[Versión castellana]

Aina Giones-Valls

Serveis a la Recerca de la Biblioteca Rector Gabriel Ferraté
Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya

aina.giones@upc.edu

Marta Serrat-Brustenga

Serveis a la Recerca de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat Politècnica de Catalunya

marta.serrat@upc.edu

L'element més important no és la tecnologia sinó les relacions humanes.
Howard Rheingold

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectius. Descriure la identitat digital a la xarxa i apuntar els avantatges d'una presència en línia gestionada eficaçment, així com els principals esculls d'una identitat no homogènia. Alhora, es pretén situar la gestió de la identitat digital com una nova habilitat fonamental en el marc de les habilitats informacionals i digitals i aportar exemples reals d'identitats personals a Internet.

Metodologia. Anàlisi de casos i bibliografia existent.

Resultats. La visibilitat, la reputació i la privacitat a Internet esdevenen aspectes clau per a la gestió eficaç d'una identitat digital. L'habilitat de gestionar la identitat virtual no és quelcom instrumental sinó que té a veure amb un aprenentatge al llarg de la vida i un aprofundiment en la cultura digital necessària per al ciutadà que viu en la societat xarxa.

1 Introducció

La identitat digital es tracta en la literatura científica dins l'àrea de la cibercultura. De fet, diversos autors l'han vinculada a l'encriptació de dades, la privacitat, la seguretat a Internet (Camenisch, 2009) i la pesca (en anglès, phishing) (Kirda i Kruegel, 2006). Val a dir que també hi ha autors que han tractat la identitat digital en el context empresarial i l'han relacionat amb intranets corporatives i aplicacions del web social en les empreses (Aced et al., 2009a; Bancal et al., 2009). D'altra banda, en la literatura acadèmica es reflecteix l'interès sobre les característiques de la comunicació mitjançant ordinador (CMC) que imprimeixen noves pautes de desenvolupament d'identitats digitals (Campbell, 2005), així com els comportaments en línia d'infants, d'adolescents, de col·lectius ètnics o de diferències de gènere.

Les aportacions sobre aquest tema, tanmateix, no se centren en el conjunt d'habilitats digitals i informacionals que s'han revelat com a fonamentals en els darrers anys i que són l'objecte d'aquest treball. En aquest sentit, la relació entre aquestes habilitats i les activitats socials, culturals i acadèmiques, cada vegada més variades a la xarxa, constitueix un nou tema d'estudi que la literatura científica encara no ha tractat prou, així com la construcció de la identitat a la xarxa en entorns no anònims (Zhao et al., 2008). Alguns treballs que sí que han tractat la identitat digital sota la perspectiva dels multialfabetismes són els de Perkel (2006) i Livingstone (2004).

La identitat digital està actualment en auge en el camp del màrqueting i es coneix com a identitat digital corporativa, però en aquest treball es limitarà el concepte d'identitat digital a tot allò que identifica un individu en l'entorn web. Tampoc no s'abordaran els possibles noms adoptats pels usuaris d'Internet ni els seus avatars.

Aquest article té per objectiu abordar el tema de la gestió de la identitat digital personal, que es defineix com l'habilitat de gestionar amb èxit la pròpia visibilitat, reputació i privacitat a la xarxa com un component indestriable i fonamental del conjunt d'habilitats informacionals i digitals, les quals han esdevingut fonamentals per viure en la societat informacional. Seguidament es detallen amb més profunditat els conceptes de visibilitat, reputació i privacitat, i es defineixen les habilitats informacionals i digitals.

2 La identitat digital en la societat informacional

Què és la identitat personal? Qui som a Internet? Tota l'activitat que cadascú genera a la xarxa conforma una identitat, estretament lligada al propi aprenentatge i a la voluntat d'aprofundir en la cultura digital.

D'ençà de les darreres dècades del segle passat, s'ha produït una revolució tecnològica a escala mundial que ha donat pas a una societat informacional, definida per la generació, la gestió i l'ús de dades. La revolució actual gira entorn de les tecnologies del processament de la informació i la comunicació, que, cada vegada més, s'usen en la majoria d'àmbits de la nostra vida (Castells, 2003). Amb l'eclosió d'Internet i sobretot de l'anomenat web 2.0, la quantitat de dades personals existents a la xarxa és molt elevada i contribueix a crear noves identitats personals en l'entorn digital que, com veurem, poden coincidir o no amb la identitat analògica, és a dir, amb les característiques que es poden atribuir a una determinada persona en la seva vida fora de la xarxa o fora de línia. La irrupció d'Internet ha ofert una gamma amplíssima de noves eines de creació de continguts i de comunicació i ha canviat les condicions tradicionals de producció de la identitat (Zhao et al., 2008).

Actualment, la capacitat d'enviar i de gestionar dades augmenta i el consum informatiu no només és ingent a empreses i en l'àmbit comercial, sinó que la quantitat de dades que un individu genera, gestiona, edita o comparteix cada dia és difícilment calculable. Davant la gran abundància d'informació i de la sobreexposició als altres, l'individu resta desprotegit. És per això que recentment s'ha reactivat el debat sobre la necessitat de formar les persones en noves alfabetitzacions (Livingstone, 2004), informacionals i digitals, que esdevenen clau per als ciutadans d'avui.

Els anomenats natius digitals són el paradigma de generació, són els que utilitzen de manera intensiva Internet. És la generació nascuda a partir de la dècada dels anys noranta i que no ha conegut la vida sense la xarxa; també s'ha denominat generació Google, entre d'altres. Usen Internet diàriament per a una varietat creixent de propòsits i tendeixen a preferir l'ordinador abans que la llibreta i el llapis. Val a dir, però, que aquests joves digitals es caracteritzen també per ser exhibicionistes i multitasques, i, per exemple, el que fa una dècada era un diari personal o una conversa privada, ara s'ha convertit en un bloc o uns missatges publicats a una xarxa social. La comunicació mitjançant l'ordinador (CMC) esdevé la substitució i la complementarietat d'altres canals tradicionals tenint en compte que l'electrònica permet que la informació sigui visible i replicable per molta gent. Amb tot, el que és més destacable de la generació Google és que són productors i consumidors d'informació a Internet: per a l'oci, per als estudis, per als interessos i sovint per a tot alhora.

Ser al ciberespai significa tenir una representació d'un mateix, una identitat digital que es va construint a partir de la pròpia activitat a Internet i de l'activitat dels altres. L'oferta actual d'oci o de negoci i consum cultural a Internet, les aplicacions per a la comunicació electrònica i els llocs de xarxes socials basteixen una estructura en la qual viu un "jo virtual".

