[Versión castellana]

Nora Vela

Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

vela@ub.edu



Resum [Abstract] [Resumen]

Recull de recursos sobre goigs a Internet acompanyats de comentaris orientatius i de notes que constitueixen una bibliografia suggeridora i actualitzada. Es considera que actualment el valor d'aquests fulls és essencialment literari, documental i artístic, com a objectes que són d'estudi i d'investigació. El propòsit és estimular treballs de recerca i tesis elaborades a partir dels temes que s'hi apunten i basats en la consulta de les col·leccions de goigs més completes. Cada recurs es presenta amb el títol, l'adreça electrònica i l'anàlisi pertinent.


1 Introducció

Abordar un estudi diferent sobre els goigs1 representa oferir una dimensió nova a tot el que s'ha dit fins ara en les nombroses monografies i articles publicats, que es troben fàcilment en qualsevol catàleg de biblioteca.

Atès el context acadèmic d'aquesta publicació, no es pot obviar l'enfocament més erudit que popular del tema, que tot partint de conceptes i definicions de l'àmbit universitari ens dirigeixen a plantejaments de treballs de recerca possibles i també a polítiques culturals, internacionals i pròpies sobre la preservació i conservació d'aquesta part del patrimoni bibliogràfic i documental que, per la precarietat material i el caràcter tradicional, semipopular i efímer, està més necessitada ara que mai d'una atenció especial.

En un moment en què les grans biblioteques ofereixen notícia dels seus fons fabulosos en línia, tant a través de catàlegs descriptius com de digitalitzacions consultables electrònicament, els goigs catalans pateixen una ignorància catalogràfica de manera generalitzada segurament per la complexitat i el temps de dedicació que cada foli necessita al moment de descriure'l. És més ràpid tractar una enciclopèdia multivolum que uns goigs d'un sol full que, a més de les dades usuals, pot oferir notació musical, responsabilitat artística d'orles i de gravats, toponímia vinculada al text o estudis històrics diversos, entre d'altres a considerar. I cal tenir present que es calcula que hi ha uns 40.000 goigs publicats des del segle xvi, sense que pel caràcter tipogràfic de full volander s'hagin sotmès a reglaments legals d'impressió i de difusió, ni tan sols sovint a permisos eclesiàstics usuals.

És per això que l'inventari general, per no dir la catalogació, de tots els goigs està per fer i no es pot partir de cap llista procedent d'administracions públiques o religioses, ni de bibliografies retrospectives ni actuals. Solament els fons importants de col·leccions, com ara les del Monestir de Montserrat, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona i l'Arxiu Gavín, entre d'altres, poden servir de base per arribar algun dia a tenir el coneixement cabal de la producció gogística catalana feta des del Renaixement i, ininterrompudament, fins al segle xxi.

Però alguna cosa està canviant des del moment que la informàtica ha democratitzat el coneixement i la difusió, i permet que col·lectius i particulars, amb exemplars de goigs als seus arxius, accedeixin a fer públics els documents i els donin a conèixer en línia sense supeditacions editores ni barreres econòmiques.

I és aquí on la difusió dels goigs comença a gaudir d'una perspectiva oberta, des del moment en què se'n digitalitzen alguns exemplars o es mostren les notícies en recursos electrònics, ja sigui per temes, per llocs o per èpoques. Les facilitats editores de les tecnologies de la informació i la documentació comencen a reactivar l'interès pel tema i s'espera que també a estimular l'estudi literari, artístic i antropològic d'uns documents únics a escala mundial quant a tipologia, d'uns textos de coneixement i d'accés tan difícils fins ara.

Per contextualitzar un marc referent a una aproximació històrica dels goigs, en el capítol dedicat a "El cançoner", Martí de Riquer (1964, v. 3, p. 539) diu que "des dels darrers anys del segle xiii o primers del xiv2 existeixen poesies en llaors de la Mare de Déu escrites en l'estrofisme del goig, avui tan popular, estrofisme que correspon al de la dansa de la poesia provençal". A partir d'aquesta asseveració s'obre la perspectiva dels estudis literaris dels goigs que completarà Antoni Comas (1964, v. 4, p. 213­–248) en definir-los com a "gènere poètic semipopular d'arrel medieval, àmpliament conreat als Països Catalans fins a l'actualitat. Diem que són semipopulars perquè han fiat llur pervivència, no pas solament a la memòria col·lectiva, sinó també a l'estampa". En aquesta definició es troba l'objecte d'estudi dels goigs que es podria establir sota diverses perspectives: la literària,3 ja al·ludida pel que fa els textos; la tipogràfica,4 pel que fa a les presentacions, que inclouria les estampacions, les impremtes i la difusió; l'artística, que involucraria imatges, poesia i música;5 l'antropològica6 i l'etnogràfica,7 i la religiosa,8 totes basades en les transmissions a través de la memòria col·lectiva i de la impremta. També es pot veure en èpoques més recents la perspectiva amb notació musical inclosa.9 Totes demanen treballs de recerca i tesis elaborades. Les referències de les notes anteriors podrien oferir models de tractament per abordar i estimular recerques futures, ja que com diu Joan Carles Gomis (2002, p. 59) "en l'actualitat el valor dels fulls de goigs és essencialment artístic, literari i documental per a l'estudi i la investigació".

