Resum [Resumen] [Abstract]
La Universidad Nacional Autónoma de México té les funcions substantives següents: la docència, la recerca i la difusió de la cultura. L’acompliment li ha valgut reconeixements nacionals i internacionals que l'han col·locat com la més destacada a escala nacional i en llocs importants a escala internacional. Tanmateix, fins avui la Universidad no disposa d'indicadors que donin a conèixer el grau de desenvolupament al qual ha arribat la recerca que s'hi duu a terme. L'objectiu d'aquest treball és determinar l'acompliment dels investigadors universitaris en el període 1995–2003 a través d'una anàlisi bibliomètrica. La construcció de les dades empíriques es va basar en el Web of Knowledge i el Journal Citation Reports (JCR), i va servir per determinar el grau de visibilitat del canal de comunicació utilitzat per difondre els productes de la tasca científica. Es van identificar 9.903 articles que van aconseguir acumular 65.291 citacions. Els articles es van publicar, la majoria, en disciplines corresponents a les ciències dures. Les disciplines en què hi va haver més activitat científica van ser l'astronomia i l'astrofísica, la bioquímica i la biologia molecular i física. Es conclou que els investigadors de la UNAM han superat en part les barreres que impedeixen la incorporació de la ciència mexicana a l'àmbit de la ciència visible, que és el que compta.
1 Introducció
A Mèxic, s'ha de reconèixer que la investigació científica podria contribuir al desenvolupament econòmic i social del país. Les institucions mexicanes, malgrat pressupostos raquítics, investiguen a fi d'ocupar un lloc entre les comunitats científiques internacionals, i la seva tasca està subjecta a avaluacions i valoracions freqüents.
La Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), fundada el segle xvi com a Real y Pontificia Universidad de México, és la institució nacional que publica, d'acord amb el Consejo Nacional de Ciencia y Tecnología, el 50 % de la producció científica nacional. A través de la construcció d'indicadors bibliomètrics, els assoliments científics i tecnològics estarien a la vista, encara que aquests indicadors freqüentment es basen en bases de dades que reuneixen només una part del que es genera, la qual cosa limita els resultats d'una recerca orientada cap a la quantificació de l'activitat científica universitària.
Si bé els indicadors més freqüents són aquells en què es quantifiquen les publicacions durant un període de temps determinat i revelen informació sobre els tipus de documents, les llengües i les revistes elegides per a la difusió de la recerca, com també sobre disciplines en les quals es treballa, les tendències, l'especialització i el nombre d'autors, institucions o països participants en els documents, és convenient elaborar indicadors més complexos, que es relacionin directament amb aspectes particulars de la vida universitària, tenint en compte les peculiaritats de les bases de dades seleccionades.
Així doncs, amb aquest estudi s'intenta donar a conèixer l'aportació científica de la UNAM. Per fer-ho, es va analitzar, bibliomètricament, la producció científica i la repercussió de la UNAM en Ciències, en Arts i Humanitats, i Ciències Socials, a fi de conèixer-ne l'abast en el període comprès entre 1995 i 2003. És a dir, no ens limitem només a reunir la informació sobre les publicacions del personal universitari sinó que busquem quant han repercutit o s'han utilitzat.
2 Mètodes
Per a la construcció dels indicadors bibliomètrics es va recórrer al Web of Knowledge1 de Thomson Scientific que consta de diferents recursos d'informació. Per a la finalitat que ens ocupa es van consultar, separadament, les bases de dades següents:
- Science Citation Index Expanded (SCI)
- Social Science Citation Index (SSCI)
- Arts & Humanities Citation Index (A&HCI)
- Journal Citation Reports (JCR)
Es van seleccionar únicament els articles citats dels investigadors de la Universidad Nacional Autónoma de México publicats en les revistes del vessant principal utilitzant l'opció de recerca general ("General search") a partir de l'estratègia de recerca següent:
- Període de cobertura: 1995–2003
- En el camp d'adreça ("Address") es va fer la recerca limitada a les opcions següents, excloent New Mexico:
- UNIV NACL AUTONOMA MEXICO
- UNIV MEXICO
- NATL AUTONOMOUS UNIV MEXICO
- UNAM
Només es van elegir els registres indexats com a articles ("Articles") escrits en tots els idiomes ("All languages").
Per analitzar el grau de visibilitat de les fonts utilitzades (el factor d'impacte (FI), la categoria i el lloc que ocupen dins de cada disciplina les revistes on es van publicar els articles indexats), es va utilitzar el Journal Citation Reports (JCR),2 llista multidisciplinària de títols de revistes que ofereix la manera de determinar la importància relativa de les publicacions científiques en cada una de les categories temàtiques.
Així mateix, es van consultar les llistes dels recipiendaris dels premis Príncep d'Astúries i Reina Sofia.
A través de la fórmula següent intentem aproximar-nos al cost dels articles publicats per dependències universitàries, a patir dels salaris i estímuls que percep el personal acadèmic de la UNAM:
PSI = Mitjana del sou dels investigadors
PEI = Mitjana estímul dels investigadors
= Sou mensual
= Sou anual
#Inv = Nombre d'investigadors
#Art= Nombre d'articles
CAP = Cost per article publicat
Es va recórrer a fonts universitàries internes a fi de recollir informació sobre els assumptes següents: el personal de temps adscrit a cada un dels centres universitaris, una de les funcions dels quals és l'obligació d'investigar; el salari mensual, i els estímuls.
Finalment, es va utilitzar la divisió de regions geogràfiques de l'Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior (ANUIES) per destacar l'activitat de la producció científica de la UNAM.3
Es van construir els indicadors bibliomètrics que s'esmenten a continuació:
- Producció, productivitat i repercussió.
- Llengua de publicació.
- Distribució geogràfica de publicacions i citacions.
- Autoria.
- Col·laboració.
- Disciplines.
- Revistes prestigioses.
- Disciplines significatives.
- Productivitat i repercussió.
- Estima.
- Costos.
3 Resultats i discussió
3.1 Producció, productivitat i repercussió
A través de l'ISI Web of Knowledge de Thomson (ISI) intentem determinar la producció científica citada, apareguda en el període 1995–2003, dels autors mexicans o estrangers que treballen a la UNAM adscrits a facultats, escoles, instituts, centres de recerca i dependències administratives; es van identificar 9.903 registres en total (vegeu el quadre 1).
