Sumari

1  Introducció
2  La Facultat
    2.1  Càrrecs i òrgans de govern
    2.2  Dades de matrícula
    2.3  Comissions
    2.4  Consell Assessor de la Facultat
    2.5  Edifici i instal·lacions
3  Activitat acadèmica
    3.1  Docència
    3.2  Activitats acadèmiques
    3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals
    3.4  Publicacions de la Facultat
4  Alumnat
    4.1  Oferta de beques
    4.2  Pràctiques en empreses i institucions
    4.3  Premis extraordinaris
    4.4  Activitats
5  Serveis
    5.1  Aules d'informàtica
    5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
    5.3  Servei d'Ofertes de Feina (SOF)
    5.4  Mòbils BiD

Apèndix.  Centres que han rebut alumnat de Pràcticum el curs 2004-05

1 Introducció

Des que vaig començar a ocupar-me d'aquesta Memòria anual el curs 1999–2000, en prendre possessió del càrrec de degana, he intentat que les dades objectives anessin acompanyades d'una introducció breu on es comentessin els reptes i els assoliments principals del curs. Al final de juliol de 2005, i amb la presa de possessió del nou degà, ha acabat el segon període del meu mandat. En la reunió de la Junta que escollí el nou degà vaig presentar el balanç dels tres darrers anys. Ara, en elaborar la Memòria amb la qual tanco aquest període, m'ha semblat que el document presentat a la Junta podia servir d'introducció. Si bé la meva permanència en el càrrec ha estat de sis anys, i no de tres, crec que el balanç que ve a continuació pot donar una bona imatge dels assoliments de tot el període perquè inclou, a manera de contrapunt, algunes referències als tres primers anys. Per la mateixa naturalesa d'aquest balanç, per primera vegada la introducció a la Memòria anual de la Facultat empra l'estil personal, en primera persona, però des d'aquest primer paràgraf vull assenyalar que tot allò que s'hi exposa ha estat possible per la feina feta per tots els qui formem part de la Facultat.

Han passat sis anys, des que vaig ser escollida, sense cap possibilitat d'alternativa —ja que només érem tres els professors titulars—, directora de l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona que, al cap de poques setmanes, passava a ser Facultat. Depenent de la perspectiva, sis anys poden semblar molt de temps o molt poc. Des del punt de vista col·lectiu, crec que podem afirmar que en aquest cas ha estat molt poc temps —perquè la vida de les institucions pot ser molt més llarga que la de les persones—, en el qual tots plegats hem assolit moltes fites —personals, com les places de professorat que hem anat guanyant, i institucionals—, i ens hem fet un lloc dins de la Universitat de Barcelona. A hores d'ara, tots ens sentim part d'aquesta casa i hem après a ser una Facultat de la UB i a actuar com a tal, i també ens referim a nosaltres mateixos amb aquest nom, cosa que semblava impossible ara fa sis anys —només molt de tant en tant se'ns escapa el terme Escola.

No diré que ha estat un període difícil, perquè jo no l'he sentit així, però sí que ha estat una etapa en la qual ha calgut fer molta feina interna —probablement més de la que ens esperàvem—, i aquesta sacsejada de la Universitat sobre la base de noves lleis i estatuts i les reorganitzacions subsegüents en la qual ens hem vist involucrats els darrers temps ens ha impedit de tirar endavant altres projectes en els quals hauríem volgut progressar una mica més.

La reorganització de la UB i les conseqüències que el canvi ha tingut per a la Facultat

Començaré aquest balanç parlant precisament de la reorganització de la UB arran del nou marc legal de la Universitat i dels beneficis que això ens ha reportat.

La primera etapa de la Facultat dins de la UB es va caracteritzar perquè vam haver de treballar intensament per organitzar-nos dins d'aquesta macroestructura: internament, amb la creació de les comissions que vam considerar més útils per a la nostra feina del dia a dia; externament, amb la participació en les comissions de la Divisió, en les quals aviat ens vam fer un lloc i vam destacar per la formalitat de les nostres propostes i la feina ben feta. Això va tenir repercussions positives per a la Facultat, ja que des del punt de vista econòmic vam aconseguir moltes ajudes de la Divisió: per a la millora de les infraestructures de l'edifici, per a l'organització de jornades i actes diversos, per als dos plans de millora docent que vam engegar i per dur a terme algunes de les propostes del Contracte programa de la Facultat amb la Divisió. Eren èpoques de molta penúria pressupostària per al nostre centre, que vam poder compensar fent molta feina administrativa —presentació de propostes, d'informes, etc.— que també ens va ajudar a organitzar-nos i a tirar endavant projectes.

La segona etapa del meu càrrec com a degana va començar amb la mateixa estructura, però ara fa exactament dos anys, el juliol de 2003; després de l'aprovació de l'Estatut de la Universitat, es va començar a treballar en la reorganització de la UB, que es va fer efectiva l'1 de gener de 2004 amb la supressió de les divisions i el trasllat d'unitats administratives a cada un dels campus o de les facultats. Estalviaré la fase prèvia de la feina que ens va comportar la discussió de la Ley orgánica de universidades, de la Llei de les universitats catalanes i de l'elaboració i aprovació de l'Estatut de la UB per centrar-me en els beneficis que han derivat de la nova organització resultant de tot aquest procés.

En primer lloc, cal remarcar que, si bé el balanç d'aquest canvi ha estat positiu, també s'ha d'apuntar que tot canvi comporta problemes d'adaptació a la nova situació, i que en el nostre cas no ens els hem estalviat probablement per manca de referents anteriors, perquè les línies de comunicació potser no estaven prou establertes, per una certa desorientació inicial de tots plegats, etc. De mica en mica ens hem anat adaptant a la nova situació i espero que els defectes detectats es vagin corregint.

La Divisió ens va anar molt bé per integrar-nos progressivament a la Universitat, per aprendre una nova cultura en un entorn que ens era assumible perquè només acollia tres facultats i l'ICE, i perquè el xoc cultural que representa tot canvi d'administració no fos tan dur. Tanmateix, aviat vam ser conscients que la Divisió era una estructura intermèdia que en el cas del nostre centre i dels nostres ensenyaments no tenia tant de sentit. D'una banda, hi havia la distància en l'espai amb la resta de centres de la Divisió, i de l'altra, la distància de continguts amb els altres centres que la integraven.

Instintivament també notàvem que la Divisió ens separava dels òrgans de decisió de la UB, ja que només formàvem part de la Junta de Govern i del Claustre, i només indirectament estàvem representats en les comissions delegades de la Junta. Amb la desaparició de les divisions, tenim veu directa en la Comissió Acadèmica, en la de Professorat, en la de Doctorat i en la de Biblioteca, i podem tractar directament amb els vicerectors assumptes que abans s'havien de tractar en la Divisió. Això ha estat un dels beneficis més grans de la reorganització de la Universitat.

Certament, la reestructuració de la Universitat també ha tingut conseqüències en la reorganització de comissions dins de la Facultat i ha comportat que els vicedegans i el professorat hagin hagut d'assumir una feina feixuga que abans es traslladava a les divisions. En aquest punt ha estat molt important la tasca de Miquel Centelles al capdavant de la Comissió Acadèmica i la de Cristóbal Urbano en les comissions de Recerca, Professorat i Doctorat.

La reorganització de la UB també ens ha permès constituir un Consell Assessor de la Facultat i formalitzar, d'aquesta manera, les bones relacions que des de sempre hem mantingut amb el món professional. La manera com es desenvolupà la reunió constitutiva i la bona resposta de tots els convocats ens fan anticipar que aquest nou òrgan tindrà efectes molt positius amb vista a tenir molt present el mercat laboral dels nostres titulats i a mantenir i millorar la comunicació amb els diversos col·lectius professionals.

Des del punt de vista pressupostari, ja he remarcat que els primers temps del centre dins de la UB van ser de molta penúria, perquè els pressupostos que se'ns van assignar inicialment van ser molt minsos. Però aviat vam descobrir els mecanismes per aconseguir ajudes complementàries, que provenien sobretot de la Comissió Econòmica de la Divisió, però també d'altres comissions com ara la de Recerca, l'Acadèmica, etc. La posada en marxa de la nova estructura ens va fer témer per la pèrdua d'alguns dels beneficis econòmics que obteníem de la Divisió, però no ha estat així. D'una banda, hem pogut accedir a algunes de les convocatòries per a l'adquisició o la renovació de materials docents; i de l'altra, si bé el Contracte programa de recerca entre la Facultat i la UB de l'any passat va donar com a resultat una ajuda inferior a la que obteníem de la Divisió, enguany els resultats han estat força satisfactoris, i esperem que continuaran en aquesta línia en el futur. I aquí vull puntualitzar que els mèrits no són del Deganat, sinó dels grups de recerca que funcionen a la Facultat —que són de professorat del Departament. És la tasca d'aquests grups, que els darrers anys han obtingut ajudes importants en convocatòries nacionals, la que ens permet gaudir d'un complement pressupostari per donar suport a les activitats de recerca del centre. A més, la Facultat ha continuat les activitats de formació complementàries —com ara els cursos d'extensió universitària— que ens han reportat beneficis econòmics, i des del Vicerectorat d'Estudiants hem obtingut ajudes importants per donar suport als serveis adreçats a l'alumnat.

Tampoc no vull passar per alt l'encert que vam tenir quan vam decidir posar tarifes als convenis de cooperació educativa —encara que fossin gairebé simbòliques. Aquestes tarifes no han revertit negativament en els convenis, que han continuat augmentant any rere any, i, en canvi, els han donat més valor, ja que és lògic pagar per un servei addicional que prestem. A més, els guanys obtinguts han revertit molt positivament en el centre i en els seus equipaments.

Finalment, la reorganització de la UB ha permès apropar les tasques administratives a la Facultat, de manera que tota la gestió de contractes del professorat, algunes de les beques, etc., es tramiten directament des de Melcior de Palau, i estalvien els trasllats que abans havíem de fer molts de nosaltres a la Vall d'Hebron. La posada en marxa d'una Oficina de Recerca ha estat de gran ajuda per al professorat que porta projectes de recerca o hi participa, i també per a la gestió de les participacions en congressos, l'organització de jornades i congressos, i el suport a l'hora de preparar la presentació de projectes en convocatòries estatals o autonòmiques.

El nomenament recent d'Ernest Abadal com a adjunt al Vicerectorat de Política Docent per a Sistemes d'Informació i de Documentació, el vull llegir també —a part dels mèrits personals— com un reconeixement de la feina seriosa que hem fet tots nosaltres en els diversos òrgans i comissions en els quals hem participat. Voldria que aquesta presència d'un membre del nostre centre en l'equip rectoral ens servís per fer més presents les nostres necessitats i els nostres projectes en els òrgans decisoris de la Universitat.

Amb el nou Rectorat s'inicia una nova etapa que espero que serveixi per acabar de consumar la reorganització de la Universitat i per polir alguns dels defectes detectats.

Els ensenyaments

Tradicionalment, el nostre centre ha estat molt amatent als ensenyaments que s'hi imparteixen, i ha fet bandera de prestar molta atenció i dedicació a la docència i als aspectes que s'hi relacionen. Això ha estat especialment així al llarg dels tres darrers anys, en els quals hem dedicat molts esforços a assumptes relacionats amb els ensenyaments de la Facultat i a la docència —com ara l'avaluació de Biblioteconomia i Documentació— i a treballar intensament en el futur europeu de l'educació universitària.

Pel que fa a l'avaluació de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació, vull dir que ens la vam prendre d'una manera molt seriosa, i des del primer moment la vam considerar una oportunitat per conèixer a fons els nostres punts forts i les nostres febleses. El procés va donar molta feina al Comitè d'Avaluació Intern, però crec que els resultats van ser molt positius perquè es van aconseguir els objectius establerts, i les dades recollides van permetre analitzar a fons l'ensenyament. No sé quina serà la política de l'AQU pel que fa a l'avaluació dels ensenyaments universitaris durant els propers anys, però amb tota seguretat recomanaria repetir l'experiència en els terminis previstos. I si, finalment, la titulació de primer nivell que s'aprova és de tres anys i no de quatre, recomanaria emprendre al més aviat possible l'avaluació de la llicenciatura en Documentació, ja que serviria per tenir un diagnòstic del funcionament durant els anys que té de vida i de com es pot reconduir amb vista a un segon nivell de 120 crèdits en el marc de l'Espai europeu de l'educació superior (EEES).

Pel que fa al procés de convergència europea dels nostres ensenyaments, aquests últims tres anys hem passat de la teoria a la pràctica. Ja gairebé no recordem quan vam començar tot el procés amb reunions informatives, algun seminari i sessions de formació aprofitant l'avinentesa de la trobada del professorat del mes de setembre, perquè va ser tan aviat com la UB, de la mà del rector Antoni Caparrós, va donar l'avís de sortida al davant de totes les universitats espanyoles. Però aquests darrers tres anys ens hem involucrat cada vegada més en aquest procés, i ho hem fet d'una manera pràctica.

El curs 2002–03, i gràcies al Pla de millora docent que vam signar amb la Divisió, vam fer unes primers proves pilot sobre l'aplicació del sistema de crèdits europeu (ECTS). L'experiència va consistir a recollir dades sobre el treball de l'alumnat en el primer curs de la llicenciatura i en el curs de Complements de formació. La Constança Espelt va ser l'ànima d'aquest primer assaig. El curs següent, l'experiència es va traslladar a l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació. Certament, aquestes proves que hem anat fent no han donat resultats espectaculars, però tampoc no els esperàvem. Es tractava sobretot d'anar introduint una manera de treballar més planificada i sistemàtica. Sempre he dit que els conceptes i la metodologia que hi ha al darrere de l'ECTS no són nous per a nosaltres, i que simplement ens hem de convèncer que estem aplicant, d'antuvi, la metodologia que se'ns exigirà en el nou marc docent europeu. Hem après, això sí, a posar sobre el paper, mitjançant plans docents molt més detallats, la planificació de cada una de les nostres assignatures des de la perspectiva del treball exigit a l'alumnat per superar-les amb èxit i adquirir les competències definides.

Les proves pilot del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) per a l'adaptació de titulacions a l'Espai europeu d'educació superior ens han permès validar la nostra metodologia docent i d'avaluació a partir de l'assessorament que el professorat de primer ha rebut d'experts de l'Institut de Ciències de l'Educació. Aquestes proves pilot que, a partir de la proposta del Deganat, han estat coordinades al llarg d'aquest curs per Maite Comalat, ara recauen en la responsabilitat de l'actual cap d'estudis, Andreu Sulé, que ha de fer factible traspassar l'experiència al segon curs de la diplomatura i continuar amb l'alumnat de primer curs. L'alumnat que participa en les proves rebrà una certificació addicional del DURSI que li acreditarà un títol propi de la Universitat que està conforme amb els requeriments de Bolonya.

