Número 7, desembre 2001

Memòria d'activitats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: curs 2000–2001

---

Sumari

1  Introducció
2  La Facultat
      2.1  Càrrecs i òrgans de govern
      2.2  Dades de matrícula
      2.3  Comissions
      2.4  Edifici i instal·lacions
3  Activitat acadèmica
      3.1  Docència
      3.2  Activitats acadèmiques
      3.3  Presència del centre en congressos i altres activitats acadèmiques i professionals
      3.4  Publicacions de la Facultat
4  Alumnes
      4.1  Oferta de beques
      4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa
      4.3  Premis extraordinaris
      4.4  Activitats
5  Serveis
      5.1  Aules d'informàtica
      5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)
      5.3  Comissió de Normalització Lingüística
Apèndix: Centres que han rebut alumnes de Practicum el curs 2000-2001

1  Introducció

Any rere any, i de manera força ràpida, la Facultat ha anat assumint progressivament la seva condició plenament universitària. Forçosament havia de ser així, ja que va néixer amb aquesta vocació d'estudis superiors en aquella data llunyana de 1915 que tots tenim a la memòria. L'estiu de 1999 el centre assolia la condició de Facultat després d'haver iniciat aquell curs els ensenyaments de la llicenciatura en Documentació. Enguany es poden cursar al centre ensenyaments de tots els cicles universitaris. La Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació (UDBD), que imparteix la major part de la seva docència a la Facultat, ha posat en marxa el programa de doctorat Documents i Sistemes Documentals en l'Entorn Digital. Per la seva banda, la Facultat ha dedicat molts esforços a l'organització de cursos d'extensió universitària i de postgrau. Un total de vuit cursos d'extensió universitària, amb un nombre elevat d'alumnes en tots, mostren que aquesta iniciativa està ja ben consolidada. Així mateix, aquest mes de juliol s'ha pogut iniciar la segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias després d'aconseguir una subvenció important de la Diputació de Barcelona i de la signatura dels convenis pertinents.

L'establiment d'un segon grup de docència per a la llicenciatura en Documentació era un tema pendent des que la Facultat acollí aquest ensenyament el curs 1998-1999. La demanda d'un grup de matí era molt alta, tant per part d'alumnes de la diplomatura com de professionals en exercici. Finalment, el curs vinent es podrà iniciar aquest segon grup de la llicenciatura.

Així doncs, la Facultat ha posat èmfasi en els aspectes acadèmics que li pertoquen, i ho ha fet en plena harmonia amb els consells d'estudis del centre i els caps d'estudis respectius, i en bona entesa amb els departaments que hi tenen docència i els professors. Particularment, per raons històriques i de l'organització dels ensenyaments, s'ha de destacar la participació del professorat de la UDBD en totes les activitats organitzades des de la Facultat —cursos de postgrau i d'extensió universitària, conferències, jornades, etc. També ha estat amb la col·laboració dels caps d'estudis i de la Unitat que, seguint les indicacions de la Divisió, s'ha preparat un Pla de millora docent del centre amb diverses actuacions que es començaran a posar en marxa aquest mes de juliol, i que pretenen, en part, començar a investigar com s'ha de dur a terme la convergència europea dels ensenyaments que la Universitat de Barcelona té com una de les seves prioritats.

Des que el centre es traslladà provisionalment a Melcior de Palau, s'ha treballat per millorar les instal·lacions i els equipaments de què es disposa. Tanmateix, el possible trasllat al campus de la Vall d'Hebron no sembla, ara per ara, un objectiu de la Universitat a curt o mitjà termini. Per això, a banda de continuar les millores en tot l'apartat d'equipaments, també s'han iniciat actuacions per redistribuir espais i millorar les instal·lacions en general. Aquest curs que acaba, s'ha aconseguit instal·lar aire condicionat a diverses aules i a una gran majoria de despatxos, renovar alguns finestrals i preparar una tercera aula informàtica que començarà a funcionar al setembre, qüestió que era inajornable per garantir una docència de qualitat.

Com sempre, la Facultat ha tingut molt present que la formació de l'alumnat va més enllà del marc de les classes; per això ha estat molt activa a organitzar activitats, com ara exposicions diverses o altres actes —alguns d'organitzats per la Comissió de Normalització Lingüística—, o els ja consolidats Seminaris amb la professió, i a donar suport a la participació de professionals en les distintes assignatures dels plans d'estudis i a la difusió d'aquestes activitats. Per mitjà de les pràctiques de l'alumnat i d'aquests tipus d'activitats es mantenen unes preuades relacions amb la professió i la pràctica professional que faciliten que l'alumnat hi mantinguin un contacte directe des del mateix moment que inicien els estudis. També amb l'objectiu de donar suport a la docència, el centre ha mantingut un programa viu de publicacions.

Les dades que es donen a continuació pretenen recollir l'activitat de la Facultat i els seus assoliments al llarg del curs 2000–2001.

2  La Facultat

2.1  Càrrecs i òrgans de govern

Equip deganal

El curs 2000–2001, l'equip directiu del centre —escollit en la reunió de Junta de l'1 de juliol de 1999— ha estat format per les persones següents:

Degana: Assumpció Estivill Rius
Vicedegana: Teresa Mañà Terré
Secretari: Amadeu Pons Serra.

Caps d'estudis

Cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació: Cristóbal Urbano Salido
Cap d'estudis de Documentació: Constança Espelt Busquets.

Cap de secretaria

Maria Lluïsa Padilla.

2.1.1  Junta de Facultat

Al llarg del curs s'han fet tres reunions ordinàries de la Junta de Facultat —el 8 de novembre, el 23 de febrer i el 5 de juny— i una d'extraordinària —el 8 de maig— que tenia l'objectiu d'aprovar els criteris d'accés a la llicenciatura en Documentació i al curs de complements de formació per al curs 2001–2002. Entre els acords presos a les juntes ordinàries destaquen els següents:

• Creació de la Comissió de Convalidacions de la Facultat (8 de novembre).
• Adopció del catàleg de títols universitaris oficials publicat al BOE com a document de referència per a l'establiment de les agrupacions d'ensenyaments d'origen dels estudiants del curs de complements de formació (8 de novembre).
• Reforma de l'itinerari curricular de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació (23 de febrer).
• Catàleg d'optatives de la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació (5 de juny).

El 20 de desembre tingueren lloc eleccions parcials per cobrir les places vacants de professorat i d'alumnat en la Junta del Centre i les places vacants d'alumnat en els dos consells d'estudis.

2.2  Dades de matrícula

El curs 2000–2001, les dades de matrícula han estat les següents:

Alumnes de la diplomatura	529
Alumnes de la llicenciatura	145
Alumnes del curs de complements formació	30
Alumnes adscrits (diplomatura)	14
Total	718

L'any 2000 es demanaren 161 títols de diplomatura; el 2001 —fins al mes de juny—, 18. Pel que fa als títols de llicenciatura, se'n demanaren 30 l'any 2000 i 10 el 2001.

