Yolanda Villalón Serrano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
1 Introducció
ISKO (International Society for Knowledge Organization), amb seu a Frankfurt, va ser fundada com a societat científica el 1989. El seu objectiu és proporcionar la recerca, el desenvolupament i l'aplicació de mètodes per a l'organització del coneixement, i, a banda del congrés internacional que organitza cada dos anys en un país diferent, la seva tasca es tradueix en l'activitat dels seus capítols nacionals. En el cas d'Espanya, el Capítulo Español de l'ISKO celebra des de l'any 1993 un congrés biennal. Fins al moment actual, les ciutats que han acollit el congrés han estat Madrid, Getafe, Granada, Alcalá de Henares i Salamanca. Enguany la ciutat escollida ha estat Barcelona, que durant els proppassats 6, 7 i 8 de juliol acollí el VII Congreso ISKO-España1 a l'Institut d'Educació Contínua (IDEC) de la Universitat Pompeu Fabra i a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. L'organització del congrés anà a càrrec del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i del Comitè Organitzador creat a aquest efecte, format pels professors Jesús Gascón, Ferran Burguillos, Sílvia Argudo, Constança Espelt, Miquel Centelles, Jorge Franganillo, Rosa Seguí, Jordi Andreu, Aurora Vall, Amadeu Pons, Carina Rey i Montserrat Sebastià. Aprofitant el marc del congrés, el dia 8 de juliol també va tenir lloc el 1er Encuentro de Estudiantes de Documentación para la Organización del Conocimiento, coordinat en aquest cas per Ferran Burguillos, Sílvia Argudo i Jesús Gascón.
El lema “La dimensió humana de l'organització del coneixement” va esdevenir l'eix vertebrador del congrés i dirigí la mirada dels participants vers l'orientació a l'usuari dels sistemes i les aplicacions d'organització i recuperació d'informació d'àmbits diversos (un tema molt ben valorat entre els assistents), com són l'empresa, l'Administració pública, els arxius i centres de documentació, els serveis a Internet, les bases de dades i les biblioteques digitals, entre d'altres. Prop de 200 persones, entre ponents, comunicants i oients, participaren a la trobada. Cal dir, però, que l'assistència de públic va ser intermitent al llarg del congrés; les tres sessions simultànies de la primera i de la segona jornada aplegaren aproximadament 150 assistents, i la tercera jornada n'acollí 70.
El programa ofert va ser extens i amb activitats variades a nivell formal i pel que respecta als seus àmbits d'aplicació, amb la possibilitat de satisfer interessos molt diversos: 47 comunicacions (cinc de les quals eren d'estudiants), tres debats (un format poc habitual, promotor en gran mesura de la participació dels assistents, i en aquest cas molt ben dirigits), dues ponències, dos tallers pràctics amb una clara intenció formativa i basats en l'aprenentatge actiu dels participants, dues sessions de treball, una presentació d'aplicacions informàtiques per a la gestió del coneixement i la presentació de set pòsters. De fet, la varietat sovint va fer difícil seleccionar les sessions a les quals assistir. Perquè, si bé és cert que les sessions simultànies, habitualment tres, llevat de les plenàries, augmenten la varietat de centres d'interès, també ho és que obliguen a fer una tria que sovint no és fàcil.2
En el cas de comunicacions de professionals i investigadors d'origen espanyol, hi foren representades la Biblioteca de Catalunya, la Fundació Biblioteca Josep Laporte, el Museo Cerralbo (Madrid) i vuit universitats: la Universidad Carlos III, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Alicante, la Universidad de Granada, la Universidad de Salamanca, la Universidad de Zaragoza, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la seva Biblioteca. A banda de l'àmbit universitari, és remarcable el fet que el congrés acollís participants i activitats vinculats a altres sectors (com ara l'Administració pública o l'empresa), àmbits en què l'organització del coneixement té un vessant fonamentalment pràctic. És el cas, entre d'altres, del debat “Aplicació pràctica de l'organització del coneixement”, moderat per J. A. Borràs (Davinci Consulting Tecnológico), que comptà amb representants de Clúster per a la Innovació, l'Institut Municipal d'Informàtica, Salvador Escoda SA, Editorial Océano i el Grupo Banco Sabadell, o d'una de les sessions de treball, la moderada per Lluís Codina (Universitat Pompeu Fabra), que tractà sobre possibilitats de col·laboració entre les universitats i les empreses en la recerca en organització del coneixement.