La presència d'articles citats i de citacions rebudes tot just va ser visible en A&HCI, mentre que SCI va ser la base de dades que va captar la quantitat més gran d'articles i de citacions.
Quadre 1. Distribució d'articles citats i citacions rebudes el període 1995–2003
Bases de dades Articles citats Citacions Citacions/Articles A&HCI 41 69 1.7 SSCI 316 1.323 4 SCI 9.546 63.899 6.7
Els escassos articles inclosos en A&HCI ens porten a assenyalar que, independentment que en les Humanitats la comunicació de resultats de recerca és diferent que la de les Ciències Socials i les Naturals, és possible que les Humanitats i les Ciències Socials es caracteritzin per tenir una orientació nacional, fragmentar-se de la seva literatura i utilitzar altres canals de comunicació, per exemple, llibres.
La publicació anual d'articles va ser variable; hi va haver anys més productius que d'altres; tanmateix, els anys 2002 i 2003 van tenir un descens que potser es va deure a una vaga estudiantil que el 1999 va afectar la Universidad durant deu mesos, temps en què algunes de les entitats acadèmiques van estar tancades. Per exemple, l'any 2003, es va publicar menys del 50 % dels articles que van aparèixer el 2001 (vegeu el quadre 2).
Quadre 2. Distribució per any de publicació dels articles registrats en A&HCI, SSCI i SCI, les citacions rebudes i les citacions per article
Any Articles Citacions Citacions/Articles 1995 974 10.073 10.3 1996 1.069 10.067 9.41 1997 1.216 9.981 8.20 1998 1.393 10.211 7.33 1999 1.358 9.017 6.63 2000 1.292 7.999 6.19 2001 1.185 4.733 3.99 2002 874 2.171 2.48 2003 542 1.041 1.92
La proporció entre el nombre d'investigadors adscrit a cada centre generador d'articles citats és baixa en les tres àrees del coneixement. Si bé la proporció de citacions per investigador en les Ciències és més gran que en les Arts i Humanitats i les Ciències Socials, en les primeres es concentra un nombre més gran d'investigadors (vegeu el quadre 3).
Quadre 3. Distribució d'investigadors segons l'àrea del coneixement vs. articles publicats i citacions rebudes per investigador
Àrea Investigadors Articles Articles/Investigador Citacions Citacions/Investigador Arts i Humanitats 1.887 41 0.021 69 0.03 Ciències Socials 4.412 316 0.071 1.323 0.29 Ciències 5.613 9.546 1.7 63.899 11.38
En les Ciències Socials, les facultats de Psicología i de Medicina van ser les més citades (vegeu el quadre 4). En les Ciències, van destacar la Facultad de Medicina i l'Instituto de Física (vegeu el quadre 5).
Quadre 4. Dependències de la UNAM en l'àrea de les Ciències Socials que van publicar els articles més citats
Dependència Nre. d'articles Citacions Fac. de Psicología 8 166 Fac. de Medicina 6 127 ENEP Iztacala 3 69 Ctro. de Ecología 3 47 Inst. de Fisiología Celular 2 39 Ctro. de Neurobiología 2 24 Inst .de Física 1 20 Total 25 502
Quadre 5. Dependències d'adscripció dels autors de l'àrea de Ciències que van publicar els articles més citats
Dependència Nre. d'articles Citacions Fac. de Medicina 4 1.146 Inst. de Física 4 617 Inst. de Investigaciones Biomédicas 2 436 Inst. de Astronomía 3 318 Inst. de Fisiología Celular 2 322 Ctro. de Ciencias de la Atmósfera 1 195 Inst. de Ciencias Nucleares 1 125 Ctro. Investigación sobre Fijación del Nitrógeno 1 113 Total 18 3.335
3.2 Llengua de publicació
La majoria dels resultats d'investigació es va publicar en anglès; altres idiomes van estar escassament representats (vegeu la figura 1); tanmateix, convé destacar que la publicació en revistes mexicanes no significa, necessàriament, que els articles que publiquen estiguin en espanyol (vegeu els quadres 16 i 18).
Figura 1. Llengua de publicació dels articles publicats per investigadors de la UNAM
3.3 Distribució geogràfica
Els esforços governamentals i institucionals per descentralitzar les activitats polítiques, econòmiques i culturals, incloent-hi la recerca, no han donat els resultats desitjats, és a dir, el Districte Federal continua sent la megalòpoli del país, a més de ser la ciutat amb més índex de benestar (Cronin, 1989). En la UNAM, malgrat les polítiques de desconcentració, la producció científica continua originant-se al Districte Federal on es va publicar el 75,81 % dels articles i es va acumular el 76,07 % de les citacions (vegeu les figures 2 i 3), si bé entitats com Morelos, Baixa Califòrnia, Estat de Mèxic, Querétaro i Michoacán ja evidencien ser pols científics.
Figura 2. Distribució d'articles citats i registrats en les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana.
Figura 3. Distribució de citacions d'acord amb les bases de dades de Thomson Scientific per entitat de la República Mexicana.
En agrupar les entitats federatives d'acord amb la regió geogràfica, l'àrea metropolitana va acumular el 75,81 % dels articles publicats (vegeu el quadre 6) i el 76,07 % de les citacions rebudes (vegeu el quadre 7) d'acord amb les bases de dades utilitzades, és a dir, el Districte Federal localitzat en l'àrea metropolitana és el cor de la vida científica del país i de la UNAM. No obstant això, l'impacte del Districte Federal va ser inferior al d'entitats com ara Guanajuato, Morelos i Veracruz (vegeu el quadre 8).
