Resum [Abstract] [Resumen]
Es presenta l'experiència de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella com a agent que fomenta la recuperació —o la no-pèrdua— de la història local mitjançant fonts orals. L'article exposa com va néixer el projecte “Recordant...”, que integra les xerrades Cerquem les arrels, protagonitzades per gent gran alellenca, i el desenvolupament d'aquest fins a l'actualitat, fent un repàs de les tasques que comporten, com també qui hi està implicat. La presentació de la situació actual revela, d'una manera sintetitzada, la voluntat de portar a terme una avaluació del conjunt del projecte.
1 Introducció
“Recordant...” és un projecte d'història local a través de fonts orals, integrat per l'activitat de les xerrades intitulades Cerquem les arrels, nascut l'any 1996 com a iniciativa de la bibliotecària de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, que compta efectivament amb el vistiplau de la Regidoria de Cultura, per complir un dels serveis de la biblioteca pública.
Destaca l'originalitat del projecte pel fet de tractar-se d'una activitat amb poca presència en l'entorn bibliotecari com a mitjà per aconseguir la funció i la finalitat de la biblioteca pública, en cultura local, que marquen les noves Directrius IFLA/UNESCO: “La biblioteca pública ha de ser una institució bàsica en la comunitat local pel que fa a la recopilació, preservació i promoció de la cultura local en tota la seva diversitat. Això es pot aconseguir de diverses maneres; per exemple, el manteniment de fons d'història local [...] i desenvolupament de programes interactius sobre qüestions locals. En els llocs on la tradició oral sigui un mètode important de comunicació, la biblioteca pública ha de promoure'n el manteniment i desenvolupament.”1 Aquest suport a la tradició oral es reflecteix igualment en el Manifest de la Unesco com una de les missions de la biblioteca pública.2
Amb aquest projecte també s'acompleix l'actuació de la biblioteca com a agent informatiu, i més concretament com a memòria del passat pel fet de recollir i conservar material que pertany a la història de la comunitat local i a les persones que la integren, tot facilitant-ne l'accés.
El rol social, la biblioteca com a lloc de trobada, és l'altra funció important que s'aconsegueix amb les xerrades Cerquem les arrels, en convertir-se en un espai de trobada on la gent gran i el col·lectiu jove s'intercanvien informacions, inquietuds... i s'estimulen mútuament per compartir-les en futures trobades; esdeveniment que contribueix a aconseguir un desenvolupament d'uns ciutadans locals amb una més bona socialització i, al mateix temps, a una més ràpida integració dels nouvinguts a la població.
La diversitat en la demanda d'informació sobre la història d'Alella per part dels usuaris, i a la qual la Biblioteca no podia correspondre de manera satisfactòria per l'escassetat d'estudis existents en la matèria, era conseqüència d'una col·lecció local incompleta en molts aspectes de la vida social i quotidiana de la població, sobretot del període comprès entre els anys 20 i 60 del segle passat.
La població de gent gran alellenca —portadora de records i vivències del poble— de la franja d'edats entre 65 i 90 anys en el moment d'iniciar el projecte, el 1996, respecte al període actual, evidentment ha experimentat una davallada, tal com ens mostra la pèrdua de 19 dels vilatans protagonistes en les trobades realitzades.
Aquest fet remarca la transcendència d'haver engegat el projecte en aquell moment, la vàlua de la informació recollida (una història petita, un panorama quotidià dels nostres avis, en definitiva, el seu llegat comú) i, a més, denota que el temps és un factor que juga en contra per a una continuïtat en la transmissió d'un coneixement generacional.
Amb això un s'adona de la importància de la memòria dels individus per conèixer i reconstruir el nostre passat i el nostre present; és a dir, no fent sinó salvant la història amb minúscules.
Tothom és beneficiari d'aquesta història viscuda, tant els mateixos alellencs de generació jove com els ciutadans nouvinguts a Alella que compartiran aquests esdeveniments. Per tant, és important divulgar tot aquest patrimoni cultural que permetrà conèixer la vida col·lectiva de la població alellenca.
