[Versión castellana]

José Ángel Martínez Usero

E. U. de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Complutense de Madrid

joseangel@caelo.eubd.ucm.es

Resum [Abstract] [Resumen]

En aquest text s'analitzen la legislació, la normativa i les directrius que existeixen sobre l'accessibilitat a la informació i al coneixement en les unitats d'informació i, en concret, en les biblioteques públiques com a serveis per a tots els usuaris. S'hi sistematitzen les principals directrius que cal considerar a l'hora d'oferir un servei d'informació públic, que inclou principalment: l'accés a les instal·lacions de la biblioteca, la senyalització i l'orientació en el context de la biblioteca, l'accés a la col·lecció i les diferents tipologies de documents, com també la comunicació i transmissió d'informació. El conjunt de directrius aportades pot ser útil a la comunitat bibliotecària per planificar o dissenyar serveis d'informació públics adaptats per a tothom, on es garanteixi l'accés integral a la informació.

1 Introducció

Les biblioteques representen una important font de recursos educatius per a nens, joves i adults; promouen la lectura i la investigació i serveixen als ciutadans de via d'apropament a la cultura i l'art mitjançant l'ús en sala i el préstec de llibres, revistes, còmics, discos, vídeos, DVD, etc. Les biblioteques, siguin presencials o virtuals, tenen una rellevància especial per a persones amb determinades discapacitats, atès que són un espai d'accés a la informació i al coneixement. A més, les biblioteques són un dels principals llocs d'estudi i d'intercanvi d'informació educativa. Per la seva importància, i pel caràcter públic de la majoria de biblioteques, s'ha de garantir a tots els ciutadans l'accessibilitat física a les instal·lacions i l'accés a la informació i la documentació.

Recentment, alguns ajuntaments com ara els de A Coruña, Àvila o Motril, en col·laboració amb l'ONCE i l'IMSERSO, han posat en marxa plans d'infoaccessibilitat que constitueixen una eina global per garantir a tots els ciutadans, incloses les persones amb discapacitat, l'accés als nous serveis i les noves aplicacions de la societat de la informació. Els problemes d'accés a la informació no són exclusius del web, ja que ordinadors, cartells, fullets informatius, punts d'informació digital, etc. també representen grans problemes per a persones amb discapacitat si no es tenen en compte criteris de disseny per a tots.

Els problemes d'accés a la informació en els serveis web es van analitzar en l'article "Directrius per millorar l'accessibilitat als recursos electrònics en els serveis d'informació públics" (BiD, núm. 17). L'objectiu d'aquest article és exposar els principals elements que afavoreixen un accés correcte i eficient a la informació no electrònica a les biblioteques. Amb aquesta finalitat, s'hi analitzen la legislació, la normativa i les directrius bibliotecàries que tenen una relació directa amb l'accés a la informació i s'hi presenten una sèrie de recomanacions per millorar l'accés a les instal·lacions de la biblioteca, la senyalització i l'orientació en el context de la biblioteca, l'accés a la col·lecció i les diferents tipologies de documents, com també la comunicació i transmissió d'informació.

2 Legislació, normativa i directrius aplicables

A Espanya, la Llei 13/1982 d'integració social dels minusvàlids reconeix a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials el dret a la completa realització personal i la total integració social. A més, les mesures que tendeixin a la promoció educativa, cultural, laboral i social dels minusvàlids es duran a terme mitjançant la integració en les institucions de caràcter general, i no en serveis o centres especials segregats, als quals s'haurà de recórrer només quan la discapacitat sigui profunda i, per tant, la integració no sigui possible. Pel que fa als edificis públics i a les vies públiques, s'efectuaran de tal manera que resultin accessibles i utilitzables per als minusvàlids.

A Espanya creix la sensibilitat entorn d'aquest tema, però manquen programes definits de serveis bibliotecaris d'aquest tipus. S'ha avançat més en qüestions d'accessibilitat física, amb millores a les instal·lacions, que no pas en els serveis concrets.¹ A continuació es presenta una recopilació de les principals directrius relatives a l'accés a la informació en la biblioteca pública que tenen en consideració tant els aspectes físics i materials d'accés a la informació com els condicionants en l'accés a la informació electrònica.

