[Traducción automática al español]
Hugo Agud
Gerent de GreenData eResources & Library Technology
Resum [Abstract] [Resumen]
En aquest article es descriuen l'estructura i el funcionament dels metacercadors aplicats a biblioteques. A continuació se'n compara el funcionament amb el dels motors de cerca, en especial Google. Finalment es fa referència a possibles tendències de futur en aquest àmbit.
1 Els metacercadors
Durant els dos últims anys hem viscut un important creixement de les aplicacions de metacerca, tant a escala nacional com en l'àmbit internacional. Recentment, Ex Libris ha assolit el client número 1.000, i com a dada rellevant podem confirmar que almenys un 65 % de les institucions universitàries disposen d'alguna aplicació tecnològica relacionada o estan en fase d'implementació.
Abans de continuar, és important que entenguem el concepte de metacercador, que podríem definir com un sistema que permet una cerca simultània en temps real en dos recursos d'informació o més i que retorna a l'usuari un llistat comú.
A partir d'aquesta descripció bàsica podem trobar productes més o menys desenvolupats que permetin desduplicar, ordenar per rellevància, adaptar la cerca en funció del recurs d'informació, etc.
El seu funcionament, aparentment senzill, amaga una gran complexitat, que marca la diferència entre els diferents metacercadors disponibles en el mercat. Actualment podem trobar-hi dotzenes de productes d'aquest estil, entre els quals es poden esmentar Metalib de l'empresa Ex Libris, MAP de l'empresa Innovative (llicenciat de MUSE) o Zportal.
Seguint la tendència viscuda els últims temps, la tecnologia ha continuat desenvolupant-se a un ritme frenètic, mentre que, al mateix temps, nous agents oferien nous serveis que han revolucionat la percepció i les exigències dels clients en l'àmbit de la tecnologia bibliotecària.
Tecnologies i principis com ara Web 2.0, XOAI, la pressió de Google, eBay o Amazon han influït de manera determinant en la percepció que tenen els nostres usuaris del que podem denominar un servei de qualitat, i que ha provocat que esperin dels documentalistes els mateixos serveis que ofereixen els grans monstres de la xarxa, tot i que és evident que hi ha una gran diferència quant a recursos econòmics disponibles entre ambdós agents. Serveixi d'exemple el fet que Google ha pogut destinar 180 milions d'euros a un sol projecte, xifra superior a tot el pressupost dedicat a R+D+I de totes les empreses del sector bibliotecari juntes.
2 Google com a mirall
Si tornem al concepte de servei esperat, actualment els usuaris entenen que la metacerca i la capacitat d'enllaçar forma part del mínim exigible, ja que, en termes conceptuals, Google és un metacercador que permet enllaçar al recurs original, tot i que la tecnologia per aconseguir-ho és de recopilació i no de metacerca.
Per tant, ens trobem que una tecnologia "punta" implementada a la biblioteca representa per a l'usuari "un nou competidor" respecte d'un vell company, encara que aquí tampoc no entrarem en consideracions sobre l'adequació de contingut de cadascun dels sistemes, sinó que tan sols proposem una alternativa.
Les persones, i en conseqüència els investigadors, som animal de costums, i si estem habituats a treballar amb Google, no és fàcil canviar de metodologia o creença, tret que el guany sigui molt clar i representatiu.
Així, doncs, ens trobem que, tot i la inversió i el ràpid desenvolupament dels metacercadors, la seva implementació és encara limitada per les expectatives de l'usuari quant a servei, ja que tot es compara amb el "servei de Google" (característiques funcionals) i no tant amb el "contingut" (representativitat de la informació), que queda molt difús entre els milers de resultats obtinguts, la majoria dels quals són molt irrellevants.
La realitat és que aquestes noves eines, tot i que ofereixen un contingut més acurat i seleccionat, encara queden lluny de les expectatives de l'usuari quant a servei percebut, rapidesa i cobertura.
Si només ens fixem en Google, observem que un dels punts que més valora l'usuari és la usabilitat, la immediatesa dels resultats, la capacitat de corregir la seva cerca i l'oferta de resultats similars.
Totes aquestes funcionalitats tant valorades per l'usuari esdevenen una paradoxa, una cruïlla de camins trampa que, actualment, són contràries a les possibilitats reals de la biblioteca moderna.
Considerem ara, com a demostració d'aquesta última afirmació, quins són els punts clau del "servei de Google", el model o barem que mesura les expectatives del servei per part de l'usuari.
- Usabilitat
No hi ha res més fàcil que Google. L'usuari, independentment de la naturalesa del terme o concepte, escriu la consulta al cercador i aquest li retorna uns resultats. Sense entrar en consideracions sobre la qualitat d'aquests resultats, Google sempre ofereix respostes.
- Rapidesa
Google és molt ràpid, quasi abans de confirmar la cerca ja n'obtenim els resultats. Com a mitjana, tenim una resposta en 0,5 segons.
- Certa intel·ligència
Google té la capacitat de corregir la nostra cerca si ens hem equivocat en introduir-la.
Totes aquestes funcionalitats, tan valorades pels usuaris, entren en conflicte directe amb la biblioteca i amb el que tecnològicament és possible o és convenient per a l'usuari.
2.1 Primer conflicte: usabilitat versus utilitat o rellevància
Google no fa distincions entre usuaris: qualsevol estudiant de primària, de secundària, universitari o de postgrau, qualsevol professor o catedràtic utilitzen la mateixa eina, que cerca contra els mateixos registres i permet una consulta ràpida però amb molt de soroll, és a dir, amb molts registres no qualificats.
