ha de participar en les funcions resocialitzadora i rehabilitadora que s'hi desenvolupen.
El text següent vol donar a conèixer dues experiències culturals dutes a terme a la Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. La intenció d'aquest article és, d'una banda, ser una aportació a l'hora de planificar possibles activitats d'extensió cultural en biblioteques penitenciàries i, de l'altra, esdevenir un element de reflexió en el plantejament i el desenvolupament d'aquest tipus d'activitats de dinamització.
L'organització dels dos tallers parteix del marc acadèmic de l'assignatura Serveis especials de la Diplomatura de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, impartida pel professor Andreu Sulé Duesa i corresponent al curs 2003-04, i hi queda inclosa. En l'exercici del curs quedava prevista l'elaboració d'un treball teòric i un treball de camp vinculats a una de les tipologies de serveis, els “serveis especials”. L'objectiu que es pretenia a través del treball de camp era establir una col·laboració entre els estudiants de l'assignatura i un centre especialitzat en la matèria tractada, en aquest cas, la Biblioteca Penitenciària.
El resultat de la col·laboració va donar lloc a l'organització d'un taller d'art pop i d'un cinefòrum a partir de la projecció del curtmetratge Mola ser malo, d'Àlam Raja. A l'hora de plantejar les activitats es va seguir l'esperit del Manifest de la UNESCO de la biblioteca pública 1994,2 entenent que l'existència d'un servei bibliotecari en els centres penitenciaris respon al compliment d'un dret cultural bàsic. D'aquesta manera, va posar-se atenció a les missions del manifest que feien incidència al desenvolupament de la creativitat i la imaginació, i també a la divulgació cultural i artística com a camins d'enriquiment i de creixement personal.
Partint d'aquests eixos, per dur a terme les activitats, es van fixar els objectius següents:
- Donar a conèixer als interns una opció cultural, artística o creativa a través d'artistes concrets i reals.
- Contribuir al desenvolupament de la Biblioteca com a espai per al lleure.
- Contribuir a la tasca que està fent la Biblioteca del Centre per esdevenir un espai de normalització i resocialització.
- Reforçar la imatge de la Biblioteca a partir de les activitats d'extensió cultural.
Finalment, cal afegir, sense cap mena de dubte, que tant les activitats descrites, com els processos que les van precedir, van ser fruit d'una col·laboració intensa i d'estones llargues de debat entre els membres del grup de treball. No obstant això, convé ser conscients que la bona voluntat de quatre estudiants universitaris no hauria anat gaire més enllà si no s'hagués comptat amb el suport d'un seguit de professionals vinculats a l'àmbit de la docència, com ara Andreu Sulé, i a l'àmbit bibliotecari penitenciari, com ara Lola Burgos (responsable de la Biblioteca del CP de Joves), i també de professionals de la disciplina de les activitats plantejades: Elena Castillo (il·lustradora) i Àlam Raja (director de cinema). Tots ells van col·laborar-hi activament i, si no hi haguessin participat o ajudat desinteressadament, les activitats que es descriuen en l'article no haurien prosperat de la mateixa manera.
2 El CP de Joves de Barcelona3
El Centre Penitenciari de Joves depèn administrativament del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té transferides les competències en matèria de justícia des de l'any 1983.
D'acord amb la legislació vigent,4 la presó es concep com a marc educatiu, adequant-se en aquest cas a la població jove, i té la missió de preparar els interns per a la vida en llibertat i per a la seva reinserció en la societat.
Actualment, el Centre acull una població de 304 persones,5 organitzada en cinc unitats de convivència independents (Unitat d'Acolliment, Nivell Avançat, Nivell Bàsic, Infermeria i Nivell Intensiu). L'assignació dels interns als diferents nivells es duu a terme seguint un model d'adequació, és a dir, en funció de si presenten capacitats i recursos personals (autocontrol, esforç, responsabilitat, habilitats de relació interpersonal positives, etc.) que s'ajusten a les característiques pròpies de cada unitat de convivència. Cal assenyalar també que no hi ha separació entre els interns preventius i penats, sinó que es fan prevaler els criteris abans esmentats a l'hora de classificar-los.