2.3  Comissions

2.3.1 Comissions acadèmiques

La Junta de Facultat de 3 de febrer de 2000 aprovà la proposta de constitució de dues comissions acadèmiques —una per a cada un dels ensenyaments del centre— com a comissions delegades de la Junta. Les seves funcions es concreten en els punts següents:

1. Revisar l'itinerari curricular recomanat per a cada ensenyament.
2. Coordinar les assignatures impartides en l'ensenyament respectiu pel que fa als continguts.
3. Treballar els encàrrecs que els trametin els consells d'estudis, tant referents als continguts com a qüestions de metodologia i avaluació.
4. Vetllar per la coherència a l'hora d'impartir les assignatures.
5. Fer propostes d'assignatures optatives al Consell d'Estudis respectiu.

La composició de les comissions és la següent:

Comissió Acadèmica de la Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació: Mercè Bosch (Fonts i Serveis d'Informació i Documentació), Maite Comalat (Biblioteconomia), Jesús Gascón (Anàlisi Documental i Classificació i Indexació), Teresa Mañà (representant de Direcció), Anna Pérez (representant de l'alumnat), Anna Rubió (Arxivística), Andreu Sulé (Tecnologies de la Informació), Cristóbal Urbano (cap d'estudis).

Comissió Acadèmica de la Llicenciatura en Documentació: Ernest Abadal (Tecnologies de la Informació), Jordi Andreu (Arxivística), Constança Espelt (cap d'estudis), Teresa Mañà (representant de Direcció), Àngels Massísimo (Projectes), Carina Rey (Gestió i Administració).

La Comissió Acadèmica de la Diplomatura ha treballat en coordinació amb els grups de treball de la Unitat Departamental. La tasca que s'ha dut a terme al llarg del curs ha consistit a revisar l'itinerari curricular de l'ensenyament, el catàleg d'assignatures optatives i els plans docents de les assignatures. La Comissió Acadèmica de la Llicenciatura ha treballat també en la revisió dels plans docents d'assignatures noves o que han canviat de professorat.

2.3.2  Participació en les comissions de la Divisió V

A més d'estar representada en el Consell de Divisió, la Facultat participa en les comissions de la Divisió següents: Comissió Acadèmica (A. Estivill), Comissió de Convalidacions (C. Miralpeix, A. Pons), Comissió Econòmica (A. Estivill), Comissió Coordinadora d'Extensió Universitària i Relacions Internacionals (A. Pons, R. Seguí), Comissió Informàtica (A. Pons, J. M. Rodríguez Gairín), Comissió de PAS (T. Mañà), Comissió de Postgraus (T. Mañà), Comissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient (A. Pons).

2.4  Edifici i instal·lacions

Al llarg del curs 2000–2001 s'han fet una sèrie d'actuacions que han millorat significativa l'espai que la Facultat ocupa a l'edifici UB-Sants i les seves instal·lacions:

1. Renovació dels finestrals de les aules del tercer pis de l'edifici que donen al carrer o als patis interiors de les escoles veïnes.
2. Instal·lació d'aire condicionat a les aules 210, 307, 309 i 312, a la Sala de Juntes i als despatxos de professors del primer pis i del segon.
3. Instal·lació d'un projector de vídeo fix (aula 309) i de dos PC a les aules 210 i 309.
4. Instal·lació d'una pantalla de dimensions grans (aula d'informàtica 304).
5. Instal·lació de papereres per al reciclatge de paper.
6. Instal·lació d'un escàner a l'aula d'informàtica 303.
7. Al mes de juny s'ha iniciat la instal·lació d'una tercera aula informàtica de 24 ordinadors (aula 312), que estarà en funcionament a l'inici del curs 2001–2002.

També s'han presentat una sèrie de projectes per a la redistribució d'alguns espais que en permetin l'optimització, i s'han demanat pressupostos per dur a terme les obres i muntar una aula informàtica d'usuaris.

Malgrat les actuacions iniciades per resoldre el problema dels finestrals tan deteriorats, el seu estat continua representant un perill. Des de la Facultat s'ha alertat els càrrecs responsables de l'edifici i de la Divisió sobre la necessitat d'accelerar el procés de la seva renovació.

3  Activitat acadèmica

3.1  Docència

3.1.1  Ensenyaments de primer i segon cicle

La Facultat acull dos ensenyaments, la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i la llicenciatura en Documentació, com també el curs de complements previ a la llicenciatura per als alumnes que provenen d'altres primers cicles —llicenciatures o diplomatures.

Una gran part de la docència de l'ensenyament de Biblioteconomia i Documentació és assignada a la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació —adscrita al Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació. També hi imparteixen algunes assignatures opcionals el Departament de Metodologia de les Ciències del Comportament (Divisió IV) i el de Dret Civil (Divisió II). En la docència de la llicenciatura hi col·laboren, a més de la Unitat Departamental esmentada, els departaments de Didàctica de l'Expressió Visual i Plàstica, d'Economia i Organització d'Empreses, de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, i el de Metodologia de les Ciències del Comportament.

3.1.2  Ensenyaments de tercer cicle i altres cursos

• Programa de doctorat: El curs 2000–2001 s'ha posat en marxa el programa de doctorat Documents i Sistemes Documentals en l'Entorn Digital, que està organitzat per la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació. El programa està coordinat per Ernest Abadal i Assumpció Estivill.
• Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias: El gener de 2001 havia de començar la segona edició de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad de El Salvador -la primera edició tingué lloc a Nicaragua entre el gener de 1997 i el juliol de 1999. Tanmateix, l'inici de la Maestría es va haver d'ajornar com a conseqüència del terratrèmol que patí el Salvador just la setmana prèvia de l'inici del curs. Així doncs, la primera trobada d'aquesta Maestría, organitzada per la Facultat, va tenir lloc el mes de juliol de 2001; en són responsables Assumpció Estivill i Rosa Seguí, que n'és també coordinadora acadèmica. En el primer curs hi participen com a professors M. Carme Mayol, Rosa Seguí i Francesc Turiel. La Maestría del Salvador té una subvenció important de la Diputació de Barcelona a través del Gabinet d'Integració Europea i Solidaritat.
• Cursos d'extensió universitària: El curs 2000–2001 la Facultat ha organitzat per primera vegada una sèrie de cursos d'extensió universitària. En total han estat vuit cursos de temàtica molt diversa que, tal com mostren les dades que s'anoten a continuació, han tingut una bona acollida.

