[Versión castellana] [English version]

Candela Ollé Castellà

Doctoranda de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

olle.candela@ub.edu


Mercè Porras

Col·laboradora de la revista BiD (Màrqueting i Difusió)

merceporras@ub.edu



Resum [Resumen] [Abstract]

Aquest any 2008 la revista BiD ha complert deu anys de vida i ja té vint-i-un números al carrer. Per celebrar l'aniversari hem preparat un article on s'analitza l'evolució de la publicació durant aquesta dècada. D'altra banda, hem aprofitat la incorporació del Consell Assessor en el darrer número perquè ens comentin els punts forts i els febles de la publicació.


1 Introducció

Per commemorar la publicació dels primers vint números de la revista hem volgut fer un repàs, tant de contingut com de difusió, de la feina feta durant la primera dècada de vida de la publicació. Altres capçaleres han fet revisions de la trajectòria per celebrar aniversaris, com per exemple Library Reseources & Technical Services (Connell, 2007). Connell fa una extensa revisió als cinquanta anys de vida de la revista. L'autora analitza un ampli ventall de variables, com la tipologia dels materials publicats, les matèries assignades a cada article, les citacions fetes i rebudes, l'autoria i el gènere.

A l'Estat espanyol trobem també revisions similars, com per exemple l'article de Pérez Alvarez-Ossorio (1997) que analitza globalment les temàtiques tractades per la Revista Española de Documentación Científica durant els primers 20 anys. L'estudi recull també la procedència institucional dels textos publicats, com també dels autors més productius. A Catalunya Ítem (Gascón, 2002) va fer un article dels sumaris dels 30 números on es recopilaven els índexs de matèries, d'autors, d'obres ressenyades, d'afiliacions dels autors i dels sumaris dels 30 números.

Quant a BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, no és la primera vegada que es publiquen textos sobre els propis continguts de la capçalera. Hi ha una breu ressenya de Rodríguez (2001), que descriu les seccions i les característiques generals de la publicació electrònica, i el text d'Abadal (2006), que fa un repàs més ampli de les seccions i característiques principals de la revista, tot just després del 8è aniversari.

Aquest article s'estructura en dos eixos centrals. En el primer oferim una mirada retrospectiva de l'evolució de BiD durant aquests deu anys: es repassen els continguts (seccions, temàtiques i llengües) i la difusió de la revista. En el segon donem la veu als experts de la disciplina que formen part del nou consell assessor, que ens comenta els punts forts i els febles de la publicació, per poder millorar-la.


2 Una mirada retrospectiva

Des del naixement de BiD, el juny de 1998, fins a l'actualitat ha transcorregut una dècada de canvis en la disciplina de biblioteconomia i documentació que es veuen, en part, reflectits en les temàtiques dels textos publicats durant els deu anys. Aquest article vol repassar l'evolució de la revista a tots els nivells.


2.1 BiD: una revista purament digital

La revista va néixer com a instrument de divulgació actiu de l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer i ha esdevingut una publicació consolidada dins del seu àmbit. Des dels orígens, la publicació ha intentat ser pionera en diferents aspectes. Per exemple, va ser una de les primeres revistes de la disciplina que va néixer en versió digital, sense el suport paper. També ha volgut ser un camp d'experimentació de les tecnologies de la informació i s'hi ha fet un ús exhaustiu de les metadades Dublin Core.

Des de l'inici, BiD té una periodicitat semestral, amb un número al juny i un altre al desembre. La publicació utilitza com a llengua majoritària dels textos el català, tot i que cada vegada més incorpora textos multilingües, ja sigui amb la versió castellana o l'anglesa.

La imatge següent és una impressió de pantalla de la primera capçalera de la revista, que va sortir el juny de 1998.


Capçalera del primer número de BiD

Figura 1. Capçalera del primer número de BiD


El 2004 es va apostar per canviar el disseny i es va introduir una capçalera renovada que s'ha mantingut fins a l'actualitat. Es va suprimir el sumari lateral de l'esquerra, que va passar a situar-se sota el títol, i es van fer petites modificacions a la tipografia dels textos. La imatge següent mostra la nova capçalera de la revista amb el canvi de disseny.