La població reclusa del Centre està formada, majoritàriament, per joves entre 18 i 21 anys que solen provenir d'un medi sociocultural desfavorit amb risc d'exclusió social. Es caracteritzen per tenir unes relacions familiars inestables, un nivell cultural baix i, generalment, presenten fracàs escolar, manca d'hàbits laborals, recursos personals escassos i problemes amb les drogues.
Una altra dada significativa per ajudar a definir aquest perfil és el país o la zona d'origen dels interns (vegeu la taula 1).6
País o zona d'origen Nombre d'interns Percentatge Espanya 90 37,8 % Europa Occidental (excepte Espanya) 3 1,3 % Europa de l'Est 10 4,2 % Amèrica Central i Amèrica del Sud 32 13,4 % Països de majoria islàmica 100 42,0 % Àsia 1 0,4 % Àfrica 2 0,8 % Taula 1. Relació d'interns segons el país o la zona d'origen
D'aquestes dades és rellevant observar que la majoria d'interns són de nacionalitat estrangera, bona part dels quals procedeixen de països de majoria islàmica i de l'Amèrica llatina.
També és útil conèixer el nivell d'estudis i els grup escolars dels interns que hi ha al Centre (vegeu la taula 2).7
Nivell d'estudis Nombre d'interns 1r nivell de l'etapa instrumental 8 2n nivell de l'etapa instrumental 37 3r nivell de l'etapa instrumental 48 Primer cicle de GES 23 Cicles formatius de grau mitjà 12 Primer de batxillerat 5 Segon de batxillerat 3 Accés a la UNED 1 Normalització lingüística (català) 26 Castellà per a estrangers 60 Taula 2. Distribució dels interns segons el nivell d'estudis o grup escolar que estan cursant actualment al Centre
Pel que fa a la Biblioteca, la majoria d'interns, quan vivien en llibertat, mai no havien utilitzat aquest servei, ni tampoc eren lectors habituals de cap tipus de publicació.
3 La Biblioteca del CP de Joves de Barcelona
Sovint, el concepte “biblioteca” s'associa exclusivament a llibres i lectura. Més encara si es parla de biblioteques penitenciàries, ja que s'acostumen a veure com un servei per proveir els interns de literatura recreativa o fins i tot terapèutica.
No obstant això, en l'actualitat, les biblioteques dels centres penitenciaris de Catalunya fonamenten la raó de ser en un marc legislatiu que en regula tant l'existència com el dret dels interns a accedir a la informació.
En aquest cas, la Biblioteca del CP de Joves ofereix els serveis tradicionals de biblioteca pública (consulta en sala, préstec, informació i referència, etc.) d'acord amb uns objectius establerts per la legislació penitenciària, la tipologia d'usuaris, la infraestructura, els recursos i el funcionament propis del Centre. Així, la Biblioteca pretén:
- Fomentar l'interès i la motivació dels interns envers l'hàbit de la lectura.
- Contribuir a l'educació permanent i posar a l'abast de tothom tot el camp de coneixements i cultura de què disposa la Biblioteca.
- Estimular el desenvolupament intel·lectual, social i cultural dels usuaris de la Biblioteca.
- Actuar com a suport de dinamització i d'informació per als professionals i interns del Centre.
- Fomentar actituds de respecte i convivència.
- Actuar com a referent socialitzador i normalitzador.
Per tant, el servei de la Biblioteca persegueix no només fomentar la lectura, sinó també satisfer les diferents necessitats i interessos culturals, educatius i de lleure dels interns; i, en el cas de manca d'hàbits de lectura o socioculturals, pretén despertar-ne l'interès. En ambdós casos, aquests objectius s'intenten assolir mitjançant la programació d'un conjunt d'activitats d'animació i de participació, com les que es descriuen a continuació.
4 Planificació de les activitats
Les dues activitats de dinamització cultural sorgeixen, com s'ha dit anteriorment, de la col·laboració dels estudiants, d'una il·lustradora i d'un director de cinema amb la Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Aquestes activitats, inserides en el treball de camp acadèmic que s'havia de fer, partien com a experiències concretes i sense continuïtat.