1r semestre	2n semestre
La biblioteca en un centre educatiu Professors: M. Baró, M. Comalat, T. Mañà, J. Quintana, O. Serra. Alumnes matriculats: 25 Dates: 16 d'octubre – 11 de desembre	El servei d'informació a la biblioteca pública Profssors: M. Centelles, R. Lozano, T. Mañà, A. Pons Alumnes matriculats: 30 Dates: 5–14 de juny Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
Revistes electròniques Professors: E. Abadal, A. Keefer, L. Núñez Alumnes matriculats: 30 Dates: 14-30 de novembre	Desenvolupament de col·leccions a la biblioteca pública Professors: À. Massísimo, A. Pons Alumnes matriculats: 30 Dates: 18–28 de juny Curs organitzat per al Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona
Digitalització de documents Professors: M. Térmens Alumnes matriculats: 30 Dates: 15–31 de gener	Publicació de bases de dades al web Professors: E. Abadal, M. Llevat Alumnes matriculats: 30 Dates: 5–28 de juny
Fonts d'informació en ciències de la salut Professors: J. M. Rodríguez Gairín, M. Somoza Alumnes matriculats: 30 Dates: 29 de gener – 8 de febrer	Normalització de revistes científiques Professors: E. Delgado, A. Pons Alumnes matriculats: 9 Dates: 9-17 de juliol

A l'inici del segon semestre s'han presentat les propostes de cursos d'extensió universitària per al primer semestre de 2001–2002. Cal destacar la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona amb vista a l'organització de diversos cursos de formació continuada destinats als professionals de la seva xarxa de biblioteques.

3.2  Activitats acadèmiques

3.2.1  Trobades anuals de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Aquesta trobada, que la Facultat inaugurà el curs 1999-2000, enguany ha estat dedicada a celebrar la graduació de la primera promoció de llicenciats de la Facultat; per això es va voler que servís per reflexionar sobre la trajectòria dels darrers anys del bibliotecari-documentalista, com ha reaccionat davant dels reptes constants de la tecnologia i d'uns requeriments cada vegada més exigents per part de les distintes comunitats que n'empren els serveis, i per repassar quines són les perspectives que s'ofereixen a aquest professional. L'acte, convocat amb el títol “Evolució i perspectives del bibliotecari-documentalista”, tingué lloc el 20 de febrer i fou presidit per Antoni Caparrós, rector de la UB. Les intervencions acadèmiques anaren a càrrec del rector mateix; de la presidenta de la Divisió de Ciències de l'Educació, Glòria Bordons, i de la degana de la Facultat, Assumpció Estivill. Del món professional i polític hi intervingueren Adela d'Alòs-Moner, presidenta del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Lluís Anglada, director del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya; Assumpta Bailac, directora del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i Teresa Serra, presidenta de la Comissió Permanent per a la Societat de la Informació del Parlament de Catalunya. L'acte tingué una gran assistència, tant dels llicenciats recents com d'altres estudiants del centre, de professors i d'una nodrida representació professional. La celebració es clogué amb un aperitiu amenitzat amb música en viu.

3.2.2  Seminaris amb la Professió

Aquest curs 2000–2001 la Facultat ha continuant organitzant la sèrie Seminaris amb la Professió que pretén afavorir els contactes de l'alumnat amb professionals en exercici i amb serveis i productes que no són objecte directe de la docència que es fa a l'aula. Enguany s'han organitzat quatre seminaris:

• “El servei bibliotecari alemany”, per Concepció Miralpeix (30 de novembre de 2000).
• “La bibliografía considerada como una de las bellas artes”, Rafael M. Mérida Jiménez, professor de la Rice University, Houston, Texas (20 de desembre de 2000).
• “Necesidades de formación de los profesionales de la información del siglo XXI”, a càrrec de Susan Aramayo, responsable dels centres de documentació de les ambaixades i els consolats dels EUA del sud d'Europa. Miquel Centelles introduí l'acte amb una presentació sobre “Els programes de fonts i serveis d'informació a les escoles nord-americanes de Biblioteconomia i Documentació” (13 de març de 2001).
• “Interfícies intel·ligents”, per Jacques Schreiber, professor del Departament d'Informàtica de la Universidade de Santa Cruz do Sul (Brasil) (21 de març de 2001).

3.2.3  Clausura del curs de doctorat

Organitzada conjuntament amb la Unitat Departamental de Biblioteconomia i Documentació, el 8 de juny tingué lloc la conferència de clausura del curs de doctorat. Amb el títol “Avaluació dels serveis de la biblioteca digital”, la conferència anà a càrrec de F. Wilfrid Lancaster, professor emèrit de la University of Illinois Graduate School of Library and Information Science i expert en temes d'avaluació de serveis bibliotecaris.

3.2.4  Conferències impartides en el marc de les classes

La llista següent d'intervencions de professionals en les diverses assignatures de la diplomatura i la llicenciatura mostra la relació extreta que, des del centre i les assignatures que s'hi imparteixen, es manté amb els distints sectors de la professió. Atès el caràcter tan pràctic dels ensenyaments, aquest és un aspecte que cal destacar i valorar.

