Com enllacen les entitats no lucratives catalanes a Internet? Motivacions d'enllaços web en comunitats no acadèmiques

David Sánchez Crujeiras

DEA en Informació i Documentació en l'Era Digital
Universitat de Barcelona

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectiu: Analitzar les motivacions dels enllaços web en entitats no lucratives catalanes per tal de determinar la influència de certs factors sobre els comportaments d'enllaç i així millorar la comprensió de la xarxa col·laborativa particular.

Metodologia: S’utilitzen tècniques estadístiques sobre els enllaços web així com tècniques d'anàlisi de xarxes d'enllaços (AXE) a una mostra de 34 entitats no lucratives catalanes d'àmbit català. El programari emprat per a l'extracció d'enllaços ha estat SocSciBot. També ens hem basat també en els programes Excel, per al càlcul i l'obtenció de percentatges, i Pajek, com a eina de suport en la visualització de la xarxa obtinguda dels enllaços entre les seus de la mostra.

Resultats: Tot i que cal recordar l'abast limitat d'aquest estudi, s'ha pogut corroborar que l'afiliació temàtica és un dels factors determinants per entendre els comportaments d'enllaços dins d'aquest àmbit; també s’ha observat com les entitats cíviques exhibeixen una major tendència a relacionar-se amb el sector associatiu de base i de caràcter més local. Quant a l'estructura social de la xarxa obtinguda a partir de la mostra, no sembla erroni determinar una certa importància de la semblança temàtica com a clau a les xarxes d'enllaços sorgides.

1 Introducció

Les propietats estructurals del web, distribuït i interconnectat mitjançant enllaços web o hiperenllaços, han permès l'ús de la teoria de grafs¹ com a marc per entendre'l. Els enllaços web es caracteritzen per dirigir la navegació des d'una determinada pàgina cap a una altra, bé sigui interna o externa al mateix lloc web; són l'element bàsic per a l'estructura comunicacional i, en no ser aleatòriament creats, comporten un factor humà implícit amb diferents possibilitats d'explotació.

Aquest estudi s'apropa al caràcter complex i multidimensional dels enllaços web i l'ús com a suport metodològic. La qüestió de com interpretar els enllaços és particularment important dins de les recerques de naturalesa social, és a dir, les que tracten de transcendir el mer recompte numèric en cerca de l'extracció d'un altre tipus d'informació més complexa. En aquest context, la problemàtica esmentada es presenta així com una qüestió oberta i inconclusa (Thelwall, 2005). Així s'ha de prestar atenció als estudis quantitatius que tracten d'inferir importància, impacte o visibilitat sobre recursos electrònics, on resulta cada vegada més necessària la validació qualitativa de les dades obtingudes. Davant de tot això, es tractaria de donar suport a l'aparició de marcs operatius que aclareixin el procés de creació d'enllaços i les motivacions subjacents segons les diferents particularitats o contextos en què es creen.

Entre les consideracions de partida, en primer lloc s'ha de ressaltar la idea de l'existència d'àmbits o "esferes web" (Foot i Schneider, 2002) específiques, enteses com els espais comunicatius virtuals modelats i diferenciats pel que fa a les característiques particulars dels productors de continguts. S'han de considerar les observacions obtingudes dins d'una esfera de col·laboració virtual específica, en aquest cas el de les entitats no lucratives catalanes, com a complementàries per a la resta d'esferes web. D'aquesta manera, no s'ha de prendre com a independent de les altres, tal com Scharnhorst i Wouters (2006) exposen respecte de l'esfera web acadèmica. Cada consideració particular ajuda a entendre millor la problemàtica global.

Metodològicament, el caràcter interdisciplinari adoptat fa que aquest estudi pugui inscriure's dins dels estudis webmètrics, en ser un estudi quantitatiu desenvolupat sobre tècniques de mineria de dades web a partir d'enllaços web. Així, a més d'endinsar-se en aspectes relacioants amb la recollida i validació de dades procedents dels enllaços, aborda una via de recerca, la relacionada amb les motivacions en la creació d'enllaços, particularment emergent dins d'aquest context. No en va, i com Chu (2005) assenyala, el procés d'explicar per què són creats els enllaços només acaba de començar.

La perspectiva comunicacional és necessària, tant per entrar de ple en el camp de la comunicació mediada per ordinador (CMO) com per la utilització de tècniques d'anàlisi de xarxes d'enllaços (AXE) per representar les estructures comunicatives web. Aquesta identificació de patrons d'enllaç i indicadors relacionals s'utilitza per inferir així qüestions quant a la naturalesa de les relacions virtuals. Igualment, no s'ha d'oblidar l'enfocament sociològic i fins i tot polític que en aquest estudi hi ha, tant pel context de l'aplicació de les tècniques esmentades derivades de l'estudi de xarxes socials com pel mateix objecte d'estudi: el de les entitats no lucratives i l'associacionisme a Internet. El potencial comunicatiu particular i de difusió d'idees d'aquest entorn per a grups d'acció política en general sembla que és clar. Tant partits polítics com grups d'acció social en general es comuniquen i realimenten el seu missatge amb altres grups d'interessos similars, cosa que n'ha fet un focus d'estudi freqüentment abordat des dels enfocaments esmentats.

En aquest cas, observarem els patrons d'enllaços i atributs estructurals com a primer pas per aclarir les motivacions subjacents en la creació d'enllaços dins d'aquest àmbit o esfera web. Per a això, s'ha sistematitzat una mostra reduïda de seus web pertanyents a entitats del "tercer sector",² mostra limitada tant en nombre (34 entitats), com en cobertura geogràfica (àmbit català), però s'ha procurat reflectir mínimament l'heterogeneïtat formal que hi ha en aquest tipus d'entitats. La categorització partint de diferents nivells s'utilitzarà per valorar la importància específica de cada una de les característiques esmentades dins de la xarxa d'enllaços resultant i concretar quines condicions particulars influeixen en els comportaments d'enllaç d'aquest tipus d'entitats. Resultarà interessant d'inferir fins a quin punt la noció col·laboració és present i extreure pistes sobre quin tipus de relacions exhibeixen aquest tipus de xarxes (de col·laboració, dependència econòmica, provisió d'informació, etc.). Tanmateix, totes aquestes consideracions serviran simplement com a referència per al desenvolupament futur de taxonomies de motivacions en la creació d'enllaços dins del marc específic o àmbit web proposat.

2 Xarxes d'enllaços web i col·laboració virtual: marc teòric

Com ocorre amb les xarxes socials o amb les xarxes biològiques, entre d'altres, el web respon al model de xarxa d'escala lliure, és a dir, és una xarxa distribuïda de manera aleatòria i amb una baixa connexió dels nodes en global però amb l'existència d'alguns de molt més connectats que la resta. Sobre això, Albert, Jeong i Barábasi (1999) van aconseguir determinar que la xarxa es podia recórrer en 19 passos entre qualsevol dels documents aleatoris, la qual cosa demostrava l'existència del fenomen conegut com a món petit o small word (Milgram, 1967). Aquest fenomen es manifesta quan la separació entre dos elements aleatòriament situats dins d'una xarxa sempre és petita, independentment de la posició i la mida que la xarxa esmentada tingui, la qual cosa resulta valuosa en termes de connectivitat i potencial d'exploració topològica.

Dins de la ciència de la informació i la computació, l'aprofitament de les característiques esmentades ha tingut en la recuperació de la informació web un dels camps d'acció més reeixits, gràcies al desenvolupament d'algoritmes com el Pagerank (Brin; Page, 1998) o HITS (Kleinberg, 1998). La rellevància dels documents recuperats hi residiria fonamentalment sobre com i en quina quantitat resulten enllaçats. Així, l'algoritme HITS ha determinat la importància de factors com la semblança de continguts o de temàtica en les relacions entre enllaços, a més de l'existència de pàgines autoritats o pont.

La inferència de qualitat sobre el fet de rebre enllaços ha estat també un aspecte clau per al desenvolupament de la webmetria, definida per Björneborn (2004) com l'estudi, partint de tècniques informètriques i bibliomètriques, dels aspectes quantitatius referents a la construcció i l'ús de recursos informatius, estructures i tecnologies en el web. Els estudis webmètrics parteixen de la utilització dels enllaços com si fossin referències bibliogràfiques quan són sortints (outlinks), o bé com a citacions quan són entrants (inlinks). Aquesta analogia ha portat que els enllaços entrants s'anomenessin sitations (Rosseau, 1997) i així s'han pogut adaptar aviat indicadors i mesures d'impacte sobre els enllaços rebuts per articles i revistes electròniques (Rodríguez Gairín, 1997; Ingwersen, 1998). Tanmateix, l'equivalència esmentada i els estudis a partir d'aquesta s'han revelat problemàtics, tant tècnicament (Bar-Ilán, 1999), com pel fet que el procés de creació d'un enllaç web, fins i tot dins del terreny acadèmic (Egghe, 2000), és molt més complex i multidimensional. La recerca d'una "teoria de la citació" (Merton, 1985; Leydesdorff, 1998) dins dels estudis webmètrics és complicada ateses les diferències entre citacions i enllaços. En aquest context, la recerca de certa validació de les raons que motiven la creació d'enllaços dins dels estudis webmètrics de naturalesa quantitativa s'ha constituït com una via de recerca emergent (Thelwall, 2003, Kim, 2000).

Particularment, la comunicació científica formal i informal té a les xarxes existents en el web un àmbit d'estudi especialment prometedor atesa la prèvia utilització d'indicadors relacionals i grafs dins dels estudis de sociologia de la ciència. El mapatge de dominis científics, desenvolupat tradicionalment per la cienciometria a partir de cocitacions, ha tingut la correspondència en els coenllaços com a via per representar l'estructura intel·lectual del web (Larson, 1996). Factors com l'adaptació creixent de revistes tradicionals al format digital, la immediatesa i facilitat en la publicació esborranys, e-print o qualsevol altre tipus de material acadèmic fora dels circuits tradicionals, han corroborat el potencial esmentat per a l'anàlisi de la comunicació científica informal (Davenport, Cronin, 2000; Cronin, 2001; Borgman, Furner, 2002), i el volum de treballs que dins de la disciplina s'enfoquen avui en el web ha estat molt elevat.