La consulta directa dels fulls dels goigs és bàsica per facilitar aquests estudis possibles. Constitueixen la bibliografia essencial del tema. I com tot document imprès, aquests fulls formen part del patrimoni escrit nacional protegit per la Llei de patrimoni cultural català de la Generalitat de Catalunya (1993), que dicta normes de preservació i conservació dels documents impresos.

Però la realitat és que les col·leccions de goigs són lluny d'inventariar-se o de catalogar-se públicament per mostrar-se als investigadors —abans s'ha parlat del cas, que també afecta altres materials rellevants com ara el dels cartells, que són objecte de descripcions minucioses i llargues— i que l'espai d'Internet comença a facilitar una incipient aproximació oberta a la riquesa cultural i patrimonial d'aquest gènere literari i artístic.

El propòsit d'aquest document és mostrar els recursos electrònics disponibles a Internet sobre els goigs, actualment, acompanyats de comentaris orientatius. Cada recurs es presenta amb el títol, l'adreça electrònica i el comentari pertinent. Tots s'han consultat entre els mesos d'agost i de setembre de 2009, Any Amades, de feliç coincidència per estar dedicat justament a l'insigne folklorista,10 amb motiu del cinquantè aniversari de la seva mort. Com sigui que la tipologia dels materials en línia és molt variada i els continguts plurals, s'agrupen en quatre apartats tots els recursos per facilitar-ne el seguiment dels casos i l'apreciació. Sota cada epígraf o subepígraf, els temes s'ordenen de manera preferencial:


2 Recursos que inclouen goigs de lectura íntegra i factible

De fet, són els recursos que apleguen més quantitat de fulls de goigs o textos. El comentari que segueix cada recurs vol ser orientatiu. Es té una cura especial a indicar la quantitat de goigs visionables, llegibles i audibles, si és el cas. La presència del Cançoner d'Aguiló és testimonial ja que a principi del segle xx va suposar un concepte diferent d'edició i d'antologia poètica popular amb goigs i cobles, i una edició tipogràfica acurada.

Fons Sol-Torres. Documents digitalitzats: goigs. Lleida: Universitat de Lleida
<http://soltorres.udl.cat/jspui/handle/10459/57>
Els goigs del llegat Romà Sol - Carme Torres de la Universitat de Lleida contenen una col·lecció de goigs centrats principalment en la temàtica lleidatana que el Servei de Biblioteca i Documentació ha catalogat, digitalitzat, full per full, i posat en línia fins a un total de 598 facsímils. Es tracta d'un cas modèlic per la correcció catalogràfica i la visió facsímil completa i perfecta, amb prou resolució, de cada exemplar. Pot consultar-se per paraules del títol, autor, data de publicació i matèria.

Forner, Climent; Rafart, Benigne (2001). Goigs marians del Bisbat de Solsona. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat
<http://books.google.es/books?id=-1C0mTQV8P8C&pg=PA308&lpg=PA308&dq=santa+rita+goigs &source=bl&ots=n-R03z-pXA&sig=kuYZIZ9ZJ_HR8yeh7oeFAK_vUME&hl=ca&ei=P7QLSt2UDtXOjAeGqsiiBg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5#PPP1,M1>
La monografia més completa editada fins ara segons s'indica en el títol de la publicació, consultable també en línia com a llibre electrònic. Conté una primera part de catàleg descriptiu sumari dels 319 goigs ordenats per arxiprestats, una segona part amb els facsímils perfectament llegibles, i uns índexs d'autor de les lletres, de les melodies i dels il·lustradors. La consulta en línia no és completa, com resulta habitual a Google llibres <http://books.google.cat/books>, però els facsímils poden veure's i llegir-se.