• “Les autopistes de la informació”, conferència d'Eugènia Salvador, professora de la UPF, en l'assignatura de Polítiques d'Informació (3 d'octubre).
• “Gestió del coneixement i professionals de la informació”, per Josep M. Rodríguez, responsable de DOC 6, en l'assignatura de Polítiques d'Informació (5 d'octubre).
• “La legislació catalana i espanyola sobre el patrimoni bibliogràfic”, a càrrec de Núria Altarriba, dels Serveis d'Accés i Obtenció de Documents de la Biblioteca de Catalunya, en el marc de l'assignatura Col·leccions Especials (5 d'octubre).
• Conferència de Núria Gallart, membre del Comitè de Publicacions Electròniques i Propietat Intel·lectual de l'IFLA, sobre el tema de la propietat intel·lectual en l'assignatura Polítiques d'Informació (10 d'octubre).
• Conferència de Joan Bravo, secretari del Consell de Direcció de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, sobre el bibliotecari del segle XXI en l'assignatura Polítiques d'Informació (26 d'octubre).
• “Els serveis de la Biblioteca Pública de Tarragona”, a càrrec de Roser Lozano, directora de la BPT dins de l'assignatura Biblioteques Públiques (9 de novembre).
• Intervencions de Lluís Anglada, director del CBUC i de Glòria Pérez, directora de la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona en l'assignatura Polítiques d'Informació (16 de novembre).
• Intervencions de Jordi Artigal, de la Biblioteca Infantil d'En Massagran de Salt, i de M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca Comtat de Cerdanya, de Puigcerdà, dins de l'assignatura Biblioteques Públiques (23 de novembre).
• “Comportament i valors de les empreses d'Internet”, per Eduard Mendiluce en l'assignatura Fonts d'Informació en Economia i Empresa (29 de novembre).
• Presentació del Catàleg Col·lectiu de Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC) i de l'experiència d'integració de registres procedents del catàleg de la Biblioteca de Catalunya, a càrrec d'Àngels Sanllehy, responsable del CCPBC. La intervenció tingué lloc en l'assignatura Col·leccions Especials (14 de desembre).
• Conferència d'Antoni Borfo, arxiver de la UAB, sobre el sistema de gestió dels documents administratius dins de l'assignatura de Gestió de Recursos Informatius (19 de desembre).
• “La gestió de les adquisicions bibliogràfiques i documentals”, intervenció d'Elisabet Gibert, cap del Departament de Selecció, Adquisició i Distribució del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, en l'assignatura Administració d'Unitats d'Informació (21 de març).
• Intervenció d'Anna Crosas, de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona, sobre la situació de l'art contemporani a Catalunya dins de l'assignatura Indústries de la Cultura (27 de març).
• “Aplicacions de la intel·ligència artificial en la recuperació de la informació”, conferència a càrrec de Jacques Schreiber, professor del Departament d'Informàtica de la Universidade de Santa Cruz do Sul (Brasil) (30 de març).
• Presentació del sistema de gestió de biblioteques Heritage de la casa IS Oxford (http://www.isoxford.com) dins de l'assignatura Automatització en unitats d'informació (29 de març).
• Intervenció d'Esther Soler, responsable del Centre de Documentació Arthur Andersen, sobre les aplicacions pràctiques de la gestió del coneixement en el marc de l'assignatura Informació a l'Empresa (24 d'abril).
• “La base de dades corporativa del Grup Godó”, per Miquel Llevat, responsable del Servei d'Informàtica de La Vanguardia, dins de l'assignatura Administració de Bases de Dades (25 d'abril).
• “Evolució de la distribució de bases de dades per Internet”, conferència de Mercè Alba, de DIALOG, en l'assignatura Informació i Documentació Científica (3 de maig).
• Intervenció de Xavier Cubells, cap de Gestió de la Informació de Barcelona Informació, sobre les tecnologies de la informació en la seva empresa, dins de l'assignatura Recursos Tecnològics en Unitats d'Informació (7 de maig).
• Presentació del CBUC i de la cooperació en biblioteques universitàries, per Lluís Anglada, director del CBUC, en l'assignatura Biblioteques de Recerca (14 i 29 de maig).
• Intervencions de Mercè Millan, de la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró; de Marta Ràfales, de la Biblioteca de l'Ajuntament de Barcelona, i de Marta López, del Servei de Biblioteques i Teledocumentació de la UPC, sobre les activitats de formació d'usuaris, en l'assignatura Estudis i Formació d'Usuaris (9, 16 i 23 de maig).
• Intervenció de Mercè Barreneche, coordinadora de l'Institut Municipal de Persones amb Disminució de Barcelona, en l'assignatura Serveis Especials, amb una presentació del seu centre (14 de maig).
• “La nova directiva comunitària sobre propietat intel·lectual”, conferència de Patrícia Riera, de la UOC, dins de l'assignatura Propietat Intel·lectual (24 de maig).
• “La política de serveis especials a les biblioteques de la Diputació de Barcelona”, a càrrec de Teresa Pagès, cap de la Biblioteca Pública de Sant Boi (11 de maig).
• “La formació d'adults a la biblioteca”, per Àngel Marzo (11 de maig). Presentacions de plans de formació d'usuaris, per Marta Ràfales, cap de la Biblioteca de l'Ajuntament de Barcelona, i Montse Busquets, cap de la Biblioteca Central de Terrassa (12 i 26 de maig).
• Conferència de Miquel Llevat sobre el disseny i la creació de la base de dades documental de La Vanguardia (15 de maig).

3.2.5  Exposicions

• Exposició de punts de llibre d'editorials, de llibreries i de regal, preparada per Assumpció Estivill (octubre-desembre de 2000).
• Exposició de materials promocionals de biblioteques, preparada per Àngels Massísimo i Teresa Mañà, amb materials impresos (postals, tríptics, punts de llibres, etc.), vídeos, bosses, cartells, etc. (gener-febrer de 2001).
• “Què dius que què: paraules en desús il·lustrades”. Exposició de 59 il·lustracions (a càrrec dels membres de l'Associació d'Il·lustradors) en què es representaven paraules d'ús poc freqüent en català. La mostra es complementà amb una exposició de llibres il·lustrats del fons de l'Amic de Paper cedits en dipòsit a la biblioteca del centre. L'exposició va ser organitzada per la Comissió de Normalització Lingüística (febrer-març de 2001).
• Exposició de “Sants Jordis”, organitzada per la Comissió de Normalització Lingüística. Aquesta exposició recollí tota mena d'imatges (punts de llibre, goigs, llibres, revistes, estampes, etc.) sobre el tema de Sant Jordi (abril-juny de 2001).

3.2.6  Visites i excursions d'estudi organitzades des de la Facultat

• Capellades i Montserrat: visita al Museu Molí Paperer de Capellades i a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat (28 de gener de 2000).

Entre les visites organitzades com a complement de la docència dins de diverses assignatures destaquen les que es van fer a les biblioteques següents:

• Biblioteques públiques: Viladecans; Montserrat Roig (Sant Feliu de Llobregat), Mercè Rodoreda (Barcelona), Miquel Martí i Pol (Sant Joan Despí), Nou Barris, Can Casacuberta (Badalona), Antoni Martín (el Prat), Biblioteca Infantil de la Santa Creu i Centre de Documentació de Llibre Infantil, i Biblioteca de Sant Pau (Barcelona).
• Biblioteques de centres d'ensenyament: CEIP Turó del Cargol; Escola Sadako; IESM Ferran Tallada.
• Serveis especials: Centre de Recursos Joan Amades (ONCE), Biblioteca de Pacients (Hospital de Bellvitge).
• Biblioteques especialitzades: Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX), Centre d'Informació Empresarial d'ESADE, Centre d'Informació Juvenil (Generalitat de Catalunya), Fundació Miró, Barcelona Centre de Disseny, Parlament de Catalunya.
• Biblioteques universitàries i de recerca: Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, Biblioteca d'Humanitats (Universitat Autònoma de Barcelona), Biblioteca de la Facultat de Farmàcia (Universitat de Barcelona).

3.2.7  Altres activitats

Entre les activitats a les quals la Facultat ha donat suport, destaca sobretot la tramesa d'una col·lecció important de llibres a biblioteques de Nicaragua. Han estat diversos els professors i alumnes del centre que han col·laborat en aquesta iniciativa que s'ha pogut dur a terme de manera organitzada gràcies als bons contactes establerts arran de la Maestría de Nicaragua que conclogué ara fa dos anys. En total s'han enviat 329 caixes, amb uns 12.000 llibres, destinats a onze biblioteques universitàries, una central de biblioteques públiques, una biblioteca pública i una biblioteca escolar. Els llibres provenien d'una campanya de recollida a les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, de diverses donacions de biblioteques universitàries, escolars i especialitzades, i també de particulars. La tria i preparació del material que s'envià es dugué a terme al magatzem de la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet i durà més d'un any. El Gabinet d'Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barcelona es féu càrrec de les despeses de transport i lliurament. A final de juny els llibres han arribat a la Universidad Centroamericana de Managua (UCA), que ha organitzat la distribució a les diferents biblioteques. La direcció de la Facultat ha col·laborat en la tramesa fent les gestions administratives necessàries. Concepció Miralpeix i Rosa Seguí han dut tot el pes de la selecció dels materials i de l'organització de la feina.

