Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Els dies 2, 3 i 4 del proppassat mes de novembre es van dur a terme a Barcelona les Jornades Biblioteca Pública i Lectures organitzades per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, amb el patrocini del Departament de Cultura, el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració del Consorci de Biblioteques de Barcelona i del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Les Jornades intentaven respondre a la necessitat de reflexionar i debatre sobre els reptes que les biblioteques públiques tenen en una sèrie d'àmbits que es van considerar clau: els serveis que ofereixen, la col·lecció i el seu desenvolupament, el públic jove, les activitats culturals i de foment de la lectura i els serveis per a tot tipus de públic.
El programa de les Jornades es va desenvolupar en cinc sessions dedicades als àmbits esmentats. En cadascuna de les sessions es va seguir un mateix format: una conferència a càrrec d'un especialista convidat, seguida d'una taula rodona amb la participació de diversos ponents que ampliaven la visió del tema i, finalment, la intervenció del públic assistent.
En la primera sessió del matí de dimecres, dia 2, es va oferir la conferència “Les ofertes més actuals: la innovació en els serveis de la biblioteca pública”, a càrrec de Liv Saeteren, directora de la Deichmanske Bibliotek (Oslo) i presidenta de la Metropolitan Libraries Section de l'IFLA. En la seva exposició, Saeteren va mostrar els canvis soferts per la biblioteca pública central d'Oslo per tal d'adaptar-se als nous públics i a les noves necessitats, posant com a consignes la innovació, el treball en col·laboració amb altres professions i la creació de sinergies: “La innovació és responsabilitat dels bibliotecaris, però no és possible només amb la biblioteca. Calen aliats i col·legues”.
La taula rodona, que va reprendre aquest tema, va ser moderada per Adela d'Alòs-Moner, sòcia fundadora de Doc6 i ex presidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Hi va intervenir Anna Bröll, responsable del Servei de Planificació i Coordinació Bibliotecària de la Generalitat de Catalunya; Jordi Marín, director de la Fundació TecnoCampusMataró, i Màrius Serra, escriptor. A tall de conclusió es podrien destacar algunes de les idees que els ponents van exposar al llarg de la discussió: d'una banda, les noves oportunitats que es presenten per a la biblioteca pública, ja que és punt de mira de les polítiques locals i, de l'altra, la necessitat d'una major visibilitat, possible gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació. També es va tornar a destacar la importància de la innovació, posant èmfasi en l'afirmació que l'element essencial són els professionals que treballen a les biblioteques i la seva capacitat d'establir aliances en el territori i de potenciar i explotar els coneixements com a font d'innovació dels serveis. En aquest sentit, es va destacar la necessitat de trencar barreres entre l'entorn físic i l'entorn virtual, ja que l'accés és, cada vegada més, multicanal. En la mateixa línia es va destacar la capacitat de les biblioteques públiques per filtrar i seleccionar coneixements i potenciar la difusió dels que no poden oferir-se des d'altres serveis, des de possibilitar l'accés a les tecnologies fins a la formació dels diferents col·lectius. Així doncs, el rol social de les biblioteques públiques s'amplia a partir de la continuïtat que poden donar a la transmissió cultural com a element central de la formació i l'aprenentatge al llarg de tota la vida i la seva contribució a potenciar la comunicació entre col·lectius amb interessos similars.
La segona sessió, a la tarda, es va iniciar amb la conferència “Mai prou joves: K fas avui? Kdm a la biblio”, a càrrec de Tay Ai Cheng, directora en cap del Public Library Services Group del National Library Board (NLB) de Singapur. La conferenciant va explicar detalladament el sistema de biblioteques públiques de la ciutat, que durant els últims anys ha tingut un gran desenvolupament i que ofereix propostes tan interessants com una biblioteca pensada per als joves i gestionada amb la seva col·laboració.