Tanmateix, ha estat necessari afrontar certes dificultats a l'hora de caracteritzar les xarxes web acadèmiques. Una de les primeres vindria donada per la coexistència de diferents nivells d'anàlisi de la producció acadèmica (països, universitats, departaments o investigadors). A més, els continguts acadèmics en web, més heterogenis i amb abundants formats rics (.pdf, .ppt), tampoc no s'han revelat com una comunitat tancada. Molt freqüentment les seus web acadèmiques es relacionen amb altres seus de caràcter polític, cultural o de qualsevol altre tipus, i deixen oberta la porta a estudis que poden explotar aquest tipus d'informació. La integració de condicionaments culturals en l'ús específic de la tecnologia és propugnada d'aquesta manera per l'etnologia virtual (Hine, 2004), que permet un marc teòric vàlid per comprendre més les xarxes o comunitats virtuals. En qualsevol cas, i malgrat les actituds que intenten relativitzar en part les consideracions esmentades (Park, 2003), no és casual que hagin començat a sorgir aproximacions teòriques (Scharnhorst, Wouters, 2006) que defensen una reflexió sobre el tipus d'indicadors utilitzats en l'avaluació dels espais acadèmics i aproximacions més "holístiques" que integrin les estructures socials i cognitives de cada disciplina particular.

Des d'una perspectiva eminent comunicativa, l'AXE o Hyperlink Network Analysis (HNA) sorgeix de considerar les possibilitats d'aplicació de tècniques procedents de l'anàlisi de xarxes socials als processos de comunicació mediada per ordinador a Internet i en el web en particular (Jackson, 1997; Garton et. al, 1997). Aquest tipus d'anàlisi es basa, doncs, en l'element humà que la creació d'enllaços té, i n'assumeix la significació en relació amb les eleccions comunicatives i finalitats dels propietaris de les seus web. L'AXE es vincula directament amb la webmetria des del punt de vista metodològic, en compartir problemàtiques com les derivades del procés de recollida de dades. L'obtenció d'indicadors com la centralitat, centralització i proximitat partint d'atributs relacionals s'utilitza per extreure inferències sociocomunicacionals com també, d'alguna manera, reconèixer el tipus d'interaccions que el món real (offline) reconstrueix en l'entorn web (online).

Dins d'aquest marc metodològic i entrant de ple en la qüestió quant als factors associats a la creació d'enllaços, la recerca de factors s'ha emmarcat entorn de dos terrenys: el derivat dels atributs online d'acord amb els continguts o serveis, i el referent a les característiques offline dels productors particulars d'aquests continguts. La taula 1, presa de Park i Thelwall (2008), serveix a la perfecció per donar-ne una panoràmica general. Ateses les característiques i variables sistematitzades en aquest estudi pilot, s'atendran en aquest cas els factors relacionats amb les característiques offline.

Context Variable relacionada Focus de recerca Estudis

Continguts o serveis web Qualitat Col·leccions de seus web variades Terveen, Hill (1998)

Credibilitat Seus web comercials Park et al. (2002)

Protecció de la privacitat Seus web comercials Palmer et al. (2000)

Diversitat contextual Seus web acadèmiques Vaughan, Thelwall (2003); Bar-Ilan (2004)

Similitud disciplinària Seus web acadèmiques Thelwall, Wilkinson (2004)

Similitud temàtica Col·leccions de seus web variades Chakrabarti et al.(2002); Trentayne (2004)

Inclusió i tanking en motors de cerca Seus web comercials i de tot tipus Brin, Page (1998); Vaughan, Thelwall (2004); Bar-Ilan (2002)

Atributs dels productors de continguts web Afilicació política Seus web polítiques Foot et al. (2003); Park et al. (2005)

Proximitat geogràfica Col·leccions internacionals de diversos tipus de seus web, seus web acadèmiques Barnett, Park (2005); Park, Thelwall (2006); Thelwall (2002b); Vaughan, Thelwall (2005)

Productivitat investigadora Seus web acadèmiques Kim et al. (2006); Thelwall, Harries (2004)

Productivitat comercial Seus web comercials Vaughan (2004a); Park et al. (2002)

Llenguatge Seus web acadèmiques Thelwall, Tang (2003); Thelwall et al. (2003)

Col·laboració Seus web acadèmiques Kretschmer, Aguillo (2004)

Afinitat ideològica Seus web del sector civicosocial Burris et al. (2000); Halavais, Garrido, (2003); Rogers, Marres (2000); Tateo (2005)

Infraestructures socioeconòmiques nacionals Col·leccions internacionals de diversos tipus de seus web Barnett, Jun (2004); Park (2004)

Taula 1. Factors que determinen enllaços segons l'àmbit d'estudi. Font: Park i Thelwall (2008)

Quant a l'esfera web acadèmica en general, estudis com el de Kim et al. (2006) o Thelwall i Harries (2004) van tractar en certa manera de contrastar la inferència de qualitat a partir dels enllaços rebuts, i van poder constatar com el volum d'enllaços rebuts per les seus web d'universitats sol trobar-se en correlació amb el volum de la producció investigadora real. Uns altres factors observats serien, d'una banda, la importància de variables geogràfiques i temàtiques (Thelwall et al., 2003) i, de l'altra, la dispar, encara que existent, significació de factors lingüístics (Thelwall, Tang, 2003).

Dins d'aquest context, resulta particularment interessant prestar atenció a l'estudi d'Herrera-Solano i Morales del Castillo (2004). Hi tracten d'observar com les relacions reals de caràcter sociopolític es reflecteixen en la col·laboració virtual en el web. D'aquesta manera, l'existència d'una col·laboració més gran de les universitats procedents de l'antiga RFA amb les universitats nord-americanes i de les procedents de la RDA amb les universitats russes obtinguda mitjançant l'anàlisi de cocitacions de les seves seus web, no deixa de resultar revelador.

Ja s'havia comentat l'atractiu de la naturalesa col·laborativa i de treball en xarxa de grups cívics i activistes per als acostaments metodològics basats en les característiques estructurals del web (Ackland, Gibson, 2006). Sembla assumit que l'entorn web permet el desenvolupament de formes de comunicació úniques dins de la comunicació política actual (Park, Thelwall, 2006). Park, Barnett i Nam (2002) van observar com l'ús dels enllaços web d'aquest tipus de les organitzacions s'inscriu en la recerca d'un augment dels efectes de comunicació amb relació a les seves audiències i que el modelatge de les xarxes es produeix segons l'oportunitat de desenvolupar comunicacions interorganitzacionals.

No ha estat difícil d'aquesta manera demostrar com l'afiliació política resulta un dels factors que més s'ha de tenir en compte dins d'aquest àmbit (Foot et al., 2003; Park et al., 2005). Si ens centrem en els treballs amb organitzacions no lucratives com a objecte d'estudi, entre les variables que s'han pogut observar ressalta la importància bàsica de dos factors: l'afiliació ideològica i la relació temàtica quant al tipus d'activitats dutes a terme. Halavais i Garrido (2003) van atendre a la difusió de les xarxes de suport al moviment zapatista a partir de les connexions existents entre diferents seus web d'organitzacions relacionades amb el moviment esmentat, i van descobrir l'estratègia eficient de connectiva que aquests grups van poder desenvolupar en el web. Bae i Choi (2000) van estudiar la connectivitat entre 402 seus web d'ONG pels drets humans, i van concloure que l'existència d'afinitat en les activitats pesa més que altres factors com ara la proximitat geogràfica a l'hora d'enllaçar. Per la seva part, Roger i Marres (2000), desenvolupant el seu robot (IssueCrawler), van poder veure com mitjançant els enllaços, les seus web d'ONG tendien a enllaçar cap a institucions públiques i formaven una aliança simbòlica davant les empreses privades.

3 Objectius, material i mètodes

Per a aquest estudi s'han integrat l'observació i l'anàlisi de contingut de les seus amb l'estudi quantitatiu dels enllaços resultants i l'AXE. La identificació i selecció de seus s'ha plantejat d'acord amb una classificació inicial de tipologies i entitats. Després d'aquesta primera fase, la recollida de dades ha consistit bàsicament en tot el procés de rastreig d'enllaços i posterior esbandida de dades. L'última etapa ha comprès el tractament i l'anàlisi de les dades obtingudes. Aquesta anàlisi s'ha fet en dos blocs: primer, amb l'obtenció de mostres aleatòries d'enllaços sortints i la posterior sistematització de resultats, i, a continuació, amb l'exploració de la xarxa d'enllaços resultant i l'obtenció de mesures com ara la centralitat, intermediació i proximitat, entre d'altres.

El programari emprat per a l'extracció d'enllaços ha estat SocSciBot,³ programari associat a SocSciBot Tools. Complementàriament, ens hem basat també en els programes Excel, per al càlcul i l'obtenció de percentatges, i Pajek, com a eina de suport en la visualització de la xarxa obtinguda dels enllaços entre les seus de la mostra com també en l'obtenció de mesures de centralitat.

3.1 Disseny de la mostra

Partint de la limitació de fer un simple estudi pilot com a primer pas respecte a la qüestió plantejada, la mida de la mostra és reduïda. En principi, s'ha buscat seleccionar entitats que representin mínimament l'heterogeneïtat que a diferents nivells hi ha dins de l'anomenat tercer sector. Per això, s'ha explorat prèviament un important volum de seus web pertanyents a entitats no lucratives catalanes, utilitzant com a fonts les seus web de la Generalitat de Catalunya en el Registre d'Associacions <http://www.gencat.net> i el seu portal específic per al moviment associatiu <http://www.xarxanet.org>.

Un dels criteris bàsics d'inclusió ha estat que totes les seus web fossin, per dir-ho d'alguna manera, "catalanes", és a dir, s'ha procurat seleccionar les entitats centralitzades al territori català com també les internacionals amb delegació, seu web pròpia i activitats específiques a Catalunya, com ara Creu Roja <http://www.creuroja.org> o Amnistia Internacional <http://www.amnistiacatalunya.org>.