En qualsevol cas, el congrés acollí un nombre important de participants estrangers de procedència geogràfica molt variada, que presentaren un total de 28 comunicacions (un nombre no gens menyspreable, sobretot si tenim en compte que es tracta del congrés d'un capítol nacional de l'ISKO). Hi hagué comunicants de Gal·les, Escòcia, Bèlgica, França, Finlàndia, Holanda, Hongria, Itàlia, Letònia, Mèxic, Brasil, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica i Nova Zelanda, i assistents provinents de Guatemala, Veneçuela, Portugal, Trinitat i Tobago i Tunísia. En aquest sentit, la disponibilitat de traducció simultània possibilità en gran mesura el seguiment de les intervencions.
Professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona participaren en el Congrés com a membres del Comitè Organitzador, en van moderar algunes sessions de treball i hi van presentar els seus treballs. Van exposar-hi un total de quatre comunicacions. Així, Jordi Andreu moderà el debat “Organització del coneixement per a l'organització de l'empresa”, Jorge Franganillo exercí com a moderador d'una presentació d'eines per a la gestió documental (“Eines que funcionen: productes orientats a l'organització del coneixement”), Assumpció Estivill coordinà la sessió de treball “Competents per a la representació i la recuperació de la informació: el repte de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)”, en què també participà Miquel Centelles, que col·laboraria més tard en la sessió de treball “I+D+ees pràctiques: aliances entre centres universitaris, empreses i administracions per a la investigació sobre organització del coneixement”. Mireia Ribera presentà un pòster (“Entorno de soporte para el rediseño de sitios web”) i Carles Gibernau participà en el debat “Nous perfils professionals i reptes de futur”, en el marc del 1er Encuentro de Estudiantes de Documentación para la Organización del Conocimiento.
En altres casos, membres de la Facultat presidiren sessions de comunicacions: Jesús Gascón (“Fonaments”), Montserrat Sebastià (“Recuperació de la informació”), Aurora Vall (“Usabilitat”), Rosa Seguí (“Accessibilitat”), Ferran Burguillos (“Organització del coneixement en ciències de la salut”) i Ciro Llueca (“Gestió del coneixement en administració pública i empresa”).
2 Desenvolupament de les sessions
2.1 Dimecres 6 de juliol de 2005
El congrés s'inicià el 6 de juliol, dimecres, amb la recepció i el lliurament de la documentació. A banda d'informacions pràctiques sobre la ciutat i alguns fullets de promoció d'empreses dedicades a la gestió del coneixement, els assistents van rebre les actes3 del congrés. El llibre d'actes conté la programació de la trobada, les comunicacions (també les del 1er Encuentro de Estudiantes de Documentación), els resums de les comunicacions en tres llengües (espanyol, català i anglès), i índexs (també en tres llengües) de matèries, autors i llocs de treball per a una localització ràpida de la informació. En total, més de 800 pàgines.
La inauguració oficial del congrés anà a càrrec d'Ernest Abadal, director, aleshores, del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, acompanyat de María José López-Huertas, presidenta del Capítol Espanyol de l'ISKO, i de Jesús Gascón, en representació del Comitè Organitzador del congrés. Abadal es referí a l'organització del coneixement com a terme sempre actual i integrador de diferents disciplines. Es fixà en el vessant teoricopràctic d'aquest camp de coneixement i destacà l'entusiasme, la il·lusió i la dedicació del Comitè Organitzador. Per la seva banda, María José López-Huertas es referí a l'activitat de l'ISKO d'ençà de la seva creació l'any 1989 i apuntà la necessitat d'investigar en el desenvolupament de sistemes d'organització i recuperació d'informació que tenen present el factor humà. Finalment, Jesús Gascón donà la benvinguda als assistents i destacà la celebració del 1er Encuentro de Estudiantes de Documentación para la Organización del Conocimiento en el si del congrés. També va fer referència a la dimensió humana de l'organització de la trobada —la més satisfactòria segons el professor— i enuncià l'objectiu principal del congrés: esdevenir un fòrum, un espai de discussió i d'intercanvi entre investigadors i professionals amb interessos compartits.