En el Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública² s'especifica que la biblioteca pública ha d'oferir "serveis i materials especials per als usuaris que per una raó o altra no poden fer ús dels serveis i materials ordinaris, per exemple, minories lingüístiques, persones amb discapacitats o persones en hospitals o presons".

En les Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo del servicio de bibliotecas públicas³ s'especifiquen un conjunt d'aspectes necessaris per garantir a tots els usuaris l'accés a la informació.

• Igualtat. La biblioteca pública ofereix accés al coneixement, la informació i les obres de la imaginació per mitjà d'una sèrie de recursos i serveis, i està a disposició de tots els membres de la comunitat, independentment de la raça, la nacionalitat, l'edat, el sexe, la religió, l'idioma, la discapacitat, la condició econòmica i laboral o el nivell d'instrucció.



• Accés universal. El nivell de finançament, l'esquema dels serveis, el disseny dels edificis i els seus horaris s'han de planificar d'acord amb el concepte d'accés universal com a principi indispensable. La biblioteca ha de garantir un accés fàcil a tots els usuaris, especialment a les persones amb alguna discapacitat física o sensorial.



• Adquisicions. La biblioteca ha de tenir en compte les necessitats especials de les persones grans o amb alguna discapacitat i l'accés a la informació en línia.



• La col·lecció. Els fons hauran d'incloure un accés a formats adequats a determinats grups de clients, com ara el Braille o llibres sonors per als invidents. Les tecnologies de la informació i la comunicació s'hauran d'utilitzar per tal de facilitar un apropament als fons i a altres fonts d'informació, tant de dintre de la biblioteca com de llocs aïllats.



• Els serveis. La biblioteca pública ha de disposar de serveis mòbils adreçats a les persones que no poden anar-hi a causa, per exemple, d'una discapacitat física o sensorial o per manca de transports.



• Equipaments. La biblioteca ha d'oferir l'accés als equips electrònics, informàtics i audiovisuals necessaris, mitjançant ordinadors amb connexió a Internet, catàlegs d'accés públic, lectors de microformes, magnetòfons, projectors de diapositives i equips per a invidents i discapacitats físics.



• Materials i tecnologies especials. La biblioteca s'ha d'esforçar a organitzar:
• equips i material de lectura especials per a persones amb alguna discapacitat física o sensorial, com ara els sords i els invidents;
• materials especials per a les persones amb dificultats per aprendre, com ara materials de lectura fàcil i cintes d'àudio;
• noves tecnologies, com ara sintetitzadors de discurs per a invidents, catàlegs d'accés en línia i d'altres.

• Atenció al client. La biblioteca pública ha de tenir una política d'atenció al client positiva, i tot el seu personal ha de rebre una formació elemental sobre com tractar les persones amb alguna discapacitat.



• Difusió. Entre les activitats de difusió i promoció de la biblioteca, s'han de concebre campanyes per respondre a les necessitats de persones que tenen alguna discapacitat física o sensorial.

En les Pautas sobre los servicios de las bibliotecas públicas⁴ es fan especificacions quant a l'accessibilitat física: "les biblioteques públiques han de comptar amb un accés fàcil per a qualsevol tipus d'usuari i en particular per a les persones amb discapacitats físiques". I també pel que fa a l'accessibilitat a la informació:

• Les biblioteques públiques han d'estendre els seus serveis al conjunt de tota la comunitat. Per aquest motiu, han d'organitzar serveis adreçats a grups especials, com ara: (1) provisió de materials i equipament especial destinats a persones amb discapacitats físiques, i (2) provisió de materials per a persones amb dificultats d'aprenentatge.



• "Les biblioteques han de posar a disposició dels usuaris equipaments que facilitin el servei a persones amb discapacitats: ordenadors adaptats, lupes, escàners de veu".

