Resum [Abstract] [Resumen]
La creació de centres d’interès dins una biblioteca representa un avantatge rellevant a l’hora de satisfer les demandes dels usuaris respecte de les seves necessitats d’informació. A la Biblioteca Miquel Martí i Pol es posen en pràctica aquests centres des de l’any 2000. El seu bon funcionament ha permès, d’una banda, adequar el fons a les necessitats i demandes del seu públic, i de l'altra, millorar les estadístiques de préstec de la Biblioteca.
1 Introducció
Aconseguir disposar el fons d’una biblioteca pública d’una manera adient per al tipus d’usuari potencial, és a dir, tothom, potser és una feina que no resulta tan fàcil com podria semblar a simple vista. Des de sempre, una biblioteca pública s’ha caracteritzat per disposar d’una col·lecció variada, sense cap tipus d’especialització, mirant de satisfer unes necessitats d’informació dels seus usuaris tan diverses com peculiars. Molts d’aquests usuaris s’adrecen a una biblioteca pública no solament per trobar informació per a les seves activitats diàries, sinó també per simple entreteniment, per mirar de passar una estona d’esbarjo ampliant coneixements en qualsevol matèria.
Per definició, "La biblioteca pública com a centre local d’informació facilita tot tipus de coneixement i d’informació als seus usuaris i els proporciona les condicions bàsiques per a l’aprenentatge, per a la presa de decisions i per a l’assoliment del desenvolupament cultural."1
Si una característica han de tenir les biblioteques públiques és estar adaptades a la comunitat que han de servir. Es fa necessària una adaptació de la biblioteca al propi entorn, i per això s’amplia la idea de "donar serveis" per la de "prestar serveis adequats" a les necessitats dels usuaris reals o potencials.
El nou concepte de biblioteca pública se centra en la necessitat de conèixer a fons les demandes de la comunitat per respondre a la diversitat d’interessos que pot tenir per raó d’edats, formació, etc. I també, per altra banda, en la conveniència d’optimitzar els recursos i, per tant, de centrar-se en aquells serveis que satisfacin més les necessitats dels usuaris, com també d’aprofitar els recursos d’altres institucions, amb convenis cooperatius i xarxes.
La biblioteca pública actua com a mitjancera entre la informació i l'usuari i vetlla per la constitució, a escala local, de fons i serveis d’informació d’acord amb les necessitats dels ciutadans, que són els usuaris dels serveis. Coneixedora de les necessitats d’informació de la població, la biblioteca pública pot proposar continguts i serveis d’informació a la xarxa.
D’acord amb les noves Directrius de l’IFLA/Unesco,2 les biblioteques públiques se situen en els següents grans àmbits d’actuació: accés a la informació; suport a la formació; foment de la lectura i desenvolupament cultural, i espai de relació i suport per al desenvolupament personal.3
Una biblioteca pública es caracteritza pel gran ventall d’usuaris que pot rebre. Una biblioteca d’aquest tipus mira de satisfer les demandes d’informació de qualsevol perfil d’usuari a qui dóna la benvinguda: estudiants, professionals (mestres, arquitectes, advocats, metges, etc.), gent gran, públic infantil, immigrants, etc.; no importa l’especialització ni el grau de cultura de cap dels usuaris perquè una biblioteca pública disposa de fons per a tothom, però per a cap usuari en concret, com succeeix en una biblioteca universitària.
Resulta molt rellevant estudiar els ciutadans d’un municipi abans de crear una biblioteca pública: nivell de cultura/alfabetització, demografia (franja d’edat més estesa), percentatge de gent immigrant, etc., per tal que el seu fons sigui el més pertinent i adequat a les necessites formatives i informatives de la ciutadania. La construcció d’un centre d’informació d’aquest tipus ha de tenir un punt estratègic dins el mateix municipi per tal d’aconseguir una major assistència i visita per part dels seus ciutadans; ens referim a disposar de línies d’autobús o de metro pròximes, places d’aparcament, un lloc visible que es pugui percebre des de lluny i que, al mateix temps, sigui una zona silenciosa apartada del trànsit.