Quadre 6. Distribució per regions geogràfiques dels articles publicats per investigadors de la UNAM
Ordre Regió Articles % 1 Àrea Metropolitana 7.508 75.81 2 Centre/Sud 1.666 16.8 3 Nord-oest 459 4.63 4 Centre/Occident 202 2.03 5 Sud/Sud-est 67 0.67 6 Nord-est 1 0.01
Quadre 7. Distribució per regió geogràfica de les citacions rebudes per investigadors de la UNAM
Ordre Regió Citacions % 1 Àrea Metropolitana 49.668 76.07 2 Centre/Sud 11.227 17.19 3 Nord-oest 2.729 4.17 4 Centre/Occident 1.313 2.01 5 Sud/Sud-est 352 0.53 6 Nord-est 2 0.003
Quadre 8. Producció i impacte segons l'estat de la República Mexicana
Ordre Estat Articles Citacions Impacte 1 Districte Federal 7.508 49.668 6.6 2 Morelos 1.118 8.704 7.7 3 Baixa Califòrnia 362 2.305 6.3 4 Estat de Mèxico 329 1.350 4.1 5 Querétaro 219 1.202 5.4 6 Michoacán 187 1.173 6.2 7 Sinaloa 65 243 3.7 8 Sonora 32 181 5.6 9 Quintana Roo 30 144 4.8 10 Campeche 21 117 5.5 11 Veracruz 14 97 6.9 12 Guanajuato 11 88 8 13 Jalisco 4 14 3.5 14 Nuevo León 1 2 2 15 Oaxaca 1 2 2 16 Yucatán 1 1 1
3.4 Autoria
En el cas de les Humanitats, es va identificar que la majoria dels articles citats (n = 29) no es van redactar en coautoria (vegeu el quadre 9). Tanmateix, en les Ciències Socials, destaca la publicació d'articles col·lectius, la majoria de les vegades amb tres autors (n = 59) (vegeu el quadre 10), si bé també s'ha de destacar que els articles d'un sol autor van representar el 14,2 % del total d'articles.
Quadre 9. Distribució de l'autoria en les Arts i les Humanitats
Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. articles 1 29 29 2 49 10 3 55 2 Total 41
Quadre 10. Distribució de l'autoria en les Ciències Socials
Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. d'articles 1 45 45 2 161 58 3 338 59 4 522 46 5 767 49 6 917 25 7 994 11 8 1.066 9 9 1.129 7 10 1.139 1 11 1.172 3 13 1.185 1 17 1.202 1 26 1.228 1 Total 316
També en les Ciències, com en les Ciències Socials, la publicació va ser, principalment, el producte del treball de tres autors (n = 2.112 articles). S'ha de destacar que alguns articles van tenir un nombre elevat de coautors (vegeu el quadre 11).
Quadre 11. Distribució de l'autoria en les Ciències
Nre. d'autors Nre. d'autors acumulat Nre. d'articles 1 603 603 2 4.051 1.724 3 10.387 2.112 4 17.535 1.787 5 23.840 1.261 7 32.146 506 8 34.306 270 9 35.800 166 10 36.820 102 11 37.392 52 12 37.788 33 13 38.204 32 14 38.442 17 15 38.592 10 16 38.816 14 17 39.071 15 18 39.323 14 19 39.513 10 20 39.553 2 21 39.679 6 22 39.723 2 23 39.746 1 24 39.842 4 26 39.894 2 27 39.948 2 33 39.981 1 36 40.017 1 51 40.068 1 56 40.124 1 57 40.181 1 68 40.249 1 71 40.320 1 91 40.411 1 112 40.523 1 Total 9.546
3.5 Col·laboració
La col·laboració és un element determinant per a l'avenç de la investigació i l'increment de la productivitat en qualsevol àrea de la ciència; tanmateix, en intentar utilitzar aquesta mesura per determinar la col·laboració amb autors d'altres països, la presència d'investigadors universitaris a l'exterior tot just es va donar en el cas de les Arts i les Humanitats (vegeu el quadre 12). Potser el nombre de citacions va ser poc significatiu per l'absència de col·laboració amb l'exterior. En les Ciències Socials, la investigació duta a terme és de tipus endogàmic, és a dir, tampoc no hi ha col·laboració amb l'exterior; en el cas de les Ciències, la col·laboració externa es dóna amb institucions de diversos països de l'orbe, cosa que sembla influir en el nombre de les citacions rebudes.
Quadre 12. Països amb què van col·laborar les autores i els autors universitaris en A&HCI
País Nre. d'articles Estats Units 3 Cuba 1 Anglaterra 1
3.6 Disciplines
Com que les anàlisis de citacions han de fer-se amb cura i han de tenir en compte, per exemple, que la comparació dels resultats s'ha de fer entre iguals (Harnad, 2007), és a dir, comparar disciplines semblants, el nostre propòsit només va ser evidenciar l'activitat científica entre les diferents disciplines. D'aquesta manera, en Arts i Humanitats va predominar la història, tant en el nombre d'articles publicats (n = 19) com en el de citacions rebudes (n = 25) (vegeu el quadre 13); tanmateix, el nombre reduït de disciplines que va aparèixer no representa el total de disciplines humanístiques que es conreen a la Universidad. Per tant, sorgeix la pregunta següent: en què es van basar els que van considerar que la UNAM és una institució prestigiosa en el camp de les Humanitats si la cobertura de les Arts i les Humanitats de la font de l'ISI és limitada?
Les publicacions i les citacions són les millors mesures per conèixer la qualitat de les universitats. Per tant, la posició número 95 que va obtenir la UNAM l'any 2005 d'acord amb el Times Higher Education Supplement, que aquell moment es va considerar com alguna cosa realment excel·lent, es va basar en l'opinió d'un grup de persones.4
Quadre 13. Distribució d'articles i de citacions acumulades segons la disciplina humanística
Disciplina Nre. d'articles Citacions Cit./Art. Història 19 25 1.3 Filosofia 13 18 1.3 Lingüística 5 10 2 Multidisciplines 4 5 1.25 Arqueologia 2 12 6 Historia i filosofia de la ciència 1 2 2 Teoria y crítica literària 1 2 2
Les disciplines de les Ciències Socials que van concentrar el major nombre d'articles publicats van ser la psiquiatria i la psicologia; les disciplines que van rebre més citacions per article van ser: la psicologia clínica, la psicologia del desenvolupament i la psicologia experimental (vegeu el quadre 14). Per què van destacar disciplines relacionades amb la salut mental? La col·laboració intrauniversitària i interuniversitària podria ser una explicació, no obstant això, per què la salut mental?