Per a la composició de la mostra de 34 seus web —vegeu la taula 2—, en primera instància s'ha intentat d'equilibrar d'acord amb una diferenciació bàsica. D'una banda, s'han agrupat les organitzacions no governamentals (ONG), fundacions i entitats vinculades, en general, a la solidaritat i cooperació internacionals, i, de l'altra, les organitzacions de caràcter associatiu, relacionades amb algun tipus de reivindicació de drets civils. La raó d'adoptar aquesta diferenciació seria el grau de "professionalització" que les ONG tenen, en contraposició amb la naturalesa associativa "de base" de les altres entitats cíviques. Aquest factor es té en compte per les implicacions que a diferents àmbits (funcionament, comunicació, externa, finançament, etc.) comporta i a partir d'aquest moment es consideraran com una de les categories o variables d'anàlisi definides.

Com a categoria d'anàlisi següent, s'han inclòs de manera igualment equilibrada, dins d'ambdós blocs (ONG i entitats cíviques), les diferents tipologies temàtiques bàsiques existents en cada una. Concretament, s'hi han escollit entitats de drets humans, desenvolupament i pau dins de l'àmbit de les ONG, i entitats de dones, de veïns, d'homosexuals, ecologistes i immigrants, en el de les entitats cíviques.

En última instància, s'ha prestat atenció que dins de les entitats esmentades hi hagués una diversitat equilibrada de les formes jurídiques que les entitats no lucratives en general solen adoptar. D'aquesta manera, s'hi han incorporat entitats de 1r i 2n nivells: les primeres són les més comunes i estan formades per persones físiques, com és el cas de les associacions; les segones serien les entitats compostes per la unió d'altres associacions, que reben comunament el nom de federacions o coordinadores. De manera purament presencial també s'hi han inclòs entitats de 3r nivell, és a dir, confederacions aglutinants d'entitats de 2n nivell. Finalment, a més de les tipologies esmentades, hem prestat atenció particular a la inclusió de fundacions privades i entitats internacionals.

Una classificació tancada i exclusiva respecte d'aquest tipus d'organitzacions resulta en certa manera artificial per l'existència d'entitats mixtes, com ara ONG de desenvolupament que ho són també de pau, o entitats de dones però també d'immigrants. En qualsevol cas, observarem si la codificació presa partint de paràmetres semiformals pot, amb la cautela deguda, resultar significativa envers els objectius d'aquest estudi.

Es pot assenyalar també la importància dins del procés de selecció d'entitats de prestar atenció a certes característiques tècniques de les seus web. És per això que no han estat poques les seus que s'han rebutjat per aquest tipus de raons. Entre les més comunes, per exemple, estar programades amb Flash o tenir massa marcs, bàsicament a causa de les dificultats tècniques que es deriven per al programari rastrejador d'enllaços. També pot rebutjar-se per altres raons diferents com ara tenir la secció d'enllaços en construcció.

CENTRE UNESCO CATALUNYA ONG de desenvolupament Entitat internacional <www.unescat.org/>

FED. CATALANA D’ONG PER AL DESENVOLUPAMENT ONG de desenvolupament Federació de 2n nivell <www.pangea.org/fcongd>

FUNDACIÓ INTERMÓN OXFAM ONG de desenvolupament Fundació <www.intermonoxfam.org>

SETEM CATALUNYA ONG de desenvolupament Associació de 1r nivell <www.setem.cat>

CREU ROJA CATALUNYA ONG de pau Entitat internacional <www.creuroja.org>

COOR. D’ONG SOLIDÀRIES DE LES COMARQUES GIRONINES I L’ALT MARESME ONG de pau Federació de 2n nivell <www.solidaries.org>

FUNDACIÓ PER LA PAU ONG de pau Fundació <www.fundacioperlapau.org>

FUNDACIÓ JUSTÍCIA I PAU ONG de pau Fundació <www.justiciaipau.org>

ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU ONG de pau Associació de 1r nivell <www.acpau.org>

FED. CATALANA D’ONG PELS DRETS HUMANS ONG de drets humans Federació de 2n nivell <www.amnistiacatalunya.org>

AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA ONG de drets humans Entitat internacional <www.pelsdretshumans.pangea.org>

FUNDACIÓ PERE TARRÉS ONG de drets humans Fundació <www.peretarres.org>

INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA ONG de drets humans Associació de 1r nivell <www.idhc.org>

SOSRACISME ONG de drets humans Associació de 1r nivell <www.sosracisme.org>

FED. DE DONES PER LA IGUALTAT Entitat de dones Federació de 2n nivell <www.donesigualtat.org>

ASSOCIACIÓ CA LA DONA Entitat de dones Associació de 1r nivell <www.caladona.org>

ASSOCIACIÓ DE DONES JURISTES Entitat de dones Associació de 1r nivell <www.donesjuristes.com>

GRUP DE LESBIANES FEMINISTES Entitat de dones Associació de 1r nivell <www.lesbifem.org>

FED. D’ASSOCIACIONS COORDINADORA GAI-LESBIANA Entitat d'homosexuals Federació de 2n nivell <www.cogailes.org>

COL·LECTIU GAI DE BARCELONA Entitat d'homosexuals Associació de 1r nivell <www.colectiugai.org>

ASSOCIACIÓ GAIS POSITIUS Entitat d'homosexuals Associació de 1r nivell <www.gaispositius.org>

ASSOCIACIÓ HOMOSEXUAL DE LES COMARQUES GIRONINES EL FAR Entitat d'homosexuals Associació de 1r nivell <www.elfar.org>

FED. D'ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA Entitat ecologista Federació de 2n nivell <aeec.pangea.org>

ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA Entitat ecologista Associació de 1r nivell <www.ecologistesenaccio.cat>

ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA I L’ESTUDI DE LA NATURA Entitat ecologista Associació de 1r nivell <www.adenc.org>

GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES DEL CAMP Entitat ecologista Associació de 1r nivell <www.gepec.org>

LLIGA PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL Entitat ecologista Associació de 1r nivell <www.depana.org>

FED. DE ASOCIACIONES AMERICANAS EN CATALUNYA Entitat d'immigrants Federació de 2n nivell <www.fasamcat.org>

CASAL ARGENTÍ A BARCELONA Entitat d'immigrants Associació de 1r nivell <www.casalargentino.org>

CASAL ARGENTÍ A BARCELONA Entitat d'immigrants Associació de 1r nivell <www.waisoipola.org>

FUNDACIÓ BAYT-AL-THAQAFA Entitat d'immigrants Fundació <www.bayt-al-thaqafa.org>

CONF. D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE CATALUNYA Entitat de veïns Confederació de 3r nivell <www.confavc.org>

FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA Entitat de veïns Federació de 2n nivell <www.favb.cat>

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CLOT - CAMP DE L'ARPA Entitat de veïns Associació de 1r nivell <www.avclot.org>

Taula 2: Mostra de 34 entitats

3.2 Recollida de dades

L'extracció d'enllaços de les 34 seus web⁴ de la mostra es va desenvolupar del 14 al 17 d'abril de 2007 mitjançant SocSciBot 3 —versió 1.9. Aquest robot, creat específicament per a l'obtenció d'enllaços per l'Statistical Cybermetrics Research Group de la Universidad de Wolverhampton (Thelwall, 2001), s'associa amb SocSciBot Tools i Pajek Network Visualization Tool, programes utilitzats per analitzar quantitativa de pàgines i enllaços existents a les seus, així com per a l'obtenció i la visualització de matrius d'adjacència entre elles.

L'elecció d'SocSciBot com el rastrejador d'enllaços adequat per a aquest estudi es deu als avantatges pel que fa a complexitat, consum de recursos o cobertura de pàgines dinàmiques en comparació amb d'altres (Arroyo Vázquez, 2005). Una altra característica particularment favorable per triar-lo rau a poder utilitzar, dins del programari auxiliar, la tècnica d'agregació entre pàgines web, seus web o dominis web coneguda com a alternative document model o ADM (Thelwall, 2002a). Aquesta tècnica s'utilitza per pal·liar anomalies comunes que sorgeixen de la coexistència de diferents unitats d'anàlisi, ja que permet agregar els diferents nivells en directoris, dominis i seus web i no només en pàgines com continua sent comú. La viabilitat de superar aquest nivell i la millora dels resultats que podrien obtenir-se mitjançant les agregacions s'han comprovat (Thelwall, 2002b; Thelwall, Harries, 2003; Thelwall, Wilkinson, 2004). En aquest estudi es treballa sobre les seus web com a unitats d'anàlisi, enteses com "una página web, o conjunto de páginas web ligadas jerárquicamente a una página principal, identificable por una URL y que forma una unidad documental reconocible e independiente de otras bien por su temática, bien por su autoría, o por su representatividad institucional" (Aguillo, 1998). Un últim aspecte important és controlar la possible existència d'un gran nombre d'enllaços creats de manera automàtica i sense cap tipus de judici humà, cosa que trenca clarament la premissa que tots els enllaços han de tenir el mateix valor.

Bàsicament, el funcionament de SocSciBot és el següent: a partir de les adreces o URL donats, analitza i copia cada estructura hipertextual, com també les paraules que apareixen a cada pàgina de la seu, en diferents fitxers de text. Una vegada obtinguts aquests arxius, i com a última etapa dins del procés d'obtenció de dades, és essencial l'observació de les estructures originals d'enllaços sortints i la detecció d'anomalies previsibles. Hi ha així pàgines extraordinàriament enllaçades, normalment creades automàticament, com ocorre en el cas de proveïdors de serveis web, que s'han d'eliminar per a l'anàlisi. Aquesta esbandida de dades resulta necessària per a la rellevància d'excloure, quant als biaixos de validesa que aquesta presència aporta, la major part d'enllaços no creats per un criteri "humà". La importància d'aquest procés d'eliminació de "soroll" es reflecteix així en el fet que és un dels passos que exigeix més temps quan es duu a terme un estudi d'aquestes característiques.

