BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 7, desembre 2001


Facilitat d'ús en els webs de biblioteques universitàries: estat de la qüestió

Carme Cantos Puig

Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra

Resum

Estat de la qüestió sobre l'aplicació dels diferents mètodes d'avaluació de la facilitat d'ús (usability) en el disseny de llocs web de biblioteques universitàries. Es descriu el que entén el món bibliotecari per facilitat d'ús i la seva utilitat per a les biblioteques. L'article se centra en l'anàlisi de la bibliografia existent, tant d'estudis comparatius com d'experiències individuals: els objectius, les metodologies emprades, les qüestions plantejades i els problemes detectats. Es proposa un model de prova de facilitat d'ús amb usuaris. A les conclusions s'observen diferents tendències en els àmbits d'Europa, i dels Estats Units i d'Austràlia.


1  Introducció

El meu interès pel tema de la facilitat d'ús1 (usability) de la interfície web va sorgir quan em van recomanar que llegís el llibre de Nielsen Designing web usability,2 perquè estava molt bé, d'això potser fa més d'un any. Mesos després, em vaig trobar fent les funcions de responsable del lloc web d'una biblioteca universitària i, aleshores, va ser el moment de llegir Nielsen.

A hores d'ara, el web d'una institució, i en particular el d'una biblioteca universitària, no és merament una pàgina de propaganda. La missió de les biblioteques universitàries és donar suport a la docència i la recerca que es desenvolupa a la seva universitat. Es tracta, doncs, de subllocs3 que s'han de contextualitzar en el marc d'un lloc web més general —el de la universitat— al qual han de donar suport i enriquir. Per això mateix, aquests recursos van dirigits a un determinat tipus d'usuaris, la comunitat universitària, formada pel personal docent i investigador, els estudiants, i el personal d'administració i serveis, encara que això no treu que també puguin ser visitats per usuaris externs. Des d'aquests llocs s'ofereix, gairebé de manera estàndard, informació sobre la biblioteca (horaris, seus, personal); serveis (préstec, préstec interbibliotecari, formació, reprografia); recursos d'informació (catàleg, bases de dades, revistes electròniques, recursos web), i interacció mitjançant formularis per demanar préstec interbibliotecari, informació bibliogràfica, compra de documents, etc. Aquests llocs, que han anat creixent a marxes forçades en els darrers 5 anys, ho han fet bàsicament des del punt de vista dels bibliotecaris, d'allò que consideren necessitats dels usuaris. Però, ens entenen els usuaris? Saben què poden trobar al lloc web d'una biblioteca? I, si ho saben, ho troben? En definitiva, els és útil? Els és ergonòmic?

Des de la implantació dels ordinadors personals, les empreses de programaris efectuen avaluacions de facilitat d'ús per analitzar el nivell ergonòmic d'un producte. De fet, Nielsen prové d'aquest camp. El seu treball, però, tracta del tema de la facilitat d'ús de manera genèrica, aplicada a tot tipus de llocs web i, especialment, en l'entorn empresarial. El present treball té per objectiu estudiar, per mitjà de la bibliografia sobre el tema, si s'han implementat els principis de la facilitat d'ús en l'entorn bibliotecari —concretament en l'àmbit de les biblioteques universitàries—, i com s'ha fet: quins tipus de proves de facilitat d'ús s'han dut a terme, quins resultats s'han obtingut, a quines conclusions s'ha arribat. Per tal de localitzar documents, s'han fet cerques en les bases de dades i els cercadors següents: LISA, Library literature, Eric, ISOC, Inside i Google. La cerca s'ha centrat en documents sobre avaluacions de la facilitat d'ús de llocs web de biblioteques universitàries —s'han deixat de banda els catàlegs en línia, les bases de dades concretes i els tutorials. La cerca ha donat com a resultat 82 documents recuperats a LISA, 71 a Library literature, 90 a ERIC, 7 a Inside i 1 a ISOC. Els resultats s'han repassat títol per títol per comprovar-ne la pertinença. Els documents recuperats han proporcionat bibliografia addicional sobre el tema.


2  La facilitat d'ús

2.1  Què entén el món bibliotecari per facilitat d'ús

Fem una mica d'història. Amb l'aparició dels ordinadors personals es va fer patent el problema de la satisfacció de l'usuari a l'hora d'usar un determinat programari. Es necessitaven aplicacions que l'usuari entengués i fossin fàcils de fer servir. Amb aquesta finalitat va aparèixer un nou camp d'estudi: usability engineering (Garlock i Piontek, 1999). Per això, ja a mitjan anys vuitanta, Apple Macintosh comença a preocupar-se per la facilitat d'ús dels seus productes i, a començament dels anys noranta, és Microsoft qui ho fa per assegurar la facilitat d'ús de Windows. Durant aquest període, moltes empreses integren proves de facilitat d'ús en el desenvolupament dels seus programaris i creen unitats anomenades Human Factor Group o Usability Engineering Team (Veldof, Prasse i Mills, 1999). Amb l'arribada de l'entorn web, es va començar a escriure sobre la facilitat d'ús tant de l'entorn com dels llocs que s'hi podien consultar. Diversos autors com ara Nielsen, Instone, Spool i Rubin es troben a qualsevol bibliografia de facilitat d'ús. Però, i a les biblioteques? Quan es comença a sentir a parlar de facilitat d'ús?

Per exemple, Garlock i Piontek (1996) encara no es preocupen per la facilitat d'ús, tot i que esmenten que s'han de tenir en compte els destinataris. En canvi, tres anys més tard les mateixes autores (1999) escriuen tot un capítol que parla d'incorporar la retroacció (feedback) dels usuaris al disseny del web per millorar-ne la facilitat d'ús. Veldof, Prasse i Mills remarquen que les biblioteques no han estat productores de programaris, ni han tingut res a veure en el disseny de les seves interfícies, ni tan sols de bases de dades o catàlegs; sí que han fet, en canvi, estudis d'usuaris. La taula 1 resumeix la comparació que els autors fan d'aquests tipus d'estudi.

Estudis d'usuaris Avaluacions de facilitat d'ús
Els fan bibliotecaris que generalment no treballen conjuntament amb els dissenyadors del producte estudiat Les fan professionals que estan lligats o treballen en el disseny del producte avaluat
Es fan per entendre els usuaris Es fan per millorar la facilitat d'ús d'un producte
Els resultats d'aquests estudis són majoritàriament genèrics i es poden aplicar a diversos productes Els resultats d'aquests estudis s'apliquen a un producte específic
Es fan sobre productes ja disponibles al públic Es fan sobre un prototipus, abans de posar el producte a disposició del públic

Taula 1. Comparació entre estudis d'usuaris i avaluacions de facilitat d'ús


Per a Veldof, Prasse i Mills, el desenvolupament i aplicació de proves de facilitat d'ús als llocs web de les biblioteques, serveix per assegurar que es desenvolupen serveis i recursos electrònics que tenen en compte els usuaris i que els són útils.

Però, com defineixen facilitat d'ús? Tant Morgan (1999) com Veldof, Prasse i Mills, esmenten en primer lloc la norma ISO 9241-11: 1998:

“Usability is the extent to which a product can be used by specified users to achieve specific goals with effectiveness, efficiency, and satisfaction in a specified context of use.”

