[Traducción automática al español]

Traducció i introducció: Àlex Cosials

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

alex.cosials@ub.edu



Introducció

Aquestes directrius es basen en les normes per a serveis multiculturals de biblioteques públiques, compilades pel Grup de Treball sobre Serveis Bibliotecaris Multiculturals (Victòria) i publicades l'agost de 1982 pel Grup de Treball i el Library Council of Victoria, Austràlia.

Les va compilar la Secció de Serveis Bibliotecaris per a Poblacions Multiculturals de l'IFLA, a través d'un subcomitè de normes constituït per Anne Holmes i Derek Whitehead en col·laboració amb tots els membres del Comitè Permanent de la Secció. Les normes es van traduir a totes les llengües oficials de l'IFLA (alemany, francès, espanyol i rus). També es van traduir al xinès, al japonès i a l'italià i es van distribuir a tots els membres de la Secció.

El desenvolupament dels mitjans electrònics i la introducció de noves formes de transmissió de la informació va generar la necessitat de revisar aquestes directrius. Virginia Ballance i Marie Zielinska, en col·laboració amb tots els membres del Comitè Permanent de la Secció, es van encarregar de portar a terme aquesta tasca. Benedikte Kragh-Schwartz i Charles Townley van ajudar a preparar la versió final.


Comunitats multiculturals: directrius per al servei bibliotecari

Aquestes directrius s'han compilat i publicat amb l'objectiu de promoure normes d'imparcialitat i equitat als serveis bibliotecaris per a minories ètniques, lingüístiques i culturals.

Aquestes pautes proporcionen:

No es pretén que aquestes directrius s'utilitzin independentment d'altres normes i pautes. En concret, s'haurien d'utilitzar juntament amb les normes i pautes de tipus específic de biblioteques de cada país i seguint les normes internacionals. La nostra intenció és que el principi central d'aquestes directrius, el d'equitat, s'utilitzi en l'aplicació de normes i directrius existents en les biblioteques públiques, escolars, acadèmiques i d'altres.

També és important que els serveis bibliotecaris per a minories ètniques, lingüístiques i culturals no es plantegin com a independents o com a addicionals als serveis "normals". S'han de concebre com a part integrant de tot servei bibliotecari.


Diversitat ètnica, lingüística i cultural

Aquestes directrius són internacionals, però la composició ètnica, lingüística i cultural dels països del món és molt diversa. Aquesta varietat es pot caracteritzar de la manera següent:

  1. Minories immigrants. En aquesta categoria s'inclouen les persones establertes en una comunitat que han conservat les seves llengües i les seves cultures, diferents de la de la societat que els acull. Aquí també s'hi inclouen els descendents d'immigrants que continuen identificant-se amb la cultura dels seus avantpassats.
  2. Persones que busquen asil, refugiats i residents amb un permís temporal.
  3. Treballadors ambulants. En aquesta categoria s'inclouen treballadors immigrants temporals i les seves famílies. Són immigrants que no tenen la intenció d'establir-se permanentment, l'estatus dels quals és el de residents temporals. Amb el pas del temps, podrien convertir-se en residents permanents (categoria 1), segons la política del seu país de residència i els seus desitjos.
  4. Minories nacionals. Aquests són els indígenes o els grups establerts des de fa molt de temps, amb la pròpia identitat ètnica, lingüística o cultural, diferent de la de la majoria. Poden fer servir la llengua principal del país (com els suecs de Finlàndia) o haver adoptat la llengua principal del país de manera important (com els gal·lesos o els indis americans). Les minories nacionals poden compartir la seva llengua o cultura amb els grups majoritaris dels països veïns, o poden existir només en el país on són una minoria.
  5. La societat global. Dins la societat global tots formem part de minories culturals. Totes les cultures han d'estar representades en les infraestructures de la informació global.

Els dialectes també són un factor rellevant. En molts països considerats relativament homogenis en el pla lingüístic, s'hi troba una gran varietat de dialectes i poden haver-hi dialectes forts i cultures regionals. Allà on hi hagi material en aquests dialectes o sobre cultures regionals, les biblioteques haurien d'adquirir-lo.

