Resum [Resumen] [Abstract]
S'exposa l'experiència de la creació de la plataforma digital Repositorio Institucional de Asturias (RIA). Aquesta plataforma s'emmarca en el moviment d'accés obert, i constitueix la primera iniciativa que s'ha dut a terme a Astúries en aquest àmbit. Es descriu el projecte des que va començar fins que es va posar en marxa, fent una referència especial a la metodologia aplicada, els objectius, els organismes participants, els components del sistema i les polítiques adoptades en matèria d'accés obert per part del Gobierno del Principado de Asturias.
1 Introducció
El RIA és la iniciativa de la Dirección General de Modernización, Telecomunicaciones y Sociedad de la Información del Gobierno del Principado de Asturias, impulsada pel Servicio de Publicaciones, Archivos Administrativos y Documentación per crear un dipòsit digital institucional. La finalitat d'aquest projecte és recollir els continguts digitals generats per l'activitat investigadora dels seus membres, i facilitar la gestió i difusió d'aquests continguts, cosa que n'inclou la preservació, l'organització, l'accés i la distribució.
Aquest dipòsit s'emmarca en el moviment internacional conegut com a iniciativa d'accés obert (OAI), que durant els últims anys ha intentat de promoure l'accés lliure i sense restriccions a la literatura científica i acadèmica; ha afavorit l'augment de l'impacte de la feina que han dut a terme els investigadors i les institucions científiques, i ha contribuït a la reforma del sistema de comunicació científica tradicional que té com a finalitat la interoperabilitat (o compatibilitat) entre arxius, la preservació a llarg termini i l'accés universal a la informació.
La iniciativa de Budapest1 recomana dues estratègies per promoure l'accés obert al coneixement científic, que generalment es consideren dues vies paral·leles i no antagòniques: la publicació en revistes d'accés obert o "ruta daurada", en què els articles queden disponibles sense restriccions des que són publicats, i l'autoarxivament o "ruta verda", en què els autors inclouen els seus treballs d'investigació en dipòsits institucionals d'accés lliure.
Amb la creació del RIA, el Gobierno del Principado de Asturias pretén contribuir al desenvolupament del moviment d'accés obert a través de l'autoarxivament o "ruta verda", i d'aquesta manera situar la comunitat autònoma en el mapa dels recursos d'accés obert a la literatura científica i acadèmica. Fins avui no s'ha dut a terme cap iniciativa d'aquest tipus a Astúries, cosa que converteix el RIA en el primer intent d'accés obert a la informació.
El RIA no és únicament un dipòsit institucional, amb aquest projecte s'ha fet un pas més i s'ha creat també un proveïdor de serveis, el buscaRIA. Aquest cercador permetrà d'indexar altres dipòsits institucionals i proporcionar serveis centralitzats de cerca. D'altra banda, s'ha implementat un proveïdor de dades OAI-PMH sobre l'aplicació de gestió documental Document Gallery Management (DOGMA) del Sistema de Información Documental en Red de Asturias (SIDRA), cosa que permet de publicar documents en accés obert des d'aquesta xarxa. El RIA és, en definitiva, una plataforma digital d'accés obert a la qual es podran incorporar altres dipòsits que es creïn en la nostra comunitat.
2 Justificació
Els motius que ens han fet plantejar la idea de crear un dipòsit institucional són diversos. A la ja esmentada inexistència d'eines d'aquest tipus en la nostra comunitat, caldria afegir-hi:
- El cost insostenible de les subscripcions a revistes científiques i tècniques, que repercuteix en els pressuposts de les institucions de recerca.
- Els beneficis que el moviment d'accés obert aporta als diferents actors del sistema de comunicació científica: els investigadors o autors, les universitats, les revistes i els editors, els professors i estudiants, els ciutadans, etc. El fet de tenir més audiència, l'increment de la visibilitat de la producció científica i el retorn de la inversió que es fa en investigació, en són alguns exemples.
- L'interès de la nostra Administració per contribuir a la consolidació del moviment d'accés obert.