En primer lloc, el grup d'estudiants va establir, juntament amb la bibliotecària, les característiques comunes que havien de tenir les dues experiències:
- Que fossin activitats lúdiques amb components culturals nous per a la majoria d'usuaris, però que alhora els fossin propers.
- Que estiguessin basades en la imatge, ja que es tracta d'un col·lectiu d'usuaris amb una cultura molt mediàtica i centrada en el fet visual.
- Que fossin senzilles, però de qualitat artística, i que al mateix temps proporcionessin resultats immediats i atractius.
- Que s'adeqüessin al bagatge cultural desafavorit dels interns i a altres trets que els caracteritzen (dèficit d'atenció i de comprensió, diferents graus d'alfabetització, etc.).
- Que tinguessin una durada adequada a la franja horària en què es desenvolupen les activitats educatives i formatives del Centre.
Es van pensar diferents projectes per al desenvolupament dels quals calia trobar professionals especialitzats. Es va contactar amb la il·lustradora i dissenyadora gràfica Elena Castillo i amb el director de cinema Àlam Raja, que van acabar de perfilar dos dels projectes que el grup tenia en ment. Elena Castillo proposava un taller d'art pop que consistia a ensenyar una tècnica pictòrica el resultat de la qual és un seguit de retrats semblants a l'estil art pop; i Àlam Raja es va avenir a fer la projecció privada d'un curtmetratge seu titulat Mola ser malo.8
La pintura és un art que es treballa des del Centre mateix, ja sigui des de l'escola o des del taller de pintura. L'art pop i els seus representants més importants, però, els són desconeguts, tot i ser un moviment artístic de què, fàcilment, es troben referents. De la mateixa manera, el cinema és un element molt proper als usuaris, però no ho és el format de curtmetratge. Així doncs, l'objecte de les activitats és de tipus visual i, per tant, atractiu per als usuaris. Són també experiències senzilles de dur a terme per usuaris sense grans coneixements previs en pintura o en cinema, i els resultats s'obtenen al mateix moment en què es desenvolupa l'activitat.
El fet que els tallers es poguessin desenvolupar en gairebé dues hores i, sense destorbar gaire ni els horaris del règim penitenciari ni les tasques de la bibliotecària, va ser decisiu a l'hora d'escollir els dos projectes ressenyats.
Arribats a aquest punt, es va dur a terme tota la tramitació necessària per aconseguir els permisos d'entrada, personals i de material, i poder dur a terme les activitats. Un cop obtinguts, el grup va establir contactes amb diferents professionals que componen l'equip de tractament del CP de Joves per acabar de perfilar les activitats preparades i conèixer millor el col·lectiu amb què s'havia de treballar. No està de més recordar que la Biblioteca és un servei més dins d'un centre penitenciari i, com a tal, participa dels objectius de la institució en col·laboració amb la resta de professionals.
5 Taller d'art pop
La primera de les activitats va ser el taller d'art pop suggerit per Elena Castillo, que consistia que cada participant pintés una fotografia de la seva cara amb resultats semblants a les tècniques utilitzades en el moviment art pop. Aquesta proposta està basada en un exercici inclòs en el programa d'estudis d'Il·lustració i Disseny Gràfic de la Institució d'Estudis Politècnics de Barcelona (IDEP), on s'havia format aquesta il·lustradora, dedicada en l'actualitat a la producció, el disseny gràfic i la maquetació.
5.1 Preparació de l'activitat
Per començar a preparar l'activitat, la bibliotecària va dissenyar, amb l'ajuda dels seus auxiliars, el cartell (vegeu la figura 1) que serviria per difondre la informació sobre el taller i va preparar-ne les inscripcions. L'activitat anava dirigida a tots els interns del règim ordinari. Alhora, va donar-ne notícia personalment tant a educadors i mestres com a interns, per garantir que tothom s'assabentava del taller i per fomentar-ne la participació.
Figura 1. Cartell del taller d'art pop.
