Les metadades a les revistes electròniques espanyoles de biblioteconomia i documentació
Carme Cantos Puig
Biblioteca
carme.cantos@upf.edu
Universitat Pompeu Fabra
Resum [Abstract] [Resumen]
Estudi de l'ús que fan de les metadades les revistes electròniques espanyoles de biblioteconomia i documentació. En primer lloc, es fa la revisió bibliogràfica de l'ús de metadades en revistes electròniques i s'examinen les propostes de la Dublin Core Metadata Initiative (DCMI) i dels grups que en formen part. A continuació, s'analitzen les revistes pròpiament dites pel que fa a l'ús i als tipus de metadades emprades i es presenten els resultats.
1 Introducció
L'objectiu d'aquest estudi és observar i comparar l'ús que fan de les metadades les revistes electròniques de biblioteconomia i documentació espanyoles.
Què són les metadades? La majoria de les definicions diuen que són “dades sobre dades”. Però si s'hi aprofundeix una mica més, es troben definicions més descriptives, com ara les següents:
“Metadata is machine understandable information for the web” (W3C).1
“In general, ‘data about data'; functionally, ‘structured data about data'. Information about an information resource. In the case of Dublin Core, information that expresses the intellectual content, intellectual property and/or instantiation characteristics of an information resource” (DCMI).2
“Metadata is data about data. The term refers to any data used to aid the identification, description and location of networked electronic resources. Many different metadata formats exist, some quite simple in their description, others quite complex and rich” (IFLA).3
“Metadata are structured, encoded data that describe characteristics of information-bearing entities to aid in the identification, discovery, assessment, and management of the described entities” (ALA).4
La definició del World Wide Web Consortium (W3C) se centra en el fet que les metadades s'utilitzen al web i que són interpretables pels ordinadors, mentre que les definicions de la DCMI, l'IFLA i l'ALA destaquen la idea de metadades per a la descripció i/o recuperació d'informació. Només les definicions del W3C i de l'IFLA limiten les metadades a informació per al web o sobre recursos electrònics en xarxa. Les dues darreres definicions de manera explícita i la primera de manera implícita assignen a les metadades la funció de descoberta i recuperació de recursos.
Segons les especificacions establertes pel W3C sobre l'ús de l'HTML (hypertext markup language) versió 4.01, les metadades se situen a la capçalera dels documents o en un fitxer extern enllaçat al recurs. Aquest organisme no ha establert cap format de metadades normatiu, però sí que ha regulat la sintaxi de l'element meta i dels seus atributs:
- : defineix una propietat.
- : defineix el contingut d'una propietat.
- : s'utilitza en lloc de name quan el contingut ha de ser interpretat per un servidor HTTP (hypertext transfer protocol).
- : permet afegir un context per a la interpretació correcta de les metadades.
- : especifica la llengua del content i és útil per als motors de cerca.
- : direcció del text.
Exemple: <>.
En les seves especificacions, el W3C dóna com a exemple de propietats per a l'atribut les següents: i . D'altra banda, també esmenta el conjunt de metadades Dublin Core (DC) per fer “electronic bibliographic descriptions”.
El conjunt de metadades DC, fruit de la col·laboració entre l'Online Computer Library Center (OCLC) i el National Center for Supercomputing Applications (NCSA), té com a objectius identificar, descriure i recuperar recursos al web. Inicialment, el DC va ser pensat per ser utilitzat directament per autors i editors de recursos web, de manera que els motors de cerca d'Internet poguessin emprar aquestes metadades per recuperar més acuradament la informació. No obstant això, a hores d'ara no tots els motors de cerca tenen en compte les metadades més generals tipus o (Sullivan, 2002b) i encara menys les més descriptives del DC (Henshaw i Valauskas, 2001).
Sullivan, en les seves recomanacions sobre l'ús de metaetiquetes, també parla de l'element de la capçalera dels documents HTML, ja que encara que no sigui pròpiament una metadada, és molt important per als motors de cerca a l'hora d'establir el rànquing dels resultats d'una cerca.
Aquest estudi pretén respondre les preguntes següents:
- Quin tipus de metadades fan servir les revistes espanyoles de biblioteconomia i documentació? Fan servir el DC?
- Amb quin objectiu fan servir les metadades? Per ser recuperades per motors de cerca externs, o bé per bases de dades o motors de cerca interns?
- Quin és el contingut de les metadades emprades?
2 Les metadades a les revistes electròniques
La bibliografia sobre l'ús de metadades a les revistes electròniques destaca la insuficiència dels elements del DC i dels seus qualificadors actuals per fer citacions bibliogràfiques d'articles de revista.
En què consisteix el conjunt de metadades DC? Com ja s'ha esmentat més amunt, es tracta d'una iniciativa de l'OCLC i de l'NCSA que va veure la llum el 1995 en una conferència a Dublín, Ohio, a la qual van ser convidats informàtics, bibliotecaris, experts en biblioteques digitals, en continguts, en formats, en arxius, etc. La idea original era crear un conjunt d'elements que, inclosos a la capçalera dels documents web, augmentessin l'eficàcia de la recuperació d'informació en els motors de cerca i que, a més, servissin com a base per a descripcions més completes que es poguessin afegir a catàlegs de biblioteques o altres bases de dades.
En principi es van especificar quinze elements amb l'objectiu que el seu ús, a partir d'unes regles d'utilització mínimes, fos fàcil i flexible. Però l'aplicació real del sistema ha demostrat la necessitat —però no l'obligatorietat— de qualificadors, d'informació sobre la relació existent entre els recursos i d'unes regles per codificar el contingut. I el cert és que, tal com diu McCallum (2000), moltes de les entitats que utilitzen el DC, i no només en el cas dels articles de revista, han hagut de desenvolupar qualificadors específics i afegir elements addicionals, per tal d'adaptar-lo a les seves necessitats locals.
Hi ha nombrosos projectes de portals i bases de dades que utilitzen les metadades del DC en diversos àmbits temàtics: humanitats, educació, medi ambient, matemàtiques i ciència i tecnologia —al lloc web de la DCMI5 es pot consultar una llista de més de seixanta projectes d'arreu del món. Alguns països com ara Austràlia, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Nova Zelanda i el Regne Unit han fet recomanacions per a l'ús del conjunt de metadades DC en informació governamental. Les organitzacions supranacionals també han adoptat els elements del DC, entre les quals hi ha l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, l'Organització Mundial de la Salut i l'Agència Europea del Medi Ambient (Dekkers, 2002).
En l'àmbit de les revistes electròniques no hi ha gaires experiències d'aplicació de les metadades DC. Morgan (1999) explica l'ús del conjunt de metadades DC a les bases de dades de Wiley. Utilitzen l'SGML (standard generalized markup language) per etiquetar els articles de revista i aprofiten els camps del DC que creuen rellevants, tot i que l'autor destaca que tenen problemes amb l'etiqueta DC.Source, perquè encara no se n'ha consensuat el contingut per a articles. Així doncs, han decidit afegir elements locals, per exemple JWS.Volume, per incloure aquella informació que el DC no recull. En tot cas, Morgan (1999) expressa la voluntat de Wiley de convertir aquesta informació local quan hi hagi una normativa establerta.