Després de la ponència hi va haver una taula rodona moderada per Andreu Martín, escriptor, en la qual participaren Maria Clara Camps, conductora del Club de Lectura Juvenil de Biblioteques de Barcelona; Julián Figueres, director de la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona; Miguel Á. Gargallo, tinent d'alcalde d'educació i acció social de l'Ajuntament de Saragossa, que té el projecte —finançat en gran part per la Fundación Bertelsmann— de posar en marxa una biblioteca multimèdia adreçada als joves; Gerard Quintana, músic, i Toni Sala, escriptor. Les opinions que van anar sorgint van tractar qüestions estretament vinculades amb la lectura i els joves: llegeixen menys els joves d'avui o aquesta és una impressió falsa? Andreu Martín va iniciar el debat amb aquesta pregunta, que ell mateix va començar a respondre: no, els joves llegeixen més i millor. Potser perquè ara hi ha molta més literatura juvenil, adaptada als lectors d'unes edats determinades, i va defensar el paper que aquesta literatura juvenil té, segurament, a l'hora de promoure els hàbits lectors. Va afegir que, al mateix temps, s'evidencien altres formes d'aprenentatge i d'adquisició de cultura, i va destacar el valor instructiu que pot tenir un reportatge de National Geographic o la música com un mitjà d'expressió que, de vegades, introdueix en la literatura a través, per exemple, de la musicació de poemes. De tota manera, Gerard Quintana augurava que el futur del llibre està assegurat gràcies al plaer que provoca una història ben explicada. I, seguint aquest fil, Toni Sala reclamava la motivació per a la lectura dels joves a través d'estratègies que, sovint, són personals. La lectura ha deixat de ser una prioritat per a molts professors, que tenen altres problemes per resoldre a l'aula, i potser és aquí on la biblioteca pública té un paper per jugar. Amb activitats com ara els clubs de lectura, en què els participants es “contagien”, i en què l'efecte boca-orella és important per aconseguir nous membres. De tota manera, el seu impacte sovint no va més enllà dels més lectors. O, vistes les dades, més aviat hauríem de dir “les més lectores”.
El dijous 3 es van dur a terme dues sessions. La sessió del matí va estar dedicada als fons de les biblioteques. Emili Teixidor, escriptor, sota el títol “Tria i remena: la col·lecció com a peça clau”, va recordar, en un discurs curull de referències literàries i filosòfiques, la importància de la literatura en l'oferta de les biblioteques —i, sobretot, de bona literatura— per crear lectors. En la seva classificació hi ha tres tipus de lectures possibles: les fast food —llegeixo allò que no necessito ni em convé, però que em ve de gust—; els llibres honestos i ben escrits que ens ajuden a evadir-nos, i, finalment, els llibres que requereixen esforç, que qüestionen la vida. Aquests són els que ens ajuden a evolucionar moralment, a créixer com a persones, a estimar la literatura.
Els diversos aspectes de com es pot enfocar la creació de la col·lecció d'una biblioteca van ser tractats pels participants de la taula rodona posterior, que va moderar Emilio Manzano, periodista i director i presentador del programa Saló de lectura de Barcelona Televisió. Josep Cots, llibreter de Documenta; Juan Insúa, director del festival Kosmopolis; Jordi Llobet, bibliotecari responsable de la selecció bibliogràfica de l'Àrea de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i Jaume Vallcorba, editor de Quaderns Crema, van discutir sobre com aconseguir col·leccions equilibrades i destinades a un públic molt variat, sense deixar-se portar per les modes ni per l'elitisme. En recollim algunes de les idees clau: la bona literatura ha de ser una part fonamental de les col·leccions de les biblioteques, de manera que l'oferta de la biblioteca mantingui l'equilibri entre l'ideal bibliotecari —la literatura de qualitat, els clàssics que encara ens interpel·len, la tradició cultural que volen preservar i difondre— i la realitat —la literatura de gènere, la literatura popular, els altres suports, la literatura d'evasió, etc. Es va defensar que el fons de la biblioteca no sigui un reflex dels índexs d'audiència (només per les demandes), i que cal avançar-se a aquests i oferir altres lectures menys sol·licitades. D'aquesta manera, la biblioteca pot actuar de pont entre la literatura popular i la literatura de tradició cultural. Sense oblidar que els criteris de selecció són fonamentals, ja que és impossible abastar-ho tot en un moment en què el nombre i la varietat d'edicions són altíssims. La tria de la col·lecció ha de ser responsabilitat del bibliotecari, ja que és el professional que coneix de primera mà la diversitat de lectors, i els criteris de tria han de seguir una planificació coordinada amb altres agents: editors, llibreters i els mateixos lectors. Així mateix, es destaca la funció del bibliotecari i del llibreter com a assessors, com a consellers de lectures.