Els goigs a Internet
<http://www.enlloc.com/goigs>
Web particular, el gestor del qual el defineix com "un lloc d'entrada cap al món dels goigs". Inclou 163 goigs de text complet en format textual i no facsímil llevat d'algun cas. El gran interès rau en el buidatge fet en l'antologia poètica catalana Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC) de la Università di Napoli Federico II <http://www.rialc.unina.it>: "finalità del Rialc è l'inventario critico della poesia catalana dei secoli xiv e xv". Tots els textos gogístics que s'hi inclouen són transcrits a Els goigs a Internet i ordenats pel nom del sant titular de les poesies, tot aïllant de l'inventari poètic els textos gogístics i facilitant-ne l'estudi. Ofereix tres tipus d'informació: la llista general alfabètica dels 163 goigs per nom del sant o advocació mariana; la procedència de la informació o del text, que en algun cas inclou el facsímil en l'apartat "Font", que conté 5 arxius sonors i 22 partitures.

Biblio goigs
<http://bibliogoigs.blogspot.com>
Blog particular que inventaria i mostra facsímils de goigs en seqüència hemerogràfica tot seguint el santoral del calendari i les festes tradicionals al llarg de l'any. En els dos anys que fa que s'edita diàriament l'arxiu aplega uns 600 facsímils complets de goigs diferents amb una resolució òptima. Ocasionalment, els goigs enllacen amb altres recursos directament relacionats per la música, com ara Els goigs d'Obaga, o per la temàtica, com ara La devocioteca, entre d'altres. Una llista de topònims adjunt remet a les poblacions esmentades en els fulls, i una altra indica els goigs de temàtica profana. Els cercadors permeten recuperar els goigs per les paraules contingudes en l'epígraf diari en què consta sempre el nom del sant o l'advocació.

Els goigs d'Obaga: agrupats per bisbats i advocacions
<http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/$_Goigs.htm>
Web del col·lectiu Obaga que inventaria 449 partitures de goigs, la notació musical de les quals es transcriu i processa amb el programa seqüenciador que origina arxius MIDI i partitures en PDF que contenen informació sobre el títol complet del goig, i els autors de les lletres i les melodies. El propòsit "d'aquesta secció només pretén acostar aquestes melodies a l'internauta i proporcionar un material musical com a punt de partida a qui li pugui interessar; sense cap altra pretensió, conscients que un arxiu MIDI esdevé un facsímil auditiu que mai substituirà l'acústica dels instruments i, menys encara, els matisos innats del cor de veus populars que els canten". La llista, agrupada pels bisbats i el nom de les advocacions o per comarques i poblacions, es consulta sense problemes. En 36 casos s'adjunta la imatge completa i el facsímil del full del goig amb bona resolució.

Aguiló, Marià (1900). Cançoner de les obretes en nostra lengua materna més divulgades durant los segles xiv, xv i xvi. Barcelona: Àlvar Verdaguer
<http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/01327208666359164200802/index.htm>
Conté disset composicions religioses d'antics goigs i de cobles contingudes en aquesta antologia emblemàtica del cançoner català compilada i editada amb criteris bibliofílics per Marià Aguiló, i digitalitzada en versió facsímil sobre l'exemplar de la Biblioteca de Catalunya.

Universitat de València: Servei de Biblioteca i Documentació, Somni.
<http://somni.uv.es/search*val/d?SEARCH=goigs&searchscope=3>
La col·lecció Somni té com a objectiu la consulta i difusió pública a través d'Internet del valuós patrimoni bibliogràfic conservat en la Universitat de València...Per a això s'han digitalitzat tots els incunables, una selecció dels impresos publicats entre els segles XVI i XIX..." entre els que s'inclouen un centenar de goigs catalogats i escanejats convenientment. Pot consultar-se per paraules del títol, paraula clau, autor i matèria.

Médiathèques de Montpellier, Base Documentaire Régionale: Goigs (cantiques catalans)
<http://bm-montpellier-1.picturelan.com/show_categorie.cfm?cfid=7582&cftoken=31287005&cat=1008>
L'ambaixador francès a Espanya Charles Vallat (1884) va llegar el seu valuós fons documental d'impresos catalans fins el segle XIX a la biblioteca municipal de Montpeller. Part d'aquest fons aplega una col·lecció de més de dos mil goigs ara catalogats i escanejats. Pot consultar-se sota els epígrafs següents: "Fêtes des Saintes et des Saints réunis; Les fêtes de la Vierge; Les fêtes des Saints; Noëls, Fêtes, Christs et Varia" El programa permet també les cerques per antropònims i topònims.