Barra de navegació superior amb el nou disseny

Figura 2. Barra de navegació superior amb el nou disseny


Com es pot observar, la nova barra de navegació horitzontal inclou set opcions: "inici", "presentació", "altres números", "instruccions per als autors", "indexada", "subscripció" i "cerca". La secció de "presentació", com indica el nom, introdueix la revista als lectors i, des del número 20, informa de la composició del Consell Assessor. "Altres números" equivaldria a l'hemeroteca de la revista, on es poden consultar de manera íntegra i gratuïta tots els exemplars ordenats cronològicament. "Instruccions per als autors" explica amb detall com s'han de presentar els textos (extensió, tipografia, formats de les imatges, format de les citacions i notes a peu de pàgina, etc.). "Indexada" conté un llistat, amb els enllaços respectius, a totes les bases de dades que indexen la revista. "Subscripció" inclou un formulari que permet donar-se d'alta per rebre la revista o apuntar-se a la sindicació de continguts segons la definició de les matèries d'interès. Finalment, "cerca" és l'apartat on l'usuari pot buscar els articles per mitjà del portal Temaria <http://www.temaria.net> ja sigui per cerca simple o avançada.

BiD ofereix als lectors diferents serveis de valor afegit, com ara la consulta del resum dels articles en castellà i anglès. A més, alguns articles es poden traduir automàticament al castellà mitjançant interNOSTRUM <http://www.internostrum.com>. Altres opcions permeten imprimir en PDF, recomanar el text per correu electrònic, veure la nota bibliogràfica o citació recomanada, consultar les estadístiques d'ús detallades (data, hora, organització i dominis) i veure les metadades assignades a cadascun dels textos. La figura següent recull una mostra dels serveis de valor afegit, encerclats en vermell.


Serveis de valor afegit en un article

Figura 3. Serveis de valor afegit en un article


2.2 Els continguts: seccions, temes i llengües

Des dels dos últims números, els continguts s'organitzen en cinc seccions: "Tribuna", "Articles", "Experiències", "Textos normatius" i "Recursos". Però des de l'inici en podíem trobar sis. La "Tribuna" acostuma a obrir el número amb un tema d'actualitat a càrrec d'algun expert; "Articles" inclou els textos de qualsevol de les branques de la disciplina que han superat l'avaluació dels revisors; "Experiències" recull iniciatives, projectes determinats i punts de vista concrets orientats a l'exercici de la professió; "Textos normatius" conté traduccions de normes, directrius, i principis, i finalment a "Ressenyes" es fa una valoració de recursos web i aplicacions informàtiques. Fins a la reorganització recent de la revista, s'hi incloïa un sisè apartat, "Informació d'activitats", dedicat al resum de congressos, conferències i seminaris, als quals havia assistit algun professor o alumne.

L'evolució de BiD i de les seccions respectives es deu a la transformació de la publicació. Si a l'inici tenia una voluntat de difondre les activitats i les experiències del professorat de la Facultat, al llarg dels anys la cobertura s'ha transformat i internacionalitzat. Per aquesta raó la temàtica dels textos inicials es basava en aspectes de docència, informes d'activitats, memòries, directius i congressos, la majoria dels quals estaven escrits pel professorat del centre. Superada l'etapa de naixement de la revista, durant el període de creixement es van incorporar altres autors, tots de la disciplina o estretament relacionats, però de procedències diferents. Aquesta obertura va comportar la publicació de temàtiques més diversificades. Actualment amb la incorporació en el darrer número del Consell Assessor, format per especialistes d'arreu tant nacionals com internacionals, es vol donar més qualitat i revisió experta i externa dels materials publicats.

En el repàs als 20 números hem considerat oportú analitzar la producció global de BiD, i també revisar detalladament seccions com "Articles", "Experiències" i "Informació d'activitats", ja que són les que reben un gruix més rellevant de documents. En el gràfic següent, mostrem el nombre total de textos publicats en cadascuna de les seccions de BiD al llarg dels deu anys.