Igualment, en les Pautas para el servicio de acceso a Internet en las bibliotecas públicas,⁵ quant a l'accessibilitat a la informació, s'especifica que:

• "La biblioteca ha de reservar, en funció de la disponibilitat, un nombre suficient d’ordinadors amb accés públic a Internet adaptats a persones amb discapacitats. Com a mínim es reservarà de manera permanent un ordinador per a aquesta finalitat, el qual podrà ser utilitzat pel públic general quan no l’utilitzin persones amb discapacitats".



• En els annexos també s'especifiquen els requeriments tècnics bàsics que ha de complir un ordinador per a l'accés a Internet. Es tracta d'indicacions bàsiques, basades en l'ús de programari de propietat, i sense una menció exclusiva de la instal·lació d'ajuts tècnics que garanteixin l'accés a la informació dels usuaris amb discapacitat.

3 Elements que garantiran l'accessibilitat integral

Quant a les facilitats que han de preveure les biblioteques per a usuaris amb necessitats especials, i partint del fet que hi ha un marc jurídic a escala internacional i en els àmbits nacional i regional que en regula i protegeix els drets, hi ha molts aspectes que cal considerar.

Cada grup d'usuaris discapacitats presenta necessitats específiques pel que fa a l'eliminació de barreres físiques,⁶ per exemple: els discapacitats físics requereixen rampes, passamans, barres, elements amb altures especials i superfícies uniformes, entre d'altres; els discapacitats auditius necessiten senyals lluminosos d'emergència, telèfons amb volums graduables i un ajut personalitzat; els cecs i deficients visuals requereixen contrastos de color en els accessos per facilitar-ne la identificació, senyalització en alt relleu o en alfabet Braille, àrees lliures d'obstacles que podrien danyar-los i avisos que els permetin conèixer la presència de vores, rampes, esglaons, etc. Seguint aquestes pautes, les biblioteques han de procurar que no hi hagi cap tipus d'impediment que restringeixi o limiti el servei a aquestes persones. De la mateixa manera, també han de procurar que l'accés als documents, la informació i el coneixement de la biblioteca, i a les fonts externes disponibles, es realitzi en condicions d'igualtat. Per al compliment d'aquest objectiu s'ha de considerar un conjunt d'aspectes que facilitaran l'accés al coneixement per part dels usuaris discapacitats.

A continuació s'indiquen els principals criteris per garantir l'accessibilitat a la informació disponible a les biblioteques. Els criteris s'han extret de la legislació, de les normes i directrius esmentades anteriorment i d'una revisió bibliogràfica de la literatura científica existent.

3.1 Accés a les instal·lacions

3.1.1 Arribada a la biblioteca

• El transport públic que arriba fins a la biblioteca ha de ser accessible.



• La biblioteca pública ha de disposar de serveis mòbils adreçats a les persones que no poden anar a una biblioteca, per exemple, a causa d'una discapacitat física o sensorial o de la manca de transports.



• L'edifici ha de disposar d'un nombre suficient de places d'aparcament reservades a persones amb discapacitat.



• Han d'existir itineraris accessibles des de les parades de transport públic més properes, les places d'aparcament accessibles i altres punts que resultin d'interès, fins a l'entrada principal de la biblioteca.

3.1.2 Accés a l'edifici

• Per facilitar-ne la localització, les portes s'hauran de diferenciar cromàticament i contrastar amb els elements del seu voltant. Quan sigui necessari, s'identificaran amb un text i una imatge icònica de dimensions suficientment grans perquè es pugui llegir des d'una distància de cinc metres, i amb prou contrast.



• Als passadissos poden fer-se servir entornpeus, diferenciats cromàticament de les parets, que aportin informació i orientin. Els sòcols i les bandes-guia també poden dur a terme aquestes funcions.



• En cas que l'accés a l'entrada impliqui un canvi de nivell, es requeriran escales, rampes o ascensors accessibles.