Una altra de les fites importants d'aquest període ha estat l'aprovació i la publicació del llibre blanc Título de grado en Información y Documentación. Recordem que hem col·laborat en aquesta proposta totes les universitats de l'Estat que impartim les titulacions actuals de Biblioteconomia i Documentació i de Documentació, i que ha estat coordinada des de la Facultat. En destacaria el bon ambient de treball que hi ha hagut durant l'any i escaig que ha durat el procés —d'abril de 2003 a final de curs de 2004—, que hagi estat una proposta consensuada que considero força equilibrada, i que la xarxa establerta per a la proposta continuï comunicant-se i discutint les decisions que cal prendre amb vista a continuar el procés. Des de la nostra perspectiva, el lideratge de la Facultat al llarg del desenvolupament de la proposta ens ha permès recuperar el lloc capdavanter que sempre havíem ocupat entre els altres centres espanyols que imparteixen els ensenyaments. El fet de no estar integrats a la Universitat en la dècada de 1990 ens va relegar —probablement de manera injusta— a un segon pla. Finalment, ara tornem a estar en primera posició i la nostra opinió compta i es té en consideració.

Finalment, vull mencionar la nostra darrera aventura europea, el màster en Gestió de Continguts Digitals, que complementa l'oferta formativa de la Facultat per al curs vinent i que es presenta com un títol propi de la UB en el format de Bolonya. Certament, és aviat per dir si aquest serà en el futur un dels màsters oficials, perquè encara tenim poques dades del marc legal per saber quina serà la decisió del govern pel que fa a la durada de les titulacions, però s'ha programat buscant-ne la coherència interna i procurant que pugui ser adaptat fàcilment als màsters oficials que s'aprovin en el futur. L'organització del màster ha ocupat moltes hores de la vida laboral del vicedegà Miquel Centelles que, a part del disseny del curs, està fent una feina ingent per difondre'l i perquè arribi a tots els destinataris potencials.

I com a resum d'aquestes notes sobre la tasca que hem fet entre tots per acostar els nostres ensenyaments a l'EEES, crec que podem dir amb fermesa, i sense que es vegi com una manca de modèstia, que la Facultat i els seus ensenyaments estan molt ben posicionats amb vista a aquest futur europeu de la universitat espanyola. Com que portem molts anys de sensibilització i de proves pilot, el canvi definitiu ens ha de ser fàcil. L'únic que lamento és que, per causes alienes a l'empresa, no hàgim pogut avançar més en aquesta línia durant aquest període tal com els esdeveniments ens havien fet preveure.

Si bé la Maestría en Organización y Gestión de Bibliotecas Universitarias, que s'ha organitzat a la Universidad de El Salvador, es va gestar i iniciar en el període anterior, una bona part del programa s'ha dut a terme en aquest segon període i, de fet, es clourà del tot quan jo ja estigui en funcions. Una vegada més, vull destacar el paper fonamental que ha tingut Rosa Seguí en l'organització i el seguiment de la Maestría i agrair-los, a ella i a la resta de professorat i a les institucions que han col·laborat en el projecte, tota l'ajuda i la dedicació. Des de direcció, aquesta va ser una empresa nova, ja que quan vaig assumir el compromís de fer una segona edició de la Maestría, esperava disposar de tota la infraestructura de què havíem disposat en la primera que, sense que estigués previst, va deixar d'existir. Es va haver de començar des de zero, buscant primer el suport econòmic de la Diputació, i ha representat treballar al llarg de tot el procés amb tres institucions de cultures molt diferents —la Universidad de El Salvador, la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona—, que sovint no entenien la manera de fer de les altres parts. La Facultat, al mig de totes, no sempre ha dut a terme una tasca fàcil, però ens n'hem sortit bé, i estic contenta dels resultats finals.

Espero que l'experiència docent que hem dut a terme a l'Amèrica Central pugui tenir continuïtat amb aquests acords que recentment va signar la UB amb la República Dominicana i que preveuen la formació de bibliotecaris en aquell país sota la responsabilitat del nostre centre. Espero també que ara el procés administratiu sigui més senzill, ja que els acords es limitaran a dues administracions, una de les quals serà la mateixa UB.

I com a resum d'aquestes notes sobre la tasca que hem fet entre tots per acostar els nostres ensenyaments a l'EEES, crec que podem dir amb fermesa, i sense que es vegi com una manca de modèstia, que la Facultat i els seus ensenyaments estan molt ben posicionats amb vista a aquest futur europeu de la universitat espanyola. Com que portem molts anys de sensibilització i de proves pilot, el canvi definitiu ens ha de ser fàcil. L'únic que lamento és que, per causes alienes a l'empresa, no hàgim pogut avançar més en aquesta línia durant aquest període tal com els esdeveniments ens havien fet preveure.

Si bé la Maestría en Organización y Gestión de Bibliotecas Universitarias, que s'ha organitzat a la Universidad de El Salvador, es va gestar i iniciar en el període anterior, una bona part del programa s'ha dut a terme en aquest segon període i, de fet, es clourà del tot quan jo ja estigui en funcions. Una vegada més, vull destacar el paper fonamental que ha tingut Rosa Seguí en l'organització i el seguiment de la Maestría i agrair-los, a ella i a la resta de professorat i a les institucions que han col·laborat en el projecte, tota l'ajuda i la dedicació. Des de direcció, aquesta va ser una empresa nova, ja que quan vaig assumir el compromís de fer una segona edició de la Maestría, esperava disposar de tota la infraestructura de què havíem disposat en la primera que, sense que estigués previst, va deixar d'existir. Es va haver de començar des de zero, buscant primer el suport econòmic de la Diputació, i ha representat treballar al llarg de tot el procés amb tres institucions de cultures molt diferents —la Universidad de El Salvador, la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona—, que sovint no entenien la manera de fer de les altres parts. La Facultat, al mig de totes, no sempre ha dut a terme una tasca fàcil, però ens n'hem sortit bé, i estic contenta dels resultats finals.

Espero que l'experiència docent que hem dut a terme a l'Amèrica Central pugui tenir continuïtat amb aquests acords que recentment va signar la UB amb la República Dominicana i que preveuen la formació de bibliotecaris en aquell país sota la responsabilitat del nostre centre. Espero també que ara el procés administratiu sigui més senzill, ja que els acords es limitaran a dues administracions, una de les quals serà la mateixa UB.

Els cursos d'extensió universitària, que amb tanta empenta vam iniciar en el primer període, han continuat i s'han consolidat. En total, durant els darrers tres anys hem organitzat 24 cursos d'extensió universitària. Vull destacar el valor que dono a la confiança que la Diputació diposità en la nostra Facultat pel fet d'encarregar-nos una bona part de la formació del seu personal, i que posteriorment aquesta confiança s'hagi estès a la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat. Per a aquestes dues entitats, i amb la seva col·laboració, la Facultat ha organitzat recentment l'Escola d'Hivern. En aquests moments, tot està ben lligat perquè la segona edició d'aquesta activitat de formació es pugui dur a terme el gener–febrer de 2006.

El professorat i la recerca

Si hagués d'assenyalar un any de feina molt intensa, però també de satisfaccions, aquest seria el 2003. S'hi van acumular projectes importants, com ara l'avaluació de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, l'inici del treball de disseny de la titulació en Informació i Documentació en el marc de la convocatòria de l'ANECA, i la convocatòria de les darreres onze places de titular d'escola universitària que han sortit per a professorat de la Facultat. Certament, la feina implícita en aquesta convocatòria va ser sobretot del Departament, i a la Facultat li tocà una part de la tasca més agraïda de les relacions públiques. Però va ser una satisfacció veure com, en un parell de mesos, el professorat estable de la Facultat es duplicava, i que havia fet els deures de manera brillant.

En l'apartat de professorat encara queda força feina per fer, ja que anem escassos d'aquest bé necessari i imprescindible. Durant els darrers mesos, des del Deganat i en col·laboració amb el Departament, hem treballat per deixar ben lligats els fils del conveni d'integració del centre a la UB que encara queden pendents. L'equip rectoral anterior era ben sensible a aquesta qüestió, i aviat la traspassarem de manera documentada al nou equip.

Sóc conscient que aquests primers anys d'universitat no han estat exempts de preocupacions i de sobredosi de feina per a la majoria del professorat. A les oposicions que molts de nosaltres hem hagut de fer s'han sumat les pressions d'assignatures noves, de posada en marxa de nous projectes docents, de proves pilot de tota mena, de responsabilitats de gestió, etc. A més, també cal mencionar el pes que tenia i té a sobre el professorat amb la tesi doctoral pendent. Estic contenta que, després d'insistir tant en aquesta qüestió, hi hagi quatre tesis a punt de ser presentades, i que amb una mica de sort encara podré celebrar la defensa de tres d'aquests treballs com a degana en funcions. Felicitats anticipades a tots els candidats, perquè la primera lectura dels treballs que he hagut de fer com a membre de la Comissió de Doctorat de la Facultat em permet avançar aquesta felicitació per unes tesis molt sòlides i ben estructurades.

Un assumpte que teníem pendent era la vinculació a la Facultat de professorat d'altres departaments. Durant els darrers anys hem fet avenços tímids en aquesta direcció —Cristóbal Urbano, sobretot, hi ha dedicat esforços. Ja sé que les xifres encara són poc significatives, però crec que la posada en marxa de les noves titulacions facilitarà la intensificació de les relacions amb altres departaments.

La recerca és una qüestió que està en mans del professorat dels departaments. Les facultats no hi tenim gaire cosa a dir, llevat de donar suport als projectes en la mesura de les nostres possibilitats, i això des de temps molts recents, ja que amb l'estructura de les divisions no teníem ni tan sols aquesta capacitat. Enguany és el segon que tenim un Contracte programa de recerca amb el Vicerectorat de Recerca, i hem de dir que la nostra posició i la nostra capacitat han millorat de manera ostensible, gràcies, com ja he dit, als grups de treball de recerca que els dos darrers anys han anat obtenint ajudes importants en les convocatòries nacionals. Amb el pressupost d'aquest Contracte programa, la Facultat, per mitjà de la Comissió de Recerca, ha pogut, al seu torn, treure diverses convocatòries d'ajuda per a l'elaboració de tesis doctorals, per als projectes dels grups de recerca de la Facultat i per a l'organització de jornades, congressos, etc. Aquest Contracte programa ha d'anar millorant a mesura que augmentin els nostres projectes i les ajudes rebudes, de manera que sigui una font per promoure la recerca del professorat del centre.

L'alumnat i els serveis que se li ofereixen

El Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA) va ser un dels molts assoliments de la directora anterior, Concepció Miralpeix, quan van començar les nostres primeres passes dins de la UB. La creació d'aquest Servei va ser un encert. Al llarg d'aquests anys, el SIAA s'ha consolidat i s'ha “professionalitzat” a partir de la feina sistemàtica i responsable que han fet tots els becaris. Gràcies a tots ells i també a Amadeu Pons —suggeridor de molt bones idees—, els serveis que presta s'han multiplicat i arriben força lluny, de vegades més enllà de la comunitat universitària. En són exemples el Servei d'Ofertes de Feina i Mòbils BiD —com en el seu moment també ho va ser el Servei d'Avisos Urgents que, per diverses raons, no va acabar de consolidar-se.

Durant aquest període han continuat i augmentat, gràcies també a la tenacitat d'Amadeu Pons, les ofertes de beques i les oportunitats de fer estades de pràctiques en centres de l'estranger. Cada any és més nombrós l'alumnat que fa estades en universitats i biblioteques d'altres països. Tot i aquest increment, considerem que cal donar més impuls al programa de mobilitat Sòcrates-Erasmus, perquè ho exigeix aquest EEES que estem construint. En aquest sentit, la iniciativa anunciada pel DURSI d'incrementar les ajudes que reben els estudiants en el marc d'aquell programa és una bona notícia, i esperem que tiri endavant.

La bona gestió dels convenis de cooperació educativa és un altre dels serveis que rep l'alumnat, i també les empreses i institucions que els signen. Ja he dit en altres ocasions que l'èxit dels convenis de cooperació educativa i el seu creixement constant és el resultat d'un esforç a moltes bandes; per exemple, d'una informació molt completa i actualitzada distribuïda per mitjà del web, de l'atenció que reben de Secretaria les empreses que s'interessen per aquest servei, de la informació que des del Deganat fem arribar a algunes d'aquestes empreses, del professorat implicat en els convenis, de la gestió àgil del procés en mans de la Secretaria del centre i del SIAA, i sobretot de l'alumnat que fa una feina responsable en els organismes que el contracten. Els convenis de cooperació educativa són sovint una font per a una bona inserció laboral més definitiva dels nostres titulats, i ho són per dues raons: perquè permeten que l'alumnat adquireixi experiència i també perquè moltes de les empreses acaben adonant-se de la necessitat de disposar d'un professional que tingui cura dels assumptes documentals.

També en l'àmbit de la inserció laboral, vull destacar l'estudi que el setembre de 2003 es va iniciar a la Facultat sobre la inserció laboral dels seus titulats. Es va fer com a conseqüència de l'avaluació de Biblioteconomia i Documentació i també per disposar de dades recents del nostre entorn amb vista a la proposta de nova titulació de grau en Informació i Documentació. Va ser una bona experiència, en la qual vaig tenir l'ajuda de Maite Comalat i d'Àngel Borrego, que ens va donar indicis que les titulacions que impartim estan prou ben enfocades, i que el procés d'inserció laboral dels nostres titulats està ben encaminat. Les dades que acaba de recollir ara l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya confirmen la satisfacció del nostre alumnat respecte de la carrera que ha escollit i el situen entre els alumnes universitaris que més satisfets estan amb els estudis i amb l'exercici professional.

Des de la Facultat hem intentat donar suport a les iniciatives de l'alumnat. Primer va ser el grup de teatre i la coral, després el grup d'excursionistes i, darrerament, els equips de futbol femení i masculí. I també hem intentat promoure'n els interessos professionals i culturals a partir de l'organització d'una sèrie d'activitats complementàries.

Les activitats i els serveis complementaris

Ja sé que de vegades les activitats complementàries han estat accions senzilles, sense grandiloqüències, però estic satisfeta d'haver mantingut sense cap aturada el ritme d'aquestes activitats gràcies a l'ajuda de molts de vosaltres.