Henshaw i Valauskas (2001), en descriure l'experiència del diari electrònic First monday, mostren com fan servir l'element DC.Relation per indicar el nom de la revista, el volum i el número —per exemple: <>.
Cole (2002) comenta l'experiència de la University of Illinois at Urbana-Champaign, on elaboren una base de dades d'enginyeria i de física en la qual utilitzen XML per introduir articles de revista a text complet i anoten la descripció bibliogràfica de cada article a partir del conjunt d'elements DC. En aquest cas han afegit tres extensions locals: l'esquema de codificació OpenURL al per fer la citació bibliogràfica del número que conté l'article; l'element per introduir l'ISSN, el títol i els títols alternatius de la revista, i l'element local per incloure una citació bibliogràfica llegible per l'ull humà. A continuació es dóna un exemple de l'element amb l'OpenURL:
En aquesta mateixa línia, Powell i Apps (2001) expliquen com codificar les citacions bibliogràfiques amb l'OpenURL al DC. Una informació addicional que proporciona aquest article és que, en fer una taula comparativa entre el contingut dels elements del DC i els de l'OpenURL, es detecta informació duplicada, tot i que els autors no donen una especial importància a aquest fet. Si en algun cas aquesta duplicitat fos crítica, proposen que el programari que extregui les dades aprofiti informació dels elements del DC i de l'OpenURL.
A nivell teòric, Jones (2001) proposa afegir un qualificador a l'element DC.Coverage per indicar el volum i la data. Tanmateix, aquesta proposta és una mala interpretació d'aquest element, ja que es defineix com l'extensió o abast del contingut d'un recurs, és a dir, l'abast geogràfic o cronològic de la matèria del recurs.
Les mancances del conjunt d'elements DC per aplicar-los en articles de revistes són reconegudes des de fa temps entre els grups que treballen en la Dublin Core Metadata Initiative. El 1998 ja es creà el Citation Working Group amb l'objectiu de proporcionar les concrecions i els elements necessaris per fer citacions bibliogràfiques d'articles de revista. Més endavant, el grup va ampliar el seu àmbit de treball a les referències d'altres tipus de recursos bibliogràfics: llibres, capítols de llibres, conferències, etc.
Pel que fa als articles de revista, el grup ha elaborat diversos documents per tal de facilitar que els articles es puguin trobar, que es puguin enllaçar i que les descripcions puguin servir per completar citacions bibliogràfiques, seguint les línies establertes per la DCMI.
Al document A journal article bibliographic citation Dublin Core structured value (març de 2002),6 el grup de treball detecta que el conjunt d'elements DC no té manera de completar una citació bibliogràfica d'article de revista, tenint en compte que hi ha tres nivells diferents d'identificació (taula 1):
Nivell Propietat Element DC Revista Títol de la revista Títol abreujat de la revista Identificador de la revista Número Volum Número Data Article Títol de l'article dc:title Autor dc:creator Editor dc:publisher Any de publicació dc:date Data de publicació dc:date Identificador dc:identifier Paginació Taula 1. Nivells d'identificació d'articles de revista i correspondència amb el conjunt d'elements DC
A partir d'aquesta situació, fan una doble proposta per utilitzar:
- L'element , o bé,
- Els elements de refinament del codificats segons la DCMICite DCSV (Dublin Core Structured Value). Aquesta informació inclouria:
- el títol de la revista, l'abreviatura del títol de la revista, l'identificador de la revista;
- el volum, el número, la data, i
- la paginació
a) L'element
L'element identificador del DC es defineix com una referència no ambigua d'un recurs en un context concret. Es recomana que aquesta identificació es faci mitjançant una cadena o un número d'acord amb un sistema formal d'identificació. Aquests sistemes inclouen l'uniform resource identifier (URI).
Per solucionar el problema de l'opacitat dels esquemes de codificació utilitzats en aquest element —DOI, SICI, OpenURL, etc.—, s' ha aprovat el document Bibliographic citation: proposal to DC Usage Board from the DC Citation Working Group (octubre de 2002), on es donen les pautes per poder utilitzar el qualificador . Aquest qualificador de refinament permet incloure citacions bibliogràfiques llegibles per les persones en comptes de, o també, codificacions llegibles per màquines. Per elaborar les citacions bibliogràfiques no s'obliga a utilitzar un determinat esquema de codificació; es poden fer servir pautes d'editors i també consultar les normes ISO 690:19877 i ISO 690-2.8 La idea és que la citació doni informació suficient per identificar un recurs de manera unívoca i que faciliti que es pugui trobar. En aquest sentit, el document Citation styles (febrer de 2003), encara en fase d'esborrany, proporciona una selecció de pautes acceptades per fer citacions legals i citacions bibliogràfiques que es poden fer servir en aquest element:9 generals —ISO 690-2, The Chicago manual of style, etc.—, d'humanitats, de ciències socials —Publication manual of the American Psychological Association, American Sociological Association style guide— i de ciència i medicina.
b) L'esquema de codificació DCMICite
El març de 2002, el Citation Working Group va presentar al DC Usage Board una proposta alternativa al qualificador de refinament , que es desenvolupa al document A journal article bibliographic citation Dublin Core structured value. Suggereixen utilitzar l'esquema de codificació DCMICite, elaborat segons el Dublin Core Structured Value (DCSV), que té com a objectiu identificar un article de revista per la seva citació bibliogràfica. Aquest esquema es pot utilitzar tant pel com per un nou element de refinament que el Working Group proposa, el , el qual inclou informació sobre:
- el títol de la revista, l'abreviatura del títol de la revista, l'identificador de la revista;
- el volum, el número, la data, i
- la paginació.
Aquest element es pot posar tant a la capçalera dels documents HTML i XHTML com a la dels XML/RDF.
A més, també es pot afegir un identificador de la revista o un identificador d'un número de revista a l'element , extret dels qualificadors de refinament del . Les altres informacions es poden incloure als quinze elements del DC existents.
L'esquema DCMICite dóna les pautes per codificar la sèrie d'etiquetes que proposen:
Títol de la revista (journal title)
Etiqueta:
Definició: el títol d'una revista, és a dir, d'una publicació en sèrie. Pot incloure un subtítol, però no informació com ara l'afiliació amb una societat.
Abreviatura del títol de la revista (abbreviated journal title)
Etiqueta:
Definició: el títol abreujat d'una revista, tal com pot aparèixer en una llista de referències. Pot seguir algun esquema recomanat, com ara ISO4, Chemical Abstracts, Index Medicus, Vancouver o World List. L'esquema no es codifica al DCMICite.
Identificador de la revista (journal identifier)
Etiqueta:
Definició: l'identificador estàndard d'una revista. Normalment és l'ISSN, però també pot ser algun altre estàndard, com ara el CODEN.
Volum (volume)
Etiqueta:
Definició: el número del volum de la revista, en xifres aràbigues o romanes, tal com apareix a la coberta.
Número (issue number)
Etiqueta:
Definició: el número de la revista tal com apareix a la coberta. En molts casos indica una part del volum.
Data (chronology)
Etiqueta:
Definició: la data d'un número de la revista, tal com apareix a la coberta.
Paginació (pagination)
Etiqueta:
Definició: les pàgines que ocupa un article en un número de la revista, des de la primera fins a la darrera pàgina.