3.3 Anàlisi i resultats

3.3.1 Característiques d'enllaç

La utilització de mostres aleatòries d'enllaços sortints és una de les vies per les quals és possible generalitzar patrons d'enllaç sense haver de recórrer a una vasta quantitat de dades. S'ha recorregut a aquest mètode per entendre com les entitats es comporten a l'hora d'interrelacionar-se amb altres organitzacions. Amb l'eina auxiliar de SocSciBot es van extreure sèries de 20 enllaços aleatoris per a cada una de les seus web presents a la mostra, de les quals es van identificar les organitzacions propietàries de cada seu web obtinguda (680 en total) en termes de pertinença sectorial, tipologia temàtica, jurídica com també d'àmbit geogràfic i es van classificar.

Per a la pertinença sectorial dels propietaris de les seus web receptores d'enllaços, s'ha atès una divisió bàsica entre primer sector, segon sector i tercer sector. El primer sector englobaria totes les entitats de caràcter públic, o bé governamentals o bé universitàries, com també, de manera residual, partits polítics i sindicats. El segon sector es referiria al sector privat, com ara empreses o mitjans de comunicació. El tercer sector s'ha considerat des d'una visió no restrictiva, i s'hi engloben tant entitats associatives, ONG i fundacions de caràcter social com certs tipus d'entitats culturals o religioses, plataformes cíviques, mitjans de comunicació independents o empreses solidàries. Per conèixer més específicament les entitats d'aquest tercer sector, s'ha recollit també el camp d'actuació predominant o la tipologia temàtica, la forma jurídica i la procedència geogràfica de cada una de les seus. Les seus web amb propietaris de classificació difícil a cap dels sectors anteriors, per exemple blogs, personals, cercadors, etc., s'han inclòs finalment en la categoria d'Altres.

1. SECTOR 2. SECTOR 3. SECTOR

Entitats governamentals:
Locals
Nacionals
Internacionals
Universitats
Partits polítics
Sindicats

Empreses
Mitjans de comunicació

ONG
Fundacions
Associacions
Plataformes cíviques
Entitats culturals
Empreses solidàries
Empreses solidàries

Taula 3. Classificació de sectors i tipus d'entitats que s'hi inclouen

La primera observació després de classificar les 680 seus recollides a partir de la mostra aleatòria d'enllaços sortints és que les entitats del tercer sector són les més comunament enllaçades (60,29 %). De manera particular, sobresurten les entitats governamentals com la tipologia més enllaçada (14,41 %); després, les entitats cíviques com ara ecologistes (9,41 %) o d'homosexuals (7,35 %). Quant al segon sector, apareix representat en forma d'empreses (6,02 %) i mitjans de comunicació diversos (5,88 %) —vegeu la taula 4.

Tipus d'entitats Enllaços entrants (%)

1. Entitats governamentals
2. Entitats ecologistes
3. Entitats de drets d'homosexuals
4. ONG de desenvolupament
5. Empreses solidàries
6. Empreses
7. Mitjana
8. Entitats de drets de les dones
9. Universitats
10. Entitats culturals
11. ONG de drets humans
12. Entitats governamentals internacionals
13. Entitats de veïns
14. Entitats internacionals
15. Entitats d'immigrants
16. ONG de pau
17. Mitjana independent
18. Entitats i platafdormes cíviques
19. Entitats religioses
20. Sindicats
21. Partits polítics
Altres 98 (14,41 %)64 (9,41 %)50 (7,35 %)48 (7,05 %)41 (6,02 %)41 (6,02 %)40 (5,88 %)37 (5,44 %)29 (4,26 %)28 (4,11 %)26 (3,82 %)21 (3,08 %)18 (2,64 %)15 (2,20 %)10 (1,47 %)10 (1,47 %)8 (1,17 %)8 (1,17 %)7 (1,02 %)4 (0,58 %)2 (0,29 %)75 (11,02 %)
Total 680 (100 %)

Taula 4. Distribució total d'enllaços per tipus d'entitat receptora

Si comparem com enllacen les ONG i les entitats cíviques, s'observa que les ONG es relacionen amb entitats del sector privat en un percentatge més gran (21 %) que des de les entitats cíviques (8 %) —vegeu la figura 1.

Figura 1. Comparació en la distribució d'enllaços sortints

Quant a les característiques d'enllaç segons les tipologies temàtiques, s'observa com les entitats ecologistes són la tipologia que més enllaça a altres entitats del tercer sector (65 %). En aquest punt, resulta destacable l'alt grau d'enllaç que entitats veïnals (24 %) i ONG de drets humans (32 %) exhibeixen cap a seus web dependents del sector públic. En el cas d'aquestes ONG de drets humans, el percentatge esmentat s'equipara al del tercer sector. Les ONG de pau destaquen així per l'alt grau d'enllaç envers el sector privat, que representa el 30 % del percentatge d'enllaços sortints dirigits a empreses o mitjans de comunicació —vegeu la figura 2.

Figura 2. Distribució sectorial segons la tipologia temàtica

Particularment, respecte a les seus web del tercer sector receptores d'enllaços, ens ha interessat conèixer-ne la distribució d'acord amb les diferents formes jurídiques sistematitzades. D'aquesta manera, és significatiu observar com, dins del bloc de les entitats cíviques, majoritàriament, es tendeix a enllaçar a altres associacions de 1r nivell (87 %) com també en un percentatge més gran (7,8 %) que el de les ONG cap a entitats de 2n i 3r nivells. Per la seva banda, aquestes últimes es relacionen comparativament en un percentatge més gran cap a entitats internacionals (18,25 %) i fundacions (13,9 %) — vegeu la figura 3.

D'altra banda, des de totes les tipologies jurídiques sistematitzades en la mostra s'enllaça majoritàriament cap a associacions. Tanmateix, sembla possible observar un cert tipus "d'endogàmia" entre tipologies jurídiques semblants. Així, i comparant-les, les entitats internacionals es relacionen en gran manera amb altres entitats internacionals (22,22 %), les fundacions amb altres fundacions (20 %), les associacions entre associacions (84,21 %) i les entitats de 2n i 3r nivells amb altres entitats de 2n i 3r nivells (9,47 %) —vegeu la figura 4.

Figura 3. Distribució de receptors d'enllaç segons la tipologia jurídica per a ONG i entitats cíviques

Figura 4. Distribució d'enllaços sortints i entrants segons la tipologia jurídica

Finalment, hem intentat observar la distribució geogràfica de les seus web receptores d'enllaços. S'hi aprecia com el bloc de les ONG (56,11 %) enllaça més cap a seus web internacionals que el de les entitats cíviques, que enllaça preferentment cap a seus web catalanes (61,02 %). Tanmateix, sembla paradoxal que dins d'aquestes últimes, siguin les entitats d'immigrants la tipologia temàtica que enllaça més a seus web d'àmbit català (77,5 %). Quant a les tipologies temàtiques que més enllacen a llocs web d'organismes internacionals, sobresurten les ONG de pau (41 %) i de desenvolupament (42 %). Igualment, destaca l'alt percentatge d'enllaç cap a webs internacionals des de les entitats ecologistes (32,07 %). Les entitats de veïns són, per la seva banda, les que menys internacionalment enllacen (5 %) —vegeu la figura 5.

Quant a la distribució geogràfica dels enllaços sortints d'acord amb les diferents tipologies jurídiques, s'ha observat com les entitats internacionals enllacen més a altres llocs web d'organismes internacionals (40 %), mentre que les entitats de 2n i 3r nivells, federacions i confederacions, ho fan d'una manera més local (70,43 %) cap a seus web d'àmbit català —vegeu la figura 6.

Figura 5 i 6. Distribució geogràfica d'enllaços segons la tipologia temàtica i jurídica

3.3.2 Característiques de la xarxa

Per estudiar les característiques "socials" de les entitats no lucratives presents en aquest estudi, s'ha importat la matriu d'adjacència entre les seus web de la mostra, s'ha obtingut la visualització de la xarxa de components i s'han analitzat les entitats en termes de connectivitat. D'aquesta manera, s'ha obtingut una xarxa direccional composta per 32 nodes i 13 arcs, i n'han quedat només dos de la mostra inicial no connectats: <http://www.fasamcat.org> i <http://www.donesigualtat.org>.

La figura 7 correspon a la xarxa mitjançant l'algoritme de representació Kamada Kawai.⁵ Un primer acostament visual ens permet observar un cert agrupament d'acord amb les diferents categories temàtiques, apreciable principalment quant al bloc de les entitats cíviques, amb l'excepció dels llocs web englobats en la categoria d'associacions d'immigrants, que són difícilment agrupables ja que apareixen com a singularitats. Tanmateix, sí que resulta significatiu que entitats "mixtes", com ara <http://www.lesbifem.org> o <http://www.waisoipola.org>, puguin indiferentment agrupar-se d'acord amb qualsevol dels grups temàtics en els quals estan classificades i actuïn així de vincle entre les entitats d'homosexuals i feministes, en el primer cas, i entre les entitats d'immigrants i feministes, en el segon. Quant a les ONG, malgrat que disposen d'una posició notablement més central i cohesionada que la resta, la variable temàtica no sembla excessivament determinant.

Figura 7. Kamada Kawai

Aquesta primera impressió és possible quantificar-la mitjançant dos dels indicadors més utilitzats a l'hora d'abordar xarxes: la centralitat i la centralització (Freeman, 1979). El grau de centralització ens informa del nivell d'activitat comunicativa de la xarxa. Aquí el grau de centralització és de 0,1698, la centralització de proximitat és 0,3602 i la centralització d'intermediació 0,0892. Aquestes dades ens indiquen un nivell de comunicació no necessàriament actiu, ni tampoc un excessiu domini de nodes determinats a dins. Una cosa, d'altra banda, esperada per la mida petita de la mostra. Per entendre el comportament específic dels diferents actors de la xarxa, es van determinar, així mateix, els valors de centralitat particulars de cada una de les seus web integrants —vegeu la taula 1 de l'apèndix.