Les exposicions han continuat i sovintejat: si al final de juny de 2002 comptabilitzava fins a dotze exposicions per als primers tres anys, en aquest segon període se n'han fet dinou de temàtica ben variada. El pic es va situar el curs 2003–04, quan vam tenir, en només un curs, fins a nou exposicions. Els “Seminaris amb la Professió” també han tingut continuïtat: al llarg dels darrers tres anys se n'han fet un total de vuit, que s'han complementat amb presentacions de serveis i productes a càrrec d'empreses. També destinades als alumnes, la Facultat ha organitzat visites a biblioteques i arxius.

Així mateix, cal destacar la planificació d'activitats adreçades a l'alumnat potencial dels nostres ensenyaments. S'hi han dedicat molts esforços i imaginació, que han passat per propostes de tallers d'Internet, visites a biblioteques, concursos, etc., i que en el millor dels casos han tingut uns resultats discrets.

D'entre les activitats destinades al professorat, cal destacar la Trobada del Professorat, de la qual ja s'han fet quatre edicions, i que ha servit per posar en comú projectes i actuacions a l'inici del curs i abans que quedéssim ofegats per la feina del dia a dia. Així mateix, s'han organitzat jornades adreçades a l'àmbit professional. Destaquen la Jornada d'Usabilitat en Sistemes d'Informació que va tenir lloc el curs passat i les Jornades sobre Revistes Digitals de l'anterior. La primera es va organitzar conjuntament amb el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, i la segona va tenir la col·laboració del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Actualment s'estan preparant les Jornades Biblioteca Pública i Lectures, que tindran lloc el proper novembre en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura. Aquestes Jornades són patrocinades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb el suport de la Diputació de Barcelona, i les organitza la Facultat amb la col·laboració de la Direcció General de Cooperació Cultural, el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, el Consorci de Biblioteques de Barcelona, el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i la Institució de les Lletres Catalanes. És obvi, doncs, que amb l'organització conjunta d'aquestes jornades que, en general, combinen aspectes acadèmics i professionals, la Facultat reforça els seus lligams amb les entitats bibliotecàries i documentals.

Entre els serveis complementaris que la Facultat ofereix, vull remarcar la publicació regular de la revista BiD, que ha assolit força prestigi entre els professionals i en la qual intentem introduir millores en cada número. També es pot mencionar l'actualització constant del web de la Facultat, que any rere any continua sent el web més consultat dels diversos centres de la UB, i una de les pàgines que amb més freqüència s'utilitza per entrar al web de la Universitat. Així mateix, també hem procurat tenir sempre al dia i anar renovant els fullets sobre la Facultat i els seus ensenyaments.

Ens hauria agradat potenciar més les publicacions de la Facultat, però mantenir una revista amb regularitat ja ens porta molta feina i tampoc no som tants per fer-la. A més, fins fa poc els pressupostos eren escassos, i el mitjà digital ens ha permès difondre treballs sense haver de recórrer als costos que estan relacionats amb el suport imprès.

Els equipaments i les infraestructures

En el meu balanç d'ara fa tres anys celebrava algunes de les millores dutes a terme durant aquell període: renovació del mobiliari incòmode d'algunes aules, aire condicionat en algunes altres, instal·lació dels primers canons i una tercera aula d'informàtica, entre altres millores. Tanmateix, lamentava no haver pogut avançar en l'ampliació d'uns espais que cada vegada ens eren més insuficients.

En aquesta segona etapa hem continuat millorant els equipaments fins a aconseguir que tots els espais que es fan servir per a la docència disposin de canó i PC amb connexió a Internet. S'ha ampliat el nombre d'aules i de despatxos amb aire condicionat fins que no s'ha pogut continuar aquesta línia de millora perquè la potència elèctrica de l'edifici no ho permet, i s'han fet ampliacions de les aules d'informàtica fins a completar vuitanta PC a disposició de l'alumnat —més els que hi ha a la Biblioteca. A més, s'han renovat força finestrals de l'edifici amb la col·laboració de l'antiga Administració de Sants i de l'actual. Però vull destacar, sobretot, que la reorganització de la UB i el trasllat o la desaparició d'algunes unitats administratives que estaven instal·lades a Sants ens han permès l'ampliació dels espais de què disposem fins a fer-nos sentir prou còmodes.

Ha estat en aquesta etapa que hem posat en marxa la campanya “Espais sense fum” i la restricció subsegüent dels espais per a fumadors. Estic prou satisfeta dels resultats obtinguts i que hàgim continuat mantenint uns bons nivells de respecte. Cal subratllar que el nostre centre va ser pioner a la UB en posar en marxa aquesta mesura.

M'ha semblat que el lloc on encaixava millor la feina que s'ha fet d'organització de l'arxiu del centre era aquest apartat d'infraestructures i equipaments perquè la culminació de la tasca duta a terme ha estat la instal·lació definitiva de l'arxiu a la nova ubicació. Us diré que l'organització i l'inventari de l'arxiu és una de les feines de les quals em sento més orgullosa d'haver tirat endavant i també un dels afers a què personalment he dedicat més temps, revisant el primer inventari que van fer les becàries, sota la coordinació de Jordi Andreu, i reorganitzant moltes de les carpetes. L'estat de la nombrosa documentació que hem anant generant des de la meitat de la dècada de 1980 feia aquesta feina inajornable, ja que mai ningú no l'havia agrupada i ordenada —es trobava dispersa en molts despatxos— ni havia donat directrius per organitzar-la. Actualment ja hi ha una bona feina feta, com ara aquest inventari gairebé revisat del tot i el quadre de classificació que ens ha proporcionat Jordi Andreu, que és una eina per continuar en el futur de manera sistemàtica l'organització de la documentació que s'anirà generant. A més, no puc ocultar que en les moltes hores passades en l'organització de l'arxiu he tingut la compensació de trobar un documental excel·lent de l'Escola Superior de Bibliotecàries, al qual hem pogut atribuir la data del curs 1923–24 i que ha merescut l'atenció de Televisió de Catalunya.

Les relacions amb l'exterior

El to acadèmic de la Universitat no ens ha impedit reforçar la comunicació que des de sempre mantenim amb la professió. Al llarg d'aquest període hem continuat conreant aquestes relacions, i el Consell Assessor creat recentment servirà per intensificar-les i millorar-les encara més. De fet, tinc la impressió que la nostra ja tan plena integració a la Universitat ens ha fet més bons als ulls de la professió, que en aquests moments valora la nostra tasca i la destaca sempre que en té l'oportunitat.

Continuem disposant d'un bon nombre de professors associats i de força col·laboracions de professionals en el marc de les classes que acosten la docència a la labor professional. El Pràcticum és una de les assignatures més ben valorades del currículum, i crec que els centres de pràctiques estan prou satisfets amb l'alumnat i per la relació amb els professors tutors d'aquesta assignatura.

Sobre aquest apartat de relacions amb l'exterior, ja he destacat anteriorment les col·laboracions amb el món professional en l'organització de jornades i altres actes, i també que el lideratge de la Facultat en la proposta de titulació de grau en el marc de l'EEES ens ha permès recuperar un paper destacat entre els centres universitaris que imparteixen les titulacions de l'àrea. Crec que només em manca destacar l'interès que hem posat a estar presents en organismes internacionals. Si bé ja en la dècada de 1930 l'antiga Escola havia estat activa al si de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA), per primera vegada hem format part del Comitè Permanent de la Secció d'Educació i Formació d'aquesta, i hem restablert els nostres antics lligams amb l'European Association for Library and Information Education and Research (EUCLID) en un moment en què la relació amb universitats europees d'altres països només ens pot aportar projectes i col·laboracions que escauen bé en aquest futur més coordinat de les universitats dels països europeus.

Per acabar

Fins ara he anat enumerant la feina feta durant els darrers anys i els assoliments més destacats. No he fet esment del que queda per fer, que no és poc. Només per apuntar un parell de qüestions importants, hi ha aquests plans d'estudis que haurem de desenvolupar tan aviat com tinguem les directrius pròpies de la nova titulació de grau, i tenim també a sobre l'amenaça constant de l'anunciat descens de les matrícules, que fins ara no ens ha afectat tan directament. I hem de continuar treballant per a aquesta integració plena a la UB, que sols ha començat i que passa per una col·laboració més intensa amb altres departaments i en altres ensenyaments.

Pel que fa a la feina feta, si d'alguna cosa estic segura és que tots els acompliments que he anat comentant són una tasca de tots els qui formem la nostra comunitat: del professorat que treballa en el Comitè de Redacció de BiD; dels qui han donat idees per a seminaris amb la professió i per a exposicions, i que hi han aportat materials; dels qui han col·laborat en els cursos d'extensió universitària; dels qui han participat activament en les proves pilot d'aquests anys i en les activitats de la Facultat; del professorat que ha donat solucions tecnològiques per millorar aspectes del web; dels becaris que han treballat de manera responsable en el control de les aules d'informàtica i en altres encàrrecs del Deganat; de la Secretaria, que ha atès les necessitats de l'alumnat i del professorat; de l'Administració de Centre i de les oficines que en depenen, que ens han gestionat espais, pressupostos i qüestions relacionades amb el professorat; de la Biblioteca i del seu personal, amb qui hem tingut molt bona entesa i que ha fet tot allò que estava a les seves mans per millorar els serveis; i també de tot l'alumnat, que sempre s'ha caracteritzat per una actitud responsable i respectuosa tant en els espais de les aules com a la resta d'instal·lacions de la Facultat, i que ha fet aportacions molt positives a la Junta, als consells d'estudis i a les comissions en què participen. Els dono les gràcies, a tots i a cadascun d'ells, per la col·laboració al llarg d'aquests sis anys.

Deixeu-me agrair també i de manera especial la col·laboració dels professors que han format part del meu equip durant els dos períodes de mandat, als professors que han ocupat el càrrec de cap d'estudis i amb els quals hem pogut treballar conjuntament en molts projectes, i al director del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Un agraïment especial, també, per al professorat que ha assumit encàrrecs concrets, com ara Amadeu Pons, irremissiblement lligat a les beques i a les relacions internacionals, a Constança Espelt, que tan bé ha conduït tota la qüestió de les pràctiques i dels convenis, a Josep Manuel Rodríguez Gairín, que tots associem amb la bona marxa de les aules d'informàtica, a Núria Jornet, que en els darrers temps ha portat la Comissió de Dinamització Lingüística, i a Anna Rubió, que tant treballa perquè la revista BiD tingui un bon nivell de qualitat pel que fa a les coherències lingüística i tipogràfica. També expresso el meu reconeixement als becaris del SIAA, Gemma Medina i Miquel Navas, i a Noemí Alcázar i Elena Ballestín, que han treballat en projectes del Deganat amb plena satisfacció de tots plegats. I tampoc no puc deixar de mencionar les anteriors direccions de l'antiga Escola, que —des de mitjan anys vuitanta— tant van treballar per fer possible aquest present nostre plenament universitari.

En sis anys hi ha moments de tot, i tots tenim ocasió de mostrar les cares amables i també les altres. De ben segur que heu tingut alguna oportunitat de veure el meu costat menys agradable. Us demano disculpes per totes les ocasions en què heu pogut comprovar que de vegades tinc un caràcter fort, i només voldria que en l'avaluació final tinguéssiu en compte les meves intemperàncies juntament amb la meva dedicació exclusiva al centre de tots aquests anys.

Per mi ha estar un honor, un privilegi i una gran responsabilitat ocupar el càrrec de degana de la Facultat, i espero haver tingut encerts en aquest exercici. Amb aquests darrers sis anys al capdavant del Deganat, en compleixo catorze de dedicació a la gestió. Crec que és un bon rècord per a una persona que sap que no està capacitada per lluitar contra els elements, les tempestes, de la gestió, però som nosaltres i les nostres circumstàncies —he començat dient que ara fa sis anys no hi havia gaires alternatives. Estic satisfeta de la feina que hem fet tots plegats al llarg d'aquest període que s'acaba, i d'haver pogut treballar per la Facultat en aquests moments de canvi tan decisius. I estic satisfeta, també, de poder dedicar-me amb més intensitat a la docència i a la recerca a partir d'ara. Però crec que tots sabeu de la meva dedicació a la casa i de l'afecte que sento pel seu passat i pel seu present, i per això em poso a disposició del nou equip que surti de les eleccions d'avui i de tots vosaltres per a tot allò que considereu oportú.

Assumpció Estivill
Juny de 2005

2 La Facultat

2.1 Càrrecs i òrgans de govern

Equip deganal:

 

Degana:	Assumpció Estivill Rius
Vicedegans:	Miquel Centelles Velilla i Cristóbal Urbano Salido
Secretari:	Àngel Borrego Huerta

La Junta per a l'elecció del nou degà va tenir lloc el 21 de juny de 2005. El nou equip deganal, format per Cristóbal Urbano Salido (degà), Àngel Borrego Huerta (vicedegà), Anna Villarroya Planas (vicedegana) i Núria Jornet Benito (secretària docent), va prendre possessió dels càrrecs el 22 de juliol de 2005.

Caps d'estudis:

Biblioteconomia i Documentació: Maite Comalat Navarra (fins al febrer de 2005) i Andreu Sulé Duesa (des del març de 2004)
Documentació: Carina Rey Martín (fins al maig de 2005) i Jordi Andreu Daufí (a partir del juny de 2005)

Administradora de centre de Biblioteconomia i Documentació / Campus de Sants: M. Lluïsa Padilla Andrade

Cap de la Secretaria: Montserrat Vall Cornellana (fins al febrer de 2005), Montserrat López Martos (a partir del febrer de 2005)

Cap de l'Oficina d'Afers Generals: Miquel Àngel Esteva Saló

Junta de Facultat

Al llarg del curs s'han dut a terme quatre reunions ordinàries de la Junta de Facultat —el 26 d'octubre de 2004, el 17 de gener, l'11 de març i el 13 de maig de 2005. Així mateix, també s'ha celebrat una reunió extraordinària de la Junta per a l'elecció del nou degà, que va tenir lloc el 21 de juny de 2005. En aquestes reunions, la Junta ha estat informada, entre altres assumptes, dels acords presos en els òrgans de govern de la UB, d'afers relatius a l'organització i el funcionament de la mateixa Facultat i dels ensenyaments que s'hi imparteixen, de les instal·lacions i les activitats programades, etc., i dels avenços fets per l'Administració espanyola en l'ordenació de l'Espai europeu d'educació superior i de com poden afectar el futur dels nostres ensenyaments. A més de les convocatòries d'eleccions a degà i dels representants a la Junta del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis, entre els acords presos per la Junta destaquen els següents: creació del Consell Assessor de la Facultat, reorganització de l'oferta docent del curs de Complements de formació i modificació dels criteris d'accés a la llicenciatura en Documentació des del curs de Complements de formació, i programació del títol de màster en Gestió de Continguts Digitals que, una vegada aprovat pel Consell de Govern de la UB, s'imparteix el curs 2005–06 com un títol propi de la UB en el format de Bolonya.