Els autors de la proposta reconeixen que aquestes recomanacions es basen en les versions en paper de les revistes, i comenten que, si en un futur les publicacions electròniques substitueixen la paginació per alguna altra mena de numeració, ja ho tindran en compte.
Les pràctiques d'ús que proposen són les següents:
- La citació ha d'incloure un mínim d'informació per identificar un article.
- La citació ha d'incloure, com a mínim, el títol de la revista, l'abreviatura del títol de la revista o un identificador de la revista.
- Les úniques etiquetes que es poden repetir són l'abreviatura del títol de la revista, el número i la data.
També suggereixen tenir en compte les directrius següents:
- L'identificador de la revista només s'ha de fer servir quan no se sap el títol o el títol abreujat. Normalment l'ISSN es posa a l'element .
- L'element data es pot repetir per anotar-la en diferents formats.
- L'element número es pot repetir per identificar parts de parts.
Exemple d'un registre codificat segons aquestes pautes:
D'altra banda, el grup també ofereix altres propostes alternatives per anotar la localització de l'article de la revista:
- Utilitzar . Aquesta opció continua sent de fàcil lectura per a les persones, però és de difícil tractament per a les màquines.
- Una solució jeràrquica amb . Aquesta opció implica tenir registres per a la revista, per als números i per als articles que permetin saltar de l'un a l'altre jeràrquicament, però això vol dir que l'usuari no arriba a la informació de l'article directament.
- Una aplicació pròpia . El Citation Working Group creu que és millor aplicar els elements del DC existents que no pas crear aplicacions pròpies que intentin solucionar el problema de diferents maneres amb nous elements.
- OpenURL. Aquesta normativa emergent és una altra possibilitat per codificar les citacions bibliogràfiques, però el Citation Working Group no la recomana com a esquema de codificació per diverses raons: encara no és una norma estable; podria ser que la norma definitiva no inclogués totes les propietats definides en aquest document; el DCMICite pot ser llegit per les persones mentre que l'OpenURL és més críptic i l'operació de generar-lo manualment és més complexa. No obstant això, en una de les darreres reunions del Citation Working Group (octubre de 2002), es va reconèixer que, en tot cas, l'OpenURL pot ser una forma de codificació alternativa.
Finalment, i tornant a l'element , el Working Group ha elaborat el document Identifier encoding schemes (agost de 2002), on es dóna la llista d'esquemes de codificació (taula 2) que es poden fer servir al , extreta de la proposta Guidelines for encoding identifiers in Dublin Core metadata.10 Aquests esquemes permeten identificar de manera unívoca i persistent un recurs al nivell de detall que es determini: revista, article, etc.
Identificador Nom Agència de normalització Exemple DOI Digital object identifier International DOI Foundation doi:10.1060/abcdefg ISSN International standard serials number ISSN International Centre urn:issn:0740-8188 ISBN International standard book number International ISBN Agency urn:isbn:1-56592-149-6 SICI Serial item and contribution identifier ANSI/NISO Z39.56-1996 Version 2 urn:sici:07408188(200010) Taula 2. Esquemes de codificació que es poden fer servir a l'element
Tant el DOI com el SICI permeten citar articles de revista, però mentre que el DOI és completament opac a l'ull humà, el SICI és relativament desxifrable per les persones. Altres identificadors encara no normalitzats però que també es podrien fer servir són els que s'enumeren a la taula 3:
Identificador Nom Agència de normalització BICI Book item and contributor identifier NISO Committee AP CODEN OCLC PII Publisher Item Identifier Elsevier PubMed National Library of Medicine OpenURL NISO Committee AX OAI Open Archives Initiative Taula 3. Esquemes de codificació que es poden fer servir a l'element
De totes els experiències revisades fins ara, més les aportacions del DCMI Citation Working Group, es pot concloure que encara no hi ha una manera estàndard per fer citacions bibliogràfiques d'articles de revista amb el conjunt d'elements DC. La problemàtica per descriure els diferents nivells —revista, número i article— amb els quinze elements del DC continua vigent. A la pràctica, la manera de fer aquestes citacions és diversa i variada:
- Ús de l'element i l'esquema de codificació OpenURL (Cole, 2001; Powell i Apps, 2001). El Citation Working Group dóna suport a aquesta solució però amb reticències, perquè l'OpenURL encara no és una norma estable, perquè és opaca a l'usuari encara que sigui útil per a la recuperació amb programaris, i perquè duplica informació d'altres elements DC.
- Ús de l'element (Henshaw i Valauskas, 2001) per incloure el nom de la revista, el volum i el número. La DCMI recomana que el contingut d'aquest element sigui una cadena o un número que estigui d'acord amb un sistema formal d'identificació URI, però en aquest cas conté un text literal no enllaçable. El Citation Working Group esmenta la possibilitat d'utilitzar aquest element per saltar de registre en registre, de manera jeràrquica, des de la revista al número i d'aquí als articles, però a la pràctica tampoc no és el cas que ens ocupa.
- Ús de l'element (Morgan, 1999), encara que no hi ha cap exemple d'aplicació i només es diu que el seu ús és problemàtic. La DCMI defineix aquest element com a referència a un recurs del qual deriva el recurs en qüestió i, en aquest sentit, la seva funció seria la mateixa que la de l'element , però el Citation Working Group no esmenta aquest element en les seves propostes.
- Ús d'elements locals per complementar la informació dels elements del DC (Cole, 2001; Morgan, 1999). Per exemple, per indicar el volum i el número, o per fer una citació bibliogràfica. El Citation Working Group no recomana aquesta solució, però és una pràctica força estesa.
Com que els elements de refinament del encara no han estat aprovats, de moment no es poden analitzar exemples pràctics de la seva aplicació.
3 Estudi de l'ús de metadades a les revistes electròniques espanyoles
A partir d'aquesta panoràmica que serveix per establir el context de treball, es passa a analitzar l'ús que les revistes electròniques espanyoles de biblioteconomia i documentació fan de les metadades. La revisió dels títols s'ha fet a partir del treball d'Ontalba (2001). Les revistes estudiades s'inclouen a l'apèndix i per a cadascuna es dóna la informació següent: títol, URL, editor, fons, format —HTML, PDF, Word, PostScript—, consulta —pel número de la revista, pel sumari, per cercador— i les metadades utilitzades, ja sigui per descriure la pàgina general de la revista, les pàgines dels números i/o les dels articles, amb exemples de cada tipus.
Pel que fa al contingut dels camps “Títol”, “URL”, “Editor”, “Fons” i “Format”, s'ha aprofitat la informació aportada per l'article d'Ontalba. Aquesta informació ha estat revisada i actualitzada, per exemple, en el cas de canvis d'URL, ampliacions de fons, etc. La revisió es va fer durant els dies 4 i 5 d'abril de 2003. Les revistes que no es van trobar a la xarxa o les que no tenien sentit per a aquest treball es van eliminar. Del total de 39 títols aportats per Ontalba, en aquest treball se n'han estudiat 30.
L'anàlisi de les revistes espanyoles reflecteix que les metadades usades són del tipus següent:
- Dublin Core (DC)
- metaetiquetes HTML
- etiqueta d'HTML
En la taula 4, hi ha la relació de les metadades que es fan servir per a la pàgina inicial de la revista, per a les pàgines dels números i per a les dels articles.