3 La gestió de la identitat digital

En una societat intensament informatitzada, un dels perills existents és la diferència entre els que tenen accés a les noves tecnologies i els que no, així com l'abisme entre els que saben utilitzar-les i els que no. Així, aquests últims esdevenen el nou sector en risc d'exclusió social. Aquest fenomen s'ha anomenat fractura digital o bretxa digital.

Per evitar la marginació que aquesta fractura comporta és necessari que els ciutadans desenvolupin habilitats informacionals i digitals. Podem diferenciar entre les habilitats més bàsiques, com ara saber llegir o gestionar un document digital, i les habilitats més avançades, com ara coordinar un equip de treball que no es pot reunir presencialment o fer tràmits a través de l'Administració electrònica. Entre les noves competències que el ciutadà del segle xxi ha d'adquirir, hi ha la competència de gestionar eficaçment la pròpia identitat digital.

Com es construeix una identitat digital? De forma activa, es fa aportant textos, imatges i vídeos a Internet; participant, en definitiva, del món web. Als llocs de xarxes socials,¹ es construeix a partir d'un perfil d'usuari, que sovint s'enllaça a perfils d'altres usuaris o contactes. Una identitat digital ben gestionada i homogènia amb la identitat analògica no només repercuteix en una vida més activa en tots els àmbits sinó que també tendeix a consolidar un entramat social més sòlid fora d'Internet. Tanmateix, la construcció de la identitat digital està ineludiblement lligada al desenvolupament d'habilitats tecnològiques i informacionals, i a una actitud activa a la xarxa, participativa, oberta i col·laborativa.

La identitat digital es pot configurar de moltes maneres i una mateixa persona pot tenir diferents identitats utilitzant eines diverses o bé tenir-ne només una. A partir de Gamero (2009) es presenten un seguit d'eines gratuïtes i accessibles a la xarxa, a través de les quals qualsevol persona es pot vertebrar una identitat digital.

a) Blocs
El nom de bloc o bitàcola prové de la navegació i es refereix al diari d'un vaixell. Extrapolat als nostres dies, un bloc ha passat a ser un diari que tant pot ser personal com corporatiu. Un exemple de bloc que contribueix a construir la identitat del seu autor és el de Genís Roca.

b) Microblocs
Són una eina semblant als blocs, amb la diferència que tenen un nombre limitat de caràcters i que es poden publicar a través de diverses aplicacions, com ara via SMS o per correu electrònic. Els usuaris dels microblocs, a part d'escriure micromissatges, poden seguir altres persones i conèixer el que fan i comenten. Un exemple d'un microbloc, amb força repercussió i vinculat a una persona física, és el del president dels Estats Units, Barack Obama, que té més de dos milions de seguidors. Hi explica en què està treballant, què està fent i què pensa. És un exemple de màrqueting i consolidació de la seva identitat digital a la xarxa.

c) Portals de notícies i llocs web
Qualsevol pàgina web pot ser una plataforma a partir de la qual construir una identitat digital. Un exemple és el prestigiós portal de notícies i revista Wired, el qual permet que qualsevol lector comenti una notícia. Aquests comentaris són signats (sovint amb pseudònims) i recuperables posteriorment a la xarxa perquè alguns cercadors, com ara Google, els indexen. A l'hora d'aportar comentaris i opinions a Internet, cal tenir present que aquests missatges es poden trobar a través dels cercadors i que difícilment desapareixen de la xarxa.

d) Llocs de xarxes socials genèriques o especialitzades, com ara Facebook, LinkedIn, XING o Pleiteando (aquesta darrera especialitzada en el món jurídic)
L'ús de les xarxes socials s'està estenent amb rapidesa. Tanmateix, el domini sobre tots els aspectes que impliquen no és generalitzat. A l'hora de gestionar la pròpia identitat, molts dels llocs de xarxes socials permeten que no es mostrin algunes de les dades del perfil. Així, la xarxa Facebook permet restringir l'accés a certes informacions, a usuaris concrets o a grups d'usuaris en la configuració de cada perfil.

e) Textos, fotografies o vídeos a la xarxa, amb Google Docs, Picasa, Flickr, YouTube o Vimeo
Totes les activitats a la xarxa (visites al web, clics a un enllaç, comentaris a un bloc, penjar una fotografia o un vídeo…) queden registrades i difícilment s'esborren. El conjunt de totes aquestes traces a Internet formen part de la identitat digital d'una persona, de qui posteriorment es poden cercar i recuperar gran part de les accions, els comentaris i les opinions que ha deixat a la xarxa.

f) El correu electrònic
De la mateixa manera que no s'esborra el rastre a la xarxa, en general, tampoc s'esborren els missatges del correu electrònic, malgrat que estiguin protegits amb una contrasenya. Hi ha proveïdors de correu electrònic que personalitzen la publicitat que apareix en pantalla mitjançant el contingut dels missatges electrònics. Per exemple, si dins del text d'un missatge apareix la paraula "Londres" la publicitat personalitzada podrà ser "Vols a Londres" o "Hotels a Londres".

Figura 1. Exemple d'identitats digitals

En la identitat digital convergeixen molts aspectes de caràcter sociològic, cultural i fins i tot psicològic. A vegades aquesta identitat digital no s'adiu amb la real, simplement perquè cadascú vol mostrar el millor de si mateix, és el que es coneix com a self-presentation. Segons Goffman (1981), quan un individu es presenta davant els altres transmet la impressió que vol projectar. Els altres, al seu torn, provaran d'aconseguir el màxim d'informació de l'individu i posar en joc la que ja tenen, fins a arribar al punt on l'individu ja sap què esperar dels altres i els altres de l'individu. Wood i Smith (2005) defineixen la identitat com "una construcció complexa, personal i social, consistent en part en qui creiem ser, com volem que els altres ens percebin i com, de fet, ens perceben" i els mateixos autors afirmen que en la comunicació electrònica el que preval és la imatge que es vol mostrar a tercers. És clar que la vida analògica condiciona qui som a Internet, però cal destacar que una vida activa a la xarxa també pot repercutir positivament en el món fora de línia.

La identitat digital pot mostrar com és de diversa la pròpia vida i com és de múltiple la pròpia identitat. Una mateixa persona pot tenir diferents identitats, per exemple, com a fan d'un grup de música internacional, com a membre d'una comunitat religiosa i com a integrant d'una nissaga familiar. Aquestes tres identitats pertanyen a una mateixa persona i això es pot veure fàcilment reflectit a Internet.

Actualment, es poden trobar amb facilitat les dades i els productes de l'activitat d'una persona a la xarxa de manera fragmentària, és a dir, fotografies a un fotobloc, opinions personals a un fòrum o adreces de correu electrònic i telèfons a una xarxa social. Tanmateix, també hi ha webs gratuïts que recullen tota la informació d'una mateixa persona i la mostren ordenadament segons el tipus de dades. Llocs com ara pipl.com o 123people.com acostumen a oferir tot tipus de dades, fins i tot a través núvols de paraules amb els conceptes que més identifiquen una persona.