3 Recursos d'articles i de monografies sobre goigs, agrupats temàticament

D'enfocament i de temes molt diversos i variats, els recursos que es relacionen a continuació van agrupats per grans àrees afins: estudis introductoris i reculls d'autors, d'advocacions, de llocs i de temàtica mèdica.


3.1 Estudis introductoris

Pons i Serra, Amadeu (2005). "Exposició: 'Quin goig de goigs'". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 14
<http://bid.ub.edu/14pons.htm>
Article introductori al coneixement dels goigs, publicat en aquesta mateixa revista electrònica, BiD, amb ocasió d'una exposició d'aquests documents feta a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona el 2004. Incorpora catorze facsímils de mida reduïda i una bibliografia bàsica interessant de setze citacions per conèixer els goigs. L'autor és també el responsable d'un primer assaig per descriure amb propietat els continguts dels goigs (Pons i Serra, 1984).

Bisbal, Antònia; Miret, Teresa; Moncunill, Conxa (1998). "Els goigs i el seu espai a la col·lecció local". Ítem, núm. 23, p. 71–81
<http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22531/22365>
Article escrit per especialistes en el tema, amb propòsit professional i adreçat a l'àmbit de les biblioteques populars en què "es defineix què són els goigs i els elements habituals que en formen part. Es destaca la seva importància dins la col·lecció local de les biblioteques i la manera d'ordenar-los i de conservar-los. Es presenta una proposta de fitxa descriptiva i se'n donen tres exemples. Se citen les col·leccions i els arxius que cal consultar per localitzar goigs i, finalment, una bibliografia bàsica" de setze referències.

Els goigs entre la devoció i la festa
<http://www.ribes.org/galeria/goigs/expogoig_index.htm>
Web del col·lectiu Els Xulius del centre social de Sant Pere de Ribes, d'introducció divulgativa al coneixement dels goigs, que s'acompanya d'una exposició de goigs vinculats a la comarca amb disset facsímils complets. Dels que porten partitura poden sentir-se les melodies en arxiu MIDI.

"Deu vostre favor". La fura, núm. 784–785 (1997), p. 5
<http://www.lafura.org/suplements/arxius/ARXIUS/GOIGS/GOIGS1.htm>. Article d'introducció divulgativa al coneixement dels goigs, editat en el setmanari de Vilafranca del Penedès. Conté facsímils de l'entorn comarcal.

Gaudia: festa, devoció, art, història, cultura, litúrgia, tradició, literatura, música, col·leccionisme…
<http://calbenido.org/gaudia/>
Web particular que recull informació original sobre goigs i activitats gogístiques i que, en l'apartat "Carpeta de goigs", recull tretze facsímils complets de mida reduïda acompanyats de descripcions complementàries.


3.2 Estudis i reculls d'autors

Moreta i Tusquets, Ignasi (2002). "Els goigs de Verdaguer: edicions i estudis". Anuari Verdaguer, núm. 11, p. 569–576
<http://www.raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/67983/86824>
Article sobre els 15 goigs verdaguerians contextualitzats a fons i anotats amb 34 referències bibliogràfiques.

Santacana Gassull, Alfred. Els goigs atribuïts al Rector de Vallfogona
<http://vallfogona.usuaris.net>
Web particular dedicada al poeta Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona,11 amb un apartat dedicat als seus suposats vuit goigs, acompanyats del facsímil i, en algun cas, de l'arxiu sonor.


3.3 Estudis i reculls d'advocacions

Gomis Corell, Joan Carles (2002). "Imatge, poesia i música al voltant de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs: el full dels Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su convento de Alaquás". Ars Longa cuadernos de arte, n.º 11, p. 57–64
<http://centros.uv.es/web/departamentos/D230/data/informacion/E125/PDF180.pdf>
Article modèlic tant per l'anàlisi triple que fa del document (imatge, poesia i música) com per la crida a favor d'inventariar i estudiar en profunditat el patrimoni bibliogràfic i documental que constitueixen els goigs. El professor de la Universitat de València inclou sis facsímils que il·lustren i acompanyen el text, i 38 notes valuoses que desgranen la bibliografia essencial existent sobre els goigs valencians.