Aquestes directrius estan destinades a aplicar-se dins d'una varietat de situacions de diversitat ètnica, lingüística i cultural, i amplien la secció de "Directrius per a biblioteques públiques de l'IFLA" de 1986 sobre serveis per a minories ètniques i lingüístiques que s'inclou com a apèndix en aquest document.


Interpretació

Com a principi general, aquestes directrius mantenen la creença que tots els grups ètnics, lingüístics i culturals, ja siguin minories o majories, han de gaudir d'un servei bibliotecari al mateix nivell i d'acord amb els mateixos criteris. Per diverses raons, això pot ser que no sempre sigui possible. Tanmateix, és especialment important que aquest principi es mantingui com a fita principal.

En aquestes directrius es recomana encaridament que totes les minories ètniques, lingüístiques i culturals disposin, amb igualtat, de materials bibliotecaris i d'accés a serveis d'informació connectats en xarxa, en la seva llengua de preferència i que reflecteixi la seva cultura. Per respectar aquest principi, s'han de tenir en compte els punts següents:

  1. En aquells països on la llengua d'una minoria ètnica no és oficial, hi ha d'haver una gran quantitat de material específic del país que només estarà disponible en la llengua oficial del país; per exemple, documentació legislativa, oficial, educativa i empresarial. Cal tenir-ho en compte per determinar si l'accés als recursos és equitatiu.
  2. La quantitat de material publicat en moltes llengües minoritàries pot fer impossible disposar del mateix volum de material bibliotecari en totes les llengües. És inevitable en aquests casos que la col·lecció sigui menys adequada en varietat, dimensió o qualitat física per a una llengua en què es publica molt poc. Aquesta desigualtat es podria compensar d'alguna altra manera, tot i que per a algunes minories, i malgrat els esforços del personal bibliotecari, aquesta desigualtat és inevitable.
  3. El grau de bilingüisme i la importància de la identitat lingüística o cultural, i el nivell d'integració social dins la societat també és important per determinar el nivell de servei per a les minories ètniques, lingüístiques i culturals. Molts membres de minories poden preferir ser considerats com a part d'altres grups pel que fa a les seves necessitats bibliotecàries. S'han de considerar aquests factors en el moment de decidir què és just i equitatiu en la provisió de serveis bibliotecaris.
  4. La demanda també és important i, per diferents raons, és possible que no es correspongui amb la proporció de població d'una minoria ètnica, lingüística o cultural. En conseqüència, no es pot tenir en compte la demanda allà on no s'hagi proporcionat el servei prèviament. Una demanda feble pot reflectir adquisicions inadequades en el passat, un servei pobre o inadequat, expectatives baixes, una publicitat deficient o manca de familiaritat amb els serveis bibliotecaris. En aquests casos, s'han d'esbrinar a fons les raons de l'absència o la feblesa de la demanda abans de prendre qualsevol decisió sobre el servei.
  5. Caldria proveir totes les minories ètniques, lingüístiques i culturals amb col·leccions i serveis similars a la resta de la població. En el cas de minories molt petites, o grups molt dispersos, és possible que calgui proveir aquests materials i serveis de manera centralitzada o cooperativa per assolir un servei de dimensió, varietat i qualitat comparable al que es proporciona a altres grups majoritaris o a la resta de la població.
  6. Dins els sistemes bibliotecaris en xarxa, totes les cultures i llengües han de tenir accés a les xarxes mundials i poder-hi participar.

Directrius

Tots els grups ètnics, lingüístics i culturals d'una societat s'han de proveir de serveis de biblioteca de manera equitable i sense discriminacions.


1. Responsabilitat de la provisió

1.1 El finançament i la provisió de serveis bibliotecaris per a minories ètniques, lingüístiques i culturals és responsabilitat tant de totes les autoritats bibliotecàries (públiques, estatals, nacionals, escolars, acadèmiques o d'altres tipus) com dels governs centrals o locals.