Títol de la revista Revista Número Article dc description keywords title dc description keywords title dc description keywords title Anales de documentación x x ASEDIE: mail Avisos digital x x Biblioteca informacions x BiD x x x x x x x x x Boletín baratz Boletín de la AAB x x Boletín de RedIRIS x x x x x x x x Boletín informativo hemerográfico x x Boletín informativo general REBIUN x x Butlletí informatiu de l'AAC x x x Clip x Correo bibliotecario x x x Cosas de la ADAB x x x Cuadernos de documentación multimedia x x x Cybermetrics x x x x x x x x x x x Enredadera x x x El profesional de la información x x x x Gaceta RedIRIS x x x x x x x x Hoja informativa de la AAD x x Infonomia.com x x x x Ítem x x Lligall x x x Nexo x x x x Redial x Revista española de bibliología x x x REDC x x Revista general de información y documentación x x SCIRE TRIA x x x Taula 4. Revistes electròniques que fan servir el conjunt d'elements DC, metaetiquetes HTML i/o l'element
3.1 Conjunt de metadades Dublin Core
Del total de trenta revistes estudiades, només hi ha cinc títols que fan servir el conjunt de metadades DC. Són els següents: BiD. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Boletín de RedIRIS, Gaceta RedIRIS, El profesional de la información (EPI) i Nexo. I d'aquests títols, tan sols BiD aplica les metadades als tres nivells d'identificació: revista, números de la revista i articles de cada número. El Boletín i la Gaceta assignen metadades a la revista i als números, mentre que EPI i Nexo només l'apliquen a la revista. El Boletín i la Gaceta són elaborats per la mateixa institució, la Red Académica de Interconexión de los Recursos Informáticos (RedIRIS); i les bases de dades consultables via web d'EPI i de Nexo han estat creades per DOC6.
Les etiquetes emprades per identificar títols de revistes són les següents (si no s'indica el contrari, totes les revistes fan servir aquest element):
- : títol de la revista
- : responsable de la revista
- : matèria de la revista
- : contingut de la revista
- : editor de la revista
- : dissenyador gràfic (EPI, Nexo)
- : aaaa-mm-dd (Boletín, Gaceta)
- : el contingut varia. BiD, revista; EPI i Nexo, homepage
- : TEXT/HTML (BiD, EPI, Nexo)
- : EPI i Nexo repeteixen el contingut de fent una mala interpretació del que ha de contenir aquest element, ja que hi hauria d'haver una referència al recurs del qual deriva el recurs en qüestió
- : cat (BiD); (Boletín, Gaceta); (EPI, Nexo)
- : EPI i Nexo repeteixen el contingut de fent una mala interpretació del que ha de contenir aquest element, ja que hi hauria d'haver una referència a un recurs relacionat
- : URL de la revista (BiD, EPI, Nexo) i ISSN (BiD)
- : abast geogràfic (EPI, Nexo)
- : dipositari dels drets d'autor (BiD, EPI, Nexo).
Les etiquetes emprades per identificar els números de revistes són les següents (si no s'indica el contrari, totes les revistes fan servir aquest element):
- : títol de la revista, número (BiD, Boletín, Gaceta) i data (BiD)
- : responsable de la revista
- : matèria de la revista
- : títol de la revista i número (Boletín, Gaceta), encara que en aquest element hi hauria d'haver una explicació del contingut del recurs
- : editor de la revista
- : aaaa-mm-dd (Boletín, Gaceta)
- : text.index (BiD)
- : TEXT/HTML (BiD)
- : (BiD); (Boletín, Gaceta)
- : URL del número (BiD)
- : títol de la revista (BiD)
- : ISSN de la revista (BiD)
- : dipositari dels drets d'autor (BiD).
Les etiquetes emprades per identificar articles de revista a BiD són les següents:
- : títol de l'article
- : autors de l'article (nom i correu electrònic)
- : matèria i CDU
- : resum de l'article
- : editor de la revista
- : data de creació i de publicació
- : text.article
- : TEXT/HTML
- : URL de l'article
- : títol de la revista (BiD)
- : ISSN de la revista
- : abast geogràfic
- : dipositari dels drets d'autor.
Pel que fa a l'ús de qualificadors en els exemples estudiats, en trobem a BiD, EPI i Nexo. Alguns són recomanats per la DCMI:
D'altres són d'ús comú i necessaris per indicar algunes dades bàsiques, com ara distingir entre un autor individual i corporatiu, o afegir l'adreça de correu electrònic:
Pel que fa l'ús d'esquemes de codificació, només en trobem a BiD, que els utilitza sistemàticament a cada element quan cal. D'aquests esquemes, n'hi ha de normalitzats per la DCMI i n'hi ha de locals segons les necessitats pròpies de l'aplicació i les eines utilitzades al sistema bibliotecari català. Estivill (2001) els detalla per a un altre projecte d'assignació de metadades:
Elements DC Esquemes de codificació normalitzats per la DCMI Esquemes de codificació locals DC.Title DC.Creator CBC (Catàleg de la Biblioteca de Catalunya) DC.Subject LEMC, CDU 2000, CAL DC.Description DC.Publisher CBC DC.Contributor CBC DDC.Date ISO 8601, W3CDTF DC.Type DCObjects, DCMIType DC.Format IMT DC.Identifier URL ISSN DC.Source DC.Language RFC 1766, ISO 639-2 DC.Relation URL DC.Coverage ISO 3166 CATMARC 043 DC.Rights Taula 5. Esquemes de codificació
En general, veiem que l'ús del DC no està gaire estès i la seva aplicació en la descripció d'articles de revista és testimonial. BiD, l'única publicació que l'utilitza per als articles, no indica el número de la revista en cap dels camps DC, sinó que l'inclou en el registre de la base de dades en un camp local. Per a BiD, la utilitat de les metadades es reflecteix en la cerca de la base de dades que permet la consulta per títol de l'article, autor, col·laborador, matèria, descripció i llengua (figura 1).
En el cas d'EPI i de Nexo, la cerca es fa en una base de dades Inmagic que no utilitza el DC per a la descripció dels camps.
El Boletín i la Gaceta només permeten la cerca a text complet i, en general, per tot el web de RedIRIS.
Figura 1. Interfície de cerca BiD
L'ús de metadades en la pàgina inicial de la revista i en la pàgina de cada número té una funció més general: permetre que aquests recursos es puguin trobar a la xarxa Internet pels motors de cerca —a part de servir de base per a descripcions més completes que es puguin afegir en catàlegs de biblioteques o en altres bases de dades—, seguint els objectius plantejats originalment pel DC. Però, tal com s'ha comentat més amunt, la majoria de motors de cerca no exploten aquesta informació i, en general, es recomana l'ús de metadades DC per a motors interns (Sullivan, 2002b) o bases de dades.
3.2 Metaetiquetes HTML
Les metaetiquetes HTML que s'han localitzat en les revistes analitzades són :
- . Només es fa servir en dos casos: a la pàgina de la revista Cosas de la ADAB i a les pàgines dels números de Biblioteca informacions de la UAB.
- . Es fa servir més àmpliament: revista (deu títols), número (quatre títols) i article (un títol).
