[Traducción automática al español]
Maria Gental Morral
Biblioteca del Districte 2 de Terrassa
Resum [Abstract] [Resumen]
En aquest article es presenta l'actuació de la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa (BD2) i de les entitats col·laboradores pel que fa als usuaris immigrants estrangers. A partir de la detecció de les seves necessitats, la biblioteca redacta un projecte sobre el qual s'establiran les pautes d'una nova manera de treballar transversalment amb els equipaments i professionals de l'entorn. S'hi descriuen els nous serveis que ofereix la BD2 i com s'adapten a la realitat del seu públic, quines activitats s'hi duen a terme i les diferents col·laboracions per donar resposta a les noves demandes. Es conclou amb l'avaluació de l'experiència i amb els resultats obtinguts.
1 Justificació
El Districte 2 de Terrassa té 19.500 habitants, un 30 % dels quals són immigrants estrangers, la gran majoria d'origen marroquí (5.500 empadronats).
Pel que fa al nivell d'instrucció, prop del 60 % de la població només té la primària o el primer cicle d'estudis acabats.
Davant d'aquesta realitat, la Biblioteca del Districte 2 elaborà un pla estratègic, l'any 2003, en el qual es proposà adaptar els serveis a la tipologia d'usuaris que atén per tal d'aconseguir que la biblioteca fos vista com una oportunitat per a l'intercanvi cultural i intentar que la immigració no fos interpretada com un problema.
La finalitat del projecte per al diàleg intercultural a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa coincideix amb la missió núm. 7 del Manifest de la UNESCO per a biblioteques públiques 1994: "Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural". En línies generals, el que es vol aconseguir amb la posada en pràctica d'aquest projecte és que els immigrants estrangers del Districte 2 de Terrassa se sentin plenament integrats en la vida social i cultural de la ciutat. En principi, s'adreça als nouvinguts; no obstant això, el repte que es planteja és aconseguir un diàleg entre cultures a favor de la diversitat. Per tant, a la llarga, tot usuari de la biblioteca es pot beneficiar de l'aplicació del present projecte amb un enriquiment cultural afavorit per la convivència de diferents religions, hàbits, costums, festes, llengües, maneres de veure la vida, etc.
Com a resultat de l'aplicació del projecte, es pretenia que la biblioteca fos entesa com a entitat democratitzadora i que esdevingués un referent d'igualtat. Aquest treball s'ha anat posant en marxa de mica en mica, s'han fet contactes amb diferents entitats i s'han integrat les col·laboracions amb elles a la dinàmica diària de la biblioteca. Per tant, el projecte no té una data final. Per al personal de la biblioteca, aquest projecte ha de significar una nova manera de treballar. La intenció de la posada en marxa d'aquest pla és que la BD2 esdevingui un centre dinàmic que necessita altres entitats per poder dur a terme la seva tasca de servei als ciutadans.
2 La BD2 i l'equip de treball
2.1 Dades bàsiques de la BD2
L'Ajuntament de Terrassa, mitjançant el Pla municipal de biblioteques es proposa "que la xarxa de biblioteques públiques de Terrassa es configuri a partir d'una biblioteca central i una biblioteca pública a cada districte", i per això inaugura la Biblioteca del Districte 2 (BD2) el dia 20 d'octubre de 2001.
La gestió de la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa depèn, segons la legislació vigent, de l'Ajuntament; més concretament, de l'Institut Municipal de Cultura i Esports de Terrassa (IMCET). Atesa la gestió descentralitzada de l'Ajuntament, com que és una biblioteca de districte, depèn funcionalment de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT).
La biblioteca té 680 metres quadrats. L'any 2006 va rebre un total de 85.000 visites i s'hi van fer prop de 50.000 préstecs. Actualment (febrer de 2007) hi ha un total de 5.600 carnets de la biblioteca. Atén una mitjana aproximada de 450 visitants diaris, fa 250 préstecs i obre 34,5 hores la setmana.
Això vol dir que el 30 % de la població a qui dóna servei té el carnet de la biblioteca.