1.2 Un servei eficaç per a minories ètniques, lingüístiques i culturals normalment requereix que, allà on sigui possible, alguns serveis s'ofereixin de manera centralitzada. Les funcions següents són activitats pròpies dels responsables del control o de la coordinació dels serveis bibliotecaris:

  1. L'establiment de normes de serveis bibliotecaris per a minories ètniques, lingüístiques i culturals, tant en l'àmbit central com local, i d'acord amb les normes bibliotecàries en general.
  2. La promoció de polítiques i normes equitatives de serveis bibliotecaris que reflecteixin principis multiculturals i no racials.
  3. La recollida i la difusió d'estadístiques rigoroses que reflecteixin l'aplicació d'aquestes directrius i de normes nacionals.
  4. La compilació i la difusió d'informació relativa a les col·leccions existents per a minories ètniques, lingüístiques i culturals en tot tipus de biblioteques.
  5. L'avaluació, en col·laboració amb les comunitats minoritàries, de l'aplicació de directrius, normes i polítiques.
  6. La provisió de material en llengües minoritàries i per a grups ètnics i culturals minoritaris, tant per al préstec entre biblioteques com per a ús directe del públic. Aquest cas hauria de ser concretament el d'aquelles biblioteques que no poden prestar un servei adequat a un grup minoritari a causa de la seva petita dimensió o a la dispersió de la seva població.
  7. La provisió de materials en tots els formats i de diverses procedències.
  8. La provisió de serveis tècnics centralitzats que inclogui la selecció, l'adquisició i la catalogació dels materials per a grups minoritaris i la creació de catàlegs col·lectius nacionals, impresos i electrònics, d'aquest tipus de recursos. Aquests catàlegs han de recollir tots els materials multilingües del país perquè tothom pugui accedir als fons de cada biblioteca local.
  9. La provisió de serveis d'assessorament i consultoria on les biblioteques puguin obtenir informació sobre els serveis per a minories ètniques, lingüístiques i culturals i la provisió de fòrums de trobada on es pugui mantenir un diàleg permanent amb les comunitats minoritàries ètniques, lingüístiques i culturals.
  10. El suport i el foment de publicacions en llengües minoritàries i la publicació de materials per a membres de grups minoritaris o sobre aquests grups.
  11. La promoció de les biblioteques i els seus serveis per a minories ètniques, lingüístiques i culturals més enllà dels límits de qualsevol servei bibliotecari concret.
  12. La realització i el patrocini de la investigació sobre necessitats futures i ús de la biblioteca dels membres de minories ètniques, lingüístiques i culturals.
  13. El manteniment de relacions professionals i d'intercanvi internacional amb biblioteques, editors i altres organismes importants en els països d'origen dels grups minoritaris.
  14. El desenvolupament de bases de dades en línia per a materials en caràcters no llatins i la promulgació i la implementació de normes internacionals per a l'intercanvi de dades en aquests alfabets.

1.3 Les funcions següents són activitats pròpies de biblioteques individuals i de les autoritats bibliotecàries:

  1. Cada biblioteca individual hauria d'establir clarament fites, objectius i polítiques relacionats amb els seus serveis per a minories ètniques, lingüístiques i culturals i això hauria d'ocupar un lloc específic dins el seu ordre de prioritats. Aquest pla de serveis multiculturals locals ha de servir de guia per al personal i d'informació per als usuaris.
  2. Cada biblioteca hauria d'adoptar polítiques de clar compromís de no discriminació i antiracisme.
  3. Cada biblioteca hauria de dur a terme una avaluació continuada sobre la natura i les necessitats de la seva comunitat, en col·laboració amb els grups minoritaris ètnics, lingüístics i culturals, i hauria de desenvolupar els serveis a partir d'aquestes avaluacions i consultes.
  4. Tot i reconèixer que molts organismes consultius i de govern de les biblioteques, com ara els consells i les comissions de biblioteques, es constitueixen de manera democràtica, s'hauria d'intentar que reflectissin la composició de la comunitat a la qual serveixen.
  5. Les biblioteques que serveixen a un gran nombre de persones que pertanyen a una minoria ètnica, lingüística o cultural haurien de disposar de fons i serveis locals per a aquest grup d'usuaris.
  6. Totes les minories ètniques, lingüístiques i culturals haurien de gaudir d'uns serveis bibliotecaris del mateix nivell que la majoria de la població i s'haurien de prendre iniciatives a escala regional o nacional per assegurar que les minories petites o molt disperses estiguin servides adequadament. Per exemple, crear col·leccions centrals circulants, o formar xarxes cooperatives, o proveir serveis compartits amb biblioteques properes.