Per crear el gràfic hem recollit dades, exemplar a exemplar, de cadascun dels textos de les sis seccions de la revista. Tal com es pot apreciar, "Informació d'activitats" (verd) i "Articles" (granat) són les dues seccions que acumulen un major nombre de textos. És interessant observar el creixement continuat dels articles, que es troba en un dels punts més alts els dos últims números (19 i 20). També s'hi pot apreciar que en els números 19 i 20 s'han produït lleugeres modificacions en les seccions.


Distribució de textos per número i secció

Figura 4. Distribució de textos per número i secció


Per completar la figura i tenir xifres totals de cadascuna de les seccions al llarg dels deu anys hem elaborat la taula següent, que és una suma dels textos totals per secció. El baix nombre de textos de la secció "Presentació" i de "Recursos" és a causa de la presència fugaç de la primera, i de la novetat de la segona.1 Les dades permeten deduir quines seccions tenen més pes, tot i que no significa que tinguin més demanada dels lectors. Per exemple, la secció "Informació d'activitats" lidera la taula, a causa de la gran activitat del professorat.


SeccionsTotal
Presentació
3
Tribuna
20
Articles
102
Textos normatius
20
Experiències
64
Informació d'activitats
103
Ressenyes
32
Recursos
4

Taula 1. Nombre d'articles publicats per secció


A partir d'aquestes dades generals, hem posat atenció a les seccions amb més volum de contingut: "Articles", "Experiències" i "Informació d'activitats". En el gràfic següent podem observar que els textos d'"Informació d'activitats" tenen uns punts màxims en els números 7, 9 i 15, com també "Articles" fa el mateix en el 13, 15, 19 i 20. Pel que fa a "Experiències", mantenen una constància, a excepció del número 18 que sobresurt per damunt la mitjana, tot i que acostuma a ser força inferior a les altres dues seccions.


Nombre d'articles publicats a les seccions Articles, Experiències i Informacions d'activitats

Figura 5. Nombre d'articles publicats a les seccions "Articles", "Experiències" i "Informacions d'activitats"


Després de revisar dades de cadascuna de les seccions, hem considerat adient analitzar les temàtiques específiques de cadascuna. Per elaborar la taula següent hem aprofitat el portal Temaria (que incorpora BiD des de l'inici) per cercar quines són les matèries majoritàries a BiD. Com que un article pot estar classificat en més d'una categoria, els totals de les taules 1 i 2 no coincideixen.

El portal Temaria <http://www.temaria.net> empra 12 categories temàtiques per classificar els continguts. Tot i que com acabem de comentar hi ha textos que tenen assignada més d'una categoria, les xifres mostren un cert desequilibri o predilecció per unes temàtiques en detriment d'unes altres. Museologia i Llenguatges i lingüística són les menys representades, seguides de Societat de la informació i Estudis mètrics de la informació. Arxivística, tot i ser una branca rellevant de la disciplina, recull pocs textos també. El Procés documental es troba en un terme mitjà; la segueixen amb força distància Ciències i tècniques auxiliars, Professionals de la informació i usuaris, Fonts d'informació i Biblioteconomia. Lideren amb més d'un centenar de textos Tecnologies de la informació i les comunicacions, seguida d'Unitats d'informació.


Temàtiques dels contingutsTotal
Arxivística
20
Biblioteconomia
89
Ciències i tècniques auxiliars
67
Estudis mètrics de la informació
19
Fonts d'informació
71
Llenguatges i lingüística
8
Museologia
5
Procés documental
42
Professionals de la informació i usuaris
70
Societat de la informació
16
Tecnologies de la informació i les comunicacions
121
Unitats d'informació
104

Taula 2. Nombre d'articles per matèria


Un altre dels elements analitzats ha estat la llengua escollida per publicar l'article i també quantificar quants textos estan escrits en més d'una llengua. En moltes ocasions publicar el mateix text en diferents llengües suposa una inversió important de temps o coneixements de llengües. Per suplir aquestes possibles mancances i aconseguir una àmplia difusió dels continguts, els articles tenen el resum en anglès, i a més interNOSTRUM ofereix la traducció automàtica d'alguns textos.