És interessant conèixer fins on ha arribat la preocupació per les identitats. Jim Killeen va gravar un reportatge, Google Me,² sobre la problemàtica de trobar al cercador Google més d'una persona amb el mateix nom i cognoms i que, per tant, podrien confondre's, si no fos per la professió o la ubicació geogràfica. En el reportatge de Killeen, ell mateix entrevista diferents Jim Killeen d'arreu del món amb professions i vides absolutament diferents però que comparteixen el nom de pila i el cognom. L'actor planteja als entrevistats una bateria de trenta preguntes que van des de quin és el seu color preferit fins a de què es penedeixen o se senten orgullosos a la vida. La possibilitat de trobar dades personals a la xarxa d'una manera molt fàcil i de seguir les activitats de persones en principi desconegudes pot obrir portes ignotes i fa possible empreses i projectes, com ara el de Killeen, que fa uns anys eren impensables. El reportatge, a més, ens convida a la reflexió sobre què ens fa semblants i què ens fa diferents a la xarxa i ens alerta sobre la possibilitat de confondre identitats personals.

3.1 Visibilitat

Tota activitat que genera un individu a la xarxa constitueix la seva visibilitat, que pot ser en sentit positiu o negatiu. Aquesta visibilitat pot ser autoconstruïda a partir dels apunts d'un bloc, dels missatges de Twitter, dels comentaris a vídeos o fotos, etc. però també pot ser fruit de les referències o comentaris de tercers. La comparació en el món analògic seria si la persona és més o menys coneguda.

Ens interessa ser visibles? Volem passar inadvertits o aprofitar la ubiqüitat que permet la xarxa per ser a tot arreu? És determinant decidir quin tipus de presència, quin tipus de visibilitat digital ens interessa.

Un exemple per augmentar la visibilitat personal és utilitzar el servei de Google Latitude, basat en Google Maps, una eina que augmenta la visibilitat dels usuaris més enllà del seu cercle social, ja que l'individu que activa aquest producte esdevé localitzable físicament en un mapa i pot contactar amb altres individus que també s'hagin geolocalitzat amb aquest servei a través del web o des d'un dispositiu mòbil.

Un altre exemple de visibilitat molt utilitzat per blocaires o persones que actualitzen informacions regularment és enviar la notícia d'actualització d'aquests continguts per correu electrònic a través de llocs de xarxes socials o altres eines. Aquesta és, sense dubte, una manera molt eficaç de compartir els materials a la xarxa i de maximitzar la possible audiència.

L'impacte que té la visibilitat d'una persona en el món digital és mesurable, per exemple, a partir del nombre de contactes que té, o bé, pels seguidors que tenen certes activitats. També és mesurable a partir de les vegades que uns determinats continguts són replicats, per exemple, en replicar l'entrada d'un bloc, comentar un vídeo, penjar els continguts a una xarxa social, etc. D'altra banda, es tracti o no d'un web col·laboratiu, el trànsit que genera constitueix un indicador de visibilitat quantificable, així com el nombre d'enllaços que hi apunten.

És per això que ens podem preguntar fins a quin punt és visible la pròpia "marca" personal, el nostre nom. Per a les empreses, el sol fet de generar senyals de qualsevol tipus ja es té en compte com una acció de màrqueting; a escala personal, cal valorar si això és beneficiós o no.

L'antropòleg Robin Dunbar (1993) va explicar que el límit cognitiu de relacions socials estables que un ésser humà pot mantenir és aproximadament de 150. Aquesta xifra, coneguda com el nombre de Dunbar, actualment també s'aplica al nombre de contactes virtuals, en llocs de xarxes socials, fòrums o comunitats virtuals. Aced et al. (2009a) afirmen que "un usuari d'Internet obté visibilitat absorbint informació, processant-la i compartint-la amb la resta d'usuaris, sempre que sigui útil i valuosa per als altres". 

3.2 Reputació

La reputació rau en l'opinió que altres persones tenen d'un subjecte. Tanmateix, la construcció d'aquesta reputació també la pot fer, en part, el mateix interessat. Qui no mira abans de triar un hotel, reservar una taula en un restaurant o comprar un llibre què és el que n'han dit els altres? Per trobar respostes i triar la que més ens interessa recorrem a la reputació; així les opinions fetes per tercers poden influir en la nostra decisió.

Traslladat al món analògic seria veure si una persona (o empresa) gaudeix de bona o mala premsa. Segons Solove (2007), la reputació és "un component clau de la nostra identitat, reflecteix qui som i defineix com interactuem amb els altres".

En aquest sentit, pren importància el fet de tenir present qui parla de qui, en quins llocs i de quina manera. No és el mateix l'opinió d'una persona poc visible, que l'opinió d'una persona molt visible, que difondrà els seus judicis de manera més ràpida i probablement al seu torn a persones també més visibles. Segons Aced et al. (2009b), "l'autoritat i l'estatus no s'aconsegueixen per jerarquia, sinó per la capacitat d'estar connectat de forma interactiva amb altres persones, és a dir, rebent i emetent missatges interessants per als altres". 

LinkedIn és una xarxa social amb una clara orientació professional i una bona eina per gestionar la reputació a Internet. En aquesta xarxa cada un dels usuaris crea un perfil i es pot comunicar amb persones del seu camp o cercle professional. Entre les múltiples funcionalitats que ofereix, hi ha la possibilitat de recomanar una persona i afegir un comentari amb una breu explicació sobre quines són les seves qualitats professionals. En aquest entorn, un professional a l'atur però amb bones recomanacions a LinkedIn tindria més possibilitats de trobar feina.

Algunes de les eines de reputació electrònica, segons Bancal et al. (2009), són els motors de cerca de blocs, els metamotors socials, les eines de seguiment de comentaris, les eines de microblocs, els agregadors socials o xarxes socials i els motors de cerca de persones.

3.3 Privacitat

Ser conscient de la privadesa de les dades personals a Internet i de l'ús que es pot fer d'aquestes dades esdevé una peça clau per a la gestió eficaç de la identitat digital. A Internet, "els nodes principals són les persones, i la informació es difon a través de xarxes de persones", apunten Aced et al. (2009b).

D'ençà de la proliferació dels llocs de xarxes socials a Internet, el tema de la privacitat ha esdevingut més rellevant que mai. Quant a la protecció de dades personals en aquestes xarxes, cal incidir que és evident que els usuaris les exposen de forma voluntària, però no sempre són conscients de la repercussió que aquest fet pot tenir, especialment per a l'ús que un servei 2.0 pot fer d'aquesta informació brindant-la a tercers. A més, els proveïdors dels serveis de llocs de xarxes socials poden guardar informació del número d'IP o sobre el tràfic de dades durant la connexió i utilitzar-les, potser mostrant-les a altres perfils.

