Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
Aquesta és la tercera edició del congrés anual que celebra l'Asociación de Profesionales de Bibliotecas Móviles (ACLEBIM), en què van participar aproximadament noranta professionals vinculats, d'una manera o una altra, a aquest tipus de servei.
En aquesta ocasió, a més, es va fer el primer lliurament dels Premios ACLEBIM de Bibliotecas Móviles, que volen reconèixer la tasca individual i col·lectiva de professionals i institucions que han treballat per a la consolidació del servei de bibliobús a l'Estat espanyol. En aquesta primera edició, i en un acte molt emotiu a la recta final del congrés, es va reconèixer, en la categoria de persones, la feina duta a terme, durant 34 anys, per Josefina Claret i Ferran Camprubí al capdavant del Bibliobús Pedraforca de la Diputació de Barcelona. En la categoria d'institucions, es va voler destacar el paper de la Diputación Provincial de Cádiz, la Diputación Provincial de Burgos, l'Ajuntament de Gandia, la Comunidad Autónoma de la Región de Murcia i la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, que durant els darrers anys han fet esforços importants per implantar el servei de bibliobús en el seu àmbit territorial.
El congrés, però, va tenir també unes altres aportacions i experiències interessants, i que posen de manifest la importància que aquest servei va assolint a l'Estat espanyol, tal com demostren algunes de les ponències i comunicacions presentades. La inauguració va ser a càrrec d'Ángel Padrino, delegat de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha a Guadalajara; Luis Martínez, director general del Libro, Archivos y Bibliotecas de la Consejería de Cultura de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha; Riansares Serrano, delegada provincial de Cultura a Guadalajara, i Roberto Soto, president de l'ACLEBIM.
Després de la sessió protocol·lària, va iniciar la jornada professional Karen Serejø, que actualment treballa a la biblioteca del Copenhagen City Council, amb la ponència "Bibliotecas móviles en Dinamarca: historia, situación actual y futuro". El contingut de la presentació va posar en evidència l'interès i la necessitat d'aquest servei, que funciona a Dinamarca des dels anys vint i que actualment està format per 45 vehicles, un dels quals serveix a la ciutat de Copenhaguen i la resta atén municipis petits a través de tres o quatre parades cada dia. La intervenció va tenir un interès remarcable pel que fa a aspectes relacionats amb el personal, que destaca especialment per la capacitat d'enfrontar-se a situacions imprevistes i poc habituals davant les quals cal reaccionar amb una visió àmplia i oberta que permeti de trobar la solució més adequada. Per això, és interessant que una persona de la biblioteca fixa surti un dia a la setmana per atendre el bibliobús.
A més a més, en la seva intervenció, Serejø va destacar alguns serveis que s'ofereixen des del bibliobús, entès com un servei periòdic i que sovint atén municipis que no tenen altres serveis permanents. Des d'aquesta perspectiva, el bibliobús fa les funcions d'oficina de correus o de "porta d'entrada" a l'ajuntament. D'aquests serveis, però, no en va donar més informació i per les intervencions posteriors, a partir de les preguntes del públic, va semblar que més aviat es reduïen a donar informació sobre com i on fer algunes de les gestions (renovar el carnet de conduir, matricular el nen a l'escola, demanar alguna subvenció, etc.). Els vehicles que es van poder veure a les fotografies que va mostrar no presentaven gaires diferències respecte dels de l'Estat espanyol, tot i que disposaven d'algun equipament poc habitual en la nostra realitat (una pantalla per anunciar actes diversos, per exemple). Es van poder conèixer detalls interessants a través de les preguntes del públic, que va voler saber la durada de les parades, que oscil·len entre els vint minuts i les dues hores en els municipis més petits, o entre una o dues hores a la ciutat.
A Flensburg se celebrarà l'any vinent una trobada anual de bibliobusos, en la qual seria interessant de presentar alguna de les experiències del nostre país, ja que poden ser, a hores d'ara, un bon model, com també d'enviar-hi algun dels vehicles per tal que es pugui donar a conèixer la feina que s'està fent en el nostre entorn.