2 La difusió del servei
A partir de la inauguració de la biblioteca, de la presentació oficial cap al poble, interessarà que aquest edifici tingui una utilitat i se'n pugui treure el màxim partit possible per mitjà de la difusió de les seves activitats i els seus serveis. Aconseguir tot això és feina de tothom, però sobretot de l’entitat impulsora del projecte (ajuntaments, diputacions, etc.) i del mateix personal de la biblioteca. Els bibliotecaris sempre miraran d’explotar al màxim els serveis que es posen a l’abast de qualsevol usuari, endreçaran el centre de la manera que més convingui per aconseguir captar usuaris i satisfer les seves demandes d’informació: es proposaran activitats, exposicions, clubs, etc. per tal d'impulsar la lectura i la cultura a través de tot el municipi.
3 La interacció usuari-llibre
Un cop sigui dins la biblioteca, s'ha de facilitar la feina a l'usuari, parlem d’interacció entre la feina feta pel personal de la biblioteca i l’usuari final. Tota la feina que emprenen els bibliotecaris té un objectiu: proporcionar a l’usuari el servei que satisfaci la seva necessitat d’informació.
A partir d’aquest punt, tota la resta és concentra a facilitar aquesta interacció entre la necessitat d’informació de l’usuari i la resposta per part de la biblioteca. Es procura que l’usuari sigui autònom dins la biblioteca, és a dir, que aconsegueixi pels seus propis mitjans moure's fins a trobar la resposta a la seva demanda. Per aconseguir-ho, cal detallar una feina interna com pot ser la distribució de la sala: col·locar els OPAC a la vista de qualsevol usuari, o organitzar el fons amb el rètols i sistemes d’ordenació pertinents dins la sala.
4 Cada llibre al seu lloc
El fons d’una biblioteca s’ha d’explotar al màxim, s’ha de procurar que un llibre que, aparentment, pugui resultar poc interessant per al públic s'agafi en préstec o bé es consulti a la mateixa biblioteca. Per aconseguir això s’han d’estudiar les maneres d’exposar el fons dins la sala, les maneres de distribuir-lo, trobar llocs estratègics on es donin a conèixer les novetats, o potser llibres que miren de tenir una segona oportunitat d’ús.
Resulta evident que si tenim un manual de mecànica de l’any 1995, potser ha quedat una mica obsolet, i endreçar-lo a la prestatgeria del fons genèric de la sala no ajudarà gaire perquè els usuaris s'hi fixin. Sí que ajudarà, en canvi, col·locar-lo en una exposició de llibres sobre una taula a l’entrada de la biblioteca, per exemple; aquesta exposició el deixa a la vista dels usuaris i aconsegueix la interacció llibres exposats – usuari.
És aquesta tasca de saber trobar el lloc de cada llibre dins la biblioteca el que aconseguirà que els usuaris treguin més profit del fons i es disparin les estadístiques de préstec. No solament es mira de satisfer les necessitats d’informació dels usuaris, sinó que també es mira de distribuir el fons de la biblioteca per diferents zones de la sala per aconseguir desvetllar la curiositat dels usuaris davant la matèria exposada.
5 Els centres d’interès
Una estratègia per distribuir el fons dins la biblioteca són els centres d’interès. Aquests centres són espais de la sala que es dediquen a cobrir material documental (llibres, revistes, CD-ROM, mapes, etc.) d’una temàtica concreta. L’objectiu d’un centre d’interès és estalviar temps de cerca de l’usuari dins la biblioteca davant una matèria rellevant, com poden ser, per exemple, els llibres d’aprenentatge de llengües. La població immigrant són un col·lectiu d’usuaris que demanen molt sovint aquest tipus de llibres; aleshores, si col·loquem tots els llibres d’aprenentatge d’idiomes en un lloc exclusiu de la sala (convenientment retolat i senyalitzat per tota la biblioteca), els estalviarem temps. Però no només amb aquesta matèria; per exemple, crear un centre d’interès de llibres per preparar oposicions (mossos d'esquadra, mestres, Administració de justícia, personal de correus, bombers, Administració local, etc.) també resulta interessant per facilitar a l’usuari la localització dels documents d’aquesta temàtica.