(Fotografia: Elena Castillo)A fi i efecte de formar el grup de participants en l'activitat (pensada per unes vint persones), es va obrir una llista provisional on els interns interessats es podien inscriure. Es va haver de modificar la llista per descartar aquelles persones que, per motius de seguretat, no era viable que coincidissin en un mateix espai. No obstant això, gràcies a la gran acollida que va rebre l'anunci del taller, el nombre de persones inscrites va quedar en 32. Va decidir-se no reduir el nombre de persones que hi participava a la quantitat prèviament pensada ja que, a part dels quatre estudiants, la il·lustradora i la bibliotecària, es comptava amb el suport de dos mestres i del professor de pintura del Centre. D'aquesta manera, era factible donar un tracte prou personalitzat a l'hora de resoldre els dubtes de les persones que hi participaven i ajudar-les en allò que fos necessari.
Amb la llista definitiva de les persones que hi participaven feta, es va concertar una cita per fotografiar-les. Les fotografies les va fer la mateixa il·lustradora. L'acompanyaven la bibliotecària i dos dels estudiants, els quals s'encarregaven d'informar les persones que hi participaven sobre el taller i de recollir-ne signatures en el document d'autorització que, a part de concedir el permís necessari a l'equip, també garantia als interns que les imatges s'utilitzarien per al desenvolupament del taller, exclusivament.
Les fotografies es van imprimir i fotocopiar en paper per a aquarel·la, ja que aquest seria el suport sobre què es pintaria. A més, es va preparar documentació que contenia uns gràfics sobre la teoria del color i que pretenia ajudar les persones que hi participaven a aconseguir els colors desitjats.
L'últim detall previ a l'elaboració de l'activitat va ser la preparació de les taules per posar el material i un expositor on es van incloure impressions en color de retrats d'art pop extrets d'Internet i de llibres d'art del fons de la Biblioteca (vegeu la figura 2). Els llibres es van deixar exposats quinze dies.
Figura 2. Expositor del taller d'art pop.
(Fotografia: Andreu Sulé)
5.2 Elaboració de l'activitat
La bibliotecària va iniciar l'activitat amb una presentació de l'equip i del taller. Seguidament, un dels estudiants va fer una breu introducció a l'art pop i a l'obra de Warhol, il·lustrada amb els llibres de l'expositor. Va resultar especialment pràctica, a l'hora de captar l'atenció dels participants, la comparació de l'estètica gràfica del programa de televisió Aquí hay tomate de Tele 5 amb el disseny de Warhol en què aquesta està inspirada: l'etiqueta de les sopes Campbell.
L'objectiu de la introducció teòrica del taller, basat a incentivar la curiositat cultural, era vincular l'acció de pintar amb un corrent artístic concret, aprofitant els paral·lelismes entre l'art pop i la cultura mediàtica i popular de la majoria d'interns. Malgrat tot, en finalitzar l'activitat, només aquelles persones que ja tenien un cert nivell cultural van mostrar un interès mínim pel moviment i van consultar amb la il·lustradora.
La il·lustradora va donar també una descripció breu sobre la teoria del color i la tècnica del taller. Aquesta tècnica, a grans trets, consisteix a repassar amb llapis els contorns de les diverses tonalitats de gris de la imatge d'un mateix i marcar-hi les àrees a pintar després amb diversos colors de pintura acrílica.
Les explicacions es van abreujar responent a l'interès de les persones que hi participaven en començar a pintar. La bibliotecària, un dels mestres, el professor de pintura i els estudiants van anar per les taules per ajudar, resoldre dubtes i donar algunes idees a partir de les il·lustracions dels llibres de l'expositor.
El temps que van estar pintant es va allargar fins a dues hores i mitja, i durant aquesta estona el nivell de concentració i relaxació va ser excepcional. Cap de les persones que hi participava no va aixecar la veu; només parlava de manera esporàdica i sempre sobre què estava fent.
En finalitzar l'activitat, els auxiliars van penjar els retrats en una paret de la Biblioteca, excepte els d'aquelles persones que hi participaven que se'ls van voler endur. Aquesta exposició, a l'hora de tancar la redacció de l'article, encara es podia visitar (vegeu la figura 3).
Figura 3. Exposició dels retrats
(Fotografia: Andreu Sulé)
5.3 Valoració
Si bé és cert que les persones que van assistir al taller no van mostrar gaire interès per la introducció sobre l'art pop, cal recordar que el grau de concentració assolit en el curs de l'activitat va ser notable. A més a més, l'opinió general manifestada va centrar-se en el component lúdic i d'entreteniment de l'experiència. Aquesta valoració inicial s'ha vist reforçada amb el coneixement de la propera publicació, a la revista A tu grundi,9 d'un article sobre el taller redactat per un dels interns que va assistir-hi.