El curs 2004–05, la Junta ha estat formada per les persones següents:

• Professorat ordinari: Ernest Abadal, Jordi Andreu, Mònica Baró, Àngel Borrego (a partir de les eleccions del 17 de febrer), Miquel Centelles, Maite Comalat, Constança Espelt (a partir de les eleccions del 17 de febrer), Assumpció Estivill, Jesús Gascón, Núria Jornet, Teresa Mañà, Àngels Massísimo (fins a les eleccions del 17 de febrer), Carina Rey, Josep Manuel Rodríguez Gairín (fins a les eleccions del 17 de febrer), Anna Rubió, Andreu Sulé, Miquel Térmens (a partir de les eleccions del 17 de febrer) i Cristóbal Urbano.
• 
  
  
• Professorat associat: Ferran Burguillos, Rosa Seguí (fins a les eleccions del 17 de febrer), Aurora Vall (a partir de les eleccions del 17 de febrer) i Anna Villarroya (a partir de les eleccions del 17 de febrer).
• 
  
  
• Personal d'administració i serveis: Lourdes González, Carlos Muñoz i M. Lluïsa Padilla fins a les eleccions del 17 de febrer. A partir d'aquesta data, els representants són Mercè Alsina, Miquel Àngel Esteva i Marta Segarra.
• 
  
  
• Alumnat: Cristina Andrade, Manel Campos, Maria Garcia, Susana Gil, Gemma Josa, Gemma Medina, Francesc Xavier Mundet, Daniel Peral i Montserrat Romagosa.

També formen part de la Junta, sense vot, els vicedegans, el secretari, els directors dels departaments adscrits, els caps d'estudis dels ensenyaments adscrits, el cap de la Secretaria, el cap de la Biblioteca, el professor responsable de les aules d'informàtica i l'Administració de Centre, en el cas que no en siguin membres elegits. També hi poden assistir els directors de departaments no adscrits al centre que hi imparteixin docència.

2.2 Dades de matrícula

El curs 2004-05, les dades de matrícula han estat les següents:

 

Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació:
Alumnes matriculats	578
Alumnes de nou accés	155
Llicenciatura en Documentació:
Alumnes matriculats	277
Alumnes de nou accés	109
Complements de formació:
Alumnes matriculats	45
Alumnes de nou accés	30
Programa de doctorat en Informació i Documentació en l'Era Digital:
Alumnes matriculats	34
Alumnes de nou accés	16
TOTAL D'ALUMNES DE LA FACULTAT	928

Pel que fa al nombre de títols demanats, de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació es gestionaren 115 títols l'any 2004 i 108 el 2005 —fins al mes d'octubre—; de l'ensenyament de Documentació se'n gestionaren 54 l'any 2004 i 49 el 2005 —també fins al mes d'octubre.

2.3 Comissions

Comissió Acadèmica

La Comissió Acadèmica delegada de la Junta de Facultat es va constituir el 6 de maig de 2004 arran del nou Reglament de la Facultat i en substitució de les dues comissions acadèmiques que havien funcionat fins aquell moment —una per a cada un dels ensenyaments del centre.

La seva composició és la següent: Miquel Centelles, que la presideix per delegació de la degana; Maite Comalat i Carina Rey, caps d'estudis dels dos ensenyaments de la Facultat, substituïdes al llarg del curs pels nous caps d'estudis Andreu Sulé i Jordi Andreu; Mònica Baró, Antoni Cosculluela, Constança Espelt, Àlex Haro i Andreu Sulé (substituït posteriorment per Maite Comalat) com a representants dels departaments que tenen assignada docència en els ensenyaments; Patrícia Aleu, Manuel Campos i Francesc Xavier Mundet, en representació de l'alumnat, i Montserrat López (en substitució de Montserrat Vall a partir del febrer de 2005), que actua de secretària de la Comissió per delegació de l'administradora de centre.

La Comissió ha treballat intensament en la revisió dels plans docents de totes les assignatures. Altres qüestions tractades en les seves reunions han estat les següents: l'avaluació del professorat per l'alumnat; la modificació dels criteris d'accés a la llicenciatura en Documentació des del curs de Complements de formació i la reorganització dels continguts d'aquest curs, i l'aprovació del títol propi de Gestió de Continguts Digitals per delegació de la Junta.

Comissió de Professorat

Aquesta Comissió es va constituir el 13 de maig de 2004 d'acord amb el Reglament de la Facultat. Entre d'altres, té les funcions de proposar els membres de les comissions d'accés i de contractació de personal acadèmic, de vetllar pel desenvolupament correcte dels concursos per a la provisió de places del personal acadèmic contractat, d'informar sobre les peticions de canvi de situació administrativa del professorat adscrit al centre i d'informar sobre l'elaboració de la relació de llocs de treball i els canvis de denominació, d'amortització, de minoració i de redistribució de les places docents.

Formen aquesta Comissió les persones següents: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal, en representació del Departament de Biblioteconomia i Documentació; Maite Comalat i Carina Rey, com a caps d'estudis dels ensenyaments homologats de la Facultat (substituïdes per Andreu Sulé i Jordi Andreu a partir de les eleccions de caps d'estudis dels dos ensenyaments); Susana Gil, com a representant de l'alumnat, i Núria Hernández, com a secretària per delegació de l'administradora de centre.

Comissió de Doctorat

La Comissió de Doctorat es va constituir el 8 de març de 2004. Les seves funcions tenen a veure amb els processos i procediments dels programes de doctorat, com ara el control dels calendaris de gestió dels estudis; les decisions sobre l'accés, els trasllats, les convalidacions o adaptacions en circumstàncies determinades; l'aprovació de tribunal per al DEA; l'acceptació de directors de tesis que no són del departament responsable del programa; l'admissió a tràmit de les tesis doctorals, etc.

Formen la Comissió: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal i Antoni Cosculluela en representació dels departaments que tenen docència en el programa; Àngels Massísimo en representació de l'alumnat, i Montserrat López (en substitució de Montserrat Vall a partir del febrer de 2005), que actua de secretària de la Comissió per delegació de l'administradora de centre.

La Comissió de Doctorat ha aprovat els procediments per al dipòsit, la tramitació i la defensa de tesis. Així mateix, també ha aprovat l'admissió a tràmit del procés de lectura de les tres tesis que s'han llegit en el Departament de Biblioteconomia i Documentació al final d'aquest curs —dels professors Mònica Baró, Teresa Mañà i Andreu Sulé—, i la composició dels tribunals respectius, i el calendari de les proves del DEA.

Comissió de Recerca

La Comissió de Recerca va començar a funcionar al final de juny de 2004. D'acord amb el Reglament de la Facultat, la Comissió ha de proposar a la Junta plans anuals i pluriennals de promoció de la recerca a càrrec dels contractes programa de recerca de la Universitat i de la Facultat; ha d'aprovar les convocatòries d'ajuts a la recerca i nomenar les comissions d'avaluació pertinents; ha de dur a terme els informes relacionats amb les atribucions i les competències de la Facultat en el camp de la recerca que la Junta de Facultat li encomani, i ha d'elaborar els informes que li demani la Comissió de Política Científica de la Universitat.

La composició de la Comissió és la següent: Cristóbal Urbano, que la presideix per delegació de la degana; Ernest Abadal i Lluís Bonet com a representants dels departaments adscrits a la Facultat; Carina Rey, en representació dels grups de recerca, i Teresa Utrera, com a secretària, per delegació de l'administradora de centre.

Al llarg d'aquest curs, la Comissió ha publicat dues convocatòries d'ajudes per a l'elaboració de tesis, per a projectes i grups de recerca, i per a l'organització de congressos i jornades. Els receptors de les ajudes per a la realització de tesis han estat els següents: Jordi Ardanuy, Víctor Cavaller, Àngels Massísimo, Amadeu Pons, Concepción Rodríguez, Marta Somoza, Andreu Sulé i Miquel Térmens. La Comissió també ha concedit ajudes per al projecte Temària i per a l'organització del 7º Congreso ISKO-España, a càrrec d'un grup de professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació.

Comissió de Biblioteca

La Comissió de Biblioteca va ser aprovada en Junta de Facultat el 8 de novembre de 2001. El Reglament de la Facultat en recull els objectius, les funcions i la composició. Aquesta Comissió té la funció principal de ser un espai de comunicació entre el professorat i l'alumnat de la Facultat i els responsables del servei. La Biblioteca té un paper fonamental de suport a la docència i a la investigació; per això, la Comissió ha de vetllar perquè se satisfacin les necessitats i els interessos de tots els usuaris. Les funcions específiques que se li assignen són, entre d'altres: treballar les qüestions de polítiques generals que la mateixa Biblioteca o els seus usuaris considerin oportunes per traslladar-les a la Comissió de Biblioteques delegada de la Junta de Govern; col·laborar en les polítiques de desenvolupament de la col·lecció; assessorar sobre les qüestions tècniques que la Biblioteca consideri oportunes, i fer propostes de nous serveis, presentacions a les comunitats que s'atenen, etc.

Formen la Comissió de Biblioteca: Conxa Álvarez, directora de la Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació; Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Concepción Rodríguez i Nora Vela, representants del professorat, i Gemma Medina, representant de l'alumnat.

La Comissió es va reunir al mes de gener per revisar l'esborrany de reglament de la Biblioteca de la UB. Amb els comentaris recollits en aquesta reunió i els comentaris de l'equip deganal i els caps d'estudis es va elaborar un document d'esmenes que es va fer arribar a la subcomissió responsable de la redacció del reglament esmentat.

Comissió de Dinamització Lingüística

El Reglament de la Facultat preveu la Comissió de Dinamització Lingüística (CDL) com una comissió delegada de la Junta. Els seus àmbits d'actuació són la detecció de necessitats lingüístiques i la proposta d'actuacions de normalització; la difusió d'informació sobre propostes i serveis de normalització lingüística —com ara la difusió de productes, d'oferta de formació, de serveis tècnics, del plans de dinamització, etc.—, i l'organització d'actuacions d'animació lingüística.

La Comissió de Dinamització Lingüística està formada per Núria Jornet, presidenta; Àngel Borrego, com a representant del Deganat, Anna Rubió, com a representant del professorat; M. Lluïsa Padilla, en representació del PAS; Gemma Medina, en representació de l'alumnat, i Vicenç Tuset i Eva Gomàriz, que han estat els dos becaris que la Comissió ha compartit amb les facultats de Filologia i Matemàtiques.

La CDL publica El full de la CDL, que té l'objectiu de divulgar-ne els serveis. Altres activitats de la CDL al llarg d'aquest curs han consistit a organitzar el Concurs Literari Sant Jordi i a col·laborar en el muntatge de dues de les exposicions organitzades per la Facultat: “Patufet, on ets?”, amb motiu del centenari de la revista infantil Patufet, i “Centenaris”, en commemoració dels aniversaris d'El Quixot, de Cervantes, de Solitud, de Víctor Català, de Jules Verne i de Hans Christian Andersen que enguany se celebren.

Participació dels càrrecs de la Facultat en els òrgans de govern de la UB

La Facultat té representació en el Consell de Govern de la UB, en la Conferència de Degans (Assumpció Estivill) i en les comissions següents, delegades del Consell de Govern: Comissió Acadèmica (Miquel Centelles), Comissió de Professorat (Cristóbal Urbano), Comissió de Doctorat (Cristóbal Urbano), Comissió de Biblioteca (Assumpció Estivill), Agència de Postgraus (Miquel Centelles) i Claustre Universitari (Assumpció Estivill i Ernest Abadal).

2.4 Consell Assessor de la Facultat

Una de les accions importants d'aquest curs ha consistit en la posada en marxa del Consell Assessor de la Facultat. Aquest Consell, previst en el Reglament del centre, té l'objectiu principal d'incentivar les relacions entre l'activitat acadèmica i el món laboral i professional en els seus àmbits respectius. Les funcions generals que se li assignen són les següents: promoure la participació de la Facultat en la societat, així com la col·laboració de la societat en el finançament d'activitats del centre; contribuir a l'enfortiment de la implicació dels ensenyaments del centre en la realitat social, i participar en els processos d'avaluació dels ensenyaments.

La composició del Consell és la següent: Ramon Plandiura, representant del Consell Social de la UB; Alícia Conesa, Televisió de Catalunya, i Arturo Ortega, Fundació Barcelona Digital, representants d'empreses o d'associacions empresarials amb presència de professionals del sector; Gabriel Planella, Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya, representant de la xarxa de biblioteques públiques municipals de Catalunya; Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, representant de les biblioteques universitàries; Dolors Lamarca, directora de la Biblioteca de Catalunya; Amèlia Poves, directora de l'Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i Jordi Serra, responsable de gestió documental i de l'arxiu central del DURSI, representants del sector dels arxius; Eugènia Serra, presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Amanda Marín, representant dels antics alumnes; Mònica Baró, representant del Departament de Biblioteconomia i Documentació; Miquel Martínez, director de l'ICE, professor representant d'un altre departament de la UB; Assumpció Estivill, degana de la Facultat; Àngel Borrego, secretari de la Facultat i del Consell; Cristóbal Urbano, vicedegà de la Facultat i candidat a degà en les pròximes eleccions.

La reunió constitutiva del Consell va tenir lloc el 14 de juny de 2005. Hi van assistir tots els membres del Consell, que en algun cas van enviar substituts. En la reunió s'explicaren els objectius i el funcionament d'aquest òrgan i es presentà un informe de la Facultat i dels projectes que té en marxa. En el torn obert de paraules es va discutir la necessitat d'una campanya de màrqueting per millorar la imatge dels professionals i dels ensenyaments, però diversos assistents —sobretot els que no estan tan lligats a la professió— van comentar que aquesta percepció externa ha millorat molt els darrers temps.