A continuació tingué lloc la ponència d'inauguració (“User-centered design for access to information using classification and indexing”), que anà a càrrec de Marcia Bates, professora del Department of Information Studies de la University of California, Los Angeles (UCLA). Bates es fixà en l'experiència de qui busca i, per tant, de qui vol accedir a la informació, diferenciant-la de la de qui indexa i classifica i, per tant, de qui dissenya el sistema. Suggerí algunes eines de suport al procés de consulta, com ara la provisió de context, o l'oportunitat de provocar el descobriment de noves possibilitats de cerca que l'usuari potser no havia considerat inicialment, amb el benentès que cal permetre a l'usuari (que no és expert en tractament documental) beneficiar-se de l'expertesa acumulada pels professionals de la informació amb la intenció d'obtenir el màxim rendiment del sistema. La professora també va fer referència a la interacció entre l'organització del contingut del sistema i el seu disseny, i, per tant, a la necessària col·laboració i comunicació entre els professionals que el construeixen, convençuts que els usuaris són part integrant del sistema. Cal dir que Bates il·lustrà les seves afirmacions amb exemples reals del tot aclaridors.
El congrés continuà amb les sessions simultànies (tres en cada cas) en forma de presentació de comunicacions agrupades per blocs temàtics: “Usabilitat”, “Fonaments de l'organització de continguts”, “Ètica i competències en el maneig de la informació”, “Organització del coneixement en l'àmbit de les ciències de la salut”, en forma de sessió de treball (“Competents per a la representació i la recuperació de la informació: el repte de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior”) i en forma de taller (“Interacció i disseny centrat en l'usuari aplicat als sistemes d'informació al web”). Aquest darrer de la mà de Mari Carmen Marcos (Universitat Pompeu Fabra), molt participatiu i eminentment pràctic, es fixà en algunes metodologies de treball aplicables al desenvolupament de llocs web centrats en l'usuari, com ara el qüestionari, el focus group, el card-sorting i l'anàlisi de logs.
A darrera hora de la tarda del primer dia del congrés tingué lloc la reunió de la Junta Directiva del Capítulo Español de ISKO, i el segon dia se celebrà l'assemblea d'aquesta mateixa entitat.
2.2 Dijous 7 de juliol de 2005
La segona jornada del congrés s'inicià amb la notícia tràgica dels atemptats terroristes a la xarxa de transports de Londres a primera hora del matí, que provocaren la mort de 56 persones i ferides a 700 ciutadans. La notícia va ser present al llarg de les diferents activitats del congrés, i en algun cas s'optà per fer un minut de silenci en record de les víctimes.
Al llarg de la jornada, el congrés continuà amb sessions simultànies a l'auditori i en diferents aules de l'IDEC. Tingueren lloc lectures de comunicacions (“Gestió del coneixement en administració pública i empresa”, “Organització del coneixement per a la difusió de la producció científica”, “Accessibilitat” i “Recuperació de la informació”), un taller en dues sessions (“'Associativitat' en l'anàlisi de contingut: de tesaurus a ontologies”), un debat (“Aplicació pràctica de l'organització del coneixement”), una sessió de treball (“I+D+ees pràctiques: aliances entre centres universitaris, empreses i administracions per al desenvolupament de l'organització del coneixement”) i una presentació (“Eines que funcionen: presentació de productes orientats a l'organització del coneixement”), en la qual es van donar a conèixer les potencialitats de tot un seguit d'eines per a l'organització del coneixement: Pepe Fuster (Aura Portal) presentà un portal capaç d'integrar les activitats de qualsevol entitat; Cristòfol Rovira (Universitat Pompeu Fabra) mostrà el funcionament de l'editor de mapes conceptuals DigiDocMap v.3; Josep M. Rodríguez Rovira (DOC6) es referí al model COGNOS per a la gestió integrada del coneixement, la documentació i la informació en les organitzacions i a la seva aplicació als àmbits legal, sanitari i cultural; i Enric Castellón (Thera, centre de llenguatges i computació) mostrà un sistema de classificació automàtica de documents i explicà els diferents mòduls de tractament per fases.