• A les escales caldrà col·locar franges de senyalització de textura i color contrastats abans del primer esglaó i després de l'últim. Hauran de ser de la mateixa longitud que l'esglaó i es prolongaran 1,20 cm en ambdós extrems. Aquestes franges han de tenir un paviment tàctil d'estria paral·lel al caire de les escales i contrastat visualment amb la resta del paviment circumdant.



• Les rampes s'han de senyalitzar mitjançant una franja tàctil d'estria al principi i al final, de les mateixes característiques que les que s'instal·lin a les escales.



• Els ascensors cal que disposin d'encaixos a una alçària d'entre 90 i 120 cm, separats de les cantonades una distància mínima de 40 cm. La informació de l'encaix es representarà en alt relleu contrastat i Braille. Cal que els botons tinguin una mida superior a 2 cm. Convé evitar els botons emmarcats, ja que han de sobresortir clarament del plafó. En cap cas no s'utilitzaran botons en baix relleu ni tèrmics. Els indicadors de parada o d'alarma han de tenir una forma i un color diferents de la resta de botons. S'hi han d'instal·lar intercomunicadors visuals que garanteixin la transmissió d'informació a les persones sordes o amb limitacions per a la comunicació. Les parades s'han de senyalitzar amb un indicador sonor i amb informació visual que indiqui la planta de les parades immediates i altres moviments de pujada i baixada.



• Els aparells elevadors especials s'han d'instal·lar en llocs on no sigui possible instal·lar una rampa de pendent adequada o un ascensor.

3.2 Senyalització i orientació a les instal·lacions

3.2.1 Senyalització interior de l'edifici

• Els senyals i plafons informatius han d'estar situats al costat de l'entrada de l'edifici públic i cal que siguin fàcilment localitzables.



• Els senyals i plafons informatius interiors han de ser clarament perceptibles i comprensibles per a qualsevol persona.



• Tota la informació s'ha de poder llegir des de distàncies molt curtes (l'ideal seria que qualsevol persona pogués apropar-se fins a 5 cm), per la qual cosa se situarà de manera que l'usuari pugui apropar-s'hi, sense obstacles al davant.



• S'aconsella disposar d'una doble senyalització tàctil a una alçària d'entre 95 i 125 cm, centrada a 1,10 m.

3.2.2 Presentació de la informació

• La informació rellevant s'ha de presentar, com a mínim, en formats visual i acústic, encara que també es podrà presentar en format tàctil.

La informació visual:

• El color dels caràcters ha de contrastar suficientment amb el del fons, i aquest amb el del seu entorn.



• Els colors i símbols s'utilitzaran d'acord amb codis o formes normalitzats.



• La mida dels caràcters dependrà de la distància des de la qual s'hagi de veure la informació (per exemple, si la distància de lectura és de cinc metres, la mida de lletra ha de ser de 14 cm; i si la distància de lectura és d'un metre, la mida de lletra ha de ser de 2,8 cm).

La informació acústica:

• Abans de l'emissió de la informació, un senyal servirà com a advertència.



• Serà una informació audible però no molesta per als usuaris sense discapacitat auditiva.



• El senyal ha d'amplificar-se a través de bucles magnètics per a usuaris de pròtesis auditives (audiòfon i implant coclear) i, així, facilitar la percepció d'informació per part de persones amb limitacions per a l'audició.

La informació tàctil:

• Es proporciona a través de textures rugoses, i caràcters en alt relleu i en Braille.



• Les textures rugoses s'han d'utilitzar per als paviments.



• Cal que els caràcters en alt relleu s'ubiquin a la part superior del senyal, centrats o justificats per l'esquerra.



• Els caràcters en Braille s'han d'ubicar a la part inferior esquerra.

Els plafons informatius:

• Han de ser fàcilment perceptibles i contenir informació simple i fàcilment comprensible, sigui quina sigui la modalitat sensorial en què es presentin.



• La seva alçària ha de ser adequada per a qualsevol usuari, inclosos els usuaris en cadira de rodes i les persones de talla baixa.