2.2 El personal
El personal de la BD2 pertany a l'Ajuntament de Terrassa (IMCET), i es concreta en una bibliotecària —la directora—, dos auxiliars i un ajudant de serveis. L'equip és constituït per un total de quatre persones. A les tardes hi ha un reforç de mitja jornada de quatre persones més: un guarda de seguretat que controla el nivell de soroll, el comportament, l'ús del servei, etc.; un becari informàtic que s'ocupa del servei d'Internet i ofimàtica per tal de donar d'alta el servei, fer sessions de formació personalitzades, controlar les hores de connexió, etc.; una educadora social subvencionada per la Generalitat de Catalunya, i una itinerant que fa reforç de tasques internes, que depèn de la xarxa municipal.
3 Detecció de noves necessitats
La proposta de diàleg intercultural de la BD2 neix de la reflexió sobre una realitat social concreta que cada vegada esdevé més comuna i que no es pot obviar: el fenomen de la immigració. Els usuaris immigrants tenen necessitats diferents de les de la resta de grups d'usuaris, i per això, des de la biblioteca, atès que és un dels serveis públics que més s'aproxima als ciutadans, es poden detectar i resoldre aquestes mancances.
Actualment la feina personal de la biblioteca va molt més enllà del procés tècnic dels documents i de donar informació als usuaris. Ens trobem, doncs, que s'han d'albergar múltiples professions en una sola persona (multiprofessionalitat) i que la nostra tasca esdevé cada vegada més social i educadora.
Es fa evident la necessitat que la biblioteca sigui un espai de trobada intercultural i de comunicació que doni als immigrants un sentiment d'acceptació per part dels autòctons per tal que entenguin la seva situació i els acullin. També és imprescindible una bona política des de l'Administració local que orienti els nouvinguts en la societat d'acollida. Molts dels immigrants busquen feina i, com que s'exigeix que es parli català, també volen aprendre l'idioma.
4 Nous serveis
La BD2 té la condició de servei públic d'accés lliure i gratuït, amb la possibilitat de cooperació i col·laboració amb entitats del seu entorn (interprofessionalitat), i amb un personal motivat i sensibilitzat amb la immigració. Aquests tres aspectes són els que ajudaran a impulsar i dur a terme aquest treball. Estem al servei dels ciutadans i, per fer-ho, disposem de la millor eina per treballar la cohesió social: la biblioteca.
A continuació s'enumeren els principals camps d'actuació de la biblioteca i les entitats amb les quals col·labora per desenvolupar-los. Els objectius estan definits per les necessitats esmentades anteriorment.
4.1 L'atenció als ciutadans
L'Ajuntament de Terrassa està descentralitzat, de manera que cada districte disposa d'una oficina que fa les mateixes funcions.
La BD2 adreça els nouvinguts a l'Oficina Municipal de Districte (OMD) per tal que s'empadronin i els informin del procés que cal seguir. Se sol·licita aquest document per poder-los fer el carnet de la biblioteca, juntament amb el passaport, el permís de residència o qualsevol altre document amb caràcter oficial. La biblioteca també col·labora amb el Servei de Ciutadania i Drets Civils de l'Ajuntament per rebre els nouvinguts, i els ofereix la possibilitat d'emplenar unes fitxes d'acollida on se sol·liciten les prestacions d'aquest departament municipal.
És un servei puntual que es dóna verbalment en el moment que l'usuari o la usuària ho sol·licita, però, per norma general, els immigrants no volen omplir els fulls d'acollida i prefereixen anar acompanyats i guiats per un compatriota que faci més temps que viu a Terrassa.
4.2 Aconseguir una entesa entre els immigrants i la biblioteca
La BD2 compta amb l'ajuda de mediadors marroquins (del Servei d'Immigració de l'Ajuntament). Se sol·licita la seva presència quan no hi ha una entesa entre els usuaris i el personal de la biblioteca, ja sigui per motiu de llengua o de comportament, cultural, etc. Actualment s'estan organitzant visites per a mares marroquines per tal d'implicar els pares en l'horari de lleure dels seus fills i en l'ús de la biblioteca. Les visites s'organitzen juntament amb l'escola d'adults, els mediadors marroquins, els serveis socials i Càritas.