Quadre 14. Distribució d'articles en les Ciències Socials deu o més vegades Ordreades segons les citacions rebudes
Ordre Categoria Nre. d'articles Citacions Cit./Art. 1 Psiquiatria 42 91 2.16 2 Psicologia multidisciplinària 41 82 2 3 Psicologia clínica 5 81 16.2 4 Psicologia experimental 9 74 8.22 5 Salut pública ambiental i ocupacional 31 69 2.22 6 Psicobiologia 15 62 4.26 7 Antropologia 11 44 4 8 Ciències de la informació i bibliotecologia 14 42 3 9 Economia 9 34 3.7 9 Psicologia del desenvolupament 3 34 11.3 10 Planejament i desenvolupament 3 16 5.3 11 Estudis ambientals 4 14 3.5 12 Geografia 4 13 4.3 13 Psicologia social 2 12 6
Les disciplines en què hi va haver més activitat científica van ser l'astronomia i astrofísica, i la bioquímica i biologia molecular (vegeu el quadre 15), que representen el 2,1 % i el 0,4 % de la participació mexicana en el total mundial nacional, respectivament, els anys 2001–2005, d'acord amb l'Informe General del Estado de la Ciencia y la Tecnología 2006.5 Quant a l'impacte de la producció mexicana per disciplina el període 2001–2005, segons la mateixa font, el nombre de citacions l'ha dominat l'astrofísica, la biologia molecular, la immunologia, les neurociències, la medicina i la microbiologia, cosa que només concorda parcialment amb els resultats obtinguts. Assumim que la UNAM és més activa en astronomia i astrofísica, malgrat que té un menor nombre d'investigadors que altres disciplines, com ara matemàtiques, a causa de les mateixes característiques de la disciplina; per exemple, disposa de 45 títols, d'acord amb JCR, per publicar les seves investigacions, a més que la comunitat universitària té la seva revista.
Quadre 15. Distribució de disciplines en les Ciències que van rebre 500 citacions o més
Ordre Categoria Articles Citacions Cit./Art. 1 Astronomia i astrofísica 684 7.483 10.9 2 Bioquímica i biologia molecular 538 4.778 8.8 3 Ciències multidisciplinàries 155 3.267 21.07 4 Química, física 403 2.962 7.3 5 Física multidisciplinària 450 2.381 5.2 6 Neurociències 247 2.145 8.6 7 Ciència de les plantes 270 1.882 6.9 8 Biotecnologia i microbiologia aplicada 166 1.404 8.4 9 Microbiologia 159 1.370 8.6 10 Física de la matèria condensada 189 1.194 6.3 11 Química, inorgànica y nuclear 170 1.189 6.9 12 Ecologia 152 1.185 7.7 13 Geociències multidisciplinària 159 1.169 7.3 14 Ciències materials multidisciplinària 194 982 5.06 15 Física atòmica molecular y físicoquímica 122 940 7.7 16 Òptica 163 922 5.6 17 Física nuclear 122 777 6.3 18 Parasitologia 119 741 6.22 19 Ciència ambiental 164 727 4.43 20 Geoquímica i geofísica 124 703 5.6 21 Endocrinologia y metabolisme 85 592 6.9 22 Medicina general i interna 18 574 31.8 23 Física de partícules 89 538 6.04 24 Matemàtiques 170 534 3.1 25 Química multidisciplinària 96 519 5.4 26 Immunologia 59 510 8.6 27 Física de fluids i plasmes 81 508 6.2 28 Química orgànica 114 501 4.3
3.7 Revistes prestigioses
La dispersió d'articles en 28 títols de revistes en A&HCI podria revelar una falta de normalització quant a les pràctiques de publicació; tanmateix, sis revistes iberoamericanes van tenir una presència important (vegeu el quadre 16) en publicar el 41 % del total d'articles i rebre el 29 % de les citacions.
Quadre 16. Distribució d'articles en Arts i Humanitats publicats en revistes iberoamericanes i citacions rebudes
Títol Nre. d'articles Nre. de citacions Arbor 1 1 Crítica 5 7 Historia Mexicana 7 8 Rev Crítica Literaria Latinoamericana 1 2 Rev Dialectología Tradiciones Populares 1 1 Rev Occidente 2 2
La presència de revistes d'origen iberoamericà en la base de dades SSCI va ser significativa; les fonts esmentades es publiquen principalment a Espanya i Mèxic (vegeu el quadre 17).
Quadre 17. Títols iberoamericans que van publicar articles de les Ciències Socials en llengua espanyola
Font País Articles Citacions FI Actas Luso Esp Neurol Psiquiatr Cienc Afines Espanya 1 3 - Interciencia Veneçuela 1 2 0.180 Psicothema Espanya 1 1 0.408 Rev Neurología Espanya 1 3 0.201 Rev Saude Pública Brasil 1 1 0.223 Rev Interamer Psicol. Puerto Rico 3 3 - Rev Latinoamer Psicol. Colòmbia 5 9 1.179 Rev Mex Psicol Mèxic 25 46 0.159 Salud Mental Mèxic 34 74 0.726 Salud Pública México Mèxic 27 58 0.266 Total 99 200
La font més utilitzada en les Ciències Socials va ser la revista Salud pública de México, en què es van publicar 29 articles, mentre que Salud mental va ser la que va acumular més citacions (n = 78); tanmateix, la Revista mexicana de psicología és la més ben ubicada dins de la seva especialitat (vegeu el quadre 18).
Quadre 18. Articles publicats en revistes mexicanes en l'àrea de Ciències Socials (amb * les que s'ubiquen en el primer terç)
Títol Nre. d'articles Nre. de citacions Posició JCR Rev Mex Psicol. * 27 49 26 / 101 Salud Mental 37 78 39 / 77 Salud Púb México 29 64 52 / 56
De les revistes mexicanes utilitzades en l'àrea de Ciències pels investigadors de la UNAM, la que va registrar el major nombre de treballs va ser la Revista mexicana de física (n = 87); d'altra banda, la que va registrar el nombre més gran de citacions va ser la Revista mexicana de astronomía y astrofísica (n = 425), publicació que s'ubica en el primer terç dins de la seva disciplina (vegeu el quadre 19).