Els mapes, els plànols i les maquetes:

• Haurien de ser reproduïts, com a mínim, en formats visual i tàctil.



• Poden utilitzar-se diferents textures per representar diferents tipus d'informació.

3.2.3 Accés als serveis d'informació

• Les àrees i els taulells de recepció, les portes interiors i els passadissos han de ser accessibles.



• El mobiliari ha de ser polivalent, especialment quan es disposi d'una taula per firmar documents. Aquesta taula ha de permetre l'apropament d'una persona amb mobilitat reduïda (PMR) en cadira de rodes. És convenient que es disposi de cadires regulables, o almenys graduables a dues alçades, per a persones amb dificultats per aixecar-se o asseure's.



• Hi ha d'haver sistemes d'alarma auditius, visuals i lluminosos.



• El centre ha de comptar amb lavabos accessibles, senyalitzats amb el símbol internacional d'accessibilitat.



• Si disposa de cafeteria o de restaurant, aquests serveis han de complir les característiques d'accessibilitat bàsiques.

3.3 Accés a la col·lecció

3.3.1 Distribució i etiquetatge

• A les sales, les dimensions i la distribució del mobiliari han de permetre el desplaçament d'una persona amb mobilitat reduïda i no provocar cap risc d'accident a usuaris cecs o amb visió reduïda.



• La col·locació dels documents ha de facilitar que els usuaris puguin visualitzar-los i abastar-los.



• Els etiquetatges de les lleixes i dels documents (classificació i signatura almenys) s'han de realitzar amb un contrast suficient i en una mida de lletra que en permeti la visualització des de distàncies llargues i la lectura des de 5 cm.



• La il·luminació de les sales ha de ser adequada, i cal disposar de la possibilitat d'utilitzar un llum addicional, de caràcter opcional, a les prestatgeries i a les taules de lectura.

3.3.2 La informació impresa

A continuació s'especifiquen alguns criteris fonamentals per tal que la informació impresa, sobretot la que la biblioteca produeix per difondre els seus productes i serveis, pugui estar disponible a tots els usuaris potencials.

• L'enquadernació ha de permetre l'obertura del document per qualsevol pàgina, i que es pugui mantenir obert sense la necessitat de subjecció. Les enquadernacions d'anelles o d'espiral són les més fàcils de manejar.



• El paper ha de ser no lliscant, mat, no gaire setinat ni plastificat, de color os, o pastís (blau o groc), i amb un gramatge que eviti que es transparenti el que hi hagi escrit a l'altra cara.



• El contrast entre el color del paper i la lletra ha de ser alt. El millor contrast s'aconsegueix amb paper de color blanc, crema o groc i tinta negra. El fons del text ha de ser llis.



• La composició ha de ser simple i uniforme al llarg del document. El text ha d'estar alineat per l'esquerra, i els paràgrafs, en bloc, sense centrar. L'espai en els marges esquerre i dret ha de ser ampli. L'espai entre línies dependrà del tipus de font que s'utilitzi. Es recomana que l'espaiat sigui d'una mida igual al 25-30 % de la mida de la font. La informació s'ha d'estructurar mitjançant l'ús de paràgrafs curts, llistes i vinyetes.



• La lletra ha de ser de mida gran (es recomana la de 14 punts o, com a mínim, 12), i s'han d'escollir fonts llegibles (Verdana, Arial, Helvètica o Universal) i amb números clars. S'ha de procurar no escriure frases completes en majúscules, ja que d'aquesta manera s'eliminen pistes que faciliten la lectura, com ara la diferència d'altura de les lletres. La cursiva s'utilitzarà per emfatitzar alguna paraula; no és recomanable per a text continu. Els encapçalaments han de ser clarament diferents (en negreta, en un altre color, de mida més gran, etc.).



• Tota informació gràfica s'ha d'acompanyar d'una descripció textual del seu contingut.



• El llenguatge ha de ser senzill, i ha d'intentar prescindir de tecnicismes i acrònims.



