[Versión castellana]

Natividad Muntaner Sans

Unitat de Projectes. Departament de Cultura i Patrimoni
Consell Insular de Mallorca

nmuntaner@telefonica.net



Resum [Abstract] [Resumen]

S'analitza la situació de l'aplicació de la Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears. Es fan saber els antecedents de l'arxipèlag balear, l'evolució de les biblioteques i l'assumpció de les competències en matèria bibliotecària per part de les distintes administracions, com són el Govern de les Illes Balears i els Consells Insulars. Es fa un repàs del procés de gestació del sistema bibliotecari i del procés de legislació que va finalitzar amb l'aprovació de la Llei 19/2006, de 23 de novembre. Finalment, s'analitza l'estat de desenvolupament i compliment de cada una de les obligatorietats que marca la Llei per part de les diferents administracions competents, cosa que fa palès un cert retard generalitzat, malgrat que s'han començat a produir avanços importants.


1 Introducció

Les Illes Balears són un arxipèlag format per quatre illes. Cada una té un òrgan d'autogovern anomenat Consell Insular que ha anat assumint diferents competències, entre elles les de biblioteques.

La comunitat autònoma anomenada Illes Balears és petita, amb una població propera al milió d'habitants concentrats en pocs municipis, i presenta diferències físiques, econòmiques i de cultura tradicional.1 Així és una comunitat autònoma ni demogràficament equilibrada ni territorialment uniforme que a més té la peculiaritat de la plurinsularitat.

Pel que fa a la gestió pública, hi ha diversitat d'administracions que se sobreposen i que no sempre tenen clarament definides les competències, com són el Govern de la comunitat, els quatre Consells Insulars i els Ajuntaments. Cal tenir en compte que a més de la normativa pròpia cal sobreposar la legislació espanyola i la de la Unió Europea.

La creació d'una legislació específica sobre biblioteques a les diferents comunitats autònomes va donar peu a diversos estudis que oferien des d'una comparativa amb altres països amb sistemes bibliotecaris més desenvolupats (Bretos; Carbonell, 1996), a comparatives sobre les diferents legislacions autonòmiques (Arana; Olaso, 1996) i altres centrats en legislacions autonòmiques concretes, com són la catalana (Camps; Bagunyà, 1991; Mayol, 1992) o la d'Aragó (Orera,1993). Al llarg dels anys s'han publicat diversos estudis que analitzen l'aplicació de les diferents legislacions i l'estat dels sistemes bibliotecaris, entre els quals destaquen els referits a Andalusia (Bustamante, 2001; Muñoz, 2004) o a Catalunya (Mayol, 2005; Renedo, 2009).

En aquest article es dóna una visió global de l'evolució de les biblioteques públiques de les Illes Balears i de l'aplicació de la llei del sistema bibliotecari aprovada l'any 2006. Es fa un repàs cronològic des de la preautonomia fins a l'actualitat, analitzant l'assumpció de les competències sobre biblioteques, la creació de la legislació i l'estat d'acompliment d'aquesta per part de les administracions implicades.


2 Situació de partida

Les Illes Balears són una de les darreres comunitats autònomes a tenir una llei que reguli el sistema bibliotecari. Lluny queden els anys vuitanta, en què es crearen les comunitats autònomes i amb elles tot un entramat de competències i models de gestió pública.

Amb el Reial decret llei 18/1978, de 13 de juny, de règim preautonòmic per a l'arxipèlag balear2 es recollí el desig de comptar amb institucions pròpies per a tot l'arxipèlag i en cada una de les illes. Aquest es desenvolupà mitjançant el Reial decret llei 1517/1978, de 13 de juny,3 el qual creà un sistema preautonòmic format per: Consell General Interinsular de les Illes Balears, Consell Insular de Mallorca, Consell Insular de Menorca i Consell Insular d'Eivissa i Formentera.

Els primers Consells Insulars es constituïren el 1979. Aquesta organització començà a assumir les competències sobre cultura amb el Reial decret 2567/1980, de 7 de novembre, de transferències de competències al Consell General Interinsular de les Illes Balears en matèria de sanitat i cultura,4 per les quals es transferiren les competències culturals:

El règim preautonòmic perdurà des de 1978 fins al 1983, quan es promulgà la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears,6 i entrà en vigor l'1 de març de 1983. Les Illes Balears quedaren constituïdes en comunitat autònoma i els Consells Insulars quedaren integrats en ella, el Consell General Interinsular de les Illes Balears desaparegué i es creà el Govern Balear.