Val a dir que la col·lecció local d’una biblioteca no està considerada com un centre d’interès perquè els motius de la seva disposició estan més relacionats amb la preservació del fons que no pas amb la difusió. Els centres d’interès no són obligats a cap biblioteca, cadascuna decideix si vol adaptar centres d’interès d’alguna matèria, sempre que la biblioteca disposi d’una col·lecció consistent de la matèria que vol "aïllar". El motiu que pot impulsar una biblioteca a crear un centre d’interès és la utilitat de facilitar la feina a l’usuari a l’hora de localitzar llibres sobre la temàtica que tracta el centre d’interès, però també es poden crear per mirar de treure més profit d'una temàtica que sembla que no surt gaire en préstec, simplement, perquè els usuaris ni tan sols s’adonen de la seva disposició dins la biblioteca. D’altres vegades, una biblioteca pot observar que les estadístiques d’una matèria concreta es disparen, per exemple el feng-shui i les medicines alternatives; a partir d’aquí la biblioteca pot decidir si val la pena o no crear un centre d’interès sobre naturisme, on l’usuari trobarà material documental relacionat amb les medicines alternatives.
Informar de l’existència d’aquests centres d’interès és molt important, tant internament (dins la biblioteca) com externament (informar el municipi). Dins la biblioteca, la retolació es fa imprescindible, ha de ser clara, directa i estèticament atractiva. Segurament serà la retolació del centre d’interès el que informarà l’usuari de l’existència d’aquest. Si retolem la secció amb lletres grosses i col·loquem el centre d’interès en un espai fàcilment visible, les possibilitats de "presentar" la secció a l’usuari són enormes. La retolació esdevé rellevant a dos nivells: per localitzar el centre d’interès dins la sala, i per ordenar i diferenciar les subtemàtiques d’un centre d’interès (per exemple, retolar la prestatgeria que conté els llibres de feng-shui i retolar la prestatgeria que conté els llibres de medicines alternatives); com més precisem la temàtica dels llibres que comprèn la secció, més fàcil resultarà a l’usuari trobar el seu llibre.
A l’hora d’informar d’un centre d’interès fora de la biblioteca, es pot optar per fulls que expliquin quina és la temàtica dels llibres que componen el centre d’interès. Aquests fulls es poden repartir per tot el municipi: bancs, forns, col·legis, botigues, centres cívics, etc.
6 El servei de biblioteca pública a Sant Joan Despí
El municipi de Sant Joan Despí disposa de servei bibliotecari públic des del 1995, any de creació de la Biblioteca Miquel Martí i Pol. Des de llavors, la Biblioteca té per objectiu donar resposta a les necessitats i demandes d’informació dels ciutadans; oferir suport per a la formació i el desenvolupament personals, tot garantint un accés igualitari a la informació i al coneixement per part de tots els ciutadans.
La Biblioteca rebé el nom del poeta en reconeixement de la seva obra. Va ser inaugurada el 23 d’abril de 1995. Prové del trasllat de la Sala de Lectura Sant Jordi, tancada el febrer de l’any 1995. La gestió de la Biblioteca és municipal. L’Ajuntament rep els serveis i el suport de la Diputació de Barcelona.
La Biblioteca s’ha convertit en un lloc de trobada amb espais oberts que permeten accedir a la cultura i l’oci. Els seus serveis s’adrecen a consolidar la biblioteca com un equipament cultural a l’abast de tothom.