- La possibilitat d'implicar els diversos organismes d'investigació de la nostra comunitat en un projecte comú, que fomenti i millori la col·laboració entre si.
3 Objectius
Amb la creació del RIA ens hem plantejat assolir aquests objectius:
- Crear un espai que faciliti la gestió i difusió dels continguts digitals generats per l'activitat investigadora d'aquesta comunitat autònoma.
- Proporcionar suport a les iniciatives de comunicació científica en accés obert per al personal investigador de la comunitat autònoma.
- Incrementar la visibilitat, la difusió i l'impacte de la literatura científica, i garantir-ne la preservació, l'organització i l'accés lliure.
- Promoure el retorn de la inversió efectuada per la comunitat autònoma en estudis i publicacions, i facilitar la reutilització de la informació i el coneixement generats pel sector públic.
- Promocionar i donar suport al moviment mundial de l'accés lliure a la informació.
- Fer visibles els continguts del RIA i recollir-los en directoris com ara el Directorio y Recolector de Recursos Digitales (ROAI) del Ministerio de Cultura, la futura European Digital Library, etc.
4 Participants
En el projecte han participat els principals organismes d'investigació asturians. La resposta ha estat molt positiva, i es pot destacar el gran interès i coneixement que han mostrat respecte del moviment d'accés obert. Les entitats que hi han participat són les següents:
- Universidad de Oviedo.
- Oficina de Investigación Biosanitaria de la Fundación para el Fomento en Asturias de la Investigación Científica Aplicada y la Tecnología (OIB-FICYT).
- Red de Bibliotecas Sanitarias del Gobierno del Principado de Asturias.
- Consejería de Educación y Ciencia del Gobierno del Principado de Asturias.
- Servicio Regional de Investigación y Desarrollo Agroalimentario (SERIDA).
- Ente Público de Servicios Tributarios del Gobierno del Principado de Asturias.
- Servicio de Publicaciones, Archivos Administrativos y Documentación del Gobierno del Principado de Asturias.
La plataforma està oberta a col·laborar amb altres organismes i investigadors del nostre entorn que vulguin incorporar-se a aquesta iniciativa en el futur.
5 Metodologia
No hi ha una metodologia definitiva d'implantació de dipòsits. En el nostre cas, el projecte va començar amb la creació d'un grup de treball, integrat per representants dels diversos organismes que participaven en el projecte. Es tracta d'un grup de treball interdisciplinari que disposa de documentalistes, de bibliotecaris, d'informàtics i d'investigadors. En una primera fase es va revisar la bibliografia existent sobre la qüestió i es van analitzar experiències similars en l'àmbit nacional i internacional. Una vegada establert el marc teòric, en la segona fase es va dur a terme l'anàlisi del programari necessari per crear el RIA. La tercera fase va consistir en la programació i configuració del sistema, i en l'adaptació de les eines al disseny del portal <http://www.asturias.es>. Finalment, en una quarta fase, es va validar i implementar la plataforma en un entorn de producció.
5.1 Investigació i anàlisi. Fase 1
Es va dur a terme una anàlisi exhaustiva dels aspectes següents:
- Revisió bibliogràfica sobre l'accés obert i els drets d'autor.
- Iniciatives nacionals i internacionals sobre l'accés obert.
- Programari per a la creació de dipòsits.
- Legislació.
- Protocols d'intercanvi d'informació.
- Recomanacions i estàndards internacionals.
5.2 Programari. Fase 2
L'elecció de programari es va basar en una anàlisi de les característiques funcionals i de rendiment de les aplicacions de programari lliure disponibles per a la creació de dipòsits. Es va elegir la solució més adequada per a l'arquitectura operativa que buscàvem.
5.3 Programació i configuració del sistema. Fase 3
Una vegada elegit el programari, del qual parlarem més endavant, es va dur a terme la configuració i parametrització dels tres components fonamentals de la plataforma:
- Dipòsit institucional RIA.
- Proveïdor de dades OAI-PMH de DOGMA.
- Proveïdor de serveis buscaRIA.
5.4 Validació i implementació. Fase 4
Aquesta va ser l'última fase del projecte. Després de la configuració dels components en un entorn de desenvolupament, se'n va fer la validació mitjançant proves de rendiment i consistència:
- Proves unitàries.
- Proves de càrrega.
- Proves d'infraestructura.
- Proves d'integració amb altres sistemes.
- Proves de consum d'amplada de banda.
- Proves funcionals.
Finalment, la plataforma es va implementar en un entorn de producció.
6 Programari
A l'hora de seleccionar el programari que s'havia d'utilitzar per crear el dipòsit institucional, ens vam plantejar els requisits imprescindibles que havia de complir l'aplicació.
El nou desenvolupament havia de tenir les característiques següents:
- Facilitat per al tractament de les dades. Calia que les dades es poguessin explotar fàcilment mitjançant una eina senzilla que oferís llistes amigables.
- Ús d'estàndards de comunicació. És especialment important el seguiment i l'adequació als estàndards de comunicació.
A més, la plataforma havia de complir els requisits de funcionament següents:
- Entorn web.
- Dipòsit únic d'informació.
- Control d'usuaris.
- Disponibilitat web de certes funcionalitats per a l'usuari final.
- Escalabilitat: el sistema resultant havia d'estar preparat per a futures ampliacions del sistema amb un impacte mínim sobre tot allò ja implementat.
La majoria dels dipòsits institucionals funcionen amb programari lliure, elegit després d'avaluar-ne les prestacions. En el nostre cas es van avaluar les aplicacions següents: EPrints 2, DSpace i Fedora. Es va elegir el DSpace (versió 1.4.2), ja que gràcies a la seva versatilitat és la solució més adequada quan cal disposar d'un dipòsit que permeti l'ús de diversos tipus de documents i atengui diverses comunitats d'usuaris, com és el nostre cas.
Les característiques tècniques d'aquesta aplicació s'adapten al model de referència Open Archival Information System (OAIS) ISO 14721: 2003, i a la concreció corresponent a través del PREMIS Data Dictionary, sobre assignació de metadades de preservació.
Algunes de les altres característiques d'aquest programa són les següents:
- Funcionalitats. Captura, emmagatzema, indexa, recupera i preserva en format digital tot el material d'investigació de grans organitzacions com a superarxius. És capaç d'integrar continguts distribuïts i de preservar-los.
- Serveis d'usuari final. Està dissenyat perquè les comunitats d'usuaris enviïn informació i hi accedeixin.
- Va ser creat per capturar la producció intel·lectual d'organismes d'investigació multidisciplinaris.
D'altra banda, es va dur a terme una feina important d'adaptació de l'aplicació DSpace al disseny del portal <http://www.asturias.es>, cosa que va implicar la modificació de 127 pàgines JSP diferents. Els estils han estat definits directament en cada pàgina, no s'ha fet un ús estricte de CSS.
Figura 1. Adaptació del DSpace al portal <http://www.asturias.es>
7 Components del RIA
La plataforma digital RIA s'estructura com una plataforma digital d'accés a la literatura científica composta per un dipòsit institucional (RIA), un proveïdor de dades OAI-PMH (DOGMA) i un proveïdor de serveis (buscaRIA), que recull arxius oberts de diferents dipòsits institucionals i proveïdors de dades OAI-PMH.
Funciona segons l'esquema següent: els proveïdors de dades (RIA i DOGMA) posen la seva informació a disposició del proveïdor de serveis (buscaRIA), que localitza les metadades per mitjà del protocol OAI-PMH i construeix serveis de cerca.
En l'arquitectura bàsica de l'OAI, el proveïdor de serveis fa una petició al proveïdor de dades mitjançant HTTP, i aquest hi respon enviant-li les metadades en XML gràcies al protocol OAI-PMH.
Segons això, els tres components principals de l'OAI són:
- Proveïdors de dades. Els correspon crear, conservar i dipositar els recursos en un dipòsit, i exposar-ne les metadades. Amb vista a la interoperabilitat, els dipòsits han de tenir la informació en format Unqualified Dublin Core. D'aquesta manera, els proveïdors de serveis poden recopilar les metadades i oferir serveis complementaris a partir d'aquesta informació.
- Proveïdors de serveis. La seva funció és usar les metadades que han extret per mitjà de l'OAI-PMH dels proveïdors de dades i construir serveis de cerca complexos amb una interfície única.
- Protocol OAI-PMH per a l'extracció normalitzada de metadades. OAI-PMH està basat en HTTP i en XML, i va ser creat per a l'extracció normalitzada de les metadades que són accessibles als dipòsits que compleixen l'estàndard Dublin Core.
Figura 2. Components
7.1 El dipòsit institucional RIA
El RIA és el component principal de la nostra plataforma d'accés obert. Aquest dipòsit s'ha creat per organitzar, gestionar, preservar i oferir accés lliure a la producció científica, acadèmica o d'àmbit cultural en general, en suport digital. Permet la coordinació de la feina dels diversos col·lectius que en fan ús (l'entorn universitari, el personal de l'Administració, els col·lectius ciutadans, etc.). Per això, disposa d'un conjunt de mecanismes d'agrupació de continguts en comunitats i col·leccions.
Figura 3. Repositorio Institucional de Asturias (RIA)
7.2 El proveïdor de serveis buscaRIA
Una vegada definit el dipòsit institucional, es va decidir de fer un pas més i crear un proveïdor de serveis que potenciés les funcionalitats del RIA. BuscaRIA és capaç d'indexar i de recopilar les metadades de qualsevol dipòsit que les ofereixi a través del protocol OAI-PMH. Per fer-ho, utilitza l'API de codi obert Apache Lucene. Aquesta API de recuperació d'informació de codi obert serveix per a qualsevol aplicació que requereixi indexació i cerca de text complet. La flexibilitat d'aquesta eina li permet de ser independent del format del fitxer; textos en format PDF, pàgines HTML, documents de Word i molts d'altres poden ser indexats mentre se'n pugui extreure informació. Mitjançant aquesta eina s'indexen periòdicament les metadades dels dipòsits, les quals, gràcies al protocol OAI-PMH, s'envien en un format XML determinat. Així, quan l'usuari duu a terme les cerques, les fa sobre aquests índexs. Una vegada connectats als URL dels proveïdors de dades dels dipòsits, obtenim documents XML amb totes les metadades. Aquestes metadades passen a Lucene per ser indexades, i els índexs generats es desen a les carpetes del sistema de fitxers.
Figura 4. BuscaRIA
7.3 El proveïdor de dades OAI-PMH DOGMA
Aquest proveïdor de dades s'ha implementat sobre l'eina de gestió documental DOGMA de la xarxa SIDRA. Això permet a DOGMA de publicar documents digitals en accés obert. L'aplicació DOGMA incorpora un model de descripció de documents mixt (ISBD, MARC i Dublin Core), cosa que ens ha obligat a adaptar aquest format a les necessitats d'un proveïdor de dades OAI-PMH. Per fer-ho, s'ha dut a terme una feina important de mapatge de camps del model de dades de l'aplicació DOGMA al model de dades Dublin Core, un estàndard requerit per a la publicació en accés obert.
Figura 5. DOGMA
8 Polítiques
Quan adoptem una política d'accés obert necessitem una estratègia econòmica i tecnològica, però també una estratègia legal. En l'actualitat no existeix un marc normatiu consolidat: les polítiques legals i les normatives d'accés obert als resultats de la recerca són escasses. Alguns estudis sobre aquesta qüestió demostren que les polítiques basades en la "voluntarietat" no tenen l'efectivitat desitjada, atesa la reticència dels investigadors a dipositar els treballs en dipòsits institucionals. Tanmateix, l'accés obert ofereix als investigadors una audiència molt més gran que la que obtenen mitjançant la publicació dels articles en revistes de subscripció, encara que siguin les més prestigioses o populars. Diversos estudis assenyalen l'increment de la visibilitat i l'impacte dels treballs, mesurats típicament per les citacions rebudes.2 Quan els autors han autoarxivat en un dipòsit d'accés obert una versió d'un article publicat en una revista per subscripció, aquests treballs es baixen i se citen dues vegades més que abans.
Aquesta és una de les bases fonamentals de què disposa el moviment d'accés obert3 per convèncer els investigadors dels beneficis que aquesta política els pot reportar. En qualsevol cas, les polítiques basades en la recomanació no han tingut l'èxit desitjat i s'imposen les polítiques de mandat.
Recentment, la Faculty of Arts and Sciences de la Harvard University ha sotmès a votació dels seus membres la política d'accés obert en les seves publicacions. La proposta va ser votada i aprovada per unanimitat el 13 de febrer passat. Ens referim a aquest fet perquè significa un impuls important per al moviment d'accés obert al món, atesa la influència d'aquesta facultat i d'aquesta universitat en el sector educatiu. És la primera universitat del món en què totes les publicacions d'investigació d'una de les seves facultats seran lliurement i gratuïtament accessibles a tothom.
8.1 Directrius sobre accés obert de l'European Research Council
L'European Research Council (ERC) va publicar el 10 de gener d'aquest mateix any les seves directrius sobre l'accés obert. La seva política es pot resumir en els apartats següents de les directrius esmentades:
"The ERC requires that all peer-reviewed publications from ERC-funded research projects be deposited on publication into an appropriate research repository where available, such as PubMed Central, ArXiv or an institutional repository, and subsequently made Open Access within 6 months of publication".
"The ERC considers essential that primary data - which in the life sciences for example could comprise data such as nucleotide/protein sequences, macromolecular atomic coordinates and anonymized epidemiological data - are deposited to the relevant databases as soon as possible, preferably immediately after publication and in any case not later than 6 months after the date of publication".4
Podem dir que és una bona política, un pas important amb vista a promoure l'accés obert a Europa. En primer lloc, no es tracta d'una recomanació, sinó que obliga a facilitar l'accés obert a través dels dipòsits, i alhora es publica en una revista. El temps d'embargament és relativament curt i s'ha d'incloure en el dipòsit en el moment de la publicació, sense esperar que s'acabi aquest termini. Això assegura que l'article ja està dipositat per al moment en què sigui accessible.
Es tracta de la primera política de mandat d'àmbit europeu, i ha estat promoguda per un dels organismes amb més pressupost per al finançament de la investigació a Europa.
8.2 Política d'accés obert del Gobierno del Principado de Asturias
El Gobierno del Principado de Asturias treballa en l'elaboració de la seva política d'accés obert, que esperem que quedi definida en la seva totalitat al llarg de 2008. S'han fet reunions de treball amb els diferents responsables del govern asturià en matèria d'investigació. La política d'accés obert que es proposa s'està redactant en la línia següent: tots els treballs científics elaborats pel personal del Gobierno del Principado o derivats de projectes d'investigació que aquest financi hauran de ser dipositats en el RIA en el moment en què s'acceptin per ser publicats. El Gobierno del Principado de Asturias respectarà, si cal, un període d'embargament no superior als dotze mesos. Aquest període d'embargament s'intentarà de reduir progressivament.
Es tracta d'una política de mandat que concorda amb les últimes directrius adoptades en l'àmbit europeu pels organismes representatius, com ara l'ERC, de la política del qual hem parlat abans. Aquesta política augmentarà la visibilitat dels treballs d'investigació elaborats amb fons públics i garantirà el retorn de la inversió que s'hi ha fet.
Les polítiques d'accés obert no poden ser considerades pels nostres investigadors com a enemigues. Hem de recordar que la finalitat última d'un investigador no és rebre una recompensa econòmica per publicar; el que s'ha de buscar és l'"impacte d'investigació" (Harnad; Brody, 2004).
8.3 Directrius Digital Repository Infrastructure Vision for European Research (DRIVER)5
Actualment estem immersos en una nova fase, l'adaptació del RIA a les directrius DRIVER. Aquestes directrius guien els administradors dels nous dipòsits en la definició de les polítiques d'administració de dades, i els administradors dels dipòsits existents, en els passos que s'han de seguir per aconseguir serveis millorats, i també els desenvolupadors de plataformes de dipòsits perquè incorporin funcions addicionals en versions futures.