Els bibliotecaris illencs miraren amb sana enveja aquelles comunitats, com la catalana o l'andalusa, que regularen el sistema bibliotecari des d'aquells primers moments i a aquelles altres que a poc a poc ho feren.

Els ajuntaments balears seguiren creant biblioteques municipals, amb un major impuls des de la instauració de la democràcia, fins que hi va arribar a haver una biblioteca a gairebé tots els municipis. Els diferents Consells Insulars assumiren el 1984 la part que els corresponia del Centre Provincial Coordinador de Biblioteques de les Illes Balears, creat el 1972. A partir de 1985 cada Consell Insular creà un Centre Coordinador de Biblioteques, de manera que desapareixia tota vinculació formal entre ells i es donava una passa més en l'autogestió de cada illa. A poc a poc es crearen xarxes de biblioteques amb l'esperit de compartir coneixements, recursos i oportunitats per oferir el millor servei possible, malgrat disposar de recursos limitats.

A nivell professional la creació de les comunitats autònomes va suposar un canvi de rumb i de concepció respecte al Cos Facultatiu com al Cos d'Ajudants d'Arxius, Biblioteques i Museus. Aquest fet quedà reflectit en el desenvolupament dels cossos i escales tècniques d'arxivers i bibliotecaris dins del Govern Balear, dels Consells Insulars i dels Ajuntaments, però realment eren molt poques les places destinades als cossos estatals. Això donà lloc a una situació amb una gran varietat de denominacions dels llocs de treball, funcions, requisits i formes d'ocupació.

El 24 de setembre de 1984 se signà el conveni entre el Ministeri de Cultura i el Govern Balear sobre la gestió de les biblioteques, arxius i museus de titularitat estatal.7 Així, a partir de 1985 hi ha dues biblioteques públiques estatals gestionades pel Govern: la Biblioteca Pública de Palma, a Mallorca, i la Biblioteca Pública de Maó, a Menorca, i la promesa de fer la Biblioteca Pública d'Eivissa. Aquesta darrera encara és una promesa, però les institucions implicades han arribat a acords per construir-la i dotar-la de mitjans i personal. A més, el 17 de novembre de 1986 s'inaugurà la Biblioteca Pública Insular d'Eivissa, que depèn del Consell Insular i que és la biblioteca que exerceix de capçalera de la xarxa de biblioteques.

Per tant, als anys vuitanta, hi ha tres biblioteques públiques relativament grans. A cada illa hi ha un Centre Coordinador de Biblioteques que tracta d'ordenar el sector bibliotecari municipal illenc. Però hi ha una sèrie de biblioteques municipals que no estan incloses dins les xarxes de biblioteques d'aquests centres coordinadors, cal destacar la xarxa de biblioteques de l'Ajuntament de Palma, que compta amb una xarxa pròpia de 24 centres, i la xarxa de 19 biblioteques públiques, creada per l'entitat financera "La Caixa". Les institucions també creen biblioteques especialitzades, en aquest sentit, cal destacar les d'art i patrimoni històric. A més, hi ha les biblioteques de la Universitat de les Illes Balears (UIB), creada el 1978, i les biblioteques que els centres educatius van creant. Per altra banda, hi ha biblioteques especialitzades d'entitats privades, com la Biblioteca de la Fundació Bartomeu March Servera a Palma (Mallorca), la Biblioteca-Arxiu Fernando Rubió i la Fundació Rubió Tudurí-Andròmaco o l'Ateneu de Maó a Menorca, i les biblioteques religioses que han donat pas a la Biblioteca Diocesana. Totes aquestes biblioteques privades han subscrit convenis de col·laboració amb entitats i administracions.


2.1 La gestació del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears

L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears atribueix les competències sobre les biblioteques tant a la comunitat autònoma com als Consells Insulars. Amb la reforma aprovada el 2007,8 se segueixen reservant com a competència exclusiva de la comunitat autònoma (article 30.24) els arxius, biblioteques i museus que no siguin de titularitat estatal, conservatoris de música, serveis de belles arts, hemeroteques i institucions semblants, i alhora s'atribueixen als Consells Insulars com a competències pròpies (article 70.19) els museus, arxius i biblioteques de titularitat autonòmica, en el seu àmbit territorial, conservatoris de música, serveis de belles arts, hemeroteques i institucions similars d'àmbit insular.