2.5 Edifici i instal·lacions

El curs 2004–05 s'han fet una sèrie d'actuacions a l'espai que la Facultat ocupa a l'edifici UB-Sants i a les seves instal·lacions. En primer lloc destaca una ampliació notòria dels espais resultat d'un informe de necessitats que es va lliurar al rector Joan Tugores el juliol de 2004. L'ampliació ha estat possible gràcies al trasllat o a la supressió d'algunes de les unitats administratives que estaven instal·lades a l'edifici de Sants. De les actuacions fetes, destaquen les següents:

• Adequació de dos despatxos nous —el 211 i el 212—, que s'han destinat al professorat dels departaments de Metodologia de les Ciències del Comportament i d'Economia i Hisenda Pública, que imparteixen classes en els ensenyaments de la Facultat.
• Trasllat dels despatxos del Deganat als espais 121 i 122, que ocupava la unitat de Formació del PAS, i dels despatxos del Departament i de l'Oficina de Recerca als espais 119 i 120.
• Instal·lació de l'arxiu de la Facultat en un espai del soterrani de l'edifici i ampliació dels armaris compactes.
• Adequació del laboratori de restauració com a aula de docència.
• Instal·lació d'un office destinat al personal docent i d'administració i serveis al soterrani de l'edifici.
• Recuperació per a la Facultat del despatx que havia ocupat Feina UB (espai 022).
• Renovació i ampliació del rènting dels PC de l'aula informàtica 303 i adequació del mobiliari a l'ampliació dels equipaments informàtics fins a 25 PC.
• Rènting de dos canons de projecció i compra de dos canons addicionals i de tres PC per a les aules de docència. Amb aquesta actuació, totes les aules de la Facultat, inclosa la sala de Juntes i les aules d'informàtica, disposen d'un canó de projecció i un PC amb connexió a Internet.

Així mateix, també s'han renovat alguns finestrals de l'edifici i s'han fet diverses obres de manteniment.

Una de les actuacions importants iniciada el curs passat va ser l'inventari de l'arxiu històric i administratiu de la Facultat. Enguany s'ha continuat aquesta tasca i, com ha quedat palès en la llista d'actuacions anteriors, l'arxiu ha estat instal·lat en una nova ubicació que ha facilitat l'emmagatzematge més acurat de la documentació. Així mateix, aquest trasllat ha fet possible l'ampliació de l'espai de la Secretaria d'Estudiants i Docència, que pròximament s'haurà de condicionar.

Les alumnes M. Mercè Marsal i Helena Gel han continuat treballant, com a becàries, en l'inventari de l'arxiu fins al març de 2005. El professor Jordi Andreu n'ha supervisat la tasca; la revisió de l'inventari ha estat assumida per Assumpció Estivill. Actualment només queden pendents de revisió algunes de les classes establertes. Paral·lelament, Elena Ballestín, becària de suport als òrgans de govern del centre, ha continuat la digitalització de l'arxiu fotogràfic sota la direcció d'Assumpció Estivill.

A part dels beneficis intrínsecs que reportarà la reorganització de l'arxiu, aquesta actuació ha tingut una altra conseqüència important: la troballa d'un documental sobre l'antiga Escola Superior de Bibliotecàries, al qual s'ha pogut atribuir amb molta probabilitat la data del curs 1923–24. El documental és breu —té una durada d'1,30 minuts— però de molta qualitat, i alguns dels personatges són ben identificables. La primera seqüència se centra en la Secretaria de l'Escola Superior de Bibliotecàries i en la secretària, Petronel·la Tuca. A continuació es veuen alumnes catalogant a la biblioteca del centre, que en aquells moments estava situada a l'edifici del rellotge del recinte de la Universitat Industrial, al carrer d'Urgell. En la seqüència següent es veuen imatges de les alumnes del curs preparatori que es va posar en marxa el 1919–20 per preparar les noies que volien accedir a la carrera de bibliotecària. A continuació hi ha unes imatges de la classe de llatí de primer curs, amb el professor Lluís Segalà, que va ser director de l'Escola entre 1919 i 1930. La darrera seqüència conté imatges de la classe de l'assignatura Coneixement General de les Ciències Pures i Aplicades i de la seva Classificació, amb el professor Rafael Campalans. Per raons de preservació i conservació, la pel·lícula s'ha dipositat a l'arxiu de la Filmoteca de Catalunya, que n'ha lliurat una còpia en DVD a la Facultat. Televisió de Catalunya es va interessar pel documental i el va emetre en el programa Telenotícies vespre del 17 d'agost de 2005. A l'adreça següent es pot visualitzar una còpia del documental: http://alumnesbd.ub.edu/escola_xvid-web.wmv.

3 Activitat acadèmica

3.1 Docència

Ensenyaments de primer i segon cicles

La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura de segon cicle en Documentació, com també el curs de Complements de formació, que és previ a la llicenciatura per als alumnes que provenen d'altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures.

Una gran part de la docència de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és assignada al Departament de Biblioteconomia i Documentació. També hi imparteixen algunes assignatures optatives els departaments següents: Dret Civil, Economia Política i Hisenda Pública, Filologia Catalana, Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació, i Metodologia de les Ciències del Comportament. En la docència de la llicenciatura col·laboren, a més del Departament de Biblioteconomia i Documentació, els departaments següents: Dret Civil, Economia i Organització d'Empreses, Economia Política i Hisenda Pública, Lingüística General, Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i Metodologia de les Ciències del Comportament.

L'adaptació de les titulacions que s'imparteixen al centre en el marc de l'Espai europeu de l'educació superior (EEES) és una de les prioritats de la Facultat. Des de fa anys es treballa en aquesta línia, que ens ha portat a coordinar la proposta de Título de grado en Información y Documentación (Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004), aprovada com a llibre blanc i en la qual van participar les setze universitats espanyoles que imparteixen les titulacions actuals. Mentre s'espera l'aprovació dels decrets de grau i de postgrau que ordenen l'ensenyament universitari espanyol —i que no s'han publicat fins al gener de 2005—, del catàleg oficial de les titulacions de grau i de les directrius generals de cada titulació —que encara estan pendents—, aquest curs acadèmic no s'ha pogut avançar en la definició del nou títol com era d'esperar. No obstant això, des de la Facultat sí que s'ha continuat coordinant la xarxa d'universitats que participaren en la proposta de titulació de grau i s'han dut a terme diverses actuacions de seguiment per reclamar la inclusió de la titulació en la Subcomissió de Ciències Socials i reivindicar el nom d'Informació i Documentació com a designació del nou ensenyament. Així mateix, s'ha fet una gran tasca de difusió de la proposta de nova titulació, que s'ha presentat en nombrosos fòrums acadèmics i professionals.

Una segona línia de treball per adaptar l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació a l'EEES ha estat la participació d'aquest ensenyament en el pla pilot per a l'adaptació de titulacions a l'Espai europeu d'educació superior del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. D'acord amb aquestes proves, a partir d'aquest curs 2004–05, l'ensenyament s'imparteix gradualment amb el sistema de crèdits europeus (ECTS), havent començat per les assignatures de primer curs. Això ha comportat la introducció d'una nova metodologia docent, més centrada en l'aprenentatge de l'alumnat, i ha de facilitar l'adquisició de competències acadèmiques i professionals que afavoreixin la seva inserció en el mercat laboral. L'alumnat que s'incorpori a l'ensenyament el curs 2004–05, en superar 186 crèdits ECTS obtindrà, a més del títol homologat de diplomat en Biblioteconomia i Documentació, un títol propi addicional acreditat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i equiparable a les titulacions europees. El professorat de primer curs ha treballat, amb la supervisió d'experts de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE), diferents aspectes de la metodologia docent, l'avaluació i l'adquisició de competències.

Finalment, enguany s'ha encetat una tercera línia de treball que té com a objectiu els segon nivell dels ensenyaments en el marc de l'EEES. D'acord amb la política de la UB, s'ha fet la proposta d'un màster en Gestió de Continguts Digitals adaptat als màsters europeus. La proposta ha estat aprovada pel Consell de Govern com a títol propi de la UB i s'impartirà com a tal el curs acadèmic 2005–06.

Respecte a l'avaluació de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació, que s'inicià el curs 2002–03 amb l'avaluació interna i continuà el curs següent amb la visita del Comitè d'Avaluació Extern i la redacció del seu informe, no ha estat fins a l'inici d'aquest curs que s'ha tingut accés a l'esborrany de l'informe final. Ara cal esperar que l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya publiqui l'informe final definitiu. Aquest curs s'ha fet un seguiment de l'avaluació i s'ha elaborat un document que ressegueix els punts febles detectats i les actuacions recomanades.

Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos

Programa de doctorat
Des del curs 2002–03 s'imparteix el programa interuniversitari del doctorat en Informació i Documentació en l'Era Digital, a càrrec de professorat del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB i de l'Àrea de Documentació del Departament de Filologia Catalana de la UAB. El programa és coordinat per Ernest Abadal (UB) i Maria José Recoder (UAB).

Màster en Gestió de Continguts Digitals
Entre les accions de la Facultat per preparar el futur europeu dels ensenyaments, destaca l'organització d'aquest programa de màster en Gestió de Continguts Digitals, que s'impartirà el curs 2005–06 com a títol propi de la UB adaptat als requeriments europeus. Els coordinadors del màster són Miquel Centelles i Josep Manuel Rodríguez Gairín, professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. A part de professorat del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la UB, també hi participa professorat de la Secció de Ciències de la Documentació de la Universitat Pompeu Fabra.

Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias
La segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias, que té lloc a la Universidad de El Salvador (UES), s'inicià el juliol de 2001. Els mesos de gener i febrer de 2004 va tenir lloc la presentació i defensa dels treballs finals. El juliol de 2005 s'ha dut a terme el darrer acte de la Maestría amb el lliurament de títols i certificats corresponents a l'alumnat que ha superat aquest programa: del total de 35 alumnes matriculats oficialment, 24 han obtingut el títol de la Maestría —12 alumnes de El Salvador, 9 de Nicaragua i 3 d'Hondures—, i 4 alumnes de El Salvador han obtingut el certificat d'extensió universitària. En aquesta ocasió, Assumpció Estivill i Rosa Seguí s'han desplaçat a Nicaragua i El Salvador per als actes de cloenda de la Maestría en aquests dos països. El viatge s'ha aprofitat per visitar diverses biblioteques relacionades amb la Maestría i per enfortir relacions amb les autoritats acadèmiques de les dues universitats que han acollit els encuentros de les dues edicions d'aquest programa —la Universidad Centroamericana de Managua Nicaragua i la Universidad de El Salvador.

Aquest curs 2004–05, i per mitjà del vicerector de Política Internacional, s'han iniciat relacions amb la República Dominicana per estudiar la possibilitat de dur a terme accions de formació amb el personal bibliotecari d'aquest país.

Cursos d'extensió universitària

El curs 2004–05, la Facultat ha organitzat dos cursos d'extensió universitària oberts i l'Escola d'Hivern destinada al personal de les biblioteques públiques municipals de Catalunya. L'Escola d'Hivern ha estat gestionada per la Facultat, i s'ha organitzat conjuntament amb la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya i el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Se n'han organitzat dos mòduls, cada un amb quatre grups, destinats, respectivament, a auxiliars de biblioteca i a bibliotecaris.

1r semestre	2n semestre
Dissenys d'enquestes per a usuaris de biblioteques Professorat: Antoni Cosculluela, Maribel Però i Jaume Turbany, Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament Alumnes matriculats: 15 Dates: 17, 19, 21, 24 i 26 de gener	Escola d'Hivern: El paper de la biblioteca pública en la societat del coneixement Mòdul destinat a auxiliars de biblioteca Professorat: Marga Aragón, Carme Boqué, Pol Cruells, Maribel Hidalgo, Laura Padró, Carme Renedo i Carme Rodríguez Alumnes matriculats: 140 Dates: 24 de gener – 4 de febrer de 2005
Gestió econòmica de projectes culturals per a biblioteques públiques Professorat: Lluís Bonet i Anna Villarroya, Departament d'Economia Política, Hisenda Pública i Dret Financer i Tributari. Alumnes matriculats: 28 Dates: 29 i 30 de novembre i 1, 2 i 3 de desembre de 2004	Escola d'Hivern:Gestió de projectes i serveis Mòdul destinat a bibliotecaris Professorat: Juanjo Arranz, Diana Escobar, Roser Lozano, Lluís Salvador i Anna Villarroya Alumnes matriculats: 143 Dates: 24 de gener – 4 de febrer de 2005

3.2 Activitats acadèmiques

Trobada del Professorat de la Facultat

El 15 de setembre de 2004 té lloc la Quarta Trobada del Professorat de la Facultat, reunió anual que té l'objectiu de donar orientacions al professorat sobre aspectes relatius a la docència, i d'informar-lo sobre qüestions administratives i d'organització. La sessió del matí s'enceta amb les paraules de la degana, que fa la presentació de la jornada de treball i dels seus objectius. Enguany la sessió es dedica a presentar unitats de la UB que poden ajudar el professorat en el procés de desenvolupament de materials docents i en la seva difusió. En primer lloc, Jordi Pardo presenta l'organització de l'Oficina de Suport a la Docència i els serveis que ofereix en diferents nivells d'actuacions. En segon lloc, Joan Duran Fontanals, director del Servei de Publicacions de la UB, parla d'aquesta unitat i dels desenvolupaments que tenen en marxa per promoure la difusió de materials docents. Finalment, el professors Mònica Baró, Ferran Burguillos, Assumpció Estivill i Amadeu Pons presenten diversos recursos docents que han desenvolupat els darrers temps.

En la sessió de la tarda, les caps d'estudis —Maite Comalat i Carina Rey— informen el professorat de qüestions pràctiques, com ara la normativa d'exàmens, l'atenció a l'alumnat, els dossiers electrònics i impresos, el suport que poden rebre del centre per a certes qüestions, etc. Maite Comalat també explica amb detall les accions que tindran lloc enguany en el primer curs de la diplomatura en el marc de les proves pilot del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació per a la implantació del sistema de crèdits europeu.

La sessió de la tarda continua amb una presentació dels serveis de la Biblioteca, a càrrec de Conxa Álvarez, cap de la Biblioteca de la Facultat, que se centra en les novetats del servei, i la funció que tenen assignada d'unitats de suport a la docència. La sessió de la tarda continua, encara, amb reunions de la majoria dels grups de treball de les assignatures relacionades.

Seminaris amb la Professió

Aquest curs 2004–05, la Facultat ha continuat organitzant la sèrie “Seminaris amb la Professió”, que té l'objectiu de posar en contacte l'alumnat amb professionals en exercici, presentar serveis i productes i debatre temes d'interès professional. Enguany han tingut lloc els seminaris següents:

• “Edificis de biblioteques: nova planta o rehabilitació? Avantatges i inconvenients d'una decisió”, vistes en el desenvolupament de portals especialitzats. Aquesta taula rodona comptà amb les intervencions de les persones següents: Marta Cano, directora de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell; Mercè Milian, directora de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró; Santi Romero, arquitecte del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i Assumpció Viladrich, cap de la Unitat d'Equipaments Nous del Servei de Biblioteques de la Diputació. L'acte va ser moderat per Àngels Massísimo (1 de desembre).
• “Creació i manteniment de bitàcoles (weblogs)”, a càrrec de Jorge Franganillo. L'objectiu d'aquest seminari era presentar el concepte de bitàcola en l'entorn web, els directoris generals de bitàcoles i els especialitzats en biblioteconomia i documentació, els sistemes per a la creació i el manteniment de bitàcoles i els aspectes tècnics relacionats amb la seva difusió (5 d'abril de 2005).

