[Versión castellana]

Isidro F. Aguillo

CINDOC-CSIC

isidro@cindoc.csic.es



Resum [Abstract][Resumen]

S'ha dut a terme una anàlisi cibermètrica sobre les universitats iberoamericanes a partir d'indicadors que en descriuen la presència en el web. L'objectiu que es perseguia era demostrar tant la idoneïtat d'aquests indicadors en l'avaluació de l'activitat científica com il·lustrar els patrons específics de l'ús del web per a la comunicació científica en el sector acadèmic iberoamericà. Entre la fi de 2002 i el començament de 2003 s'han analitzat els diferents paràmetres dels dominis universitaris iberoamericans d'acord amb dades obtingudes dels motors de cerca. Els resultats mostren que les grans universitats, especialment la Universidade de São Paulo i la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), obtenen valors destacats en tots els indicadors seleccionats. Per països, el Brasil és el que col·loca més institucions entre les primeres. Cal destacar que les dades web es corresponen amb les obtingudes de les bases de dades bibliomètriques, tot i que les universitats amb forts serveis d'educació a distància, com ara el Tecnológico de Monterrey, apareixen millor en els indicadors web. La visibilitat de les institucions acadèmiques en els webs s'està incrementant en la majoria dels països iberoamericans, encara que no sols s'hauria d'augmentar significativament el volum de continguts publicats sinó també millorar-ne l'interès internacional i augmentar-ne els recursos científics, en formats rics i en versió bilingüe, l'anglès inclòs.


1 Introducció

La necessitat de produir indicadors de caràcter cibermètric sobre la ciència i la tecnologia iberoamericanes havia estat ja propugnada en diverses reunions de la Red Iberoamericana de Indicadores de Ciencia y Tecnología, RICYT (http://www.ricyt.edu.ar), encara que és arran de la reunió del Primer Taller de Indicadores de Sociedad de la Información (Lisboa, 2002) que es proposa que aquest esquema inclogui també les característiques bàsiques d'Internet en aquests països com a pas previ a un capítol més ampli sobre indicadors de la societat de la informació.

En primer lloc, cal precisar que la cibermetria és una disciplina emergent l'objectiu de la qual va més enllà de produir indicadors. De fet, i seguint de prop Bjorneborn (2001), la cibermetria és la disciplina dedicada a la descripció quantitativa dels continguts i processos de comunicació que es produeixen en el ciberespai. Encara que el ciberespai s'entén de manera general com el conjunt de continguts disponibles en format electrònic, en l'actualitat es restringeix als que són realment accessibles de manera unitària, en aquest cas per mitjà d'un instrument tan universal com la xarxa Internet (Aguillo, 2002).

Els últims anys, l'interès en la descripció dels continguts d'Internet (mida, evolució i tipologia) s'ha incrementat (Lawrence & Giles, 1999; Aguillo, 2000), però continua sense ser una tasca tan demanada com la relativa a la descripció física d'Internet (infraestructures, ciberdemografia, cibergeografia). Fins ara la majoria dels indicadors de la societat de la informació se centraven en aquest tipus d'estadístiques, però ha arribat el moment d'incorporar-hi nova informació.


2 Mètodes per mesurar continguts web

Els mètodes que més èxit han tingut en la descripció de continguts web han estat els indirectes, i els motors de recerca s'han utilitzat com a intermediaris (Almind & Ingwersen, 1997; Lawrence & Giles, 1998; Snyder & Rosenbaum, 1999). Les bases de dades que recopilen per a les seves recerques representen l'esforç més important i complet per indexar els continguts del web.

La disponibilitat en aquests motors d'operadors de delimitació, similars al filtre per camps en els sistemes de gestió de bases de dades, permet obtenir dades amb una gran potència i flexibilitat. Seran aquestes eines les que s'utilitzin per estudiar la presència de la ciència i tecnologia en el web dels països iberoamericans (Aguillo, 1998; Smith, 1999).

S'han utilitzat, entre desembre de 2002 i febrer de 2003, els cercadors Google (http://www.google.com) i FAST (http://www.alltheweb.com) per a la recopilació de dades per diverses raons:

A més dels serveis esmentats, s'han utilitzat per completar l'escenari que cal descriure el cercador Alexa (http://www.alexa.com), que ofereix dades de la popularitat relativa dels llocs web, i la base Essential Indicators, que proporciona informació sobre articles i citacions rebudes per aquests d'acord amb les dades recollides pel Citation Index (ISI).

El web de les universitats iberoamericanes s'ha identificat a partir de directoris i amb l'ajuda dels motors de cerca. Les anàlisis s'han dut a terme sobre un grup de cinquanta universitats, que són les que publiquen un nombre de pàgines web més elevat.


3 Resultats

Els resultats es presenten en diferents taules, que gradualment desgranen les dades dels principals aspectes analitzats.

A la taula 1 es presenten conjuntament les dades físiques d'Internet (nombre de processadors, ordinadors connectats directament a la xarxa) i les de continguts d'Internet, on s'aprecia que hi ha una certa correlació demogràfica i secundàriament econòmica quant a la penetració d'Internet en aquests països. L'evolució és generalment positiva, però s'observen discrepàncies que corresponen al fet que els dominis nacionals no són preferits per a la publicació de continguts a favor dels internacionals. Darrere d'aquesta situació hi ha diverses causes, que van des dels problemes administratius o de cost fins a d'altres d'índole política.


