Maja Žumer
University of Ljubljana, Eslovènia
Traducció: Lluís Agustí
Resum [Resumen] [Abstract]
Els estudis (com ara, Borgman, 1996; Bates, 2003; etc.) confirmen repetidament que els usuaris finals troben els OPAC complicats d'utilitzar. Recentment, sorgeix sovint una observació interessant quan es discuteix sobre aquest assumpte: alguns usuaris utilitzen Amazon com a interfície dels OPAC. Hi busquen el llibre que volen demanar prestat i després utilitzen l'ISBN per trobar la signatura en el catàleg de la biblioteca (vegeu https://intranet.lib.byu.edu/wwg/?p=13). Aquesta potser no és la pràctica més freqüent, però assenyala certament un problema: sembla que l'ús de les interfícies estàndard dels OPAC no és tan fàcil com Amazon, almenys per a alguns usuaris. Amazon no substituirà les biblioteques, però els bibliotecaris han de tenir un interès constant en aquest assumpte i entendre què és el que els usuaris necessiten i què volen, com també com busquen la informació. Necessitem, per tant, analitzar altres serveis que ho facin millor i intentar dur a terme els canvis més apropiats en els nostres serveis. Alguns sistemes bibliotecaris han fet ja els primers passos en aquesta direcció.
1 Amazon i biblioteques
Les biblioteques tenen en comú amb Amazon força coses, i no només el fet que tractin amb llibres. Hi ha informes d'Amazon en què es veu que la plataforma s'utilitza com a proveïdor de llibres i altres suports per a les biblioteques; fins i tot se n'estan investigant els aspectes econòmics (Orkiszewski, 2005). Les biblioteques estan venent els llibres que no els interessen a través d'Amazon Marketplace, però també en ocasions compren llibres de segona mà per als seus usuaris en comptes de recórrer al préstec interbibliotecari. Sovint, hi ha enllaços cap a Amazon directament des dels OPAC de les biblioteques. Tots aquests processos són interessants i l'impacte que tenen, tant en l'operació de la biblioteca com en la satisfacció dels usuaris, s'ha d'estudiar.
Ara bé, aquest article se centra en dos aspectes addicionals importants tant per a Amazon com per a les biblioteques: Amazon com a model per millorar les interfícies de l'OPAC i optimitzar-ne la funcionalitat, i Amazon com a interfície dels OPAC.
2 Crítica dels catàlegs de biblioteques
Recentment s'ha aprovat una anàlisi molt aprofundida dels serveis bibliogràfics de la University of California (2005). L'informe és molt crític amb relació a la situació actual:
"El catàleg actual de la biblioteca està insuficientment dissenyat per a les tasques de cerca, trobada i selecció d'un conjunt cada cop més gran de recursos disponibles en les nostres biblioteques. És millor en la localització i l'obtenció d'un document prèviament conegut. […] Els nostres usuaris esperen simplicitat i immediatesa en la resposta, i Amazon, Google i iTunes són els estàndards amb relació als quals som jutjats. Els nostres sistemes actuals empal·lideixen al costat seu."
Aquesta crítica sona molt dura, probablement és massa severa. Per què? És perquè les biblioteques són sovint vistes com a antiquades i no preparades davant els reptes de la societat moderna? És motivada perquè les biblioteques no són (o han deixat de ser) vistes com les proveïdores primàries d'informació? I, finalment, provenen aquestes opinions de persones que no en són usuàries?
Tenim proves que els usuaris de la biblioteca consideren els OPAC difícils d'usar i procuren evitar-los. Una entrada d'un bloc (https://intranet.lib.byu.edu/wwg/?p=13) demostra un comportament de cerca interessant:
"Primer, busco el llibre a Amazon.com. Hi apareixen tots els llibres, mentre que per alguna raó només un de cada deu apareix al catàleg de la biblioteca. Aleshores, prenc nota del número ISBN d'Amazon. En aquest moment, com que el catàleg de la biblioteca no permet la cerca per ISBN, em veig obligat a fer-lo constar en la petició de préstec interbibliotecari i sol·licitar el llibre. Sempre se m'acaben queixant per correu, i em demanen que pari de sol·licitar llibres que ja són a la biblioteca de la BYU. Per sort, sempre m'envien la referència. D'on l'aconsegueixen, no ho sé, però fins que el catàleg no millori perceptiblement, jo em veig obligat a continuar assetjant-los."
És interessant observar com aquest usuari està disposat a invertir uns esforços considerables per trobar materials a la biblioteca, evitant però tan com sigui possible l'ús de l'OPAC. Aquesta és una lliçó important per a les biblioteques.
Avui, els usuaris reals i els usuaris potencials de la biblioteca són:
- Experts de la xarxa,
- Coneixedors d'alternatives en l'obtenció d'informació,
- Posseïdors d'hàbits i de comportaments de consumidor que prenen un paper actiu en l'elecció del proveïdor d'informació, i
- Exigents, pel que fa al grau d'expectació.