L'adaptació a les directrius DRIVER augmentarà la interoperabilitat del nostre dipòsit i en millorarà la qualitat.
Les directrius preveuen tres graus de conformitat: proveïdor DRIVER sense validar, validat i amb futur. Es classifiquen en obligatòries, recomanades i optatives, i afecten els protocols OAI-PMH, l'estàndard de metadades Dublin Core i l'estàndard de metadades DIDL. Una vegada superats aquests passos, el proveïdor de serveis DRIVER recollirà el nostre dipòsit.
9 Formació
És evident que, a més de l'establiment de polítiques, cal dur a terme una feina important de difusió de les iniciatives d'accés obert i de formació en el procediment d'autoarxivament. S'ha d'intentar persuadir els investigadors perquè dipositin els seus treballs en el dipòsit institucional. En aquest sentit, s'ha dissenyat un pla de formació i difusió que inclou les accions següents:
- Elaboració d'una guia d'autoarxivament.
- Cursos de formació sobre l'eina DSpace.
- Campanyes de promoció del moviment d'accés obert.
- Campanyes de difusió del RIA.
Una part crucial en l'èxit de qualsevol implementació de programari és la previsió d'una formació efectiva i eficient. Un pla de formació adequat és el que aconsegueix els objectius desitjats i la màxima productivitat dels sistemes inclosos en aquest projecte.
La formació té els objectius següents:
- Objectius estratègics:
- Adaptació als canvis.
- Augment de la capacitat tècnica personal.
- Capacitat d'autoformació.
- Objectius operatius:
- Elaboració del model i de l'estratègia de formació.
- Identificació de necessitats de formació segons els perfils existents.
- Transferència de les habilitats clau requerides per al canvi.
10 Conclusions
Som conscients que un dels problemes més importants a què ens enfrontem és el fet d'aconseguir que els investigadors mostrin un grau d'implicació i de participació acceptable. Sense la seva col·laboració és impossible, d'una banda, assolir els objectius de l'accés obert i, de l'altra, justificar la creació i el manteniment de la plataforma digital.
En aquest sentit, és molt important mostrar als investigadors els avantatges que proporciona l'accés obert, que van des de l'augment de la visibilitat dels seus treballs (amb l'increment consegüent del nombre de citacions) fins a l'accés a més treballs científics sense barreres econòmiques.
Tanmateix, aquest col·lectiu continua oferint resistència a publicar els seus treballs en dipòsits institucionals per diversos motius:
- Desconeixement del moviment d'accés obert i dels procediments d'autoarxivament.
- Desconeixement dels possibles beneficis.
- Resistència al canvi.
- Temor davant la pèrdua de control del seu treball.
- Falta de temps i de mitjans.
- Possibles conflictes amb l'editor.
Abordarem aquesta tasca des de les dues línies estratègiques exposades anteriorment: l'establiment d'una política clara d'accés obert per part del Gobierno del Principado de Asturias, i el desenvolupament d'un pla de formació i difusió de la plataforma i del moviment d'accés obert. Esperem que aquestes mesures serveixin per conscienciar els investigadors dels avantatges de publicar en obert.
D'altra banda, ens enfrontem a curt termini a un altre repte no menys difícil, l'adaptació a les directrius del projecte europeu DRIVER, cosa que ens aportarà més qualitat i interoperabilitat.
11 Bibliografia
Bailey, C. W. (2005). Open access bibliography: liberating scholarly literature with e-prints and open access journal. Annapolis: Association for Research Libraries. <http://info.lib.uh.edu/cwb/oab.pdf>. [Consulta: 30/01/2008].
Committee for Economic Development. Harnessing openness to transform American health care.
<http://www.ced.org/docs/report/report_healthcare2007dcc.pdf>. [Consulta: 25/02/2008].Creative Commons. <http://creativecommons.org>. [Consulta: 31/01/2008].
Dublin Core. <http://dublincore.org>. [Consulta: 31/01/2008].
European Research Council. <http://erc.europa.eu>. [Consulta: 31/01/2008].