Conferències impartides en el marc de les classes

Una vegada més, les intervencions de professionals dels diferents sectors de la biblioteconomia i la documentació en el marc de les classes han estat molt nombroses. Aquestes col·laboracions de professionals són molt valorades, ja que porten a l'aula els casos pràctics i la perspectiva professional i promouen el debat entre l'alumnat. A més, també proporcionen el coneixement mutu dels ensenyaments de la Facultat i dels professionals, i ajuden a enfortir les necessàries relacions del centre amb tots els àmbits professionals. A continuació es dóna la llista de les intervencions de professionals en les distintes assignatures dels dos ensenyaments:

• “El pla estratègic de biblioteques de Barcelona”, Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona (Recursos i serveis en unitats d'informació, 7 d'octubre).
• Presentació del llibre de lectura fàcil Una manera fàcil d'explicar la ciutat, a càrrec de Carme Mayol i Francesc Mascarell, president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona. L'acte tingué lloc a la Biblioteca Francesca Bonnemaison (Serveis especials, 19 d'octubre).
• “Gestió de recursos humans”, Miguel Martínez, responsable d'InfoCenter d'Europraxis Consulting (Recursos i serveis en unitats d'informació, 5 de novembre).
• “El sistema d'indicadors per a l'avaluació de biblioteques del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona”, Antoni Feliu, Secció de Planificació i Programació del Servei de Biblioteques de la Diputació (Màrqueting, 8 de novembre).
• “Selecció i perfils de personal”, Lluís Salvador, cap de Recursos Humans, Consorci de Biblioteques de Barcelona (Recursos i serveis en unitats d'informació, 8 de novembre).
• “Catalogació i catàlegs: present i futur”, Mercè Mestre, Servei de Biblioteques i Documentació, Universitat Politècnica de Catalunya (Introducció a la documentació, 9 de novembre).
• “El portal v|Lex i la seva visió estratègica per afegir valor a la informació jurídica”, Carles Gibernau, director de serveis de v|Lex (Serveis de referència especialitzats, 5 i 11 de novembre).
• “Els diccionaris: característiques i problemes”, José Martínez de Sousa (Fonts i serveis d'informació, 22 de novembre).
• “Els espais de la biblioteca pública i la seva organització”, Ignasi Bonet, arquitecte del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (Biblioteques públiques, 29 de novembre).
• “L'organització de recursos i serveis de referència en l'entorn digital: el cas del portal Social del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya”, Gifré Miquel, responsable del portal (Recursos i serveis en unitats d'informació, 30 de novembre).
• “La base de dades MATPRO, de productes de promoció de biblioteques”, Àngels Massísimo (Recursos i serveis en unitats d'informació, 2 de desembre).
• “L'organització de recursos i serveis de referència en l'entorn digital: el cas de la Biblioteca/Documentació del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya”, Maite Lafontana (Recursos i serveis en unitats d'informació, 14 de desembre).
• “L'organització de recursos i serveis de referència en l'entorn digital: el cas de la biblioteca de la UOC”, Dora Pérez (Recursos i serveis en unitats d'informació, 16 de desembre).
• “El Servei d'Informació Metropolitana”, Cristina Tomàs (Fonts i serveis d'informació, 16 i 17 de desembre).
• “La base de dades MATPRO, de productes de promoció de biblioteques”, Àngels Massísimo (Biblioteques públiques, 14 de desembre).
• “El Consorci de Biblioteques de Barcelona”, Marta Clari, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona (Biblioteques públiques, 21 de desembre).
• “Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya: planificació estratègica”, Ivet Adell, coordinadora de les biblioteques judicials de Barcelona ciutat (Difusió i promoció de les unitats d'informació, 25 de febrer).
• “Activitats de dinamització de la secció infantil”, Sílvia Rabat (Biblioteques i llibres per a infants, 28 de febrer).
• “Les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya”, Neus Llisterri, cap del Servei d'Adquisicions de la Biblioteca de Catalunya (Biblioteques de recerca, 7 de març).
• “El servei de préstec interbibliotecari i obtenció de documents: el cas de la Biblioteca de la UPF, Anna Baiges, responsable del Servei d'Obtenció de Documents de la Universitat Pompeu Fabra (Accés al document i literatura grisa, 8 de març).
• “L'accés al document des de la perspectiva de la biblioteca pública”, Núria Reynés, cap de la Biblioteca Joan Miró (Accés al document i literatura grisa, 5 d'abril).
• “La llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC) i la catalogació de matèries a la Biblioteca de Catalunya”, Imma Baldocchi, Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya (Classificació i indexació, 7 d'abril).
• “El futur de les biblioteques universitàries”, Dídac Martínez, director del Servei de Biblioteques i Documentació de la UPC (Biblioteques de recerca, 13 d'abril).
• “Narració oral de contes”, Mercè Maure, mestra i rondallaire (Biblioteques i llibres per a infants, 13 d'abril).
• “La intranet de la Biblioteca de Catalunya”, Marta Riera i Alfred Antelo (Organització de continguts digitals en entorns corporatius, 19 d'abril).
• “La formació d'usuaris a la Biblioteca Pública Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú”, Cristina Torremorell (Estudis i formació d'usuaris, 27 d'abril).
• “Comunicació de crisis en equipaments culturals”, Carles Cereijo, membre del Gabinet de Comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 (Difusió i promoció de les unitats d'informació, 4 de maig).
• “Els programes de formació d'usuaris de l'Arxiu Històric de Sant Feliu de Llobregat, M. Luz Retuerta (Estudis i formació d'usuaris, 4 de maig).
• “L'Open Archives Initiative”, Imma Subirats, editora d'ELIS, col·laboradora de DoIS i membre de l'equip RcLIS (Bibliografia general i sistemàtica, 5 i 6 de maig).
• “El programa Paideia de formació d'usuaris de la biblioteca de la UPC, Marta Roca, Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya (Estudis i formació d'usuaris, 11 de maig).
• “El patrimoni cultural”, Josep Maria Huguet i Reverter, exdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (Indústries de la cultura, 12 i 17 de maig).
• Pere Martí, escriptor de llibres infantils, presenta la seva obra (Biblioteques i llibres per a infants, 23 de maig).
• “Disseny per a equipaments culturals”, Carol Trebol, dissenyadora gràfica i multimèdia de l'empresa Bisdixit (Difusió i promoció de les unitats d'informació, 20 de maig).

Visites d'estudi

Entre les visites organitzades com a complement de la docència de diverses assignatures, destaquen les dutes a terme als centres següents:

• Arxius: Arxiu Històric de Sant Feliu de Llobregat.
• Biblioteques públiques: Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès i Biblioteca Joan Oliva de Vilanova i la Geltrú.
• Biblioteques de centres d'ensenyament: CEIPM Patronat Doménech de Barcelona i IES Vila de Gràcia.
• Biblioteques especialitzades: Biblioteca del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i Servei de Documentació de Llibre Infantil de la Biblioteca Xavier Benguerel.
• Biblioteques universitàries i de recerca: Biblioteca de Catalunya.
• Altres centres: Editorial Edebé.

L'alumnat d'Indústries de la cultura va visitar, a la Biblioteca de Catalunya, l'exposició “Hermenegildo Miralles, arts gràfiques i enquadernació”, comissariada per Aitor Quiney i organitzada amb motiu de l'Any del Llibre i la Lectura. Per la seva banda, l'alumnat de Biblioteques i Llibres per a Infants ha pogut visitar les exposicions “Lola Anglada: l'ideal del llibre”, a la seu de la Diputació, i “Personatge a la vista: llibres que fan lectors”, al Palau Robert.

Enguany la Facultat també ha organitzat una visita a l'Arxiu Nacional de Catalunya i a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, que va tenir lloc el 7 de febrer.

Exposicions

Des de fa anys, el Deganat promou o organitza una sèrie de petites mostres que pretenen complementar o ampliar el contingut d'algunes assignatures i desvetllar l'interès de l'alumnat per qüestions relacionades amb l'exercici professional i els seus aspectes històrics, tècnics, de servei, etc. Aquest curs acadèmic s'han fet les exposicions següents:

• “La Xarxa de Biblioteques 1915–2004: una història que mira al futur”. Exposició itinerant organitzada pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (setembre–octubre de 2004). Amb motiu de l'exposició, Carme Mayol, autora dels textos, féu diverses presentacions a l'alumnat de l'assignatura Biblioteca pública.
• “Patufet, on ets?”. Exposició organitzada per la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat amb motiu del centenari de la revista infantil Patufet, que va publicar-se ininterrompudament des del 1904 fins al 1939. En la mostra, que recollia materials cedits pel professorat, s'exposaren revistes, contes il·lustrats, obres de Folch i Torres i sobre Folch i Torres, i altres materials relacionats amb aquell personatge popular.
• “Les biblioteques en la guerra i en la pau”. Exposició itinerant organitzada pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (gener–febrer de 2005).
• “Quin goig de... goigs!”. Exposició organitzada per Amadeu Pons amb goigs i altres materials bibliogràfics de la seva col·lecció personal.
• “Centenaris”. Exposició organitzada amb la col·laboració de la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat amb l'objectiu de recordar els autors i les obres que enguany celebren aniversaris. La mostra, amb materials cedits pel professorat, recollia edicions d'El Quixot, de Miguel de Cervantes, i de Solitud, de Víctor Català, així com estudis sobre aquestes obres i diverses edicions de les obres de Jules Verne i de Hans Christian Andersen.

Reunió amb els centres de pràctiques

El 8 de juny va tenir lloc la trobada que la Facultat convoca periòdicament per tenir un intercanvi amb els responsables dels centres que acullen els alumnes de l'assignatura Pràcticum. La primera part de la reunió es va dedicar a la convergència europea dels ensenyaments. Després d'una presentació breu d'Assumpció Estivill sobre l'Espai europeu de l'ensenyament superior, Andreu Sulé va fer una exposició del procés de convergència europea i del futur de les nostres titulacions. A continuació, Constança Espelt va parlar del Pràcticum com una de les peces clau en la formació centrada en el desenvolupament de competències, que és un dels elements clau del procés de convergència. En la segona part de la reunió, i després de la presentació del documental “L'Escola de Bibliotecàries”, el professorat de pràctiques va tenir reunions de treball amb els responsables dels centres.

Altres activitats

Durant el curs 2004–05, la Facultat ha acollit diversos actes que en la majoria dels casos han estat oberts a professionals i a la comunitat universitària. Destaca la sessió sobre programari lliure “El model de negoci del programari lliure: introducció per als professionals de la informació”, organitzada pel Grup de Treball de Programari Lliure del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquesta activitat comptà amb les intervencions de Cris Barragán, coordinadora del grup de treball, i d'Eduard Elias, degà del Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya, i fou molt concorreguda. La Facultat també ha acollit una presentació de la cooperativa OCLC PICA (http://oclcpica.org) i dels seus productes per a biblioteques. S'hi presentaren, entre altres qüestions, les conclusions de l'estudi OCLC Environmental Scan sobre l'estat actual i futur de les biblioteques i centres de documentació, el programa Open WorldCat i el servei virtual de referència QuestionPoint, desenvolupat juntament amb la Library of Congress. Les intervencions anaren a càrrec de Nicolas Rawson, director per al sud d'Europa d'OCLC PICA, i d'Adela d'Alòs Moner i Marta Estruch, de l'empresa Doc6. Finalment, també ha tingut lloc a la Facultat la reunió del grup d'usuaris GTBiB-SoD.

3.3 Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals

La Facultat ha continuat la seva presència activa en grups de treball, comissions, jornades, etc. de caràcter professional. La llista següent recull la presència institucional de la Facultat en algunes d'aquestes activitats durant el curs 2004–05:

• IFLA Congress and General Conference (70a, 2004: Buenos Aires).
• Comissió Assessora de Catalogació (setembre de 2004).
• Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Conveni de col·laboració en el projecte e-revist@s del portal Tecnociencia (setembre de 2004).
• Foro Biblioteca y Sociedad (2004, 14–16 d'octubre, Múrcia), jornades organitzades per l'ANABAD, Confederación de Asociaciones de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas.
• Comissió de Lectura Pública de Barcelona (2 de novembre de 2004).
• Jornades Catalanes d'Informació i Documentació (9es, 2004, 25–26 de novembre: Barcelona).
• BOBCATSSS (Budapest, Hongria, 31 de gener – 2 de febrer de 2005). Seminari organitzat per EUCLID, European Association for Library & Information Education and Research).
• EUCLID, European Association for Library & Information Education and Research. Junta de Govern (Budapest, Hongria, 31 de gener de 2005; Copenhaguen, Dinamarca, 12 d'agost de 2005).
• Taula de contrast del Consorci de Biblioteques de Barcelona (14 de març de 2005).
• Jornada Profesionales Polivalentes en Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación (2005, 1 d'abril, Madrid), jornades organitzades per la Sociedad Española de Documentación e Información Científica.
• FESABID 2005, Jornadas Españolas de Documentación (9es, 2005, 14–15 d'abril: Madrid)
• Congreso ISKO-España (7è, 2005, Barcelona) (2005, 6–8 de juliol: Barcelona).
• LIS Education in Europe. Seminari organitzat per la Royal School of Library and Information Science, Copenhaguen, en col·laboració amb EUCLID (2004, 11–12 d'agost: Copenhaguen, Dinamarca).

De totes les relacions professionals, destaquen les mantingudes amb la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya i amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. D'acord amb aquests organismes, la Facultat ha organitzat la primera edició de l'Escola d'Hivern destinada a la formació del personal de les biblioteques públiques catalanes i les Jornades Biblioteca Pública i Lectures, que hauran tingut lloc el novembre de 2005 en el marc de l'Any del Llibre i la Lectura. El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya també ha col·laborat en l'organització d'aquests dos esdeveniments, i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, en la del segon.

A més, s'ha assistit a inauguracions de diverses biblioteques, a taules rodones, conferències, etc. i, com cada any, tots els col·lectius de la Facultat han participat activament en les dues campanyes de donació de sang organitzades per l'Hospital Clínic.