Imatge 1. Biblioteca Miquel Martí i Pol
La biblioteca disposa de 40.576 documents, dels quals uns 38.000 s’ofereixen en sala, d'accés lliure. La col·lecció està constituïda per documents en diferents suports (llibres, vídeos, audiovisuals, recursos electrònics, etc.).
6.1 Distribució de la col·lecció
Fons general 25.616 Fons infantil 7.310 Fons de vídeo 3.274 Fons d'àudio 3.572 Recursos electrònics 774 Altres 30 Total 40.576 Taula 1. Fons de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
Són dades estadístiques de la col·lecció de la Biblioteca en data 31 d’agost de 2006.
Com a biblioteca pública disposa dels fons següents:
- Un fons general:
- Extrets d’aquest fons general, hi ha els diferents centres d’interès permanents.
- Fons de temàtica local:
- Sant Joan Despí
- Baix Llobregat
Com a institució, la biblioteca de Sant Joan s’ha desviat totalment del model o concepte de biblioteca com a mera conservadora i preservadora de documents, i està prioritzant el principi de servei a l’abast del ciutadà, generant un model nou de cohesió social i d'integració de cultures, de difusió i d'evolució constant. Per si sola, la biblioteca difícilment pot captar nous públics, tret que s'integri en la comunitat i dins del teixit associatiu, treballant en projectes comuns i transversals.
La nostra biblioteca, la biblioteca de Sant Joan Despí, com a espai públic, cal que s’orienti cap a les necessitats dels usuaris per poder anar redefinint l'accessibilitat als serveis. Per això, és important que es revisin constantment factors com ara col·lecció, horari, condicions d’accés, sistemes de préstec, etc.
Fa 11 anys que estem funcionant i donant servei a la població. Aquests darrers anys, la biblioteca ha crescut en col·lecció, en usuaris, en serveis, nous espais, etc. Però cal créixer en altres aspectes que encara ens fan estar a la rereguarda de les biblioteques més properes. Hem de poder oferir serveis presencials però també virtuals, hem de poder flexibilitzar els espais i el mobiliari, i alhora neix la necessitat d’exposar el material de manera més visual. Des de l’any 2000 estem capgirant la col·lecció, organitzant-la en centres d’interès en funció de les necessitats de la població. Alguns d’aquests tindran continuïtat en el temps, d’altres seran més temporals.
Des de la biblioteca treballem amb tres eines que ens ajuden a valorar el servei bibliotecari que oferim al municipi: el projecte anual, el pla d’acció i la memòria anual. A partir d’aquí podem detectar els punts forts i els punts febles del servei i plantejar-nos possibles línies d’actuació i millora. Un dels punts febles que requeria més atenció era l’oferta documental i, per tant, les propostes d’actuació s'enfocaven directament cap a la gestió de la col·lecció.
Els convenis que recullen les relacions de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments corresponents expliciten que les dues institucions aportaran a parts iguals la inversió necessària per al manteniment anual de la col·lecció de la biblioteca. Es preveu que l’aportació de l’Ajuntament es destini a completar els fons de la biblioteca i a donar resposta a les demandes específiques del municipi. Una major inversió en col·lecció ha de fer possible adquirir nous documents per als centres d’interès ja existents i també per crear-ne de nous. A Sant Joan Despí, les aportacions municipals es van començar a fer a partir de l’any 2001.
Quan ens vam plantejar la possibilitat de treballar amb centres d’interès, vam decidir formar-los a partir d’un únic suport físic (paper). Altres biblioteques, en canvi, reuneixen tot tipus de suport documental (cd-rom, vídeos, dvd, etc.). Tots aquests suports que formarien part dels diferents centres d’interès són fàcilment localitzables a la resta de la biblioteca, ja que allà on es troben estan degudament senyalitzats com a material que forma part del centre d’interès.