2 Origen del projecte
La idea sorgeix a partir de dues circumstàncies experimentades per la bibliotecària de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia: en un primer moment, amb motiu de la festivitat de Sant Jordi, la Biblioteca i l'esplai d'Alella reuneixen nens i avis de la residència Germans Aymar i Puig perquè aquests darrers expliquin als menuts històries de la seva joventut; en segon lloc, l'observació de com un grup de gent gran que es fa anomenar La Moncloa d'Alella (format exclusivament per homes) es troba cada matí a la porxada del mercat municipal per explicar-se vivències personals del passat.
A partir d'aquestes dues particularitats, es planteja la manera de traslladar el grup d'avis a la Biblioteca per fer arribar allò que conversen en privat a un públic més gran i, a la vegada, recopilar-ho i plasmar-ho en un suport físic, per tal de no continuar perdent una informació vital: la nostra història.
La materialització de la idea es transformà en el disseny d'una activitat que fou presentat al regidor de Cultura (que finalment hi donà el vistiplau i suport), amb un acord previ amb la delegada de Cultura del Govern d'aleshores i un estudiant —en aquells moments— d'Història (tots ells agents implicats).
Figura 1. Disseny inicial del projecte “Recordant...”
3 Fases del projecte
L'activitat Cerquem les arrels consisteix a tractar un tema d'història local escollit prèviament; aquest és narrat per uns convidats coneixedors i protagonistes del tema moderats per joves alellencs, avui dia llicenciats. L'activitat queda enregistrada en cinta magnetofònica, que posteriorment és transcrita pels llicenciats. Tota la informació recopilada és elaborada i editada en un llibre. En l'activitat també és important la presència de públic, que coopera amb els convidats i en el desenvolupament de la xerrada.
Per posar en marxa el projecte, primer de tot fou imprescindible contactar amb altres estudiants universitaris d'història, de periodisme i d'humanitats, amb la finalitat de proposar el projecte. Un cop integrats en aquest, es convocà una reunió en la qual s'elaborà una llista de possibles temes per aprofundir, s'establí la periodicitat de les xerrades i es materialitzà la part de processos que calia portar a terme per a la publicació del producte final. Les fases que corresponen a cada un dels dos grans blocs del projecte s'exposen de manera sintetitzada a continuació:
- Fases de l'activitat Cerquem les arrels
El desenvolupament de l'activitat de les xerrades és el següent:
- Concreció del tema que es vol tractar, seleccionat d'entre tots els recollits a la llista.
- Concreció de la data de realització de la xerrada.
- Distribució de les tasques que cal realitzar: historiadors (i d'altres), disseny del qüestionari del tema; bibliotecària, recerca de les persones adequades que narrin la seva vivència; també s'assignen els moderadors de la xerrada que es durà a terme.
- Confirmació de l'assistència dels convidats, als quals s'entrega el qüestionari dissenyat.
- Preparació dels fulls de difusió de l'activitat i distribució d'aquests fulls per tot el poble.
- Preparació de la Biblioteca per poder acollir l'activitat (megafonia, taules, cadires, regal per als convidats, begudes, rebuda dels convidats, etc.).
- Desenvolupament de la trobada i entrega dels obsequis, que són maquetes que reprodueixen una masia del poble; fins ara se n'han dissenyat tres.
Les persones seleccionades per a la xerrada, limitades vegades han estat poc escaients. Sí que és cert que, abans de decidir definitivament els protagonistes que cal convidar a la trobada, cal ser coneixedors de la seva trajectòria personal; d'aquesta manera s'eviten desavinences i enutjaments amb les persones autèntiques portadores de les vivències del tema que es vol tractar; incident que ha sorgit en comptades ocasions, però al qual val la pena de prestar atenció.
Parlar en públic és un esdeveniment poc habitual per a la gent gran, circumstància que s'ha presentat com un obstacle un cop realitzat el primer contacte, i han estat ells mateixos els qui ho han comunicat. La impossibilitat de distribuir els fulls de difusió de l'activitat programada conjuntament amb altre material com, per exemple, el butlletí El Full, per part del canal de repartiment de l'Ajuntament, ha estat un altre inconvenient, motivat —la major part de les vegades— per la divergència de dates.