En el capítol de relacions amb l'exterior, també cal destacar que la Facultat ha rebut les visites dels professors Thomas J. Froelich, de la Kent University, que ha impartit una assignatura del programa de doctorat en Informació i Documentació en l'Era Digital; Tommasso Giordano, de l'Instituto Europeo de Florència; Giovanni Solimine, de la Università degli Studi della Tuscia de Viterbo, i de Fernanda Ribeiro i Armando Malheiro da Silva, de la Universidade do Porto.

3.4 Publicacions de la Facultat

BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)– . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998– . Semestral. ISSN 1575-5886.

El curs 2004–05 s'han publicat els números 13 i 14 de BiD, la revista electrònica editada per la Facultat. S'hi inclouen articles, experiències, informes d'assistència a activitats científiques, ressenyes, etc. El juliol de 2004, la revista tenia 691 subscriptors i estava indexada a les bases de dades següents: Bedoc; Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC); Datathéke; Dialnet, de la Universidad de La Rioja; Directory of open access journals (DOAJ); Documents in information science (DoIS); E-revistas —Tecnociencia; Electronic journal miner; Index morganagus; Information science & technology abstracts (ISTA); ISOC— Biblioteconomía y Documentación; ISSN online; Latindex; Library and information science abstracts (LISA); Newjour; The serials directory, i Ulrich's periodicals directory.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: La Facultat. <http://www.ub.edu/biblio/>. [Consulta: 29/07/2005].

Web del centre, estructurat en els grans apartats següents: “La Facultat”, “Ensenyaments”, “Accés nous alumnes”, “Publicacions”, “Departaments” i “Biblioteca i recursos Internet”. També inclou una secció de “Novetats” i l'“Agenda d'activitats” setmanal. Una de les característiques més destacables del web del centre és que hi estan disponibles molts formularis per a les tramitacions de títols, preinscripcions, convenis, etc., i també tots els programes de les assignatures dels plans d'estudis dels ensenyaments. La informació de les pàgines està sempre actualitzada.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: Universitat de Barcelona, [2005]. Un díptic.

Fullet d'informació general sobre la Facultat i els ensenyaments que s'hi imparteixen, destinat a donar a conèixer l'existència d'aquests ensenyaments i a donar resposta a les peticions puntuals d'informació.

Full dels dijous. 7 de setembre de 1999– . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999– . Setmanal.

Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el personal: resums d'acords d'òrgans de govern de la Facultat (Junta, consells d'estudis, etc.) o de la UB; informació del treball de comissions, de les activitats programades, de l'assistència de convidats a les classes, de les activitats docents i de recerca del professorat, de les activitats de l'alumnat, etc. El Full dels dijous es publica a Internet des de setembre de 2001 (http://www.ub.edu/biblio/fdijous.htm).

Guia de l'estudiant i programes de les assignatures: diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i llicenciatura en Documentació: curs 2005–06. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2005. 227 p.

La guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i també els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de la diplomatura i la llicenciatura i del curs Complements de formació.

Des del curs 2000–01 es publica el full Activitats setmanals, que inclou l'agenda de les conferències, presentacions, etc., programades per la Facultat o que tenen lloc en el marc de les classes. Des de setembre de 2001, l'Agenda d'activitats setmanal també es fa pública al web de la Facultat.

4 Alumnat

4.1 Oferta de beques

L'alumnat de la Facultat gaudeix d'un seguit d'oportunitats per complementar la formació. Algunes són genèriques i s'adrecen a tots els estudiants matriculats a la Universitat o als joves en general, i d'altres són específiques per als que estan matriculats al nostre centre. Algunes de les ofertes s'adrecen també als diplomats i llicenciats recents.

Ofertes per als estudiants

Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona. A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, Informàtica, Esports, Serveis Lingüístics, etc.), els nostres estudiants són, ocasionalment, els destinataris d'ofertes de col·laboració per a determinades feines (com ara Comunicació).

Programa Sòcrates-Erasmus. El programa Sòcrates-Erasmus ofereix l'oportunitat de cursar una part dels estudis en una altra universitat europea. L'alumnat de la Facultat (tant de la diplomatura com de la llicenciatura) té l'opció de cursar un semestre en alguna de les universitats següents:

Alemanya (Hamburg) – Hochschule für Angewandte Wissenschaften Hamburg
Bèlgica (Brussel·les) – Université libre de Bruxelles
Bèlgica (Brussel·les) – Haute École Paul-Henri Spaak, IESSID
França (Grenoble) – Université Pierre Mendès
Gran Bretanya (Aberystwyth) – University of Wales
Grècia (Tessalònica) – TEI of Thessaloniki
Itàlia (Parma) - Università degli studi
Itàlia (Roma) – Università degli studi “La sapienza”
Noruega (Oslo) – Oslo University College
Països Baixos (Groningen) – Hanzehogeschool, Hogeschool van Groningen

El curs 2004–05, el nombre total de places ofertes ha estat de quinze, i se n'han cobert set (tres menys que l'any anterior). Els estudiants escollits han estat Gerard Adell i Español (Parma), Núria Expósito Ballesté (Oslo), Laia Gras Suanes (Aberystwyth), Sandra Lleonart Cosgaya (Groningen), Anna Pons Barber (Brussel·les, Haute École), Marcel Russiñol Amat (Roma) i Helena Vilardell Badenas (Parma). Una vegada acabades les estades, la valoració general ha estat molt positiva.

D'estudiants d'altres països beneficiaris d'aquest programa, durant aquest curs 2004–05, la Facultat n'ha acollit cinc (un menys que el curs anterior): Anastasia Bulling (d'Hamburg), Giulia Limongelli i Valentina Federica Vergerio (de Parma), i Isabela Papadopoulou i Vasiliki Gartziou (de Tessalònica). A més a més, fora del programa Sòcrates-ERASMUS, amb la modalitat de sol·licitud individual hem acollit Gail Marie Snowden, estudiant de la Madison University (EUA).

Beques Séneca. Les beques Séneca, ofertes pel Ministerio de Educación y Ciencia, volen incentivar la mobilitat d'estudiants universitaris dins de l'Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a les universitats següents: Carlos III, Complutense, Granada, A Coruña, León, Murcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a les universitats següents: Alcalá de Henares, Carlos III, Extremadura, Granada, Murcia, Politècnica de València i Salamanca. Els estudiants de diplomatura que enguany han passat una temporada fora han estat Jaume Ribera (a la de Granada, nou mesos) i Adriana Zarazúa Ramos (a la Carlos III, quatre mesos). Pel que fa a la llicenciatura, Gemma Masó Maresma ha passat nou mesos a la Universidad de Granada.

Per la seva banda, la Facultat ha rebut sis estudiants d'altres universitats: Patricia del Rosal Amo (Granada), Manuela Pérez Fernández (Carlos III), Neus Escoto Simó (Politècnica de València), Aida Fernández García (Salamanca), Ana María García Ramiro (Carlos III) i Maria Dolors Rubio Mifsud (Politècnica de València).

Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics a estudiants de la Facultat amb un bon expedient acadèmic. La darrera convocatòria que es concediren fou la del curs 2002–03.

Estades en pràctiques a l'estiu en biblioteques estrangeres. Els alumnes de la Facultat poden dur a terme cada estiu unes estades en pràctiques en biblioteques d'institucions situades en països estrangers, com ara el Centre Georges Pompidou de París i diverses biblioteques de l'Instituto Cervantes. Amb cada institució se signa un conveni de cooperació educativa que permet als estudiants obtenir un crèdit de lliure elecció. Enguany els alumnes escollits han estat Mireia Pérez Cervera (Centre Georges Pompidou, París), Margarita Mulet Mañà (Instituto Cervantes a Berlín), Valle Caballero Rodríguez, Vera Núñez Martínez, Elena Pardo Quero, M. del Coral Puntí i Tortellà, i Esther Rufín Bea (Biblioteca Catalana de Frankfurt), Olga González Quijada (Instituto Cervantes a Lisboa), María José López Hernández (Instituto Cervantes a Munic), Eva Alba Fernández (Instituto Cervantes a Roma), Antonio Lezcano Soeiro (Instituto Cervantes a Tànger) i Elisenda Valls i Jové (Instituto Cervantes a Utrecht). Només en els casos de Frankfurt i Munic hi ha hagut una remuneració econòmica.

Utilització d'un pis d'estudiants. La Generalitat de Catalunya (Àrea de Biblioteques) posa a disposició d'estudiants de la Facultat un pis cedit per la bibliotecària Rosa Ricart. En la selecció es tenen en compte el lloc de residència i l'expedient acadèmic. M. del Mar Carrió Vives i Llúcia Boronat Monfort, alumnes de la llicenciatura de Documentació, han gaudit de l'ús d'aquest pis al llarg d'aquest curs acadèmic.

Ofertes per a diplomats i llicenciats recents

Estada en pràctiques a l'Istituto universitario europeo (Florència). Com cada any, aquest centre de recerca, especialitzat en ciències socials, ha ofert a la Facultat la possibilitat que diplomats o llicenciats recents facin pràctiques, d'una durada d'onze mesos, a la biblioteca del centre. En la convocatòria ordinària per al curs 2004–05 resultà escollida Ana Belén Escrivà Laparra. De manera extraordinària, l'Istituto acceptà una segona becària de la Facultat: Marta Espallargues Celma.

Estada al Centre d'Estudis Catalans de París. La biblioteca d'aquest centre, adscrit a la Université de la Sorbonne i dedicat a la docència i la recerca en llengua i cultura catalanes, és responsabilitat d'un graduat recent de la Facultat, amb una beca de dos anys. El juny de 2005 va ser escollida la nova becària, que començaria el proper setembre: Laura Sahún Ribas.

Programes genèrics d'ajuts per a la integració laboral d'estudiants i joves

Tot i que el seguiment d'aquests programes escapa al control i a la competència de la Facultat, es vol deixar constància dels ajuts obtinguts per estudiants o graduats del centre quan se'n té coneixement. Laura Sahún Ribas ha obtingut un ajut del programa Eurodissea (promogut per l'Assemblea de les Regions d'Europa) per fer unes pràctiques al Centre d'Information Jeunesse de París.

4.2 Pràctiques en empreses i institucions

A més de les pràctiques curriculars, que corresponen a assignatures obligatòries i optatives del pla d'estudis dels diversos ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix als estudiants la possibilitat de fer pràctiques no curriculars en empreses i institucions mitjançant la modalitat de convenis de cooperació educativa. Les pràctiques no curriculars no estan incloses en el pla d'estudis, en general són remunerades i poden ser objecte de reconeixement com a crèdits de lliure elecció. Les empreses i institucions en les quals l'alumnat de la Facultat fa activitats pràctiques d'algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB.

Les dades següents mostren que els convenis de cooperació educativa augmenten any rere any, i són un bon indicador per mesurar l'acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. S'han distribuït segons els dos tipus de convenis establerts —de pràctiques curriculars i no curriculars—, i l'ensenyament en què es duen a terme —diplomatura i llicenciatura. En cada un dels grups es fa la distinció entre les entitats de l'Administració pública i les empreses privades:

 

Convenis de pràctiques curriculars (diplomatura, Pràcticum)
En institucions públiques	81
En empreses privades	15
Convenis de pràctiques curriculars (llicenciatura, assignatura optativa)
En institucions públiques	2
Convenis de pràctiques no curriculars (diplomatura)
En institucions públiques	86
En empreses privades	46
Convenis de pràctiques no curriculars (llicenciatura)
En institucions públiques	49
En empreses privades	39
TOTAL DE CONVENIS SIGNATS (entre el 16/09/2004 i el 15/09/2005)	318

Dels 318 convenis signats, 98 corresponen a pràctiques curriculars, i els 220 restants corresponen a pràctiques no curriculars. En aquesta darrera modalitat de convenis se n'han signat setze més que el curs anterior.

Des de febrer de 2003, la Universitat de Barcelona aplica unes tarifes a les empreses que signen convenis de cooperació educativa. Aquestes tarifes reverteixen en la Facultat i s'apliquen a la millora dels equipaments destinats a la docència i els serveis a l'alumnat.

4.3 Premis extraordinaris

En la convocatòria corresponent al curs acadèmic 2003–04 han obtingut el Premi Extraordinari Glòria Puigdevall i Oliveras, alumna de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació, i Laia Castellvell Guijarro, alumna de la llicenciatura en Documentació, que també ha obtingut un dels premis nacionals de fi de carrera que atorga el Ministerio de Educación y Ciencia.

4.4 Activitats

Jornades d'acollida dels estudiants de nou accés. Aquest curs s'ha inaugurat un nou format de l'acollida dels estudiants de nou accés. Enguany s'han concentrat en dos dies, a l'inici del curs, les activitats que fins ara es distribuïen al llarg de les primeres setmanes, i s'han ampliat. La primera sessió de les jornades va tenir lloc el dijous 16 de setembre, i va consistir en la presentació dels aspectes pràctics de l'ensenyament i l'organització i els serveis de la Facultat. La sessió, que es repetí en torns de matí i de tarda, va ser a càrrec d'Anna Rubió i de Maite Comalat, que van disposar de la col·laboració de Gemma Medina (alumna becària del SIAA), Amadeu Pons (professor responsable de relacions internacionals), Lourdes González i Rosa Podadera (bibliotecària) i Josep Manuel Rodríguez Gairín (professor responsable de les aules d'informàtica). La segona sessió va tenir lloc el divendres 17 de setembre, i l'alumnat va visitar les biblioteques de Lletres i de Reserva de la Universitat acompanyats pels professors Amadeu Pons, Mònica Baró i Teresa Mañà. Les presentacions d'aquestes unitats van ser a càrrec dels responsables respectius, Josep Turiel i Jordi Torra. Aquest nou format d'acollida va ser valorat molt positivament per l'alumnat en l'avaluació posterior que es va fer.

Presència d'alumnat en el seminari BOBCATSSS. Per primera vegada la Facultat va fer pública una convocatòria perquè l'alumnat pogués presentar propostes de comunicacions en el seminari BOBCATSSS que cada any organitza l'alumnat d'escoles europees de Biblioteconomia i Documentació. Es va seleccionar el treball de les alumnes Noemí Alcàzar i Iraïs Martí de tercer curs de la diplomatura dut a terme per a l'assignatura Serveis especials. La comunicació, amb el títol “The library and persons with hearing disabilities”, es va presentar al seminari que va tenir lloc a Budapest de 31 de gener al 2 de febrer de 2005. La presentació en PowerPoint està disponible a l'adreça següent: http://www.ub.edu/biblio/nohtml/bobcatsss.pdf. L'assistència d'aquestes alumnes al congrés i la traducció del treball a l'anglès van ser subvencionades pel Vicerectorat d'Estudiants amb la col·laboració de la Facultat.

