[Traducción automática al español]

Traducció, presentació i bibliografia complementària de Nora Vela

Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB)

vela@ub.edu




Presentació de les directrius i guia de lectura complementària

La col·lecció local de les biblioteques ha estat des de sempre el nucli més particular del seu fons. A partir d'aquesta particularitat la biblioteca pren justament una dimensió diferent que la individualitza respecte de les altres i que fa que, tot i formar part d'un servei col·lectiu o d'una xarxa, assoleixi una personalitat plenament diferenciada.

Cada col·lecció local constitueix la singularitat de tota biblioteca. A través seu s'integra plenament el patrimoni cultural de l'àmbit social que li correspon. L'ombra que projecta s'arrela en el passat dels materials col·leccionats, planeja sobre el present i estimularà els estudis dels futurs historiadors.

La col·lecció local implica els bibliotecaris en una gestió diferent i directa, en una formació continuada i sobredimensionada, ja que als seus coneixements tècnics professionals s'hi han de sumar els de caràcter històric i antropològic específics de la societat a la qual serveixen. També han de demostrar competències extraordinàries en matèria de preservació i conservació del fons confiat. Actualment, no es poden ignorar les possibilitats de digitalització aplicades als documents custodiats.

La col·lecció local involucra també els usuaris en la formació del seu fons. Els converteix en subjectes actius de la biblioteca, ja que són els agents més interessats a desenvolupar-ne el contingut, consultar-ne el material i incloure'l en programes de difusió, d'estudi i de recerca de la memòria històrica i de la cultura pròpia.

La col·lecció local compromet les institucions gestores més afins a la biblioteca per tal que possibilitin la gestió idònia de la història més pròxima que s'hi custodia documentalment i que sovint és de gran valor i raresa.

La col·lecció local es projecta sobre la vida cultural i social més immediata de la població a la qual serveix la biblioteca. Incloure la notícia en el web institucional del centre pot ser la carta de presentació que millor n'identifiqui la personalitat i millor la representi.

De la col·lecció local a la projecció universal de la cultura: aquesta és la proposta dels programes de patrimoni cultural d'institucions internacionals, com ara la UNESCO o l'IFLA, o de legislacions nacionals, que miren de destacar la importància dels fons històrics, sovint únics, custodiats en biblioteques i arxius, i de salvaguardar-ne els dipòsits.

Les directrius que figuren a continuació ofereixen, de manera molt senzilla i actual, criteris racionals per organitzar les col·leccions d'història local. S'articulen al voltant de cinc punts bàsics: planificació, abast, desenvolupament, accés i aspectes fiscals. Clou les directrius una bibliografia breu, molt vinculada a l'àmbit cultural d'on provenen els criteris exposats. Per això, m'ha semblat oportú afegir una segona bibliografia complementària. S'hi poden trobar des de les lleis de patrimoni cultural més pròximes i vigents fins als documents programàtics més recents de la UNESCO o de l'IFLA, o monografies i articles que tracten sobre la col·lecció local des d'una perspectiva cultural més propera. Els documents dels quals es pot consultar el text complet o les actualitzacions dels continguts via web queden identificats amb l'enllaç corresponent.

Introducció

Aquestes directrius pretenen orientar els bibliotecaris per organitzar les col·leccions d'història local.


Directrius

1.0 Consideracions prèvies a la redacció d'un compromís per desenvolupar la col·lecció d'història local

1.1 Caldrà establir i mantenir un diàleg entre les institucions locals i els seus gestors: considerar el que s'ha col·leccionat fins ara, quins serveis es necessiten, amb quina exhaustivitat es col·leccionen els materials i quins acords de col·laboració i de cooperació seran necessaris. Caldrà concretar el dipòsit més desitjable per a cada tipus de material, d'acord amb el seu ús, la difusió i la preservació.

2.0 Abast i serveis de la col·lecció

2.1 Caldrà identificar l'enfocament i l'abast de la col·lecció i els factors que poden limitar-la, com ara criteris geogràfics, de format, etc.

2.2 Caldrà identificar la gamma de serveis que s'oferirà, tant de manera local com a distància.

3.0 Desenvolupament de la col·lecció

3.1 Caldrà redactar una política d'adquisicions per recollir els materials de la història local.

  1. Concretar l'àrea geogràfica que es voldrà incloure en la col·lecció.


  2. Descriure els materials que voldrà recollir el centre i el grau d'exhaustivitat amb què seran col·leccionats.


  3. Descriure els formats que es col·leccionaran.


  4. Identificar els tipus de materials que no quedaran recollits pel centre. Altres centres podrien estar més ben equipats per tenir certs tipus de materials. Alguns materials podrien no acceptar-se per qüestions de preservació.


  5. Identificar aquelles matèries que seran adquirides solament de manera cooperativa.

3.2 Caldrà redactar unes normes sobre les condicions d'acceptació de donatius i llegats. S'hauran d'incloure fórmules del tipus "protocols de transferències". (Vegeu la pàgina web de la Society of American Archivists, www.archivists.org, per saber-ne més detalls.)