2. Materials bibliotecaris

2.1 Caldria oferir materials bibliotecaris per a tots, en les seves llengües de preferència i relacionats amb la seva cultura:

  1. S'hauria de mantenir una col·lecció eficaç, equilibrada i de dimensions considerables per a cada grup minoritari ètnic, lingüístic i cultural.
  2. La provisió de materials per als membres dels grups minoritaris hauria d'estar relacionada amb la grandària del grup i les seves necessitats de lectura.
  3. Aquesta provisió hauria d'estar al mateix nivell per capita que el de la població en general. Tanmateix, s'hauria de reconèixer que per a alguns grups petits és possible que sigui necessària una provisió més alta per capita que l'aplicada generalment per donar un servei efectiu i equitatiu.
  4. Els materials bibliotecaris proporcionats a minories ètniques, lingüístiques i culturals haurien d'incloure tant materials publicats al país de residència com a altres parts del món.
  5. Els materials bibliotecaris que reflecteixin les experiències i els interessos del grup minoritari i adquirits per al seu ús haurien d'incloure materials publicats en la llengua de la majoria o l'oficial en els casos en què els membres del grup minoritari la utilitzin o l'entenguin.
  6. S'hauria d'incloure materials en llengües àmpliament usades com a segones llengües.

2.2 El nombre de publicacions periòdiques i diaris que s'adquireixin per a minories ètniques, lingüístiques i culturals hauria d'estar almenys al mateix nivell per capita que per a la població en general.

2.3 El nombre de llibres, inclosos els llibres en lletra gran, que s'adquireixin per a les minories ètniques, lingüístiques i culturals hauria d'estar almenys al mateix nivell per capita que per a la població en general.

2.4 Els enregistraments sonors són una part integral dels serveis bibliotecaris per a grups minoritaris, i haurien de proporcionar-se almenys al mateix nivell per capita que per a la població en general.

2.5 La informació digital i els enregistraments en vídeo són una part essencial del servei bibliotecari i haurien de proporcionar-se almenys al mateix nivell per capita que per a la població en general. El format dels vídeos hauria de ser l'usat habitualment al país.

2.6 Quan les lleis nacionals de copyright restringeixin l'ús per a préstec públic de vídeos i altres materials en format electrònic, s'hauria d'establir acords amb els titulars del copyright en l'àmbit nacional.

2.7 És apropiat i desitjable que les biblioteques proporcionin altres materials no especificats abans, com discos làser, CD-ROM, mapes, pel·lícules i multimèdia. On es presti aquest servei, els materials hauran de cobrir les necessitats de tots els grups ètnics, lingüístics i culturals de la comunitat.

2.8 Les biblioteques amb bases de dades en xarxa o servidors web haurien d'assegurar l'accés de tots aquests serveis.

2.9 On hi hagi carències d'algun tipus de material bibliotecari s'hauria de considerar com a alternativa l'increment d'altres materials o serveis pertinents.

2.10 On hi hagi carència de material imprès o un baix nivell de lectura en una comunitat minoritària, o un nivell important d'analfabetisme, s'hauria de donar més importància als materials no impresos, en concret als enregistraments de so i de vídeo, si n'hi ha.

3. Materials i serveis interculturals

3.1 A l'hora d'adquirir material les biblioteques haurien d'aspirar a reflectir la composició ètnica, lingüística i cultural de la societat i fomentar l'harmonia i la igualtat racial.

  1. Els materials bibliotecaris adquirits haurien de permetre l'accés a altres cultures en la llengua pròpia dels usuaris minoritaris.
  2. Els materials bibliotecaris haurien d'incloure materials en l'idioma majoritari sobre les minories lingüístiques i els seus països d'origen.

3.2 Les biblioteques haurien de fomentar i oferir l'aprenentatge de llengües, prestant especial atenció a les persones no matriculades a cap institució educativa, i treballar estretament amb les institucions locals per oferir el millor servei possible.