Els dèficits d'atenció i de comprensió que caracteritzen els interns es van fer evidents en la dificultat que mostraven per seguir les explicacions, tant les introductòries com les que es van fer després de manera individualitzada. Però també es va poder copsar que una manera més eficaç d'acostar-les és participar amb ells de l'activitat. A tall d'exemple, i com a detall que caldria tenir en compte en la planificació d'aquest tipus d'activitat, un dels estudiants va seure en una de les taules i va pintar el retrat d'un dels usuaris que no havia pogut assistir. Es va observar que, en aquella taula, en general, els participants es van arriscar més a buscar colors i formes nous. No obstant això, aquest grau d'implicació no s'hagués assolit si l'activitat s'hagués dut a terme només amb el personal bibliotecari i el professional del camp de l'activitat, ja que la ràtio monitors-interns hauria estat insuficient.
En relació amb la difusió del fons, s'ha observat que, durant el temps que l'expositor va estar instal·lat a la sala, els usuaris fullejaven els documents exhibits i, en aquest sentit, va servir per donar a conèixer l'existència d'aquest fons. Així mateix, l'exposició dels retrats ha incentivat la curiositat dels usuaris que no van assistir al taller. Alhora, ha esdevingut una via més per difondre el fons d'art de la Biblioteca i, de manera general, per ampliar la visió que la majoria d'usuaris tenen de les biblioteques.
6 Projecció privada del curtmetratge Mola ser malo
La segona activitat va ser el visionament d'una pel·lícula, atès el gran interès que suscita el cinema en la població jove. En aquest cas, però, es va optar per un format poc conegut per a la gran majoria dels interns, el curtmetratge, a fi i efecte d'apropar-los a una tendència que s'està estenent. Al mateix temps, es va pensar que la durada d'un curtmetratge afavoriria el desenvolupament de l'activitat, que també estava pensada per un temps d'una hora o una hora i mitja, i que no requeriria un esforç excessiu d'atenció dels interns.
L'obra escollida, Mola ser malo, del director Àlam Raja, responia també a tots els requeriments per captar l'atenció d'un públic de les característiques dels usuaris del Centre Penitenciari. Així, el curtmetratge, el tema del qual és una combinació entre l'estètica narrativa del cinema francès i la temàtica de Trainspotting,10 narra la història d'un adolescent que, en el seu despertar en el món del sexe i de les drogues, es troba en el dilema d'haver de triar un camí cap al qual orientar el futur i reforçar la identitat personal. Aquest argument ens posa davant d'una situació que resulta propera a tothom i que permet que cadascú s'identifiqui amb algun dels trets o tòpics de l'adolescència. Es va considerar, doncs, que una temàtica coneguda i propera, amb una estètica colorista i un muntatge ràpid, propi de l'estil dels videoclips, era la proposta que més podria atraure els usuaris en l'intent d'apropar-los al cinema d'autor i al format dels curtmetratges (vegeu la figura 4).
 |
 |
 |
 |
Figura 4. Fotogrames del curtmetratge Mola ser malo
La proposta era el projecte de final de carrera d'un jove director que havia finalitzat recentment els estudis de Direcció a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). El seu primer treball va ser Un don divino (2001), curtmetratge estrenat en el programa Òpera prima del Canal 33. Recentment, Àlam Raja ha creat una productora que munta i produeix videoclips musicals.
6.1 Preparació de l'activitat
La primera idea sorgida quan es va acceptar la proposta de la projecció de Mola ser malo va ser dur a terme un cinefòrum per debatre sobre sexe i drogues, temes presents a la pel·lícula.
De converses amb educadors i terapeutes del programa de toxicomanies del Centre i amb el professor de l'assignatura, es va deduir que ni l'equip de treball ni el director podien guiar un debat sobre aquests temes, ja que no n'eren especialistes. A més a més, ja hi ha a la presó programes concrets per tractar aquestes problemàtiques.