- Fases de la publicació del llibre-producte final
Per portar a cap la publicació final, la qual recull diverses xerrades, s'establí el criteri de recopilar en un llibre de cinc a set xerrades. Es determinà el títol de la publicació seguint el criteri que aquest reflectís la filosofia del projecte, i es va acordar mantenir la primera part del títol “Recordant...” i diversificar-ne la segona part en cada una de les publicacions.
- Reunió per distribuir la transcripció de les diferents xerrades entre els llicenciats.
- Concreció de les reunions per al seguiment de les transcripcions i de la possible data de sortida de la publicació.
- Recerca de fotografies de col·leccions personals, per part de la bibliotecària, que complementaran el text del llibre.
- Decisió d'incorporar apèndixs (a partir del segon llibre), relacionats amb temes ja tractats en publicacions anteriors o bé que es tractaran en la xerrada del moment.
- Reunió per posar en comú el material elaborat, reunit i trobat amb la finalitat d'acordar el disseny del producte final.
- Sol·licitud de pressupost a tres editorials locals i comarcals, i presentació d'aquest pressupost a la Regidoria de Cultura per obtenir-ne l'aprovació.
- Seguiment i revisió del maquetatge.
- Sortida del producte i fixació de la data de presentació.
- Preparació de l'acte de presentació: cerca d'un convidat especial —fins ara sempre hi ha assistit un catedràtic universitari d'Història—, invitacions personals per correu postal, protocol de l'Ajuntament, etc.
El factor temps, en aquesta fase del projecte, és el que presenta més dificultats i juga en contra a l'hora de posar en marxa l'edició del llibre: transcripció de les xerrades, cerca de fotografies, presentació dels pressupostos, revisió del material elaborat fins aleshores, etc.
4 Agents implicats
En el projecte estan implicats tota una sèrie d'agents, els quals ja s'han anat presentant de manera dispersa al llarg de l'exposició anterior, i que ara s'apleguen: Biblioteca Ferrer i Guàrdia, Regidoria de Cultura d'Alella, una exdelegada de Cultura i un equip de joves format per llicenciats universitaris (Periodisme, Història i Humanitats), molts d'ells col·laboradors de la revista local Alella. Cal reconèixer que tot aquest grup de persones que participen en el projecte ho fan de manera voluntària.
No es pot oblidar que la gent gran també sol ser un agent implicat, tant la que assisteix com a públic durant la realització de l'activitat com la que en el seu moment ha fet cessió de material gràfic i fotogràfic. I, per descomptat, totes les persones protagonistes narradores de les seves vivències personals al llarg del desenvolupament de la trobada en qüestió.
5 Difusió
Les xerrades són difoses, des dels seus inicis, per mitjà d'uns fulls de propaganda senzills, que adopten un model de disseny establert amb la intencionalitat que sigui prou conegut i identificable amb l'activitat com a tal. Es tracta d'una eina de publicitat elaborada des de la Biblioteca, tal com és usual en la resta d'activitats programades per aquesta.
L'estructura del full es compon d'un encapçalament amb el número de la trobada i el títol Cerquem les arrels; a continuació, el tema que es vol tractar, seguit d'un petit text informatiu i, finalment, el nom dels convidats que hi intervindran i el dia i l'hora de l'activitat. El repartiment dels fulls s'efectua per tot el poble, per departaments i entitats locals, com també als establiments comerçials.
Amb vista a la presentació —i a la vegada difusió— de la publicació és rellevant la data escollida per a aquesta finalitat, sent habitual la diada de Sant Jordi, festivitat en la qual tots els assistents a l'acte (alguns d'ells han participat com a públic de les xerrades o bé han col·laborat en l'aportació de material fotogràfic) són obsequiats amb un exemplar del llibre presentat.
L'avantatge de disposar d'uns mitjans locals de comunicació escrita ha permès una difusió molt més àmplia i global, és a dir, arribar a tothom. És el cas de la publicació de caràcter municipal, El Full, butlleti mensual que es reparteix per tota la població, fent-la coneixedora de l'activitat puntual a fi que hi pugui asssitir.
La revista Alella —de periodicitat bimestral— és l'altre mitjà de comunicació local, on fins ara més aviat s'han difós articles que fan referència al projecte en conjunt.
En publicitat comarcal es disposa de la premsa diària El Punt, mitjà de difusió vàlid tant per les activitats programades com per a la publicació final: el llibre editat.