PAÍS I DOMINI ORDINADORS PÀGINES
Juliol 2002 Gener 2003 Juliol
2002 		Febrer 2003
Brasil br 1.988.321 2.237.527 32.767.185 31.016.358
Argentina ar 486.296 495.920 4.124.638 4.112.108
Mèxic mx 1.004.637 1.107.795 2.797.374 3.615.050
Xile cl 130.095 135.155 1.745.437 2.137.312
Perú pe 14.611 19.447 419.551 904.578
Colòmbia co 46.896 55.626 679.328 849.901
Veneçuela ve 22.541 24.138 410.632 465.528
Uruguai uy 72.360 78.660 336.284 355.559
Equador ec 3.574 2.648 121.433 270.625
Cuba cu 1.178 1.133 147.007 256.955
Costa Rica cr 8.022 7.725 239.202 221.837
Belize bz 816 1.498 103.394 190.367
Illes Turks i Caicos tc 315 289 94.295 173.948
Trinitat i Tobago tt 6.726 7.209 110.031 138.370
Montserrat ms 259 235 116.913 126.268
República Dominicana do 46.046 45.508 94.853 117.759
El Salvador sv 338 269 95.860 114.384
Nicaragua ni 2.786 3.370 100.258 108.547
Illa Geòrgia del Sud gs 208 206 102.419 106.725
Paraguai py 4.262 4.351 100.013 102.463
Bermudes bm 6.067 6.533 81.607 98.201
Panamà pa 7.700 7.393 55.633 84.830
Guatemala gt 6.161 9.789 75.181 83.827
Antigua i Barbuda ag 1.074 622 16.817 61.387
Bolívia bo 1.383 1.413 28.086 54.768
Hondures hn 157 160 23.586 46.244
Illes Verges (Regne Unit) vg 120 153 45.771 38.675
Anguila ai 371 373 5.835 35.998
Jamaica jm 1.309 1.276 10.260 35.209
Illes Caiman ky 2.044 1.994 8.240 22.487
Puerto Rico pr 1.305 871 11.545 16.692
Barbados bb 140 160 4.690 16.049
Illes Verges (EUA) vi 3.868 3.924 5.296 15.962
Dominica dm 306 464 874 13.510
Antilles Neerlandeses an 113 112 3.106 7.608
Guyana gy 74 63 2.336 6.216
Surinam sr 64 24 2.740 6.067
Martinica mq 319 319 26.463 5.722
Guaiana Francesa gf 91 2 2.023 4.458
Santa Lucía lc 22 29 3.122 4.219
Guadalupe gp 417 403 9.366 3.863
Bahames bs 27 32 3.230 3.652
Aruba aw 1.142 1.142 654 1.346
Grenada gd 11 14 728 1.234
Sant Kitts i Nevis kn 3 2 407 1.220
Illes Malvines fk 1 0 331 1.199
Saint Vincent i les Grenadines vc 2 0 27 72
Haití ht 0 0 0 0

Taula 1. Penetració d'Internet en els països llatinoamericans i el Carib d'acord amb el seu domini nacional, amb la inclusió del nombre d'ordinadors connectats a Internet (Internet Software Consortium, http://www.isc.org) i del nombre de pàgines web (cercador FAST, http://www.alltheweb.com).


La taula 2 mostra que, efectivament, moltes pàgines nacionals es troben sota altres dominis que no són els corresponents al país respectiu. Encara que és obvi que en el cas de les universitats de Puerto Rico la gran majoria han decidit registrar-se amb el domini nord-americà “.edu”, sorprèn el nombre de pàgines elevat sota el domini “.com” i fins i tot les que encara no han adquirit, si més no, un domini institucional propi i mantenen una adreça numèrica (Aguillo, 2002).


PAÏSOS PÀGINES EN DOMINIS INTERNACIONALS
“.com” “.org” “.net” “.edu” Altres IP
Brasil 1.270.000 182.000 643.000 1.490 2.046 1.670.000
Argentina 1.410.000 111.000 135.000 4.660 2.407 273.000
Mèxic 882.000 157.000 44.200 6.830 2.955 139.000
Costa Rica 493.000 40.700 163.000 83 69 82.700
Xile 319.000 23.200 33.000 7.500 122 71.000
Puerto Rico 183.000 19.600 51.200 156.000 269 17.900
Veneçuela 271.000 22.900 46.500 190 11 25.000
Colòmbia 177.000 21.900 22.900 662 98 26.100
Perú 148.000 12.400 3.110 276 235 16.500
Panamà 130.000 2.650 2.110 675 31 40.500
República Dominicana 137.000 9.460 2.310 60 0 5.750
Uruguai 91.000 40.100 9.300 0 755 9.440
Guatemala 76.100 4.280 4.240 2.020 0 16.300
Equador 11.200 3.310 42.600 120 190 2.560
Bolívia 13.400 8.150 1.020 1.740 245 2.860
Nicaragua 1.220 478 824 0 181 14.700
El Salvador 3.140 1.860 347 0 70 6.030
Belize 1.970 122 273 0 0 7.070
Cuba 2.260 87 5 0 0 3.750
Hondures 1.020 358 580 1.120 0 494

Taula 2. Pàgines de països iberoamericans seleccionades sota dominis internacionals o sense domini assignat (cercador Google, http://www.google.com, desembre de 2002).


Restringint-nos a l'àmbit universitari, es va seleccionar una mostra de cinquanta grans llocs web sobre la base del nombre de pàgines recollides en els cercadors FAST i Google (taula 3). A la llista són abundants les universitats brasileres, seguides de les mexicanes, xilenes i argentines, fet que confirma la puixança acadèmica d'Internet en aquests països, encara que és el gegant lusoparlant el que, amb diferència, comanda la llista.