El mateix Morgan equipara facilitat d'ús a ergonomia, disseny centrat en l'usuari (user centered design) i interacció home-màquina (human-computer interaction HCI). Clairmont, Dickstein i Mills (1998) la defineixen com “the degree to which a user can successfully learn and use a product to achieve a goal”. Totes dues definicions parlen d'usuaris que fan servir un producte amb un objectiu. La diferència rau en el grau d'èxit que la norma ISO entén per efectivitat, eficiència i satisfacció.

Per avaluar el nivell de facilitat d'ús d'un producte, es poden aplicar diversos mètodes. Quins hi ha? No se n'ha trobat una classificació única. Segons Clairmont, Dickstein i Mills4 es poden dividir en dos blocs: els que no requereixen usuaris i els que en requereixen:

  1. Mètodes que no requereixen usuaris. Ajuden a veure inconsistències, transgressions de les regles bàsiques de facilitat d'ús i intenten anticipar els problemes que trobaran els usuaris:
    1. Avaluació heurística (heuristic evaluation). S'avalua un lloc web partint d'uns criteris reconeguts i preestablerts de facilitat d'ús.
    2. Cognitive walkthrough o usability inspections. Es plantegen una sèries de tasques que suposadament fa un usuari i les duen a terme persones de l'equip que dissenya el producte.
  2. Mètodes que requereixen usuaris. Permeten observar els usuaris mentre desenvolupen una tasca:
    1. Prova formal de facilitat d'ús5 (formal usability testing). Es plantegen una sèrie de tasques als usuaris, segons els aspectes que es volen avaluar d'un determinat producte, per tal que les duguin a terme en presència d'un avaluador que escriurà detalladament quins són els passos que segueix l'usuari per a cadascuna de les tasques. Es demana als usuaris que expliquin en veu alta el que estan fent i per què.
    2. Ordenació de fitxes (card-sorting). Es donen als usuaris una sèrie de fitxes amb termes perquè les ordenin segons els seus propis criteris.
    3. Avaluació d'icones (icon intuitive evaluation). S'ofereixen als usuaris una sèrie d'icones que representen un concepte per tal que triïn la que els sembli més adequada.

Veldof, Prasse i Mills6 estableixen també una altra classificació a partir del cost: discount o guerrilla usability methods i traditional usability test. Dins de la primera categoria inclouen avaluació heurística, usability inspections, ordenació de fitxes i avaluació d'icones.

Altres autores com ara Dickstein, Loomis, Veldof (1999), Campbell (2000) o McMullen (2000b) inclouen un altre mètode:

Entrevista en grup (focus groups). Es fan reunions amb grups petits d'usuaris per discutir sobre un producte, un servei o un tema determinat.

I Campbell també n'afegeix un altre:

Anàlisi de fitxers LOG. Els servidors web poden generar uns fitxers que llisten les operacions efectuades pels visitants d'un lloc. L'anàlisi d'aquests fitxers permet observar els moviments i les pautes de comportament dels usuaris.

En canvi, Garlock i Piontek (1999) sembla que barregen l'avaluació heurística amb el que consideraríem proves formals de facilitat d'ús.

Un altre tema que cal tenir en compte, és com fer accessible el contingut dels llocs web a persones amb discapacitats. La Web Accessibility Initiative7 (WAI) del World Wide Web Consortium (W3C), juntament amb altres organismes, vetlla per l'accessibilitat de la web per mitjà d'una sèrie de pautes i eines per passar proves a pàgines web.


2.2  Utilitat de les proves de facilitat d'ús a les biblioteques

Les proves de facilitat d'ús s'han de situar en el marc més ampli de la gestió i l'avaluació dels llocs web de les biblioteques. Com amb la resta d'activitats de la biblioteca, cal formalitzar les tasques de desenvolupament del web. Segons Welch (2000) es poden avaluar les àrees que s'anoten en la taula 2.

Àrees Mètodes d'avaluació
Disseny i contingut de les pàgines

Establir unes directrius que serveixin de referent

Benchmarking: “Comparació dels productes, els serveis o els processos d'una empresa amb els del líder de mercat per analitzar-ne les diferències i definir els plans necessaris per acostar-s'hi”8

Proves de facilitat d'ús
Ús que en fan els usuaris

Estadístiques d'ús de les diferents pàgines, com la manera més neutral i objectiva de mesurar la popularitat del lloc web

Anàlisi de fitxers LOG per observar els diferents models de navegació
Nivell de satisfacció dels usuaris

Enquestes

Entrevistes en grup

Taula 2. Avaluació de llocs web de biblioteques


L'avaluació del nivell de facilitat d'ús del lloc web d'una biblioteca no ha de ser un fet aïllat, sinó que s'ha d'inserir en la resta de tasques que han de dur a terme les persones responsables del web.


3  Estat de la qüestió

3.1  Estudis comparatius de llocs web

Ara per ara, trobem pocs estudis que comparin llocs web de biblioteques universitàries i no tots tracten el tema de la facilitat d'ús.

Stover i Zink (1996) examinen 40 pàgines inicials de biblioteques universitàries dels Estats Units d'Amèrica i del Canadà. N'avaluen la qualitat d'acord amb el disseny i l'organització a partir d'una llista predeterminada de característiques. Arriben a la conclusió que moltes pàgines són pobres en contingut, que manquen coneixements sobre hipermèdia i que hi ha una bibliografia escassa sobre els principis del disseny de webs. Cal tenir present, però, que aquest estudi és de 1996 i que la situació ha millorat força.

A Catalunya, Núñez i Argudo (1997) fan una anàlisi descriptiva del contingut dels llocs web de les biblioteques universitàries catalanes, però no fan esment de la facilitat d'ús d'aquests. King (1998) compara l'organització de la pàgina inicial dels webs de les 120 biblioteques de l'ARL (Association of Research Libraries, Amèrica del Nord). La seva metodologia és aplicar un qüestionari amb una sèrie de punts que cal tenir en compte per descriure similituds i diferències. Però el seu objectiu no és avaluar les pàgines sinó extreure una pàgina model, així que la seva aportació no és gaire útil per a aquest estudi. Sí que comenta que la pàgina model té un fons blanc o de color suau, que els enllaços tenen el color per defecte, que alguns enllaços inclouen una breu descripció del contingut i que la pàgina no és gaire més llarga que una o dues pàgines impreses.

Cohen i Still (1999) fan un altre estudi comparant els llocs web de biblioteques de cinquanta universitats i cinquanta colleges americans. Però els aspectes que més els interessen són el contingut, la funcionalitat i l'estructura, i no tenen en compte la facilitat d'ús. Comenten que els llocs web d'universitat són complexos i que alguns arriben a ser laberíntics.