Les biblioteques públiques de "La Caixa" a les Illes Balears a poc a poc passen a ser municipals, desapareixent per complet aquesta xarxa el 1999. Les biblioteques municipals es van incorporant a les xarxes illenques. Alguns municipis creen xarxes municipals. La Universitat crea la seva xarxa a l'espera de la construcció de la Biblioteca Central. L'edifici de la Biblioteca Central es va començar a gestar el 2002. El 12 de març de 2007 es va fer la presentació pública del projecte, però a hores d'ara encara no s'ha començat a executar per manca de finançament.

S'ha de tenir present que als anys noranta la informatització era molt incipient i les biblioteques començaren a tenir un major pes social. Les xarxes de biblioteques començaren a informatitzar-se amb programes molt bàsics.

Les biblioteques públiques estatals no s'han incorporat a les xarxes de biblioteques locals. Des de diverses instàncies s'ha demanat que aquestes passin a ser gestionades pels Consells enlloc de ser-ho pel Govern de les Illes Balears. El Parlament de les Illes Balears acordà el 13 de maig de 2008 l'aprovació de la delegació de competències de gestió del Museu de Menorca, la Biblioteca Pública de Maó i l'Arxiu Històric de titularitat estatal al Consell Insular de Menorca,9 els termes dels quals s'han de fixar mitjançant els respectius convenis simultanis per a cada institució. Actualment el Consell Insular de Menorca treballa en el model de traspàs de les competències i finançament, previst per al 2010. Pel que fa al traspàs de la gestió de la Biblioteca Pública de l'Estat de Palma encara no ha estat aprovat, però ha estat tema de debat parlamentari.

Pel que fa al concepte de sistema bibliotecari, segons Concepción Rodríguez (2007), un sistema és "un conjunt de serveis i/o biblioteques obligatòriament integrades en una unitat jeràrquica, la qual es forma per voluntat política d'una administració que té la competència d'oferir serveis bibliotecaris en un àmbit geogràfic concret"; mentre que una xarxa és "el conjunt de biblioteques 'iguals' [...] que, en unir-se per cooperar, creen una institució superior per donar-se suport mutu", encara no es visualitza si no que hi ha diferents xarxes autònomes. Per tant, a les Illes Balears manca un sistema bibliotecari cohesionat i eficient que presti serveis a tots els ciutadans. Així, trobem diversitat de carnets d'usuari, els catàlegs tampoc són comuns, etc.

Una altra qüestió fonamental és la formació del personal de les biblioteques, qui començà a rebre formació especialitzada a través dels cursets de Biblioteconomia organitzats anualment el mes de setembre, amb una durada setmanal, per la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Govern Balear des de 1984 fins al 1993.

El 1991 es fundà l'Associació de Bibliotecaris, Arxivers i Documentalistes de les Illes Balears (ABADIB). Fou la primera vegada que els professionals s'uniren formalment amb el repte de millorar la professió i els serveis que gestionaven. Des dels inicis reclamaren una llei específica perquè les administracions poguessin treballar de manera homogènia i que permetés gaudir d'unes biblioteques modernes i útils a les necessitats d'informació, formació i oci seguint els criteris adoptats per les institucions internacionals especialitzades en biblioteques. L'ABADIB té una tasca important al proporcionar formació contínua especialitzada, ja que el Govern ja no imparteix cursets. Actualment altres institucions amb un cert nombre de biblioteques també imparteixen cursos de formació als propis treballadors, destacant els centres coordinadors de biblioteques dels Consells Insulars.