Els estudis sobre usuaris proven que hi ha alguns requisits comuns als usuaris de la biblioteca:
- Simplicitat. Les interfícies senzilles per a la xarxa han esdevingut un estàndard contra el qual la resta ha de competir.
- Accés directe als recursos. Els usuaris no estan interessats en referències, necessiten els recursos de manera ràpida i fàcil.
- Rànquing de rellevància. L'ordre per defecte usat pels OPAC actuals és el de la data de catalogació del material i no té cap sentit per a l'usuari. Encara que normalment no es disposi de la contextualització suficient per oferir un rànquing de rellevància real, l'ordre es pot millorar, particularment quan es combina amb agrupacions lògiques (vegeu més avall).
- Ajuda en les cerques fallides. Els estudis sobre usuaris mostren que no obtenir cap resultat els és frustrant. I afirmen que els agraden els motors de recerca perquè sempre s'obté alguna resposta. Possibilitat de fullejar o navegar. Els usuaris volen ser capaços d'explorar l'univers bibliogràfic seguint els enllaços que connecten els encapçalaments.
- Agrupació lògica de grans conjunts de resultats. Els catàlegs actuals sovint ofereixen grans conjunts de resultats presentats en forma de llargues llistes de notícies aparentment idèntiques. Aquest no és un sistema d'ús amigable i es podria evitar usant els requisits funcionals dels registres bibliogràfics (FRBR).
Fins i tot els crítics assenyalen que els OPAC tradicionals tenen alguns avantatges. Acostumen a oferir més d'una interfície de cerca i possibiliten, d'aquesta manera, un cert grau de personalització, com a mínim. Són eficients a l'hora d'ajudar a cercar materials coneguts. L'accés per matèries (com ara la cerca d'un tema) està ben assistit en els OPAC (tot i que es podria i s'hauria de millorar), com també ho està el control d'autoritats. A més, les metadades de les biblioteques són relativament de bona qualitat i coherents.
3 Què ofereix Amazon?
Quan es pregunta què és el que fa tan atractiva la interfície d'Amazon, els usuaris la majoria de les vegades apunten els aspectes següents:
- Simplicitat de la interfície
- Disponibilitat de les imatges de les cobertes del llibre
- Recomanacions per als compradors
- Ressenyes (tant la possibilitat de llegir-ne com d'escriure'n)
- Rànquing de resultats
- Cerca de text complet
1. Interfície simple
Sota la influència de les eines de la xarxa, com ara els motors de cerca, molts usuaris, per no dir la majoria, esperen una interfície molt simple, que permeti la cerca per paraula clau. De fet, les biblioteques ja ofereixen aquesta opció. Als usuaris no els agrada gens no obtenir resultats, la qual cosa vol dir que no es preocupen gaire per la precisió.
2. Cobertes de llibres
Curiosament, l'aspecte físic dels llibres no ha estat mai present en l'atenció dels bibliotecaris. Els elements característics, com ara el color de la coberta del llibre o el disseny, no s'havien consignat mai en els registres bibliogràfics i no estan inclosos en les regles de catalogació. Ara aquests atributs són molt importants per a la cerca d'ítems coneguts i (en termes dels FRBR) ajuden en la funció d'identificació. Després d'haver-se'n adonat, actualment les biblioteques ofereixen enllaços cap a la imatge de la coberta mitjançant, per exemple, Amazon. No tenim notícia de cap estudi que analitzi l'extensió de l'ús d'aquesta opció des dels catàlegs de biblioteca.
3. Recomanacions
Amazon ofereix recomanacions basades en el comportament de l'usuari. Per regla general, s'ofereix una llista de llibres que s'han comprat juntament amb el llibre trobat o bé per persones que han comprat el llibre en qüestió, pressuposant que els llibres comprats per la mateixa persona són semblants i que les persones que compren els mateixos llibres també s'assemblen. El concepte és conegut amb el nom de coeficient de similitud (usant citacions) en l'àmbit de la bibliometria: encavalcament bibliogràfic i cocitació. Dos documents amb citacions en comú formen un encavalcament bibliogràfic i dos documents, citats plegats, són cocitats. En l'àrea de biblioteques, es podrien usar els mateixos conceptes fent servir dades de la circulació de materials: el problema pot ser que no hi hagi la massa crítica suficient per permetre generalitzacions d'aquesta mena, si no és que s'usen grans catàlegs col·lectius.
4. Ressenyes
La possibilitat d'escriure i de llegir ressenyes s'ha mencionat sovint com una característica important d'Amazon i d'altres eines similars de la xarxa. La investigació hauria de confirmar quin aspecte és considerat com a més important: poder escriure una ressenya o llegir les ressenyes dels altres. Curiosament, els usuaris d'Amazon semblen escriure ressenyes només per als best-sellers; la majoria dels altres llibres només en tenen una o dues.
Les biblioteques estan assabentades de la necessitat d'una participació més activa dels usuaris, i moltes ja estan implementant o planejant d'incloure-hi aquestes possibilitats, sovint etiquetades Library 2.0.