Eysenbach, G. (2006). "Citation advantage of open access articles". PLOS biology, vol. 4, no. 5, p. 692–698.
Harnad, S.; Brody, T. (2004). "Comparing the impact of open access (OA) vs. non-OA articles in the same journals". D-lib magazine, vol. 10, no. 6. <http://www.dlib.org/dlib/june04/harnad/06harnad.html>. [Consulta: 25/02/2008].
Jacobs, N. (2006). Open access: key strategic, technical and economic aspects. Oxford: Chandos.
Keefer, A. (2007). "Los repositorios digitales universitarios y los autores". Anales de documentación, nº. 10, p. 205–214. <http://www.um.es/fccd/anales/ad10/ad1011.pdf>. [Consulta: 04/02/2008].
Keefer, A. (2005). "Aproximació al moviment open access". BiD, núm. 15. <http://bid.ub.edu/15keefer.htm>. [Consulta: 11/02/2008].
McVeigh, M. E. (2004). Open access journals in the ISI citation databases: analysis of impact factors and citation patterns: a citation study from Thomson Scientific. Thomson Corporation.
<http://www.isinet.com/media/presentrep/essayspdf/openaccesscitations2.pdf>. [Consulta 28/02/2008].Melero, R. (2005). "Acceso abierto a las publicaciones científicas: definición, recursos, copyright e impacto". El profesional de la información, vol. 15, nº. 4, p. 255–266.
Melero, R. (2007). "Políticas sobre el libre acceso a la producción científica y la respuesta de los autores". En: IV Congreso de Comunicación Social de la Ciencia, Madrid. <http://digital.csic.es/bitstream/10261/1492/1/OA5rm.pdf>. [Consulta: 05/02/2008].
Open archives initiative. <http://www.openarchives.org>. [Consulta: 13/02/2008].
OpenDOAR. The directory of open access repositories. <http://www.opendoa.org>. [Consulta: 13/02/2008].
Rovira, C.; Marcos, M. C.; Codina, L. (2007). "Repositorios de publicaciones digitales de libre acceso en Europa: análisis y valoración de la accesibilidad, posicionamiento web y calidad del código". El profesional de la información, vol. 16, n.º 1, p. 24–38.
Silió, T. (2005). "Fundamentos tecnológicos del acceso abierto: Open archives initiative y open archival information system". El profesional de la información, vol. 14, n.º 5, p. 365–380.
Suber, P. (2008). Open access in 2007. Ann Arbor, MI: Scholarly Publishing Office, University of Michigan, University Library. Vol. 1, no. 1. <http://hdl.handle.net/2027/spo.3336451.0011.110>. [Consulta: 06/02/2008].
Thomson Corporation (2004). The impact of open access journals: a citation study from Thomson ISI. <http://www.isinet.com/media/presentrep/acropdf/impact-oa-journals.pdf>. [Consulta: 28/02/2008].
Tramullas, J.; Garrido Picazo, P. (2006). "Software libre para repositorios institucionales: propuestas para un modelo de evaluación de prestaciones". El profesional de la información, vol. 15, n.º 3, p. 171–181.
Vives i Gràcia, J. (2005). "Aspectos de propiedad intelectual en la creación y gestión de repositorios institucionales". El profesional de la información, vol. 14, n.º 4, p. 267–278.
Notes
1 Iniciativa de Budapest <http://www.soros.org/openaccess/esp/read.shtml>.
2 El lloc web de l'Open Citation Project recull els estudis bibliomètrics que s'han desenvolupat fins ara <http://opcit.eprints.org>.
3 Polítiques d'accés obert de la Faculty of Arts and Sciences de la Harvard University.
<http://lawprofessors.typepad.com/law_librarian_blog/2008/02/harvard-faculty.html>.4 Directrius sobre accés obert de l'ERC <http://erc.europa.eu/pdf/ScC_Guidelines_Open_Access_revised_Dec07_FINAL.pdf>.
5 Directrius per a proveïdors de contingut DRIVER <http://www.driver-support.eu/en/guidelines.html>.