2.2 El Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (CABIB)

El Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears (CABIB) neix per iniciativa del Govern de les Illes Balears, a la qual s'han adherit mitjançant conveni la majoria de les institucions de les Illes amb biblioteques. Començà el 28 de maig de 1999 quan el Conseller d'Educació, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears i President del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears (COFUC), organisme que depèn d'aquesta Conselleria, va signar un acord amb l'empresa SLS, divisió europea d'Innovative Interfaces, per al desenvolupament del projecte d'automatització de biblioteques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears basat en el sistema informàtic integrat de gestió de biblioteques INNOPAC Millennium. Aquest catàleg es creà el 2000 com un projecte de cooperació bibliotecària que té com a objectius oferir a totes les biblioteques de les Illes un sistema comú de gestió bibliotecària amb els darrers avanços tecnològics i permetre als ciutadans accedir a tota la informació bibliogràfica de les Illes a través d'un mateix entorn des d'Internet. El 17 de març de 2000 el COFUC signà un conveni de cooperació amb la UIB pel qual aquesta darrera assumia la direcció tècnica de la instal·lació, la posada en marxa, l'administració del sistema, l'assessorament i supervisió per a la reconversió de les bases de dades informatitzades de les institucions que s'integressin i la formació del personal perquè pogués utilitzar amb eficàcia el programari nou, podent adherir-se a aquest totes les institucions. Per facilitar la comunicació entre els participants es va crear una Intranet del CABIB. Durant el 2000 es varen signar convenis de col·laboració entre el COFUC, els Consells Insulars, l'Ajuntament de Palma i la Fundació Biblioteca d'Alcúdia Can Torró per al seu desenvolupament. Aquests convenis tenien una durada de 8 anys, però com que el COFUC no podia continuar, perquè no s'incloïa en els seus objectius i tampoc tenia capacitat tècnica, el 10 de maig de 2007 la Conselleria d'Educació i Cultura, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació i la UIB signaren un conveni de col·laboració i acordaren prorrogar els convenis i assumiren els drets i obligacions que se'n derivaven, amb una vigència fins al 31 de desembre de 2008. El 2010 s'està pendent de la signatura d'un nou conveni o d'una altra forma de relació, aquest ha estat el tema central en les reunions del Consell de Biblioteques de les Illes Balears.

El CABIB permet a les biblioteques treballar en línia amb un ordinador central que allotja i gestiona la base de dades bibliogràfica, una catalogació compartida i una major difusió dels fons a través d'Internet. Utilitza un programa basat en mòduls de gestió i cada institució n'ha subscrit la compra segons necessitats i interessos. El mòdul de catalogació gratuït, Guicat, és substituït, per manca d'actualització, per la versió sota llicència de Millennium.

Actualment no totes les biblioteques municipals fan servir Innopac Millennium per manca de llicències. Però la base de dades del CABIB és el catàleg web del fons bibliogràfic de la major part de les biblioteques de les Illes, tant de titularitat pública com privada, el qual possibilita diversos tipus de consulta mitjançant cerques intel·ligents i informa de la modalitat i disponibilitat d'accés a cada obra. No totes les biblioteques que tenen part dels registres bibliogràfics reproduïts en el CABIB usen Millennium, com és el cas de les biblioteques públiques de l'Estat, que fan servir el programa Absys, proporcionat pel Ministeri de Cultura i només varen exportar els seus registres al CABIB el 2000.

Mitjançant Resolució de la Consellera de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, de 7 d'octubre de 2009, i el Decret de Batlia 17654, de 14 d'octubre de 2009, de l'Ajuntament de Palma s'ha aprovat i autoritzat la signatura d'un conveni de col·laboració en matèria de biblioteques entre aquestes corporacions per a la depuració i ordenació del CABIB.10


3 L'evolució de la legislació en matèria de biblioteques

3.1 Projectes de legislació

Des dels primers anys de la democràcia hi ha hagut la voluntat de legislar sobre les biblioteques de les Illes. El primer intent es donà a la cinquena legislatura de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (de 1999 a 2003). Al Parlament de les Illes l'11 de febrer de 2003 es presentà un Projecte de llei de biblioteques de les Illes Balears.11 Aquesta iniciativa no prosperà ja que mitjançant el Decret 2/2003, de 31 de març,12 es convocaren eleccions al Parlament i aquesta iniciativa caducà amb l'acabament de la legislatura.13

A la sisena legislatura (de 2003 a 2007) es començà la tramitació parlamentaria del Projecte de llei del sistema bibliotecari de les Illes Balears.14 El debat de les esmenes parcials i l'aprovació definitiva tingué lloc a la sessió plenària de 14 de novembre de 2006. Fou aprovada com a Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears,15 i entrà en vigor l'1 de desembre.