  1. Les biblioteques haurien de proporcionar materials que facilitin l'aprenentatge de la llengua o llengües nacionals i altres llengües.
  2. Aquests materials haurien d'estar tant en les llengües minoritàries com en la llengua o llengües nacionals i en tots els suports que es considerin adequats, fins i tot ordinadors amb programes per a l'alfabetització.
  3. La biblioteca hauria de promoure o copatrocinar classes sobre temes com ara ciutadania, feina, serveis socials, etc., per ajudar els immigrants arribats més recentment a adaptar-se al seu nou país.
  4. Les biblioteques haurien de dirigir, promoure o copatrocinar classes per als individus que estiguin estudiant la llengua o llengües nacionals o altres llengües.
  5. Les biblioteques haurien de promoure la difusió del coneixement sobre els grups minoritaris i les seves cultures.

3.3 Les biblioteques haurien de participar en la vida de la comunitat col·laborant i organitzant activitats com ara actes culturals, festivals i commemoracions dels diversos grups ètnics, lingüístics i culturals de l'àrea.


4. Serveis d'informació i referència

4.1 Les biblioteques haurien de proporcionar un servei de referència i informació en aquelles llengües més usades, i per a aquells grups amb més necessitats, com ara els grups d'immigrants acabats d'arribar.

  1. És especialment important que, allà on sigui possible, es proporcioni en la llengua de l'usuari la informació sobre la comunitat que afecti la presa de decisions diària.

4.2 S'hauria de proporcionar la mateixa qualitat i varietat de servei en qualsevol llengua i per a tots els grups ètnics i culturals a totes les persones que necessitin una matèria o un títol concret i/o fer ús del préstec interbibliotecari.

4.3 La senyalització a les biblioteques hauria d'estar en la llengua dels principals grups d'usuaris o, quan sigui possible, caldria utilitzar símbols internacionals no verbals.

4.4 Els formularis d'inscripció, avisos de venciment, formularis de reserves, reglaments, guies d'ús de la biblioteca i altres formularis de comunicació entre la biblioteca i els usuaris haurien d'estar, on sigui possible, en les llengües dels usuaris.

4.5 Els materials de promoció de la biblioteca, com ara les guies de recursos, haurien de proporcionar-se en les llengües dels membres de grups minoritaris ètnics, lingüístics i culturals, i reflectir els seus interessos.


5. Serveis tècnics

5.1 En la línia de fer el millor ús dels recursos, per prevenir la duplicació i per usar els recursos financers econòmicament, la selecció, l'adquisició i la catalogació de materials en llengües minoritàries s'haurien de fer centralitzadament o cooperativament, on i quan sigui possible.

5.2 La catalogació de materials en totes les llengües hauria d'estar, on sigui possible, al mateix nivell que el del material de la llengua o llengües principals del país.

  1. La catalogació de tots els materials bibliotecaris hauria de ser, on sigui possible, en la llengua i l'alfabet originals. A més, per a ús del personal de la biblioteca, s'ha de proporcionar l'accés a materials en la llengua o llengües nacionals del país, com també la seva transliteració on sigui necessari.
  2. Les biblioteques que usin sistemes automatitzats haurien d'assegurar-se que el sistema és capaç de gestionar dades en altres alfabets diferents dels utilitzats per la llengua nacional i que les dades segueixen les normes reconegudes internacionalment per facilitar l'intercanvi de registres automatitzats. Els usuaris de la biblioteca haurien de tenir accés a aquestes bases de dades a través dels OPAC de la biblioteca pública.
  3. La producció i el manteniment de catàlegs col·lectius, impresos o en format electrònic, per a totes les llengües és un element important per a un servei equitatiu nacional o regional, a fi de facilitar la cooperació i la recuperació de títols i matèries específiques.

5.3 Les col·leccions s'haurien de mantenir tan actualitzades com sigui possible.

  1. S'hauria d'adquirir material nou regularment en totes les llengües i per a tots els grups minoritaris ètnics, lingüístics i culturals.
  2. S'hauria d'eliminar el material no actualitzat i deteriorat, i disposar-ne segons la utilitat potencial.
  3. El material esporgat hauria d'oferir-se primer a les col·leccions centrals, allà on n'hi hagi.
  4. S'hauria de prendre les mesures necessàries —com ara la reenquadernació, la compra de múltiples exemplars i altres mètodes— per assegurar que la qualitat física dels fons és adequada per a tots els grups.