Clausen (1999a, 1999b) ha publicat dos estudis referits a Dinamarca en el marc d'un projecte del Ministeri de Cultura d'aquesta país —Development of methods for evaluation library home pages on the World Wide Web—, del qual es responsable l'autora. Els dos articles corresponen a les dues fases del projecte: un estudi preliminar per establir uns criteris de qualitat sobre la base de mètodes heurístics i un estudi complet en el qual cinquanta-dos professionals bibliotecaris apliquen els criteris establerts en la primera fase a dotze biblioteques universitàries. En la primera fase, dels diversos mètodes i tècniques existents per a avaluacions d'interfícies web —processos automàtics, mètodes quantitatius i mètodes qualitatius o heurístics—, Clausen es decideix per l'aplicació dels qualitatius i, a partir de la bibliografia sobre el tema, estableix quaranta criteris dividits en sis categories:

  1. Disseny i estructura: és clar? Hi ha efectes multimèdia?
  2. Qualitat de la informació: autoritat clara? Inclou adreça, horaris? Hi ha errors ortogràfics o factuals? Hi ha informació supèrflua? Hi manca alguna informació rellevant?
  3. Enllaços i navegació: els enllaços són rellevants? Tenen resum de qualitat? Enllaça amb la institució superior?
  4. Impressió estètica: els gràfics són rellevants? Els colors són adequats?
  5. Miscel·lània: hi ha ajuda? És útil? Hi ha data d'actualització?
  6. Visió general: temps de càrrega massa llarg? Predisposa a tornar-hi?

S'extreuen conclusions en diferents àmbits. D'una banda, els llocs web de les biblioteques acadèmiques daneses són d'una qualitat relativament alta, encara que no es diu amb quins altres es comparen. D'altra banda, l'autora proposa els criteris definits com una eina que serveix tant per comparar llocs, com per a la revisió individual. És necessària una avaluació contínua, un disseny centrat en l'usuari, i la comparació amb altres webs de característiques similars per estimular el desenvolupament i l'actualització. Finalment, Clausen esmenta que una possible objecció a aquest estudi seria que només el duen a terme professionals, però que incloure una enquesta d'usuaris “reals” (personal docent i investigador, estudiants i més personal) s'escaparia dels límits del projecte.

L'estudi de Craven (2000) és un estat de la qüestió sobre l'accessibilitat dels llocs web de les biblioteques universitàries del Regne Unit, a escala nacional i amb suport institucional. A més, inclou un estudi comparatiu del nivell de coneixements sobre accessibilitat que tenen els dissenyadors de pàgines web dels centres estudiats. A partir dels resultats d'ambdues recerques, fa unes recomanacions sobre accions futures per donar a conèixer la importància de fer accessible la informació electrònica. Craven aplica de manera exhaustiva a totes les pàgines inicials dels webs de biblioteques universitàries del Regne Unit, en total 103,9 el programa Bobby web accessibility check,10 que de manera automàtica detecta problemes d'accessibilitat, i el navegador Lynx view, que només visualitza text, tenint en compte uns criteris preestablerts sobre la base de l'experiència del projecte REVIEL:11

Del resultat conclou que Bobby no funciona bé al 100%, ja que no garanteix l'accessibilitat en aspectes com ara textos alternatius poc significatius, temps de càrrega excessiu o pàgines difícils de llegir perquè estan mal organitzades.

Pel que fa a les enquestes fetes a una selecció de les biblioteques provades —30 respostes—, el 87% de la gent enquestada coneix eines per fer proves d'accessibilitat i el 67% les ha fet servir. A la pregunta sobre el paper dels usuaris en el disseny i l'actualització de les pàgines web, la resposta mostra un nivell força passiu: esperen que l'usuari enviï correus electrònics, o bé que ompli formularis aportant les seves idees —el 13% no fa res, el 23% té formularis i un 13% esmenta grups de treball sobre el tema.


3.2  Experiències individuals en el disseny de llocs web

Pel que fa a experiències individuals, el 1995, el College of Earth & Mineral Sciences de la Pennsylvania State University es proposa redissenyar el seu lloc web en col·laboració amb la biblioteca. L'objectiu és fer el lloc més útil per als usuaris, però no en tenen en compte l'opinió: els bibliotecaris s'entrevisten amb l'administrador de webs (webmaster), fan sessions de pluja d'idees (brainstorming), es formen, miren altres webs relacionats i finalment fan la seva proposta (Andrew i Musser, 1997).

Un any més tard, trobem el cas del disseny i redisseny del web de la Marquette University-Memorial Library a Milwaukee. En el primer procés, el juliol de 1996, ja es tenen en compte els diferents tipus d'usuaris als quals va adreçat, però el disseny el pensen els bibliotecaris a partir d'idees extretes de diferents comitès. En el segon procés, que duen a terme el 1997, s'adonen que és difícil dissenyar intuïtivament el lloc web sense la retroacció dels usuaris. Tot i que no expliquen quin sistema segueixen, ni si fan proves de facilitat d'ús, trobem una primera aproximació als usuaris per redissenyar un web de biblioteca universitària. Com a objectiu de futur es plantegen promoure el lloc web i fer un seguiment estadístic per controlar l'ús que se'n fa (McCready, 1997).

No és fins el 1997 que es comencen a documentar avaluacions de facilitat d'ús als Estats Units d'Amèrica i a Austràlia. Això no vol dir que en altres països no n'hi hagi, però, en tot cas, es tractaria d'informació d'ús intern no publicada.

Biblioteques Dates12
Auburn University 1999–2000
College of New Jersey 2000 – (de moment només tenen plantejats possibles temes susceptibles d'estudi)
MIT febrer 1999 – juny/juliol 2001
Roger Williams University març 1999 – 2000
Southern Cross University 1998–1999
University at Buffalo primavera – agost 1999
University of Arizona 1998–1999
University of California, Berkeley 1997–1998
University of Minnesota març 1999 – març 2000
University of Queensland 1997–1999
University of Washington març 1998 – juliol 1998
University of Wisconsin-Madison setembre 1997 – estiu 1999
Washington State University nov. 1998 . Lloc web Vancouver
estiu 1999. Lloc web Pullman
oct. 1999 – febr. 2000. Lloc web Vancouver
Yale University 1998 – (no se sap com s'ha acabat, no hi ha cap llista de problemes trobats o solucionats)

Taula 3. Relació de biblioteques universitàries que han dut a terme avaluacions de facilitat d'ús


Tota aquesta informació de primera mà, ens permet analitzar i comparar diversos aspectes d'aquestes experiències, sempre tenint en compte que la informació no és homogènia i que pot ser que no hi hagi dades sobre determinats aspectes en alguns casos.


3.2.1  Objectius dels estudis

Sovint, en el dia a dia a la biblioteca, els mateixos bibliotecaris són els que detecten que els usuaris tenen problemes per localitzar la informació que busquen en el lloc web de la seva biblioteca (University of Washington Library, 1998; Weber i Yesson, 1998). Veuen que hi ha diferents tipus d'usuaris, uns de més experimentats i altres de profans, amb diferents nivells de coneixement en estratègies de cerca (Clairmont, Dickstein i Mills, 1998), i també que, cada vegada més, els usuaris consulten Internet des de casa seva sense el suport del personal de la biblioteca (McMullen, 2001; Fletcher, 1999). També és fa evident la manca de consens entre els bibliotecaris sobre la millor manera de resoldre aquests problemes (Campbell, 2000).

En el moment de redissenyar el web de la biblioteca és quan es plantegen fer-ho a partir de la reacció de l'usuari davant de la interfície —reacció en el sentit de saber si arriben a trobar aquella informació que necessiten. McMullen (2001) resumeix molt clarament aquesta idea en l'objectiu de redissenyar el lloc de la Roger Williams University Library:

“Create an intuitive library information gateway that will help users find, select, and access appropriate information resources. The web interface should be clear and uncluttered, easy to maneuver, and provide built-in redundancy to accommodate different learning styles.”