Quadre 19. Articles publicats en revistes mexicanes en l'àrea de Ciències (amb * les que s'ubiquen en el primer terç)
Títol Nre. d'articles Citacions Posició JCR Atmosfera 18 57 44 / 56 B Soc Mat Mex 5 7 161 / 174 Cienc Mar 15 35 73 / 74 Ing Hidraul Mex 3 4 63 / 73 Rev Inv Clin 17 24 84 / 102 Rev Mex Astron Astr * 70 425 14 / 42 Rev Mex Fisica 87 189 64 / 68 Rev Mex Psicol. * 5 5 26 / 101
Els investigadors de les Ciències Socials van donar a conèixer els resultats d'investigació a 143 revistes especialitzades (vegeu el quadre 20), 55 de les quals estan ubicades en el primer terç, és a dir, es tracta no solament de revistes del vessant principal, sinó també de revistes prestigioses en cada una de les disciplines.
Quadre 20. Revistes utilitzades en les Ciències Socials que van publicar cinc articles o més (amb * les que s'ubiquen en el primer terç en la seva categoria)
Títol de la revista Articles Citacions Cit./Art. FI Posició JCR Salud Ment 37 78 2.10 1.212 39 / 77 Salud Publica Mexico 29 64 2.20 0.257 52 / 56 Rev Mex Psicol * 27 49 1.81 1.250 26 / 101 Neurobiol Learn Mem * 9 48 5.33 2.758 13 / 101 Physiol Behav * 9 45 5 2.027 5 / 16 Scientometrics * 9 35 3.88 1.251 9 / 55 Int J Psychophysiol * 7 60 8.57 2.014 16 / 67 Behav Brain Res * 5 20 4 2.817 9 / 40 Behav Processes 5 16 3.2 0.814 13 / 16 Psychopharmacology * 5 60 12 3.420 49 / 198 Rev Lat Am Psicol * 5 9 1.8 1.179 31 / 101 Sleep * 5 77 15.4 3.547 14 / 135
Els investigadors de l'àrea de Ciències van publicar els resultats d'investigació en 982 revistes; en el quadre 21 s'observen les que van publicar 40 articles o més. Faltaria determinar si la publicació de deu articles per títol és la correcta. Per exemple, destaquen títols com Astrophysics Journal i Astronomy Astrophysics que van publicar 471 articles d'un total de 9.546, és a dir, el 5 % del total.
Quadre 21. Revistes que van publicar 40 articles o més en les Ciències (amb * les que s'ubiquen en el primer terç en la seva categoria)
Títol de la revista Articles Citacions Cit./Art. FI Posició JCR Astrophys J * 286 3.690 12.90 6.237 4 / 45 Astronomy Astrophysics * 185 1.599 8.64 3.694 10 / 45 Phys Review B * 110 819 7.44 3.075 8 / 60 Rev Mex Fis 87 189 2.17 0.229 63 / 67 Phys Rev E * 80 506 6.32 2.352 3 / 21 Phys Rev D * 76 448 5.89 5.156 5 / 21 Arch Med Res 75 243 3.24 1.286 45 / 71 J. Chem Phys * 75 685 9.13 3.105 5 / 34 Astron J * 70 982 14.02 5.841 5 / 45 Rev Mex Astron Astr * 70 425 6.07 3.296 12 / 45 J Bacteriol* 68 761 11.19 4.146 13 / 84 Mont Not Royal Astron Soc * 67 808 12.05 5.238 6 / 45 J Physics A-Math Gen * 62 283 4.56 1.504 22 / 67 Physical Rev A * 62 451 7.27 2.902 7 / 54 Physical Rev C * 59 473 8.01 3.125 3 / 21 Polyhedron 52 604 11.62 1.586 21 / 45 Brain Res 51 413 8.09 2.389 91 / 198 Inter J Quant Chem 49 192 3.91 1.392 63 / 108 J Geophys Res-Atmosphere * 49 572 11.67 2.839 6 / 128 Phys Rev Lett * 49 855 17.44 7.218 4 / 67 J Biol Chem * 48 811 16.89 6.355 31 / 261 Phys Lett A 47 157 3.34 1.454 24 / 67 Acta Crystallograp Sec C-Crystal Struct Comm 45 142 3.15 0.728 17 / 24 Febs Lett * 44 525 11.93 3.843 69 / 261 J Organometal Chem. 44 212 4.81 1.905 17 / 25 B Seismolog Soc AMER 43 260 6.04 1.812 18 / 50 Phys A 43 143 3.32 1.369 26 / 67 Phytochemistry * 43 197 4.58 2.101 27 / 138 Am J Bot * 42 293 6.97 2.438 21 /138 Mol Phys 40 229 5.72 1.406 18 / 34 Solar Energy Mater Solar Cells * 40 204 5.1 1.432 6 / 61
Si bé el factor d'impacte, d'acord amb Lipsky (2007), s'ha convertit en una manera institucionalitzada d'Ordrear, per la importància, la qualitat de les revistes científiques i, per tant, els articles que hi apareixen, per als científics, el factor d'impacte influeix en l'obtenció d'ocupació, promoció i estímuls, i s'ha comparat amb un concurs de popularitat, però cal tenir en compte que les revistes són difícils de comparar llevat que el contingut sigui semblant (Harnad, 2007).
En els quadres 22 i 23, es presenten les revistes en les Ciències Socials i en les Ciències en què els investigadors universitaris van publicar la producció científica. Som conscients que la taxa de citacions que rep una publicació està determinada per la seva disciplina; tanmateix, no trobem cap altra manera de mostrar que la majoria dels articles van aparèixer en revistes d'un impacte menor a 3.