UNIVERSITAT DOMINI FAST GOOGLE MIDA
Universidade de São Paulo usp.br 234.248 442.000 442.000
Universidad Nacional Autónoma de México unam.mx 237.586 247.000 247.000
Instituto Tecnológico de Monterrey itesm.mx 74.558 204.000 204.000
Universidade de Brasília unb.br 27.502 171.000 171.000
Universidade de Campinas unicamp.br 126.066 119.000 126.066
Universidad Federal de Santa Catarina ufsc.br 114.858 56.700 114.858
Univ. Federal do Rio Grande do Sul ufrgs.br 100.074 55.000 100.074
Universidad de Chile uchile.cl 83.143 59.900 83.143
Universidade Federal do Rio de Janeiro ufrj.br 78.771 53.800 78.771
Universidad Autónoma Metropolitana uam.mx 36.271 66.100 66.100
Universidade Federal de Minas Gerais ufmg.br 55.323 51.900 55.323
Universidad de Buenos Aires uba.ar 32.748 54.500 54.500
Pontificia Universidad Católica de Chile puc.cl 21.938 50.800 50.800
Universidad de las Américas udlap.mx 34.150 47.400 47.400
Universidade Estadual Paulista unesp.br 34.258 45.700 45.700
Universidade Católica de Brasilia ucb.br 43.828 41.700 43.828
Universidad de Guadalajara udg.mx 38.869 42.000 42.000
Universidad de los Andes, Colombia uniandes.edu.co 26.796 41.800 41.800
Pontifícia Univ. Católica do Rio de Janeiro puc-rio.br 28.933 40.300 40.300
Universidade Federal de Pernambuco ufpe.br 29.648 40.100 40.100
Universidade Federal de São Carlos ufscar.br 16.120 39.700 39.700
Pontifícia Univ. Católica Rio Grande do Sul pucrs.br 10.959 38.100 38.100
Universidad de Concepción, Chile udec.cl 14.706 36.100 36.100
Universidade Federal do Paraná ufpr.br 36.007 32.800 36.007
Universidad Técnica Federico Santa María utfsm.cl 10.253 33.700 33.700
Universidad de Los Andes, Venezuela ula.ve 18.758 33.700 33.700
Universidade Federal da Bahia ufba.br 28.776 25.400 28.776
Inst. Tecnol. y de Estudios Sup. Occidente iteso.mx 23.403 27.400 27.400
Universidad de Costa Rica ucr.ac.cr 18.917 25.300 25.300
Fundação Univ. Federal do Rio Grande furg.br 12.019 24.200 24.200
Universidad Simón Bolívar usb.ve 14.423 24.100 24.100
Universidad de Puerto Rico upr.clu.edu 11.128 22.800 22.800
Universidade Federal da Paraíba ufpb.br 22.017 19.300 22.017
Universidad Nacional de La Plata unlp.edu.ar 12.558 21.700 21.700
Universidade Estadual de Maringá uem.br 21.494 12.100 21.494
Pontificia Universidad Javeriana javeriana.edu.co 7.918 21.000 21.000
Universidad de Antioquia udea.edu.co 20.269 11.900 20.269
Instituto Politécnico Nacional ipn.mx 19.633 17.400 19.633
Universidad Central de Venezuela ucv.ve 19.633 12.100 19.633
Universidade Federal de Sergipe ufs.br 19.528 2.860 19.528
Universidad Nacional de Colombia unal.edu.co 15.817 19.500 19.500
Universidad de Sonora uson.mx 19.235 15.300 19.235
Universidad Nacional de San Luis unsl.edu.ar 19.019 8.810 19.019
Universidad Nacional de Salta unsa.edu.ar 2.888 18.800 18.800
Universidade Federal de Santa Maria ufsm.br 10.039 18.100 18.100
Escuela Superior Politécnica del Litoral espol.edu.ec 3.868 17.500 17.500
Universidad Interamericana de Puerto Rico inter.edu 9.291 16.300 16.300
Pontificia Universidad Católica del Perú pucp.edu.pe 16.261 9.990 16.261
Universidade Federal Fluminense uff.br 15.979 14.300 15.979
Universidad Autónoma de Baja California uabc.mx 7.211 15.900 15.900

Taula 3. Les cinquanta universitats iberoamericanes amb més pàgines web a partir de les dades extretes dels cercadors FAST (http://www.alltheweb.com) i Google (http://www.google.com), amb la selecció del valor màxim d'ambdós (desembre de 2002).


No obstant això, la mostra de la taula 3 pot estar determinada tant per la grandària de les institucions com per altres factors demogràfics. Amb la finalitat d'obtenir una perspectiva diferent, se n'ha fet l'ordenació d'acord amb el nombre de visites que reben. El nombre absolut de visites és una mesura inviable en tant que, com que caldria acudir a cadascuna de les institucions, se sol utilitzar una mesura indirecta. Hi ha un intermediari anomenat Alexa que intercepta totes les visites dutes a terme per mitjà de les seves eines (barra d'eines, opció de llocs relacionats en navegadors). D'acord amb aquestes dades, i utilitzant mitjanes de tres mesos, ordena tots els dominis mundials en ordre de més a menys visites, de manera que el número u és el domini més popular en l'àmbit mundial. El llistat ordenat de llocs web (taula 4) classifica les més populars en una posició més baixa: la UNAM ocupa la posició 1.458 segons el nombre de visites recollides per mitjà d'Alexa. El llistat de les vint primeres és molt més variat, amb més països representats que en altres taules posteriors, cosa que descriu la naturalesa d'aquest indicador. La popularitat està clarament relacionada amb els serveis oferts i amb el públic objectiu d'aquests, de manera que les grans institucions de cada país reben la visita de les comunitats acadèmiques respectives en la mesura de la grandària que tinguin (nombres de professorat, alumnat i altre personal).