El gràfic mostra un predomini del català i un baix nombre de textos en anglès. Predominen els continguts bilingües en català-castellà, tot i que darrerament s'hi afegeix la versió anglesa. A més, hi ha més usuaris de la versió en castellà dels articles que la tenen disponible, que de la versió en català; en canvi, les consultes als articles de llengua anglesa són inferiors a la versió catalana.

Fins ara hi ha 86 textos multilingües. En la figura 6 es mostren els percentatges segons la llengua de l'article, on s'aprecia un clar domini de la llengua catalana, tot i que la tendència de BiD és incorporar segones i terceres llengües per ampliar-ne la difusió dels continguts.


Llengua dels articles

Figura 6. Llengua dels articles


2.3 Els lectors: difusió de la revista

Fins aquí hem fet una repàs de la productivitat dels deu primers anys, però quedaria coix si no el complementem amb xifres de difusió de la revista que han analitzat les dades estadístiques web dels darrers tres anys de la revista (disponibles des d'abril de 2006 i explotades fins al 30 d'octubre de 2008). La taula següent recull mes a mes, les dades del 2006, 2007 i 2008. Tal com mostren les xifres augmenta el nombre de visites mensualment i any rere any.


Mes200620072008
(fins al 30 d'octubre)
Gener
n. a.
2.311
2.184
Febrer
n. a.
1.077
1.788
Març
n. a.
1.770
2.327
Abril
1.377
1.634
2.746
Maig
1.081
2.050
2.727
Juny
788
1.604
2.967
Juliol
2.008
1.989
2.159
Agost
604
1.201
1.705
Setembre
668
1.584
2.760
Octubre
916
2.050
3.391
Novembre
905
2.097
n. a.
Desembre
629
2.135
n. a.
TOTAL
8.976
21.502
24.754

Taula 3. Visites per mes


Hem transformat les mateixes dades de la taula 3 en un gràfic on es pot apreciar, amb un cop d'ull, la tendència a l'alça des del 2006. Malauradament no es poden visualitzar els tres anys complets, perquè segurament podríem detectar els dos pics de màxima difusió els mesos de juny-juliol i desembre-gener, coincidint amb la sortida dels dos números anuals.


Evolució en el nombre de visites

Figura 7. Evolució en el nombre de visites


La propera figura permet apreciar l'evolució del nombre de consultes des del número 14 de la revista fins al 20. Les dades estadístiques s'ha extret del mateix BiD que proporciona, número a número, i article a article les descàrregues efectuades. Cal recordar que en aquestes xifres de consulta també s'hi inclouen les descàrregues que efectuen els rastrejadors dels motors de cerca. En el gràfic es pot veure una davallada del nombre de descàrregues, però s'ha de tenir en compte que el darrer número només fa sis mesos que es pot consultar. D'altra banda, el número 15 té el pic més elevat de descàrregues (vegeu la taula 4).


Evolució del nombre de consultes dels números 14 al 20

Figura 8. Evolució del nombre de consultes dels números 14 al 20


La taula 4 recull els deu articles més consultats. Les dades totals de descàrregues de cada article han tingut en compte les versions en altres llengües, és a dir, s'ha sumat el total d'idiomes. Els números de BiD 14, 15 i 16 són els que recullen, de moment, articles amb més visites. Es pot apreciar un gran salt de l'article més consultat al segon, i d'aquest al desè hi ha un nombre de descàrregues més gradual.


