Resum [Abstract] [Resumen]
A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, l'ús de pictogrames (pictos) per orientar la tria d'una novel·la és una pràctica cada dia més extesa. D'una banda, la seva adopció per part d'algunes biblioteques ha comportat la incorporació de pictos propis. I de l'altra, tot i que el Servei de Biblioteques va estandarditzar un model de pictos, moltes biblioteques fan de més i de menys en l'aplicació del disseny per raons diverses. També trobem maneres diferents de difondre les categories establertes entre els usuaris. Els pictos són una eina aparentment efímera que molts professionals han fet seva, tot aportant valuoses idees pròpies. Aquest article és el resultat de demanar a més de 100 biblioteques com entenien els pictos de novel·la.
1 Introducció
Els pictogrames (pictos) de novel·la són una eina per assenyalar i destacar amb imatges representatives alguna de les característiques d'una novel·la, com ara el gènere o el format, per tal que els lectors les trobin fent un cop d'ull a la prestatgeria.
Entre un 60 i un 70 % de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona fan servir pictos per marcar visualment la col·lecció de novel·la.1 Poques pràctiques de la biblioteca pública barcelonina tenen una extensió tan gran, potser amb l'excepció de les hores del conte.
On va començar tot plegat? En un manual per promocionar la lectura editat per la Diputació de Barcelona2 apareix la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès com a model d'aquesta pràctica; ara bé, els seus bibliotecaris confessen que van treure la idea d'una trobada que es va fer a la Biblioteca Central de Terrassa. A hores d'ara, els bibliotecaris de Terrassa no recorden d'on va sortir la idea, per bé que confirmen el seu paper de pioners en aquesta pràctica.3
Els pictos intenten solucionar un problema habitual en totes les biblioteques públiques: l’orientació dels usuaris en la tria de novel·les de manera no interessada i ajustada als gustos dels lectors. En totes les circumstàncies de la vida, donar consells és complicat; també en recomanar novel·les, perquè cal no decebre les expectatives dels usuaris. Moltes vegades fins i tot ens pregunten què ens agrada a nosaltres personalment. Recomanar personalment unes lectures és, d'alguna manera, poc professional, perquè tot depèn de les fílies i les fòbies de cadascú, i no pas de criteris objectius d'aplicació universal. Aquesta necessitat d'orientació es fa més palesa com més extensa resulta la col·lecció de novel·la en si mateixa. Les lectures personals del bibliotecari o la bibliotecària ultrapassen la varietat d'estils i autors sobre els quals som consultats com a assessors de lectura.
Els lectors també s'adonen del pes excessiu de la publicitat en la promoció de nous títols de novel·la i demanen una opinió desinteressada i útil per orientar les seves lectures. La premsa especialitzada també ha deixat constància reiteradament d'aquest desencís per part dels lectors, tant pel que fa al pes del màrqueting per crear tendències com pel que fa a l'ús dels premis literaris com a estratègia promocional.4 Els autors també han denunciat el rebuig per part de les editorials d’obres amb un cert risc literari per complaure el conjunt de consumidors i que els tiratges mitjans dels best-sellers augmentin al mateix temps que disminueixen els de la resta de novel·les.5
A les biblioteques també es constata la influència de les modes que marca el mercat editorial: es fa llegir a tothom el mateix alhora durant un període relativament breu.6 Tanmateix, les biblioteques volen que les novel·les gaudeixin d'una vida llarga i profitosa. En aquest sentit, els pictos són també una bona eina per revifar l'interès per una obra.
Des de la inciativa ja comentada de la Biblioteca Central de Terrassa, la pràctica d'orientar els lectors de novel·la a partir de pictos s'ha estès a un bon nombre de biblioteques en un període temporal curt (menys de deu anys). I no solament això, moltes biblioteques han fet aportacions pròpies a aquella idea primera quan han aplicat els pictos a la seva col·lecció de novel·la. De vegades la iniciativa respon a una necessitat molt local, però d'altres mereix una reflexió sobre el sistema de pictos en si, i les seves conclusions són útils per al conjunt de les biblioteques usuàries dels pictos. Les aportacions pròpies tenen a veure amb quatre gran àrees:
- categories de novel·la
- disseny dels pictos
- eines per a la difusió dels pictos
- altres utilitats dels pictos
2 Categories per classificar les novel·les
Els pictos inicials de la Biblioteca Central de Terrassa marcaven obres a partir del gènere novel·lístic al qual pertanyien. Aquesta tria va ser estandarditzada en uns dissenys pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Algunes biblioteques, però, han afegit noves categories de gènere o d'àrea general temàtica, i encara altres van més enllà i han creat pictos que segueixen criteris qualitatius, de forma o d'autoria. Certament, l'ús de pictos dóna molt de si.
2.1 Criteri genèric bàsic
Considerem com a "pack bàsic" l'establert pel Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona, a partir d'oferir al conjunt de biblioteques una eina de disseny comuna. D'altra banda, les icones corresponen també a encapçalaments de matèria de les notícies catalogràfiques del catàleg col·lectiu de la Xarxa i, així, diferencien les novel·les segons el gènere: d'aventures, de ciència-ficció, eròtiques, fantàstiques, històriques, d'humor, policíaques, romàntiques i de terror. Més endavant s’hi va afegir la categoria "interactiva", que més aviat s'aplica a obres d'imaginació del fons infantil.
2.2 Altres criteris genèrics o d'àrea temàtica general
Un grup significatiu de biblioteques hi han afegit altres criteris temàtics. Aquestes ampliacions responen, de vegades, a la voluntat de donar continuïtat a una especialització de la biblioteca dins de la col·lecció de novel·la; altres vegades, en voler millorar l'accés a la col·lecció de novel·la, s'ha trobat a faltar una icona específica. En molts casos és evident que aquestes incorporacions són un reflex de les tendències que dominen el mercat editorial d'avui dia.
- Moltes persones busquen manuals d'autoajuda o espiritualitat, i una part d'aquest material té forma novel·lada o exemplificada en models de vida. A la Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls tenen un picto (un home) per a les novel·les de creixement personal o transmissores de valors o filosofies de vida.
- Diverses biblioteques han constatat la necessitat de diferenciar entre la novel·la policíaca (amb Marlowes, Carvalhos i Kàmienskaias) i la de misteri o d'intriga (com ara El codi da Vinci i les seves seqüeles, que avui dia formen legió, i també les obres d'autors com ara John Le Carré o Robin Cook). La categoria de misteri està incorporada a les biblioteques de Piera, Sant Pere de Riudebitlles i Santa Maria de Palautordera.
- A la Biblioteca de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat marquen específicament les novel·les centrades en les dones, el seu pensament i els seus sentiments. De fet, aquesta biblioteca està especialitzada en fons de dones. La marca és un gomet vermell a la part superior del llom. També tenen establerta aquesta categoria, i un picto específic per a novel·les de dones, a la Biblioteca de Sant Quirze del Vallès.
- La Biblioteca Vapor Vell de Barcelona té l'especialització de música en general, aplicada particularment a la col·lecció de novel·la amb un picto específic.
- La categoria gai-lèsbica en un picto està implementada a la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona. En aquesta mateixa biblioteca tenen pensat incorporar una altra categoria per a novel·la urbana en un futur proper.
- A la Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera marquen amb una icona pròpia (una mitja lluna) les novel·les ambientades en països àrabs.
- La Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet té un picto concret per a les novel·les bèl·liques i de l'oest.
- També trobem la categoria "món real" amb novel·les que tracten de racisme, amistat... a la Biblioteca Ca n'Altamira de Cerdanyola del Vallès.
- A la Biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles han substituït la categoria de novel·la romàntica per la de sentiments, que inclou la novel·la rosa tradicional i els relats de nissagues familiars.
- La categoria realisme-drama està establerta a la Biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles i és un bon comodí per agrupar les obres que escapen a les categories anteriors.
2.3 Criteris qualitatius o d'interès
"Una novel·la bona", reclamen tot sovint els usuaris. Mesurar la qualitat objectivament, més enllà de gustos personals és complicat; cal llegir l'obra, reflexionar amb una perspectiva àmplia sobre aspectes formals... En definitiva, és una tasca que ultrapassa els mitjans d'una biblioteca que actuï en solitari.
- A la Biblioteca Central de Cornellà van crear la categoria de premis literaris (el Nobel, el Planeta de fa uns anys, el Príncep d'Astúries de les Lletres...). Aquí cal anar amb cura per destriar la qualitat premiada del premi com a eina promocional de novel·les, una pràctica obertament denunciada però encara vigent. Aplicada curosament, aquesta categoria permet destacar els autors clàssics moderns.
- La Biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles disposa de la categoria d'autors clàssics, independentment de la seva procedència. També tenen previst d'incorporar-la a la Biblioteca Joan Riera Sala de Roda de Ter.
- A la biblioteca del Casino de Manresa es marquen amb una icona pròpia els best-seller. Certament, en aquesta categoria la bona qualitat literària no sempre està garantida; ara bé, es pot assumir l'èxit de l'obra i la bona acceptació d'un sector ampli del públic com un criteri de tria per part dels lectors.
2.4 Criteris de forma
Alguns aspectes formals (format, versió, llengua o tipus de lletra) de les novel·les també són criteris de tria per part dels usuaris i, per tant, es pot crear una eina (un picto) que n'afavoreixi la recuperació eficaç.
- La forma de conte o relat breu és un criteri que ja funciona a la Biblioteca Miquel Llongueras de Barcelona, i n'està prevista la implementació propera a la Biblioteca Vila de Gràcia de Barcelona. En efecte, és un tipus d'obra que té públic, i una marca iconogràfica permet una recuperació altrament impossible mitjançant el catàleg.
- A la Biblioteca Ca n'Altamira de Cerdanyola del Vallès o a la Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat es marquen amb una icona específica les novel·les que tenen versió cinematogràfica, independentment de quina sigui la forma primera.
- Des del Servei de Biblioteques i a través del catàleg col·lectiu es marquen les novel·les pensades per a persones amb dificultat lectora impreses en un cos tipogràfic gran. La marca GN és a la signatura (visible al catàleg) i al teixell; és a dir, no és un picto concret. A més a més, aquestes novel·les no s'intercalen físicament amb la resta; més aviat ocupen un espai continu a la prestatgeria. Els usuaris reclamen aquestes obres pel format (lletra més gran i més fàcil de llegir), però també pel contingut en si mateix; en aquest sentit, les obres podrien intercalar-se en el cos general de novel·la, convenientment marcades amb un picto. No ens consta que cap biblioteca tingui un picto d'aquestes característiques.
- A la Biblioteca Josep Badia i Moret de l'Ametlla del Vallès han creat pictos per a les novel·les en anglès (NE) i en francès (NF), però no estan intercalades en el gruix de la novel·la. En aquest cas, com en l'anterior, les pautes catalogràfiques del Servei de Biblioteques reserven codis específics per a les novel·les en llengües estrangeres, també en forma de signatura específica.
2.5 Autories
Així mateix, és una pràctica establerta marcar amb un picto les obres d'un autor en concret. Aquest cas l'hem trobat a la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac, on alguns autors de la col·lecció local reben un picto propi a partir d'una fotografia d'aquella persona; concretament, en tenen per a Palau i Fabre i també per a Joan Maragall.
3 Opcions de disseny en els 'pictos'
El model de pictos no està unificat a la Xarxa de Biblioteques Municipals, de manera que al llom de les novel·les podem trobar diferents models de pictos segons la biblioteca, i també diferents opcions pel que fa a l'adaptació pròpia del disseny proposat pel Servei de Biblioteques. Algunes propostes són més reeixides que d'altres i, més enllà del gust o de l'estètica formal del picto en si, cal parar esment a la visibilitat del picto un cop enganxat al llom del llibre, en relació de veïnatge amb altres lloms.
- Algunes biblioteques fan servir els pictos que es van dissenyar des de la Central de la Xarxa de Biblioteques impresos a una sola tinta (negra) sobre paper blanc. Des d’una certa distància és complicat distingir un pictograma d'un altre; tots són una silueta plena d'un únic color llis (vegeu la imatge 1).
- Una opció visualment més clara és mantenir el disseny de la Central de Biblioteques donant a cada picto un color diferent i imprimir-los tots sobre paper blanc. Les cobertes dels llibres no acostumen a ser blanques; aquest fet fa destacar els teixells i també els pictos.
- Altres biblioteques imprimeixen els pictos de la Central de la Xarxa de Biblioteques sobre papers de colors: un color per a cada categoria. Aquesta opció també és visualment clara i està en la mateixa línia que la proposta anterior: és més fàcil localitzar al prestatge un seguit d'obres a partir d'un criteri doble com és destriar un color llis i una figura iconogràfica.
- I, encara, algunes altres biblioteques han optat per dissenyar-se elles mateixes les icones a partir de recursos disponibles a Internet. La tendència és triar dissenys amb coloraines vistoses sobre un fons blanc, però sovint es confonen amb el disseny de la coberta original de la novel·la i moltes vegades es fa difícil distingir aquests pictos als prestatges. Algunes biblioteques que van implementar el sistema de pictos abans que el Servei de Biblioteques difongués un model estàndard tenen aquest tipus de disseny.
- Finalment també trobem algun cas de reelaboració del disseny aportat pel Servei de Biblioteques, per fer-lo més atractiu al públic. Recorden el punt de partida, però tenen tot un altre aire.
Imatge 1. Models de pictos emprats pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
4 Implementació dels 'pictos'
A la Xarxa de Biblioteques Municipals, les novel·les d'adults representen entre el 10,5 i el 19,5 % del fons total de llibres en la constitució de noves biblioteques. Pel que fa al manteniment de la col·lecció, amb la tramesa de lots, el percentatge augmenta: del 12,75 al 20 %, sempre segons el tipus de biblioteca i a partir del mòdul en el qual es trobi.7
En qualsevol cas, la implementació de pictos afecta un volum important de la col·lecció total i, per tant, representa un esforç considerable. La feina que comporta la implementació inicial és el factor que més desanima moltes biblioteques a l’hora de fer servir els pictos en les novel·les. D'altres, malgrat tenir uns recursos humans limitats, han fet aquest procés per etapes, moltes vegades aprofitant la baixada de feina de l'estiu.