Roig i Montserrat, Joan. Goigs a la Mare de Déu de la Riera
<http://www.borges.altanet.org/ajtms/borges/lborges/festes/fmest/goigs/goig1.htm>
Web allotjat a l'Ajuntament de les Borges del Camp. "Ens han pervingut tres textos literaris (A, B i C) que en forma de goigs lloen la Mare de Déu de la Riera que es venera a les Borges del Camp [...]. Descrivim un total de 16 edicions". S'hi poden veure els facsímils reduïts d'aquesta advocació mariana, acompanyats de descripció i, en alguns casos, de partitura i so en arxiu MIDI.

Els goigs a santa Llúcia
<http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/goigs.html>
Web del col·lectiu Carrutxa de Reus que recull dotze facsímils complets i de bona resolució, com ara "alguns exemples de goigs dedicats a santa Llúcia, procedents de la col·lecció de Joan Roig i Montserrat".


3.4 Estudis i reculls de llocs

Goigs de l'Alt Camp
<http://goigsaltcamp.blogspot.com>
Aquest blog particular és "una aproximació als goigs dels pobles i viles de l'Alt Camp", que es tradueix en una mostra de 72 facsímils, amb bona resolució però no sempre complets, acompanyats de petits comentaris descriptius.

Els goigs de la ruta del Císter
<http://larutadelcisterambgoigs.blogspot.com>
Blog particular amb 21 facsímils que volen ser "una aproximació als goigs dels pobles i les viles de la ruta del Císter". Presenta el mateix format expositiu i les mateixes característiques que l'anterior.

Els gojos dels Plans de Sió (la Segarra)
<http://www.plansdesio.com/pdf/Gojos%20llibret.pdf>
Fullet informatiu de vint pàgines que inclou setze facsímils i comentaris sobre el recull i el lloc. Es complementa amb una bibliografia de quatre pàgines: <http://www.plansdesio.com/pdf/Gojos_Bibliografia.pdf>, en què els setze goigs apareixen descrits, de manera que se'n permet la identificació precisa.

Vila, Pep (2003). "Una col·lecció de goigs catalans a la Biblioteca municipal de Rouen". Arxiu de textos catalans antics, núm. 22, p. 655–656
<http://www.raco.cat/index.php/ArxiuTextos/article/view/16321/16163>
Breu notícia del cas i enumeració sumària dels 21 goigs que formen la col·lecció.

Romero Frías, Marina (2006). "Gòsos, gòccius… goigs. A propósito de una edición del Index libri vitae de Giovanni Delogu Ibba". Espéculo. Revista de estudios literarios, n.º 33
<http://www.ucm.es/info/especulo/numero33/gdelogu.html>
Article sobre els goigs a Sardenya, modèlic en la contextualització i el tractament diacrònic del tema literari. Amb 62 referències en nota.


3.5 Estudis i reculls de temàtica mèdica

Ribas i Puntí, Francesc (1994). Els goigs de l'Hospital general de la Santa Creu de Barcelona. Barcelona: Publicacions del Seminari Pere Mata de la Universitat de Barcelona
<http://www.recercat.net/bitstream/2072/5054/1/spm63.pdf>>
Monografia del doctor Ribas, metge de l'hospital i col·leccionista de goigs, que va reunir una col·lecció de més de 40.000 exemplars, en què estudia de manera completa els goigs relacionats amb el vell hospital de Barcelona. Hi apareixen dotze facsímils interpolats, i abundants fragments antològics que acompanyen l'exposició històrica del tema dividida en tres parts: goigs de l'hospital, goigs cantats a l'hospital i goigs de les germanes hospitalàries. Una bibliografia de 299 citacions dóna idea de l'abast i la profunditat en el tractament del tema.

Sant Cosme i sant Damià en els goigs
<http://www.geocities.ws/cosmedamia/>
Web particular que recull els facsímils de 75 goigs dedicats als sants metges, complets i amb bona resolució. Correspon a l'arxiu en línia Busquests i Campdelacreu, que "és un arxiu privat que ha nascut de la fusió de dues col·leccions. La del meu pare —periodista i escriptor— Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, 1908 - Barcelona, 1991), i la meva. Està compost per una biblioteca especialitzada en tema històric, folklòric i costumista, i un fons documental", que inclou també aquests goigs amb altres informacions complementàries. La llista alfabètica de poblacions amb devoció a aquests sants és la guia de consulta de la pàgina.

Martí, Josep (1989). "Medicina popular religiosa a través dels goigs". Arxiu d'etnografia de Catalunya, v. 7, p. 171–203
<http://antropologia.urv.es/AEC/PDF/N7/Articles/Popular.pdf>
Article basat en un treball de recerca fet per al CSIC de Barcelona per "comprovar les possibilitats que ens poden oferir els goigs com a fonts documentals per a l'etnologia". Es basa en els textos de 754 goigs analitzats, dels quals s'ofereixen fragments comentats oportunament.