També es plantegen donar la importància necessària a la gestió del lloc web de la biblioteca engegant un procediment formal per aconseguir un disseny centrat en l'usuari (McMullen, 2001). Campbell (2000) valora aquesta via del disseny centrat en l'usuari en el sentit que augmenta la confiança en el web, atesa la manca de consens entre els bibliotecaris.


3.2.2  Procés de disseny d'un lloc web

A la majoria de les biblioteques es crea un grup de treball específic per dur a terme la tasca d'avaluació del web. Aquests grups de treball estan formats bàsicament per personal bibliotecari en un nombre que oscil·la entre 4 i 8 persones; en alguns casos intervé personal aliè a la biblioteca. A la University of Washington Library (1998) hi participen tècnics experts que justifiquen la seva col·laboració en el fet que els bibliotecaris se centren en el contingut, mentre que el disseny gràfic no és competència seva. En aquest cas, a més, encomanen una part de la feina a un grup de tres estudiants sota la supervisió d'una professora. A la University of Arizona Library (1998) el grup Access 2000 està format per cinc bibliotecaris, un informàtic i un dissenyador gràfic.

Els noms que reben aquests grups de treball són els següents: Library Web Review Working Group, Web Prototyping Team, User Survey Task Force, Access 2000, Web Advisory Group, Research Workstation Advisory Board, User Evaluation Committee.

Una vegada definit el grup de treball i els seus objectius, un model estàndard dels passos a seguir és el següent:

  1. Formar el grup en temes d'avaluació de facilitat d'ús.
  2. Estudiar la bibliografia existent i altres llocs web de característiques similars.
  3. Conèixer l'opinió dels usuaris sobre el lloc web vigent i les seves necessitats d'informació mitjançant enquestes, entrevistes, formularis, o avaluacions de facilitat d'ús
  4. Realitzar un prototipus.
  5. Planificar com es durà a terme l'avaluació del prototipus: quins tipus de prova, quants se'n faran, a quins usuaris s'adrecen, quin tipus de preguntes es fan, etc.
  6. Fer les proves.
  7. Avaluar els resultats.
  8. Modificar el prototipus.
  9. Tornar a fer tantes avaluacions com calgui i modificar el prototipus fins arribar a un consens.
  10. Establir una planificació per l'avaluació continuada.
  11. Conèixer l'opinió dels usuaris sobre el nou lloc web mitjançant una enquesta per poder comparar els resultats amb els del lloc anterior.

Aquests grups de treball donen compte a un comitè o grup de treball jeràrquicament superior que els ha encomanat la feina. En alguns casos, la seva vida és efímera i, acabada l'avaluació, presenten l'informe i es dissolen.

És interessant comprovar que en la majoria de casos hi ha un grup de treball encarregat de gestionar el lloc web de la biblioteca, que la responsabilitat d'aquesta tasca no recau en una sola persona. I crec que és molt recomanable la idea de treballar conjuntament amb professionals d'altres àmbits, informàtics i dissenyadors gràfics.


3.2.3  Bibliografia i fonts que s'utilitzen

No tots els casos estudiats especifiquen la bibliografia consultada o les fonts estudiades. Entre els que la detallen, Nielsen és l'autor més citat. Considerat un dels “gurus” de la facilitat d'ús aplicada a la interfície web, és seguit per la majoria dels treballs documentats. Altres autors citats són Jared Spool, Keith Instone, Jeffrey Rubin, Joseph Dumas i Janice Redish, i Susan Fowler. Potser pel fet que els treballs sobre facilitat d'ús aplicada a webs de biblioteques encara són pocs, se'n citen ben pocs. El tema de l'accessibilitat no sembla un dels aspectes que preocupi més.

Una altra manera de documentar-se és estudiar altres llocs web de característiques similars, el benchmarking que esmenta Welch (2000, p. 171–172). Així ho fan a la University of Arizona Library (1998), a la University of California, Berkeley, Library (Weber i Yesson, 1998), a la University of Queensland Library (Frost i Schmith, 1999) i a les MIT Libraries (1999). En aquest darrer cas estableixen una sèrie de dades a extreure d'aquests llocs: en quines categories distribueixen la pàgina inicial, quina terminologia fan servir, com organitzen els enllaços a bases de dades i revistes electròniques, si hi ha formularis, com fan servir les imatges, com integren les col·leccions especials, quina és l'opinió subjectiva de l'avaluador sobre l'estètica del lloc avaluat, sobre la facilitat d'ús global, si hi ha un enllaç des de la pàgina inicial de la universitat, etc. Aquesta eina permet, d'una banda, veure quina és la tendència del mercat i, de l'altra, obtenir noves idees.


3.2.4  Com es pot conèixer l'opinió dels usuaris sobre el lloc web vigent i les seves necessitats d'informació

Hi ha diversos mètodes: enquestes, entrevistes, formularis per recollir idees o avaluacions de facilitat d'ús, que permeten conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris vers el lloc web vigent i ajuden a copsar-ne les necessitats. Vegem-ne alguns exemples:

A la University of Arizona Library (Clairmont, Dickstein i Mills, 1998) es duen a terme reunions amb personal docent i investigador i estudiants, i, a més, s'analitzen els formularis amb opinions d'usuaris que s'han anat rebent a través del web.

A la Auburn University Library (1999) es fa una enquesta per intentar conèixer la terminologia que utilitzen els usuaris. Són vuit preguntes del tipus què utilitzarien per trobar documents que no fossin llibres?, què significa per a ells revista electrònica?, on buscarien un article de revista?, què esperen trobar al catàleg de la biblioteca?, etc. També es demana si s'hi poden posar en contacte per a altres proves. Aquesta enquesta es deixa a la llibreria de la universitat i s'ofereix una targeta de fotocòpies d'un dòlar per cada resposta, se n'obtenen 80. I, a més, es passa a dues classes d'estudiants de primer —40 respostes. Com que es tracta de preguntes obertes, no se'n pot fer un tractament estadístic.

A la University of Wisconsin-Madison Library (1999) fan una enquesta electrònica al personal de la biblioteca i al públic en general, amb un total de 38 i 216 respostes respectivament. Les preguntes intenten recollir les reaccions dels usuaris enfront de la interfície del lloc web de la biblioteca i el nivell de comprensió del vocabulari utilitzat.

A les MIT Libraries (1999) es crea un formulari electrònic per recollir idees dels usuaris, amb un premi de 50 dòlars en llibres de l'editorial de la universitat. També es fan sessions de pluja d'idees amb personal de la biblioteca.

A la Yale University Library (Prown, 1999) s'implementa un qüestionari a la pàgina inicial del web de la biblioteca que s'activa cada vegada que s'hi accedeix. En dos dies s'obtenen 300 respostes. Quan es deixa en forma d'enllaç al capdamunt de la pàgina inicial només s'obtenen 170 respostes en sis dies. Les preguntes demanen la freqüència d'ús de la Research workstation, si es troba allò que es busca, altres eines que s'utilitzen, idees de millora, etc.

A la State University of Washington Library (Campbell, 2000) passen un qüestionari als bibliotecaris sobre la utilitat que té per a ells el lloc web de la biblioteca, si els ajuda a contestar les preguntes dels usuaris, si han de fer massa passos per arribar a la informació que necessiten, etc.