6. Serveis d'extensió

6.1 La promoció, el foment i el suport dels programes d'alfabetització és una funció pròpia de les biblioteques i hauria d'incloure tant l'alfabetització en la llengua o llengües nacionals com en altres llengües.

6.2 Les activitats socials i culturals de la comunitat organitzades per la biblioteca, com ara contacontes, concerts, teatre i exposicions, caldria oferir-les a tots els grups ètnics, lingüístics i culturals.

6.3 El servei bibliotecari per a persones incapacitades per usar la biblioteca per elles mateixes s'hauria de proporcionar en la llengua de preferència de l'usuari i caldria oferir-lo a tots els grups ètnics, lingüístics i culturals. En aquest servei s'hi hauria d'incloure persones que no poden sortir de casa, hospitals i correccionals i presons.

6.4 Les activitats d'extensió de les biblioteques caldria fer-les en les llengües de preferència dels usuaris. Aquest servei s'hauria de portar a les fàbriques i a altres llocs de treball com també a les organitzacions ètniques de la comunitat.

6.5 La provisió de serveis bibliotecaris per a minories ètniques, lingüístiques i culturals, incloent-hi els serveis d'informació, s'haurien d'oferir en llocs no tradicionals i freqüentats habitualment pels usuaris, allà on sigui possible.


7. Personal

7.1 El personal que contracti la biblioteca hauria de reflectir fidelment els grups ètnics, lingüístics i culturals als quals serveix. Les biblioteques haurien d'implementar estratègies d'acció positiva per assegurar que les persones de minories ètniques, lingüístiques i culturals coneguin les ofertes de feina que hi ha.

7.2 Les autoritats bibliotecàries haurien de fomentar la contractació de persones amb els coneixements, les habilitats i les aptituds lingüístics i culturals pertinents.

  1. La forma més adequada de dur-ho a terme consisteix en l'adopció de polítiques locals de col·locació, creació de places específiques, i en l'ús de becaris, alumnat en pràctiques, etc.
  2. És important que les característiques lingüístiques i culturals de la plantilla siguin les adequades per a les tasques que han de dur a terme i que la biblioteca reconegui que poden ser moltes i molt variades com, per exemple, fluïdesa oral, habilitat de lectura, habilitat d'escriptura, familiaritat amb la cultura general, bon nivell d'educació formal en la cultura o qualsevol combinació d'aquestes habilitats.

7.3 Les autoritats bibliotecàries han d'instituir programes d'educació continuada dissenyats per enriquir la consciència cultural i racial del seu personal i millorar-ne les habilitats professionals en una societat diversa ètnicament, lingüística i cultural.

7.4 Les escoles de biblioteconomia haurien d'estimular les persones de minories ètniques, lingüístiques i culturals a dur a terme cursos en biblioteconomia i àrees afins.

  1. Les escoles de biblioteconomia han d'assegurar que tots els cursos tractin els temes pertinents que hagi de conèixer el personal bibliotecari que treballa en una societat diversa ètnicament, lingüística o cultural.

7.5 S'ha de fomentar l'ús col·lectiu del personal bibliotecari amb l'experiència adequada.


8. Grups especials

8.1 Les necessitats dels individus varien molt d'acord amb l'edat i les circumstàncies. El servei bibliotecari multicultural cal que ho tingui en compte i que faci una provisió particular per a les necessitats de grups especials.

8.2 Els serveis bibliotecaris per a persones amb alguna discapacitat que limiti o impedeixi l'ús dels materials tradicionals de la biblioteca s'han de proveir en les llengües principals dels usuaris i per a tots els grups minoritaris ètnics, lingüístics i culturals.

8.3 Les biblioteques haurien de reconèixer la necessitat específica dels infants de minories ètniques, lingüístiques i culturals de mantenir i desenvolupar la cultura dels seus pares i mares, i caldria fer una provisió equitativa per a aquests infants i joves.