3.3 Caldrà redactar unes normes sobre restriccions que estiguin plenament d'acord amb la política de la institució. Caldria tenir present protocols paral·lels d'altres organitzacions professionals. (Vegeu www.archivists.org, o www.aam-us.org, pel que fa a directrius sobre la no-accessibilitat.)

4.0 Localització i accés a la col·lecció

4.1 Caldrà situar la col·lecció d'història local en un lloc identificable dins de la biblioteca, separada d'altres col·leccions. En el web de la biblioteca caldrà crear també un espai propi destinat a la col·lecció d'història local.

4.2 Caldrà proveir-la d'un entorn que afavoreixi la preservació dels materials.

4.3 Caldrà designar un espai segur per a la col·lecció d'història local amb un sistema apropiat per controlar els materials.

4.4 Caldrà establir una política d'accés clara i visible.

4.5 Caldrà proporcionar un equipament i un espai de treball idoni per consultar la col·lecció.

4.6 Caldrà contractar personal professional per recollir, tractar, mantenir i facilitar l'accés a la col·lecció d'història local. Aquests professionals podran ser ajudats per d'altres de no professionals amb formació i per voluntaris.

5.0 Consideracions de caràcter econòmic

5.1 Caldrà disposar d'un pressupost suficient per a l'adquisició, el tractament i la conservació de la col·lecció d'història local, i també per a la provisió de personal.

5.2 Caldrà disposar de pressupost per a l'accés físic i l'encabiment de la col·lecció.

5.3 Caldrà disposar de pressupost per reproduir i reformatar materials rars o fràgils.


Bibliografia

American Association for State and Local History, diversos títols.

Carvalho, Joseph (1987–1988). "Organizing a local history collection in a small public library". Library Quarterly, vol. 8, no. 1–2 (1987–1988), p. 109–118.

Harden, Johanna Jaeggli (2001). "Saving the past for the future! Part 1: deciding what to save for a local history collection". Colorado Libraries, vol. 27, no. 4 (Winter 2001), p. 43–44.

Harden, Johanna Jaeggli (2003). "Saving the past for the future! Deciding what to save. Part 2: preserving what is saved". Colorado Libraries, vol. 29, no. 3 (Fall 2003), p. 44–46.

North Carolina Library Association (1988). "Establishing and maintaining a local history collection". North Carolina Libraries, vol. 46 (Summer 1988), p. 70–84.

Ogden, Sherelyn (ed.) (1999). Preservation of library & archival materials: a manual. Andover, Mass.: Northeast Document Conservation Center.

Phillips, Faye (1995). Local history collections in libraries. Englewood, Colo.: Libraries Unlimited.


Bibliografia complementària

Aguadé, Enric (1994). "La informació local i comarcal a la biblioteca pública: algunes propostes". Item, núm. 15 (1994), p. 93–99.

ALA RUSA, History Section (2003). Using primary sources on the web. Chicago: RUSA History Section. <http://www.lib.washington.edu/subject/History/RUSA/> [Consulta: 14/08/2006].

Association de Recherches et d'Études d'Histoire Rurale; Association pour le Patrimoine Culturel et sa Pédagogie (1995). Pédagogie du patrimoine. Colloque de l'Association de recherches et d'études d'histoire rurale (AREHR) et de l'Association pour le patrimoine culturel et sa pédagogie. Paris: Direction du Patrimoine, 126 p.

Bailac, Assumpta (1991). "La colección local y la información comunitaria: un servicio de la biblioteca pública". II–III Jornadas de Bibliotecas Públicas. San Sebastián: Asociación de Bibliotecarios y Documentalistas de Guipúzcoa (1991), p. 161–175.

Bailac, Assumpta; Carreras, Concepció; Elvira, Maria; Grauvilardell, M. Carme (1989). "Col·lecció local a la biblioteca pública: recomanacions bàsiques". Item, núm. 4 (1989), p. 67–76. <http://www.racocat.net/index.php/Item/article/view/22335/22169> [Consulta: 14/08/2006].

Bassas Ardid, Magda; Claparols Mayoral, Ramona (2003). "La información local en la biblioteca pública". Educación y Biblioteca, núm. 135 (2003), p. 75–80.

Bover, Jaume; Codina, Maria (1985). "La col·lecció local: un qüestionari per al seu estudi". Temes de Biblioteconomia. Palma de Mallorca: Govern Balear, p.7–24.

Croix, Alain; Guyvarch, Didier (1990). Guide de l'histoire local. Faisons notre histoire! Paris: Seuil.

Dixon, Diana (2001). A world bibliography of local studies librarianship. London: LA Publishing.

Elvira Silleras, Maria (1987). "Aproximació a la col·lecció local", Item, núm. 1 (1987), p. 69–94. <http://www.racocat.net/index.php/Item/article/viewFile/22283/22117> [Consulta: 14/08/2006].