Núm. de revistaEls deu articles més consultatsDescàr. totals
15
Bitàcoles i sindicació de continguts: dues eines per difondre informació
40.458
17
Cinquanta idees per sorprendre des de la biblioteca pública
11.089
16
Anàlisi comparativa d'editors de mapes conceptuals d'ús lliure
8.521
14
Informe de les 9as Jornadas Españolas de Documentación, FESABID 2005 (Madrid, 14 i 15 d'abril de 2005)
6.140
19
L'ús de la norma de qualitat ISO 9001 a les biblioteques d'institucions d'educació superior
4.949
17
Passat, present i futur del Web 2.0 en serveis d'informació digital
4.692
16
Els estudis de Biblioteconomia i Documentació als països de l'espai europeu d'educació superior
4.365
16
Esporgar: per què, com i quan
4.179
15
Aproximació al moviment "open access"
3.870
14
La biblioteca pública com a servei: on som i què ens falta
3.783

Taula 4. Articles amb més visites


És interessant tenir altres dades complementàries al nombre de visites, com per exemple les pàgines vistes per sessió. L'usuari de BiD veu gairebé dues pàgines per visita amb una durada que va d'un minut i mig a dos minuts. Evidentment amb aquest període de temps és impossible llegir un article, però segurament és temps suficient per enviar-lo a imprimir o bé guardar-lo en PDF.


 200620072008
(fins al 30 d'octubre)
Mitjana de pàgines vistes per visita
1,94
1,84
1,71
Temps mitjà per visita (min.)
2:04:00
1:55:00
1:35:00

Taula 5. Mitjana de pàgines vistes i temps mitjà per visita


Cal destacar que les dades de la taula 5 són esbiaixades a causa del gran nombre d'usuaris esporàdics que arriben accidentalment al lloc web de BiD i que rebaixen el temps mitjà per visita amb la visita esporàdica (entre 0 i 10 segons), tal com es detalla en la taula 6. Podem observar que els tres anys analitzats el percentatge més elevat forma part de la franja temporal de 0 a 10 segons per visita. Des de l'Àrea de Màrqueting i Difusió de la revista BiD es considera necessari millorar el nombre de visites de qualitat (usuaris que estan més d'un minut al lloc web), ja que més d'un 80 % dels usuaris hi estan un màxim de 30 segons.


 
2006
2007
2008
(fins al 30 d'octubre)
Visites%Visites%Visites%
De 0 a 10 segons
6.507
72,50 %
16.239
75,50 %
20.029
80,91 %
D'11 a 30 segons
308
3,40 %
663
3 %
606
2,45 %
De 31 a 60 segons
286
3,20 %
612
2,80 %
600
2,42 %
D'1 a 3 minuts
603
6,70 %
1.303
6 %
1.244
5,03 %
De 4 a 10 minuts
683
7,60 %
1.437
6,70 %
1.299
5,25 %
D'11 a 30 minuts
503
5,60 %
1.058
4,90 %
937
3,79 %
Més de 30 minuts
86
1 %
190
0,9 %
205
0,83 %
TOTAL
8.976
 
21.502
 
24.754
 

Taula 6. Durada de les visites


Quant a la procedència dels lectors, encapçala la taula l'Estat espanyol, i en segona i tercera posicions hi ha Mèxic i els Estats Units (en ordre invers segons dades de 2006 i 2007). Hi ha una gran distància del percentatge de visites provinents d'Espanya (al voltant d'un 70 % el 2006 i 2007 i 60 % el 2008) respecte a les del segon país que acumula només un 5,6 per cent el 2008. Els països que aporten més visites són majoritàriament llatinoamericans.