UNIVERSITAT DOMINI POPULARITAT
Universidad Nacional Autónoma de México unam.mx 1.458
Instituto Tecnológico de Monterrey itesm.mx 3.003
Universidade de São Paulo usp.br 6.759
Universidade de Brasília unb.br 9.558
Universidad de Chile uchile.cl 10.018
Pontificia Universidad Católica de Chile puc.cl 10.613
Universidad de Guadalajara udg.mx 10.674
Universidade de Campinas unicamp.br 11.442
Universidade Federal do Rio de Janeiro ufrj.br 13.061
Universidade Federal do Rio Grande do Sul ufrgs.br 14.914
Universidad de Buenos Aires uba.ar 15.120
Universidade Federal de Santa Catarina ufsc.br 18.205
Pontificia Universidad Católica del Perú pucp.edu.pe 18.743
Universidad Nacional de Colombia unal.edu.co 18.933
Universidade Federal de Minas Gerais ufmg.br 20.000
Universidad de los Andes, Colombia uniandes.edu.co 20.153
Universidad de Sonora uson.mx 20.898
Universidade Estadual Paulista unesp.br 24.157
Instituto Politécnico Nacional ipn.mx 26.207
Universidad de Concepción, Chile udec.cl 27.702

Taula 4. Universitats iberoamericanes més visitades (popularitat) d'acord amb la classificació generada per Alexa (posició relativa, febrer de 2003).


La popularitat és una mesura feble, tant per la dificultat de càlcul com per la poca representativitat. En canvi, són més interessants les mesures de visibilitat basades en el nombre d'enllaços establerts i que representen un indicador de més valor perquè reconeixen tercers amb presència en el web l'interès dels continguts objecte d'enllaç.

Un dels índexs de visibilitat més coneguts és el PageRank de Google, que considera no solament el nombre d'enllaços rebuts sinó també el pes relatiu de cadascun d'acord amb l'índex dels orígens. A les taules 5 (llocs web en espanyol) i 6 (llocs web en portuguès) s'han identificat els webs universitaris iberoamericans i la seva posició relativa en la classificació d'acord amb la PageRank més alta.

Els resultats demostren, certament, que els webs universitaris brasilers contribueixen de manera significativa a la vertebració de l'espai web lusoparlant, mentre que la contribució de les universitats hispanoparlants és clarament menys rellevant. Cal recordar, no obstant això, el biaix favorable de l'índex cap a institucions generalistes o d'espectre ampli, més longevitat en el web i més volum d'informació en anglès.


POSICIÓ UNIVERSITAT DOMINI
95 Universidad Nacional Autónoma de México unam.mx
174 Universidad de Buenos Aires uba.ar
178 Universidad de Chile uchile.cl
279 Pontificia Universidad Católica de Chile puc.cl
315 Universidad Nacional de La Plata unlp.edu.ar
317 Universidad de Puerto Rico upr.clu.edu
338 Universidad del Salvador salvador.edu.ar
354 Pontificia Universidad Católica del Perú pucp.edu.pe
360 Universidad de Belgrano ub.edu.ar
362 Instituto Tecnológico de Monterrey itesm.mx
404 Universidad de Guadalajara udg.mx
460 Pontificia Universidad Javeriana javeriana.edu.co
465 Universidad de Guanajuato ugto.mx
485 Universidad Nacional del Litoral unl.edu.ar
493 Universidad Nacional del Sur uns.edu.ar
498 El Colegio de México colmex.mx
515 Universidad de La Habana uh.cu
541 Universidad de Costa Rica ucr.ac.cr
562 Universidad Nacional de San Luis unsl.edu.ar
579 Universidad Nacional de Mar del Plata mdp.edu.ar

Taula 5. Les vint universitats iberoamericanes amb més PageRank (http://www.google.com) i la seva posició relativa a la llista de llocs en espanyol (gener de 2003).


POSICIÓ UNIVERSITAT DOMINI
8 Universidade de São Paulo usp.br
30 Universidade de Campinas unicamp.br
36 Universidade Federal do Rio de Janeiro ufrj.br
39 Universidade de Brasília unb.br
73 Universidade Federal da Bahia ufba.br
77 Universidade Federal de Santa Maria ufsm.br
81 Universidade Federal de Minas Gerais ufmg.br
85 Universidade Federal do Rio Grande do Sul ufrgs.br
87 Universidade Federal do Paraná ufpr.br
88 Universidade Federal Fluminense uff.br
90 Universidade Federal de Pernambuco ufpe.br
96 Universidade Estadual Paulista unesp.br
98 Universidade do Estado do Rio de Janeiro uerj.br
105 Universidade Federal de Viçosa ufv.br
107 Escuela Paulista de Medicina
Universidade Federal de São Paulo 		unifesp.br
109 Universidade Federal de Santa Catarina ufsc.br
114 Pontifícia Universidade Católica de São Paulo pucsp.br
120 Pontifícia Universidade Católica do Paraná pucpr.br
138 Escola de Administração de Empresas de São Paulo fgvsp.br
144 Pontifícia Universidade Católica do Rio de Janeiro puc-rio.br

Taula 6. Les vint universitats brasileres amb més PageRank (http://www.google.com) i la seva posició relativa a la llista de llocs en portuguès (gener de 2003).