Per a la pàgina de la revista, el contingut pot ser:Per a les pàgines dels números, el contingut pot ser:
- descripció del contingut de la pàgina
- descripció del contingut de la revista
- descripció del contingut del web institucional.
Per a les pàgines dels articles, el contingut pot ser:
- nom de l'entitat responsable
- nom de l'entitat responsable, títol de la revista, número i/o any
- descripció del contingut de la revista.
- descripció del contingut de la revista.
- . També es troba sovint: revista (onze títols), número (quatre títols) i article (un títol).
Per a la pàgina de la revista, el contingut pot ser:Per a les pàgines dels números, el contingut pot ser:
- paraules clau que descriuen el contingut de la revista
- paraules clau que descriuen el contingut del web institucional
- variants del títol.
Per a les pàgines dels articles, el contingut pot ser:
- títol de la revista i/o número
- paraules clau que descriuen el contingut del número
- paraules clau que descriuen el contingut la revista.
- paraules clau que descriuen el contingut de la revista.
- . Només es fa servir en dos casos: a la pàgina de la revista i a les pàgines dels números de BiD. El contingut és ca.
- . Només es fa servir al Butlletí informatiu de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i a Lligall. El contingut és follow,index,all i permet als robots indexar el contingut d'aquelles pàgines i continuar indexant les de nivell inferior.
- . S'utilitza a la Revista española de bibliología, però sempre conté la mateixa data i, per tant, no té cap utilitat.
El W3C dóna una sèrie de recomanacions als usuaris d'HTML per fer els recursos web més accessibles als motors de cerca. Entre aquestes recomanacions, hi ha la d'afegir les metaetiquetes —paraules clau separades per comes— i description, perquè alguns motors les utilitzen. També es recomana definir la llengua del document i les possibles variants, si n'hi ha. Una altra metaetiqueta recomanada és la de robots, que permet indicar si no es vol que s'indexi una pàgina () o no es vol que s'indexi a partir d'una determinada pàgina (). Sullivan (2002b) també explica la utilitat d'afegir description, keywords i robots amb vista als motors de cerca externs, però recomana altres metadades per als cercadors interns: o . El mateix autor (Sullivan, 2002c) descriu l'ús que fan els motors AltaVista, FAST, Google, Inktomi i Teoma d'aquestes metadades:
- : tots els motors donen alguna mena de suport, però només AltaVista, FAST i Teoma en fan més ús, per exemple, per descriure un recurs recuperat en una cerca —Google descriu els recursos recuperats amb les primeres frases del document.
- : només les fan servir Inktomi i Teoma.
Més d'una tercera part de les revistes estudiades fan servir alguna d'aquestes metaetiquetes, ja sigui a nivell de títol de revista, de número o d'article. Les publicacions que usen el DC també les utilitzen. És clar que la seva utilitat, seguint les recomanacions del W3C, és la de facilitar la recuperació d'informació als motors de cerca externs, però la bibliografia analitzada no és gaire optimista en aquest sentit i ja hem vist que només les exploten alguns motors.
3.3 Etiqueta d'HTML
L'etiqueta d'HTML és utilitzada en la majoria de casos, ja sigui per la pàgina de la revista (26 títols), per les pàgines dels números de la revista (divuit títols) o per les dels articles (sis títols).
Per a la pàgina de la revista, el contingut és bàsicament el títol de la revista (21 títols) —a vegades inclou l'entitat responsable—, tot i que en alguns casos només inclou l'entitat responsable de la revista (cinc títols).
Per a les pàgines dels números, el contingut varia:
- títol de la revista —a vegades inclou l'entitat responsable—, volum i/o número i data (cinc títols)
- títol de la revista —a vegades inclou l'entitat responsable—, volum i/o número (sis títols)
- títol de la revista —a vegades inclou l'entitat responsable— (tres títols)
- títol de la secció (dos títols)
- entitat responsable (un títol)
- a Revista general de información y documentación sempre posa “Sumarios”.
Per a les pàgines dels articles, el contingut pot ser:
- títol de la revista (un títol)
- títol de la revista i número (un títol)
- títol de la revista, número, data i secció (un títol)
- títol de la revista, volum, número, data i títol de l'article (un títol)
- títol de l'article (dos títols).
Tot i que l'element title11 no és una metaetiqueta, es tracta d'un element bàsic per als motors de cerca a l'hora de decidir el lloc que ocuparà aquella pàgina en la llista de resultats d'una cerca. Si els termes cercats apareixen al títol d'un document, tenen més rellevància que si apareixen només al text (Sullivan, 2002c) i és per això que també s'estudia. En els casos analitzats, la major part dels títols, seguint les instruccions del W3C, utilitzen aquesta etiqueta ja sigui a nivell de revista, de número o d'article.
Finalment, cal dir que només hi ha tres revistes que no utilitzen cap metadada, ASEDIE: mail, Boletín informativo de informática y documentación baratz i SCIRE.
Pel que fa a l'objectiu amb què es fan servir les metadades, es constata, per tot el que s'ha dit fins ara, que en l'actualitat el DC és útil bàsicament per a cercadors interns, ja que els motors de cerca externs amb prou feines tenen en compte metaetiquetes més generals, com ara keywords o description.
3.4 Altra informació sobre les revistes estudiades
Les altres dades que es poden extreure de les revistes electròniques estudiades fan referència al tipus de fons que ofereixen, als formats del contingut i a la forma de consulta. En la taula 6, hi ha una relació d'aquestes dades per a cada títol estudiat.
El fons que ofereixen les revistes és majoritàriament a text complet. Alguns títols, com ara Ítem, Lligall, Revista española de documentació científica i SCIRE, només donen el resum i d'altres, com ara Redial, Revista general de información y documentación i TRIA, els sumaris. EPI només conté la citació bibliogràfica.
Els formats emprats per oferir el text complet són bàsicament HTML i PDF. Altres formats utilitzats aïlladament són ASCII, XML, Word i PostScript. En el cas de sis publicacions, trobem articles a text complet en HTML i PDF, ja sigui en funció de la data de publicació —Anales de documentación i Hoja informativa de la AAD—, o bé perquè donen els dos formats alhora —Correo bibliotecario, Cuadernos de documentación multimedia, Cybermetrics i Revista española de bibliología.
La consulta del contingut de les revistes es fa principalment a partir dels sumaris de la revista i de cercadors, i en alguns casos a través dels números de la revista. La consulta a partir dels cercadors és diversa, en sis casos es permet fer la cerca per camps i en quatre, només per paraula clau del text complet. Pel que fa a la cerca per camps, els que més es repeteixen són: títol, autor, data de publicació, text lliure, matèries, número, resum i llengua. Dels dotze cercadors trobats, sis tenen en compte les paraules accentuades —això és problemàtic perquè vol dir que, si per error no s'ha accentuat una paraula que hauria d'anar-hi, no es recupera.