2.3 Divendres 8 de juliol de 2005
El darrer dia del congrés, David Bawden, professor de la City University of London, presentà la ponència “Digital literacy and knowledge organization”. Bawden definí l'alfabetització digital, apuntà les raons de la seva importància avui dia i la relacionà amb l'organització del coneixement i l'avaluació de la informació. Va concloure la seva exposició fent referència a alguns dels reptes que tenen plantejats els professionals de la informació com a arquitectes de la informació i com a formadors en la construcció d'una ciutadania més alfabetitzada informacionalment. La ponència aconseguí detectar els punts més rellevants d'una realitat força complexa: la de l'accés, ús i avaluació de la informació en el marc de la societat del coneixement. Un exercici de simplificació que deixà alguna pregunta sense resposta.
A continuació tingueren lloc els darrers blocs de comunicacions del congrés (“Eines de tractament de la informació: tesaurus, ontologies, mapes conceptuals, etc.” i “Ús de la informació i les biblioteques digitals”). A banda d'això, durant tot el matí es van poder consultar els pòsters que havien estat acceptats,4 situats al mateix espai de la pausa-cafè, i, per tant, lloc d'afluència de públic. Els pòsters tractaven temes ben diversos, com ara la creació d'una aplicació per al redisseny de llocs web, l'ús de mapes conceptuals dins d'un servei d'informació, la presentació d'eines per a la millora de l'accessibilitat dels ciutadans a l'Administració pública, la creació d'un corpus lingüístic del català en línia, o l'ús de les tecnologies de la parla vinculades al processament del llenguatge natural, entre d'altres.
Cal destacar la variació en la qualitat de les aportacions i el nivell desigual d'algunes de les intervencions.
A la tarda, la seu del congrés es traslladà a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, per la possibilitat de gaudir d'un espai emblemàtic. L'Aula Magna d'aquest edifici va ser l'escenari del debat “Organització del coneixement per a l'organització de l'empresa”, en què participaren Montserrat Canela (UNHCR/ACNUR, Ginebra), Joan Casanovas (Centre d'Informació de Catalunya) i Rafael Macau (Universitat Oberta de Catalunya). El mateix espai també va acollir el resum i les primeres conclusions del congrés, enunciades per Constança Espelt, membre del Comitè Organitzador. Espelt també participà en la sessió de cloenda, juntament amb Artur Parcerisa (vicerector de Política Docent de la Universitat de Barcelona), delegat pel rector, i José Antonio Frías, secretari del Capítulo Español de ISKO, que agraïren l'interès mostrat pel públic al llarg del congrés i el suport de les persones i de les entitats que el van fer possible.
3 Principals línies d'interès detectades
A continuació s'enuncien algunes de les conclusions i de les temàtiques que tingueren més presència durant el congrés:
- S'han tractat els fonaments teòrics de l'organització del coneixement; el substrat lingüístic, cognitiu, social i cultural, així com les estructures de representació del coneixement, amb la intenció d'entendre el context de la percepció humana. S'entén que l'orientació vers la dimensió humana també comporta tenir en compte un vessant psicològic que consideri factors cognitius, emocionals i físics que decididament influeixen en els processos de selecció, anàlisi, cerca, avaluació i ús de la informació; processos sobre els quals també cal incidir pels aspectes formatius.