Quadre 22. Distribució d'articles publicats en les Ciències Socials, d'acord amb el factor d'impacte
Factor d'impacte (FI) Nre. de revistes Articles Citacions Sense FI 5 11 69 0 < 1 65 110 296 1 < 2 38 121 353 2 < 3 27 60 353 3< 4 7 15 181 4 > 4 6 84
Quadre 23. Distribució d'articles publicats en les Ciències, agrupats d'acord amb el factor d'impacte
Factor d'impacte Nre. de revistes Articles Citacions Sense FI 61 244 1.344 0 < 1 293 1.643 5.251 1 < 2 295 2.247 11.780 2 - < 3 164 1.664 11.085 3 - < 4 80 1.076 9.307 4 - < 5 33 319 3.432 5 - < 6 22 284 3.109 6 - < 7 7 356 4.799 7 - < 8 5 71 1.363 8 - 9 5 21 188 10 y < 20 9 72 1.543 > 20 - < 30 2 11 189 30 > 3 32 2.261
Entre les revistes més prestigioses del vessant principal es troben Nature, Science i Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) —les dues primeres s'han distingit amb el Premi Príncep d'Astúries 2007.6 La Shanghai Jiao Tong University7 pren en consideració els articles publicats en les revistes Science i Nature com un criteri de qualitat de les universitats, ja que, tot investigador ambiciona o somia publicar-hi. Per tant, la publicació d'articles en les revistes esmentades podria ser sinònim de qualitat de la recerca que es duu a terme en la UNAM i de visibilitat de la institució i dels autors (vegeu el quadre 24). També és important destacar que aquestes revistes van tenir un major nombre de citacions per article que d'altres d'incloses en la llista.
Quadre 24. Distribució d'articles publicats en les revistes PNAS, Nature i Science
Font Nre. d'art Citacions Citacions/Art. Nature 17 1329 78.17 PNAS 38 711 18.71 Science 14 382 27.28
Els articles publicats en les revistes esmentades es detallen en el quadre 25 d'acord amb la dependència d'adscripció dels autors. Els 69 articles apareguts en les revistes Nature, PNAS i Science els van generar els investigadors de 15 centres universitaris d'investigació ―de 50―; per què només 15 dependències? Els investigadors que ho van aconseguir haurien de rebre algun estímul per això? En les polítiques universitàries d'investigació, s'hauria d'incloure una rúbrica en què s'assenyali l'obligació dels investigadors de publicar en aquestes revistes?
Quadre 25. Distribució d'articles publicats i de citacions rebudes per dependències de la UNAM que van publicar en les revistes Nature, Science iPNAS
DependÈncia Nature Science PNAS Articles Citacions Cit./Art. Fac. Medicina 2 4 6 522 87 Inst Inv Biomed 1 6 7 422 63.14 Inst Fis 1 2 3 365 121.6 Inst Ecol 1 5 4 10 264 26.4 Inst Fisiol Cel 2 1 5 8 194 24.25 Inst Biotecnol 9 9 141 15.66 Inst Astron 5 1 1 7 125 17.85 Inst Geofis 3 2 5 95 19 Ctro Neurobiol 4 4 81 20.25 Ctro C Atmos 1 1 74 74 Ctro Inv Fijac Nitrog 3 2 25 12.5 Fac Ciencias 1 1 18 18 Inst C Nucl 1 1 11 11 Inst Biol 1 1 5 5 Inst Inv Antropol 1 1 4 4 Total 17 14 38 69 2.422
Freqüentment, el prestigi d'un autor està relacionat amb l'impacte de les revistes en què publica, si bé els avaluadors desconeixedors de la importància poden defugir la rellevància d'aquestes fonts, perquè la distinció entre revistes de revisió i d'altres és difícil d'establir. Per exemple, algunes revistes tenen títols com Physical Review, Internacional Geology Review, Review of Scientific Instruments o el Journal of Toxicology – Toxin Reviews que, malgrat el títol, no són revistes de revisió exclusivament; tanmateix, altres revistes inclouen una part important de revisions (Garfield, 1987).
La dificultat per col·locar en les revistes prestigioses els productes de la tasca científica es pot observar en el quadre 26, en què el tipus de document més representat en la revista Nature va ser la carta, si bé són els articles els que reben un nombre més gran de citacions.
Quadre 26. Tipologia dels documents publicats en la revista Nature
Tipologia Nre. de documents % documents Citacions % citacions Articles 3 17.6 438 32.9 Cartes 13 76.4 847 63.7 Progressos 1 5.8 44 3.3
Els documents inclosos en el quadre 27 es van citar el mateix any de la publicació i han acumulat, a 15 d'abril de 2007, 940 citacions el primer i 429 el segon, cosa que demostra que la possibilitat de ser citat està relacionada amb la visibilitat de la publicació, és a dir, la revista Nature és una de les publicacions del vessant principal amb factor d'impacte més alt: 32,182.
Quadre 27. Documents més citats apareguts en la revista Nature segons la tipologia documental
Article: Muller A, Homey B, Soto H, Ge NF, Catron D, Buchanan ME, McClanahan T, Murphy E, Yuan W, Wagner SN, Barrera JL, Mohar A, Verastegui E, Zlotnik A. Involvement of chemokine receptor in breast cancer metastasis. Nature 2001; 410 (6824): 50-56. Citas recibidas: 279; Inst Inv Biomedicas.
Carta: Herlitze S, Garcia DE, Mackie K, Hille B, Scheuer T, Catterall WA. Modulation of Ca2 channels by G-protein beta gamma subnits. Nature 1996; 380 (6571): 258-262. ; Citas recibidas: 329; Fac. Medicina.
D'acord amb Lederberg (1986), les revistes de revisions són necessàries perquè els científics en la majoria de les especialitats es mantinguin al dia quant a literatura primària, a més d'estar alfabetitzats en aspectes més amplis de la recerca científica.
Les revistes de revisió durant anys han estat les que assoleixen un factor d'impacte més gran i, per tant, les que són més citades. Garfield comenta, quan s'hi refereix, que "…muchos de los grandes científicos han usado, creado y contribuido a la literatura de revisión", malgrat que molts altres científics han considerat que els articles de revisió no s'haurien de jutjar de la mateixa manera que els articles científics (Garfield, 1987). Per aquest motiu, i malgrat que en la nostra estratègia de recerca no assenyalem els articles de revisió com a tipologia documental recuperable, identifiquem els articles de revisió que hagin publicat els investigadors de la UNAM (vegeu els quadres 28–30). Només trobem tres articles publicats la dècada dels noranta del segle passat, de l'autoria de personal de la Facultad de Medicina i dels instituts de Física y de Astronomía —l'autor de l'article de revisió (Rodríguez, L. F.) va ser, així mateix, el segon autor més productiu de l'àrea de Ciències. Quant a les citacions, només un article de revisió d'astronomia i astrofísica, de l'autoria del segon autor més productiu i el tercer més citat del nostre estudi, va ser altament citat, si bé el factor d'impacte dels seus articles és menor al d'altres investigadors. Queda pendent, però, esbrinar si els articles de revisió dels investigadors universitaris es van escriure per invitació dels editors o es van enviar a publicació i van ser sotmesos al procés d'arbitratge de costum.