Es va pensar a dur a terme un cinefòrum amb el director, perquè expliqués com va fer realitat el projecte, en què consisteix exactament la seva feina i com, sent tan jove, s'està obrint pas en el món del cinema. Aquesta opció esdevenia més adequada i menys agosarada.
Un cop perfilada l'activitat, se'n va fer la difusió. La bibliotecària va informar del taller als usuaris de la Biblioteca i als educadors i mestres, que la van difondre entre els grups d'interns, amb la finalitat d'arribar al nombre més gran possible i d'obrir, així, el cinefòrum a unes cinquanta o seixanta persones. Al mateix temps, l'activitat va ser inclosa dins el programa de fi de curs del Centre Penitenciari.
La preparació de l'activitat es va completar amb la redacció, per part del grup de treball, d'una guia de lectura sobre cinema (vegeu l'annex), que recollia diversos recursos en línia d'acord amb les activitats que estan duent a terme els interns des del Punt Òmnia (http://www.xarxa-omnia.org),11 del qual la bibliotecària del Centre n'és una de les persones dinamitzadores. També es va preparar un programa de mà que contenia les fitxes tècnica i artística, i una sinopsi del curtmetratge, així com una petita biografia i filmografia del director i del protagonista, Fernando Ramallo. Aquest programa de mà també pretenia crear la sensació que els interns anaven “al cinema”. Aquests documents es van redactar en català de manera expressa, en coherència amb les altres guies de lectura que edita la Biblioteca del Centre. Per crear, a més, un espai distès, es va preparar una ambientació musical amb els temes de Mola ser malo i d'altres que es van considerar apropiats a l'estil i a les temàtiques del film.
6.2 Elaboració de l'activitat
L'espai que va cedir el Centre Penitenciari per projectar el curtmetratge va ser la sala d'actes; la Biblioteca, unitat organitzadora de l'activitat, no disposava de l'equipament necessari: reproductor de DVD, projector, pantalla, etc.
L'assistència va superar les previsions inicials, ja que es va arribar al centenar de participants. La bibliotecària va presentar l'activitat, l'equip de treball (a qui molts ja coneixien per haver participat en el taller d'art pop) i el director del film.
Tant els estudiants com el director es van situar entre els espectadors per veure les reaccions més de prop i crear una situació més distesa, ja que es considerava necessari un apropament si es volia que després el fòrum fos participatiu i espontani.
En finalitzar la projecció, es va passar a fer el torn de preguntes al director. Àlam Raja va respondre amb molta naturalitat i d'una manera molt propera i divertida a totes aquelles qüestions que se li van plantejar, que van anar des de la part més tècnica (pressupostos, localitzacions, actors, rodatge, etc.) fins a curiositats i bromes, així com preguntes de caràcter més personal. Va explicar tant anècdotes del rodatge com elements de la seva vida personal que l'havien condicionat a l'hora de tractar els temes del curtmetratge.
El fòrum va durar poc més d'una hora. Tant la pel·lícula com el director van agradar. Els espectadors van respondre amb una participació intensa i propostes de fer un altre taller amb ell, concretament un taller de guions de cinema. Els assistents van donar les gràcies per la seva presència, gest considerat especialment significatiu pels professionals del Centre, ja que els interns no acostumen a manifestar agraïments en l'organització d'aquest tipus d'activitats externes.
Un cop es va donar per finalitzada l'activitat, molts es van acostar a parlar amb el director, volien concretar més la proposta d'altres tallers, explicar vivències personals com a temes d'una propera pel·lícula, o felicitar-lo per la feina feta. Fins i tot, un dels educadors es va mostrar interessat en la possibilitat d'utilitzar el curtmetratge com un recurs pedagògic més, ja que encaixava amb el programa educatiu i docent del Centre.
6.3 Valoració
En general, els espectadors van quedar satisfets amb l'activitat que se'ls havia organitzat; perquè a part de ser una activitat diferent d'aquelles que fan cada dia, es va aconseguir que es concentressin, que participessin i, sobretot, que reflexionessin sobre el dilema que es presenta en el film. El fet que s'engresquessin a continuar fent tallers amb el director i amb l'equip de treball, també demostra el grau alt de satisfacció dels usuaris.