Les limitacions citades de l'índex PageRank i la dificultat d'obtenir-ne valors precisos aconsellen el desenvolupament de mesures de visibilitat de càlcul més simple. En aquest cas (taula 7) s'utilitza el nombre d'enllaços rebut per un lloc web, diferenciant els externs —als quals ens referirem amb el terme visibilitat— dels interns —la densitat per pàgina dels quals anomenarem navegabilitat.

Cal destacar el gran volum de citacions que arriben en alguns llocs web, cosa que proporciona massa crítica per a estudis de caràcter quantitatiu, en què les mostres han de tenir una grandària significativa.


UNIVERSITAT DOMINI ENLLAÇOS VISIBIL. NAVEGAB.
Univ. de São Paulo usp.br 502.976 373.220 0,556
Univ. Nac. Autónoma de México unam.mx 453.377 339.398 0,483
Univ. de Campinas unicamp.br 314.190 231.403 0,636
Univ. de Chile uchile.cl 203.113 164.848 0,574
Univ. Federal de Santa Catarina ufsc.br 206.286 142.451 0,570
Inst. Tecnológico de Monterrey itesm.mx 183.345 140.909 0,644
Univ. Federal do Rio de Janeiro ufrj.br 185.159 137.736 0,602
Univ. Federal do Rio Grande do Sul ufrgs.br 177.723 127.671 0,446
Univ. de Guadalajara udg.mx 128.940 112.256 0,473
Univ. Federal de Minas Gerais ufmg.br 136.920 101.647 0,637
Univ. de Buenos Aires uba.ar 112.618 89.134 0,595
Pont. Univ. Cat. do Rio de Janeiro puc-rio.br 96.841 77.708 0,619
Univ. de Brasília unb.br 93.214 75.714 0,590
Univ. Federal do Paraná ufpr.br 88.227 67.825 0,543
Univ. Federal da Bahia ufba.br 86.776 67.099 0,580
Pont. Univ. Cat. de Chile puc.cl 77.255 66.646 0,539
Univ. Estadual Paulista unesp.br 88.952 66.555 0,532
Univ. Federal de Pernambuco ufpe.br 69.094 59.120 0,421
Pont. Univ. Cat. Rio Grande do Sul pucrs.br 55.493 47.423 0,574
Univ. Nacional de La Plata unlp.edu.ar 56.400 45.519 0,690

Taula 7. Llocs web universitaris iberoamericanes amb més visibilitat (enllaços web rebuts de dominis externs), amb indicació del nombre total d'enllaços i l'índex de navegabilitat mesurat com a enllaços interns respecte del total de pàgines (cercador FAST, http://www.alltheweb.com, febrer de 2003).


Com que resulta difícil interpretar adequadament els indicadors cibermètrics, cal dur a terme estudis comparatius amb altres fonts que ja han estat més utilitzades i que, per tant, permetran el contrast adequat dels resultats. En aquest sentit, resulten útils les bases desenvolupades per l'Institute of Scientific Information per construir el Citation Index. És especialment significativa la base Essential Indicators, construïda a partir de la producció recollida en revistes amb factor d'impacte entre 1992 i 2002 i que proporciona tant la producció d'articles científics com les citacions rebudes per aquests articles de cada institució. El nombre de citacions s'utilitza com a criteri per ordenar les institucions i establir-ne la posició relativa (taula 8). Aplicats a la nostra mostra, ens vam trobar que hi ha una relació evident entre la sortida (output) bibliomètrica i el webometric, encara que certes institucions amb una presència institucional important en el web no són, precisament, molt productives. El cas de l'Instituto Tecnológico de Monterrey es pot entendre com el resultat de l'èxit de la seva aposta pel model d'educació a distància per mitjà d'Internet, que no té reflex en la seva activitat investigadora. A més, cal tenir en compte que els indicadors basats en citacions, a més de biaixos idiomàtics, econòmics i regionals, només reflecteixen una part de la tasca típica del professorat, motiu pel qual els valors cibermètrics poden reflectir un nombre més elevat d'activitats tant curriculars com professionals.


UNIVERSITAT Web ISI Essential Indicators
Visibilitat Mida Posició Articles Citacions
Univ. de São Paulo 373.220 233.580 277 18.085 87.248
Univ. Nacional Autónoma de México 339.398 235.933 331 14.995 72.271
Univ. de Campinas 231.403 130.210 694 5.834 25.427
Univ. de Chile 164.848 66.646 598 6.380 32.861
Univ. Federal de Santa Catarina 142.451 111.984 1.626 1.907 7.232
Tecnológico Monterrey 140.909 65.921 > 3200   < 400
Univ. Federal do Rio de Janeiro 137.736 78.797 702 5.985 25.075
Univ. Federal do Rio Grande do Sul 127.671 112.165 1.019 3.388 14.835
Univ. de Guadalajara 112.256 35.272 > 3200   < 400
Univ. Federal de Minas Gerais 101.647 55.402 1.060 3.503 13.846
Univ. de Buenos Aires 89.134 39.443 478 9.048 45.318
Pont. Univ. Cat. do Rio de Janeiro 77.708 30.920 1.713 1.197 6.496

Taula 8. Producció científica (nombre d'articles) i web (nombre de pàgines) i visibilitat científica (citacions bibliogràfiques) i web (enllaços externs rebuts) segons l'ISI Essential Indicators (gener de 1992 – novembre de 2002) i el cercador FAST (febrer de 2003).