Dins de les activitats dissenyades per la UB amb l'objectiu de difondre els seus ensenyaments a estudiants de secundària, la Facultat va col·laborar activament, juntament amb el cap d'estudis de Biblioteconomia i Documentació i la professora col·laboradora del GOU, en l'organització de la Jornada de Portes Obertes que tingué lloc el 9 de febrer. També amb la intenció de difondre els ensenyaments, la Facultat ha emprès diverses accions, com ara la distribució de la Guia de l'estudiant als centres que acullen els alumnes en pràctiques, la distribució de fullets del centre a tots els professionals col·legiats, etc.

3.3  Presència del centre en congressos, grups de treball i altres activitats acadèmiques i professionals

La Facultat i el seu professorat és, des de sempre, molt actiu en les diverses activitats acadèmiques i professionals organitzades per altres entitats. Entre els actes, esdeveniments, grups de treball i altres activitats en què s'ha participat institucionalment al llarg del curs 2000–2001 destaquen els següents:

• IFLA Congress and General Conference (66a: agost de 2000, Jerusalem).
• Seminario Hispano-americano de Colonia, organitzat per la Diözesan und Dombibliothek de Colònia amb la col·laboració de la Federació d'Associacions de Bibliotecaris Alemanys i la Fundació Cultural Alemanya (24 d'agost - 2 de setembre). Jornades sobre Metodologia de la Recerca, UB, Divisió V (novembre de 2000).
• Participació en el curs “La biblioteca pública en la sociedad de la información”, organitzat per la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas i destinat a un grup de quinze bibliotecaris de països iberoamericans (11 d'octubre).
• Jornadas Españolas de Documentación (7es: octubre de 2000, Bilbao) organitzades per FESABID.
• Comissió Assessora de Catalogació de la Biblioteca de Catalunya (7 de novembre de 2000).
• Congreso Universitario de Ciencias de la Documentación, organitzat pel Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Facultad de Ciencias de la Información de la Universidad Complutense (novembre de 2000).
• Participació en la tertúlia radiofònica “Els batecs dels carrers” de Ràdio 4 - Ràdio Nacional (13 de desembre).
• Consell assessor de publicacions del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (14 de desembre).
• Seminari del Grup de treball Docència i Recerca del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (5 de febrer).
• Seminari sobre la demanda i la captació d'estudiants, organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya i la Càtedra UNESCO (16 de febrer).
• Jornada de treball sobre l'adaptació del sistema universitari espanyol a l'europeu organitzat per la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives (7 de març).
• Comissió Assessora del Consorci de Biblioteques de Barcelona (6 de juny).
• Comissió de Lectura Pública de l'Ajuntament de Barcelona (28 de juny).
• Grup de treball de les Concrecions a les AACR2 de la Biblioteca de Catalunya (novembre de 2000 - juliol de 2001)
• Grup de treball sobre Metadades de la Biblioteca de Catalunya.

També s'ha assistit a inauguracions de diverses biblioteques i exposicions, als actes de presentació del Consorci de Biblioteques de Barcelona i de signatura del conveni entre el Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per a la Biblioteca del Born, etc.

Al llarg d'aquest període s'han formalitzat dos convenis amb la Diputació de Barcelona per dur a terme la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias del Salvador i per fer diversos cursos d'extensió universitària destinats al personal bibliotecari de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació.

En el capítol de relacions amb l'exterior, la Facultat també ha rebut la visita de diversos professors d'altres universitats i de professionals: Mersini Cacouris, professora del Departament de Biblioteconomia de la Universitat de Tessalònica i coordinadora del programa Sòcrates; mossèn Josep M. Turull, sotsdirector de la Biblioteca pública Episcopal de Barcelona; Irma Luz García, professora de Biblioteconomia de la Universidad de Buenos Aires; Wu Jianzhong, director de la Biblioteca de Xangai; Chen Minjie, responsable del departament de llibres rars, i Yu Guoqin, coordinadora de l'oficina de la biblioteca; Anna Pavesi, cap de la biblioteca d'Iberística de la Universitat de Milà.

3.4  Publicacions de la Facultat

Mañà i Terré, Teresa. Les Biblioteques Populars a Catalunya a través dels seus anuaris (1922–1936). Barcelona: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació; Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques, 2001. 120 p. (Quaderns de treball; 16). ISBN 84-475-2500-7.

El treball analitza els anuaris de les Biblioteques Populars de 1922 a 1936 amb un doble objectiu, d'estudi i de consulta: d'una banda, permetre una aproximació a la història de les biblioteques populars; de l'altra, sistematitzar les dades que contenen els anuaris i elaborar unes eines de recuperació que en facilitin l'accés, amb rapidesa i pertinença, a les informacions contingudes en els anuaris. L'estudi presenta, a més de l'exposició i valoració del contingut d'aquests anuaris, els annexos necessaris per tal de facilitar la consulta de l'obra.

BiD [en línia]: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 1 (juny 1998)- . Barcelona: Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, 1998- . Semestral. ISSN 1575-5886.

El curs 2000–2001 han aparegut els números 5 i 6 de BiD, la revista electrònica editada per la Facultat. S'hi inclouen articles, experiències, informes d'assistència a activitats científiques, ressenyes, etcètera. A final de juny de 2001, la revista comptava amb més de 300 subscriptors.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació [en línia]. Barcelona: la Facultat. <http://www.ub.edu/biblio/>. [Consultat: 3 juliol 2000].

Pàgina web del centre, estructurada en els apartats següents: “La Facultat”, “Ensenyaments”, “Professorat”, “Alumnat”, “Recerca i grups de treball”, “Publicacions”, “Biblioteca”, “Laboratori d'informàtica”, “Secretaria”, “Directori”, “Calendari acadèmic”, “Horaris de classe”, “Guia d'Internet”, “Com trobar-nos”. El curs 2000–2001 s'han publicat en el web de la Facultat molts formularis que faciliten l'agilització de les tramitacions de títols, preinscripcions, convenis, etc. Al llarg del segon semestre s'ha treballat en el disseny d'un nou web que es farà públic al mes de juliol.

Guia de l'estudiant i programes de les assignatures. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 2000. 287 p.

Com cada curs, la guia inclou les informacions bàsiques del centre (breu història, òrgans de govern, serveis, normativa acadèmica), i també els programes de totes les assignatures dels ensenyaments de la diplomatura, la llicenciatura i dels complements de formació.

Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barcelona: Universitat de Barcelona, [2001]. 1 tríptic.

Fullet d'informació general sobre la Facultat i els ensenyaments que s'hi imparteixen. Destinat a donar a conèixer l'existència d'aquests ensenyaments i a donar resposta a les peticions puntuals d'informació.