Dades com ara l'adreça electrònica, fotografies, el telèfon o el currículum professional, opcions polítiques i religioses són camps que consten a la majoria dels formularis a l'hora de crear un perfil. Totes aquestes dades estan sovint a l'abast de perfectes desconeguts, cosa que, en general, no havia passat fins ara en el món analògic.

També cal tenir en compte que en el moment de donar-se d'alta en algun dels serveis esmentats, l'usuari cedeix totes les dades personals i els continguts a la xarxa social; en algun cas, fins i tot després que l'usuari es doni de baixa del servei, aquestes dades i continguts es mantenen visibles per a altres perfils.

Actualment hi ha lleis que regulen la protecció de dades de caràcter personal. Almenys, en 46 estats³ hi ha sentències recents, de manera que aquest tema està a bastament tractat per la legislació actual, tot i les diferències que puguin haver-hi entre els diferents països en aquesta matèria. Pel que fa al marc normatiu a l'Estat espanyol sobre la protecció de dades, és rellevant l'article 18.4 de la Constitució espanyola de 1978, pel qual "la llei obliga els poders públics a limitar l'ús de la informàtica per garantir l'honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels drets", així com la Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

Una opinió que s'ha de destacar sobre la privacitat és la brindada per Dennis O'Reilly (2007): "La millor manera de protegir la teva privacitat a la xarxa és assumir que no en tens i modificar el teu comportament en línia d'acord amb això".

4 Les habilitats informacionals i digitals i el rol de les biblioteques en l'era digital

Les habilitats informacionals (o el seu acrònim ALFIN) generalment les han liderat les biblioteques, les quals han creat i desenvolupat models i estàndards sobre aquestes competències.

Entre les moltes definicions existents, el Chartered Institute of Library and Information Professionals (2004) defineix l'alfabetització informacional com "el saber quan i per què necessites informació, on trobar-la, i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica".

Igualment, l'American Library Association estableix que "una persona alfabetitzada en informació és una persona capaç de reconèixer quan necessita informació i té l'habilitat de localitzar, d'avaluar i de fer un ús efectiu de la informació requerida".

La Declaració de Praga (National Forum on Information Literacy, 2003) la vincula directament a l'aprenentatge al llarg de la vida: "L'alfabetització informacional engloba el coneixement de les pròpies necessitats d'informació i l'habilitat d'identificar, localitzar, avaluar, organitzar, crear, utilitzar i comunicar amb eficàcia la informació per tal de fer front als problemes o qüestions plantejats; és un prerequisit per participar de forma eficaç en la societat de la informació i, alhora, és una part del dret humà bàsic a l'aprenentatge al llarg de la vida".

Més recent és l'aportació de Webber (2006): "L'adopció d'un comportament informacional apropiat per obtenir, a través de qualsevol canal o mitjà, informació que s'adigui a les necessitats d'informació, a més del coneixement crític sobre la importància de l'existència d'un ús savi i ètic de la informació en societat".

D'altra banda, hi ha diferents estudis que apunten quines són les competències digitals que actualment se sumen a l'ALFIN, dissenyant-les i treballant-les conjuntament, entre els quals destaquen les "Competencias del bibliotecario digital" publicades per REBIUN (2003) i, més recentment, les aportacions d'Area, Gros i Marzal (2008) que defineixen l'alfabetització digital com "l'adquisició i el domini de les habilitats d'ús de les eines i tecnologies digitals".

Freire i Mora (2009) han definit les competències digitals i les sintetitzen en aquests tres punts:

• Habilitats tecnològiques
• Competències comunicatives i socials
• Anàlisi crítica sobre les implicacions ètiques i polítiques de la tecnologia i els usos que s'en fa

Nieves González (2010), amb aportacions de diversos blocaires, ha proposat noves habilitats en els quatre nivells de significació de les competències del bibliotecari digital de REBIUN: nivell de sensibilització, nivell de coneixement de les pràctiques, nivell de domini de les eines i nivell de domini metodològic. S'inclouen dins el nivell de sensibilització, competències com " estar familiaritzat amb l'ús de les noves tecnologies o no tenir-hi temor i "conèixer els principis, les eines i les aplicacions del web social i participar de l'actitud 2.0", i són destacables les següents competències corresponents al nivell de coneixement de les pràctiques: "experimentar i participar personalment en les xarxes socials i fer-ne ús per a un coneixement millor d'aquests entorns i de les necessitats dels usuaris", així com "formar-se i formar (companys i usuaris) en l'ús d'aquestes aplicacions".

Andersen (2010) desgrana quines són considerades les habilitats digitals avui i exposa seixanta competències digitals que els estudiants, en acabar la universitat, haurien d'haver assolit.

Algunes d'aquestes competències són:

• Conèixer les diferències entre els diversos llocs de xarxes socials i com usar-los (per exemple, Facebook, Ning o LinkedIn).
• Saber quin ús podem fer dels materials que hi ha a la xarxa.
• Trobar i ajustar la configuració de privacitat dels llocs de xarxes socials (com ara Facebook, MySpace i Twitter).

Actualment, el concepte d'habilitats informacionals s'ha de redefinir per incloure-hi nous aspectes vinculats amb la vida digital i els aspectes ètics i legals. És per això que les biblioteques de totes les tipologies tenen com a repte incloure-hi la gestió de la identitat digital, treballant les habilitats informacionals juntament amb les digitals i assumint la identitat digital com un tema clau per als estudiants, professionals de tots els àmbits i ciutadans en la societat de la informació.

Beetham et al. (2009), en el seu estudi sobre els alfabetismes d'aprenentatge per a l'era digital, apunten com a capacitat que pot ser necessària en un futur la de "desenvolupar i projectar identitats, gestionar la reputació".

Els professionals de la informació no només donen accés a dades i a fonts, sinó que persegueixen que l'usuari entengui i participi responsablement i èticament en la cultura digital a l'hora de crear informació, cercar-la, modificar-la, compartir-la o comunicar-la. És en aquest sentit que els professionals de les biblioteques s'han de formar constantment en Internet i multimèdia, en propietat intel·lectual, en tendències tecnològiques, sense alienar-se de la vida digital, en la qual tanta gent participa i per on tanta informació circula.