Aquesta possibilitat ha dut diversos autors a proposar índexs homòlegs al factor d'impacte per mesurar la visibilitat dels seus webs (Aguillo, 1996; Rousseau, 1997). El que més èxit ha tingut fins ara és l'anomenat factor d'impacte web (WebIF), introduït per Ingwersen (1998) i que és la taxa d'enllaços que rep un lloc web en proporció amb la seva grandària (nombre de pàgines).

El WebIF és un índex subjecte a artefactes matemàtics que ocasionen que només es pugui aplicar a llocs web d'una certa grandària i amb finalitats comparatives sempre que es treballi amb una tipologia institucional molt definida. Aquests factors han estat tinguts en compte en la construcció de la taula 9, que, a diferència d'altres casos, presenta una presència més minsa d'universitats brasileres i amb nous actors, no tan conspicus com els presentats fins ara com a principals.


UNIVERSITAT DOMINI VISIBIL. MIDA WebIF
Univ. Federal de Santa Maria ufsm.br 41.982 10.896 3,853
Pont. Univ. Cat. de Chile puc.cl 66.646 19.676 3,387
Pont. Univ. Católica do Rio Grande do Sul pucrs.br 47.423 14.054 3,374
Univ. de Guadalajara udg.mx 112.256 35.272 3,183
Univ. de Puerto Rico upr.clu.edu 45.428 10.493 3,146
upr.edu 15.596 8.151
- cruzados 2.363  
upr.clu+upr 58.661 18.644
Univ. Nacional de La Plata unlp.edu.ar 45.519 15.777 2,885
Univ. de Brasília unb.br 75.714 29.650 2,554
Pont. Univ. Católica do Rio de Janeiro puc-rio.br 77.708 30.920 2,513
Univ. Federal de Pernambuco ufpe.br 59.120 23.666 2,498
Univ. de Chile uchile.cl 164.848 66.646 2,473
Univ. de Los Andes, Venezuela ula.ve 33.096 13.692 2,417
Univ. de Costa Rica ucr.ac.cr 38.718 16.267 2,380
Univ. de Buenos Aires uba.ar 89.134 39.443 2,260
Univ. Concepción udec.cl 40.259 18.375 2,191
Instituto Tecnológico de Monterrey itesm.mx 140.909 65.921 2,138
Univ. Federal de São Carlos ufscar.br 35.454 17.228 2,058

Taula 9. Universitats iberoamericanes amb un impacte web (WebIF = visibilitat/grandària) més gran de 2 entre les que tenen més de 10.000 pàgines segons el FAST (http://www.alltheweb.com, febrer de 2003).


És evident que el nombre de citacions està directament correlacionat amb la presència de continguts d'interès en els llocs web. Per explorar més aquest tema s'ha estudiat la distribució dels anomenats formats rics, que són els que es reserven per posar a la xarxa els continguts de valor afegit més alt. Incloem aquí els formats d'MS Office (doc i rtf de Word, ppt de PowerPoint i xls d'Excel) i els de descripció de pàgines (PostScript i Atovó Acrobat), que solen ser molt populars entre certs sectors acadèmics. Les dades de la taula 10 mostren clarament l'existència de dipòsits de documents més enllà dels de caràcter merament administratiu, com ara la presència abundant de fitxers pdf i PS en certes universitats. És significatiu, així mateix, el percentatge elevat que representen aquests formats respecte del total de pàgines de cada lloc web.


UNIVERSITAT DOMINI FITXERS RICS
pdf ppt ps rtf doc xls TOTAL %
Univ. de São Paulo usp.br 14.700 938 3.350 416 3.530 3.230 26.164 5,92 %
Univ. de Brasília unb.br 15.300 134 3.310 416 2.380 519 21.818 12,76 %
Univ. de Campinas unicamp.br 8.810 625 1.760 175 3.460 193 15.464 12,99 %
Univ. Federal de Santa María utfsm.cl 13.200 456 84 616 512 66 14.322 42,50 %
Univ. Nacional Aut. México unam.mx 10.700 279 892 4 1.900 281 14.115 5,71 %
Univ. de Chile uchile.cl 4.320 475 1.760 63 2.830 252 10.609 17,71 %
Univ. Federal do Rio de Janeiro ufrj.br 4.300 754 544 972 3.610 130 9.545 17,74 %
Univ. Fed. Rio Grande Sul ufrgs.br 5.750 786 349 207 2.070 256 9.519 17,31 %
Univ. de Guadalajara udg.mx 8.350 138 1 308 568 45 9.105 21,68 %
Univ. Fed. de Santa Catarina ufsc.br 4.410 638 275 3 2.530 87 8.281 14,60 %
Univ. Federal de São Carlos ufscar.br 2.360 146 4.560 341 654 17 7.781 19,60 %
Tecnológico de Monterrey itesm.mx 3.520 1.020 319 44 1.800 962 7.670 3,76 %
Univ. de Buenos Aires uba.ar 3.130 141 296 49 2.190 105 6.137 11,26 %
Univ. Federal de Pernambuco ufpe.br 842 1.160 1.070 123 2.130 152 5.477 13,66 %
P Univ. Cat. de Chile puc.cl 3.940 252 363 12 657 123 5.347 10,53 %
Univ. Federal Minas Gerais ufmg.br 1.890 236 335 298 1.800 256 4.815 9,28 %
Univ. de las Americas udlap.mx 1.520 414 176 34 1.710 254 4.108 8,67 %
Univ. Est. Paulista unesp.br 1.790 220 99 23 1.680 96 3.908 8,55 %
P Univ. Cat. Rio Grande Sul pucrs.br 2.020 439 148 48 1.100 36 3.791 9,95 %
P Univ. Cat. Rio de Janeiro puc-rio.br 2.630 118 488 95 238 28 3.597 8,93 %

Taula 10. Presència de fitxers rics (formats MS Office, Adobe Acrobat i PostScript) en les principals universitats iberoamericanes (Google, desembre de 2002).