Respecte a l'acceptació i l'ús de la guia de cinema, no s'han aconseguit els resultats esperats. Els interns no han acudit al Punt Òmnia del Centre per interessar-se pels recursos que se'ls presentaven, entre els quals hi havia llocs web amb accés gratuït a curtmetratges. Aquest fet deu estar determinat per la manca d'hàbits dels interns en la cerca d'informació a Internet.
A l'hora de plantejar-se l'organització d'un taller com aquest dins el marc organitzatiu d'una biblioteca de presó, caldrà tenir en compte les característiques dels usuaris. El curtmetratge Mola ser malo va destinat especialment a un públic jove i, per aquest motiu, es va escollir per fer-ne la projecció privada dins el Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Potser en qualsevol altra presó de l'àmbit català, en presons d'adults, per exemple, no seria tan adequat.
7 Conclusions
Un dels objectius de les activitats era apropar als interns realitats artístiques que els eren poc conegudes i despertar-los interès per l'art pop i els curtmetratges. Amb activitats concretes i desvinculades del programa educatiu, és difícil fomentar aquest interès a curt termini. En aquest context, el grau de satisfacció dels usuaris és un element clau a l'hora de valorar aquest tipus d'activitat.
Malgrat la satisfacció expressada pels usuaris en finalitzar els tallers, no han utilitzat en la mateixa mesura els recursos d'informació que se'ls van proposar en cadascuna de les activitats. Només s'han fet consultes dels llibres sobre la matèria que es trobaven a l'expositor, però no d'altres llibres d'art del fons de la Biblioteca. D'altra banda, no s'han consultat els recursos en línia que es proposaven en la guia de lectura, accessibles des del Punt Òmnia. La manca d'hàbits en la cerca d'informació, sumada a la resta de dèficits que presenten aquests usuaris, condicionen les maneres i els mètodes d'acostar-los la informació i de fomentar en ells l'interès per la cultura.
Per al desenvolupament de l'intern cap a una normalització, a part de tots els programes de tractament que ja ofereixen els centres penitenciaris, és també molt important el contacte amb persones de fora del centre. A través dels tallers, els interns van entrar en contacte amb estudiants i professionals que els eren propers en edat. També van poder fer-los consultes, i intercanviar comentaris i opinions sobre temes aliens als tallers.
D'altra banda, aquest intercanvi va afavorir que els interns preguntessin a la bibliotecària tant per les professions i la formació dels components del grup de treball, com pels espais de la ciutat on podrien trobar activitats semblants. Això va propiciar que la bibliotecària pogués donar informació sobre l'oferta cultural i lúdica que es pot trobar a Barcelona, incidint en espais culturals i d'accés a la informació, com ara les biblioteques públiques i els centres cívics.
Per tant, les activitats desenvolupades, mitjançant la col·laboració amb persones externes a la institució, van reforçar la funció de vincle amb l'exterior i les funcions de resocialització i de normalització pròpies de la biblioteca penitenciària. En aquest cas, el contingut dels tallers i el contacte amb la realitat d'altres joves són elements que reforcen aquestes funcions.
Aquest tipus de col·laboració, però, no és l'únic que s'ha de donar des de la Biblioteca. Com es desprèn de la preparació i del desenvolupament de les activitats, la col·laboració de la Biblioteca amb els altres professionals del Centre es fa indispensable, si s'assumeix que aquesta ha de participar de la finalitat comuna del Centre Penitenciari. Del resultat de l'experiència exposada, es planteja la possibilitat que els tallers també es podrien haver organitzat des d'altres departaments del Centre (taller de pintura, departament de toxicomanies) i haver deixat a la Biblioteca un paper de col·laborador i de suport documental. Potser resulta estrany el fet que la Biblioteca organitzi un taller de pintura, però prendre'n la iniciativa en potencia la imatge com a espai per al lleure i mostra una biblioteca activa i dinàmica.
En l'entorn penitenciari, els usuaris de la biblioteca presenten moltes carències en relació amb els nivells d'estudis o d'alfabetització i, conseqüentment, d'hàbits lectors. Així doncs, els autors consideren que la biblioteca penitenciària ha de desenvolupar un rol de dinamització cultural, al costat del d'accés a la informació, ja que cal oferir les diverses possibilitats d'accés a la informació i a la cultura, de manera que no siguin requerides grans habilitats lectores o de concentració.