Eleccions d'estudiants. El 13 d'abril de 2005 es van celebrar eleccions parcials d'estudiants per als òrgans de govern que no van obtenir representació d'alumnat en les eleccions del curs anterior. En el cas de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es van haver de fer eleccions al Claustre Universitari. La participació va ser del 14 %, i van resultar escollides Maria Moreno Ezquerro i Aina Giones Valls, de la candidatura BIBLIODOCS, l'única que presentà candidats a l'elecció.

Jornada sobre sortides professionals. El 21 de juny va tenir lloc aquesta jornada destinada a orientar l'alumnat que acaba els estudis quant a les sortides professionals que té a l'abast i sobre els mètodes per a la cerca de feina. Aquesta activitat va ser organitzada pel cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació, Andreu Sulé, i comptà amb la participació de Mònica Sancho, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que parlà de les sortides professionals clàssiques i dels nous mercats; d'un representant de FeinaUB, que presentà els principals instruments de cerca de feina; d'Andreu Sulé, que parlà del Servei d'Ofertes de Feina de la Facultat, i d'antics alumnes del centre que explicaren la seva experiència personal.

Presentacions dels ensenyaments i altres accions adreçades a alumnes potencials. Al llarg del curs Maite Comalat, com a cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació, i Anna Rubió, van fer diverses presentacions de la diplomatura a Barcelona i a comarques. El 5 d'abril tingué lloc la Jornada de Portes Obertes que, a més d'una sessió a la Facultat, també va incloure una visita a la biblioteca del Pavelló de la República.

Destinat a alumnes de batxillerat, i amb motiu de FesInternet, la Festa d'Internet promoguda per VilaWeb, la Facultat organitzà el Concurs FesInternet com una activitat per promoure l'ús de la xarxa com a eina d'informació, aprenentatge i entreteniment entre els estudiants de batxillerat. Les solucions encertades en el concurs donaven dret a participar en el sorteig de tres reproductors d'MP3.

El mes de juliol es va fer a la Facultat una presentació del màster en Gestió de Continguts Digitals, a càrrec de Miquel Centelles, coordinador del programa, i dels professors Josep Manuel Rodríguez Gairín, Cristina Soy i Miquel Térmens. En aquest acte de presentació també es programà la conferència “Specializations in the UCLA masters programs in information studies”, que va impartir la professora Marcia J. Bates, del Department of Information Studies de la Graduate School of Education and Information Studies (University of California, Los Angeles).

Equips de futbol d'alumnes de la Facultat. Aquest curs tant l'equip masculí com el femení d'alumnes de la Facultat han participat en la lliga de futbol de la UB. L'equip masculí va ser eliminat de la competició molt aviat, però l'equip de les noies va tenir molts moments de glòria esportiva fins que van ser eliminades gairebé al final de la lliga. Les cròniques apassionades que publicaren puntualment en el Full dels dijous van ser una de les seccions més llegides d'aquest butlletí de notícies.

Altres. El Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat ha donat suport a diverses activitats de l'alumnat, com ara l'elaboració d'orles i el viatge a Madrid que un grup d'alumnes de la diplomatura van fer al final de gener, on van visitar la Biblioteca Nacional i l'Arxiu Nacional.

A petició del Vicerectorat d'Estudiants, al mes d'abril s'elaborà, per segon any consecutiu, el document “Programació d'activitats destinades a l'alumnat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació”, que recull la planificació de les accions que s'organitzaran el curs vinent per a l'alumnat, tant el potencial —accions de captació— com el que està matriculat a la Facultat, i també els antics alumnes.

5 Serveis

5.1 Aules d'informàtica

Serveis

Les aules d'informàtica estan destinades sobretot a la docència i als exercicis pràctics que l'alumnat ha de fer en el marc de les diverses assignatures del pla d'estudis. Els serveis bàsics que es presten des d'aquestes aules són els següents:

• Sessions informatives a l'inici de curs destinades a l'alumnat de nou accés.
• Reserves de les aules, individuals i per a classes.
• Reserva dels canons de projecció mòbils per a les aules.
• Servei d'impressió —les targetes per pagar el servei es venen a la Secretaria del centre.
• Base de dades del programari disponible organitzat per assignatures, per professorat i per aula.

Des de les pàgines web de les aules d'informàtica se'n pot consultar l'ocupació mensual i la reserva dels canons de projecció mòbils. Així mateix, l'alumnat pot fer per Internet reserves dels ordinadors que no estan reservats per a la docència. L'autenticació dels usuaris està integrada a Món UB.

Equipament i instal·lació

La Facultat té tres aules d'informàtica —els espais 303, 304 i 312— destinades principalment a la docència, amb un total de 65 PC, i una aula d'usuaris amb quinze PC. En total, es disposa de vuitanta PC connectats mitjançant una xarxa Ethernet, un servidor Novell i un servidor NT —on l'alumnat pot emmagatzemar exercicis d'assignatures, com ara pàgines web. Des dels PC de les aules es té accés a Internet sense restriccions i a un ampli programari d'aplicacions bibliotecàries, documentals i d'ofimàtica.

Tant l'aula 303 com la 305 tenen un escàner per a l'ús del professorat i de l'alumnat, i les aules 303, 304 i 312 disposen d'un canó de projecció fix. Totes les aules de docència disposen de canó de projecció fix, fins a un total d'onze canons que se sumen als tres de les aules d'informàtica. L'equipament de les aules d'informàtica es renova de manera sistemàtica; enguany, per exemple, s'han renovat i ampliat els PC de l'aula 303.

El programari es manté actualitzat, tant pel que fa al sistema operatiu com pel que fa als navegadors, al programari d'ofimàtica i al que s'utilitza en assignatures específiques, com ara Edició electrònica, Administració de bases de dades, etc.

Ús de les aules

Les aules han estat a disposició de l'alumnat i del professorat en un horari de tretze hores (de vuit del matí a nou del vespre). Els dies feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol han estat obertes en un horari reduït (de deu del matí a set de la tarda). Durant tot l'any, l'ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d'utilització: classes —en una gran majoria—, però també exercicis obligatoris i ús lliure i personal. Atesa l'ocupació de les aules i el nombre d'alumnes per grup, actualment s'està estudiant la instal·lació d'una xarxa sense fil que permeti que l'alumnat pugui connectar el portàtil propi a la xarxa.

Responsables

El personal que ha prestat serveis a les aules ha estat el següent: el professor Josep Manuel Rodríguez Gairín, que té l'encàrrec de coordinar les aules d'informàtica, i quatre becaris amb dedicació de cinc hores diàries. Enguany han estat becaris de les aules els alumnes següents: César Azuara, Carolina Cámara, Manuel Campos, Rubén Guillén, Carlos Llobet, Cristina Morales, Francesc Xavier Mundet i Javier Vidal. Els Serveis als Usuaris de l'Àrea de Tecnologies de la UB donen suport informàtic a les aules i a l'administració del servidor de l'alumnat, i els operadors informàtics del Servei s'encarreguen de la gestió d'usuaris i de còpies de seguretat del servidor del professorat.

5.2 Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)

Des del curs 1997–98, la Facultat disposa del SIAA amb l'objectiu de recollir i difondre la informació sobre els ensenyaments i la integració laboral d'interès per a l'alumnat del centre, i per atendre'n les consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació és recopilada a partir de diverses llistes de distribució, de FeinaUB i de professorat de la Facultat.

El SIAA s'encarrega de l'actualització dels taulers del centre: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa per a pràctiques no curriculars en empreses i institucions, activitats culturals, pàgina web (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm), etc. Des del curs 2001–02 també té cura del Servei d'Ofertes de Feina de la Facultat (SOF) i el curs 2004–05 ha estat la unitat responsable de la creació de la bitàcola Mòbils BiD, adreçada a l'alumnat que s'acull a programes de mobilitat o que fa pràctiques en centres d'altres països. Puntualment, dóna suport a les tasques que es porten a terme a la Secretaria.

El Servei està coordinat per la Secretaria del centre i l'atén un becari amb una dedicació de 25 hores a la setmana. Aquest curs, la becària del SIAA ha estat Gemma Medina.

El nombre de consultes ateses pel Servei al llarg del curs 2004–05 (fins al final de juny) ha estat de 209. La majoria de les peticions d'informació han estat sobre els convenis de pràctiques amb empreses i institucions, les ofertes de feina, les beques i l'obtenció de crèdits de lliure elecció.

5.3 Servei d'Ofertes de Feina (SOF)

El Servei d'Ofertes de Feina es va posar en marxa l'11 de febrer de 2002 amb l'objectiu de difondre gratuïtament, entre els titulats de la Facultat que ho sol·licitessin, les ofertes de feina i les beques que arribessin al centre. Les persones inscrites al SOF reben setmanalment, a l'adreça de correu electrònic, les ofertes en format PDF. La creació d'aquest Servei respon a la voluntat de promoure la inserció laboral dels titulats. Totes les ofertes també es fan públiques a la Facultat, als taulers corresponents. El Servei és exclusiu per als antics alumnes de la Facultat i no s'atenen les peticions d'alumnes actuals ni de graduats d'altres universitats. La subscripció al Servei es fa mitjançant un formulari que hi ha a la pàgina web del SOF (http://www.ub.edu/biblio/siaa7.htm).

Durant aquest curs s'han apuntat al SOF 68 usuaris nous i hi ha hagut 8 baixes; el nombre total d'usuaris el juny de 2005 és de 424, la majoria dels quals —un 80 %— són diplomats; la resta són llicenciats. Al llarg d'aquest període s'han fet 59 trameses, que representen un total de 134 ofertes. Manté el servei la becària del SIAA, que, a més de recopilar les ofertes que arriben directament a la Facultat, recull ofertes distribuïdes en diverses llistes de l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació i convocatòries que es publiquen en el BOE i en el DOGC.

El mes de maig de 2005 s'ha dut a terme l'avaluació del SOF mitjançant la distribució d'una enquesta web entre els usuaris del Servei. L'anàlisi de les respostes obtingudes —un 50 %— permet comprovar que el Servei és valorat molt positivament pels usuaris. Entre els punts forts destaquen els següents: la regularitat i puntualitat dels enviaments, l'actualitat de les ofertes de feina respecte a la data de publicació, la rapidesa a l'hora d'atendre consultes i resoldre els problemes que es plantegen, la comoditat del servei i la varietat temàtica de les ofertes enviades. Pel que fa a les febleses, els usuaris destaquen principalment la manca de qualitat d'algunes ofertes, el format dels enviaments i la manca de dades d'algunes ofertes. Així mateix, alguns usuaris consideren que la quantitat d'ofertes enviades és baixa i que se n'hauria d'ampliar l'abast geogràfic.

5.4 Mòbils BiD

Mòbils BiD és una bitàcola creada a mitjan curs 2004–05. El seu objectiu és difondre informació sobre els programes de mobilitat nacionals i internacionals destinats a l'alumnat i ser, alhora, un espai de comunicació entre l'alumnat de la Facultat que duu a terme estades en centres d'altres països en qualsevol modalitat, ja sigui fent estades de pràctiques o en el marc d'aquells programes. La bitàcola va ser dissenyada per la becària del SIAA, Gemma Medina, amb la supervisió del professor responsable de relacions internacionals, Amadeu Pons. Aquest espai d'intercanvi disposa d'un decàleg de bones pràctiques que en regula l'ús. L'adreça de Mòbils BiD és la següent: http://mobilsbid.blogspot.com/.

Apèndix. Centres que han rebut alumnat de Pràcticum el curs 2004-05

Arxius de l'Administració – Tutora: Maria Elvira Arxiu Administratiu Municipal de Sant Boi de Llobregat Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona Arxiu Municipal de Lleida Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella Arxiu Municipal del Districte Sarrià-Sant Gervasi Arxiu Nacional de Catalunya Centro de Historia y Cultura Militar. Arxiu Intermedi Militar de la IV Regió Pirenaica Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Arxius de mitjans de comunicació i materials audiovisuals – Tutora: Marina Salse Catalunya Ràdio Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques El Mundo Deportivo El Periódico de Catalunya Radio Nacional de España Televisió de Catalunya Arxius d'altres entitats – Tutora: Maria Elvira Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya Biblioteca-Arxiu Orfeó Català i Palau de la Música Catalana Biblioteca de Catalunya. Arxiu Joan Maragall Museu Marítim de Barcelona. Centre de Documentació Marítima i Arxiu Històric Biblioteques d'art – Tutora: Aurora Vall Centre Cultural de la Fundació “la Caixa”. Mediateca Escola Superior de Música de Catalunya Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Museu d'Art Contemporani de Barcelona Biblioteques d'humanitats, ciències socials i altres – Tutors: Jesús Gascón i Aurora Vall Centre de Documentació Artur Martorell Escola Professional del Clot Institut Català de la Dona PortalSocial.net

Biblioteques de ciències de la salut – Tutor: Jesús Gascón Fundació Biblioteca Josep Laporte Médicos sin Fronteras Biblioteques de ciències jurídiques i empresarials – Tutor: Jesús Gascón Ajuntament de Barcelona. Biblioteca General Col·legi d'Advocats de Barcelona Cuatrecasas. Centro de Información Jurídica EADA Ernest & Young Instituto Español de Comercio Exterior KPMG Biblioteques públiques – Tutores: Maite Comalat i Teresa Mañà Biblioteca Ca n'Altimira, Cerdanyola del Vallès Biblioteca Can Pedrals, Granollers Biblioteca del Mil·lenari, Sant Cugat del Vallès Biblioteca Districte 2, Terrassa Biblioteca El Carmel – Juan Marsé, Barcelona Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, Barcelona Biblioteca Joan Miró, Barcelona Biblioteca Josep Soler Vidal, Gavà Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona Biblioteca Miquel Llongueras, Barcelona Biblioteca Popular Caixa Laietana, Mataró Biblioteca Sant Pau i Santa Creu, Barcelona Biblioteca Torras i Bages, Vilafranca del Penedès Biblioteca Vapor Badia, Sabadell Biblioteca Vapor Vell, Barcelona Biblioteca Vila de Gràcia, Barcelona Biblioteques universitàries – Tutora: Maite Comalat Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca d'Humanitats Universitat de Barcelona. Biblioteca del Pavelló de la República Universitat Politècnica de Catalunya. Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) Universitat Politècnica de Catalunya. Biblioteca Rector Gabriel Ferraté Universitat Pompeu Fabra. Biblioteca de la Rambla