4 Recursos de biblioteques i d'arxius amb notícies explícites de les col·leccions de goigs

S'hi consignen les biblioteques i els arxius que fan constar en l'espai web que tenen col·leccions importants de goigs, i la informació genèrica que ofereixen sobre els seus fons: des del departament que les acull, fins a la quantitat de fulls que tenen o la notícia del donant, si és el cas. Quant a les quantificacions, cal considerar que són relatives, ja que inclouen sovint molts fulls duplicats.

Biblioteca de Montserrat
<http://www.bibliotecademontserrat.net/catala/biblioteca.htm>
La història de la Biblioteca editada recentment comunica que la seva col·lecció de goigs està formada principalment per donatius particulars successius fins a comptabilitzar uns 90.000 fulls de goigs (Roure, 2007, p. 179–181). Entre els documents, destaca el que es considera més antic, del segle xiv, contingut al Llibre vermell.12 La consulta del catàleg en línia (paraula clau goigs) ofereix una bibliografia interessant de 113 títols sobre goigs. Atès l'interès que la institució té a configurar la col·lecció tot aprofundint en la temàtica cultural catalana, la llista esmentada és especialment diferent i valuosa.

Biblioteca de Catalunya
<http://www.bnc.cat/fons/col_especials.php>
En el "Fons" constituït per "Col·leccions especials i valuoses", s'hi recullen els anomenats fulls populars: "prop de 30.000 goigs, des del segle xvii".

Arxiu Gavín
<http://www.arxiugavin.com/goigs.htm>
"Dels 30.000 goigs que es calcula que existeixen a Catalunya, Gavín n'ha recollit 24.400. Això el situa només darrere de la col·lecció del Monestir de Montserrat, i el converteix en un dels grans estudiosos de la història."

Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
<http://www.arxiucomarcalderipoll.org/>
En la secció de "Fons", subdivisió de "Gravats”, diu que "destaquen uns 60.000 goigs i gravats de diversa tipologia", dels quals uns 10.000 fulls corresponen a goigs.

Biblioteca Pública de Tarragona
<http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.43b94172e8e7ac9d86a64e10b0c0e1a0 /?vgnextoid=fd3ab12fd84c0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=fd3ab12fd84c0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>
En la secció de "Col·leccions especials" s'informa de la col·lecció de goigs de l'arquitecte Josep M. Jujol: "Col·lecció de 8.000 goigs donada a la Biblioteca pel seu propietari, Josep M. Jujol. El fons abraça des de finals del segle xviii fins a l'actualitat. A la Biblioteca es troben ordenats i classificats: 1. Els sants, 2. Les santes, 3. Goigs dedicats a la Mare de Déu, 4. Goigs dedicats a la vida de Jesucrist, 5. Goigs profans, 6. Commemoratius d'un esdeveniment eclesiàstic".

Biblioteca Central d'Igualada
<http://www.igualada.cat/aplicacio/File/Goigs_per_web1.mht>
La Biblioteca disposa d'una pàgina web pròpia. En l'apartat "Fons especials", hi diu: "La biblioteca té un fons important de goigs, tant de la comarca de l'Anoia13 com d'arreu de Catalunya", amb dos enllaços a les bases de dades respectives, que titula Goigs d'arreu de Catalunya i Goigs d'Igualada i de la comarca de l'Anoia. En cada base de dades l'inventari dels fulls de goigs presenta els grups: Crist, Mare de Déu, sants i santes, devocions religioses, carpetes col·lectives i profans. Tenen 3.134 goigs dedicats als diversos sants i advocacions, i el total de fulls de la col·lecció ascendeix a 6.941 goigs.

Biblioteca Balear
<http://www.conselldemallorca.net/biblioteques/bibassoc.htm>
En l'apartat "Fons bibliogràfic" s'explica que la Biblioteca Balear està composta, entre altres documents, per "una col·lecció de més de 5.000 goigs".

Biblioteca Pública de Girona
<http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP_Girona/Documents/Arxiu/Cat%C3%A0leg%20Goigs268%20_SegleXIX.pdf>
Aquesta Biblioteca ofereix la relació dels 268 goigs del segle xix en format PDF, catalogats completament com a part del programa de catalogació del patrimoni bibliogràfic (Biblioteca Pública de Girona, 2007; Garcia Panadès, 2009, p. 68–71).