“Activitats culturals i biblioteca pública” va ser el títol de la conferència en la sessió de tarda, a càrrec de Yolanda Nieto Hernández, directora de la División de Educación, Cultura y Recreación de Colsubsidio i administradora de BiblioRed a la ciutat de Bogotà (Colòmbia). En la seva presentació va caracteritzar el sistema de biblioteques de la ciutat colombiana, basat en una administració externa de les caixes de Colsubsidio, i va comentar els resultats excel·lents que s'han aconseguit en l'àmbit de la lectura i l'educació.
La taula rodona va ser moderada per Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona, i hi van participar Lluís Anton Baulenas, escriptor; Lluís Bonet, professor del Departament d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona; Jordi Canal, bibliotecari i director de la Biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat; Antonio Ramírez, llibreter de la llibreria La Central, i Núria Ventura, cap de la Secció de Coordinació i Recursos Bibliotecaris de la Diputació de Barcelona. Les seves intervencions van ser sobre aquests aspectes: la biblioteca ha esdevingut un dels centres culturals de proximitat que conviu amb altres equipaments i, per tant, cal que treballi per establir un programa cultural propi, singular i amb criteri, no solament responent a l'entorn, sinó també interpel·lant i donant una opció elegida conscientment. Això implica, necessàriament, la delimitació d'un espai propi de treball de cada un dels centres culturals en un territori. La biblioteca es presenta, una vegada més, com un espai per generar itineraris de lectura. Com la llibreria, és mediadora i té un paper clau en la “conducció” de lectures i aconsegueix, així, que el seu propi espai esdevingui “espai públic”, on els mateixos usuaris acaben sent generadors i promotors de lectura. La biblioteca permet socialitzar la lectura i genera una posició creativa dels lectors enfront de l'autor. És agent difusor dels autors, i alhora permet donar eines per llegir el món. Les biblioteques públiques s'han fet visibles com a equipaments integrats en l'entorn, generant espais “càlids”, amb capacitat de comunicar els “nous serveis”, connectades amb l'ensenyament, amb espais agradables i còmodes, que conviden a entrar-hi i, finalment, amb un programa cultural propi, amb criteri i singular.
La biblioteca, sovint identificada per mitjà d'un edifici emblemàtic, ha de ser sobretot un espai obert i amb ramificacions, que arribi a tots els lectors i els acompanyi. Multiculturalitat, serveis especials, presència a tot el territori, etc. són algunes de les paraules clau de la sessió del darrer dia, titulada “Un vincle irrenunciable: biblioteca i lectura” i que es va iniciar amb la taula rodona moderada per Eulàlia Espinàs, responsable del programa de Promoció Cultural i Públics de l'Àrea de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, amb la participació de Josep Lluís Badal, escriptor i professor d'educació secundària; Lola Burgos, bibliotecària del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona; Marcos Fernández, educador social del barri del Bon Pastor de Barcelona, i Marcela Salvatierra, graduada en organització bancària i usuària de la Biblioteca de Terrassa-2. En les seves intervencions es va posar de manifest el paper de cohesió social que pot dur a terme la biblioteca. Per exemple, als centres penitenciaris, on la lectura és una eina integradora perquè els interns mantinguin el vincle amb l'exterior, molt important per afavorir-ne la reinserció, i també com a eina integradora dels estudiants i dels joves amb més risc d'exclusió. O en els barris, on la biblioteca pot esdevenir un espai de socialització i d'integració que ofereix molts suports útils per introduir la lectura i un lloc on compartir amb altres persones l'hàbit i l'afecció per la lectura. La biblioteca es presenta com a promotora de la lectura, encara que se'n critica la poca visibilitat i la manca de cooperació amb altres organitzacions educatives.
La conferència de Sergio Vila-Sanjuán, comissari de l'Any del Llibre i la Lectura i especialista en el món de l'edició, dedicada a recordar els lligams personals amb les biblioteques, va tancar la sessió.
Per acabar, Assumpció Estivill, membre del comitè organitzador i professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, va fer un breu balanç de la participació —més de 350 inscrits, bàsicament professionals de biblioteques públiques; una trentena de convidats entre conferenciants i participants en les taules rodones, i prop de cinquanta voluntaris— i dels resultats obtinguts. La cloenda va ser a càrrec d'Assumpta Bailac, directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya.