[Traducción automática al español]

M. Rosa López Llebot

Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer
Sant Boi de Llobregat

info@zonaele.com



Resum [Abstract] [Resumen]

A la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, l'ús de pictogrames (pictos) per orientar la tria d'una novel·la és una pràctica cada dia més extesa. D'una banda, la seva adopció per part d'algunes biblioteques ha comportat la incorporació de pictos propis. I de l'altra, tot i que el Servei de Biblioteques va estandarditzar un model de pictos, moltes biblioteques fan de més i de menys en l'aplicació del disseny per raons diverses. També trobem maneres diferents de difondre les categories establertes entre els usuaris. Els pictos són una eina aparentment efímera que molts professionals han fet seva, tot aportant valuoses idees pròpies. Aquest article és el resultat de demanar a més de 100 biblioteques com entenien els pictos de novel·la.


1 Introducció

Els pictogrames (pictos) de novel·la són una eina per assenyalar i destacar amb imatges representatives alguna de les característiques d'una novel·la, com ara el gènere o el format, per tal que els lectors les trobin fent un cop d'ull a la prestatgeria.

Entre un 60 i un 70 % de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona fan servir pictos per marcar visualment la col·lecció de novel·la.1 Poques pràctiques de la biblioteca pública barcelonina tenen una extensió tan gran, potser amb l'excepció de les hores del conte.

On va començar tot plegat? En un manual per promocionar la lectura editat per la Diputació de Barcelona2 apareix la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès com a model d'aquesta pràctica; ara bé, els seus bibliotecaris confessen que van treure la idea d'una trobada que es va fer a la Biblioteca Central de Terrassa. A hores d'ara, els bibliotecaris de Terrassa no recorden d'on va sortir la idea, per bé que confirmen el seu paper de pioners en aquesta pràctica.3

Els pictos intenten solucionar un problema habitual en totes les biblioteques públiques: l’orientació dels usuaris en la tria de novel·les de manera no interessada i ajustada als gustos dels lectors. En totes les circumstàncies de la vida, donar consells és complicat; també en recomanar novel·les, perquè cal no decebre les expectatives dels usuaris. Moltes vegades fins i tot ens pregunten què ens agrada a nosaltres personalment. Recomanar personalment unes lectures és, d'alguna manera, poc professional, perquè tot depèn de les fílies i les fòbies de cadascú, i no pas de criteris objectius d'aplicació universal. Aquesta necessitat d'orientació es fa més palesa com més extensa resulta la col·lecció de novel·la en si mateixa. Les lectures personals del bibliotecari o la bibliotecària ultrapassen la varietat d'estils i autors sobre els quals som consultats com a assessors de lectura.

Els lectors també s'adonen del pes excessiu de la publicitat en la promoció de nous títols de novel·la i demanen una opinió desinteressada i útil per orientar les seves lectures. La premsa especialitzada també ha deixat constància reiteradament d'aquest desencís per part dels lectors, tant pel que fa al pes del màrqueting per crear tendències com pel que fa a l'ús dels premis literaris com a estratègia promocional.4 Els autors també han denunciat el rebuig per part de les editorials d’obres amb un cert risc literari per complaure el conjunt de consumidors i que els tiratges mitjans dels best-sellers augmentin al mateix temps que disminueixen els de la resta de novel·les.5

A les biblioteques també es constata la influència de les modes que marca el mercat editorial: es fa llegir a tothom el mateix alhora durant un període relativament breu.6 Tanmateix, les biblioteques volen que les novel·les gaudeixin d'una vida llarga i profitosa. En aquest sentit, els pictos són també una bona eina per revifar l'interès per una obra.

Des de la inciativa ja comentada de la Biblioteca Central de Terrassa, la pràctica d'orientar els lectors de novel·la a partir de pictos s'ha estès a un bon nombre de biblioteques en un període temporal curt (menys de deu anys). I no solament això, moltes biblioteques han fet aportacions pròpies a aquella idea primera quan han aplicat els pictos a la seva col·lecció de novel·la. De vegades la iniciativa respon a una necessitat molt local, però d'altres mereix una reflexió sobre el sistema de pictos en si, i les seves conclusions són útils per al conjunt de les biblioteques usuàries dels pictos. Les aportacions pròpies tenen a veure amb quatre gran àrees:


2 Categories per classificar les novel·les

Els pictos inicials de la Biblioteca Central de Terrassa marcaven obres a partir del gènere novel·lístic al qual pertanyien. Aquesta tria va ser estandarditzada en uns dissenys pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Algunes biblioteques, però, han afegit noves categories de gènere o d'àrea general temàtica, i encara altres van més enllà i han creat pictos que segueixen criteris qualitatius, de forma o d'autoria. Certament, l'ús de pictos dóna molt de si.


2.1 Criteri genèric bàsic

Considerem com a "pack bàsic" l'establert pel Servei de biblioteques de la Diputació de Barcelona, a partir d'oferir al conjunt de biblioteques una eina de disseny comuna. D'altra banda, les icones corresponen també a encapçalaments de matèria de les notícies catalogràfiques del catàleg col·lectiu de la Xarxa i, així, diferencien les novel·les segons el gènere: d'aventures, de ciència-ficció, eròtiques, fantàstiques, històriques, d'humor, policíaques, romàntiques i de terror. Més endavant s’hi va afegir la categoria "interactiva", que més aviat s'aplica a obres d'imaginació del fons infantil.


2.2 Altres criteris genèrics o d'àrea temàtica general

Un grup significatiu de biblioteques hi han afegit altres criteris temàtics. Aquestes ampliacions responen, de vegades, a la voluntat de donar continuïtat a una especialització de la biblioteca dins de la col·lecció de novel·la; altres vegades, en voler millorar l'accés a la col·lecció de novel·la, s'ha trobat a faltar una icona específica. En molts casos és evident que aquestes incorporacions són un reflex de les tendències que dominen el mercat editorial d'avui dia.


2.3 Criteris qualitatius o d'interès

"Una novel·la bona", reclamen tot sovint els usuaris. Mesurar la qualitat objectivament, més enllà de gustos personals és complicat; cal llegir l'obra, reflexionar amb una perspectiva àmplia sobre aspectes formals... En definitiva, és una tasca que ultrapassa els mitjans d'una biblioteca que actuï en solitari.


2.4 Criteris de forma

Alguns aspectes formals (format, versió, llengua o tipus de lletra) de les novel·les també són criteris de tria per part dels usuaris i, per tant, es pot crear una eina (un picto) que n'afavoreixi la recuperació eficaç.


2.5 Autories

Així mateix, és una pràctica establerta marcar amb un picto les obres d'un autor en concret. Aquest cas l'hem trobat a la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac, on alguns autors de la col·lecció local reben un picto propi a partir d'una fotografia d'aquella persona; concretament, en tenen per a Palau i Fabre i també per a Joan Maragall.


3 Opcions de disseny en els 'pictos'

El model de pictos no està unificat a la Xarxa de Biblioteques Municipals, de manera que al llom de les novel·les podem trobar diferents models de pictos segons la biblioteca, i també diferents opcions pel que fa a l'adaptació pròpia del disseny proposat pel Servei de Biblioteques. Algunes propostes són més reeixides que d'altres i, més enllà del gust o de l'estètica formal del picto en si, cal parar esment a la visibilitat del picto un cop enganxat al llom del llibre, en relació de veïnatge amb altres lloms.

Models de pictos emprats pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona

Imatge 1. Models de pictos emprats pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona


4 Implementació dels 'pictos'

A la Xarxa de Biblioteques Municipals, les novel·les d'adults representen entre el 10,5 i el 19,5 % del fons total de llibres en la constitució de noves biblioteques. Pel que fa al manteniment de la col·lecció, amb la tramesa de lots, el percentatge augmenta: del 12,75 al 20 %, sempre segons el tipus de biblioteca i a partir del mòdul en el qual es trobi.7

En qualsevol cas, la implementació de pictos afecta un volum important de la col·lecció total i, per tant, representa un esforç considerable. La feina que comporta la implementació inicial és el factor que més desanima moltes biblioteques a l’hora de fer servir els pictos en les novel·les. D'altres, malgrat tenir uns recursos humans limitats, han fet aquest procés per etapes, moltes vegades aprofitant la baixada de feina de l'estiu.