Arxiu Comarcal del Ripollès
<http://www.arxiucomarcalderipoll.org>
En el "Quadre de fons", apartats "Col·leccions" i "Goigs", s'ofereix un inventari per advocacions de 312 fulls de goigs.

Universitat de Vic: inventari de goigs i cançons del Fons Pallàs-Amat
http://www.uvic.cat/biblioteca/ca/cataleg_i_fons/fonsespecials/pallas/goigs.html
Aquest fons consta de llibres, revistes i material imprès interessant per estudiar la vida i l'obra de Jacint Verdaguer. L'inventari de goigs recull 63 edicions diferents de goigs verdaguerians.


5 Recursos per al col·leccionisme

Si s'entén per col·leccionisme el fet de reunir sistemàticament objectes d'un interès històric o artístic especial, o simplement rars, els goigs són plenament objectes del desig de col·leccionistes, actualment. Per trobar-los, Internet proporciona també recursos de compravenda amb aquesta finalitat. Els que han ofert més quantitat de fulls —no de llibres sobre goigs— aquests mesos d'agost i setembre, i permeten cercar amb modalitats versàtils, com ara la cerca avançada, són:

Todocoleccion
<http://www.todocoleccion.net>
Mostra facsímils dels fulls reduïts.
goigs al cercador = 1.273 lots, el dia 29 d'agost 2009
1.306 lots, el dia 5 de setembre 2009

Uniliber.com
<http://www.uniliber.com>
Mostra facsímils dels fulls reduïts.
goigs a "palabra clave" = 206 goigs, el dia 6 setembre 2009

IberLibro
<http://www.iberlibro.com>
No mostra els facsímils.
goigs a "palabra clave" = 212 goigs, el dia 7 setembre 2009

Ebay classic
<http://hub.shop.ebay.es>
Mostra facsímils dels fulls reduïts.
goigs al cercador = 71 goigs, el dia 5 setembre 2009


Bibliografia

Amades, Joan; Colomines, Josep (1946–1948). Els goigs. Barcelona: Orbis.

Ayats Abeyà, Jaume (2006). Les melodies i les polifonies dels goigs catalans i sards (s. xvi–xx). <http://www.trobadories.org/documents/Projecte.pdf>. [Consulta: 08/09/2009].

Biblioteca Pública de Girona (2007). Catalogació del patrimoni bibliogràfic: goigs del segle xix [catalogació a càrrec de Pedro Rueda Ramírez]. Girona: Biblioteca Pública. <http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/BP_Girona/Documents/Arxiu/Cat%C3%A0leg%20Goigs268%20_SegleXIX.pdf>.

Bisbal, Antònia; Miret, Teresa; Moncunill, Conxa (2002). Els goigs de la comarca de l'Anoia. Barcelona: Rafael Dalmau.

Comas, Antoni (1964). "Els goigs". En: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel.

Courcelles, Dominique de (2008). La paraula de l'àngel: una aproximació plural als goigs. Barcelona: Fragmenta Editorial.

Escobedo, Joana (1988). Plecs poètics catalans del segle xvii a la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.

Escobedo, Joana (1992). Poesia popular catalana —no religiosa— del segle xviii [tesi doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Garcia, Vicens (1820). "Goigs". En: Poesías jocosas y serias [nova edició]. Barcelona: Josep Torner. Facsímil a: <http://books.google.com/books/bnc?id=rET89tnKiaEC&pg=PA148&dq=goigs&prstct=1&lr=&as_brr=1&ei=vOyjSvv3CYuSygTQ94yRCA&hl=ca - v=onepage&q=&f=false>. [Consulta: 08/09/2009].

Garcia Panadès, Teresa (2009). "El fons de la Biblioteca Pública de Girona". Revista de Girona, núm. 254. <http://www.revistadegirona.cat/recursos/2009/0254_068.pdf>. [Consulta: 08/09/2009].

Generalitat de Catalunya (1993). Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català. <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Documents/Arxiu/normativa_index.htm%20-%20LLEI_9_1993.doc>. [Consulta: 08/09/2009].

Gomis Corell, Joan Carles (2002). "Imatge, poesia i música al voltant de la Mare de Déu de l'Olivar d'Alaquàs: el full dels Gozos a Nuestra Señora del Olivar, que está en su convento de Alaquás". Ars Longa, cuadernos de arte, n.º 11. <http://centros.uv.es/web/departamentos/D230/data/informacion/E125/PDF180.pdf>. [Consulta 08/09/2009].