A la University at Buffalo Library (2000) es fan dues enquestes diferents per avaluar la pàgina inicial (octubre 1998) i els recursos en línia (novembre 1998) amb un total de 186 i 26 respostes respectivament (89,6% d'estudiants i 10,4% de personal docent i investigador). Es demana informació sobre el tipus de cerca i el nivell de satisfacció. Tot i que els resultats són força favorables es recomana dur a terme una prova de facilitat d'ús abans de fer qualsevol canvi.

A la Roger Williams University Library (McMullen, 2001) fan una prova de facilitat d'ús amb catorze estudiants que tenen diversos nivells de coneixement en recerca i experiència amb ordinadors.

Com es pot observar, no hi ha un model únic a seguir. Cada biblioteca elabora una estratègia segons la informació que vol obtenir i de qui l'ha de proporcionar. Quin és el millor sistema? Per fer una primera aproximació tots semblen prou vàlids.


3.2.5  Metodologies emprades per avaluar la facilitat d'ús

En l'apartat 2.1 (“Què entén el món bibliotecari per facilitat d'ús”) hem vist els diferents mètodes per avaluar la facilitat d'ús que figuren en la bibliografia consultada. En els casos estudiats trobem la casuística que es detalla en la taula 4.

Biblioteques No requereixen usuaris Requereixen usuaris
Avaluació heurística Cogn. Walk. Fitxers LOG Ordenar fitxes Entrevista en grup Proves formals facilitat d'ús
Auburn University     ü   ü  
MIT ü     ü   ü
Roger Williams University ü ü       ü
Southern Cross University         ü  
University at Buffalo       ü   ü
University of Arizona ü13 ü   ü ü ü
University of Minnesota           ü
University of Washington           ü
University of Wisconsin-Madison         ü  
University of Queensland         ü  
Washington State University ü ü ü ü ü ü
Yale University           ü

Taula 4. Metodologies emprades per avaluar la facilitat d'ús


La majoria de les experiències estudiades expliquen amb detall els mètodes emprats quan es requereixen usuaris; tanmateix, quan l'estudi no requereix usuaris, no es presta tanta atenció a la metodologia i només es fa esment de la teoria i es resumeix. Per això, en aquest treball s'analitzen els primers amb més profunditat.

En la taula 5 observem com el nombre d'usuaris seleccionats per realitzar les avaluacions oscil·la entre cinc i quaranta. Alguns estudis segueixen les indicacions de Nielsen14 i altres autors identifiquen un nombre ideal en cinc. Segons la teoria, aquest nombre permet identificar el 75 % dels problemes més importants i possibilita que, en solucionar aquests punts, es pugui fer una nova prova de facilitat d'ús amb cinc usuaris més, i amb un cost econòmicament reduït. També recomana augmentar el nombre d'usuaris emprats si hi ha diferents tipus d'usuaris; per exemple, en el cas de les biblioteques tindríem els estudiants, el personal docent i investigador, el personal d'administració i serveis i els usuaris externs. Pel que fa a la durada de les sessions, se suggereix que no sigui superior a una hora per no esgotar els usuaris, amb la conseqüent pèrdua d'interès que això comportaria.

Biblioteques Avaluacions i nombre de sessions Nombre d'usuaris per sessió Durada
Auburn University Entrevistes en grup: 5 —  
MIT a. Proves formals: 1
b. Ordenar fitxes: 2 		a. 29
b. 9–21 		b. 30 min
Roger Williams University Proves formals: 3 5-14 30 min
Southern Cross University Entrevistes en grup —  
University at Buffalo 1 prova formal 11 30 min
University of Arizona a. 1 prova pilot
b. Proves formals: 9
c. Entrevistes en grup: 5
d. Ordenar fitxes: 3
e. Avaluar icones: 2 		a. 5
b. 8-12 		45 min – 1 h
University of Minnesota Proves formals 4-8  
University of Queensland Entrevistes en grup: 5 10 1,30 h
University of Washington a. 1 prova pilot
b. Proves formals: 2 		a. 2
b. 5–7

1 h

University of Wisconsin-Madison a. Entrevistes en grup: 4
b. Entrev. personal: 14 		a. 5-10 45 min – 1 h
Washington State University a. prova pilot
b. Proves formals
c. Entrevistes en grup
d. Ordenar fitxes 		8  
Yale University a. 1 prova pilot
b. Proves formals: 1 		a. 2
b. 40 		20 min.

Taula 5. Nombre d'avaluacions, d'usuaris i durada


La tipologia d'usuaris escollits per dur a terme aquestes avaluacions se centra clarament en la comunitat universitària. En la taula 6 es veu clarament com els estudiants de primer i segon cicle són els més seleccionats per participar en les avaluacions, segurament perquè formen el gruix de la comunitat i perquè representen els usuaris profans no experts en recerca. D'altra banda, els experts en recerca —els estudiants de tercer cicle i el personal docent i investigador (PDI)— tenen una representació més reduïda, tot i que representativa. Finalment, el personal d'administració i serveis (PAS) és el que menys es té en compte a l'hora de dur a terme aquesta avaluació.

Biblioteques Estudiants de 1r i 2n cicle Estudiants de 3r cicle Personal docent i investigador PAS de biblioteca PAS (exclòs el de biblioteca)
Auburn University ü ü ü   ü
MIT15 11 15 8 7 6
Roger Williams University 24        
Southern Cross University 16        
University at Buffalo 11        
University of Arizona ü ü ü   ü
University of Minnesota16          
University of Queensland 30 ü ü    
University of Washington 4 4 6    
University of Wisconsin-Madison 45   14    
Washington State University ü ü ü ü ü
Yale University ü ü ü    

Taula 6. Tipologia d'usuaris participants en les avaluacions

ü No consta el nombre exacte de participants


Els usuaris es poden reclutar mitjançant correu electrònic, anuncis, etc., i per aconseguir-ne la participació es poden oferir certs incentius. Per exemple, a la University of Arizona Library paguen 10 dòlars a cada estudiant que fa una prova, a les MIT Libraries regalen un gelat per cada sessió d'ordenar fitxes, i a la University of Queensland i a la Washington State University (seu de Vancouver) els donen una targeta de fotocòpies.

En el cas de la University of Washington Library també fan una prova per comprovar l'accessibilitat del seu lloc web. Fan proves amb diferents navegadors: Internet Explorer, Jawls i Linx.