El Full dels Dijous. 7 de setembre de 1999- . Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, 1999- . Setmanal.

Full de distribució interna amb les notícies més rellevants que afecten el centre o el seu personal: resums d'acords d'òrgans de govern de la Facultat (Junta, consells d'estudis), la Divisió o la UB, informació del treball de comissions, de les activitats programades, assistència de convidats a les classes, activitats docents i de recerca dels professors, activitats de l'alumnat, etc.

El curs 2000–2001 s'ha iniciat també la publicació del full Activitats Setmanals que inclou l'agenda de les conferències, presentacions, etc., programades per la Facultat o que tenen lloc en el marc de les classes.

4  Alumnes

4.1  Oferta de beques

L'alumnat de la Facultat —com també els seus diplomats i llicenciats recents— compta amb un seguit d'oportunitats específiques per complementar la seva formació, a banda de les adreçades a tots els estudiants de la Universitat.

4.1.1  Ofertes per als estudiants

Beques de col·laboració amb la Universitat de Barcelona: A més de les convocatòries per als serveis generals (Biblioteca, aules d'informàtica, Servei d'Esports, Servei de Llengua Catalana, etc.), els nostres estudiants són ocasionalment els destinataris d'ofertes de col·laboració per a determinades feines (com per exemple, en el Servei de Premsa).

Programa Sòcrates: El programa Sòcrates ofereix l'oportunitat de cursar una part dels estudis en una altra universitat europea. Per als alumnes de la Facultat (tant de diplomatura com de llicenciatura) hi ha l'opció de cursar un semestre en les universitats següents:

• Alemanya (Hamburg): Fachhochschule Hamburg;
• Bèlgica (Brussel·les): Université libre de Bruxelles;
• França (Grenoble): Université Pierre Mendès;
• Gran Bretanya (Aberystwyth): University of Wales;
• Gran Bretanya (Newcastle): University of Northumbria at Newcastle;
• Gran Bretanya (Sheffield): University of Sheffield;
• Grècia (Tessalònica): TEI of Thessaloniki;
• Itàlia (Roma): Università degli studi “La sapienza”;
• Noruega (Oslo): Oslo College;
• Països Baixos (Groningen) - Hanzehogeschool, Hogeschool van Groningen.

Per al curs 2000–2001 s'han ofert dotze places dins del Programa Socrates; només set han quedat cobertes, per manca de candidats, amb els alumnes següents: Sílvia Lanau i Maria Brichs (Aberystwyth); Bartomeu Mas (Sheffield); Eva Miraball (Roma); Ferran Montañà (Oslo), i Glòria Muñoz (Groningen). D'alumnes d'altres països, la Facultat ha acollit Reidun Brinchmann i Sigve Sørland d'Oslo; Ineke Jaarda de la Universitat de Groningen, Chiara Faggiolo de Parma i dos alumnes grecs: George Bratanis i Ambrosios Tsantarliotis.

Beques Sèneca: Les beques Sèneca, ofertes pel Ministerio de Educación, Cultura y Deportes, volen incentivar la mobilitat d'estudiants universitaris dins de l'Estat espanyol. Els estudiants de la diplomatura poden optar a les universitats següents: Complutense, la Corunya, Lleó, Múrcia i Salamanca. Els estudiants de la llicenciatura poden optar a les universitats de Múrcia i Salamanca. Enguany han gaudit d'aquestes beques Alba Ferrer i Gemma Martínez, que han cursat el segon semestre a la Universitat de Salamanca. Marta Rial i Jana Soto són dues estudiants de la Universidad de León que han passat el curs a la nostra Facultat.

Beques Colet. La Fundació Dr. Melchor Colet ofereix ajuts econòmics que s'adjudiquen a estudiants de la Facultat amb bon expedient acadèmic i dificultats econòmiques. Queden pendents d'assignar per a inicis de setembre les beques corresponents als cursos 1999-2000 i 2000–2001.

Estades en pràctiques a biblioteques de França: Amb la col·laboració de l'Institut Français de Barcelone, s'ofereixen cada any unes estades en pràctiques a diverses biblioteques de París per a alumnes de la Facultat. Per escollir els candidats es té en compte l'expedient i els coneixements de la llengua francesa. A la convocatòria de juny de 2000 només s'hi presentà Marta Vila, que passà el mes de juliol a la biblioteca de la universitat de Nanterre. En la convocatòria de juny de 2001 s'hi han presentat diversos alumnes; Ana Belén Escrivà i Irene Pons han estat escollides per fer una estada en pràctiques a la Bibliothèque Publique d'Information (Centre Pompidou) l'estiu d'aquest any.

Beca de l'Instituto Cervantes de Bremen (Alemanya): Per primera vegada, aquest curs l'Instituto Cervantes de Bremen ha ofert una beca per a dos estudiants de la Facultat per fer unes pràctiques a la seva biblioteca. L'han obtinguda Maria José Sola i David Gil Solé.

Utilització d'un pis d'estudiants: La Generalitat de Catalunya (Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic) posa a disposició de dos estudiants de la Facultat un pis cedit per la bibliotecària Rosa Ricart i Ribera. Per a la selecció es té en compte el lloc de residència i l'expedient acadèmic. Al llarg d'aquest curs, les estadantes del pis han estat Sandra Castro i Lorena Cascant.

4.1.2  Ofertes per a diplomats i llicenciats recents

Estada en pràctiques a l'Istituto Universitario Europeo (Florència): Cada any aquest centre de recerca, especialitzat en ciències socials, ofereix una beca per a la realització d'una estada en pràctiques a un diplomat o llicenciat recent de la Facultat. Àlex Cosials ha gaudit enguany d'aquesta beca.

Estada al Centre d'Estudis Catalans de París: El treball consisteix a responsabilitzar-se de la biblioteca d'aquest centre, que depèn de la Université de la Sorbonne, per un període de dos anys. Hi poden participar diplomats o llicenciats recents, amb bon expedient acadèmic i coneixements de francès. En els darrers anys Yvonne Villaret ha estat l'alumna diplomada que ha treballat a la biblioteca del Centre.