• La biblioteca ha de preveure la possibilitat que la informació (en especial, la relativa al funcionament i als serveis del centre) s'ofereixi en altres formats complementaris o substitutius de l'imprès, com ara l'electrònic, l'auditiu, el visual (llums, signes, senyals, moviment), el tàctil (Braille) o el gràfic.

3.3.3 Format dels documents

Els fons de la biblioteca han d'incloure formats adequats per a l'accés de determinats grups d'usuaris.

Usuaris amb discapacitat visual:

• Braille
• documents amb mida de lletra gran
• audiovisuals amb audiodescripcions
• electrònic accessible

Usuaris amb discapacitat auditiva:

• documents impresos amb text senzill, gràfics i icones
• audiovisuals amb subtítols

Usuaris amb discapacitat motriu:

• documents que no requereixin ser oberts
• documents amb anelles que en facilitin l'obertura i el suport sobre faristols

Usuaris amb discapacitat cognitiva:

• documents de lectura fàcil, amb un llenguatge clar i senzill
• documents gràfics i icònics
• documents audiovisuals

3.4 Comunicació i transmissió d'informació

La biblioteca ha de garantir un accés correcte a la informació, l'assistència adequada a qualsevol usuari, independentment de la seva discapacitat, i la comunicació eficient amb el públic en general.

3.4.1 Comunicació d'informació corporativa

• Tota la documentació impresa que es posi a disposició dels usuaris de la biblioteca, inclòs el carnet de soci, ha de complir les condicions d'accessibilitat referents a la informació impresa recollides més amunt.



• L'etiquetatge dels llibres, les revistes, el material audiovisual i d'altres han de ser clarament perceptibles per a tothom, motiu pel qual han de comptar amb un llenguatge clar i simple.



• La biblioteca hauria de disposar, addicionalment, de sistemes de comunicació alternativa que facilitin la transmissió d'informació a persones amb limitacions per a la comunicació (tauler o plantilla de comunicació, i també comunicador electrònic).



• El personal d'atenció al públic ha de tenir coneixements bàsics sobre llengua de signes, o disposar de l'assistència d'un intèrpret de llengua de signes, ja sigui presencial o pel sistema de videoconferència.

3.4.2 Atenció a l'usuari

• La biblioteca pública ha de tenir una política positiva d'atenció al client, i tot el personal ha de rebre formació elemental sobre com tractar persones amb discapacitats.



• La biblioteca ha de disposar de serveis de formació i orientació en la recerca d'informació, i els tècnics encarregats de dur a terme aquests serveis han de tenir coneixement suficient sobre els diferents tipus de discapacitat, i sobre com tractar les persones amb les discapacitats esmentades.

4 Conclusions

Les biblioteques públiques tenen la responsabilitat d'assegurar un accés adequat a la informació a tots els usuaris. Per aquesta raó, la confecció d'un pla d'infoaccessibilitat global pot ser una solució idònia.

Ja no es pot considerar la garantia d'accés a la informació com un conjunt d'accions en el context dels serveis d'extensió bibliotecària. Ans al contrari, l'accés a la informació a les biblioteques és un dret de tots els ciutadans i ha d'estar garantit com un servei per defecte, especialment en les biblioteques públiques.

Els elements que garanteixen l'accessibilitat integral a la informació són: el correcte accés a les instal·lacions, mitjançant elements que no representin una barrera arquitectònica; la correcta senyalització i orientació a l'interior de les instal·lacions i el desenvolupament d'una col·lecció heterogènia, que integri diferents formats i garanteixi l'existència d'informació per a tots els usuaris. Igualment, cal posar cura en la transmissió d'informació a la biblioteca i en l'atenció dispensada als usuaris amb alguna discapacitat.