- La tecnologia s'ha manifestat com un element vehicular clau en l'organització del coneixement. L'accessibilitat adquireix rellevància especial i destaca la preocupació per crear sistemes més usables (no en si mateixos, sinó en relació amb els usuaris que els fan servir, combinant efectivitat, eficiència i satisfacció), per tal d'atendre l'ergonomia cognitiva, la personalització de serveis i el multilingüisme, amb una clara voluntat de crear dissenys de sistemes d'organització del coneixement que situïn l'usuari en un lloc central. Algunes de les aportacions relacionades es basen en l'ús d'indicadors com a base per avaluar els sistemes amb la intenció d'optimitzar-los i de promoure l'orientació dels usuaris. També han suscitat interès aplicacions per al processament del llenguatge natural i de classificació automàtica. Es considera, però, que la tecnologia no és suficient per si mateixa.
- L'associativitat, les ontologies i les taxonomies, hereves dels tesaurus, han estat molt presents en les comunicacions. En algun cas també s'ha fet referència a la possibilitat de treure partida de les eines de classificació més tradicionals (com ara la CDU) aplicades al nou entorn digital.
- La dimensió humana de l'organització del coneixement en el seu vessant social també ha estat un dels temes que han suscitat interès. S'han destacat els aspectes ètics i legals vinculats a la difusió d'informació i s'ha reclamat un enfocament més ètic en el conjunt de processos que intervenen en la gestió de la informació.
- L'organització del coneixement es presenta com un repte multidisciplinari. Està relacionada amb el disseny d'interfícies, la lexicografia, la classificació, la gestió de la informació, etc., i els professionals de la informació tenen plantejats un munt de reptes.
Un debat final hauria permès comentar plegats les conclusions amb esperit crític i posar sobre la taula la percepció dels assistents en relació amb el congrés i amb els temes tractats.
4 Programa social
El programa social es va iniciar el primer dia del congrés amb una visita a la Biblioteca de Catalunya, i amb una petita passejada pel mercat de la Boqueria. La nit de la segona jornada va continuar amb un refrigeri a la terrassa del Museu d'Història de Catalunya. En aquest cas, l'agrupació musical La Portàtil FM i l'empenta d'alguns membres del Comitè Organitzador es van encarregar d'animar el ball i la vetllada, que va durar fins a la matinada i va deixar molt bon record entre els assistents (Emilia Currás, concretament, ho va manifestar després de la lectura de les conclusions provisionals del congrés). El darrer dia, la cloenda va consistir en un refrigeri als jardins de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
5 Tot esperant el proper congrés
El VII Congreso del Capítulo Español de ISKO ha generat alguns intercanvis entre ponents, comunicants i participants; les pauses, el programa social, l'ambient cordial i la bona organització ho han afavorit. S'han generat dubtes i reflexions, més que no pas respostes, i la trobada ha esdevingut una manera de mantenir oberts els canals de comunicació i d'intercanvi per participar plegats dels reptes que planteja l'organització del coneixement. Cal agrair la dedicació del Comitè Organitzador (i de les seves àrees científica, econòmica, de difusió i social), del Comitè Avaluador, dels voluntaris i de tots els qui han fet possible el congrés i hi han participat. Ara torna a entrar en funcionament l'engranatge per construir el VIII Congreso ISKO-España. Ens tornarem a veure a Lleó l'any 2007.
1er Encuentro de Estudiantes de Documentación para la Organización del Conocimiento
La trobada d'estudiants de Documentació va tenir lloc en el marc del VII Congreso ISKO-España i oferí als estudiants la possibilitat d'assistir-hi de forma gratuïta. L'objectiu era parlar de l'organització del coneixement des del punt de vista de l'alumnat, i presentar-hi les seves pròpies comunicacions (un total de cinc) i participar en un debat (“Nous perfils professionals i reptes de futur”) al Paranimf de la Universitat de Barcelona.
El debat va ser moderat per Gemma Medina, recentment llicenciada en Documentació per la Universitat de Barcelona i autora, també, d'una de les comunicacions de la trobada d'estudiants, i comptà amb la participació de professionals amb trajectòries laborals prou diferenciades: Carles Gibernau (v-Lex), Lluís-Esteve Casellas (Servei de Gestió Documental, Arxiu i Publicacions, Ajuntament de Girona), Judith García (Google España) i Marta Clari (Consorci de Biblioteques de Barcelona). Entre tots van fer referència a les competències dels seus perfils professionals, a la formació acadèmica rebuda, a l'especialització temàtica i a alguns del reptes que planteja el mercat de treball i que afecten els professionals de la informació en el moment actual. Es van sentir opinions i reflexions clarament diferenciades entre els professionals que participaren en el debat i el públic assistent, referides sobretot a la distància que separa la realitat acadèmica de la professional.