9. Arxius

9.1 Les biblioteques han de facilitar, estimular i patrocinar la preservació de materials originals relacionats amb l'herència ètnica, lingüística i cultural dels diversos grups minoritaris.

9.2 Les biblioteques locals, regionals i nacionals han de mantenir col·leccions de materials d'arxiu ètnic, història ètnica i història oral.


APÈNDIX A

Directrius de l'IFLA per a les biblioteques públiques, 1986

Serveis destinats a les minories ètniques i lingüístiques.

Les minories ètniques i lingüístiques poden ser incapaces d'utilitzar plenament tots els serveis que generalment ofereix la biblioteca pública. Sovint no poden llegir la llengua de la comunitat en què viuen i, fins i tot, són lectors febles de la seva llengua. A més, tenen altres necessitats com a conseqüència de les diferències de patró cultural i dels problemes d'harmonització amb la comunitat majoritària. Fins i tot és probable que un cert nombre estigui en desavantatge social i econòmic en comparació amb la resta de la comunitat. Per totes aquestes raons, necessiten serveis especials de la biblioteca pública.

  1. Les biblioteques públiques haurien d'adoptar mesures positives per identificar les necessitats i els problemes de les minories ètniques i lingüístiques en les seves àrees, subministrar els materials i serveis precisos i fomentar-ne l'ús.
  2. Les administracions centrals amb responsabilitat en biblioteques les poden ajudar establint relacions amb els organismes nacionals pertinents que representin els interessos dels grups minoritaris.
  3. Caldria entrar en contacte amb els líders locals dels grups minoritaris per assegurar el coneixement dels serveis bibliotecaris i aconseguir la seva cooperació per a fomentar-ne l'ús.
  4. És molt convenient la contractació, fins i tot a temps parcial, de personal que conegui la llengua o llengües necessàries per a la biblioteca.
  5. Els materials, incloent-hi els diaris, s'han d'obtenir amb freqüència als països d'origen. Per aconseguir-ho, es pot recórrer a organitzacions nacionals o a llibreters especialitzats; o també diversos sistemes bibliotecaris amb necessitats similars poden acordar d'actuar conjuntament.
  6. Quan diverses petites comunitats minoritàries necessitin materials impresos o audiovisuals en una mateixa llengua, no resultarà eficaç que cada biblioteca provi de satisfer les necessitats individualment, cadascuna amb una col·lecció molt limitada de materials. Seria aconsellable arribar a acords cooperatius que permetin la circulació d'una gamma més àmplia de materials entre diversos sistemes bibliotecaris. Com a alternativa, per completar les col·leccions locals, pot crear-se una col·lecció nacional de préstec d'aquest tipus de material.
  7. Cal produir i difondre, principalment a través de les organitzacions dels mateixos grups minoritaris, fulls informatius, en les seves llengües, que descriguin els serveis bibliotecaris i d'altres tipus que ofereixi la comunitat. Aquestes publicacions i d'altres les podrien elaborar els mateixos membres de la comunitat.
  8. Els infants dels grups minoritaris superaran moltes dificultats si viuen feliçment en una comunitat estrangera sense perdre la seva herència cultural. Les biblioteques han de ser conscients d'aquest fet i oferir materials adequats sobre la història i la cultura dels països de procedència dels grups immigrants, com també llibres i revistes per a infants en les seves llengües.
  9. Les minories ètniques poden enriquir la vida de les comunitats on viuen conservant les seves tradicions culturals i continuant, en la mesura del possible, la pràctica dels seus propis costums. La biblioteca pública pot ajudar en ambdós casos promovent actuacions culturals i exposicions sobre la seva vida i la seva cultura tradicionals.
  10. Els grups majoritaris de cada comunitat poden necessitar ajuda per comprendre les diverses cultures i els costums dels grups minoritaris del seu entorn. En aquest sentit, la biblioteca pública també és una font principal d'informació i orientació.


Notes

1 Text original: IFLA. Multicultural Communities. Guidelines for Library Services (2nd ed., rev.) (1998) [Traducció feta amb el permís de l'IFLA].