[English version]

Maria Sundin1

Assessora en llenguatge planer
Suècia


Traducció: Lluís Agustí
Traducció dels exemples en suec: Isabel Gómez Svensson



Resum [Resumen] [Abstract]

Es compara la situació del moviment per a la lectura fàcil en cinc països del nord d'Europa: Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Letònia. S'analitza l'existència i les característiques de les editorials, les publicacions periòdiques i les organitzacions especialitzades. Es descriu el concepte de lectura fàcil en cada país, els col·lectius de persones a les quals es dirigeix, i el paper dels governs i de les institucions oficials en el seu finançament. Es proposen estratègies per desenvolupar-lo relacionades amb els col·lectius objecte d'atenció, i les característiques de redacció i presentació que requereixen les publicacions en aquest format. Es recomana més investigació en l'àrea d'estudi, i es proposa com a model per a la lectura fàcil el desenvolupament del treball previ fet per un altre moviment internacional també relacionat amb la lectura, el moviment per al llenguatge planer, que ha estat capaç de crear unes directrius internacionalment acceptades.


1 Introducció

El concepte de lectura fàcil és pràcticament el mateix a Suècia, Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Letònia. Hi ha però algunes diferències, tant entre aquests països com a l'interior de cadascun. Tot es podria reduir al fet de tenir diferents grups com a objectiu i de tenir estratègies diferents d'organització del treball. També, la consciència general dels problemes de lectura i de la necessitat de la lectura fàcil sembla molt diferent en cadascun dels països.


1.1 Suècia

Suècia ha disposat d'una estratègia nacional per a la redacció i la distribució de llibres i d'articles de diaris de lectura fàcil des de la dècada dels seixanta, i des dels vuitanta una de les organitzacions dedicades a la lectura fàcil, el Centrum för Lättläst (centre per a la lectura fàcil) a Estocolm. El centre ha tingut el suport econòmic del parlament suec, que ha fet possible publicar al voltant de 30 llibres l'any, més un setmanari d'una tirada de prop de 14.000 còpies i més de 120.000 lectors. Aquest centre també ofereix cursos de durada curta fets amb i sobre lectura fàcil. Dos cops l'any organitza cursos per a col·lectius professionals.

El centre per a la lectura fàcil també té una xarxa de lectors col·laboradors que llegeixen llibres per a persones que, d'altra manera, serien difícils de contactar, com ara gent gran o discapacitada que es troben acollides en institucions especials. Aquests col·laboradors es recluten principalment entre el personal que treballa en centres de dia i en habitatges oficials protegits per a aquest tipus de població. La feina dels lectors col·laboradors és estimular l'interès per la lectura, organitzar jornades amb lectures en veu alta, promoure visites a biblioteques, etc. La raó fonamental d'aquesta tasca és despertar l'interès per la lectura.


Centrum för Lättläst <www.lattlast.se>

Figura 1. Centrum för Lättläst <www.lattlast.se>


A Suècia hi ha també altres organitzacions que elaboren material de lectura fàcil, per exemple, el diari Sesam, l'objectiu del qual és el col·lectiu d'immigrants adults.


Sesam <www.sesam.nu>

Figura 2. Sesam <www.sesam.nu>


També, força autoritats sueques, tant nacionals com locals, publiquen informació en format de lectura fàcil. La majoria de les autoritats governamentals tenen a hores d'ara les informacions més importants en els seus webs en aquest format i algunes hi estan realment compromeses, com ara la del parlament suec, els encarregats d'informació del qual publiquen resums de totes les decisions i tots els dossiers de premsa en format de lectura fàcil.


Sveriges Riksdag <www.riksdagen.se>

Figura 3. Sveriges Riksdag <www.riksdagen.se>


La ràdio pública sueca també ofereix diàriament notícies en format de lectura fàcil, el programa Klartext, cada tarda a les sis en punt, que escolten més de 300.000 persones cada dia. L'emissora publica també totes les peces informatives en el seu web, on es pot també escoltar les notícies si es prefereix fer-ho d'aquesta manera.