Precisament, en la recent conferència de l'American and Colleage Research Libraries (ACRL) celebrada el març de 2009, Murphy i Moulaison (2009) van exposar el seu treball, en el qual defineixen les competències d'alfabetisme en llocs de xarxes socials que haurien de tenir els bibliotecaris, com a professionals per oferir serveis de qualitat als seus usuaris dins el rol d'experts en informació. Aquestes competències es basen en les normes ACRL (2004) de competències informacionals per a l'educació superior, entre les quals es troba la competència d'"entendre i articular llocs de xarxes socials i els rols corresponents" que de forma implícita al·ludeix a diversos aspectes de la identitat digital a la xarxa.

5 Com es gestiona eficaçment la identitat digital

Hi ha dues perspectives a l'hora d'aproximar-se al tema de la identitat digital i d'Internet. Una és creure que la presència virtual significa un perill per a la seguretat personal i, per tant, convenir que si un individu no construeix la seva identitat digital, una tercera persona pot suplantar-la i poden ocórrer fets indesitjables. L'altra perspectiva és entendre la construcció de la identitat a la xarxa com una oportunitat d'aprenentatge tant personal com professional dins de la cultura informacional on vivim immersos (Freire, 2009b).

En general, les persones volen ser homogènies, és a dir, mostrar-se de la mateixa manera en les diferents facetes de la vida, ja sigui analògica o digital, tenint en compte que cada vegada tot allò que correspon a l'esfera personal i a l'esfera virtual té tendència a imbricar-se més. És per això que podem parlar d'una identitat híbrida (analògica i digital) i que el conjunt d'ambdues és, efectivament, la pròpia identitat, una única identitat. Actualment, la gran diversitat de serveis web i eines a Internet fa que generalment les identitats digitals estiguin fragmentades. Aquest fet, però, no significa en cap cas que una persona no tingui una sola identitat a la xarxa.

Per gestionar eficaçment la identitat digital cal tenir present que:

• Una identitat digital personal és una representació virtual que ens permet interactuar en el ciberespai, projectar una personalitat i difondre una trajectòria personal o professional per tal d'aprendre i compartir informació, com ara notícies, webs, gustos, opinions, etc.



• És possible no voler tenir una identitat digital i no participar activament en la nova cultura digital. Aquesta és una opció personal, que no garanteix però, que altres persones parlin o publiquin material d'un individu determinat, o bé en suplantin la identitat a Internet.



• Si bé és cert que la pròpia identitat digital hauria de ser totalment coherent amb la identitat analògica, també és veritat que l'entorn virtual pot esdevenir l'escenari idoni per realitzar algunes activitats concretes, com ara desenvolupar una afició o trobar contactes estratègics per a una determinada activitat professional. També cal destacar que la generació digital ja no diferencia entre la identitat digital i l'analògica i, segons apunta Freire (2009b), tampoc farem aquesta distinció en el futur.



• Tot el que es publica a Internet queda per a la posteritat, fet que pot tenir conseqüències futures en la imatge i la reputació personal. El que es difon sobre un mateix i el que ens envolta contribueix a escriure una memòria col·lectiva i perenne a la xarxa. Són nombroses les queixes dels ciutadans del perill que pot portar que un document resti a la xarxa al llarg dels anys. Aquest va ser el cas d'un professor de Farmacologia de Buenos Aires, que després d'escriure el seu nom en un cercador, el primer resultat era de la base de dades Dialnet amb els seus onze llibres escrits, però el segon era una notícia publicada per un rotatiu l'any 1988 sobre el seu ingrés a la presó per un assumpte relacionat amb l'organització ETA.⁴ A l'arxiu del diari, hi apareixien catorze notícies amb el seu nom, però cap informava del desenllaç del procés. El fet és que el rastre de la identitat digital a la xarxa no s'esborra fàcilment, i és justament per aquest motiu que diaris com El País reben sovint cartes de lectors que, conscients del que suposa que surti el seu nom en una notícia, demanen que se'ls esborri dels índexs de cerca.



• Crear una identitat digital significa entendre la tecnologia i participar-hi. És una oportunitat per demostrar qui som realment i apropar-nos a la gent amb interessos o aficions semblants.



• De la mateixa manera que passa en el món físic, hi ha bones raons per tenir diverses identitats digitals en contextos diferents. Però experimentar altres identitats, a través de pseudònims i avatars, és també un risc; de la mateixa manera que algú pot enganyar, també pot ser enganyat.



• La credibilitat i la confiança, en el món virtual, també es gestionen aportant informació responsable i ètica. Va aparèixer a les notícies que al Marroc un jove enginyer civil de 26 anys, Fouad Mourtada, es va fer passar en diferents llocs de xarxes socials pel príncep Moulay Rachid, germà petit de Mohamed VI. Aquest fet va acabar amb la condemna de l'enginyer a tres anys de presó i a pagar 900 euros de multa al tribunal de primera instància de Casablanca.⁵

La gestió de la identitat digital implica que els usuaris siguin coneixedors de l'entorn web i que hi participin èticament. Quan som conscients d'aquestes premisses i de les oportunitats i dels perills de la xarxa a l'hora de gestionar la pròpia informació personal es pot garantir la gestió adequada de la identitat personal i una millor "qualitat de vida" a la societat del coneixement. Cal tenir present que aquest coneixement no només implica la participació de l'usuari sinó també la de les entitats i empreses que hi ha darrere d'aquests serveis, que dia rere dia són més conscients dels problemes de seguretat i privacitat de les dades a la xarxa.

Avui en dia Internet ofereix nombroses solucions telemàtiques, com ara facturació electrònica, visat digital, vot electrònic, signatura electrònica, carnet d'identitat digital, formularis telemàtics, certificat digital, recepta electrònica, etc., opcions basades en l'encriptació de dades i en la utilització de dispositius intel·ligents com ara claus, targetes i generadors de contrasenyes, que permeten l'autenticació. El protocol implantat és l'HTTPS (hypertext transfer protocol secure), un sistema xifrat per transferir arxius confidencials que inclouen dades personals o financeres. La política actual de protecció de dades suposa que els usuaris han d'acceptar explícitament les condicions dels serveis digitals als quals accedeixen, i que es responsabilitzen de la veracitat de les dades que hi aporten, mentre que les empreses i institucions que disposen de sistemes de recollida i gestió de dades personals han de garantir que el lloc compleix els requisits de protecció i privacitat de les dades que es recullen.