Títol de la revista Fons* Formats Tipus de consulta DC Sumaris Resum Citació bibl. HTML Altres Sumaris Cercadors Números Anales de documentación x x x x ASEDIE: mail x x x Avisos digital x x x x Biblioteca informacions x x x BiD x x Boletín baratz x x x Boletín de la AAB x x x Boletín de RedIRIS x x x x Boletín informativo hemerográfico x x x Boletín informativo general REBIUN x x x Butlletí de l'AAC x x x Clip x x x Correo bibliotecario x x x x x Cosas de la ADAB x x x Cuadernos de documentación multimedia x x x x x Cybermetrics x x x x Enredadera x x x El profesional de la información x x x Gaceta RedIRIS x x x x x Hoja informativa de la AAD x x x x Infonomia.com x x x x Ítem x x x x Lligall x (alguns) x x x x Nexo x x x Redial x x x x Revista española de bibliología x x x x x REDC x x x x x Revista general de información y documentación x x x SCIRE x x x x TRIA x x x * Només s'indica sumari, resum o citació bibliogràfica quan no s'ofereix el text complet (TC).
Taula 6. Revistes electròniques amb el fons, els formats i el tipus de consulta que ofereixen
4 Conclusions
En la introducció es plantejaven una sèrie de qüestions que aquest estudi es proposava d'analitzar. Sobre la primera, quin tipus de metadades fan servir les revistes espanyoles de biblioteconomia i documentació, es pot dir que l'ús del DC no està gaire estès, només l'utilitzen cinc títols dels trenta estudiats —BiD, Boletín de RedIRIS, Gaceta RedIRIS, EPI i Nexo—, i que la seva aplicació en la descripció d'articles de revista és testimonial, ja que només s'usa en un títol, BiD. Tots cinc títols fan servir el conjunt de metadades DC a la pàgina de la revista, mentre que només BiD, el Boletín i la Gaceta l'usen a les pàgines dels números. Les metaetiquetes HTML i s'apliquen més àmpliament i les trobem en un terç de les revistes estudiades, a la pàgina de la revista, mentre que la seva aplicació a les pàgines dels números és escassa, amb només quatre títols. L'etiqueta i , obligatori segons el W3C, té una funció bàsica per als motors de cerca a l'hora de decidir el lloc que ocuparà la pàgina en la llista de resultats d'una cerca. Si els termes cercats apareixen al títol d'un document, tenen més rellevància que si apareixen només al text.
Pel que fa al contingut de les metadades estudiades, és homogeni fins a cert punt. En el cas del DC, tot i que està normalitzat, s'ha detectat que el contingut d'alguna etiqueta, com ara o , no estava ben interpretat i es repetia l'autoria. En el cas de les metaetiquetes, el contingut es pot referir a la pàgina de la revista, o bé al web institucional. En el cas de l'etiqueta per a l'element i l'esquema de codificació DCMICite encara no ho està—; i el segon seria que el seu ús suposa una inversió de tecnologia i de personal que no té una repercussió clara i directa en la recuperació dels recursos a través d'Internet.
No és clar que, en el futur, els motors de cerca externs acabin tenint en compte el conjunt d'elements DC i les metaetiquetes HTML. En tot cas, és un assumpte que s'ha de debatre en l'àmbit internacional, i són organitzacions com ara el W3C i la DCMI les que han d'exercir el seu paper regulador. Mentrestant, sempre es podran aprofitar per a bases de dades i cercadors interns.
Bibliografia
Cole, Timothy W. (2002). “Qualified Dublin Core metadata for online journal articles”. OCLC systems & services, vol. 18, no. 2 (2002), p. 79–87.
Cole, Timothy W.; Mischo, William H.; Habing, Thomas G.; Ferrer, Robert H. (2001). “Using XML and XSLT to process and render online journals”. Library hi tech, vol. 19, no. 3 (2001), p. 210–222.
Dekkers, Makx; Weibel, Stuart L. (2002). “Dublin Core Metadata Initiative progress report and workplan for 2002”. D-Lib magazine, vol. 8, no. 2 (February 2002). <http://www.dlib.org/dlib/february02/weibel/02weibel.html> [Consulta: 19/05/2003].
Dublin Core Metadata Initiative. DCMI Citation Working Group. DCMI, actualització 2002–11–15.
<http://www.dublincore.org/groups/citation/> [Consulta: 07/03/2003].Dublin Core Metadata Initiative. Dublin Core metadata element set, version 1.1: reference description. DCMI, 2003–02–04. <http://www.dublincore.org/documents/dces/> [Consulta: 02/05/2003].
Dublin Core Metadata Initiative. DCMI metadata terms. DCMI, 2003–03–04.
<http://dublincore.org/documents/2003/03/04/dcmi-terms/> [Consulta: 02/05/2003].Estivill, Assumpció; et al. (2001). “Recursos web i metadades: informe del projecte”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 7 (desembre 2001). <http://bid.ub.edu/07estiv1.htm> [Consulta: 02/05/2003].
Henshaw, Robin; Valauskas, Edward J. (2001). “Metadata as a catalyst: experiments with metadata and search engines in the Internet journal, First monday”. Libri, vol. 51, no. 2 (2001), p. 86–101.
Jones, Wayne. (2001). “Dublin Core and serials”. Journal of Internet cataloging, vol. 4, no. 1/2 (2001), p. 143–148.
McCallum, Sally. (2000). “Extending MARC for bibliographic control in the Web environment: challenges and alternatives”. Bicentennial conference on bibliographic control for the new millennium: confronting the challenges of networked resources and the Web. Library of Congress Cataloging Directorate, June 27, 2000. <http://lcweb.loc.gov/catdir/bibcontrol/mccallum.html> [Consulta: 02/05/2003].
Morgan, Cliff. (1999). “Journals metadata: information about content”. Learned publishing, vol. 12, no. 3 (July 1999), p. 191–195.
Ontalba y Ruipérez, José Antonio. (2001). “Revistas electrónicas de documentación españolas e iberoamericanas”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 6 (juny 2001). <http://bid.ub.edu/06ontal2.htm> [Consulta: 15/11/2002]. Versió catalana: “Revistes electròniques de documentació espanyoles i iberoamericanes.
<http://bid.ub.edu/06ontal1.htm>.Powell, Andy; Apps, Ann. (2001). “Encoding OpenURLs in Dublin Core metadata”. Ariadne, no. 27 (March 2001).
<http://www.ariadne.ac.uk/issue27/metadata/intro.html> [Consulta: 18/03/2003].Sullivan, Danny. (2002a). “How search engines rank web pages”. SearchEngineWatch, October 2002.
<http://www.searchenginewatch.com/webmasters/article.php/2167961> [Consulta: 02/05/2003].Sullivan, Danny. (2002b). “How to use HTML meta tags”. SearchEngineWatch, December 2002.
<http://www.searchenginewatch.com/webmasters/article.php/2167931> [Consulta: 02/05/2003].Sullivan, Danny. (2002c). “Search engine features for webmasters”. SearchEngineWatch, December 2002.
<http://www.searchenginewatch.com/webmasters/article.php/2167891> [Consulta: 02/05/2003].W3C. HTML 4.01 Specification. W3C, 24 December 1999. “7. The global structure of an HTML document”
<http://www.w3.org/TR/html4/struct/global.html> i “B.4 Notes on helping search engines index your Web site”
<http://www.w3.org/TR/html4/appendix/notes.html#recs> [Consulta: 02/05/2003].
Apèndix. Llista de revistes electròniques espanyoles de biblioteconomia i documentació
En aquest apèndix es troba la revisió de les revistes electròniques espanyoles citades a l'article d'Ontalba (2001). Per a cada publicació, es dóna la informació següent:
- Títol
- URL
- Edició
- Fons. Des del primer número que apareix. Si es considera que s'ha deixat de publicar, es dóna el darrer número. També s'indica si hi ha el text complet, resums i/o sumaris.