7 Els centres d’interès a la Biblioteca Miquel Martí i Pol
Al principi de l’any 2000 neix a la biblioteca pública Miquel Martí i Pol el seu primer centre d’interès: l'Ecoteca. L'Ecoteca és un racó de la sala que aplega llibres sobre ecologia, medi ambient... L'Ecoteca es crea a partir d’un projecte de col·laboració entre la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Joan Despí i la mateixa biblioteca. La iniciativa d’aquest projecte responia a les línies d’actuació proposades pel mateix Ajuntament. L’any 2002 es va crear el Racó de pares, dins l’espai de prelectors (Bebeteca). El Racó de pares és una secció destinada a pares i mares, principalment, i està dedicada al món del nadons; una secció que disposa de llibres i revistes relacionats amb el creixement, l'educació o els hàbits dels més petits. A partir de l’any 2002 hem anat incorporant a la biblioteca nous centres d’interès, com ara Autoaprenentatge de llengües i Modernisme, entre d’altres.
Els llibres inclosos dins aquests centres d’interès estan diferenciats de la resta del fons de la biblioteca mitjançant una icona posada sobre el llom del llibre que en facilita la localització al personal de la biblioteca a l’hora d’endreçar-lo i li estalvia temps. A part d’aquesta icona, els llibres d’alguns centres d’interès disposen d’una etiqueta adherida a la coberta en què s'especifica la temàtica o subtemàtica del llibre dins el centre d’interès (vegeu l'annex). Aquestes icones acostumen a ser petits dibuixos que, d’alguna manera, identifiquen la temàtica del llibre; per exemple, dins la Bebeteca, els llibres que tracten de l’embaràs porten una icona d’una dona embarassada, els llibres que tracten de l’alimentació dels nadons porten una icona d’un dibuix d’una poma, etc. Els llibres de l'Ecoteca no porten icones: tenen una etiqueta amb la matèria concreta al llom del llibre, amb un gomet verd.
Centres d’interès de la Biblioteca Miquel Martí i Pol Pre-Lectors Inclou llibres pels primers anys de lectura d’un nen. Secció inclosa dintre de la Bebeteca. Racó de contes Inclou llibres que són un recull de contes Internet Inclou llibres que tracten sobre programes i tècniques d’aprenentatge per navegar pel web. Racó de pares Inclou llibres sobre el món del nadó. Aquest centre d’interès es troba dins la Bebeteca. Ecoteca Inclou llibres sobre matèries de temàtica ecològica. Autoaprenentatge Inclou llibres d’aprenentatge de llengües. Autoajuda Inclou llibres que tracten temàtiques relatives al benestar emocional. Modernisme Inclou llibres que tracten de tendències i artistes modernistes. Racó de l’opositor Inclou llibres per preparar qualsevol tipus d’oposició. Lletra lligada Inclou llibres de lletra de pal i lletra lligada per als més petits. Aquest centre d’interès es troba dins la Bebeteca. Naturisme Inclou llibres que tracten sobre temàtiques que ajuden a trobar el benestar a través de mètodes naturals. Taula 2. Centres d’interès de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
7.1 La localització del fons
Trobar els llibres que pertanyen a algun centre d’interès dins la biblioteca a partir d’una consulta al catàleg col·lectiu resulta molt fàcil gràcies a un sistema de localització que diferencia una secció de la biblioteca d’una altra. Aquest sistema es basa a distingir cada secció de la biblioteca mitjançant dues lletres identificadores. Aquestes dues lletres identifiquen la localització/secció concreta a la qual pertany un document. Per exemple, si cerquem un llibre amb el catàleg col·lectiu i a la fitxa del llibre ens posa que la seva localització és Sant Joan Despí – EC, significa que el llibre cercat es troba dins l'Ecoteca; si hi posés Sant Joan Despí – RP, significaria que el llibre és al Racó de pares.