Com a fet extraordinari, per Sant Jordi de l'any 1999 es dissenyà un punt de llibre amb la intenció que fos una eina propagandística de les publicacions anteriors, per donar-les a conèixer a un públic més ampli.
Un altre sistema de difusió i de promoció, tant del producte final del projecte com de la informació en si, és la venda dels llibres editats. Els punts de venda són el quiosc La Porxada d'Alella, la llibreria NOOΣ i l'estanc d'Alella.
D'altra banda, tots aquests canals —i eines— de difusió aporten un coneixement més gran de la Biblioteca d'Alella.
6 Avaluació
Les trobades Cerquem les arrels van néixer amb una expectativa molt modesta, fins i tot tímida, i després de nou anys de dur a terme aquest projecte, se'n fa necessària una avaluació. Avaluació que no es va tenir en compte des de l'inici del projecte, ja que les maneres de treballar d'aleshores han canviat respecte a l'actualitat, i fins i tot els mitjans dels quals es disposava en aquell moment no són els mateixos d'avui. Una activitat cultural de la Biblioteca no es considerava com un servei que calgués valorar.
La necessitat de conèixer si s'ha arribat a un estancament del projecte, com a conseqüència d'un exhauriment dels temes sobre Alella fins als anys 60, i afegint-hi la constatació d'un augment de defuncions dels protagonistes, gent gran autòctona, dóna peu a realitzar-ne una avaluació a posteriori. És a dir, a partir de tot el que fins ara s'ha arribat a aconseguir amb aquest projecte, cal assegurar-se si el model ja ho ha donat tot de si, o bé cal plantejar-se un canvi d'orientació per, així, arribar a beneficiar un públic més ampli.
Tot el treball que comporta la preparació d'una publicació d'aquestes característiques fa que el projecte d'avaluació s'iniciï un cop finalitzada l'edició del quart llibre “Recordant...”, amb data de presentació prevista per a setembre/octubre de 2006, amb una durada de sis mesos.
Els instruments que s'utilitzaran en el desenvolupament de l'avaluació són tres: l'entrevista, l'enquesta i l'observació.
Les entrevistes s'efectuaran a persones clau que tenen la capacitat d'opinar sobre l'activitat avaluada, amb els objectius següents: recollir el grau de satisfacció respecte de les trobades i el producte final, els llibres publicats; descobrir l'existència, o no, de temes no tractats en les trobades i, a la vegada, constatar la conveniència del tancament o de la continuació del projecte.
Un bon complement, en les entrevistes, serà l'enquesta que ens permetrà conèixer l'opinió de persones en general, com també la dels assistents i participants de l'activitat investigada. El seu objectiu serà descobrir el grau de coneixement de l'activitat Cerquem les arrels, i l'opinió que en tenen els qui la coneixen; com també evidenciar els factors que en provoquen el desconeixement.
L'observació s'integrarà com una eina d'ajut mentre es realitzen les entrevistes i les enquestes.
Les entrevistes seran a càrrec de la bibliotecària i l'exdelegada de Cultura pel fet de ser dues persones conegudes del poble, factor que pot ajudar a establir una relació personal de mútua confiança entre entrevistador i entrevistat, és a dir, un clima d'espontaneïtat. D'altra banda, l'experiència de l'exdelegada de Cultura en el camp de les entrevistes, adquirida en les seves col·laboracions amb la revista Alella, on tenia una secció dedicada a entrevistar personatges del poble, aportarà una certa seguretat a l'hora de fer-les.
Les enquestes seran a càrrec de dos llicenciats que treballen en el camp de la informació: un a la Biblioteca de la Facultat de Pedagogia i l'altre a Catalunya Ràdio.
7 Situació actual
La valoració de la situació actual del conjunt del projecte es pot agrupar en quatre blocs.
Dificultats
- Els voluntaris/col·laboradors cada cop estan més integrats en el món laboral i poden disposar de menys dedicació.
- Difícil ampliació de l'equip de treball per la inexistència de relleu generacional pel que fa als estudiants i llicenciats que se sentin sensibilitzats pel tema local.
- Dificultat creixent per trobar temes per tractar.