Sveriges Radio <www.sr.se>

Figura 4. Sveriges Radio <www.sr.se>


1.2 Noruega

Noruega s'assembla a Suècia en molts sentits. Té una edició de llibres de lectura fàcil ambiciosa, com també un diari d'abast nacional en aquest format. Però els noruecs han organitzat l'edició d'una manera diferent de la sueca: en lloc de tenir una editorial en el sentit clàssic del terme, Noruega disposa d'una organització que ajuda els lectors a trobar el llibre que volen a través del web, la Leser Søker Bok <www.boksok.no>. L'organització coopera amb la comunitat literària a Noruega a trobar bons escriptors, preparant manuscrits i ajudant les companyies editorials a vendre i comercialitzar els llibres. I només una petita part està escrita en format de lectura fàcil. A Noruega, la companyia editorial i el diari són dues organitzacions diferents, i totes dues estan ben integrades en l'edició tradicional majoritària i en el món dels diaris. El diari té la redacció en el mateix lloc que l'equivalent noruec de l'agència central de notícies sueca.


Leser Søker Bok <www.boksok.no>

Figura 5. Leser Søker Bok <www.boksok.no>


1.3 Dinamarca

Dinamarca no disposa d'una editorial que publiqui llibres de lectura fàcil, però sí d'un periòdic d'abast nacional i de periodicitat mensual, Overblik, amb una tirada de 3.500 exemplars i 850 lectors. Fins a dia d'avui, les autoritats no han estat gaire interessades en la publicació en format de lectura fàcil, amb poques excepcions. Per exemple, la constitució danesa s'ha distribuït a totes les persones majors d'edat amb un text explicatiu en format de lectura fàcil juntament amb el text oficial. També es pot veure en alguna ocasió l'enllaç "Let at lese" (fàcil de llegir) en alguns webs de les institucions oficials daneses, però el text no es presenta en aquest format, l'única cosa que s'aconsegueix és engrandir les lletres a fi que es llegeixin més fàcilment.


Overblik <www.paaletdansk.dk>

Figura 6. Overblik <www.paaletdansk.dk>


1.4 Finlàndia

Finlàndia disposa d'un centre per a la lectura fàcil i d'un diari d'abast nacional en suec, LL-Bladet, amb 1.500 lectors (juntament amb la versió finesa del diari en format de lectura fàcil, els lectors sobrepassen els 5.000). De la mateixa manera que a Suècia, els diaris obtenen finançament de l'Estat. Fins fa pocs anys, la ràdio finesa oferia un servei de notícies en format de lectura fàcil en suec i en finès, però avui el servei de notícies en aquest format només existeix en finès. (Finlàndia té dues llengües oficials: finès i suec).


Papunet <http://papunet.net>

Figura 7. Papunet <http://papunet.net>


1.5 Letònia

Letònia disposa d'un centre per a la lectura fàcil a Riga, però no d'un diari d'abast nacional. La diferència més important quan se'l compara amb els països nòrdics és que el centre letó no obté finançament de l'Estat. Apeirons és una organització de persones amb discapacitats i d'amics d'aquest col·lectiu. L'organització és recent, funciona activament des de 1994. El 1997 estava registrada com una organització no governamental. Apeirons depèn totalment del finançament privat per als seus projectes. El treball és voluntari i el centre no té cap empleat fix, només persones que estan implicades en els diferents projectes. El treball de lectura fàcil s'està desenvolupant a través de les mateixes línies que el treball per als discapacitats, el qual és encara bastant recent a Letònia. El 1996 es va aconseguir el primer centre per a la vida independent per a discapacitats. Al mes de maig, Apeirons va tenir a punt el nou web.


Papunet <http://papunet.net>

Figura 8. Apeirons <www.apeirons.lv>


2 Factors clau per a l'èxit

El treball de lectura fàcil podria ser més àmpliament difós, més conegut i més ben usat en tots els països. Alguns dels problemes són el fet de tenir com a objectiu col·lectius reduïts, la manca de finançament, la falta de comprensió dels problemes de lectura en general i del concepte de lectura fàcil, i l'absència d'interès de parlaments, governs i agències. En general, sembla haver-hi una manca de recerca i d'anàlisi.