- Format. ASCII, HTML, XML, PDF, Word, PostScript i les dates, si canvia el format amb el temps.
- Consulta. Pel número de la revista directament, pel sumari i/o per cercador. També s'indica si hi ha índexs d'autors o de títols. En el cas dels cercadors, s'especifiquen els camps pels quals es pot fer la consulta i si hi ha cap problema amb els accents.
- Metadades. Es detalla el tipus de metadades utilitzades per descriure la pàgina general de la revista, les pàgines dels números i les dels articles, si és el cas. Es donen exemples de cada tipus.
Títol: Anales de documentación
URL: <http://www.um.es/fccd/anales/index.html>
Edició: Facultad de Ciencias de la Documentación, Universidad de Murcia.
Fons: des del núm. 1 (1998), text complet.
Format: HTML (1998) i PDF (des de 1999).
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Número: títol. Exemple:
Títol: ASEDIE:mail: boletín electrónico
URL: <http://www.asedie.es/Boletin_Elec/>
Edició: Asociación Multisectorial de la Información (ASEDIE).
Fons: des del núm. 1 (març de 2002), text complet.
Format: PDF.
Consulta: sumaris.
Metadades: cap.
Títol: Avisos digital. Noticias de la Real Biblioteca
URL: <http://www.patrimonionacional.es/realbiblioteca>
Edició: Real Biblioteca, Patrimonio Nacional.
Fons: des del núm. 1 (març-maig de 1995), text complet.
Format: XML.
Consulta: sumaris; índexs de persones, d'entitats i d'obres citades en els títols; i cercador general pel web de la Real Biblioteca sobre el text complet (té en compte els accents).
Metadades:
- Número (XML): títol, autor, data, pàgines, paraules, caràcters, institució, línies i paràgrafs. Exemple:
- Articles: títol. Exemple:
Títol: Biblioteca informacions
URL: <http://www.bib.uab.es/bib-inf/bib-inf.htm>
Edició: Servei de Biblioteques, Universitat Autònoma de Barcelona.
Fons: des del núm. 7 (juny de 1994), text complet.
Format: ASCII (1994) i PDF (des de 1995).
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Sumari de tots els números disponibles: autor i títol. Exemple:
- Número (conté els articles): cap.
Títol: BiD. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació
URL: <http://bid.ub.edu>
Edició: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona.
Fons: des del núm. 1 (juny de 1998), text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris, índex de noms, índex de matèries i cercador. El cercador permet consultar per títol, autor, col·laborador, matèria, descripció i llengua.
Metadades: DC, descripció, paraules clau i títol.
- Revista. Exemple:
- Número. Exemple:
- Articles: un enllaç obre una finestra amb les metadades. Exemple:
Títol: Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios
URL: <http://www.aab.es/5.htm>
Edició: Asociación Andaluza de Bibliotecarios (AAB).
Fons: des del núm. 54 (gener-març de 1999) fins al núm. 67 (abril-juny de 2002), text complet (excepte el primer número).
Format: HTML (sumaris) i PDF (articles).
Consulta: sumaris.
Metadades: data i títol tant a la pàgina de la revista com a la de cada número. La data sempre és la mateixa, així que no té utilitat. Exemple:
- Revista: DC, paraules clau, descripció i títol. Exemple:
- Números: DC, paraules clau, descripció i títol. Exemple:
- Articles: cap.
Títol: Boletín informativo de informática y documentación Baratz
URL: <http://www.baratz.es/baratz/boletin.html>
Edició: Baratz.
Fons: des del núm. 0 (juny de 1996), text complet.
Format: PDF.
Consulta: número de la revista.
Metadades: cap.
Títol: Boletín informativo general de REBIUN
URL: <http://www.crue.org/web-rebiun/BoletinGeneral/indice.html>
Edició: Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN).
Fons: des del núm. 0 (gener de 1999) fins al núm. 36-37 (gener-febrer de 2002), text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Número (conté els articles): títol. Exemple:
Títol: Boletín informativo hemerográfico
URL: <http://www.crue.org/web-rebiun/BoletinHemerografico/indice.html>
Edició: Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN).
Fons: núm. 0 (octubre de 1998) i núm. 1 (abril de 1999), text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Número (conté els articles): títol. Exemple:
Títol: Butlletí informatiu de l'Associació d'Arxivers de Catalunya
URL: <http://www.arxivers.com/cat/butlleti.asp>
Edició: Associació d'Arxivers de Catalunya.
Fons: des del núm. 52 (juliol-setembre de 1999), text complet.
Format: PDF.
Consulta: número de la revista.
Metadades:
- Revista: títol i metadades generals del web de l'Associació, descripció i paraules clau. Exemple:
- Números: cap.
Títol: Clip. Boletín de la SEDIC
URL: <http://www.sedic.es/p_boletinclip.htm>
Edició: Española de Documentación e Información Científica (SEDIC).
Fons: des del núm. 25 (hivern de 1997), text complet.
Format: PDF.
Consulta: número de la revista.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Números: cap.
Títol: Correo bibliotecario
URL: <http://www.bcl.jcyl.es/correo/index.html>
Edició: Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, Ministerio de Educación y Cultura.
Fons: des del núm. 1 (desembre de 1995), text complet.
Format: HTML i PDF.
Consulta: sumaris i cercador pel text complet (té en compte els accents).
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Números: títol. Exemple:
- Articles: títol. Exemple:
Títol: Cosas de la ADAB
URL: <http://est.unileon.es/~adab/cosas.htm>
Edició: Asociación de Titulados Universitarios en Documentación y Biblioteconomía.
Fons: número únic (novembre de 1996), text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris.
Metadades: autor, paraules clau i títol. Exemple:<title>ADAB - Asociación de Titulados Universitarios en Documentación y Biblioteconomía</title>
<meta name="author" content="José Antonio Merlo Vega">
<meta name="keywords" content="biblioteconomia, biblioteconomía, documentación, documentacion, documentation, library science, associations, asociaciones">
Títol: Cuadernos de documentación multimedia
URL: <http://multidoc.rediris.es/cdm/>
Edició: Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Facultad de Ciencias de la Información, Universidad Complutense de Madrid.
Fons: des del núm. 1 (1992), text complet.
Format: HTML i PDF (articles des de 2001).
Consulta: número de la revista i cercador que permet consultar per autor, títol, resum, text complet, número, any i bloc.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Números: títol del número monogràfic. Exemple:
- Articles: alguns, en format HTML, contenen títol, descripció, paraules clau i autor. Però d'altres estan buits i l'autora es repeteix a diferents articles que són d'autors diferents. L'únic element fiable és el títol. Els articles en format PDF no en contenen. Exemple:
Títol: Cybermetrics. International journal of scientometrics, informetrics and bibliometrics
URL: <http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/cybermetrics.html>
Edició: Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Fons: des del vol. 1 (1997), text complet.
Format: HTML i PDF.