200620072008
País
Visites
%
País
Visites
%
País
Visites
%
Espanya
6.771
(75,4 %)
Espanya
15.520
(72,2 %)
Espanya
15.005
(60,6 %)
EUA
334
(3,7 %)
EUA
946
(4,4 %)
EUA
1.378
(5,6 %)
Mèxic
254
(2,8 %)
Mèxic
773
(3,6 %)
Mèxic
1.045
(4,2 %)
Argentina
225
(2,5 %)
Argentina
449
(2,1 %)
Veneçuela
913
(3,7 %)
Xile
146
(1,6 %)
Xile
398
(1,9 %)
Colòmbia
877
(3,5 %)
Colòmbia
117
(1,3 %)
Veneçuela
343
(1,6 %)
Argentina
759
(3,1 %)
Perú
83
(0,9 %)
Colòmbia
322
(1,5 %)
Perú
560
(2,3 %)
Veneçuela
82
(0,9 %)
Alemanya
243
(1,1 %)
Alemanya
494
(2,0 %)
Alemanya
61
(0,7 %)
Irlanda
179
(0,8 %)
França
298
(1,2 %)
Nicaragua
61
(0,7 %)
França
177
(0,8 %)
Nicaragua
219
(0,9 %)
Brasil
56
(0,6 %)
Nicaragua
174
(0,8 %)
Irlanda
218
(0,9 %)
Itàlia
56
(0,6 %)
Perú
157
(0,7 %)
Regne Unit
173
(0,7 %)
França
49
(0,5 %)
Brasil
113
(0,5 %)
Xile
152
(0,6 %)
Irlanda
49
(0,4 %)
Itàlia
103
(0,5 %)
Canadà
149
(0,6 %)
Portugal
40
(0,4 %)
Filipines
99
(0,5 %)
Equador
149
(0,6 %)
Guatemala
39
(0,4 %)
Regne Unit
93
(0,4 %)
Índia
142
(0,6 %)
Regne Unit
39
(0,4 %)
Portugal
91
(0,4 %)
República Txeca
141
(0,6 %)
Filipines
35
(0,4 %)
Equador
91
(0,4 %)
Cuba
127
(0,5 %)
Costa Rica
35
(0,4 %)
Cuba
80
(0,4 %)
Brasil
126
(0,5 %)

Taula 7. Procedència geogràfica de les visites


3 La veu dels experts

Hem volgut aprofitar dos aspectes convergents, la publicació del 20è número i la incorporació a la revista del Consell Assessor, per concloure l'article i fer balanç de la trajectòria. Ens hem posat en contacte amb cadascuna de les persones que integren el Consell per demanar-los quins són els aspectes que valoren més de la revista i què consideren que li manca. Els paràgrafs següents són el resultat de les percepcions.

Alguns dels membres del Consell han destacat que BiD té un bon posicionament i una bona difusió tant a Catalunya com a l’Estat espanyol. A tall d’exemple, l’índex d’impacte segons in-recs2 del 2007 és 0.177, xifra que situa la revista en cinquena posició, per sota de Cybermetrics: International Journal of Scientometrics, Informetrics and Bibliometrics, El Profesional de la Información, Revista Española de Documentación Científica i Anales de Documentación. Aquest descens de dues posicions respecte el 2006 és degut, segurament, que BiD ha entrat a formar part de la llista de revistes font, a les quals els compten les citacions. Per altra banda, també es valora positivament la qualitat i la confiança, és a dir, el fet que la revista és publicada per professionals especialitats en els seus àmbits i amb reconeixement contrastat.

Es valora com un punt fort el disseny i la tipografia, que permet llegir i consultar la revista amb facilitat. Estretament lligat amb el disseny gràfic hi ha l'organització de les seccions i dels continguts que mantenen un equilibri. La secció "Textos normatius" no és habitual en les altres publicacions de la disciplina, i per aquesta raó també es percep com un element avantatjós. Pel que fa a la periodicitat semestral és considerada correcta. Els articles són de qualitat i nous, tot i que algunes veus creuen que estan molt centrats en l'Administració pública. La proximitat temàtica i geogràfica fa que sigui una revista de referència en l'àmbit professional.

BiD va ser de les primeres publicacions a tenir la llicència Creative Commons i des del naixement ha estat d'accés obert.

Fins aquí hem recopilat els elements positius o avantatjosos. Per altra banda, hi ha un seguit d’aspectes que segons alguns membres del Consell Assessor són punts febles o reptes de la revista, i per tant, es podrien millorar o implementar. Els hem agrupat en 20 punts. El primer bloc són elements relacionats amb el contingut; el segon, del punt 10 al 20 fan referència a aspectes de consulta i difusió.