8 Bibliografia
Abarca González, Ana; Barrero Morán, Guillermo; Bosch Costa, Montserrat (1997). “Biblioteca y prisión en Cataluña: un recurso educativo”. Educación y biblioteca, año 9, nº 85 (diciembre 1997), p. 45-50.
Burgos Oliván, Lola; Sulé Duesa, Andreu (2003). “La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona”. Ítem, núm. 33 (gener-abril 2003), p. 28-50.
Fabian, Jean-Louis (1997). “Política y prácticas de la lectura en prisión: el caso francés”. Educación y biblioteca, año 9, nº 85 (diciembre 1997), p. 61-65.
García Pérez, Mª Sandra (2001). “Un acercamiento a las bibliotecas de los centros penitenciarios”. Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 62 (2001), p. 79-89.
Libraries and intellectual freedom (2004). <http://www.ifla.org/faife/presen.htm> [Consulta: 14/10/2004].
Lehman, Vibeke (1999). “Se necesitan bibliotecarios de prisiones: una profesión estimulante para personas con las destrezas personales y profesionales adecuadas”. IFLA Council and General Conference Proceedings. Vol. 65 (1999).
<http://www.ifla.org/IV/ifla65/papers/046-132s.htm>. [Consulta: 14/10/2004]Mayol i Fernández, Carme (1991). “Servicios especiales de lectura en bibliotecas públicas”. Bibliotecas y educación (1991), p. 155-200.
Pérez Pulido, Margarita (2001). “Acerca de las bibliotecas de prisiones y sus servicios”. Educación y biblioteca, año 9, nº 85 (diciembre 2001), p. 40-44.
Pérez Pulido, Margarita (2001). “Prácticas de lectura en prisión: estudio de actitudes y comportamientos de los reclusos en el centro penitenciario de Badajoz”. Anales de documentación, vol. 4, p. 193-213. <http://www.um.es/fccd/anales/ad04/a11lecprision.pdf> [Consulta: 14/10/2004]
Rabadán, Andrés (2003). Històries des de la presó. Barcelona: Rosa dels Vents.
Sulé Duesa, Andreu (2001). “Directrius de biblioteques de presons: un estudi comparatiu”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 7 (desembre 2001). <http://bid.ub.edu/07sule.htm> [Consulta: 14/10/2004].
Data de recepció: 15/10/2004. Data d'acceptació: 30/10/2004.
Notes
1 Els autors volen agrair els comentaris i les aportacions del professor Andreu Sulé i Duesa, de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.
2 Manifest de la UNESCO de la biblioteca pública 1994, <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/catal.pdf> [Consulta: 14/10/2004].
3 Per a més informació, vegeu: Burgos Oliván, Lola; Sulé Duesa, Andreu. “La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona”, Item, núm. 33 (gener-abril 2003), p. 29-50.
4 Reial decret 190/1996, de 9 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament penitenciari,
<http://www.gencat.net/justicia/departament/legislacio/penitenciaria/rp1996.pdf > [Consulta: 14/10/2004].5 Dades d'octubre de 2004. No es tenen en compte els 180 interns de la Secció Oberta, que viuen en un règim de semillibertat (tercer grau penitenciari).
6 Dades de març de 2004.
7 Dades de juny de 2004. El total és el resultat de les altes i les baixes al llarg del curs.
8 S'anomena projecció privada aquella projecció prèvia a l'estrena d'un producte cinematogràfic, coneguda també com a private screening, per poder modificar-lo a partir de la reacció del públic.
9 Revista editada per la Biblioteca del CP de Joves de Barcelona.
10 Danny Boyle (dir.), Trainspotting (United Kingdom, 1996, 94 min).
11 Iniciativa de la Generalitat de Catalunya. El Punt Òmnia s'inclou dins la Xarxa de Telecentres de Catalunya amb l'objectiu d'acostar les tecnologies de la informació i la comunicació a zones socialment desfavorides. Per a més informació, consulteu: <http://www.xarxa-omnia.org>.