Tipologia temàtica Grau de centralitat

1. ONG de pau
2. ONG de drets humans
3. ONG de desenvolupament
4. Organitzacions de veïns
5. Organitzacions ecologistes
6. Organitzacions de drets d'homosexuals
7. Organitzacions feministes
8. Organitzacions d'immigrants 0,14830,13540,12770,08060,07410,05630,04030,0201

Taula 5. Grau de centralitat segons la tipologia temàtica

Entitat Grau de centralitat

1. Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament
2. Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans
3. Fundació Justícia i Pau
4. Fundació per la Pau
5. Coordinadora d'ONG Solidàries 0,25800,22580,22580,20960,2096

Taula 6. Grau de centralitat segons les entitats

Tipologia jurídica Grau de centralitat

1. Entitats internacionals
2. Fundacions
3. Coordinadores-Federacions
4. Coordinadores-Federacions 0,12290,12310,11100,0568

Taula 7. Grau de centralitat segons la tipologia jurídica

Si prestem atenció a aquestes dades, podem veure com la majoria de les ONG posseeixen uns índexs mitjans de centralitat, tant en grau, en intermediació com en proximitat, molt més grans que les entitats cíviques. Concretament, resulta interessant comprovar com la forma jurídica té un paper gens menyspreable en els rols dels actors presents a la xarxa, i s'observa una certa preeminència sobre la resta d'entitats tant en termes de capacitat de comunicació i visibilitat, com en control i independència dins de la xarxa.

Seguidament, s'ha intentat valorar la importància de les seus web aplicant dues de les mesures de prestigi més utilitzades en les anàlisis de xarxes d'enllaços com ara el grau d'entrada (input degree) i la identificació de seus autoritat i concentradora (hubs). El grau d'entrada es pren com una mesura de prestigi perquè ens informa del suport o la influència d'un node dins d'una xarxa perquè l'enllacin en un major grau els altres components. Per al cas que ens ocupa, aquest índex mostra com hi ha un grup de prestigi principal (la FCONGD, Intermoxfam, Fundació Justícia i Pau, i Sosracisme) que exhibeix valors d'entrada de 0,2258. Just després, es pot assenyalar un segon grup (UNESCO Catalunya i Fundació per la Pau) i un tercer (FCONGDH, Depana i Amnistia Internacional Catalunya), amb valors de 0,1935 i 0,1612, respectivament —vegeu la figura 8.

Figura 8. Grau d'entrada. Kamada Kawai

Com comentem puntualment, la identificació de seus autoritat i pont ha tingut una rellevància especial per a l'estudi de comunitats web (Kleinberg, 1998). Una seu es considera autoritat quan és repetidament enllaçada per altres pàgines i es considera pont o concentradora quan enllaça cap a un gran nombre d'autoritats. D'aquesta manera, una bona autoritat sol estar enllaçada per bones concentradores i una bona concentradora sol apuntar igualment un bon nombre d'autoritats. Per a la mostra que ens ocupa, s'ha predeterminat l'existència de deu autoritats i deu concentradores. D'aquesta manera s'observa —vegeu la figura 9— com la posició central de la xarxa, en verd, l'ocupen les seus que exerceixen un rol tant d'autoritat com de concentradora. Les seus que només exerceixen d'autoritat, en groc, tenen així una posició menys central i adquireixen la importància en termes de connectivitat només a l'hora de rebre enllaços. Igualment, les seus que exerceixen de concentradora, en vermell, són igualment no excessivament centrals i adquireixen la importància a l'hora d'enllaçar amb les seus autoritat. D'aquesta inferència s'ha pogut comprovar, de la mateixa manera, la rellevància de les ONG, sobretot les de 2n nivell i fundacions, dins de la xarxa, en detriment de les entitats cíviques. Això es posa de manifest pel fet que entre les seus que adquireixen algun d'aquests rols només hi ha dues entitats cíviques, concretament, <http://www.sosracisme.org> com a autoritat i <http://www.favb.cat> com a concentradora.

Figura 9. Autoritats i concentradores

4 Conclusions provisionals

Entre les conclusions provisionals, s'ha pogut corroborar el que alguns estudis previs indicaven. L'afiliació temàtica és un dels factors determinants per entendre els comportaments d'enllaços dins d'aquest àmbit. A més, i com que de les entitats governamentals resulta la categoria organitzacional més enllaçada des del global de la mostra, ha estat apreciable en certa manera aquesta aliança simbòlica (Rogers, Marres, 2000) amb les institucions públiques en contraposició amb el sector privat. Tanmateix, la classificació utilitzada ha permès matisar una mica la consideració esmentada.

Hem pogut observar com les entitats cíviques, en general, exhibeixen una major tendència a relacionar-se amb el sector associatiu de base i de caràcter més local. Particularment, la relació d'aquestes entitats amb el sector públic només resulta especialment marcada per al cas de les organitzacions veïnals. A més, s'ha de ressaltar, a tall d'excepció, la vocació internacional de les organitzacions ecologistes. Mentrestant, el conjunt de les ONG exhibeix una relació més intensa amb el sector privat a més d'enllaçar en major mesura a llocs d'organismes internacionals. Tanmateix, l'observació que mereixeria una anàlisi més profunda seria la predisposició a establir connexions entre tipologies jurídiques semblants, fet que determinaria la importància de tenir en compte les formes jurídiques esmentades de les organitzacions com a factor important en la creació d'enllaços.

Quant a l'estructura social de la xarxa obtinguda a partir de la mostra, no sembla erroni determinar una certa importància de la semblança temàtica com a clau a les xarxes d'enllaços sorgides. La xarxa col·laborativa ha permès identificar com les ONG, a més de ser més centrals i comunicativament preeminents, tenen unes xarxes molt més denses que les entitats cíviques, que es dispersen i agrupen d'acord amb els diferents clústers temàtics. Tanmateix, i semblant a l'observat pel que fa als patrons d'enllaç, resulta valuós corroborar la necessitat de tenir en compte la forma jurídica de les organitzacions propietàries de les seus web com a factor clau. D'aquesta manera, les entitats de 2n i 3r nivells consoliden el paper coordinador entre associacions del món real al de la xarxa virtual, cosa que és reflecteix en els alts índexs de centralitat i el grau d'entrada que obtenen.

Aquesta importància que la variable jurídica adquireix dóna certes pistes. D'una banda, la possible existència de nivells de comunicació particulars i de caràcter endogàmic dins del si de les diferents formes jurídiques. De l'altra, la possible reconstrucció en aquest tipus de xarxes de col·laboració web de les estructures jeràrquiques preexistents al món real, com ara la preeminència d'entitats aglutinants com les federacions o coordinadores (2n nivell) en relació amb les associacions de base.

Resulta necessari en aquest punt recordar l'abast limitat d'aquest estudi, tant per la mida de la mostra com pel risc de fer un acostament de caràcter qualitatiu sobre dades quantitatives. Tanmateix, les observacions desenvolupades sobre els patrons col·laboratius i els factors que hi actuen serveixen de primer esglaó per assolir un major entesa per entendre com s'utilitzen els enllaços web dins de l'àmbit de les entitats no lucratives. Els passos que s'han de seguir en el futur exigeixen un major aprofundiment tant en material com en mètodes. D'aquesta manera, caldria treballar amb un nombre d'organitzacions més gran com també amb una categorització més precisa. Així, a més d'aprofundir en les variables estudiades, s'hauria d'atendre igualment un altre tipus de característiques fora de línia com la mida de les entitats, el nombre de socis, el context o la distribució geogràfica o antiguitat, entre d'altres de possibles. A més, seria igualment interessant la possibilitat d'incloure un altre tipus de característiques en línia d'acord amb els continguts de les seus web.

En termes metodològics, sembla viable continuar utilitzant les tècniques que s'han desenvolupat. Tanmateix, s'assumeix la necessitat de més atenció sobre el context en què els enllaços presents a les mostres aleatòries es creen. Aquest tipus d'anàlisi incidiria així en la necessitat de més interpretació qualitativa sobre les condicions particulars per a la formulació de taxonomies que poguessin resumir i sistematitzar els diferents tipus de motivació en la creació d'enllaços.

Bibliografia

Ackland, R.; Gibson, R. (2004). "Mapping political party networks on the WWW". Presentación en Australian Electronic Governace Conference, Melbourne, Abril 15–15, 2004. <http://www.public-policy.unimelb.edu.au/egovernance/papers/01_Ackland.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Aguillo, I. F. (1998). "Hacia un concepto documental de sede web". El profesional de la información, vol. 7, núm. 1–2, p. 45–46. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1998/enero/hacia_un_concepto_documental_de_sede_web.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Albert, R.; Jeong, H.; Barábasi, A. L. (1999). "Diameter of the world-wide web". Nature, núm. 401, p. 130–131. <http://arxiv.org/PS_cache/cond-mat/pdf/9907/9907038v2.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Arroyo Vázquez, N. (2005). Métodos y herramientas para la extracción de datos en Cibermetría: el software académico y comercial. Salamanca: Universidad de Salamanca. Departamento de Biblioteconomía y Documentación. <http://eprints.rclis.org/archive/00007207/01/Arroyo_SoftwareComercial.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Bae, S.; Choi, J. H. (2000). "Cyberlinks between human rights NGOs: A network analysis". 58th Annual Meeting of the Midwest Political Science Association Meeting, Chicago, Abril, 27–30, 2000.

Barnett, G.; Jun, S.J. (2004). “An examination of the determinants of international internet structure”. Paper 5th Conference of Association of Internet Researchers. University of Sussex 19-22nd September 2004. <http://gsb.haifa.ac.il/~sheizaf/AOIR5/29.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Barnett, G. A.; Park, H. W. (2005). “The structure of international Internet hyperlinks and bilateral bandwidth”. The Annales des Telecommunications, vol. 60, núms. 9-10, p. 1115–1132.

Bar-Ilan, J. (1999). "Search engine results over time - A case study on search engine stability". Cybermetrics, vol. 2/3. <http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/articles/v2i1p1.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Bar-Ilan, J. (2002). “Methods for measuring search engine performance over time”. Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 53, núm.4, p.308–319. <http://www10.org/cdrom/posters/1018.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Bar-Ilan, J. (2004). “A microscopic link analysis of academic institutions within a country - the case of Israel”. Scientometrics, vol. 59, núm. 3, p. 391–403. <www.springerlink.com/index/J5155J8516074218.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Björneborn, L. (2004). "Small-world link structures across an academic web space: a library and information science approach". Tesis Doctoral, Royal School of Library and Information Science, Copenhague. <http:/www.db.dk/dbi/samling/phd/lennartbjoerneborn-phd.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Borgman, C.; Furner, J. (2002). "Scholarly communication and bibliometrics". Annual Review of Information Science and Technology, núm. 36, p. 3–72. <http://polaris.gseis.ucla.edu/cborgman/pubs/BorgmanFurnerARIST2002.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Brin, S.; Page, L. (1998). "The Anatomy of a Large-Scale Hypertextual Web Search Engine". Computer Networks and ISDN Systems, vol. 30, núm. 1–7, p. 107–117. <http://infolab.stanford.edu/~backrub/google.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Burris, V.; Smith, E.; Strahm, A. (2000). “White Supremacist Networks on the Internet”. Sociological Focus, vol. 33, núm. 2, p. 215–235.