A continuació, va tenir lloc la segona ponència, a càrrec d'Óscar Arroyo Ortega, assessor tècnic de Libro, Archivos y Bibliotecas de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, que, sota el títol "Acelerando: nuevos impulsos para la Red de Bibliotecas Móviles de Castilla-La Mancha", va explicar l'estat del Pla, que es va presentar l'any 2002, en el primer congrés, i que establia les accions per als quatre anys següents. Del projecte inicial, que preveia tretze bibliobusos equipats amb el fons i el personal necessari, en aquest moment només hi ha vuit vehicles en funcionament, cosa que posa en evidència la necessitat, en paraules d'Arroyo, d'accelerar la implantació del programa. A Castella-la Manxa, un 70 % dels municipis tenen menys de 1.000 habitants i un 54 %, menys de 500; és, per tant, una població molt dispersa a la qual cal fer arribar aquest servei.
Actualment, un 95 % de la població té garantit aquest servei a través de 524 biblioteques i un 3,41 %, a través de 100 rutes cobertes per aquests bibliobusos, que fan un total de 276 parades. Un 1,54 % de la població no rep aquest servei, ja que viu als 237 municipis que no tenen bibliobús.
Després d'aquest primer estat de la qüestió, Óscar Arroyo va anar detallant tots els programes que s'han anat desenvolupant per fixar les inversions en personal, fons, vehicles i equipament. La part més interessant de la ponència, però, va ser el que es va plantejar a continuació, ja que es van apuntar 8 objectius prioritaris, desglossats en 26 mesures concretes, per racionalitzar el servei, coordinar-lo i donar-hi l'autonomia funcional i institucional necessària perquè sigui estable i per convertir-lo en un servei de qualitat. Els vuit objectius que guien aquestes propostes es fixen en els aspectes següents: en primer lloc, el desenvolupament de la normativa per a la creació d'una xarxa formal de biblioteques mòbils; en segon lloc, l'organització i la coordinació de la xarxa de biblioteques mòbils dins la xarxa de biblioteques públiques de Castella-la Manxa; en tercer lloc, l'establiment d'acords per afavorir la col·laboració amb altres conselleries, administracions i empreses; en quart lloc, l'anàlisi de les necessitats pel que fa a infraestructura i equipaments; en cinquè lloc, la planificació i l'organització dels recursos humans necessaris; en sisè lloc, la planificació del servei i de les activitats d'animació lectora; en setè lloc, les mesures necessàries per províncies per impulsar la xarxa de biblioteques mòbils, i finalment, en darrer lloc, les eines per a l'avaluació del servei bibliotecari mòbil. En definitiva, es va presentar una proposta de treball amb un detall de possibilitats molt suggerents i coherents que poden garantir que el servei bibliotecari que s'ofereix sigui, realment, de qualitat, si se'n pot assegurar la implantació.
La primera tarda del congrés es va tancar amb un sopar on tots els assistents van poder parlar sobre la seva experiència i sobre les ponències presentades, que van deixar obertes moltes portes de debat i reflexió.
La segona jornada de treball es va iniciar amb la presentació, de Carmen M. Vigata Manuel de Villena, cap del Servicio de Extensión Bibliotecaria de la Subdirección General de Bibliotecas de la Comunidad de Madrid, de la ponència "Los bibliobuses y los nuevos servicios de extensión bibliotecaria en la Comunidad de Madrid". En aquesta ponència es va fer una presentació del funcionament dels serveis de Préstamos colectivos, Bibliobuses i Bibliometro.
Una de les característiques més destacables en relació amb els Préstamos colectivos és que estan basats en la creació de 55 lots tancats, de temàtiques diverses i per a públics diferents (22 per a infants i 33 per a adults), que es poden sol·licitar durant tres mesos i amb un màxim de quatre lots. Les entitats a què bàsicament es dirigeix el servei són residències de gent gran, centres educatius, centres penitenciaris i centres hospitalaris. Aquests lots van acompanyats d'activitats d'animació lectora que també es poden sol·licitar; també s'hi han incorporat lots per a comunitats de nouvinguts en llengües minoritàries i que s'han treballat amb mediadors per ajustar-los a les necessitats de cadascuna de les comunitats. La valoració que se'n feia era molt positiva i només es va destacar la necessitat de fixar la responsabilitat del material que es perdia i que l'entitat està obligada a substituir. Tot i que es van presentar alguns resultats d'avaluació referents als tipus de lots prestats, el tipus d'entitats que els sol·liciten i la distribució geogràfica, no es van aportar elements d'avaluació de la satisfacció o l'ús dels materials de cadascun dels lots.