Imatge 2. Pantalla de localització d’un llibre (fitxa catalogràfica de VTLS)
Un cop identificat el lloc es troba el llibre buscat mitjançant el catàleg col·lectiu, a l’usuari només li quedaria saber on es troba dins la biblioteca el centre d’interès identificat, i per a això potser esdevindria necessari recórrer al personal de la biblioteca. Per posar-li-ho fàcil a l’usuari, damunt de cada OPAC es troba una retolació que identifica i desxifra totes les seccions/localitzacions de la biblioteca. Tot seguit es pot veure una taula que conté les diferents seccions de la biblioteca, amb les abreviacions corresponents i els codis de localització assignats.
Localitzacions Nom de la secció Abreviació de la secció Codi de localització Adults AD 10001 Infantil IN 10002 Audiovisuals MS 10003 Revistes RV 10004 Col.lecció Local CL 10005 Martí i Pol MP 10006 Pre-Lectors PL 10007 Referencia RF 10008 Magatzem MZ 10009 Racó de Contes RC 10010 Internet IT 10011 Racó de Pares RP 10012 Ecoteca EC 10013 Autoaprenentatge AP 10014 Autoajuda AJ 10015 Modernisme AM 10016 Racó de l’Opositor RO 10017 Lletra Lligada LL 10018 Naturisme NA 10019 Taula 3. Localitzacions de la Biblioteca Miquel Martí i Pol (elaboració pròpia)
No totes aquestes localitzacions són centres d’interès. La diferència entre una secció que sí que és un centre d’interès és la manera que aquesta secció s’exposa a sala. Acostumen a ser seccions d’una temàtica concreta (ecologia, temari d’oposicions, llibres de gramàtica d’altres llengües, etc.), i es procura que quedin clarament identificades i diferenciades dins la sala mitjançant la retolació.
Totes les seccions de la biblioteca tenen un únic codi que n'identifica la localització dins la biblioteca. Per crear un codi numèric de localització cal demanar autorització a la Unitat de Tecnologies de la Informació de la Diputació de Barcelona. A part de la pròpia biblioteca, aquesta Unitat es manté al corrent de totes les localitzacions de qualsevol biblioteca de la Diputació.
El material bibliogràfic d’un centre d’interès no sempre pertany a un únic número de la CDU. El motiu és que la CDU és tan extensa com complexa, i moltes matèries no comprenen només un únic punt de vista. Per exemple, si cerquem ‘Montserrat Caballé’, la trobarem com a cantant d’òpera (78) o considerada en l'aspecte biogràfic (92), en què també es recull el seu vessant professional. Aleshores, si es creés un centre d’interès sobre ‘Personatges’, per exemple, els llibres que estiguessin sota aquestes dues classificacions entrarien a formar part de la secció.
Distingir els centres d’interès amb una retolació adequada i una correcta disposició a sala afavoreix la consulta d’aquests documents per part de l’usuari i en facilita el préstec, amb el corresponent augment de les estadístiques de préstec. El personal de la biblioteca percep aquest augment a l’hora d’endreçar els documents, la majoria dels quals pertanyen a algun centre d’interès. Disposar mensualment d'aquestes estadístiques resulta complicat pel fet que la Diputació no facilita aquests tipus de dades, a excepció que es demanin expressament per tipus de localització. És a final d’any, quan redactem la memòria, que podem precisar la idoneïtat d’aquests centres d’interès.
7.2 Els centres d’interès com a recurs per a la difusió del fons
Per crear un centre d’interès s’ha de disposar, d'una banda, de prou material documental sobre la temàtica de la qual es vol fer un centre d’interès (no n’hi ha prou amb quatre llibres); per fer-nos-en una idea, la mitjana de llibres dels centres d’interès de la Biblioteca Miquel Martí i Pol és de 200. I de l’altra, s’ha de disposar d’un espai dins de la sala on quedi clarament visible als ulls de l’usuari, un espai suficient per poder-lo retolar adequadament i que quedi prou diferenciat d’altres seccions (si poséssim dues seccions massa juntes, això podria donar peu a confusions d’on comença l'una i on acaba l’altra). I, evidentment, cal que estigui justificada la necessitat formativa/informativa per part dels usuaris o que responguin a les polítiques culturals del municipi.