La sessió de comunicacions va ser moderada per Ana Extremeño (Universidad de Alcalá de Henares), que amb el seu entusiasme va aconseguir d'animar el debat posterior a la intervenció dels alumnes i va encoratjar-los a continuar investigant. En tots els casos es tractava d'estudiants que tot just havien acabat el mes de juny d'enguany la llicenciatura en Documentació, excepte les estudiants de la Universidad de Granada, que eren alumnes de primer curs de la llicenciatura. Val a dir que es va trobar a faltar la representació de més universitats, tot i que és probable que, si la iniciativa perdura en el temps, això canviï.
Tres alumnes de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona van presentar els seus treballs: Llúcia Boronat i Monfort (“'No he trobat res', o l'usuari davant la necessitat d'informació: probables causes de la no-recuperació d'informació”), Maria del Mar Carrió Vives (“Identificació de criteris de rellevància”) i Gemma Medina Gargallo (“Projecte d'avaluació sobre les causes de l'abandonament dels processos de cerca d'informació”). En tots tres casos es tractava de la proposta d'un possible projecte de recerca aplicat a un centre d'informació determinat i vinculat a processos de recuperació d'informació. Per la seva banda, Eva de la Parra López i Ricardo Parra Bronchalo, de la Universidad de Alcalá de Henares, van presentar la comunicació “Bibliotecas virtuales españolas: evaluación comparada de las interfaces de sus sistemas de recuperación de información”, sobre la base de l'avaluació de les interfícies de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, la Biblioteca Virtual Galega, la Biblioteca Virtual de Andalucía i la Biblioteca Valenciana Digital. La Universidad de Granada va estar representada per Bárbara Flores Calvo i Elisa Legerén Álvarez (“El fenómeno weblog como nuevo medio de comunicación: su incidencia en el campo de la Biblioteconomía y la Documentación”), que van presentar un treball descriptiu sobre alguns weblogs vinculats a l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació i les relacions que s'estableixen entre ells sobre la base dels enllaços que emeten i reben. Per fer l'anàlisi es van basar en el programa Pajek.
En tots els casos cal valorar l'esforç dels participants, encara poc acostumats a mostrar el resultat del seu treball en públic. Tant de bo aquesta trobada d'estudiants tingui continuïtat en successives edicions i augmenti el nombre de participants i de públic assistent. Representa una manera de donar a conèixer les inquietuds investigadores dels estudiants, de promoure la relació entre alumnes de diferents universitats, d'evitar la duplicitat de coneixements que frena l'avenç i, en definitiva, d'estendre ponts que ajudin a fer recerca.
Notes
1 La informació en línia del congrés es troba a <http://bd.ub.es/isko2005/>. [Consulta: 21/ 07/2005].
2 En aquest sentit, he d'agrair la informació proporcionada sobre el Congrés i sobre alguna de les activitats per part de Jesús Gascón, Aurora Vall, Constança Espelt, Ferran Burguillos i Glòria Puigdevall.
3 Congreso ISKO-España (7è: 2005: Barcelona). La dimensió humana de l'organització del coneixement = La dimensión humana de la organización del conocimiento = The human dimension of knowledge organization: 7º Congreso del Capítulo Español de ISKO: Barcelona, 6-8 de julio de 2005: 1er Encuentro de Estudiantes de Documentación para la Organización del Conocimiento. Edició a cura de Jesús Gascón, Ferran Burguillos i Amadeu Pons. Barcelona: Sociedad Internacional para la Organización del Conocimiento, Capítulo Español: Departament de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2005. 862 p.
4 Podeu trobar la relació de pòsters acceptats a <http://bd.ub.es/isko2005/postersacceptats.php>. [Consulta: 26/07/2005].