A banda de la seva posada en marxa, els pictos necessiten, després, un manteniment en cada incorporació de fons nou. Cal assignar a una persona la responsabilitat d'aquesta feina.

Més que el procés d'implementació, és dura la tasca de substitució d'un joc de pictos per un altre. Algunes biblioteques van decidir millorar-ne el disseny quan ja tenien un sistema implantat; les impulsava la constatació que el sistema inicial era visualment poc clar i, per tant, poc eficaç.


5 Eines per a la difusió dels 'pictos'

No sempre es pensa a desenvolupar una estratègia per donar a conèixer el sistema de pictos, però és certament necessària. Els pictos en si mateixos són molt suggeridors; ara bé, una descodificació manifesta i clara facilita molt la comprensió, sobretot en presentar-la a nous usuaris. Cal fer un esforç per donar a conèixer la classificació. Les pràctiques que hem trobat en aquest sentit són molt diverses:


6 Utilitat afegida dels 'pictos'

Els pictos tenen un propòsit principal: localitzar d'un cop d'ull un tipus concret de novel·la entre molts títols. L'ús de pictos per marcar novel·les a partir de criteris diferenciadors és una bona eina per orientar els lectors en la tria personal de títols per llegir, a més d'una manera bastant autònoma quan la persona es familiaritza amb el funcionament bàsic del sistema. A banda d'aquest propòsit, els pictos n'acompleixen d'altres:


7 Conclusió

Una col·lecció de novel·la gran o fins i tot mitjana pot resultar descoratjadora sense ajudes suplementàries. Les eines arriben allà on la memòria de les persones no ho pot fer; els pictos són una eina recent que en poc temps ha assolit una gran difusió a la Xarxa de Biblioteques Municipals. Aparentment efímers i sense relació amb les TIC, acompleixen amb eficàcia una tasca complicada com és orientar el lector cap a la novel·la que vol llegir. Entre les virtuts dels pictos hi ha la versatilitat i l'adaptació a circumstàncies noves, fet que els augura una llarga vida.


Data de recepció: 25/03/2007. Data d'acceptació: 23/04/2007




Notes

1 El gener de 2007 vam enviar una breu enquesta per correu electrònic a 112 biblioteques de la Xarxa de Biblioteques municipals de la Diputació de Barcelona; pertanyien a una mostra significativa per tipus de biblioteca o situació geogràfica. Van respondre 87 biblioteques, 56 de les quals (el 64 %) afirmaven utilitzar pictos per a les novel·les. També demanàvem detalls sobre usos propis de cada biblioteca pel que fa als pictos, com es podrà constatar més endavant.

2 Catàleg d'experiències per al foment de la lectura a les Biblioteques de la Xarxa (Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura, Servei de Biblioteques, 2001).

3 Una curiositat: en un moment de la pel·lícula The Station Agent, traduïda aquí com a Vías cruzadas, ambientada en una zona rural de Nova Jersey (els Estats Units), un dels personatges principals fa cap a la biblioteca pública local per endur-se’n llibres en préstec: hi podem veure la zona de novel·la amb tot de pictos enganxats als lloms. The Station Agent és una pel·lícula de 2003 dirigida per Thomas MacCarthy que va ser premiada al Festival de Sundance 2003. Es va estrenar als cinemes espanyols el febrer de 2004 i també s'ha emès pel Canal+, però encara no està editada en DVD.

4 Ricard Ruiz Garzón, "Disculpa a todos los lectores: ¿tiene el sector la culpa de la crisis prescriptora?", Libros: suplemento semanal de literatura, núm. 14 (gener de 2007), p. 1.
Ricard Ruiz Garzón, "Los premios no vienen de París: ¿tienen sentido tantos galardones literarios?", Libros: suplemento semanal de literatura, núm. 18 (febrer de 2007), p. 1.

5 Juan Goytisolo, "Literatura y mercado", Babelia (3 de febrer de 2007), p. 9.

6 Esther Tusquets, "Los lectores, la moda y la cultura", Babelia (22 d’abril de 2006), p. 9.

7 Elisabet Gibert Riba, Glòria Pérez Salmerón, Política de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (Barcelona: Servei de Biblioteques, 2003).