3.2.6  Model de prova de facilitat d'ús amb usuaris

En la majoria dels casos estudiats s'explica, punt per punt, quins passos han seguit per dur a terme les proves de facilitat d'ús amb usuaris. En aquest apartat no s'ha cregut convenient detallar-los individualment i el que es proposa és la definició d'un possible model a seguir, en què s'han tingut en compte diferents experiències. Es presenta d'entrada un model de prova formal de facilitat d'ús, que tindria les etapes següents:

  1. Cal identificar els aspectes que es volen avaluar. Segons els objectius de la prova, les qüestions que s'han de resoldre poden anar adreçades a conèixer diferents temes dels analitzats en l'apartat 3.2.7 (“Tipus de qüestions que es tracten en les proves”).
  2. S'han d'escriure les preguntes que es faran. Es necessita: un full amb les preguntes per donar-lo a les persones que fan la prova; un guió de treball per a la persona que condueix la prova; una plantilla per a la persona que fa el seguiment dels passos de l'usuari —quan no hi ha càmera de vídeo— on es fa constar el nombre de clics i les opcions seleccionades.
  3. Cal passar la prova a una primera mostra pilot i refer-lo d'acord amb els resultats.
  4. S'han de seleccionar les persones per fer la prova, tenint en compte els tipus d'usuari representatius de la comunitat universitària, i citar-les individualment.
  5. S'ha de trobar una sala condicionada on dur a terme la prova i l'equipament necessari (un ordinador) i, si es possible, una càmera de vídeo per gravar cada sessió.
  6. Cal formar el personal bibliotecari o extern que ha de conduir la prova i, si cal, el personal que fa el seguiment dels passos de l'usuari.
  7. S'ha de dur a terme la prova. Se simulen una sèrie de situacions reals en les quals l'usuari busca en el lloc web una determinada informació mentre és observat pel conductor de la prova i la persona que fa el seguiment dels passos. Hi pot haver altres persones del grup de treball com a observadores.
  8. La persona que condueix la prova ha d'omplir un qüestionari amb el perfil de l'usuari (opcional).
  9. Cal deixar clar a l'usuari que no s'està jutjant la seva capacitat de cerca sinó la facilitat d'ús del lloc web.
  10. S'ha de demanar a l'usuari que expliqui en veu alta les opcions que va seleccionant per tal de poder seguir-ne els moviments.
  11. L'usuari ha d'omplir un qüestionari sobre el seu coneixement previ del web i la impressió que ha tret del prototipus del nou lloc.
  12. La persona que condueix la prova, juntament amb la persona que en fa el seguiment, ha d'elaborar un informe dels resultats, mesurant l'èxit, el temps que s'ha tardat per resoldre cada qüestió i llistant els problemes observats.
  13. El conjunt d'informes s'han de passar a tots els membres del grup de treball que els han d'estudiar i extreure'n conclusions.
  14. Segons el cas, el grup de treball ha d'elaborar un informe amb recomanacions per redissenyar el prototipus del web, o bé, es va redissenyant a mesura que es van fent diferents rondes de prova de manera interactiva.
  15. Cal tornar a començar de nou el procés per comprovar que els canvis fets són efectius.

Amb petites variacions, aquest model també seria aplicable a les entrevistes en grup —encara que en aquest cas no es tracta de proves individuals sinó de col·lectives i s'hi comenten diferents aspectes conjuntament, en forma de debat—, i a les ordenacions de fitxes i avaluacions d'icones canviant els objectes que han d'avaluar els usuaris.

Les recomanacions que s'extreuen de l'experiència en dur a terme aquestes proves són les següents:


3.2.7  Tipus de qüestions que es tracten

Els tipus de qüestions que es plantegen en les proves depenen dels aspectes que es volen avaluar —per exemple, si un usuari pot arribar a saber si la biblioteca té un llibre, o un article de revista determinat, o si sap localitzar l'horari de la biblioteca. El contingut d'aquest apartat no és exhaustiu, simplement s'hi destaquen les proves i les qüestions més comunes o remarcables.


a. Proves formals de facilitat d'ús

Es formulen preguntes que intenten reflectir situacions normals en què es pot trobar un usuari i que permeten esbrinar el següents:

La situació que es planteja més freqüentment als usuaris és la de localitzar un diccionari o una enciclopèdia, seguida de saber com trobar un llibre o un article de revista. Segurament aquestes són les qüestions més freqüents entre els estudiants de primer i segon cicle. En un nivell de complexitat superior, les situacions més comunes se centren a trobar informació sobre una matèria a partir de guies temàtiques i a deduir quina és la base de dades més adequada per aconseguir informació sobre una matèria. Finalment, pel que fa als serveis (horaris, formularis de préstec interbibliotecari, trobar la bibliografia recomanada per un professor, etc.), no n'hi ha cap que destaqui especialment.

Un altre tipus de qüestions són les relacionades amb la terminologia, com fan a la University of Washington Library i a la State of Washington University Library. Es tracta d'esbrinar si l'usuari entén què pot trobar sota de cadascuna de les categories que enllacen des de la pàgina inicial del lloc web. La prova consisteix a oferir una sèrie de categories, entre quinze i vint (aules de treball en grup, serveis de la biblioteca, recursos d'Internet, serveis per al professorat, catàleg, préstec, sobre la biblioteca, etc.) i demanar quin creuen que ha de ser el contingut i si hi donarien un altre nom.


b. Qüestionaris

Juntament amb les proves formals de facilitat d'ús, es passa un qüestionari o es fa una petita entrevista per poder conèixer la població que ha fet la prova. Les dades que es demanen són les següents:

La utilitat d'aquests qüestionaris és relativa, ja que, si bé permeten classificar els usuaris que han fet la prova, amb poblacions estudiades tan reduïdes difícilment es poden extrapolar dades com ara l'ús d'Internet o si la formació rebuda a biblioteca comporta més facilitat d'ús.


c. Ordenar fitxes

Intenten determinar quina és l'estructura més lògica per organitzar el lloc web de la biblioteca. Es demana als usuaris que facin piles de fitxes tal com les agruparien ells. Per exemple, a la Washington State University Library (Campbell, 2000) els demanen que classifiquin fitxes amb títols com ara els següents: pàgina inicial, horaris, personal, sobre la biblioteca, donatius, noves adquisicions, catàleg, bibliografia recomanada, recursos d'Internet, bases de dades, referència, préstec, préstec interbibliotecari, serveis per al professorat, formació, bases de dades d'art, textos electrònics, cercadors, llistes de revistes, etc. En aquests tipus de prova es necessiten més de vuit usuaris (Campbell, et. al., 1999).


d. Entrevistes en grup

Consisteixen en reunions de grups petits d'usuaris, entre cinc i deu, en què un moderador guia la discussió sobre el lloc web amb l'objectiu d'explorar l'experiència i els punts de vista de les persones sobre determinats aspectes, i propiciar un fòrum que generi idees i opinions.

A la University of Queensland Library (Frost i Schmidt, 1999) es contracta un consultor de màrqueting i publicitat per conduir les entrevistes a partir de l'anàlisi bibliogràfica duta a terme pel grup de treball de la biblioteca. Es formen grups per tipus d'usuaris, sexe i coneixements d'Internet, però l'article no explica com duen a terme les entrevistes en grup, metodològicament parlant, ni les qüestions que s'hi tracten.

A la Southern Cross University Library (Fletcher, 1999), universitat a distància australiana, es fan entrevistes en grup a estudiants per comparar set pàgines inicials de diferents llocs web de biblioteques universitàries australianes a distància o de la regió. Se'ls demana què els agrada més i què els agrada menys de cada pàgina i també que proposin sis punts que hauria de tenir una pàgina inicial ideal.

A la Auburn University Library (2000) fan fins a cinc entrevistes en grup en què es presenten quatre prototipus diferents, en pòsters o pantalla d'ordinador; els participants han de triar el que els agrada més i contestar una sèrie de preguntes basades en la selecció —per exemple, com saber si la biblioteca té un llibre, un article de revista o la bibliografia recomanada per un professor.