La segona part de la ponència es va basar en la presentació del servei de Bibliometro, que ha permès d'establir, per primera vegada, un acord entre el Ayuntamiento i la Comunidad de Madrid, ja que fins ara no hi havia cap tipus de coordinació, amb tot el que això implica per als ciutadans. La creació d'un consorci format per les dues administracions es va plantejar com la solució òptima per a la coordinació del servei bibliotecari i no únicament del Bibliometro. A banda de les característiques pel que fa a ubicació, tipus de fons seleccionat i equipament, es va posar de manifest la dificultat que suposa gestionar un servei d'extensió d'aquestes característiques, que actualment està externalitzat.
Finalment, es va presentar el servei de Bibliobuses, que actualment continua disposant de tretze vehicles, el mateix nombre que vint anys enrere, però renovats. D'aquests vehicles, cinc donen servei a municipis petits i mitjans; tres, a l'àrea metropolitana, i cinc, a la ciutat de Madrid. A més, es disposa d'unes infraestructures per als garatges, les oficines i els magatzems. Es va detallar també el personal que atén el servei i els serveis centrals. Posteriorment, Carmen M. Vigata va destacar alguns dels problemes amb què actualment es troben: pel que fa al bibliobús urbà, problemes de mobilitat a causa del trànsit i de l'aparcament; quant a la relació amb els ajuntaments més grans, dificultats per coordinar el servei, i alhora problemes relacionats amb els desplaçaments, ja que els garatges, les oficines i els magatzems es troben, en alguns casos, a més de cent quilòmetres de distància respecte als municipis als quals es dóna servei.
En el torn de debat es va posar en evidència la mancança que suposava que aquest servei fos atès per tècnics auxiliars —i no titulats—, que no tenen la formació necessària per garantir la qualitat de servei. Sobre aquest tema, Carmen M. Vigata no va concretar cap línia futura d'actuació que permetés de millorar aquesta situació.
Després va ser el torn de les primeres comunicacions, que tot i no ser gaire nombroses van aportar bones propostes i reflexions interessants pel que fa al dia a dia dels bibliotecaris i del personal de suport.
La primera comunicació, "Bibliotecas móviles: la mejor manera de alcanzar un objetivo", la va presentar Valentín Salvador Calvo, de la Diputació de Castelló, que va exposar els resultats d'un estudi en què s'analitzava el cost de les biblioteques a partir de la ràtio de préstec i el cost per préstec. L'objectiu de la comunicació era posar en evidència que, malgrat les diferències inicials d'aquests indicadors en biblioteques estables i biblioteques mòbils, el resultat final apostava clarament pel bibliobús com l'opció més assequible per fer arribar el servei de lectura als 152 municipis de la Comunitat Valenciana que actualment no reben cap tipus de servei de lectura. Tot i que l'objectiu i l'estudi eren interessants, el format de presentació no va afavorir el seguiment del procés d'anàlisi de dades.
La segona comunicació, "Más allá del bibliobús: apuntes para una reflexión en torno a los servicios bibliotecarios móviles", presentada per Nati Moncasí Salvia, amb la col·laboració de Lourdes Reyes Camps, va aportar una proposta interessant de diferents alternatives per disposar de punts de servei estable de suport al bibliobús, tenint en compte que, sovint, en municipis de menys de tres mil habitants, hi ha equipament que no reuneix les condicions necessàries, però al qual no es vol renunciar. A banda de detallar les característiques de les tres alternatives, segons les dimensions del municipi, es van presentar dues experiències en què s'havien implantat aquests punts amb resultats realment molt positius i engrescadors.
La sessió es va tancar amb la comunicació "Cuando tomar café se convierte en extensión bibliotecaria, o cómo consolidar usuarios", de Jesús Espliego López, responsable del Bibliobús A, amb seu a Toledo, que va presentar una reflexió sobre la importància de la qualitat del servei. Un cop visionat un tall d'un vídeo en què es recollia la conversa entre un usuari, el conductor del bibliobús i el responsable, la comunicació va posar en evidència la importància de conèixer l'usuari, de poder-hi conversar per saber què cal oferir-li en aquells municipis on s'evidencia un poc ús del bibliobús. Amb aquest referent, es presentava una anàlisi feta a partir de tres claus: qualitat, confiança i compromís. Aquestes són les fites que, tenint en compte les característiques de la població, cal assolir per poder garantir un servei pròxim a l'usuari.