Tot el personal de la biblioteca ha fet cursos de formació específics sobre recepció de nouvinguts, gestió de conflictes i mediació. La directora, a més a més, n'ha fet un d'interpretació de la Llei d'estrangeria. Simplement, ens volem posar en la situació de l'altre per poder atendre'l correctament i també per ser capaços de superar situacions delicades.
Una altra eina adreçada a aconseguir aquest objectiu és la presència a la biblioteca de policies de barri per tal d'observar l'estat de l'aplicació de la normativa i el comportament dels usuaris. Els agents tenen inclosa en la seva ruta la visita a la BD2, com també a tots els serveis públics del territori. Només es presenten a la biblioteca de tant en tant per evitar restar autoritat al personal que hi treballa.
4.3 Ajudar en la cerca de treball
La biblioteca va definir uns paràmetres de cooperació amb Foment de Terrassa (empresa municipal d'orientació i ocupació laboral) per ajudar els usuaris en la cerca de feina. Es van establir tres objectius principals: formar una treballadora de la biblioteca amb les pautes d'aquest organisme, facilitar les ofertes de treball de Foment en un plafó de la BD2 i ajudar els usuaris a formalitzar la petició de treball a Foment.
Pel que fa a la col·laboració, cal assenyalar que una treballadora de la biblioteca va rebre formació per part d'aquesta entitat, però no s'ha aconseguit cap altre tipus de nexe.
També es dóna suport als usuaris en la redacció del currículum. La demanda d'elaboració de currículums és molt elevada, de manera que s'ha fet un document de Word com a model i els usuaris l'emplenen i se l'imprimeixen, el guarden o l'envien directament per Internet.
4.4 Aprendre l'idioma
La biblioteca col·labora de manera activa amb el Servei de Normalització Lingüística de Terrassa i presta les seves instal·lacions per a la realització de classes.
Des del 2002 s'hi fan dos cursos l'any de nivell bàsic (B1 inicial). Enguany s'ha ampliat l'oferta i, des de l'any 2006, se'n fan tres cursos simultàniament. De moment s'han fet un total de 14 cursos i s'ha introduït en els coneixements de català unes 250 persones.
El curs és gratuït i, si n'aproven l'examen final, obtenen un títol oficial.
4.5 Sentir que la biblioteca els té en compte
4.5.1 Col·lecció
Segons la política de desenvolupament de la col·lecció en l'àmbit de xarxa local, s'ha decidit que les biblioteques municipals han d'adequar el fons a la realitat dels seus habitants.
Es pretén que el conjunt de documents de les diferents biblioteques sigui entès com un únic fons de la ciutat. Els usuaris poden obtenir en préstec documents i tornar-los en qualsevol biblioteca. Per tant, si, per exemple, a la BD2 no hi ha un manual de física però a la Biblioteca Central n'hi ha un, els usuaris el poden demanar i disposar-ne l'endemà sense cap cost i sense haver-se de desplaçar.
La BD2 s'està especialitzant en fons sobre immigració i autoaprenentatge d'idiomes.
D'aquesta manera, els nouvinguts es poden sentir inclosos a la biblioteca perquè hi poden trobar material que està pensat per a ells… En la mesura que formen part de la nostra societat, com a servei preveiem que hi siguin representats i que se'ls tingui en compte.
4.5.2 Formar part de grups de treball de la professió
El juny de 2003, el Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO va aprovar la candidatura de la BD2, la qual va integrar-s'hi. Mitjançant la pertinença a aquesta associació es compta amb el suport, l'experiència i l'ajut d'altres biblioteques. És important tenir un grup de referència que segueixi la mateixa línia i que desenvolupi un treball en equip amb pautes comunes. D'aquesta manera, es proposen activitats conjuntes, s'elaboren guies de recursos, es publica la revista Entrellat amb la participació de totes les biblioteques que en són membres, etc.