2.1 Diferents col·lectius com a objectiu

Els diferents països tenen diferents col·lectius com a objectiu. A Suècia, el col·lectiu per al centre per a la lectura fàcil representa el 25 % de la població, cosa que significa qualsevol persona amb dificultats lectores suficientment importants perquè li impedeixin llegir i comprendre suficientment un diari (això és, el que es demana a un alumne de 15 anys en finalitzar l'escola obligatòria). Així es va establir en un test de lectura internacional elaborat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l'any 1996, i entre aquest 25 % hi ha ancians suecs amb una escolarització feble, immigrants i persones amb dificultats de lectura degudes, per exemple, a la dislèxia (dificultats de lectura i escriptura), a una discapacitat intel·lectual i a la manca d'hàbit lector. El centre per a la lectura fàcil té, com a conseqüència, diversos col·lectius com a objectiu, incloent-hi els intel·lectualment discapacitats o els que pateixen d'autisme o afàsia, les persones dislèxiques, les persones sordes de naixement, la gent gran, els immigrants i els escolars.

Finlàndia té com a objectiu un col·lectiu menor en nombre que Suècia, només un 6 % o 7 % de la població es considera amb dificultats lectores severes. En un principi, el col·lectiu principal objecte d'atenció el formaven persones amb discapacitats intel·lectuals, però a hores d'ara la lectura fàcil es dirigeix també a escolars i a la gent gran amb demència o discapacitat intel·lectual. A Letònia, el col·lectiu és encara més reduït, i la lectura fàcil està íntimament connectada al treball amb discapacitats. A Dinamarca, el col·lectiu objectiu del diari Overblik quedava originalment limitat a immigrants, però ara s'ha ampliat per incloure-hi els adolescents i els adults amb problemes de lectura en general, per exemple, les persones amb dislèxia. Noruega té un col·lectiu ampli, que comprèn des dels escolars fins a les persones grans amb demència o, fins i tot, les persones visualment discapacitades, amb dislèxia o amb trastorns de concentració, com ara, el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Un factor clau per a l'èxit podria consistir a ampliar el col·lectiu objecte d'atenció per guanyar més finançament. Suècia, amb el gran col·lectiu que abasta el 25 % de la població, ha aconseguit també un gran reconeixement i finançament del parlament suec. Probablement, els diversos col·lectius atesos en cadascun dels països afecten el concepte de lectura fàcil en diferents sentits.


2.2 Finançament i interès de parlaments, governs i agències

La manca de finançament sembla el problema més gran a Letònia, país nouvingut entre els analitzats. Suècia, Noruega i Finlàndia tenen tots finançament oficial per als centres, les editorials i els diaris.

A Suècia, el Govern ha redactat els estatuts per al centre per a la lectura fàcil i n'ha designat el consell d'administració. Aquest consell inclou els polítics, els representants de les organitzacions de persones amb discapacitats i els que estan professionalment dedicats a la cultura, els mitjans de comunicació o el màrqueting. L'operació es finança amb els ingressos de vendes i amb subvencions de l'Estat.

Un problema important per a alguns països és la manca d'interès dels parlaments, governs i agències. A Dinamarca, l'interès és baix: no hi ha cap centre per a la lectura fàcil i poques institucions entenen els avantatges dels textos en format de lectura fàcil. Sembla que tenen una altra actitud amb relació als lectors: la gent ha d'aprendre la llengua si no la pot entendre. S'accepta el fet que molta gent té problemes de lectura, però s'intenta resoldre el problema finançant l'educació en lloc de proposar més textos de lectura fàcil. Potser es tracta de no haver entès com funciona el concepte de lectura fàcil.


2.3 Diferents maneres d'escriure

El països publiquen lectura fàcil de diverses maneres, cosa que es pot deure al fet que la llengua sigui diferent, com també a factors culturals. Tot seguit, comparem el model suec d'escriure lectura fàcil amb el finès.

A Suècia, l'objectiu del centre de lectura fàcil és escriure de manera simple i entenedora, però al mateix temps d'una manera adulta i variada, i amb l'ús d'una combinació de text i d'il·lustració. Per aconseguir-ho, es tenen en compte el contingut, el llenguatge, les il·lustracions i la maquetació. El contingut és concret, normalment un argument simple. S'hi involucren poques persones i pocs llocs. El curs dels esdeveniments és freqüentment descrit en un ordre cronològic, és a dir, no hi ha salts en el temps com ara del present al passat. El llenguatge també cal que sigui concret. Cal evitar paraules llargues, inusuals, com també conceptes que puguin tenir dos significats. "És un actor molt gran" pot significar que té força anys o que és força conegut. La lectura fàcil tampoc usa llenguatge figurat com ara "fer volar coloms", des del moment en què es podria entendre literalment. Es prefereix la veu activa i s'evita la passiva. Es prefereixen les frases curtes a les llargues, amb oracions subordinades. No es pot assumir que tots els lectors coneguin llocs, països o dates. Aquesta mena d'informació cal que es contextualitzi: "El 1932 l'àvia era jove". Les il·lustracions són importants en els textos de lectura fàcil: imatges concretes que il·lustrin clarament a què s'assemblen les coses, sense detalls irrellevants ni angles estranys. És important que el disseny i la maquetació s'hagin pensat detingudament. És més fàcil per al lector absorbir la informació si el text i les il·lustracions es presenten tan clarament i amb tant espai com sigui possible. Força lectors tenen dificultat d'adonar-se dels punts i de llegir línies llargues. Per aquest motiu, un text de lectura fàcil sovint s'escriu amb salts de línia al final de cada frase. Una nova línia comença com un punt natural en la frase, i sempre després d'un punt. El lector pot aleshores fer una pausa en el lloc adequat.

Exemple d'un text de lectura fàcil en suec (del diari 8 Sidor)

Varannan svensk vill förbjuda slöja2

Många svenskar vill förbjuda
muslimska kvinnor
att ha slöja i skolan eller på jobbet.
Det visar undersökningen
Mångfaldsbarometern som görs
varje år av Uppsala Universitet.

Motståndet mot muslimska slöjor
har ökat lite sedan förra året.
Då svarade 45 procent att slöjor
skulle förbjudas.
I årets undersökning ville varannan
svensk förbjuda muslimska kvinnor
att ha slöja på jobbet eller i skolan.

A Finlàndia, la descripció de la lectura fàcil s'aproxima més a la descripció del que proposa el moviment suec per al llenguatge planer que del concepte també suec de lectura fàcil. Per exemple, la seva manera d'escriure per a lectura fàcil no intenta suprimir la veu passiva, perquè és força comuna en finès. En el web del centre per a la lectura fàcil hi ha una descripció curta del que significa lectura fàcil. El text considera el continent: què és el que s'ha de dir i a qui, definint el tema i fent molta atenció a la lògica del text. També tenen molta cura del vocabulari: usant lèxic comú i conegut, evitant paraules llargues i explicant expressions difícils o abstractes. Les estructures simples són importants: s'usen casos gramaticals i estructures verbals fàcils, en lloc d'altres de més complicades. Les frases són curtes: en una frase només hi ha una qüestió important, es prefereix l'ordre directe de les paraules, i l'aspecte més important s'ubica en l'oració principal i les especificacions, en les subordinades. Les frases han d'estar connectades de manera lògica. La coherència del text és bàsica: cal fer consistents les frases i els paràgrafs, usant diferents formes de coherència, observant que l'estructura del text sigui lògica, vinculant el tema a un temps i un lloc determinats, sent concrets, donant exemples. És important evitar referències a altres punts en el text (això no exclou l'ús de metatext quan sigui apropiat). S'ha d'usar llenguatge positiu i llenguatge d'adults quan s'escriu per a adults.

Exemple d'un text de lectura fàcil de Finlàndia3 (del diari LL-Bladet)

Grillar förbjuds på festivaler?4

En olycka med en grill som ledde till två
personers död har väckt diskussion. Man
undrar hur säkert det är att grilla när man
festar. Under midsommaren dog två män av
kolos när de grillade inne i sitt tält på en
stor festival i Raumo.

Räddningsmyndigheterna säger att det är
möjligt att förbjuda grillning i tälten på
festivalområden. Enligt myndigheterna har
det inte tidigare varit nödvändigt att
förbjuda grillning.

Hi ha potser diferències culturals en la visió de la responsabilitat de l'escriptor i del lector, respectivament. A Suècia, l'opinió general és que l'escriptor ha de ser responsable de fer el text fàcil de llegir. A Dinamarca, sembla que l'opinió és que el lector ha de ser responsable d'entendre el text. A Letònia, els textos de lectura fàcil contenen paraules difícils perquè els escriptors volen obligar els lectors a buscar les paraules que no entenen, o a preguntar-les a algú. Seria interessant de saber-ne més; no tinc notícia, però, de cap recerca a propòsit d'aquest tema.


2.4 Més recerca, anàlisi i consciència general

La situació d'haver d'argumentar els mèrits de la lectura fàcil fa que la investigació prengui importància. Hi ha una quantitat enorme de recerca internacional sobre dificultats lectores i també un moviment internacional a favor del llenguatge planer, amb organitzacions per tot el món, ensenyament per a assessors sobre el llenguatge planer i cooperació internacional. Hi ha, però, poca recerca sobre el concepte de lectura fàcil. A Suècia, hi ha només alguns treballs acadèmics i cap tesi doctoral. Necessitem més recerca, no solament per ser capaços d'argumentar amb més èxit a favor de la lectura fàcil, sinó també per millorar l'escriptura en aquest format. Hi ha moltes qüestions que s'han de discutir. Ajuden realment els textos de lectura fàcil les persones? És possible escriure de la mateixa manera per a diferents col·lectius, com ara els immigrants i els lectors discapacitats intel·lectualment? A quins lectors ajuden els salts de línia al final de les frases? Són realment un problema les metàfores i els sinònims? Hi ha també una necessitat de més recerca internacional, a fi de fer possible la comparació entre països. Si no en sabem més sobre els problemes generals de lectura dins un país, no es pot avaluar el treball actual en la lectura fàcil.

A més de la necessitat de recerca, hi ha també una gran necessitat de tests dels materials produïts. Només els lectors poden dir si actualment els textos són fàcils de llegir. Noruega fa proves entre els lectors un cop l'any. Aquest podria ser l'estàndard per a totes les organitzacions de lectura fàcil. La reacció positiva dels lectors és també un argument fort per a més textos en lectura fàcil.

La consciència general dels problemes de lectura i de la necessitat de la lectura fàcil sembla molt diferent en cada país. A Dinamarca i Letònia, per exemple, el nivell de consciència és molt baix. A Suècia, està augmentant com a mínim entre les autoritats. La major part de les agències del Govern tenen informació important en format de lectura fàcil en els webs, com a resultat de les recomanacions nacionals i el treball estratègic sobre el llenguatge planer en general. Suècia ha tingut experts en suec planer en el Govern des de 1970, i una organització per al llenguatge planer, el Grup del Suec Planer, ha animat les agències a treballar amb el llenguatge planer des dels anys 1990. Aquest fet ha establert les bases d'una consciència més gran i un interès més viu en els textos en llenguatge planer. Si hi ha una acceptació per escriure en suec planer, hi ha més facilitat per acceptar els textos en format de lectura fàcil. Entre les autoritats locals i les companyies privades la consciència és menor, en tots dos casos determinada per un coneixement pobre, la falta de tradició i la manca de recursos. A Suècia hi ha també una consciència de les dificultats especials de lectura connectades amb Internet. Potser això es deu al fet que la majoria de la població que usa Internet diàriament, més del 80 % són joves i persones de mitjana edat.