A banda de la seva posada en marxa, els pictos necessiten, després, un manteniment en cada incorporació de fons nou. Cal assignar a una persona la responsabilitat d'aquesta feina.
Més que el procés d'implementació, és dura la tasca de substitució d'un joc de pictos per un altre. Algunes biblioteques van decidir millorar-ne el disseny quan ja tenien un sistema implantat; les impulsava la constatació que el sistema inicial era visualment poc clar i, per tant, poc eficaç.
5 Eines per a la difusió dels 'pictos'
No sempre es pensa a desenvolupar una estratègia per donar a conèixer el sistema de pictos, però és certament necessària. Els pictos en si mateixos són molt suggeridors; ara bé, una descodificació manifesta i clara facilita molt la comprensió, sobretot en presentar-la a nous usuaris. Cal fer un esforç per donar a conèixer la classificació. Les pràctiques que hem trobat en aquest sentit són molt diverses:
- Explicar la descodificació en visites guiades o en resposta a consultes adreçades al servei d'informació bibliogràfica.
- Confegir cartells amb la descodificació de cada categoria i situar-los estratègicament a la zona de novel·la.
- Editar punts de llibre que es fan servir per temporades com a recordatori de les dates de retorn del préstec.
- Editar guies de lectura per a cada gènere-tipus de novel·la, amb relacions autor-títol. La periodicitat és molt diversa i depèn molt de cada biblioteca. Com a exemple, la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès manté una guia de lectura per a cada picto, que és d'actualització mensual. Representa un esforç afegit considerable respecte del manteniment dels pictos en si, però aquests instruments són força demanats pels lectors.
- Incloure una versió mini del picto (de la mateixa mida que el cos de lletra del text) al costat de cada citació bibliogràfica a les guies de novetats de novel·la. Les guies mensuals de novetats de novel·la són molt habituals en el conjunt de biblioteques de la Xarxa, malgrat que no sempre es pensa a reforçar el coneixement dels pictos per aquesta via.
- Editar un tríptic on cada picto es relaciona amb els autors (no les obres) que més freqüenten aquell gènere. És una pràctica menys habitual, però igualment interessant, que desenvolupen a la Biblioteca Central d'Igualada.
6 Utilitat afegida dels 'pictos'
Els pictos tenen un propòsit principal: localitzar d'un cop d'ull un tipus concret de novel·la entre molts títols. L'ús de pictos per marcar novel·les a partir de criteris diferenciadors és una bona eina per orientar els lectors en la tria personal de títols per llegir, a més d'una manera bastant autònoma quan la persona es familiaritza amb el funcionament bàsic del sistema. A banda d'aquest propòsit, els pictos n'acompleixen d'altres:
- Classificar la col·lecció de novel·la. Aquest marcador que és el picto també permet separar físicament les novel·les segons cada categoria per blocs, i dintre de cadascuna seguir una altra ordenació; per exemple, l'ordre alfabètic d'autor, o del títol en el cas de les obres anònimes. La Biblioteca de Sant Pere de Riudebitlles ho ha posat en pràctica, i asseguren que amb bons resultats i una acollida excel·lent per part dels usuaris.
- Organitzar exposicions bibliogràfiques. Tenir marcades les novel·les amb pictos és un bon punt de partida per organitzar exposicions bibliogràfiques, sempre que s'hagin establert les categories pertinents. Amb un cop d'ull es pot recuperar un volum ampli d'obres que, d'altra banda, no reben una indexació específica i que, per tant, difícilment trobarem a través d'una cerca al catàleg. Algunes d'aquestes exposicions poden repetir-se anualment, coincidint amb efemèrides: el Dia Internacional de la Dona, una cerimònia de lliurament de premis cinematogràfics, etc.
7 Conclusió
Una col·lecció de novel·la gran o fins i tot mitjana pot resultar descoratjadora sense ajudes suplementàries. Les eines arriben allà on la memòria de les persones no ho pot fer; els pictos són una eina recent que en poc temps ha assolit una gran difusió a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Aparentment efímers i sense relació amb les TIC, acompleixen amb eficàcia una tasca complicada com és orientar el lector cap a la novel·la que vol llegir. Entre les virtuts dels pictos hi ha la versatilitat i l'adaptació a circumstàncies noves, fet que els augura una llarga vida.
Data de recepció: 25/03/2007. Data d'acceptació: 23/04/2007
Notes
5 Juan Goytisolo, "Literatura y mercado", Babelia (3 de febrer de 2007), p. 9.
6 Esther Tusquets, "Los lectores, la moda y la cultura", Babelia (22 d’abril de 2006), p. 9.