Abans de dinar, els assistents van poder visitar els vehicles exposats i veure l'únic pòster presentat, en el qual es donava a conèixer la proposta d'imatge per a la identificació del bibliobús, desenvolupada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, i altres materials promocionals que els assistents van poder recollir durant el congrés.
A la tarda van tenir lloc dues comunicacions més. Òscar Gual, amb la col·laboració d'Antoni Ordiñana, va presentar "Un bibliobús en una ciudad media de 80.000 habitantes con red municipal de ocho bibliotecas: el caso de Gandía". Va ser un exemple interessant, ja que les experiències que s'havien exposat anteriorment feien referència a bibliobusos que donaven servei a àrees rurals i aquest és un bibliobús urbà que dóna suport a una xarxa àmplia i consolidada. D'altra banda, és un bon referent, atès que planteja un servei amb uns objectius significativament diferents al servei més habitual.
La darrera comunicació va presentar el "Servicio provincial de bibliobús de la Diputación de Cádiz: una apuesta por la accesibilidad bibliotecaria", a càrrec d'Antonio L. Rodríguez Cabañas i Domingo S. Fernández Marín. El servei que es presentava, i del qual era molt bon exemple el vehicle exposat, respon molt millor a les característiques d'una aula de formació mòbil que no pas a les d'un servei de bibliobús. El vehicle disposa de materials bibliogràfics per donar resposta a les necessitats de lectura i, a més a més, també té deu estacions de treball, cosa que fa que esdevingui una molt bona eina per formar els usuaris en l'ús de les tecnologies. Potser en aquest aspecte es pot considerar més una aula de formació que no pas un bibliobús en sentit estricte. L'any de vida del servei no ha donat dades d'avaluació que permetin d'analitzar els resultats i establir noves línies de treball, però es pot intuir la necessitat de crear vehicles nous que permetin de donar un servei amb unes periodicitats més baixes a cadascun dels municipis.
Finalment, el congrés es va tancar amb un "Debate abierto. El perfil de la profesión bibliotecaria: estrategias de futuro", en què Fernando Platero Ferrando, de l'Asociación Andaluza de Bibliotecarios (AAB); Maite Comalat Navarra, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), i Enrique Uriarte Gonzalo-Bilbao, de l'Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación (ALDEE), van presentar alguns dels temes més rellevants sobre el perfil professional del personal del bibliobús. A més, Jesús García Cesteros, de l'Asociación de Profesionales de Bibliotecas Móviles (ACLEBIM), que coordinava el debat, va presentar un primer esborrany de document en el qual s'està treballant per definir les competències professionals que ha de tenir aquest personal, amb l'objectiu d'exigir a les institucions i autoritats pertinents el compromís de dotar-los amb la plantilla suficient i qualificada.
El congrés es va tancar amb el lliurament de premis i la cloenda va ser a càrrec de Soledad Herrero, consellera de Cultura de Castella-la Manxa, acompanyada de M. Jesús Lárazo, diputada de Cultura de Guadalajara, i Roberto Soto, president de l'ACLEBIM.
Un sopar va posar el punt final a un congrés intens en el qual es va fer evident la importància d'aquest servei, l'interès d'alguns dels projectes i de les actuacions que s'estan portant a terme a diferents comunitats autònomes, i la necessitat de considerar el bibliobús com una biblioteca —amb tot el que això comporta pel que fa a fons, equipament i, sobretot, personal, el qual ha de ser reconegut i valorat per la seva formació i també per les seves competències, en què la flexibilitat i la capacitat de resposta davant els imprevistos tenen una importància cabdal. Aquestes reflexions i d'altres es recullen en les conclusions, que es poden consultar al web de l'ACLEBIM (http://www.bibliobuses.com/laasoccongresosiiicongreso.htm), juntament amb el text de totes les ponències i comunicacions presentades.
Data de recepció: 5/11/2007. Data d'acceptació: 8/11/2007.