2.5 Més col·laboració i suport internacional

El moviment per a la lectura fàcil hauria de col·laborar amb el moviment per al llenguatge planer, que ha tingut tant èxit, i seguir-ne l'exemple. Un dels grans avantatges d'aquest moviment és que el concepte del llenguatge planer és gairebé el mateix a tot el món. Tots els escriptors de llenguatge planer al món segueixen les mateixes directrius. La raó és que aquestes directrius estan basades en les mateixes investigacions fetes en diversos països des dels anys 1970. Si el moviment per a la lectura fàcil pogués establir directrius comunes per als textos en aquest format, s'hauria avançat molt.

De la mateixa manera que existeix per al moviment per al llenguatge planer, hi hauria d'haver una organització que pogués estimular el debat a propòsit de la lectura fàcil en diferents països. El moviment per al llenguatge planer inclou, per exemple, les organitzacions internacionals PLAIN5 and Clarity.6 Aquestes dues associacions organitzen conferències internacionals regularment, i Clarity publica un diari amb notícies sobre projectes per al llenguatge planer de tot el món. Potser The Easy-to-Read Network7 podrà arribar a assolir aquests nivells.

Hi ha molt a guanyar de la col·laboració entre el moviment per al llenguatge planer i el moviment per a la lectura fàcil, ja que els dos tenen el lector com a objectiu. En definitiva, la lectura fàcil és llenguatge planer, només que molt més planer, per a lectors amb moltes més dificultats que molts dels lectors que valoren el llenguatge planer.


Data de recepció: 08/11/2007. Data d'acceptació: 10/12/2007.




Notes

1 Maria Sundin és assessora en llenguatge planer. Ha organitzat centenars de cursos de tècniques d'escriptura i ha impartit diversos seminaris i conferències a propòsit del llenguatge planer per a moltes organitzacions. Ha contribuït a Språkvård, Klarspråksbulletinen, Computer Sweden, InternetWorld, i Språkbruk (a Finlàndia). Autora de Lättläst - så funkar det (Easy-to-read - this is how it works), és coautora de Tillgängliga webbplatser i praktiken (Accessible websites in practice), publicat per Jure Förlag. Té un BA en llengües nòrdiques i un diploma del programa Språkkonsultlinjen (assessora en llenguatge) de la Stockholms Universitet.

2 Un de cada dos suecs vol prohibir el vel Molts suecs volen prohibir a les dones musulmanes el vel a les escoles i a la feina.
Aquests són els resultats del Mångfaldsbarometern,* que es duu a terme cada any a la Uppsala Universitet.
Les persones contràries a l'ús del vel ha augmentat una mica des del darrer any.
Aleshores un 45 % va contestar que el vel s'havia de prohibir.
Aquest any els resultats mostren que un de cada dos suecs vol prohibir el vel a les dones musulmanes a la feina i a l'escola.

* Mångfaldsbarometern: informe anual elaborat per l'Institut de Sociologia del Departament de Sociologia de la Uppsala Universitet. [Nota de la traductora].

3 L'original, en suec.

4 Prohibit fer barbacoes en els festivals?
Un accident amb una barbacoa que va provocar la mort de dues persones ha despertat la discussió.
Un es pregunta fins a quin punt és segur fer barbacoes quan s'assisteix a festivals.
Durant el Midsommaren* van morir dos homes a conseqüència del carbó quan cuinaven dins la seva tenda de campanya durant un gran festival a Rauma.
La Räddningsmyndigheterna** indica que és necessari prohibir les barbacoes a les tendes de campanya en les zones dels festivals.
Segons les autoritats mai abans no havia estat necessari prohibir les barbacoes.

* Midsommaren: festa nacional sueca de Sant Joan. [Nota de la traductora].
** Räddningsmyndighetern: autoritats sueques de salvament. [Nota de la traductora].

5 <http://www.plainlanguagenetwork.org>.

6 <http://www.clarity-international.net>.

7 <http://www.easy-to-read-network.org>.