4.2  Convenis de pràctiques curriculars obligatòries i voluntàries i de cooperació educativa

A més de les pràctiques curriculars obligatòries establertes en el pla d'estudis dels distints ensenyaments, la Universitat de Barcelona ofereix als seus estudiants la possibilitat de reconèixer i valorar, dins del currículum acadèmic, les pràctiques en empreses i institucions, o bé d'aprofundir la formació pràctica dels estudis per propi interès i sota la supervisió que el centre estableixi. Tot això es concreta en les pràctiques curriculars -tant les obligatòries com les voluntàries- i en els convenis de cooperació educativa. Les pràctiques curriculars tenen reconeixement acadèmic -com a crèdits obligatoris o opcionals o com a crèdits de lliure elecció-; els convenis de cooperació educativa són les activitats pràctiques que l'alumnat fa per propi interès -normalment amb una compensació econòmica. Les empreses i institucions en les quals l'alumnat de la Facultat fa activitats pràctiques d'algun dels tipus anteriors han de signar un conveni amb la UB. El nombre d'aquests convenis signats al llarg del darrer curs és un bon indicador per mesurar l'acceptació que té el nostre alumnat en el món professional. Les dades següents es distribueixen en els tres tipus de convenis establerts i dins de cadascun d'aquests es fa la distinció entre les entitats de l'Administració pública i les empreses privades:

Convenis de pràctiques curriculars obligatòries (1r cicle)
En institucions públiques	51
En empreses privades	42
Convenis de pràctiques curriculars opcionals (2n cicle)
En institucions públiques	1
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (1r cicle)
En institucions públiques	8
En empreses privades	9
Convenis de pràctiques curriculars voluntàries (2n cicle)
En empreses privades	1
Convenis de cooperació educativa (1r cicle)
En institucions públiques	37
En empreses privades	72
Convenis de cooperació educativa (2n cicle)
En institucions públiques	14
En empreses privades	18
Total de convenis signats (entre el 16-9-2000 i el 15-9-2001)	253

4.3  Premis extraordinaris

El curs 1999-2000 Àlex Cosials i Sílvia Argudo han obtingut, respectivament, el Premi Extraordinari de Biblioteconomia i Documentació i el de Documentació.

4.4  Activitats

Eleccions parcials. El 20 de desembre tingueren lloc eleccions parcials per cobrir les places vacants d'alumnes a la Junta del Centre i al Consell d'Estudis de Biblioteconomia i Documentació. La participació va ser prou baixa: un 19% en les eleccions al Consell d'Estudis i un 14,7% a la Junta. Com a resultat de les eleccions, Aina Borràs i David Oistrach, de la candidatura CEBD, i Maribel Abadías i Gisela Ruiz, de la candidatura Estudiants pels Estudiants, són nous membres del Consell d'Estudis; Aina Borràs i Gisela Ruiz són també membres de la Junta.

Viatge d'estudis a Madrid. Com es ve fent des de fa uns quants anys, un grup de 20 estudiants de segon curs de la diplomatura organitzà, del 31 de gener al 5 de febrer de 2000, un viatge d'estudis a Madrid, per tal de visitar una sèrie de centres d'interès bibliotecari. Visitaren, entre d'altres, les institucions següents: Biblioteca Nacional, Archivo Histórico Nacional, Biblioteca del Museo Arqueológico Nacional, Biblioteca de la Universidad Carlos III, Centro de Documentación del Congreso de los Diputados i Filmoteca Nacional. Des del SIAA (Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat) i la Secretaria docent del centre, es donà suport logístic a aquesta activitat.

Publicacions de l'alumnat. L'alumna Anna Pérez Comamala ha elaborat unes pàgines web amb informacions i adreces d'interès per als estudiants.

Comiat de l'alumnat de tercer curs de la Diplomatura. El 22 de juny tingué lloc un acte festiu per celebrar la fi dels estudis de l'alumnat de la diplomatura.

5  Serveis

5.1  Aules d'informàtica

5.1.1  Serveis

A més dels serveis habituals de les aules per a docència i exercicis pràctics de l'alumnat, a inicis de curs es dugueren a terme diverses sessions informatives per a l'alumnat nou de la Facultat.

A final de setembre s'inaugurà un servei d'impressió des de les aules informàtiques amb una tarifa de 8 pessetes per pàgina. Les targetes per pagar les impressions es venen a la Secretaria del centre a un cost de 200 PTA per a la impressió de 25 pàgines i de 400 PTA per a 50 pàgines.

5.1.2  Equipament i instal·lació

L'equipament es distribueix en dues aules de 20 places (aules 303 i 304) i una de 8 places (aula 306) connectades mitjançant una xarxa Ethernet i un servidor Novell. Des dels PC de les aules es té accés a una torre local de CD-ROM amb 7 unitats lectores, a Internet i a UBNet. Totes dues aules disposen d'un escàner per a ús de professorat i alumnat.

Durant el mes de juliol de 2000 s'amplià la memòria de tots els PC de l'aula 304 i s'hi instal·laren lectors de CD-ROM. Actualment, les aules 303 i 304 funcionen a ple rendiment sota Windows NT. Amb l'equipament retirat de l'aula 303 s'ha renovat la 306, que compta amb 7 equips Pentium i un servidor NT, al qual se li ha ampliat la memòria a 64 MB. Aquesta aula s'usa principalment per a la realització de treballs pràctics de l'alumnat.

El programari de què disposa el centre s'ha enriquit al llarg del curs amb dues cessions: l'empresa DOC 6 ha cedit una versió docent del programa Inmagic DBText/Works, que té totes les prestacions del programa complet i una capacitat per a 50 registres; per la seva banda, l'empresa IS Oxford també ha cedit una llicència per a cinc usuaris del programari Heritage de gestió de biblioteques. També s'han fet algunes instal·lacions per cobrir les necessitats de docència, especialment de les noves assignatures de la diplomatura, com per exemple, el llenguatge d'aprenentatge Witt, el visualitzador d'imatges IrfanView i el programa de tractament fotogràfic Corel Draw 9. Amb vista al curs vinent, s'incorporarà el programari següent al que ja hi ha a les aules d'informàtica:

• Zpista: client Z39.50 desenvolupat pel Ministerio de Fomento en col·laboració amb diverses biblioteques espanyoles.
• CSE Validator Pro: editor d'HTML amb possibilitat de validació del codi HTML4/XHTML 1.1/CSS.

5.1.3  Ús de les aules

Les aules han estat a disposició d'alumnat i professorat en un horari de 12 hores sense pausa (de 8.30 a 20.30 hores). Els dies feiners de les vacances de Nadal i del mes de juliol han estat obertes en un horari reduït -de les 10 del matí a les 7 de la tarda.

La instal·lació d'un segon canó de projecció fix a l'aula 309 i de dos PC a les aules 210 i 309, juntament amb els dos canons mòbils no han aconseguit descongestionar les aules d'informàtica. Durant tot l'any l'ocupació de les aules ha estat molt alta en les diverses modalitats d'utilització: classes -en una gran majoria-, però també exercicis obligatoris, i ús lliure i personal.

5.1.4  Responsables

El personal que ha prestat els seus serveis a les aules ha estat el següent: el professor Josep Manuel Rodríguez Gairín, que té l'encàrrec de coordinar les aules d'informàtica, i els quatre becaris següents amb cinc hores diàries de dedicació : David Oistrach, Pedro Rivilla, Óscar Soriano i Isabel Valldaura. Tots els becaris han prestat serveis a les aules des del mes de setembre fins a final de juliol.

Com sempre, s'ha comptat amb el suport informàtic del CIUB, especialment per a l'administració del servidor d'alumnes, i de l'operador informàtic de Biblioteconomia, Carlos Muñoz, que s'ha encarregat de la gestió d'usuaris i de còpies de seguretat del servidor de professorat.