Quadre 28. Articles de revisió publicats per investigadors de la UNAM
Mirabel, IF ; Rodriguez, LF. Sources of relativistic jets in the galaxy ANNUAL REVIEW OF ASTRONOMY AND ASTROPHYSICS ; Natl Autonomous Univ Mexico, Inst Astron, Mexico City 04510, DF, Mexico. "144" 1999 ; 37 : 409 -443
Wang, S ; Xiao, MF. Optical near field scattered by surface defects: Two-dimensional numerical analysis OPTICAL REVIEW . Univ Nacl Autonoma Mexico, Inst Fis, Ensenada 22800,Baja California, Mexico "2" 1997 JAN-FEB ; 4 ( 1B ) : 228 -231
Borges, G ; Anthony, JC ; Garrison, CZ. Methodological issues relevant to epidemiologic investigations of suicidal behaviors of adolecents . EPIDEMIOLOGIC REVIEWS. ; Univ Nacl Autonoma Mexico, Mexico City DF, MEXICO. "15" 1995; 17 ( 1 ) : 228 -239
Quadre 29. Títols de publicacions de revisió que van publicar articles d'universitaris
Títol de la revista Nre. d'articles % d'art. en SCI Nre. de cit. % de cit. en SCI Annu Rev Astron Astr 1 0.01 144 0.22 Epidemiol Rev 1 0.01 15 0.02 Opt Rev 1 0.01 2 0.003
Quadre 30. Dependències d'adscripció dels autors dels articles de revisió publicats en el període d'estudi
Dependència Articles % d'art. en dependència Citacions % de cit. en depend. Fac Medicina 1 0.13 15 0.26 Inst Astronomía 1 0.12 144 0.17 Inst Física 1 0.09 2 0.02
3.8 Disciplines significatives
Pel que fa als articles publicats en les fonts més rellevants, identifiquem que les ciències de l'espai, la física i la microbiologia van ser les disciplines més actives, quant al nombre d'articles publicats en les revistes que s'hi inclouen, mentre que les menys representades van ser la biologia molecular i la medicina clínica (vegeu el quadre 31). El cas de la medicina clínica és explicable, ja que la UNAM no té hospitals escola encara que sí que té unitats de recerca en els principals centres hospitalaris públics. Els resultats d'un estudi semblant enfocat cap a les ciències de la salut el període 1999–2004 va revelar que les disciplines de més activitat van ser microbiologia, immunologia i biologia molecular i genètica, i les d'impacte més gran medicina clínica, biologia molecular i genètica i immunologia (Licea de Arenas).
Quadre 31. Articles publicats en les revistes més rellevants corresponents a les onze disciplines més visibles en les Ciències
Biologia molecular i genètica Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 Genes & Development 2 31.5 2 EMBO Rev 2 30.5 Física Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 Physical Review Lett 49 17.44 2 Applied Physics Lett 30 10.83 3 Nuclear Physics B 9 8.66 4 Physics Letter B 24 8 5 Physical Review B 110 7.38 6 Physical Review D 76 5.89 Biologia i bioquímica Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 J Biological Chemistry 48 16.89 Ciències de les plantes i ciència animal Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 Plant Journal 7 26.28 2 Plant Physiology 22 12.45 3 J Animal Ecology 4 10.75 4 Plant Cell 3 9 5 Plant Molecular Biology 1 7 Química Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 J Computational Chem 4 10 2 J Physical Chemistry B 34 9.82 3 J Amer Chem Soc 8 9.12 4 J Medical Chemisrty 1 5 Ciències de l'espai Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 Astrophysical J Suppl Ser 18 28.55 2 Astronomical Rev 70 14 3 Astrophysical Rev 286 12.90 4 Mon Not Royal Ast Soc 67 12.05 5 Icarus 7 8.85 6 Astronomy & Astrophysics 160 8.67 7 Publ Astron Soc Pacif 7 6.28 Farmacologia i toxicologia Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 Molecular Pharmacology 3 11.66 2 British J Pharmacology 6 10.33 3 Naunyn Schmied Arch Pharm 2 4 4 Toxicol Appl Pharmacology 2 2 Neurociència i comportament Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 J Neuroscience 15 29.86 2 Cerebral Cortex 4 6.5 Medicina clínica Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 New Engl J Med 1 550 2 J Experimental Med 1 18 3 J Natl Cancer Institute 3 8 Microbiologia Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 J Virology 13 21.15 2 Appl Environ Microbiology 21 15.52 3 Molecular Microbiology 19 11.63 4 Rev of Bacteriology 68 11.19 5 J General Virology 4 11 6 Antimicrob Agent Chemo 3 9 Immunologia Ordre Revista Nre. d'art. Citacions/Art. 1 J Infectious Diseasses 4 40.5 2 Infection Immunity 25 14.39 3 J Immunology 4 7 4 J Acq Imm Def Syn 1 3
3.9 Productivitat i repercussió
Els nostres resultats no van permetre d'identificar les parelles científiques —i sentimentals. Només vam poder trobar una família científica —si bé aquest no era el propòsit de la investigació—, els integrants de la qual (T. Fernández, T. Harmony i A. Fernández Bouzas) van estar entre els autors que van rebre 20 citacions o més. La mare (T. Harmony) i la filla (T. Fernández) van ser més productives i més citades que el pare (A. Fernández Bouzas).
3.10 Mesures d'estima
La productivitat i la repercussió dels autors universitaris recipiendaris dels premis espanyols Príncep d'Astúries i Reina Sofia (vegeu els quadres 32 i 33) no va ser elevada: de mitjana van publicar entre 1,1 i 2,4 articles per any i els van citar entre 4,3 i 6,7 vegades per article. Per exemple, la recerca en el Web of Science en el període 1994–2007, sota el nom de Miledi, R., dóna resultats que no coincideixen amb els nostres: 101 articles i 1.496 citacions, cosa que es deu al fet que només en 22 articles citats apareix la UNAM en el camp d'adreça.