3.2.8  Problemes detectats amb les proves

Molts dels problemes detectats són comuns als diferents llocs web analitzats. A continuació se'n fa un resum que s'acompanya d'algunes recomanacions dels equips de treball per solucionar-los:

Altres problemes d'accessibilitat per a persones amb discapacitats de visió detectats a la University of Washington Library (1998) i que cal solucionar segons les recomanacions del W3C són els següents:


3.2.9  Conclusions que s'extreuen de les experiències individuals

Com en la secció anterior, s'ha fet un resum de les conclusions que s'agrupen segons el punt de vista dels usuaris, dels responsables del lloc web i de la professió bibliotecària.

Des del punt de vista dels usuaris, les conclusions que extreuen les experiències examinades són les següents:

Des del punt de vista dels responsables del lloc web, les avaluacions de facilitat d'ús els permeten ser objectius a l'hora de solucionar un problema, eviten discussions sobre qui té raó i sobre quina és la millor manera que ho entendran els usuaris. A més, estalvien temps i diners, milloren les relacions amb la comunitat universitària i permeten als dissenyadors veure el producte objectivament (Dickstein i Mills, 2000). Es recomana fer proves de facilitat d'ús periòdicament, a petita escala, per polir diferents aspectes. Per mesurar l'èxit del lloc web es recomana fer estadístiques d'ús i enquestes de satisfacció periòdicament.

Des del punt de vista de la professió bibliotecària, el disseny de pàgines web és una tasca que ha estat fora del seu camp de treball fins fa pocs anys. A hores d'ara, però, el bibliotecari participa activament en el disseny del lloc web de la biblioteca i cal que es preocupi del nivell de satisfacció dels usuaris. Com pot fer-ho? Doncs una de les eines que pot fer servir són les avaluacions de facilitat d'ús, tal com ens demostren els treballs estudiats fins ara. Com diuen Clairmont, Dickstein i Mills (1998), el coneixement i l'experiència del personal bibliotecari és un dels components del disseny del lloc, però el factor clau per a l'èxit d'aquest és saber com el fan servir els usuaris i reflectir-hi el seu punt de vista.


4  Conclusions

Dels objectius que es plantejaven en la introducció d'aquest treball, en primer lloc, es pot respondre afirmativament a la pregunta de si s'estan implementant els principis de la facilitat d'ús en l'entorn bibliotecari, tot i que a diferents velocitats. Als Estats Units d'Amèrica és un fet cada vegada més comú dissenyar els llocs web de les biblioteques universitàries centrant-se en l'usuari i les seves necessitats, en comptes de fer-ho en la mateixa biblioteca, i per assolir-ho apliquen els principis de la facilitat d'ús. També a Austràlia han encetat aquesta línia. Pel que fa a Europa, sembla que, de manera isolada, alguns països com ara el Regne Unit i Dinamarca també hi estan treballant.

Una altra pregunta que es proposava en la introducció era com s'havien aplicat aquests principis. De manera global, es pot dir que en l'àmbit dels Estats Units d'Amèrica i Austràlia s'apliquen mètodes que requereixen la participació dels usuaris per avaluar el nivell de facilitat d'ús, els més estesos són les proves formals de facilitat d'ús, les entrevistes en grup i l'ordenació de fitxes. A Europa s'apliquen mètodes que no requereixen usuaris —avaluacions heurístiques bàsicament. Això no treu que en l'àmbit dels Estats Units d'Amèrica i Austràlia també s'utilitzin mètodes heurístics.

Pel que fa als resultats obtinguts, segons els mètodes aplicats i l'objectiu dels estudis realitzats, es poden agrupar, una vegada més, per àmbits geogràfics. En l'àmbit dels Estats Units d'Amèrica i Austràlia els resultats i les conclusions a què s'arriba són comunes: els usuaris no entenen la terminologia que fa servir el personal bibliotecari i per aquest motiu, en molts casos, no són conscients de què els pot oferir el lloc web; no saben com iniciar una cerca, no saben que en el catàleg no hi trobaran articles de revista o quina base de dades han de fer servir per trobar informació sobre una matèria; no llegeixen els textos explicatius i busquen enllaços que siguin explícits en el seu significat; volen una organització clara i senzilla de la informació i prefereixen els gràfics al text pla; d'altra banda, volen que les pàgines es carreguin ràpidament. En l'àmbit europeu, es plantegen una sèrie de requisits mínims que ha d'acomplir un lloc web per tenir un nivell de qualitat òptim. Pel que fa a l'accessibilitat, cal l'ús de textos alternatius, informació de contacte, colors contrastats i una versió en text, i a escala més general, disseny i una estructura clara, qualitat de la informació, enllaços rellevants, ajuda útil i temps de càrrega acceptable.

Mentre a Europa reclamen uns nivells mínims de qualitat a escala nacional, als Estats Units d'Amèrica justifiquen l'avaluació de la facilitat d'ús com a mètode més objectiu per centrar el disseny d'un lloc web individual en les necessitats dels seus usuaris. Dues maneres de treballar diferents: la primera, per consens nacional, i la segona, per cooperació i intercanvi d'experiències.


5  Bibliografia

En aquest apartat es troben llistats alfabèticament els documents que han estat objecte d'estudi. En notes a peu de pàgina s'han inclòs obres citades pels documents referenciats però que no s'han consultat per a aquest treball.

Andrew, Paige G.; R. Musser, Linda (1997). “Collaborative design of world wide web pages: a case study”. Information technology and libraries, vol. 16, no. 1 (1997), p. 34–38.

Auburn University Libraries (2000). Web Advisory Group [en línia]. <http://www.lib.auburn.edu/wag/> [Consulta: 27/4/2001].

Campbell, Nicole (2000). Put it to the test [en línia]: usability testing of library web sites. Washington State University. <http://www.vancouver.wsu.edu/fac/campbell/usability/litaforum/> [Consulta: 18/2/2001].

Campbell, Nicole; Walbridge, Sharon; Chisman, Janet; Diller, Karen R. (1999). “Discovering the user: a practical glance at usability testing”. The electronic library, vol. 17, no. 5 (1999), p. 307–311.

Clairmont, Michelle; Dickstein, Ruth; Mills, Vicki (1998). “Testing for usability in the design of a new information gateway” [en línia]. Living the Future2, Tucson, Arizona, 1998. <http://dizzy.Library.Arizona.edu/library/teams/access9798/lft2paper.htm> [Consulta: 1/4/2001].

Clausen, Helge (1999a). “Evaluation of library Web sites: the Danish case”. The electronic library, vol. 17, no. 2 (1999), p. 83–87.

Clausen, Helge (1999b). “User-oriented evaluation of library and information centre web sites”. MCB New library world, vol. 100, issue 1 (1999), p. 5–10.

Cohen, Laura B.; Still, Julie M. (1999). “A comparison of research university and two-year college library web sites: content, functionality, and form”. College and research libraries, vol. 60, no. 3 (1999), p. 275–289.

Craven, Jenny (2000). Electronic access for all [en línia]: awareness in creating accessible web sites for the university library. Disability and Information Systems in Higher Education (DISinHE). <http://www.disinhe.ac.uk/library/article.asp?id=34> [Consulta: 6/4/2001].

Dickstein, Ruth; Loomis, Abigail; Veldof, Jerilyn (1999). “The user is the expert [en línia]: experiences at three universities using usability studies to inform gateway and tutorial web designs”. ACRL 9th National Conference, Detroit, Michigan, 1999. <http://www.tc.umn.edu/~jveldof/ACRL99/userdesign.html> [Consulta: 3/3/2001].