Enfront d'això ens trobem la biblioteca, que pretén donar servei a un grup específic d'usuaris, però amb àrees d'interès diferenciades i que, per tant, acostuma a oferir un accés diferenciat segons l'especialitat.
Aquesta petita agrupació ja força l'usuari a fer una primera acció de filtratge amb el sistema per aconseguir una cerca rellevant en la seva àrea d'interès, fet que disminueix, en conseqüència, la percepció d'usabilitat del sistema.
En aquest cas, doncs, la característica que prima és la utilitat o rellevància, és a dir, ofereixen accés a grups de recursos prèviament seleccionats o fons de material de qualitat contrastada.
2.2 Segon conflicte: rapidesa versus actualització
Google monitoritza contínuament Internet i va descarregant registres en potents servidors, on són indexats i analitzats.
Pel fet de poder disposar d'aquests registres en local, permet oferir-ne un accés molt ràpid, encara que la seva actualització està condicionada per la capacitat de harvesting i, per tant, sovint pot disposar de registres obsolets. Com a exemple d'aquesta situació, ens trobem que tots els articles de l'editorial Springer a Google Scholar encara estan enllaçats a l'antiga plataforma de publicació de Springer, mentre que és prou sabut que recentment aquesta prestigiosa editorial ha presentat una nova plataforma d'accés als seus continguts.
Els metacercadors, per contra, realitzen la cerca en temps real i van treballant els resultats a mesura que les fonts d'informació van contestant, fet que provoca un important retard en la cerca.
Així, doncs, els centres de documentació i les biblioteques ofereixen unes eines que es regeixen sota les directrius de rellevància i actualització constant, que, com hem vist, entren en conflicte amb la usabilitat i la rapidesa.
En aquest cas, doncs, la característica que prima és l'actualització; és a dir, els metacercadors realitzen la cerca en temps real cada cop amb l'objectiu d'oferir tota la informació actualitzada.
3 Tendències: cap a una intel·ligència social
Per superar aquest important gap entre expectatives i serveis, cap al final d'aquest any veurem noves eines que completaran la tasca iniciada pels metacercadors, i que oferiran la possibilitat d'unir conceptes fins ara antagònics i d'explotar el que nosaltres anomenem intel·ligència social.
Aquestes noves eines es basen en la separació de les funcions de gestió i publicació de la informació. Aquesta separació, que pot semblar qüestionable, no és pas gens nova, ja que al llarg de la història en tenim molts exemples, com ara la impressora o l'ordinador, que van separar el concepte d'escriure i publicar (imprimir). Els avantatges d'aquesta separació són evidents i reconeguts per tothom.
L'aparició d'una tecnologia per a la publicació que s'encarregui de difondre o donar accés a tots els registres allotjats o gestionats per altres tecnologies aporta grans avantatges, entre els quals podem destacar:
- Enriquiment i agrupació dels registres
La informació que necessita un usuari pot estar repartida entre els diferents sistemes de gestió de la informació de la nostra institució. Per exemple, en una organització podem trobar informació d'un llibre al catàleg (on trobem la seva descripció i localització a la biblioteca), a Books in Print (on trobem informació de l'editor juntament amb la descripció del contingut), a Amazon (on trobem revisions i comentaris dels clients) i també a Syndetics (on podem veure una imatge de la portada i un índex del sumari).
Tradicionalment, tota aquesta informació es dóna a l'usuari de manera fraccionada. Les noves eines, en canvi, identifiquen que tots aquests registres es refereixen a un únic llibre i són capaces d'agrupar els resultats en un registre únic i complet amb tota la informació necessària.
- Velocitat
Pel fet de tractar-se d'una eina de publicació pot recopilar els registres dels diferents sistemes de gestió i fons d'informació i mantenir-los en una única base de dades local, i això possibilita la cerca i el lliurament immediat de resultats a l'usuari.
- Qualitat
Accés únic als recursos d'informació seleccionats per la biblioteca, reduint considerablement el soroll o resultats sense rellevància.
- Intel·ligències social i artificial
La intel·ligència social es un concepte que parteix de la capacitat dels usuaris en temps real de poder afegir descriptors personals als registres.
Aquests descriptors enriqueixen els registres amb un llenguatge comú de descripció conegut pels grups d'investigadors, i això complementa la catalogació tradicional.
La catalogació heterogènia i més o menys rígida dels registres dificulta la capacitat de recuperació d'informació rellevant, ja que no hi ha un únic llenguatge comú entre tots els registres que permeti una cerca global eficient.
Com a exemple d'això podríem esmentar la nova terminologia utilitzada en les comunicacions sms, molt diferent de la catalogació oficial.
Mitjançant la intel·ligència social, un grup d'usuaris podria afegir descriptors del tipus sms als registres d'interès i, així, facilitar-ne la recuperació a tota la comunitat sms.
- Intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial és l'última gran aportació de les noves aplicacions i es basa en la capacitat de poder registrar el comportament de tots els usuaris i trobar relacions "invisibles" entre els registres.
Les noves aplicacions poden suggerir a un investigador altres articles o registres relacionats amb el que està visualitzant a partir del comportament d'altres investigadors que han visualitzat el mateix registre anteriorment.
En resum, la separació entre la gestió i la publicació ens obre noves portes i oportunitats d'oferir serveis totalment desconeguts en l'actualitat.
Data de recepció: 26/09/2006. Data d'acceptació: 31/10/2006.