Tot i les mesures preventives, la usurpació de la identitat i l'ús fraudulent són problemes comuns en el món virtual. Delictes freqüents són els lligats a falses identitats, com el robatori d'identitat, els fraus i els plagis. Un hacker té la capacitat de revelar i millorar el funcionament d'un sistema de seguretat, i fins i tot pot contribuir a detectar webs que desenvolupen activitats delictives, com ara plataformes amb continguts pronazis o pederastes. El cracker (o pirata informàtic), en canvi, fa servir els coneixements per vulnerar els sistemes de seguretat aliens i obtenir certa informació que li reporta un benefici. És així com pot arribar a fer usos fraudulents com ara el phishing, una modalitat d'estafa per correu electrònic dissenyada per accedir de manera fraudulenta a comptes bancaris. Els missatges contenen formularis, o remeten a un lloc web d'aparença similar al de l'entitat però que no és real, sinó una còpia. Es demana al destinatari que torni a introduir dades confidencials i claus financeres, i d'aquesta manera es pot accedir sense problema al compte bancari. Cal tenir present que una entitat bancària mai no demana aquesta informació per correu electrònic. El phishing i les tècniques per aconseguir claus de sistemes informàtics o targetes de crèdit s'inclouen dins de les pràctiques d'enginyeria social, les quals tenen com a objectiu obtenir informació confidencial fent ús de l'engany i la manipulació dels usuaris legítims. Davant els atacs, a través d'Internet o del telèfon, dels enginyers socials només és possible defensar-se amb un aprenentatge sobre l'ús ètic i legal de les dades personals i de la seguretat a Internet.

6 Exemples d'eines i webs 2.0 pel que fa a la identitat digital

En aquest apartat es mostren diferents eines i llocs del web 2.0 estretament lligats amb la identitat digital.

a) Eines per homogeneïtzar la pròpia presència a la xarxa

— OpenID
OpenID és una manera d'autenticar-se a les pàgines web sense la necessitat de tenir un usuari per a cada una de les plataformes. És així com permet que l'usuari gestioni la seva identitat digital de manera centralitzada, evitant l'esquizofrènia digital d'utilitzar diferents identitats i que s'hagin de memoritzar grans quantitats d'informació per identificar-se en els diferents serveis en línia. OpenID és obert i defensa l'autenticació única dels usuaris a la xarxa. Hi ha empreses que en detectar també aquestes deficiències han creat els propis serveis d'autenticació però simplificant i millorant l'experiència de l'OpenID.

Cal anar amb compte, però, perquè el fet de tenir unificada la identitat digital fa també que sigui més vulnerable en el cas que algú esbrini la contrasenya d'accés.⁶

— Facebook Connect
Facebook Connect és un gestor d'identitats aplicable a diferents pàgines web a partir del qual quan un usuari deixa un comentari pot fer que automàticament quedi reflectit també al seu perfil de Facebook. D'aquesta manera pot compartir la informació que trobi d'interès amb els contactes de Facebook.

— Google Friend Connect
Google Friend Connect és un mòdul ofert per Google per poder afegir una capa social a qualsevol bloc (semblant a Facebook Connect); al mateix temps també afegeix una autenticació des d'un altre compte com la de Twitter, de manera que els visitants del bloc podran utilitzar-lo per twittejar sense haver de sortir del bloc.

b) Eines per identificar perfils de persones concretes
Aquestes eines serveixen per autenticar que la persona és realment qui diu que és.

— Identify: agregador del Firefox per investigar persones
Identify és un complement del navegador Firefox que busca tots els perfils d'un usuari a tots els llocs de xarxes socials i els aglutina en una interfície (cal però que l'usuari hagi triat prèviament un mateix nom per identificar-se). Un cop instal·lada l'aplicació al navegador Firefox, si se cerca Oprah Winfrey, nom de la popular presentadora americana, apareix com a primer resultat el seu Twitter i es pot veure com Identify el marca com a "perfil verificat". Certament, és el seu vertader perfil pel nombre de seguidors que té; de fet, la mateixa cerca retorna molts altres resultats, la majoria dels quals són identitats falsificades de la popular presentadora.

c) Eines per integrar missatges d'una plataforma a una altra

— Twit this
Twit this ofereix una manera fàcil de publicar una notícia d'un bloc al canal de Twitter. Per fer-ho, és necessari que el bloc o el web inclogui l'opció "Twit this" i només cal fer-hi clic i identificar-se a Twitter. Un cop fet això, el missatge d'un bloc es pot publicar al propi canal de Twitter i així fer-lo visible a tots els contactes d'aquest canal. A més del Twit this, Twitter també ofereix un cercador que permet buscar en cada moment què es diu sobre un tema en concret. Els resultats són un conjunt de comentaris fets per diferents usuaris on surt la paraula de cerca indicada. Hi ha també el Tweet Beep, un servei d'alertes al correu electrònic de tots els micromissatges que escriuen els usuaris que se segueixen o el Tweet Later per fer que els micromissatges arribin més tard als usuaris. L'ús s'ha estès fins al punt que hi ha governs com el d'Austràlia que encoratgen la població a utilitzar eines com el Twitter o el Facebook en cas d'alarmes d'incendis o emergències.⁷

d) Eines per integrar llocs de xarxes socials

— Friendfeed
Friendfeed és una eina que permet des d'un mateix lloc agregar tota l'activitat en línia: les fotos que pugem, els vídeos que filmem, els apunts que escrivim, els esdeveniments on ens apuntem, la música que més ens agrada, els enllaços que desem, etc., tot el que sigui susceptible de fer-se mitjançant una aplicació en línia. A tot això s'hi afegeix una capa social, amb què es pot seguir el que fan els altres usuaris i viceversa, filtrant les activitats que ens interessen i les que no.

e) Exemples de llocs de xarxes socials

— Llocs de xarxes socials: Facebook, Tuenti, etc.
Els llocs de xarxes socials s'han popularitzat moltíssim pel fet de ser eines que permeten mantenir el contacte amb els "amics" que físicament és difícil de mantenir. Ha estat un fenomen força generalitzat pel que fa a edats i que ha afectat tot el globus. N'hi ha de genèriques (com Facebook o Tuenti) i d'especialitzades. Entre les especialitzades n'hi ha de temàtiques, com Pleiteando, xarxa de persones relacionades amb el món de la justícia; de geogràfiques, com ara Migente, que inclou hispans que viuen als Estats Units; xarxes en què es comparteixen gustos musicals, com Last.fm, o vídeos, com YouTube. El que tenen en comú tots aquests llocs de xarxes socials és que per registrar-se l'usuari crea el perfil digital. Últimament, Facebook ofereix la possibilitat de personalitzar el perfil d'usuari, de manera que no aparegui un reguitzell de números i lletres sinó una adreça URL més curta, més amigable, que conté el nom de l'usuari i que, per tant, és més fàcil de recordar.

f) Cercadors d'identitats (Pipl.com, yasni.com o 123people.es)
S'han creat també sistemes que funcionen com a cercadors, en els quals posant-hi el nom de la persona que ens interessa el sistema cerca totes les identitats que tingui al web, ja siguin vídeos, llocs de xarxes socials, blocs, etc. Cal tenir present, però, que en els cercadors d'entitats com els esmentats hi apareix el problema del soroll en la recuperació de noms i cognoms comuns, ja que sovint no hi ha una correspondència unívoca entre el nom i la identitat.