- Inexistència de programació fixa com a conseqüència de diversos factors ja comentats.
Amenaces
- Reducció del nombre de gent gran alellenca que pugui aportar les seves vivències en les xerrades.
- Poc atractiu del projecte (activitats i llibre) per als joves d'Alella, que queda palès en l'assistència minoritària d'aquests a les trobades.
Fortaleses
- Perseverança i motivació per part dels llicenciats i de la bibliotecària d'Alella a continuar la tasca.
- Arrel alellenca de la bibliotecària-coordinadora, que facilita la localització directa dels contactes i del material fotogràfic.
- Possibilitat d'editar el quart llibre l'any 2006.
- Mínim cost de les xerrades Cerquem les arrels.
- Originalitat del projecte en l'entorn bibliotecari.
- Recuperació de la tradició oral com a font per recopilar la història local, a la qual s'atorga rellevància com a tal.
- Assoliment de l'objectiu de recollir informació sobre Alella per a la col·lecció local de la biblioteca.
Oportunitats
- Gran acceptació de l'activitat Cerquem les arrels per part del ciutadà, especialment la gent gran.
- Demanda de noves xerrades per part de la gent del poble.
- Gran satisfacció dels participants i familiars en veure's protagonistes en el producte final (llibre publicat).
- Predisposició de la gent gran a voler participar en futures xerrades, així com a facilitar material per a la propera edició del llibre.
- Benefici per als usuaris que cerquen informació local (treballs escolars, universitaris, nouvinguts, etc.).
- La venda de llibres, a més, permet fer arribar la història del poble a un major nombre de persones.
Cronograma del projecte inicial des de l'any 1996 fins al 2004
La programació plasmada en la taula que es presenta a continuació reflecteix especialment la publicació del llibre, com a part final del projecte. Com es pot veure, cadascuna de les tres publicacions editades fins al moment engloba diverses xerrades, que no segueixen un criteri temàtic, sinó merament cronològic. Queda pendent de publicar el quart volum, previst per a l'any 2006.
Número de trobada Tema Data Publicació del llibre I Jocs i lleures dels nostres avis 31 maig 1996 Recordant... la història propera d'Alella II Festes populars 19 juliol 1996 III Mestres i escoles 27 setembre 1996 IV Festes religioses i tradicions nadalenques 29 novembre 1996 V Conreus i boscos: pagesos, caçadors i boletaires 23 abril 1997 VI El teatre a Alella: d'ahir fins avui 13 juny 1997 VII Cant i danses populars 10 octubre 1997 Recordant... l'Alella d'abans VIII Vinyataires i vinaters: les nostres vinyes i llurs fruits 10 desembre 1997 IX Vinyataires i vinaters: evolució en les tècniques de cultiu de la vinya i l'elaboració dels caldos 6 març 1998 X Transport i comunicació 24 abril 1998 XI La vida social a Alella durant la guerra civil i la postguerra 12 juny 1998 XII La “colònia” i la relació amb els alellencs 2 octubre 1998 XIII La immigració a Alella 27 novembre 1998 XIV Històries insòlites d'Alella 30 juliol 1999 Recordant... Alella en el temps XV Arts i oficis d'Alella 25 febrer 2000 XVI La indústria tèxtil a Alella 31 març 2000 XVII Els “plumeros” i el feltre a Alella 12 maig 2000 XVIII Llum, ràdio i telèfon a Alella 16 juny 2000 XIX L'esport a Alella: futbol, tennis, bàsquet i ping-pong 28 juliol 2000 XX Cinema i TV a Alella 9 setembre 2000 XXI El comerç a Alella 19 gener 2001 XXII La flor a Alella 20 juliol 2001 XXIII Casaments, comunions i batejos a Alella 26 juliol 2002 XIV El mercat municipal d'Alella 25 juliol 2003 XV L'aigua a Alella: mines i pous 14 novembre 2003 XVI L'evolució i els canvis de la cuina i l'alimentació a Alella 19 març 2004 XVII Dites i refranys, noms i malnoms d'Alella 3 desembre 2004 Figura 2: Taula de trobades realitzades
Data de recepció: 28/10/2005. Data d'acceptació: 15/10/2005
Notes
1 Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002).
2 Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública 1994. (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994).