És també habitual en els estudis bibliomètrics l'anàlisi de les preferències en l'ús dels diversos idiomes per a la comunicació científica. Els resultats de la taula 11 confirmen clarament el caràcter institucional de les universitats que utilitzen fonamentalment l'idioma local per transmetre els continguts propis. Però no és menys cert que l'anglès és en tots els casos el segon idioma amb percentatges notables en alguns casos, fet que —atès el caràcter de llengua franca d'aquest en la comunicació científica— confirma plenament la nostra hipòtesi que els webs universitaris iberoamericans també dediquen un percentatge de les seves pàgines a l'activitat científica pròpiament dita.


UNIVERSITAT DOMINI IDIOMA
PORTUGUÈS CASTELLÀ ANGLÈS FRANCÈS
Univ. de São Paulo usp.br 415.000 76,9 % 2.400 0,4 % 117.000 21,7 % 2.590 0,5 %
Univ. Nac. Aut. México unam.mx 798 76,9 % 151.000 72,3 % 54.700 26,2 % 833 0,4 %
Inst. Tec. de Monterrey itesm.mx 324 0,4 % 278.000 82,4 % 58.300 17,3 % 507 0,2 %
Univ. de Brasília unb.br 193.000 69,9 % 275 0,1 % 82.200 29,8 % 166 0,1 %
Univ. de Campinas unicamp.br 113.000 66,4 % 876 0,5 % 55.000 32,3 % 394 0,2 %
Univ. Fed. Sta. Catarina ufsc.br 72.100 83,4 % 850 1,0 % 13.100 15,2 % 110 0,1 %
Univ. Fed. Rio Grande S ufrgs.br 69.400 75,6 % 1.270 1,4 % 20.900 22,8 % 80 0,1 %
Univ. de Chile uchile.cl 230 0,3 % 67.600 84,2 % 11.900 14,8 % 359 0,4 %
Univ. Fed. Rio de Janeiro ufrj.br 55.000 83,8 % 707 1,1 % 9.710 14,8 % 139 0,2 %
Univ. Aut. Metropolitana uam.mx 83 0,1 % 59.600 66,7 % 29.400 32,9 % 127 0,1 %
Univ. Fed. Minas Gerais ufmg.br 46.300 77,4 % 188 0,3 % 12.400 20,7 % 49 0,1 %
Univ. de Buenos Aires uba.ar 129 0,2 % 57.800 87,1 % 8.170 12,3 % 126 0,2 %
P Univ. Cat. de Chile puc.cl 66 0,1 % 48.100 92,0 % 4.040 7,7 % 40 0,1 %
Univ. de las Americas udlap.mx 66 0,1 % 46.600 78,2 % 12.800 21,5 % 73 0,1 %
Univ. Estadual Paulista unesp.br 44.000 86,5 % 220 78,2 % 6.480 12,7 % 95 0,2 %
Univ. Cat. de Brasília ucb.br 38.600 92,6 % 613 1,5 % 2.200 5,3 % 95 0,2 %
Univ. de Guadalajara udg.mx 380 0,9 % 36.300 82,9 % 6.890 15,7 % 177 0,4 %
Univ. Andes, Colombia uniandes.edu.co 1.740 3,8 % 36.300 79,7 % 7.480 16,4 % 35 0,1 %
P Univ. C Rio de Janeiro puc-rio.br 32.100 78,5 % 279 0,7 % 8.160 20,0 % 308 0,7 %
Univ. Fed. Pernambuco ufpe.br 29.400 71,2 % 43 0,1 % 11.800 28,6 % 25 0,1 %

Taula 11. Distribució per idiomes de les pàgines web de certes universitats iberoamericanes (Google, desembre de 2002).


No tots els resultats són tan favorables, ja que, tot i l'ús de l'anglès, la visibilitat de les nostres institucions té un caràcter molt local, i només són el país propi o els limítrofs els més interessats en els seus continguts. És fàcil observar (taula 12) que els enllaços rebuts del domini propi són els més importants i que els de la resta dels països iberoamericans representen xifres insignificants.