5. Rànquing de resultats
El rànquing de resultats és una debilitat seriosa dels OPAC tradicionals: l'ordenació dels resultats, per defecte, es fa per la data de la catalogació, mentre que l'ordenació cronològica per la data de la publicació no és, de cap manera, l'ordre més útil per als usuaris ni el que esperen. En la majoria dels casos, no hi ha context disponible suficient per determinar l'ordenació més apropiada dels resultats, però s'estan començant a dur a terme alguns experiments. Caldria, però, aprofundir les investigacions en aquest sentit. D'altra banda, classificar per popularitat (segons les dades obtingudes de la circulació dels fons) sembla una alternativa apropiada; una altra vegada, la preocupació principal és la carència d'una massa crítica.
6. Disponibilitat de cerca de contingut i de text complet
Des del moment en què els usuaris estan interessats a cercar pel contingut i no pels registres bibliogràfics, la disponibilitat directa i l'accés al contingut (digitalitzat o creat ja digitalment) es converteixen en la primera prioritat. A més, un cop el text complet està disponible, cal oferir més eines de cerca. A banda de la cerca de text complet (Search Inside!), Amazon disposa de dues eines interessants: frases estadísticament improbables (SIP) i frases en majúscules (CAP).
Amazon defineix les primeres com "les frases més distintives del text dels llibres en la cerca amb el programa Search Inside! Per identificar les SIP, els nostres ordinadors exploren el text de tots els llibres mitjançant el Search Inside! Si troben una frase que aparegui una gran quantitat de vegades en un llibre en particular, aquesta frase esdevé una SIP d'aquest llibre". Les frases en majúscules són noms de persones, de llocs, d'esdeveniments o d'altres assumptes importants esmentats amb freqüència en un llibre.
Les biblioteques ja estan millorant els registres bibliogràfics amb la inclusió del sumari complet (Byrum, 2005) o d'altres informacions proporcionades per l'editor.
4 Recomanacions per a futurs desenvolupaments
Algunes biblioteques han implementat ja algunes de les funcions ofertes per Amazon i Google, però la gran majoria encara està esperant. No hi ha necessitat d'una revolució o d'un canvi total. Les biblioteques haurien de mantenir i desenvolupar els serveis existents, que tenen grans avantatges, per exemple:
- L'accés per matèries. Els bibliotecaris han desenvolupat eines com ara els sistemes de classificació i els alfabètics de matèries, que permeten l'accés als documents quan se'n coneix l'assumpte. Aquestes eines i les interfícies dels OPAC s'han de desenvolupar per fer la cerca més fàcil per als usuaris finals; Bates (2003) fa algunes recomanacions en aquest sentit.
- Els registres actuals del catàleg contenen informacions que fins i tot permeten la navegació d'una entitat a una altra. Des del moment en què l'exploració (el fet de fullejar) configura una part important del comportament de cerca, aquesta s'hauria de facilitar sistemàticament, per mitjà d'enllaços i de relacions.
- El control d'autoritats està guanyant importància, no només com l'eina dels bibliotecaris per controlar variants de noms i establir-ne les formes autoritzades, sinó com un mecanisme de cerca important.
Encara hi ha molts desafiaments:
- Implementació dels FRBR
- Per a l'agrupació lògica de grans conjunts de resultats
- Per a una exploració millor de l'univers bibliogràfic i de la navegació entre les entitats
- Cerca multilingüe i interlingüística
- Impediment de cerques fallides amb el control d'escriptura i la presentació d'alternatives
- Cerques distribuïdes o federades eficients i eficaces
No hi ha, probablement, una solució sola i simple ideal per a tot, i, per tant, no té sentit parar-se i esperar-ne una. Necessitem començar a fer passos més petits, però que ens duguin en la mateixa direcció: el proveïment d'un bon servei als nostres usuaris. És millor fer un pas incorrecte de tant en tant, que quedar-nos aturats i desaparèixer per falta d'ús.
Bibliografia
Bates, MJ. (2003). Task force recommendation 2.3, research and design review: Improving access to library catalog and portal information. <http://www.loc.gov/catdir/bibcontrol/2.3BatesReport6-03.doc.pdf>.
Borgman, CL. (1996). "Why are online catalogs still hard to use?". Journal of the American Society for Information Science, 47 (7) Jul 96, p. 493-503.
Byrum, JD. (2005). Recommendations for urgently needed improvement of OPAC and the role of the National Bibliographic Agency in achieving it. 71th IFLA General Conference and Council, Oslo 14 – 18 August, 2005. <http://www.ifla.org/IV/ifla71/papers/124e-Byrum.pdf>.
Orkiszewski, P. (2005). "A Comparative Study of Amazon.com As a Library Book and Media Vendor". Library Resources & Technical Services, Vol. 49 Issue 3, Jul 2005, p 204-209.
University of California Libraries (2005). How we provide bibliographic services for the University of California. <http://libraries.universityofcalifornia.edu/sopag/BSTF/Final.pdf>.
Data de recepció: 24/05/2007. Data d'acceptació: 01/07/2007.