7 Conclusions

La construcció d'una identitat digital a la xarxa implica un aprenentatge i una actitud col·laborativa i participativa en la cultura digital. La gestió de la pròpia presència a la xarxa esdevé un graó més dins els multialfabetismes i significa un pas fonamental per al ciutadà que viu i es desenvolupa en la societat xarxa.

Els professionals de la informació tenim una raó de ser essencial i és la de fomentar l'ús i la gestió de la informació per viure amb èxit dins la societat actual. Justament per aquest motiu és del tot necessari conèixer les tecnologies emergents i la manera d'usar-les per brindar als ciutadans, estudiants, etc., les eines fonamentals perquè en puguin treure el màxim de profit.

Les habilitats informacionals tenen sentit en qualsevol context i s'apliquen a tots els nivells, des de detectar una necessitat d'informació fins a comunicar-la i usar-la de manera ètica i legal. Juntament amb les habilitats TIC o habilitats digitals, molt més centrades en el maneig de les tecnologies, es fa evident que emmarquen la gestió de la identitat personal a Internet com una nova habilitat fonamental al segle xxi. L'imperatiu d'eixamplar el concepte d'habilitats informacionals i informàtiques troba en la identitat a la xarxa temes nous que comprometen la vida dels ciutadans i de la societat informacional en tots els terrenys i que constitueixen una part ineludible del bagatge del ciutadà alfabetitzat.

Recomanacions clau per gestionar eficaçment la identitat digital:

• La gestió de la identitat digital és una habilitat que s'ha de treballar a partir d'un mètode i d'una voluntat positiva de participar de la cultura digital. El mètode ha de tenir en compte una reflexió sobre les activitats a desenvolupar i els objectius a assolir en l'activitat al ciberespai.
• Per tal de guanyar visibilitat i, sobretot, reputació és fonamental especialitzar-se i trobar un tema, una forma d'expressió o un canal concret en el qual les pròpies aportacions siguin valorades. Voler estar a tot arreu, utilitzar totes les eines de la xarxa i tractar gran varietat de temes no és garantia d'una bona reputació electrònica.
• De forma general, és recomanable no aportar dades personals a la xarxa i, en tot cas, brindar-les en els entorns més segurs possibles i directament a persones conegudes.

Propostes per desenvolupar en les biblioteques:

• Incentivar la formació entre els professionals de les biblioteques en tecnologia i cultura digital, així com en l'ús de programari social.
• Incloure temes d'identitat digital dins els tallers i cursos ja existents d'habilitats informacionals i TIC.
• Dissenyar tallers de web social i identitat digital, adaptats als nivells o segments d'usuaris corresponents.
• Elaborar materials que adverteixin sobre els problemes de la privacitat al web.
• Promocionar a través d'Internet el coneixement i l'ús del web 2.0 per a propòsits acadèmics i professionals.

Bibliografia

Aced, Cristina et al. (2009a). "Visibilidad y viralidad". En: Visibilidad: cómo gestionar la reputación en Internet. Barcelona: Gestión 2000, p.  83–102.

Aced, Cristina et al. (2009b)."Las redes sociales". En: Visibilidad: cómo gestionar la reputación en Internet. Barcelona: Gestión 2000, p. 65–81.

Aleixandre-Benavent, Rafael; Ferrer-Sapena, Antonia (2009). "¿Qué nos aportan las redes sociales?". Thinkepi (Aug.). <http://www.thinkepi.net/%C2%BFque-nos-aportan-las-redes-sociales>. [Consulta: 13/03/2010].

American Library Association (2004). Information literacy competency standards for higher education. <http://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/standards/ALA_print_layout_1_185693_185693.cfm#ildef>. [Consulta: 13/03/2010].

Andersen, Maria H (2010). "Technology skills we should be teaching in college". En: Teaching college math. <http://teachingcollegemath.com/?p=1498>. [Consulta: 13/03/2010].

Area, Manuel et al. (2008). Alfabetizaciones y tecnologías de la información y la comunicación. Madrid: Síntesis.

Bancal, Damien et al. (2009). Cultivez votre identité numérique.
<http://issuu.com/geemik/docs/cultivez_votre_identite_numerique>. [Consulta: 13/03/2010].

Beetham, H. et al. (2009). Thriving in the 21st century: learning literacies for the digital age (LLiDA project). <http://www.jisc.ac.uk/media/documents/projects/llidareportjune2009.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Boyd, Danah M.; Ellison, Nicole B. (2007)."Social network sites: definition, history, and scholarship". Journal of computer-mediated communication, vol. 13, no. 1. <http://jcmc.indiana.edu/vol13/issue1/boyd.ellison.html>. [Consulta: 13/03/2010].

Caixa Illes Balears. Obra Social et al. (2008). Exposició virtual permanent: Identitat digital, i tu qui ets a Internet? <http://expovirtual.identitatdigital.net/>. [Consulta: 13/03/2010].

Camenisch et al. (2009). "Blind and anonymous identity-based encryption and authorised private searches on public key encrypted data". Lecture Notes in Computer Science, vol. 5443.

Campbell, Heidi (2005). "Considering spiritual dimensions within computer-mediated communication studies". New Media Society, vol. 7, p. 110–134.

Castells, Manuel (2003). "La revolució de la tecnologia de la informació". En: Castells, Manuel. La societat xarxa. Barcelona: UOC, p. 61–113.

Chartered Institute of Library and Information Professionals (2005). "Alfabetización en información: la definición de CILIP (UK)". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm.77, p.79–84, 2004. <http://www.aab.es/pdfs/baab77/77a4.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Chartered Institute of Library and Information Professionals. <http://www.cilip.org.uk>. [Consulta: 13/03/2010].

Dunbar, Robin (1993). "Coevolution of neocortical size, group size and language in humans". Behavioral and Brain Science, vol. 16, no. 4, p. 681–735.

En, Xie; Hock-Hai, Teo; Wen Wan (2006). "Volunteering personal information on the Internet: effects of reputation, privacy notices, and rewards on online consumer behaviour". Marketing Letters, vol. 17, p. 61–74.

Freire, Juan (2009a). "La desconexión absoluta y el hackeo de identidades, en Generación Red". Nómada: reflexiones personales e información sobre la sociedad y el conocimiento abiertos. <http://nomada.blogs.com/jfreire/2007/07/la-desconexin-a.html>. [Consulta: 13/03/2010].