Castiñeira, A. (coord.) (2002). Llibre blanc del tercer sector cívico-social: Document de síntesi. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d'Estudis de Temes Contemporanis.

Chakrabarti S.; Joshi M. M.; Punera K.; Pennock D. M. (2002). “The structure of broad topics on the web”. Proceedings of the 11th international conference on World Wide Web, May 07-11, 2002, Honolulu, Hawaii, USA <http://www.cse.iitb.ac.in/~soumen/doc/www2002t/p338-chakrabarti.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Chu, H. (2005). "Taxonomy of inlinked Web entities: What does it imply for Webometric research?". Journal of Computer-Mediated Communication, vol. 8, núm. 4. <http://jcmc.indiana.edu/vol8/issue4/scharnhorst.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Cronin, B. (2001). "Bibliometrics and beyond: Some thoughts on Web-based citation analysis". Journal of Information Science, vol. 27, núm. 1, p. 1–7. <http://jis.sagepub.com/cgi/reprint/27/1/1>. [Consulta: 15/06/2008].

Davenport, E.; Cronin, B. (2000). "The citation network as a prototype for representing trust in virtual environments". En: Cronin, B., Atkins, H. B. (eds.). The Web of knowledge: a festschrift in honor of Eugene Garfield. Medford (New York). Information Today. ASIS monograph series, p. 517–534.

Egghe, L. (2000). "New informetric aspects of the Internet: Some reflections- many problems". Journal of Information Science, núm. 26, p. 329–335. <http://jis.sagepub.com/cgi/reprint/26/5/329>. [Consulta: 15/06/2008].

Foot, K. A.; Schneider, S. M. (2002). "Online Action in Campaign 2000: An Exploratory Analysis of the U.S. Political Web Sphere". Journal of Broadcasting & Electronic Media, vol. 46, núm. 2, p. 222–244. <https://people.sunyit.edu/~steve/foot-schneider-online-action-jbem.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Foot, K. A.; Schneider, S. M.; Dougherty, M.; Xenos, M.; Larsen, E. (2003). "Analyzing Linking Practices: Candidate Sites in the 2002 U.S. Electoral Web Sphere". Journal of Computer-Mediated Communication, vol. 8, núm. 4. <http://www.ascusc.org/jcmc/vol8/issue4/foot.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Freeman, L. C. (1979). "Centrality in social networks: Conceptual clarification". Social Networks, núm. 1, p. 215–239. <http://moreno.ss.uci.edu/27.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Garton, L.; Haythornthwaite, C.; Wellman, B. (1997). "Studying online social networks". Journal of Computer-Mediated Communication, vol. 3, núm. 1. <http://www.ascusc.org/jcmc/vol3/issue1/garton.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Gonzalo, Carlos (2006). "Tipología y análisis de enlaces web: aplicación al estudio de los enlaces fraudulentos y de las granjas de enlaces". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 16. <http://bid.ub.edu/16gonza2.htm>. [Consulta: 15/06/2008].

Halavais, A.; Garrido, M. (2003). "Mapping networks of support for the Zapatista movement". En: McCaughy, M.; Ayers, M. D. (eds.). Cyberactivism: online activism in theory and practice. London: Routledge, p. 165–184.

Harary, F. (1969). Graph Theory. Reading, Massachussets: Addison-Wesley.

Herrero-Solana, V.; Morales del Castillo, J. M. (2004). "Mapas 'geopolíticos' de internet: aplicación de las nuevas técnicas de representación de la información". Ci. Inf., Brasília, vol. 33, núm. 3, p. 69–75. <http://revista.ibict.br/index.php/ciinf/article/view/578/522>. [Consulta: 15/06/2008].

Hine, C. (2004). Etnografía Virtual. Barcelona: UOC. Colección Nuevas Tecnologías y Sociedad.

Ingwersen, P. (1998). "The calculation of Web impact factors". Journal of Documentation, vol. 54, núm. 2, p. 236–243. <http://www.jacso.info/PDFs/ingwersen-calculation-of-WebIF.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Jackson, M. H. (1997). "Assessing the structure of communication on the world wide web". Journal of Computer-Mediated Communication, vol. 3, núm. 1. <http://www.ascusc.org/jcmc/vol3/issue1/jackson.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Kamada, T.; Kawai, S. (1989). "An algorithm for drawing general undirected graphs". Information Processing Letters, vol. 31, núm. 1.

Kim, H. J. (2000). "Motivations for hyper-linking in scholarly electronic articles: a qualitative study". Journal of the American Society for Information Science, vol. 51, núm. 10, p. 887–899. <http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/72508168/PDFSTART>. [Consulta: 15/06/2008].

Kim, H. D.; Park, H. W.; Thelwall, M. (2006). "Comparing academic hyperlink structures with journal publishing in Korea: a social network analysis". Science Communication, vol. 27, núm. 4, p. 540–564. <http://scx.sagepub.com/cgi/reprint/27/4/540>. [Consulta: 15/06/2008].

Kleinberg, J. (1998). "Authoritative Sources in a Hyperlinked Environment". Proceedings of the 8th ACM-SIAM Symposium on Discrete Algorithm. San Francisco, CA, Enero 1998. <http://www.cs.cornell.edu/home/kleinber/auth.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Kretschmer H.; Aguillo I. F. (2004). “Visibility of collaboration on the Web”. Scientometrics, vol. 61 núm. 3, p. 405–426. <http://www.springerlink.com/index/Q875L4P74255X83K.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Larson. R. R. (1996). "Bibliometrics of the World Wide Web: an exploratory analysis in the intellectual structure of cyberspace". Proceedings of the AISS 59th annual meeting. <https://sherlock.ischool.berkeley.edu/asis96/asis96.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Leydesdorff, L. (1998). "Theories of Citation?", Scientometrics, vol. 43, núm. 1, p. 5–25. <http://users.fmg.uva.nl/lleydesdorff/citation/index.htm>. [Consulta: 15/06/2008].

Merton, R. (1985). La sociología de la ciencia: Investigaciones teóricas y empíricas, Madrid: Alianza.

Milgram, S. (1967). "The small-world problem". Psychology Today, vol. 1, núm. 1, p. 60–67.

Palmer J.W.; Bailey J.P.; Faraj S. (2000). “The role of intermediaries in the development of trust on the WWW: The use and prominence of trusted third parties and privacy statements”. Journal of Computer- Mediated Communication, vol. 5, núm. 3. <http://jcmc.indiana.edu/vol5/issue3/palmer.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Park, H. W. (2003). "Hyperlink network analysis: A new method for the study of social structure on the web". Connections, vol. 25, núm. 1, p. 49–61. <http://www.insna.org/PDF/Connections/v25/2003_I-1-5.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Park, H. W. (2004): “Presence of taiwan on the world wide web in south korea: dynamics of digital and geographical presence on cyberspace”. International Information & Library Review, vol. 36, núm. 4, p. 329–340.

Park, H. W.; Barnett, G. A.; Nam, I. Y. (2002). "Hyperlink-affiliation network structure of top websites: Examining affiliates with hyperlinks in Korea". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 53, núm. 7, p. 1–10. <http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/91014733/PDFSTART>. [Consulta: 15/06/2008].

Park, H. W.; Thelwall, M.; Kluver, R. (2005). "Political Hyperlinking in South Korea: Technical Indicators of Ideology and Content". Sociological Research Online, vol. 10, núm. 3. <http://www.socresonline.org.uk/10/3/park.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Park, H. W.; Thelwall, M. (2006). "Web science communication in the age of globalization". New Media Society, vol. 8, núm. 4, p. 629–650.<http://nms.sagepub.com/cgi/reprint/8/4/629>. [Consulta: 15/06/2008].

Park, H. W.; Thelwall, M. (2008). "Link analysis: Hyperlink patterns and social structure on politicians' Web sites in South Korea". Quality & Quantity. <http://www.springerlink.com/content/d6001g68r06n3r73/fulltext.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Pujol, P. (2003). Entorn en transformació i tercer sector. Capacitats, prestació de serveis i rol polític. El cas de les associacions per la lluita contra la exclusió social a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. <http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UAB/AVAILABLE/TDX-1025104-174439//ppf1de1.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Rodríguez Gairín, J. M. (1997). "Valorando el impacto de la informacion en Internet: AltaVista, el "citation index" de la Red". Revista Española de Documentación Científica, núm. 20, p. 175–181. <http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/pdf/120.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Rogers, R.; Marres, N. (2000). "Landscaping climate change: A mapping technique for understanding science and technology debates on the World Wide Web". Public Understanding of Science, núm. 9, 141–163. <http://pus.sagepub.com/cgi/reprint/9/2/141>. [Consulta: 15/06/2008].

Rousseau, R. (1997). "Citations: an exploratory study". Cybermetrics, vol. 1, núm. 1. <http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/articles/v1i1p1.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Salamon, L. M.; Anheier, H. K. (1996). The Emerging nonprofit sector: an overview. Manchester: Manchester University Press. Colección Johns Hopkins nonprofit sector series; 1.