UNIVERSITAT DOMINI ENLLAÇOS DES DEL DOMINI
br mx cl ar co ve VISIBIL
Univ.de São Paulo usp.br 220.969 225 182 295 73 30 373.220
Univ. de Campinas unicamp.br 141.057 87 125 200 62 62 231.403
Univ. Federal de Santa Catarina ufsc.br 84.238 56 34 113 30 12 142.451
Univ. Fed. do Rio Grande do Sul ufrgs.br 83.150 53 81 140 42 20 127.671
Univ. Federal de Rio de Janeiro ufrj.br 82.877 67 61 99 16 19 137.736
Univ. Federal de Minas Gerais ufmg.br 67.371 30 63 64 18 14 101.647
Univ. Nac. Autónoma México unam.mx 2.588 56.959 802 1.862 376 313 339.398
Univ. de Brasília unb.br 54.949 32 20 45 17 9 75.714
Univ. Federal de Bahia ufba.br 48.917 22 23 47 7 9 67.099
Univ. de Chile uchile.cl 1.132 462 42.734 1.096 247 93 164.848
Univ. Estadual Paulista unesp.br 45.518 33 20 40 13 7 66.555
Univ. Federal de Paraná ufpr.br 42.537 13 25 58 9 5 67.825
P Univ. Católica Rio de Janeiro puc-rio.br 42.435 48 41 64 23 7 77.708
P Univ. Católica Rio Grande Sul pucrs.br 35.816 43 22 47 7 5 47.423
Univ. Federal de Pernambuco ufpe.br 35.542 25 32 57 7 5 59.120
Univ. Federal de Santa Maria ufsm.br 32.552 11 6 33 7 5 41.982
Inst. Tecnológico de Monterrey itesm.mx 831 29.016 171 269 256 69 140.909
Univ. Federal de Paraiba ufpb.br 24.935 4 8 28 5 3 32.371
Univ. Federal de São Carlos ufscar.br 24.210 5 11 23 7 2 35.454
Univ. de Guadalajara udg.mx 272 20.532 128 262 62 47 112.256

Taula 12. Visibilitat total i dels principals dominis iberoamericans dels llocs web universitaris més grans (FAST, febrer de 2002).


4 Conclusions

L'objectiu d'aquest treball era presentar alguns indicadors de caràcter cibermètric amb la doble finalitat de mostrar-ne l'interès i la capacitat per descriure els continguts a Internet i aplicar-los a un cas particular especialment interessant com són les universitats iberoamericanes.

Els resultats mostren que ha estat possible construir un escenari, en general, dens d'indicadors, consistent i replicable per tercers. Les grandàries de les mostres amb les quals es treballa i l'estratificació de les dades auguren possibilitats d'anàlisi múltiples.

No obstant això, l'escenari descrit, encara que es correlaciona bé amb altres dades, és diferent i característic. La presència a Internet de les universitats iberoamericanes ofereix una sèrie de patrons que demostren que l'ús d'aquest nou mitjà respon a interessos que poden no estar relacionats amb la publicació de resultats de la investigació científica. Això significa que una bateria d'indicadors cibermètrics pot completar altres estadístiques en la descripció i l'avaluació de l'activitat científica.

Els resultats mostren la puixança del web acadèmic en la majoria dels països iberoamericans, amb una visibilitat creixent i un interès més gran en la difusió de la informació. Cal citar com a aspecte més negatiu la localització excessiva de continguts i referències, ja que és un element que cal millorar.

Aquest treball forma part d'una sèrie amb la qual es pretén revisar periòdicament la situació i generar estudis sobre l'evolució de la penetració d'Internet a Iberoamèrica en general i en el sector acadèmic i d'investigació en particular.


Bibliografia

Aguillo, I. F. (1996). “A preliminary approach to citation phenomena in the World Wide Web”. Presented to “Signatures of knowledge societies”. EASST / 4S Conference 1996 University of Bielefeld, 10–13 October 1996.

Aguillo, I. F. (1998a). “STM information on the Web and the development of new Internet R&D databases and indicators”. Proceedings Online Information Meeting. London, 8–10 December 1998, p. 239–243.

Aguillo, I. F. (2000). “Contenidos de I+D en Internet”: mitos y leyendas. Mundo científico, vol. 211, p. 22–25.

Aguillo, I. F. (2002). “Cybermetrics, definitions and methods for an emerging discipline”. Séminaires de l'ADEST, Paris, 14 February 2002. <http://www.upmf-grenoble.fr/adest/seminaires/ISIDRO/Cybermetrics.ppt>. [Consulta: 10/04/2005].

Almind, T. C.; Ingwersen, P. (1997). “Informetric analyses on the World Wide Web: a methodological approach to “webometrics”. Journal of documentation, vol. 53 (4), p. 404–426.

Björneborn, L. (2001). “Small-world linkage and co-linkage”. Proceedings of the 12th ACM Conference on Hypertext and Hypermedia. p. 133–134. <http://www.db.dk/lb/ht01_bjorneborn.pdf>. [Consulta: 13/05/2005].

Ingwersen, P. (1998) “The calculation of Web impact factors”. Journal of documentation, vol. 54 (2), p. 236–243.

Lawrence, S.; Giles, L. (1998). “Searching the World Wide Web”. Science, vol. 280, p. 98–100.

Lawrence, S.; Giles, L. (1999). “Accessibility of information on the web”. Nature, vol. 400, p. 107–109.

Notess, G. (2000). “Search Engine Inconsistencies”. Online, 24 (2). <http://www.infotoday.com/online/>. [Consulta: 13/05/2005].

Rousseau, R. (1997). “Sitations: an exploratory study”. Cybermetrics, vol. 1 (1): paper 1.
<http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/articles/v1i1p1.html>. [Consulta: 01/06/2005].

Smith, A. G. (1999). “A tali of two web spaces: comparing sites using web impact factors”. Journal of documentation, vol. 55 (5), p. 577–592.

Snyder, H.; Rosenbaum, H. (1999). “Can search engines be used as tools for web-link analysis? A critical view”. Journal of documentation, vol. 55 (4), p. 375–384.


Data de recepció: 10/06/2005. Data d'acceptació: 01/07/2005.