5 Bibliografia

Caja Madrid. - Obra Social. "¡Pregúntame sobre accesibilidad y ayudas técnicas!". <http://sid.usal.es/idocs/F8/FDO9173/indice/indice.htm>. [Consulta 22/03/2007]. Guía completa en pdf: <http://www.obrasocialcajamadrid.es/Ficheros/CMA/ficheros/OSSolidaridad_Preguntame.PDF>. [Consulta 22/03/2007].

Casado, D. (1983). "Acceso de las personas con discapacidades y de la discapacidad a las bibliotecas". En: Discapacidad y bibliotecas. Madrid: Ministerio de Cultura.

Cerdeiras Uria, Mercedes; Pena Coldeira, Ana María (2004). "SACX: Servicio de Atención á Comunidade Xorda en la Biblioteca Fórum Metropolitano". En: II Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas. Salamanca, 17, 18 y 19 de noviembre de 2004. <http://travesia.mcu.es/documentos/congreso_2bp/2a_sesion/comunicacion04.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

Gómez Hernández, José A. (2002). Gestión de bibliotecas. Murcia: DM.

IFLA/Unesco (1994). Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública. IFLA. <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/span.htm>. [Consulta 22/03/2007].

IFLA (2002). Directrices para los servicios bibliotecarios dirigidos a personas con dislexia. Gyda Skat Nielsen y Birgitta Irvall. La Haya, IFLA.

IFLA (2001). Pautas para bibliotecas al servicio de pacientes de hospital, ancianos y discapacitados en centros de atención de larga duración. IFLA. <http://www.ifla.org/VII/s9/nd1/iflapr-69s.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

IFLA (2000). Lineamientos para los servicios bibliotecarios para personas sordas. (Informes profesionales de IFLA; nº. 24). <http://www.ifla.org/VII/s9/nd1/iflapr-64s.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

IFLA (1998). Guidelines for library service to braille users. La Haya. <http://www.ifla.org/VII/s31/pub/guide.htm>. [Consulta 22/03/2007].

Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2005). Pautas para el servicio de acceso a Internet en las bibliotecas públicas. Madrid. <http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_internetbp.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2002). Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo del servicio de bibliotecas públicas. Madrid. <http://travesia.mcu.es/documentos/directrices_servicio_bp.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2002). Pautas sobre los servicios de bibliotecas públicas. Madrid. <http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_servicios.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

Rodríguez Parada, Concepción (2002). "La biblioteca pública: un servicio ligado a un proyecto de ciudad". Anales de documentación, núm. 5, p. 303-308.

Solares, Renato (2004). "Dieciséis cuestionamientos relativos a la planeación de edificios para bibliotecas públicas". Producción, comunicación y servicios, año 4, nº 57, p. 8-17.

Sook Lee, Young (2005). "The impact of ICT on library services for the visual impaired". LNCS, nº 3815, p. 44-51.

Technosite. Planes de infoaccesibilidad. <http://www.technosite.es/planinfoaccesibilidad.asp>. [Consulta 22/03/2007].

Data de recepció: 05/06/2006. Data d'acceptació: 30/07/2006.

---

Notes

¹ José A. Gómez Hernández, Gestión de bibliotecas. (Murcia: DM, 2002), p. 209

² IFLA/Unesco, Manifiesto de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública. (IFLA, 1994). <http://www.ifla.org/VII/s8/unesco/span.htm>. [Consulta 22/03/2007].

³ Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Directrices IFLA/UNESCO para el desarrollo del servicio de bibliotecas públicas. (Madrid: 2002). <http://travesia.mcu.es/documentos/directrices_servicio_bp.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

⁴ Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Pautas sobre los servicios de bibliotecas públicas. (Madrid: 2002). <http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_servicios.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

⁵ Espanya. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Pautas para el servicio de acceso a Internet en las bibliotecas públicas. (Madrid: 2005). <http://travesia.mcu.es/documentos/pautas_internetbp.pdf>. [Consulta 22/03/2007].

⁶ Renato Solares, "Dieciséis cuestionamientos relativos a la planeación de edificios para bibliotecas públicas". Producción, comunicación y servicios, año 4, nº 57, (2004), p. 8-17