Així mateix, les biblioteques de la comarca del Vallès Occidental s'han organitzat en grups de treball, i un d'ells es dedica al tema de la immigració, del qual forma part la BD2.
Això permet l'intercanvi d'experiències entre biblioteques amb condicions similars. Fruit d'aquestes reunions de treball, s'elabora un document que recull recursos per a immigrants de totes les poblacions de la comarca. A més, es compta amb la col·laboració del Pla comarcal de ciutadania i immigració del Vallès Occidental.
4.6 Seguiment dels usuaris infantils
Els pares no acompanyen mai els fills i no s'impliquen en el seu temps de lleure. Al Marroc, quan un fill es porta malament, la societat l'educa perquè qualsevol persona que passa pel carrer li pot cridar l'atenció…, i si algun conegut veu que fa una malifeta, avisa directament la família i n'informa els pares, de tal manera que pares i mares, sense moure's de casa, saben si els seus fills es comporten bé o no.
Quan arriben al nostre país, es troben que la societat no educa i que ningú no els informa del comportament dels seus fills. Això provoca un sentiment de "llibertat" per part dels joves. No obstant això, la biblioteca ha assumit aquest paper de veí, amic, parent… que informa del comportament dels fills. Per aquest motiu, la biblioteca es coordina amb els educadors socials del barri i estableix reunions per tractar casos concrets. També es duen a terme reunions amb familiars de joves que no fan un bon ús del servei.
El Districte 2 de la ciutat va rebre una subvenció de la Generalitat de Catalunya per millorar els barris pel que fa als àmbits estructurals i de convivència (Llei de barris). A Terrassa se l'ha anomenat Pla de barris: ca n'Anglada, Vilardell, Torresana i Montserrat i té una durada de quatre anys (2005–2008).
La biblioteca, juntament amb els serveis socials del barri, va presentar un projecte per a la contractació d'una educadora a mitja jornada. Seria molt positiu que, quan finalitzés la subvenció el 2008, l'Ajuntament consolidés aquesta plaça, ja que realment és molt útil i té molt sentit que existeixi.
L'educadora compleix les funcions següents:
- Estableix pautes de comportament, respecte i higiene.
- Reforça l'interès per l'aprenentatge i la lectura: inicia els petits en l'hàbit de la lectura, potencia la implicació dels pares en el procés educatiu i de lectura dels nens i nenes.
- Coordina activitats de lectura.
- Realitza tallers educatius.
- Fa complir la normativa d'ús de la biblioteca.
- Redueix el nivell de conflictivitat.
- Garanteix la convivència.
- Fa d'agent d'acollida.
- Dóna la visió que la biblioteca és un espai d'educació social en el districte.
- Contribueix que la biblioteca esdevingui un espai de diàleg entre cultures.
- Es coordina amb serveis socials.
- Cita pares i mares per parlar del comportament dels seus fills a la biblioteca.
5 Avaluació
Els serveis s'han d'orientar a tothom, i no es pot explicitar que són per a immigrants per tal d'evitar la discriminació positiva i que els autòctons se sentin desplaçats perquè la biblioteca fa més coses per als "de fora" que per a "ells".
Un objectiu és redactar una normativa d'ús dels serveis de la biblioteca a la qual puguem recórrer per emparar-nos, i perquè no es prenguin els avisos com una qüestió "personal".
Intentar la col·laboració amb altres professionals és preferible a exercir la multiprofessionalitat (una sola persona que intenta ser alhora mediador, educador, pare, policia i, de tant en tant… bibliotecari). D'aquesta manera s'aconsegueix molt menys que si es crea un equip amb la resta de professionals del territori.
Treballar en transversalitat és difícil. Implica canvis significatius en la manera de pensar i d'actuar, trucar a moltes portes, fer moltes reunions, implantar noves pautes de treball..., però és una experiència molt gratificant i enriquidora. La majoria de col·laboradors són del mateix entorn de treball, i això vol dir que comparteixen tipus d'usuaris, problemes, mancances, neguits... Així s'obté suport, entesa, qualitat professional i esperit de treball en equip.