Scharnhorst, A.; Wouters, P. (2006). "Web indicators: a new generation of S&T indicators?" Cybermetrics, vol. 10, núm. 1, p. 6. <http://www.cindoc.csic.es/cybermetrics/articles/v10i1p6.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Tateo, L. (2005). “The Italian extreme right on-line network: An exploratory study using an integrated social network analysis and content analysis approach”. Journal of Computer-Mediated Communication, vol. 10, núm 2, article 10. <http://jcmc.indiana.edu/vol10/issue2/tateo.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Terveen, L.; Hill, W. (1998). “Evaluating Emergent Collaboration on the Web” En: Poltrock, Steven and Grudin, Jonathan (eds.) Proceedings of the 1998 ACM conference on Computer supported cooperative work. November 14–18, 1998, Seattle, Washington, United States, p. 355–362. <http://www.acm.org/pubs/articles/proceedings/cscw/289444/p355-terveen/p355-terveen.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M. (2001). "A Web Crawler Design for Data Mining". Journal of Information Science, vol. 27, núm. 5, p. 319–326. <http://jis.sagepub.com/cgi/reprint/27/5/319>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M. (2002a). "Conceptualizing documentation on the Web: An evaluation of different heuristic-based models for counting links between university Web sites". Journal of the American Society for Information Science and Technology, v. 53, núm. 12, p. 995–1005. <http://www.scit.wlv.ac.uk/~cm1993/papers/2002_Conceptualising_documentation_on_the_Web.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M. (2002b). "Evidence for the existence of geographic trends in university web site interlinking". Journal of Documentation, v. 58, núm. 5, p. 563–574. <http://www.scit.wlv.ac.uk/%7Ecm1993/papers/2002_Existence_of_geographic_trends_jdoc.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M. (2003). "What is this link doing here? Beginning a fine-grained process of identifying reasons for academic hyperlink creation". Information research, vol. 8, núm. 3. <http://informationr.net/ir/8-3/paper151.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M. (2005). "Interpreting social science link analysis research: a theoretical framework". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 57, núm.1, p. 60–68. <http://www.scit.wlv.ac.uk/%7Ecm1993/papers/Interpreting_SSLAR.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M.; Harries, G. (2003). "The connection between the research of a university and counts of links to its Web pages: an investigation based upon a classification of the relationships of pages to the research of the host university". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 54, núm. 7, p. 594–602. <http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/104081845/PDFSTART>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M.; Harries, G. (2004). "Do better scholars' web publications have significantly higher online impact?" Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 55, núm. 2, p. 149–159. <http://www.scit.wlv.ac.uk/~cm1993/papers/2004_jasist_scholars_and_page_quality_accepted.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M.; Tang, R. (2003). "Disciplinary and linguistic considerations for academic web linking: an exploratory hyperlink mediated study with Mainland China and Taiwan". Scientometrics, vol. 58, núm. 1, p. 153–179. <http://www.springerlink.com/content/g83kn657t10v131x>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M.; Tang, R.; Price, E. (2003). "Linguistic patterns of academic web use in Western Europe". Scientometrics, vol. 56, núm. 3, p. 417–432. <http://www.springerlink.com/content/p407j710x8057287>. [Consulta: 15/06/2008].

Thelwall, M.; Wilkinson, D. (2004). "Finding similar academic web sites with links, bibliometric couplings and Colinks". Information Processing Management, vol. 40, núm. 3, p. 515–526. <http://www.scit.wlv.ac.uk/~cm1993/papers/2004_IPM_Links_Bibliometric_Couplings_Colinks.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Trentayne, M. (2004). “The Web of Context: Applying Network Theory to the Use of Hyperlinks in Journalism on the Web”. Journalism & Mass Communication Quarterly, vol. 81, núm. 2, p. 237–253. <http://www.highbeam.com/doc/1P3-691406981.html>. [Consulta: 15/06/2008].

Vaughan, L. (2004). “Exploring website features for business information”. Scientometrics, vol. 61, núm. 3, p. 467–477.

Vaughan, L.; Thelwall, M. (2003). Scholarly use of the web: what are the key inducers of links to journal web sites?”. Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 54, núm.1, p. 29–38.

Vaughan, L.; Thelwall, M. (2004). “Search engine coverage bias: evidence and possible causes”. Information Processing and Management: an International Journal, vol.40, núm. 4, p. 693–707. <http://www.scit.wlv.ac.uk/~cm1993/papers/search_engine_bias_preprint.pdf>. [Consulta: 15/06/2008].

Vaughan, L.; Thelwall, M. (2005). "A modelling approach to uncover hyperlink patterns: The case of Canadian universities". Information Processing Management, vol. 41, núm. 2, p. 347–359.

Apèndix

Grau Proximitat Intermediació

Entrada Sortida TOTAL Entrada Sortida TOTAL

www.unescocat.org 0,1612 0,1935 0,1774 0,2798 0,2884 0,4920 0,0901

www.pangea.org/fcongd 0,2903 0,2258 0,2580 0,4076 0,2884 0,5254 0,1115

www.intermonoxfam.org 0,0322 0,2258 0,1290 0,1973 0,3125 0,4189 0,0037

www.setem.cat 0,0645 0,0645 0,0645 0,2798 0,1923 0,3780 0,0000

www.creuroja.org 0,0000 0,1290 0,0645 0,0000 0,2827 0,4366 0,0000

www.solidaries.org 0,3225 0,0967 0,2096 0,3676 0,2343 0,4843 0,0324

www.fundacioperlapau.org 0,2258 0,1935 0,2096 0,3605 0,2884 0,4843 0,0751

www.justiciaipau.org 0,2258 0,2258 0,2258 0,3906 0,2777 0,4843 0,0461

www.acpau.org 0,0322 0,0322 0,0322 0,2717 0,2717 0,3483 0,0000

www.amnistiacatalunya.org 0,1612 0,1612 0,1290 0,2604 0,2678 0,4558 0,0455

www.pelsdretshumans.pangea.org 0,2903 0,1612 0,2258 0,4076 0,2343 0,0997 0,0997

www.peretarres.org 0,1290 0,1290 0,1290 0,3289 0,2500 0,4696 0,0441

www.idhc.org 0,0967 0,0645 0,0806 0,3409 0,1923 0,4189 0,0000

www.sosracisme.org 0,0000 0,2258 0,1129 0,0000 0,3447 0,4492 0,0000

www.donesigualtat.org 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000

www.caladona.org 0,0645 0,0645 0,0645 0,0937 0,0937 0,3163 0,0032

www.donesjuristes.cat 0,0645 0,0000 0,0322 0,3281 0,0000 0,3974 0,0000

www.lesbifem.org 0,0000 0,1290 0,0645 0,0000 0,1838 0,2818 0,0000

www.cogailes.org 0,0322 0,0967 0,0483 0,0892 0,2137 0,4025 0,0536

www.colectiugai.org 0,0322 0,0645 0,0483 0,0625 0,1413 0,2743 0,0000

www.gaispositius.org 0,1290 0,0322 0,0806 0,1562 0,1562 0,3483 0,0376

www.elfar.org 0,0967 0,0000 0,0483 0,1171 0,0000 0,3131 0,0000

aeec.pangea.org 0,0322 0,0645 0,0483 0,0625 0,1875 0,2743 0,0000

www.ecologistesenaccio.cat 0,1290 0,0322 0,0806 0,2403 0,1937 0,3875 0,0016

www.adenc.org 0,0967 0,0645 0,0806 0,1250 0,2179 0,3690 0,0086

www.depana.org 0,0625 0,0625 0,0806 0,0625 0,2896 0,3875 0,0172

www.gepec.org 0,0322 0,1290 0,0806 0,0625 0,2606 0,3522 0,0086

www.fasamcat.org 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000 0,0000

www.casalargentino.org 0,0322 0,0000 0,0161 0,0625 0,0000 0,0625 0,0000

www.waisoipola.org 0,0322 0,0322 0,0322 0,0625 0,0625 0,2421 0,0000

www.bayt-al-thaqafa.org 0,0322 0,0322 0,0322 0,2403 0,3563 0,3563 0,0003

www.confavc.org 0,0322 0,0967 0,0645 0,0625 0,2120 0,3297 0,0010

www.favb.cat 0,0967 0,2580 0,1290 0,3718 0,0000 0,4366 0,0000

www.avclot.org 0,0645 0,0322 0,0483 0,0937 0,0625 0,3522 0,0000

Taula 1. Valors de centralitat en grau, proximitat i intermediació

Data de recepció: 18/11/2008. Data d'acceptació: 21/01/2009.

Notes

¹ La teoria de grafs (Harary, 1969) parteix de la noció de graf com la representació matemàtica d'una estructura reticular composta per "nodes" o "vèrtexs" que es connecten entre si per edges, no direccionals, o "arcs", direccionals. Com que els enllaços web són direccionals, el web constitueix, doncs, un graf direccional unit per arcs.

² Tercer sector: accepció alternativa al sector públic (2n sector) i al privar (1r sector), tot i que és un terme problemàtic quant a la definició i límits. Com P. Pujol (2003) assenyala, la imprecisió terminològica s'ha de posar amb relació a l'enfocament disciplinari adoptat. En aquest estudi s'agafa com a definició operativa la proposta de Salomón i Anheier (1996), que considera entitats del tercer sector les que posseeixen cinc criteris bàsics: estar formalment constituïdes, funcionar autònomament pel que fa a l'estat (privades), no tenir finalitat lucrativa, posseir un autocontrol institucional d'activitats, a més d'exhibir un alt grau de voluntarietat en els membres. Si ho restringim a Catalunya, hi ha diverses feines, principalment sorgides des d'un àmbit institucional, que han provat d'oferir una panoràmica general del sector (Castiñeira, 2002).

³ SocSciBot Crawler (versions 3.0 i 4.0), SocSciBot Tool i Cyclist estan disponibles de forma gratuïta per a ús exclusivament acadèmic en l'URL: <http://SocSciBot.wlv.ac.uk/>. En aquest web és possible trobar-hi tant diversos tutorials como instruccions d'ús complementàries

⁴ Degut a la pròpia natura canviant d'un entorn web, en el moment de publicació d'aquest article, les URL corresponents a <http://www.donesigualtat.org> i <http://www.elfar.org> han deixat d'existir, la primera per tenir nova seu web <http://www.donesperlaigualtat.com> i la segona desconeixem si definitivament.

⁵ Kamada Kawai (Kamada; Kawai 1989): algoritme de representació que distribueix la posició dels nodes en una xarxa a partir de la força existent entre tots els parells de vèrtexs existents en el graf.