Crear un centre d’interès requereix temps, cal pensar com identificarem els llibres, quines icones hi posarem, quantes subtemàtiques hi crearem, com les endreçarem, a quin lloc de la sala el col·locarem, quin nom posarem a la secció, etc.; tot un seguit de planificacions que garanteixin l’èxit del nou centre d’interès. Podria ser que crear un centre d’interès dins la sala de lectura impliqués moure prestatgeries d’altres seccions, amb els consegüents canvis de retolacions, de taules i cadires, etc. En definitiva: hem d’estar conscienciats del tot del canvi que volem fer i posar-nos a la feina.
8 Conclusions
La creació de centres d’interès és optativa per a qualsevol biblioteca. L’experiència, però, ens demostra que una bona estratègia de difusió del fons és la planificació d’aquestes seccions. Els centres d’interès ajudaran tant el personal de la biblioteca a endreçar els llibres com l’usuari a l’hora de proporcionar-li de manera més àgil el llibre sobre una temàtica concreta sol·licitat. En definitiva, tots hi sortim guanyant.
9 Annex
SUBTEMÀTIQUES DELS CENTRES D'INTERÈS DE LA BIBLIOTECA MIQUEL MARTÍ I POL Racó de Pares Biodiversitat Italià Alimentació Canvi climàtic Portuguès Aprendre Ecologia Rus Créixer Ecologia del paisatge Ucraïnès Decoració Ecologia urbana Xinès Dossiers de premsa Economia domèstica Modernisme Embaràs Ecoturisme Arquitectura modernista Lleure Educació ambiental Gaudí Quin nom li posem? Energia Jujol Salut Incendis Naturisme Ser pares Legislació Aromateràpia Revistes de la secció Litoral Cristalls i pedres El Bebé Medi ambient Dieta natural Crecer feliz Política Feng Shui Cuaderno de los padres Residus Flors de Bach Ser padres Sol (suelo) Hidroteràpia i talassoteràpia Viure en familia Soroll Homeopatia Racó de l’Opositor Sostenibilitat Massatges alternatius Administració de justicia Una sola Terra Medicina alternativa Administració local Autoajuda Medicina oriental Bombers Adolescents Plantes medicinals Bibliotecaris Autoestima i autoajuda Relaxació Cultura general Divorci Revistes que comparteixen Autoajuda i Naturisme Infermeria Homes i dones Legislació Infants La botica de la abuela Mestres Parella Cocina Ligera Policia local Pares i fills Cocina sana y natural Tests Psicotècnics Treball Cuerpomente Ecoteca Vellesa Dietética y salud Agenda 21 Violència Discovery salud Aigua Autoaprenentatge Integral Anàlisi d’impacte Alemany Muy saludable Anuaris Anglès Prevenir es salud Aire Català Psicologia práctica Altres Castellà Vive Aspectes econòmics Francès Vivir nuevos tiempos Atles Grec Taula 4. Subtemàtiques dels centres d’interès (elaboració pròpia)
Data de recepció: 01/10/2006 Data d’acceptació: 31/10/2006
Notes
1 Elements de definició de la missió de la biblioteca pública recollits en el Manifest de la Unesco de la biblioteca pública 1994 (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 1994).
2 Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, elaborades per un grup de treball dirigit per Philip Gill per encàrrec de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA. (Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2002).
3 Més informació a: Assumpta Bailac i Puigdellívol, La biblioteca pública a la província de Barcelona: un servei en xarxa (Barcelona: Diputació de Barcelona, 2002, p. 11–14). També accessible en línia a:
<http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/publicacio_omella_cat.pdf>.