Kamen, Henry (1998). "La revolución en el culto público". En: Cambio cultural en la sociedad del Siglo de Oro: Cataluña y Castilla, siglos xvi-xvii. Madrid: Siglo Veintiuno.

Llei de Patrimoni Cultural Català (1993). Llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català.<http://www.geocities.com/Athens/Olympus/3197/llei7.htm>. [Consulta: 08/09/2009].

Martí, Josep (1989). Medicina popular religiosa a través dels goigs. Barcelona: CSIC. <http://antropologia.urv.es/AEC/PDF/N7/Articles/Popular.pdf>. [Consulta: 08/09/2009].

Massot i Muntaner, Josep (1989). Gran enciclopèdia catalana. 2a edició, 2a reimpressió. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0186360>. [Consulta: 08/09/2009].

Pons i Serra, Amadeu (1984). Elements per a l'ordenació i catalogació de goigs. Barcelona: Amics dels Goigs; Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona; Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. <http://bd.ub.es/pub/pons/elements_goigs.pdf>. [Consulta: 08/09/2009].

Repertorio informatizzato dell'antica letteratura catalana (RIALC). Nàpols: Università di Napoli Federico II. <http://www.rialc.unina.it>.

Riquer, Martí de (1964). "El cançoner". En: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel.

Romero Frías, Marina (2006). "Gòsos, gòccius… goigs. A propósito de una edición del Index libri vitae de Giovanni Delogu Ibba". Espéculo. Revista de estudios literarios, n.º 33, (jul.-oct.). <http://www.ucm.es/info/especulo/numero33/gdelogu.html>. [Consulta: 08/09/2009].

Roure, Damià (2007). "Col·lecció de goigs". En: La Biblioteca de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Trigo Díaz, Feliciano (1996). "Teología popular en verso". Pontenova: revista de investigación xove, núm. 2.



Notes

1 1 En el sentit que atorga al terme Josep Massot i Muntaner en el seu article “Goig” a Gran Enciclopèdia Catalana, 2a edició, 2a reimpressió. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989. v.12, p.134-135. Disponible a: <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0186360> [Consulta: 08/09/2009]

2 Damià Roure (2007, p. 179–181) diu que en aquesta biblioteca es troben "els goigs més antics a partir del segle xiv, amb els 'Set goigs' del Llibre vermell". El facsímil d'aquest manuscrit està disponible a: <http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/08140629733581728654480/index.htm>. [Consulta: 08/09/2009]. Una audició recent de "Lo set goitx" del Llibre vermell a través d'una interpretació coral a "Brissago Valtravaglia (Va) Chiesa di S. Giorgio 23 agosto 2009 Stagione Musicale di Luino 2009 Progetto Interreg Interpretando suoni e luoghi Direzione artistica e organizzazione: Associazione Rinascenze" es pot sentir i veure a: <http://www.youtube.com/watch?v=HPi-cbqcPVs>. [Consulta: 22/09/2009].

3 Marina Romero Frías ofereix un exemple de tractament particular d'un aspecte literari en el seu estudi (2006).

4 Joana Escobedo ha estudiat a fons els aspectes tipogràfics de la producció poètica catalana impresa en plecs solts (1988; 1992). Els futurs estudis de goigs podrien completar-se tot partint de les anàlisis fetes en casos paral·lels pel que fa al suport material.

5 Joan Carles Gomis Corell analitza detalladament els tres casos (2002, p. 57–64)).

6 Henry Kamen aborda aquesta perspectiva (1998, p. 129-141).

7 Josep Martí ofereix un exemple de tractament etnogràfic dels goigs segons el tema mèdic (1989, p. 143-150)).

8 Dominique de Courcelles aprofundeix en aquesta perspectiva en la refosa de diversos estudis seus compilats a La paraula de l'àngel (2008). A Galícia, Feliciano Trigo Díaz analitza el fenomen dels gozos com una "teología popular en verso" (1996).

9 Se centra en aquest aspecte el projecte de recerca del musicòleg Jaume Ayats Abeyà (2006), amb una bibliografia final interessant.

10 Estudiós dels goigs, és també autor, juntament amb Josep Colomines, de l'obra Els goigs (Amades; Colomines, 1946–1948).

11 Ara també se'n poden llegir les poesies, entre les quals es troben els goigs, en l'exemplar de la Biblioteca de Catalunya digitalitzat recentment (Garcia, 1820, p. 144-148).

12 Vegeu la nota 2 per a una informació més completa.

13 Estudiats en la monografia magnífica d'Antònia Bisbal, Teresa Miret i Conxa Moncunill (2002).