  1. Vertebrar la revista en un tema central, això donaria més cohesió a cada número i la milloraria. Potser en aquest nou enfocament es podria intentar que hi hagués sempre un article que se centrés en la realitat catalana.
  2. Introduir textos adreçats al gruix de professionals amb una formació i afició humanística.
  3. Més relació amb altres disciplines, com per exemple la psicologia, estadística, lingüística i no només la informàtica.
  4. Introduir un apartat relacionat amb l’activitat investigadora de les facultats de biblioteconomia i documentació. Podria ser un espai per a presentar o fer ressenyes de tesis, dels grups de recerca, etc. i així donar-los a conèixer a la comunitat tant acadèmica com professional.
  5. Obrir els continguts cap a noves fronteres de la professió, tot i que en certa mesura ja ho fa.
  6. Modernitzar els camps temàtics de cerca, ja que han quedat desfasats.
  7. Hi ha manca d’articles innovadors que qüestionin què s’està fent i com.
  8. Posar més èmfasi en articles acadèmics que analitzin la realitat del nostre entorn més immediat.
  9. Aconseguir més interacció entre lectors, autors, responsables editorials, etc.

Els següents reptes, tal i com hem anunciat en l’anterior paràgraf, són qüestions vinculades a la consulta i difusió.

  1. Millorar l’accessibilitat i la usabilitat del web: la navegació entre articles i per la revista no és tant àgil com podria ser.
  2. Es podrien completar les metadades de l’encapçalament.
  3. Introduir el DOI (digital object identifier) <http://www.doi.org/>
  4. Crear el format paper de la revista, ja que considera que d’aquesta manera s’incrementaria la difusió i la presència als prestatges de les biblioteques.
  5. Intentar formar part de ISI Web of Knowledge.
  6. Crear un auto-arxiu automàtic al e-LIS dels articles.
  7. Assolir espais de major projecció, difusió i reconeixement.
  8. Publicació de tots els continguts en anglès.
  9. Explorar quines eines del web 2.0 portarien valor afegit i mirar d’implementar-les.
  10. Incorporar un apartat d’eines i tecnologies, similar a les novetats editorials de les revistes en paper, per proporcionar suport a la gestió i desenvolupament de les biblioteques i serveis d’informació.
  11. Millorar el sistema de subscripció i la llista de distribució per tal de comunicar novetats als usuaris de la revista.

Fins aquí hem repassat la dècada de vida de BiD amb una mirada retrospectiva a diferents aspectes de la publicació. Per acabar, només felicitar-los per l'aniversari i animar-los a penjar al web 20 números més, com a mínim.


Bibliografia

Abadal, Ernest; Estivill, Assumpció (2006). "BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació". Tk. núm. 18.

Connell, Tschera Harkness (2007). "A look at fifty years of Library Resources&Technical Services". Library Resources&Technical Services, vol. 51 (4), 237-249.

Gascón, Jesús (2002). "Índexs d'Ítem, del número 1 al 30: matèries, autors, obres ressenyades i afiliacions dels autors. Recull de sumaris dels 30 números". Ítem, vol. 30, p.125-211.

Pérez Alvarez-Ossorio, José Ramón (1997). "Cobertura temática y procedencia institucional de los artículos publicados en la Revista Española de Documentación Científica en sus veinte años de existencia". Revista Española de Documentación Científica, vol. 20 (3), p. 290-298.

Rodríguez Parada, Concepción (2001). "BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació". El profesional de la información, vol. 10, n.º 7-8.


Data de recepció: 25/09/2008. Data d'acceptació: 04/11/2008.




Notes

1 La taula 1 es comptabilitza tenint en compte les seccions de la revista, malgrat que no s'avalua què contenen. Per tant, els resultats s'han de valorar amb una certa relativitat.

2 Índex d'impacte de les revistes espanyoles de ciències socials. <http://ec3.ugr.es/in-recs/>.