Dickstein, Ruth; Mills, Vicki (2000). “Usability testing at the University of Arizona Library [en línia]: how to let the users in on the design”. Information technology and libraries, vol. 19, no. 3 (2000). <http://www.lita.org/ital/1903_mills.html> [Consulta: 29/1/2001].

Fletxer, Janet (1999). “Designing the library home page: users take centre stage” [en línia]. AusWeb99, Fifth Australian World Wide Web Conference, 1999. <http://ausweb.scu.edu.au/ aw99/papers/fletcher/paper.html> [Consulta: 27/4/2001].

Frost, Denise; Schmith, Janine (1999). “Setting our sites on the cybrary: designing a library web site which meets customer needs”. LASIE (Library Automated Systems Information Exchange), vol. 30, no. 4 (1999), p. 9-23.

Garlock, Kristen L; Piontek, Sherry (1996). Building the service-based library web site: a step-by-step guide to design and options. Chicago: American Library Association. 101 p.

Garlock, Kristen L; Piontek, Sherry (1999). Designing web interfaces to library services and resources. Chicago: American Library Association. 103 p.

King, D. L. (1998). “Library home page design: a comparison of page layout for front-ends to ARL library web sites”. College and research libraries, vol. 59, no. 5 (1998), p. 458–465.

McCready, Kate (1997). “Designing and redesigning: Marquette Libraries' Web site” Library hi tech, vol. 15, no. 3–4 (1997), p. 83–89.

McMullen, Susan (2000a). “Library web page usability: what are our users thinking?” [en línia]. LITA Internet Resources Interest Group, ALA Annual Conference, 2000. <http://gamma.rwu.edu/users/smcmullen/index2.htm> [Consulta: 3/3/2001].

McMullen, Susan (2000b). Usability testing and library web site redesign at Roger Williams University [en línia]. <http://gamma.rwu.edu/users/smcmullen/usable.html> [Consulta: 3/3/2001].

McMullen, Susan (2001). “Usability testing in a library web site redesign project”. Reference Services Review, vol. 9, no. 1 (2001), p. 7–22.

MIT Libraries. Web Advisory Group (1999). Web site redesign [en línia]. Web Advisory Group. <http://macfadden.mit.edu:9500/webgroup/project.html> [Consulta: 25/3/2001].

Morgan, Eric Lease (1999). “Marketing through usability”. Computers in libraries, (set. 1999), p. 52–54.

Núñez, Lluïsa; Argudo, Sílvia (1997). “Les biblioteques universitàries catalanes a la web”. Ítem. Núm. 20, (gener-juny 1997), p. 23–35.

Prown, Sarah (1999). Detecting ‘Broke' [en línia]: usability testing of library web sites. <http://www.library.yale.edu/~prowns/nebic/nebictalk.html> [Consulta: 3/3/2001].

Stover, M.; Zink, S. D. (1996). “World Wide Web home page design: patterns and anomalies of higher education library home pages”. Reference services review, vol. 24, no. 3 (1996), p. 7–20.

University at Buffalo Libraries (2000). Welcome to WAT (Web Advisory Team) [en línia]. Libraries Web Advisory Team (WAT). <http://ubLibrarybuffalo.edu/libraries/wat/> [Consulta: 6/4/2001].

University of Arizona Library (2000). Access 2000 [en línia]. <http://dizzy.library.arizona. edu/library/teams/access9798/> [Consulta: 30/3/2001].

University of Washington Libraries (1998). Web initiative [en línia]. <http://staffweb.Library washington.edu/wisc/usability/default.htm> [Consulta: 30/3/2001].

University of Wisconsin-Madison (1999). UW-Madison Library Web site redesign [en línia]. <http://www.library.wisc.edu/libraries/News/Design.html> [Consulta: 30/3/2001].

Veldof, Jerilyn (2000). “Building user-centered library Web sites on a shoestring” [en línia]. WILS World 2000. <http://www.wils.wisc.edu/events/ww2k/> [Consulta: 26/1/2001].

Veldof, Jerilyn R.; Prasse, Michael J.; Mills, Victoria A. (1999). “Chauffeured by the user: usability in the electronic library”. Journal of library administration, vol. 26, no. 3–4 (1999), p. 115–140.

Weber, Lisa; Yesson, Lisa (1998). Library Web site redesign [en línia]. <http://sunsite. berkeley.edu/CalHeritage/k12prokect/webnet.html> [Consulta: 20/4/2001].

Welch, J. M. (2000). “Chaos or control freaks? Academic library web evaluation and management”. Integrated Online Library Systems, IOLS Proceedings, 2000, p. 167–180.



Notes

1   El Termcat dóna facilitat d'ús com a traducció normalitzada al català del terme anglès usability. Cercaterm [en línia]. <http://www.termcat.es/cercaterm/> [Consulta: 7/6/2001].

2   Jakob Nielsen. Designing web usability. Indianapolis: New Riders, 2000. Traducció al castellà: Usabilidad: diseño de sitios web. Madrid: Prentice Hall, cop. 2000.

3   No obstant això, al llarg de tot el treball se'ls anomenarà llocs web ja que s'estudien en particular i no en el conjunt de la universitat.

4   Es basen en Joseph Dumas, Janice C. Redish. A practical guide to usability testing. Norwood: Ablex, 1993.

5   S'afegeix el terme formal per distingir-lo de l'expressió proves de facilitat d'ús que també s'usa per englobar el conjunt de metodologies esmentades.

6   Es basen en Fowler, Susan. “Appendix B: Usability Test” in GUI Design Handbook. New York: McGraw Hill, 1998.

7   W3C. WAI [en línia]. <http://www.w3.org/WAI/>.

8   Termcat. Cercaterm [en línia]. <http://www.termcat.es/cercaterm/> [Consulta: 20/4/2001].

9   Dades extretes de SCONUL (Standing Conference of National and University Libraries).

10   Bobby [en línia]. <http://www.cast.org/bobby/>.

11   La British Library i el JISC (Joint Information Systems Committee) del United Kingdom Higher Education Funding Council van fundar el projecte REVIEL (Resources for Visually Impaired Users of the Electronic Library) en relació amb el disseny i la creació de pàgines web accessibles. Els resultats s'han publicat a: Brophy, Peter; Craven, Jenny (1999). The Integrated accessible library: A model of service development for the 21st century [en línia]. CERLIM (British Library Research and Innovation; Report 168). <http://www.jisc.ac.uk/pub99/REVIELFinal.doc> [Consulta: 6/4/2001].

12   El fet que es posi una data d'acabament no treu que es continuïn fent estudis puntuals; de fet, en les recomanacions de la majoria dels documents estudiats s'aconsella que s'estableixin programes de revisió contínua.

13   A partir de les lectures que fan, elaboren unes Design guidelines sobre la base de les quals avaluen el seu lloc web.

14   Jakob Nielsen, Thomas K. Landauer. “A mathematical model of the finding of usability problemes”. Interchi'93, p. 206–213.
Jakob Nielsen. “Why you only need to test with 5 users” [en línia]. Alertbox, march 19, 2000. <http://www.useit.com/alertbox/20000319.html> [Consulta: 18/2/2001].

15   Dades de dues avaluacions en què s'indica

16   No diu res sobre aquest aspecte


Data recepció: 15/5/2001   Data acceptació: 15/10/2001