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: descripció, paraules clau i títol. Exemple:
- Números: descripció i paraules clau són les mateixes que abans, el que canvia és el títol. Exemple:
- Articles: si està en format HTML inclou les mateixes metadades generals anteriors de contingut i paraules clau. El que varia és el títol. Exemple:
Títol: Enredadera. Boletín electrónico de la Red de Bibliotecas del CSIC
URL: <http://www.csic.es/cbic/enredadera/enredadera.htm>
Edició: Bibliotecas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Fons: des del núm. 0 (febrer de 1998), text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris.
Metadades: tant la pàgina de la revista com les dels números i dels articles fan servir el mateix títol. Exemple:
<title>Enredadera. Boletín de la Red de Bibliotecas del CSIC</title>
- Revista: DC, paraules clau, descripció i títol. Exemple:
- Número (inclou els articles): DC, paraules clau, descripció i títol. Exemple:
Títol: Hoja informativa de la AAD
URL: <http://www.aadocumentalistas.org/servicios/boletin.htm>
Edició: Asociación Andaluza de Documentalistas.
Fons: des del núm. 3 (desembre de 1995) fins al núm. 14 (febrer de 2001), excepte el núm. 7, text complet.
Format: HTML i, a partir del núm. 13, en PDF.
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Números: títol. Exemple:
Títol: Infonomia.com
URL: <http://www.infonomia.com>
Edició: Infonomía.com.
Fons: des del missatge 1 d'ExtraNet (31-VIII-1995) i altres publicacions, text complet.
Format: HTML.
Consulta: sumaris i cercador pel text complet.
Metadades:
- Revista: títol, descripció i paraules clau. Exemple:
- Seccions gratuïtes: títol de la secció. Exemple:
- Llista de sumaris: títol. Exemple:
- Números: títol. Exemple:
- Revista: va directament a una pantalla de cerca on es troben metadades generals del web de l'Associació (títol, descripció i paraules clau). Exemple:
- La llista de registres visualitzats té les mateixes metadades.
- Revista: DC, descripció, paraules clau i títol. Exemple:
- Els registres visualitzats no tenen metadades (consulta a DOC6 del 7.4.03, no fan servir el DC per definir els camps de la base de dades).
Títol: El profesional de la información
URL: <http://www.doc6.es/iwe/bibliografia.html>
Edició: Swets & Zeitlinger Publishers.
Fons: 1992-2001, citació bibliogràfica.
Format: HTML dinàmic.
Consulta: cercador Inmagic que permet consultar per autor (amb índex), títol (amb índex) i text lliure; té en compte els accents.
Metadades:
- Cercador de la revista: DC, descripció, paraules clau i títol. Exemple:
- Els registres visualitzats no tenen metadades (consulta a DOC6 del 7.4.03, no fan servir el DC per definir els camps de la base de dades).
<title>Sumarios de la revista Redial</title>
Títol: Revista española de bibliología
URL: <http://www.uv.es/~barrueco/reb/esp/index.html>
Edició: Asociación Española de Bibliología.
Fons: núm. 1 (1997), text complet.
Format: HTML, PDF i PostScript.
Consulta: sumaris.
Metadades:
- Revista:
- títol i data. La data sempre és la mateixa, així que no té utilitat. Exemple:
- Números: títol i data. La data sempre és la mateixa, així que no té utilitat. Exemple:
- Articles: títol. Exemple:
Títol: Revista española de documentación científica
URL: <http://www.cindoc.csic.es/redc/redc.html>
Edició: Centro de Información y Documentación Científica (CINDOC), Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Fons: 2001-2002 sumaris i resums. Per als números anteriors remet al cercador de la base de dades ISOC del mateix CINDOC.
Format: HTML.
Consulta:Metadades:
- 2001-2002: sumaris.
- tots els números: cercador d'ISOC que permet la consulta per autors, congrés, descriptors, editor, identificadors, ISBN, ISSN, jurisprudència, legislació, llengua, lloc de treball, resum, revista, sèrie, tipus de document, títol, topònims, classificació, data de publicació i període històric.
- Revista: títol. Exemple:
- Números (2001-2002): títol. Exemple:
Títol: Revista general de información y documentación
URL: <http://www.eubd.ucm.es/html/docs/publicaciones/revista/index.htm>
Edició: Escuela Universitaria de Biblioteconomía y Documentación, Universidad Complutense de Madrid.
Fons: des del vol. 2, núm. 1 (1992), sumaris.
Format: HTML.
Consulta: números de la revista i sumaris.
Metadades:
- Revista: títol. Exemple:
- Números (2001-2002): sempre surt “Sumaris”, així que no té utilitat. Exemple:
Títol: SCIRE. Organización y representación del conocimiento
URL: <http://fyl.unizar.es/SCIRE/SC.html>
Edició: Área de Biblioteconomía y Documentación de la Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Zaragoza.
Fons: núm. 1 (gener-juny de 1995), resums.
Format: HTML.
Consulta: sumaris.
Metadades: cap.<meta name="description" content="Asociación de Archiveros de Andalucía">
<meta name="keyword" content="asociación, archiveros, Andalucía, congreso, actividades">
<title>Asociación de Archiveros de Andalucía</title>
Data de recepció: 16/07/2003 Data d'acceptació: 10/10/2003.
Notes finals
1 W3C. Metadata and resource description. W3C, 2001. <http://www.w3.org/Metadata/>. [Consulta: 05/05/2003].
2 Dublin Core Metadata Initiative. Glossary. DCMI, 2001-04-12. <http://dublincore.org/documents/2001/04/12/usageguide/glossary.shtml> [Consulta: 05/05/2003].
3 Digital libraries. Metadata resources. IFLA, 2001. <http://www.ifla.org/II/metadata.htm> [Consulta: 05/05/2003].
4 American Library Association. Association for Library Collections and Technical Services. Committee on Cataloging: Description and Access (CCDA). Task Force on Metadata. Final report. CCDA, June 2000. <http://www.libraries.psu.edu/tas/jca/ccda/tf-meta6.html> [Consulta: 05/05/2003].
5 Dublin Core Metadata Initiative. Dublin Core projects. DCMI. <http://dublincore.org/projects/subject.shtml> [Consulta: 19/05/2003].
6 Tots els documents del Citation Working Group esmentats en aquest apartat es poden consultar a: Dublin Core Metadata Initiative. DCMI Citation Working Group. DCMI, last update 2002-11-15. <http://www.dublincore.org/groups/citation/> [Consulta: 07/03/2003].
7 ISO 690:1987. Information and documentation. Bibliographic references. Content, form and structure. ISO, last update 2002-08-22. <http://www.nlc-bnc.ca/iso/tc46sc9/standard/690-1e.htm>. [Consulta: 05/05/2003].
8 ISO 690-2. Information and documentation. Bibliographic references. Part 2: Electronic documents or parts thereof. ISO, last update 2002-08-15. <http://www.nlc-bnc.ca/iso/tc46sc9/standard/690-2e.htm>. [Consulta: 05/05/2003].
9 En el document de treball posen com a exemple: DC.Identifier.Citation,scheme=mla.c
10 Powell, Andy. Guidelines for encoding identifiers in Dublin Core metadata. 2002. <http://www.ukoln.ac.uk/metadata/dcmi/dc-identifiers/2002-07-24/>. [Consulta: 05/05/2003].
11 El W3C diu que tots els documents HTML han de tenir l'element title, que ha de servir per identificar el contingut del document de manera contextualitzada.