Freire, Juan (2009b). "¿Las personas debemos tener identidad digital? Cómo construirla" [sesión web de la Generalitat de Catalunya]". Nómada: reflexiones personales e información sobre la sociedad y el conocimiento abierto. <http://nomada.blogs.com/jfreire/2009/03/las-personas-debemos-tener-identidad-digital-cmo-construirla-sesin-web-de-la-generalitat-de-catalunya.html>. [Consulta: 13/03/2010].

Freire, Juan; Mora, Llanos (2009). "Competencias informacionales e informáticas en el ámbito universitario". [presentació]. VII Jornadas CRAI, 4-5 de juny.

Gamero, Ruth (2009). "La construcción de la identidad digital". EnterIE, 131 (junio 2009). <http://www.enter.ie.edu/enter/mybox/cms/11569.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Goffman, Erving (1981). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu.

González, Nieves (2010). "Competencias del bibliotecario 2.0". Bibliotecarios 2.0: Experimento y aprendizaje. <http://bibliotecarios2-0.blogspot.com/2009/04/competencias-del-bibliotecario-20.html>. [Consulta: 13/03/2010].

Gregory, Alyssa (2009). "Online reputation management: 16 free tools". Spitepoint. <http://www.sitepoint.com/blogs/2009/05/21/tools-manage-online-reputation/>. [Consulta: 13/03/2010].

Hamilton, Charles (2009). "Options for managing many online identities". Rebooting the workforce web working diary: a gigaom network site (Jun.). <http://webworkerdaily.com/2009/06/15/options-for-managing-many-online-identities/>. [Consulta: 13/03/2010].

Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación. Observatorio de la Seguridad de la Información (2009). Estudio sobre la privacidad de los datos personales y la seguridad de la información en las redes sociales online.
<http://www.inteco.es/Seguridad/Observatorio/Estudios_e_Informes/Estudios_e_Informes_1/est_red_sociales_es>. [Consulta: 13/03/2010].

JISC; British Library (2008). "Informe CIBER. Comportamiento informacional del investigador del futuro". Anales de documentación. Núm 11. <http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/635/63501113.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Kirda, Engin; Kruegel, Christopher (2006). "Protecting users against phishing attacks". The Computer Journal, vol. 49, no. 5. <http://www.cs.ucsb.edu/~chris/research/doc/cj06_phish.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Livingston, Jeffrey A. (2005). "How valuable is a good reputation? A sample selection model of Internet auctions". The review of economics and statistics, vol. 87, p. 453–465.

Livingstone, Sonia (2004). "Media literacy and the challenge of new information and communication Technologies". The Communication Review, no. 7, p. 3–14.

Murphy, J.; Moulaison, H. (2009). "Social networking literacy for librarians: exploring considerations and engaging participation". ACRL 14th National Conference Pushing the Edge: explore, engage, extend.

National Forum on Information Literacy. (2003). Declaración de Praga. Hacia una sociedad alfabetizada informacionalmente. <http://melangeinfo.com/Doc/Declaraci_Praga_castellano.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

O'Reilly, Dennis (2007). "Five ways to protect your privacy online". CNET News. <http://news.cnet.com/8301-13880_3-9834148-68.html>. [Consulta: 13/03/2010].

Perkel, Dan (2006). Copy and paste literacy: literacy practices in the production of a MySpace profile. Informal learning and digital. <http://people.ischool.berkeley.edu/~dperkel/media/dperkel_literacymyspace.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Prensky, Marc (2009). "From digital immigrants and digital natives to digital wisdom". Innovative. <http://www.innovateonline.info/pdf/vol5_issue3/H._Sapiens_Digital-__From_Digital_Immigrants_and_Digital_Natives_to_Digital_Wisdom.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

REBIUN (2003). "Competencias del bibliotecario digital". Plan estratégico REBIUN <http://biblioteca.unirioja.es/rebiun/competencias_digital.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Solove, Daniel J. (2007). "Rumor and reputation in a digital world". En: Solove, Daniel J. The future of reputation: gossip, rumor, and privacy on the Internet. New Haven: Yale University Press, p. 17–102.

Webber, S. (2006) "Information literacy in higher education." En: Stopar, K.; Rabzeljl (ed.). Informacijska Pismenost med teorijo in prakso: vloga visokošolskih in specialnih knjižnic: Zbornik prispevkov [information literacy between theory and practice. The role of academic and special libraries: proceedings]. Ljubljana: ZBDS, p. 9–20. <http://dis.shef.ac.uk/sheila/webber-sl-06.pdf>. [Consulta: 13/03/2010].

Wood, Andrew F.; Smith, Matthew J. (2005). "Forming online identities". En: Wood, Andrew F.; Smith, Matthew J. Online communication: linking technology, identity, and culture. Mahwah, N. J.: L. Erlbaum, p. 51–75.

Zhao et al. (2008). "Identity construction on Facebook: digital empowerment in anchored relationships". Computers in human behavior, vol. 24, p. 1816–1836.

---

Notes

¹ S'utilitza el sintagma llocs de xarxes socials (social network sites) seguint la definició de Boyd i Ellison (2007): "serveis web que permeten a les persones (1) construir un perfil públic o semipúblic dins un sistema delimitat, (2) articular una llista d'altres usuaris amb els quals es comparteix una connexió i (3), veure i arribar a les seves llistes de contactes i les fetes per altres dins el sistema". Exemples de llocs de xarxes socials són MySpace, Facebook o Cyworld.

² El vídeo promocional del reportatge Google Me es pot veure a: <http://www.googlemethemovie.com/>. [Consulta: 13/03/2010].

³ L'"Informe sobre la privacidad de los datos personales y la seguridad de la información en las redes sociales online", pàgina 83, analitza de forma exhaustiva diferents aspectes de la privacitat en les xarxes socials.

⁴ La notícia "Condenados a permanecer en la red" va sortir a El País (22/03/2009) <http://www.elpais.com/articulo/opinion/Condenados/permanecer/Red/elpepiopi/20090322elpepiopi_5/Tes>. [Consulta: 13/03/2010].

⁵ Recentment és habitual trobar en els diferents mitjans de comunicació notícies relacionades amb els perills de no gestionar bé la identitat digital. Aquesta notícia es va publicar al diari Avui (24/02/2008). "Presó per suplantar el príncep a Internet". <http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=117101>. [Consulta: 13/03/2010].

⁶ <http://blog.loretahur.net/2009/01/openid-una-auntenticacion-para-gobernarlos-a-todos.html> [Consulta: 13/03/2010].

⁷ La notícia "Twitter to give bushfire alerts" va aparèixer amb data 6 de juliol de 2009 al diari electrònic de BBC-News. <http://news.bbc.co.uk/2/hi/asia-pacific/8135520.stm>. [Consulta: 13/03/2010].