Pel que fa al personal intern de la biblioteca, aquesta interrelació amb l'entorn és una bona manera de treballar i enriqueix molt, però cal recordar que aquest projecte només es pot dur a terme si l'equip se'l fa seu. La implicació va més enllà de la feina, i moltes de les tasques que s'han de fer són fora de les pròpies funcions laborals i s'assumeixen voluntàriament.
5.1 Resultats
Aquest projecte no és de temps limitat i, per aconseguir objectius concrets, simplement s'ha volgut establir una nova manera de treballar; per tant, no hi ha resultats concrets, sinó una dinàmica de treball diferent.
Tots els objectius s'han iniciat i s'estan duent a terme, però, com que es basen en col·laboracions, no tenen una data de finalització fixada. Aconseguir l'objectiu no ha de significar que aquest s'acabi, i al seu torn es posi fi a les relacions de treball establertes amb la resta de serveis i professionals. S'ha de treballar de manera continuada, i els objectius es poden redefinir i ampliar.
La BD2 està fent un treball de cohesió social que potencia el seu paper social i educatiu contra l'exclusió social i crea un espai per a la comunicació i la convivència.
Al llarg d'aquests quatre anys s'ha notat una millora general en l'ambient: no hi ha tants aldarulls ni baralles dins la biblioteca (ja sigui entre els mateixos usuaris o entre els usuaris i el personal de la biblioteca), hi ha més acceptació, millor convivència entre cultures i ja fa més de dos anys que no hem trucat a la policia local. S'hi respira més tranquil·litat i cordialitat.
6 Bibliografia i recursos d'informació
Anuari estadístic de Terrassa 2005. Terrassa: Ajuntament de Terrassa (2006). <http:// www. terrassa.org>. [Consulta: 15/03/2007].
Bartolomé, M. (2002). Identidad y ciudadanía: un reto a la educación intercultural. Madrid: Narcea.
BCT xarxa. Biblioteques públiques de Terrassa (2003). Pla d'actuació 2003-2007: noves biblioteques per a la Terrassa del futur. <http://www.terrassa.cat/ajuntament/imcet/cultura/biblioteques/informaciogeneral/plaactuacio0307.pdf>. [Consulta: 21/03/2007].
Blooomfield, Jude; Bianchini, Franco (2004). Planning for the Intercultural City. Stroud: Comedia.
Gental Morral, Maria (2006). "The intercultural dialogue in the public library: the experience of the District 2 Library in Terrassa (Barcelona)". 2006 IFLA M&M Shanghai Pre-Conference: Library Management and Marketing in a Multicultural World.
Gental Morral, Maria (2005). "Projecte per al diàleg intercultural a la Biblioteca del Districte 2 de Terrassa". Item, núm. 39, p. 87–95.
Grup de Biblioteques Catalanes Associades a la UNESCO (2003). Les biblioteques públiques: espais d'integració social. (1es: Salt, 2002). Barcelona: Centre UNESCO de Catalunya.
IFLA, Sección de Servicios Bibliotecarios para Poblaciones Multiculturales (2007). Comunidades multiculturales: directrices para el servicio bibliotecario. <http://www.ifla.org/VII/s32/pub/ guide-s.htm#2>. [Consulta: 15/03/2007].
Kymlicka, W. Ciudadanía multicultural (1996). Barcelona: Paidós.
Maaluf, A. Les identitats que maten (1999). Barcelona: La Campana.
Pla de Barris: un pla per al desenvolupament del Districte II de Terrassa (2005). <http://www.terrassa.cat/pladebarris/index.htm>. [Consulta: 21/03/2007].
Rodrigo Alsina, M (1999). Comunicación intercultural. Barcelona: Anthropos.
UNESCO (1994). Manifest de la Unesco sobre la biblioteca pública: 1994. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.
Data de recepció: 28/02/2007. Data d'acceptació: 27/03/2007.