Context	Variable relacionada	Focus de recerca	Estudis
Continguts o serveis web	Qualitat	Col·leccions de seus web variades	Terveen, Hill (1998)
	Credibilitat	Seus web comercials	Park et al. (2002)
	Protecció de la privacitat	Seus web comercials	Palmer et al. (2000)
	Diversitat contextual	Seus web acadèmiques	Vaughan, Thelwall (2003); Bar-Ilan (2004)
	Similitud disciplinària	Seus web acadèmiques	Thelwall, Wilkinson (2004)
	Similitud temàtica	Col·leccions de seus web variades	Chakrabarti et al.(2002); Trentayne (2004)
	Inclusió i tanking en motors de cerca	Seus web comercials i de tot tipus	Brin, Page (1998); Vaughan, Thelwall (2004); Bar-Ilan (2002)
Atributs dels productors de continguts web	Afilicació política	Seus web polítiques	Foot et al. (2003); Park et al. (2005)
	Proximitat geogràfica	Col·leccions internacionals de diversos tipus de seus web, seus web acadèmiques	Barnett, Park (2005); Park, Thelwall (2006); Thelwall (2002b); Vaughan, Thelwall (2005)
	Productivitat investigadora	Seus web acadèmiques	Kim et al. (2006); Thelwall, Harries (2004)
	Productivitat comercial	Seus web comercials	Vaughan (2004a); Park et al. (2002)
	Llenguatge	Seus web acadèmiques	Thelwall, Tang (2003); Thelwall et al. (2003)
	Col·laboració	Seus web acadèmiques	Kretschmer, Aguillo (2004)
	Afinitat ideològica	Seus web del sector civicosocial	Burris et al. (2000); Halavais, Garrido, (2003); Rogers, Marres (2000); Tateo (2005)
	Infraestructures socioeconòmiques nacionals	Col·leccions internacionals de diversos tipus de seus web	Barnett, Jun (2004); Park (2004)

CENTRE UNESCO CATALUNYA	ONG de desenvolupament	Entitat internacional	<www.unescat.org/>
FED. CATALANA D’ONG PER AL DESENVOLUPAMENT	ONG de desenvolupament	Federació de 2n nivell	<www.pangea.org/fcongd>
FUNDACIÓ INTERMÓN OXFAM	ONG de desenvolupament	Fundació	<www.intermonoxfam.org>
SETEM CATALUNYA	ONG de desenvolupament	Associació de 1r nivell	<www.setem.cat>
CREU ROJA CATALUNYA	ONG de pau	Entitat internacional	<www.creuroja.org>
COOR. D’ONG SOLIDÀRIES DE LES COMARQUES GIRONINES I L’ALT MARESME	ONG de pau	Federació de 2n nivell	<www.solidaries.org>
FUNDACIÓ PER LA PAU	ONG de pau	Fundació	<www.fundacioperlapau.org>
FUNDACIÓ JUSTÍCIA I PAU	ONG de pau	Fundació	<www.justiciaipau.org>
ASSOCIACIÓ CATALANA PER LA PAU	ONG de pau	Associació de 1r nivell	<www.acpau.org>
FED. CATALANA D’ONG PELS DRETS HUMANS	ONG de drets humans	Federació de 2n nivell	<www.amnistiacatalunya.org>
AMNISTIA INTERNACIONAL CATALUNYA	ONG de drets humans	Entitat internacional	<www.pelsdretshumans.pangea.org>
FUNDACIÓ PERE TARRÉS	ONG de drets humans	Fundació	<www.peretarres.org>
INSTITUT DE DRETS HUMANS DE CATALUNYA	ONG de drets humans	Associació de 1r nivell	<www.idhc.org>
SOSRACISME	ONG de drets humans	Associació de 1r nivell	<www.sosracisme.org>
FED. DE DONES PER LA IGUALTAT	Entitat de dones	Federació de 2n nivell	<www.donesigualtat.org>
ASSOCIACIÓ CA LA DONA	Entitat de dones	Associació de 1r nivell	<www.caladona.org>
ASSOCIACIÓ DE DONES JURISTES	Entitat de dones	Associació de 1r nivell	<www.donesjuristes.com>
GRUP DE LESBIANES FEMINISTES	Entitat de dones	Associació de 1r nivell	<www.lesbifem.org>
FED. D’ASSOCIACIONS COORDINADORA GAI-LESBIANA	Entitat d'homosexuals	Federació de 2n nivell	<www.cogailes.org>
COL·LECTIU GAI DE BARCELONA	Entitat d'homosexuals	Associació de 1r nivell	<www.colectiugai.org>
ASSOCIACIÓ GAIS POSITIUS	Entitat d'homosexuals	Associació de 1r nivell	<www.gaispositius.org>
ASSOCIACIÓ HOMOSEXUAL DE LES COMARQUES GIRONINES EL FAR	Entitat d'homosexuals	Associació de 1r nivell	<www.elfar.org>
FED. D'ENTITATS ECOLOGISTES DE CATALUNYA	Entitat ecologista	Federació de 2n nivell	<aeec.pangea.org>
ECOLOGISTES EN ACCIÓ DE CATALUNYA	Entitat ecologista	Associació de 1r nivell	<www.ecologistesenaccio.cat>
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA I L’ESTUDI DE LA NATURA	Entitat ecologista	Associació de 1r nivell	<www.adenc.org>
GRUP D’ESTUDI I PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES DEL CAMP	Entitat ecologista	Associació de 1r nivell	<www.gepec.org>
LLIGA PER LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL	Entitat ecologista	Associació de 1r nivell	<www.depana.org>
FED. DE ASOCIACIONES AMERICANAS EN CATALUNYA	Entitat d'immigrants	Federació de 2n nivell	<www.fasamcat.org>
CASAL ARGENTÍ A BARCELONA	Entitat d'immigrants	Associació de 1r nivell	<www.casalargentino.org>
CASAL ARGENTÍ A BARCELONA	Entitat d'immigrants	Associació de 1r nivell	<www.waisoipola.org>
FUNDACIÓ BAYT-AL-THAQAFA	Entitat d'immigrants	Fundació	<www.bayt-al-thaqafa.org>
CONF. D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE CATALUNYA	Entitat de veïns	Confederació de 3r nivell	<www.confavc.org>
FEDERACIÓ D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I VEÏNES DE BARCELONA	Entitat de veïns	Federació de 2n nivell	<www.favb.cat>
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS CLOT - CAMP DE L'ARPA	Entitat de veïns	Associació de 1r nivell	<www.avclot.org>

	Grau			Proximitat			Intermediació
	Entrada	Sortida	TOTAL	Entrada	Sortida	TOTAL	Intermediació
www.unescocat.org	0,1612	0,1935	0,1774	0,2798	0,2884	0,4920	0,0901
www.pangea.org/fcongd	0,2903	0,2258	0,2580	0,4076	0,2884	0,5254	0,1115
www.intermonoxfam.org	0,0322	0,2258	0,1290	0,1973	0,3125	0,4189	0,0037
www.setem.cat	0,0645	0,0645	0,0645	0,2798	0,1923	0,3780	0,0000
www.creuroja.org	0,0000	0,1290	0,0645	0,0000	0,2827	0,4366	0,0000
www.solidaries.org	0,3225	0,0967	0,2096	0,3676	0,2343	0,4843	0,0324
www.fundacioperlapau.org	0,2258	0,1935	0,2096	0,3605	0,2884	0,4843	0,0751
www.justiciaipau.org	0,2258	0,2258	0,2258	0,3906	0,2777	0,4843	0,0461
www.acpau.org	0,0322	0,0322	0,0322	0,2717	0,2717	0,3483	0,0000
www.amnistiacatalunya.org	0,1612	0,1612	0,1290	0,2604	0,2678	0,4558	0,0455
www.pelsdretshumans.pangea.org	0,2903	0,1612	0,2258	0,4076	0,2343	0,0997	0,0997
www.peretarres.org	0,1290	0,1290	0,1290	0,3289	0,2500	0,4696	0,0441
www.idhc.org	0,0967	0,0645	0,0806	0,3409	0,1923	0,4189	0,0000
www.sosracisme.org	0,0000	0,2258	0,1129	0,0000	0,3447	0,4492	0,0000
www.donesigualtat.org	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000
www.caladona.org	0,0645	0,0645	0,0645	0,0937	0,0937	0,3163	0,0032
www.donesjuristes.cat	0,0645	0,0000	0,0322	0,3281	0,0000	0,3974	0,0000
www.lesbifem.org	0,0000	0,1290	0,0645	0,0000	0,1838	0,2818	0,0000
www.cogailes.org	0,0322	0,0967	0,0483	0,0892	0,2137	0,4025	0,0536
www.colectiugai.org	0,0322	0,0645	0,0483	0,0625	0,1413	0,2743	0,0000
www.gaispositius.org	0,1290	0,0322	0,0806	0,1562	0,1562	0,3483	0,0376
www.elfar.org	0,0967	0,0000	0,0483	0,1171	0,0000	0,3131	0,0000
aeec.pangea.org	0,0322	0,0645	0,0483	0,0625	0,1875	0,2743	0,0000
www.ecologistesenaccio.cat	0,1290	0,0322	0,0806	0,2403	0,1937	0,3875	0,0016
www.adenc.org	0,0967	0,0645	0,0806	0,1250	0,2179	0,3690	0,0086
www.depana.org	0,0625	0,0625	0,0806	0,0625	0,2896	0,3875	0,0172
www.gepec.org	0,0322	0,1290	0,0806	0,0625	0,2606	0,3522	0,0086
www.fasamcat.org	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000	0,0000
www.casalargentino.org	0,0322	0,0000	0,0161	0,0625	0,0000	0,0625	0,0000
www.waisoipola.org	0,0322	0,0322	0,0322	0,0625	0,0625	0,2421	0,0000
www.bayt-al-thaqafa.org	0,0322	0,0322	0,0322	0,2403	0,3563	0,3563	0,0003
www.confavc.org	0,0322	0,0967	0,0645	0,0625	0,2120	0,3297	0,0010
www.favb.cat	0,0967	0,2580	0,1290	0,3718	0,0000	0,4366	0,0000
www.avclot.org	0,0645	0,0322	0,0483	0,0937	0,0625	0,3522	0,0000