5.1.5  Previsions

Al mes de juny s'han iniciat les obres per instal·lar una tercera aula informàtica a l'espai 312, que començarà a funcionar el curs 2001–2002. Així mateix, també s'ha demanat el pressupost per muntar una aula d'usuaris -que substitueixi i ampliï l'actual espai 306. Se situaria al final de l'aula 304 -després de dividir-la en dos espais.

5.2  Servei d'Informació i Atenció a l'Alumnat (SIAA)

El SIAA va ser instaurat el curs 1997–98 amb l'objectiu de recollir i difondre la informació d'interès per a l'alumnat de la Facultat sobre els ensenyaments i la integració laboral, i per atendre'n les consultes individuals sobre aquests mateixos temes. La informació és recopila a partir del Servei d'Atenció a la Comunitat Universitària, de diverses llistes de distribució, de la Borsa de Treball de la UB i de professors de la Facultat. L'actualització de les cartelleres del centre està al seu càrrec: ofertes de beques i feines, ofertes de convenis de cooperació educativa i de pràctiques voluntàries, activitats culturals, manteniment de la pàgina web del servei (http://www.ub.edu/biblio/siaa.htm), etc. Puntualment dóna suport a les tasques que es porten a terme a Secretaria.

El servei està coordinat per la Secretaria del centre i l'atén un becari amb una dedicació de 25 hores a la setmana. El curs 2000–2001, els becaris han estat Neus Pinén (fins a març de 2001), Raquel Vizcaya (que només s'encarregà del Servei al mes de maig) i Miquel Navas (que és becari del SIAA des del mes de juny i fins a final de juliol).

Durant el curs 2000–2001 (fins a final de juny) aquest servei ha atès un total de 174 consultes. Els temes que han generat més consultes són els convenis amb empreses, les ofertes de feina, les beques i els programes d'intercanvi. Puntualment hi hagué força consultes sobre Liber. A diferència d'altres anys, les consultes sobre crèdits de lliure elecció han estat molt menys nombroses.

5.3  Comissió de Normalització Lingüística

La Comissió de Normalització Lingüística de la Facultat ha estat formada per Teresa Mañà, presidenta; Anna Rubió, representant del professorat; M. Lluïsa Padilla, representant del PAS, i Anna Pérez, en representació de l'alumnat. La becària d'aquest any ha estat Sara Guasteví, alumna de tercer curs de la Diplomatura.

A més de les activitats pròpies de revisió i dinamització lingüística, aquest curs s'han dut a terme els actes següents:

• Exposició d'il·lustracions Què dius que què? en què els membres de l'Associació d'Il·lustradors proposaven imatges per descriure 59 paraules d'ús poc freqüent en català. Es va fer del 20 de febrer fins al 16 de març
• Exposició d'il·lustracions de “Sants Jordis” organitzada amb les aportacions —fetes per l'alumnat, el professorat, el PAS i coneguts diversos— de llibres, imatges o objectes que representen, ja en forma de dibuix ja en forma d'escrit, el dit motiu. Ha tingut lloc des del 23 d'abril fins a final de juny.
• Tres jocs concurs: el primer, Vocabulari Bibliocòmic, consistia a definir, de la manera més divertida possible, cinc termes relacionats amb la carrera; el segon concurs complementava l'exposició Què dius que què?, i consistia a resoldre una sopa de lletres; el tercer i darrer concurs va ser el ja tradicional Fixa-t'hi bé.
• Concurs literari de Sant Jordi, en les modalitats de poesia i prosa. Dels textos guanyadors se n'ha fet difusió per mitjà de la pàgina web de la CNL (http://www.ub.edu/biblio/cnl.htm)

Entre les accions dutes a terme per a la millora de l'ús del català, es va fer el seguiment de la instal·lació del corrector ortogràfic en català a tots els ordinadors del professorat.

Pel que fa al vocabulari d'arxivística en preparació, en l'actualitat la llista de termes amb totes les equivalències, està en mans del Servei de Llengua Catalana perquè el corregeixi i l'editi.

Aquest any, la Comissió ha mantingut el nom de Comissió de Normalització Lingüística, i no Comissió de Dinamització Lingüística, tal com es va acordar en la reunió del 14 de febrer de 2001 de la Xarxa de Dinamització. El canvi de nom es farà el curs vinent.

Apèndix

Centres que han rebut alumnes de Practicum el curs 2000–2001

Arxius

Arxiu Històric de la Ciutat
Arxiu Històric Fundació Cipriano García
Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona
Arxiu Municipal de Districte Ciutat Vella
Arxiu Provincial Escola Pia
Catalunya Ràdio
Filmoteca de Catalunya
Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
El Mundo Deportivo
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
RAC 1

Biblioteques especialitzades

Ajuntament de Barcelona. Biblioteca General
Barcelona Centre de Disseny
Biblioteca de Catalunya
Biblioteca de Catalunya. Fonoteca
Biblioteca ESADE
Biblioteca-Filmoteca Delmiro de Caralt
The British Council
Centre Cultural de la Fundació “La Caixa”. Mediateca
Centre d'Estudis de l'Hospitalet
Centre d'Informació Empresarial - ESADE
CRID
Ernst and Young
Fundació Antoni Tàpies
Fundació Catalana per a la Síndrome de Down
Fundació Miró
Institut Català de la Dona
Institut Català de Tecnologia
Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya
Institut del Teatre
Institut Français de Barcelone. Médiathèque
Instituto Español de Comercio Exterior
Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Zero Factory

Biblioteques públiques

L'Amic de Paper, Servei de Biblioteques Escolars
Biblioteca Caixa de Sabadell
Biblioteca Can Casacuberta, Badalona
Biblioteca Central de Cornellà
Biblioteca Central de Santa Coloma
Biblioteca Central de Terrassa
Biblioteca de La Garriga
Biblioteca de Tiana
Biblioteca del Casino, Manresa
Biblioteca Garcilaso, Barcelona
Biblioteca Joan Miró, Barcelona
Biblioteca Can Pedrals, Granollers
Biblioteca Nou Barris, Barcelona
Biblioteca Can Baratau, Tiana
Biblioteca Jaume Ministral i Masià, Salt
Biblioteca La Bòbila, l'Hospitalet
Biblioteca Miquel Llongueras, Barcelona
Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona
Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, Barcelona
Biblioteca Vapor Vell, Barcelona
Biblioteca Tecla Sala, l'Hospitalet

Biblioteques universitàries

Fundació Universitària del Bages
Universitat Autònoma de Barcelona - Humanitats
Universitat de Barcelona - Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona - Farmàcia
Universitat de Barcelona - Història de l'Art
Universitat de Barcelona - Medicina
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca Gabriel Ferraté
Universitat Politècnica de Catalunya - Enginyers Industrials
Universitat Pompeu Fabra - Biblioteca General
Universitat Rovira i Virgili - Ciències de la Comunicació
Universitat de Girona - Dret