Constança Espelt, Assumpció Estivill Rius

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

cespelt@ub.edu , estivill@ub.edu



Els dies 11 i 12 d'agost va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca, el seminari de treball Library and Information Science Education in Europe: “Issues in joint curriculum development and Bologna perspectives”. Aquest seminari, que va estar coordinat per la Royal School of Library and Information Science de Dinamarca, amb la col·laboració de l'European Association for Library and Information Education and Research (EUCLID), es va organitzar en el marc d'un projecte europeu subvencionat pel programa Sòcrates. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, present entre 2001 i 2005 en la Junta de Govern de l'EUCLID, va participar-hi com a soci del projecte.

L'objectiu del seminari era aplegar una cinquantena d'experts europeus de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació —tots ells professors d'escoles i de facultats d'universitats europees— per discutir qüestions relacionades amb els plans d'estudis dels ensenyaments des de la perspectiva del procés de Bolonya. El seminari consistí en dues conferències i en les reunions de treball de dotze grups formats per experts que examinaren dotze grans temes —prèviament acordats pels organitzadors de l'esdeveniment— relacionats amb els plans d'estudis d'aquells ensenyaments.

Les dues conferències que obriren i tancaren el seminari van ser a càrrec, respectivament, de Bernd Wächter, director de l'Academic Cooperation Association, Brussel·les (Bèlgica), i de Michael Gorman, president de l'American Library Association. En la seva presentació, “The Bologna process: issues and implications”, Bernd Wächter féu un recorregut detallat per tot el procés: els antecedents i la seva història, l'estat actual i l'ampliació de l'agenda en les successives cimeres de ministres, amb les implicacions que això té amb vista a futurs acords i desenvolupaments. Com a conclusió destacà el canvi de la perspectiva europea pel que fa a l'ensenyament universitari: fa uns anys, la diversitat es veia com un valor afegit, mentre que actualment es treballa amb l'objectiu comú d'harmonitzar els ensenyaments. Tanmateix, considerant la situació actual del procés i els problemes que van sorgint en l'adopció d'una estructura única de titulacions o en l'aplicació —en alguns casos més fictícia que real— del sistema de crèdits europeu (ECTS), es pot preveure que l'harmonització de títols serà un fet, però també que hi conviuran diversos models de bachelor i de màster.

En la seva conferència, “A unified approach to teaching libraries, culture and information in LIS education”, Michael Gorman destacà que, actualment, els límits de la formació universitària en Biblioteconomia i Documentació s'han difuminat, i que cal centrar-los en el document que enregistra el pensament i el coneixement humans. Els professionals apleguen i donen accés a aquests documents i n'asseguren la preservació i transmissió a les generacions futures. Des de la perspectiva de l'experiència nord-americana, féu una sèrie de consideracions sobre el paper de les associacions professionals en el procés d'acreditació/avaluació de programes i de professionals, i apuntà unes matèries bàsiques que haurien d'incloure's en els programes de formació. En aquest darrer apartat destacà que en totes les matèries del pla d'estudis s'haurien de distingir tres nivells: els elements universals, els nacionals que corresponen als estàndards d'un país i les pràctiques locals específiques d'una organització concreta i que, per tant, haurien de quedar excloses de la formació universitària.

La resta del seminari es concentrà en el treball de discussió dels dotze grups. Des d'inici d'any, els membres de cada un d'aquests grups havien tingut l'oportunitat d'intercanviar opinions i documentació sobre els temes del seu interès per mitjà d'un fòrum virtual organitzat per la Royal School of Library and Information Science amb el programari SiteScape. Els grups, liderats per un coordinador, es formaren al voltant dels temes i les matèries que s'anoten a continuació:

Per tal d'iniciar i impulsar el treball de grup, s'apuntaren una sèrie de qüestions que podien servir de marc de referència per al debat i per a la posterior elaboració d'un informe sobre el tema objecte d'estudi:

Els objectius principals del seminari LIS Education in Europe eren els següents: 

Com a beneficis derivats del seminari s'anticipaven, entre d'altres: millorar les oportunitats de treball en xarxa de les universitats implicades, crear més possibilitats per a la mobilitat d'estudiants i professorat, i contribuir a la flexibilitat, transparència i comparabilitat dels plans d'estudis.

El format del seminari i la comunicació en línia entre els membres de cada grup abans i després de la reunió demostraren que aquesta és una fórmula excel·lent per al debat i la discussió, tot i que la participació dels membres fou desigual. Constança Espelt i Assumpció Estivill participaren, respectivament, en el grup de treball sobre Pràctica i teoria i en el grup que tractava els Aspectes generals dels plans d'estudis. L'informe final del seminari, que pròximament es publicarà en línia, mostrarà si hi ha punts d'acord entre els diferents països a l'hora d'arribar a una harmonització dels ensenyaments que vagi més enllà d'una estructura bàsica i de l'adopció d'un sistema de crèdits.

El web del seminari LIS Education in Europe es pot consultar a l'adreça següent: http://www.db.dk/LIS-EU/index.asp.