Fuentes Romero, Juan José (2005). La sección de temas locales en la biblioteca. Gijón: Trea, 339 p. [Compendi d'articles de l'autor sobre el tema].

Fuentes Romero, Juan José (2003). "Materiales efímeros y publicaciones menores en la sección de temas locales". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 72 (2003), p. 17–37. <http://www.aab.es/pdfs/baab72/72a1.pdf> [Consulta: 14/08/2006].

Fuentes Romero, Juan José (2003). "La sección de temas locales. Su definición. El autor local y el marco geográfico". Boletín de Anabad, vol. 53, núm. 3 (2003), p. 133–160.

Fuentes Romero, Juan José (2006). "La sección de temas locales". València: Xarxa electrònica de lectura pública valenciana: cursos en línia. <http://xlpv.cult.gva.es/files/fondolocal.pdf> [Consulta: 14/08/2006].

García Gómez, Francisco Javier; Díaz Grau, Antonio (2005). Desarrollo y gestión de la colección local en la biblioteca pública. Buenos Aires: Alfagrama, 400 p.

García Gómez, Francisco Javier; Díaz Grau, Antonio (2003). Un passeig virtual pels servicis d'informació a la comunitat de les biblioteques públiques. València: Biblioteca Valenciana. <http://xlpv.cult.gva.es/files/Curso%20SIL%20III.pdf> [Consulta: 14/08/2006].

IFLA, Genealogy and Local History (2006). Local history: a dynamic partnership between libraries, archives, and museum. Seoul: 72nd IFLA General Conference and Council. <http://www.ifla.org/IV/ifla72/Programme2006.htm> [Consulta: 16/08/2006].

IFLA, ICA (2005). Directrices para proyectos de digitalización de colecciones y fondos de dominio público, en particular para aquellos custodiados en bibliotecas y archivos. Madrid: Ministerio de Cultura, 183 p. <http://www.ifla.org/VII/s19/pubs/digit-guide-es.pdf>, <http://www.bib.ub.es/fdocs/pautasdigitalizacion.pdf>, <http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_digitalizacion.pdf> [Consulta: 14/10/2006].

Legislació sobre patrimoni cultural (1995). Barcelona: Generalitat de Catalunya; Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 495 p. <http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/> [Consulta: 14/10/2006].

Lozano, Roser (2002). "La informació local a les biblioteques públiques: una eina per al desenvolupament de la comunitat". Métodos de Información, vol. 9, núm. 51 (2002), p. 44–51. <http://eprints.rclis.org/archive/00000830/01/Lozano.pdf> [Consulta: 14/08/2006].

Pensato, Rino; Montanari, Valerio (1999). Le fonti locali in biblioteca. Milano: Lampi di Stampa, 429 p.

Royan, Bruce; Cremer, Monika (2004). Directrius per a materials audiovisuals i multimèdia en biblioteques i altres institucions. [s. l.]: IFLA, 17 p. (IFLA Professional Reports; 84). <http://www.ifla.org/VII/s35/pubs/avm-guidelines04-ca.pdf> [Consulta: 05/11/2006].

Servicios de información local (2002). Métodos de Información, núm. 51 [monogràfic sobre el tema]. <http://www.avei.org/revista/mei51/mei51.pdf> [Consulta: 14/08/2006].

UNESCO (2003). Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. París: UNESCO, 15 p. <http://www.linguapax.org/pdf/conv-patrimoni-immaterial.pdf> [Consulta: 04/11/2006].

UNESCO: Memoria del Mundo (2003). Directrices para la preservación del patrimonio digital. Preparado por la biblioteca nacional de Australia. París: UNESCO, 186 p. (C1–2003/WS/3). <http://unesdoc.unesco.org/images/0013/001300/130071s.pdf> [Consulta: 04/10/2006].

UNESCO: Memoria del Mundo (2002). Directrices para la salvaguarda del patrimonio documental. Edición revisada y preparada por Ray Edmondson. París: UNESCO, 71 p. (CII–1995/WS/11). <http://www.cepes.org.pe/ghp/convenciones.shtml>, <http://unesdoc.unesco.org/images/0012/001256/125637s.pdf>, <http://www.bib.ub.es/ebooks/memmundo.pdf> [Consulta: 04/10/2006].

UNESCO: Memoria del Mundo (2005). La preservación de nuestro patrimonio documental. París: UNESCO, 19 p. <http://portal.unesco.org/ci/en/files/19440/11273957255preserving_our_documentary_heritage_ES.doc/
preserving_our_documentary_heritage_ES.doc> [Consulta: 04/10/2006].

Winterbotham, Diana; Crosby, Alan (1998). The local studies library: a handbook for local historians. Salisbury: British Association for Local History, 119 p.


Notes

1 Text original: RUSA. Guidelines for Establishing Local History Collections. Rusa Reference Guidelines. (2006), <http://www.ala.org/rusaTemplate.cfm?Section=referenceguide&Template=/ContentManagement/ContentDisplay.cfm&ContentID=115407>. [Traducció autoritzada per l’ALA].