Altres autors com Rodríguez, L. F. van ser més productius i més citats, però els seus col·legues no els han reconegut. Si bé no ser citat no és motiu de vergonya, d'acord amb Garfield (1991), el fet de ser escassament productiu i citat crida l'atenció.
Quadre 32. Distribució d'articles i de citacions dels investigadors de la UNAM que van rebre el Premi Príncep d'Astúries
Investigador Data del premi Nre. d'art. Nre. de cit. Art./Cit. Bolívar Zapata F 1991 15 65 4.3 Miledi R 1999 10 62 6.2 Moshinsky M 1988 22 111 5.04
Quadre 33. Articles i citacions de l'investigador de la UNAM que va rebre el Premi Reina Sofia
Investigador Data del premi Nre. d'articles Nre. de cit. Art./Cit. Velázquez Arellano A 2000 9 61 6.7
3.11 Costos
Es va calcular una aproximació del cost dels articles publicats d'acord amb la mitjana anual dels salaris dels investigadors (9.567,40 €) més la suma de la mitjana anual dels estímuls vigents el 2005 (7.175,55 €), és a dir, un total de 16.742,95 €, tenint en compte que es va considerar la majoria del personal universitari en el programa d'estímuls per calcular el nombre total de publicacions i personal d'investigació per dependència universitària (vegeu el quadre 34).
Quadre 34. Cost dels articles citats d'acord amb el personal d'investigació adscrit per àrea
Àrees Investigadors Articles Cost de l'article (€) Arts i Humanitats 1.887 41 770 586 Ciències Socials 4.412 316 233 766 Ciències 5.613 9.546 9 844
4 Conclusions
D'acord amb les xifres oficials, la UNAM és la institució en què es duu a terme el 50 % de la investigació nacional i destaca en la formació de recursos humans i en la difusió de la cultura. Tanmateix, indicadors sobre l'acompliment científic eren una assignatura pendent, si bé els indicadors que s'han presentat tenen una limitació important: es van construir a partir dels productes de l'ISI Web of Knowledge que només indexa les revistes més centrals, cosa que va significar deixar de banda les revistes locals i regionals que, possiblement, publiquen recerques importants generades en els centres de recerca relacionats amb les Humanitats i les Ciències Socials. Es pot assenyalar que el Web of Knowledge reuneix les bases de dades que són referència obligada per mesurar l'esforç científic, però si es volguessin utilitzar recursos d'informació com ara Astrophysics Data System, Scopus o Google Scholar —que permeten de quantificar les citacions rebudes―, els nostres resultats podrien modificar-se.
La cultura de la meritocràcia vigent a Mèxic valora les citacions rebudes d'acord amb el Web of Knowledge i les revistes incloses en les bases de dades que agrupa. Per tant, estimem que malgrat els biaixos del recurs esmentat, els resultats s'inclinen als criteris d'avaluació de la ciència mexicana. D'aquesta manera, els resultats presentats poden servir per a la formulació de polítiques científiques universitàries.
Finalment, concloem que els resultats obtinguts en aquesta anàlisi serveixen per assenyalar la direcció en la qual es mou la investigació científica a la Universidad Nacional Autónoma de México. S'ofereix un diagnòstic de la investigació universitària, però, tanmateix, queda una assignatura pendent: utilitzar aquests resultats per elaborar d'un pla institucional d'investigació que doni la Universidad un autèntic lideratge en qüestions científiques.
5 Bibliografia
Cronin, B.; Licea de Arenas, J. (1989). "The geographic distribution of Mexican health sciences research". Scientometrics, 17, p. 39-48.
Garfield, E. (1987). "Reviewing review literature. Part 2. The place of reviews in the scientific literature". Current Contents, No. 19, p. 5-10.
Garfield, E. (1991). "To be an uncited scientist is no cause for shame". The Scientist, 5 (6), p. 12.
Harnad, S. (2007). "Open acces scientometrics and the UK Research Assessment Exercise". Annual Meeting of the International Society for Scientometrics and Informetrics 2007. <http://issi2007.cindoc.csic.es/>. [Consulta: 05/06/2007].
Lederberg, J. (1986). "Introduction". Annual Review of Computer Science, 1, p. v-ix.
Licea de Arenas, J.; Arenas, M.; Cabello, M.; Carmona, V.; Villegas, O. "Beyond external brain drain in mexican health sciences communication".
<http://www.icml9.org/program/track5/activity.php?lang=en&id=1>. [Consulta: 20/06/2007].Lipsky, P. E. (2007). "The lack of impact of the ‘impact factor’ in clinical medicine". Nature Clinical Practice Rheumatology, 3 (4) , p. 189.
Data de recepció: 01/04/2008. Data d'acceptació: 04/05/2008.
Notes
1 Web of Science Philadelphia: Thomson, Institute for Scientific Information. <http://go5.isiknowledge.com/portal.cgi>. [Consulta: 29/09/2006].
2 Journal Citation Reports (JCR). Philadelphia: Thomson, Institute for Scientific Information. <http://go5.isiknoledge.com/portal.cgi/?DestApp=JCR&Func=Frame>. [Consulta: 29/09/2006].
3 México. Asociación Nacional de Universidades e Instituciones de Educación Superior. México: ANUIES. <http://www.anuies.mx/r_anuies/index2.php>. [Consulta: 02/05/2006].
4 World University Rankings. Times Higher Education Supplement. October 28, 2005.
5 Informe General del Estado de la Ciencia y la Tecnología 2006. México: CONACYT, 2006.
6 Fundación Principe de Asturias. Science y Nature. <http://www.fundacionprincipedeasturias.org/esp/04/premiados/trayectorias/trayectoria827.html>. [Consulta: 02/08/2007].
7 Academic Ranking of World Universities 2006. <http://ed.sjtu.edu.cn/rank/2006/ARWU2006TOP500list.htm>. [Consulta: 07/03/2007].