3.2 El Mapa de la Lectura Pública de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca començà a elaborar el Mapa de la Lectura Pública de Mallorca el 2004 i el juny de 2007 fou publicat (Muntaner, 2007). Era un dels objectius principals que s'havia marcat el Departament de Cultura durant la gestió de 2003 a 2007. La seva importància radica en què el Mapa de la Lectura Pública és l'instrument de planificació que defineix el tipus de centres bibliotecaris necessaris a cada població, a partir de l'estudi de la realitat i amb l'establiment dels paràmetres que cal complir sobre fons bibliogràfic, personal, equipament, superfície i manteniment de cada biblioteca. És una eina basada en l'experiència d'altres comunitats i en les recomanacions internacionals dels organismes especialitzats en biblioteques, difusió i accés a la informació. Era una tasca realment necessària per optimitzar els recursos i aconseguir unes biblioteques de qualitat a partir de l'ajustament de les inversions en equipaments bibliotecaris de les diferents administracions a les previsions i criteris establerts en el Mapa de la Lectura Pública illenca.

El Consell Insular de Mallorca fou pioner a les Illes en la redacció del Mapa de la Lectura Pública, cal destacar que quan es començà l'elaboració no era cap obligació legal, com després recull la Llei 19/2006 a l'article 29. És a dir, a més de pioner s'avançà a l'obligació de la mateixa llei. Aquest Mapa de la Lectura Pública tenia la missió de ser una eina essencial per al desenvolupament de la política bibliotecària de Mallorca, tant pel que feia a les competències del propi Consell Insular, com a les actuacions del Govern i dels Ajuntaments, amb la finalitat d'aconseguir un sistema de lectura pública homogeni i de qualitat. Cal destacar que coincidí en el temps amb la tramitació de la Llei del sistema bibliotecari de les Illes Balears. Aquesta coincidència i simultaneïtat féu que el Mapa de la Lectura Pública de Mallorca estigués totalment adaptat al que finalment disposa la llei i alhora suposa l'acompliment de la mateixa per part del Consell Insular de Mallorca.


3.3 La Llei 16/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears

És un autèntic replantejament de l'organització de les biblioteques que fins aleshores hi havia a les Illes, la mateixa denominació de la llei així ho deixa entreveure, es passa d'un Projecte de llei de biblioteques a una Llei del sistema bibliotecari de les Illes Balears. Si en el primer projecte es creen sistemes insulars aïllats, en la llei es parla de sistema com el conjunt organitzat de biblioteques, òrgans i serveis bibliotecaris. L'organització del sistema bibliotecari es regeix pels principis de cooperació, coordinació i gestió participativa de les administracions (article 7). Una de les innovacions respecte del projecte anterior és la creació de la Biblioteca de les Illes Balears com a biblioteca referent del patrimoni bibliogràfic de les Illes (article 13) i la Biblioteca Virtual de les Illes Balears, considerada com el conjunt en suport digital del patrimoni bibliogràfic de les Illes i de les obres d'investigació, divulgació i creació per al coneixement de la cultura de les Illes. A més, desenvolupa el Sistema de Lectura Pública amb la definició del tipus de biblioteca que li correspon a cada municipi segons el nivell de població.

Una altra novetat és l'establiment dels serveis de suport a la lectura pública i la definició i estructura dels sistemes insulars de biblioteques públiques. Com a instruments de gestió i control es disposa el Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears CABIB (article 26), el Registre General de Biblioteques de les Illes Balears (article 27), el Registre Insular de Biblioteques Públiques (article 28), el Mapa de la Lectura Pública de les Illes Balears (article 29), el Pla de Lectura Pública de les Illes Balears (article 30), els Paràmetres de biblioteca pública (article 31) i els Paràmetres de biblioteca de centres d'ensenyament no universitari (article 32). A més a més, s'especifiquen tota una sèrie de competències de la Comunitat Autònoma, dels Consells Insulars i dels Ajuntaments (articles 34 a 36).

Els organismes que hauran de dirimir quina és la política i els criteris que es fan servir són el Consell de Biblioteques de les Illes Balears (article 37), com a òrgan coordinador del sistema bibliotecari de les Illes, format majoritàriament per representants polítics, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears (article 38), que depèn de la conselleria competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears amb un fort component tècnic, i les Comissions Tècniques Insulars de Biblioteques (article 39), que són els òrgans consultius en matèria de biblioteques de cadascuna de les Illes.

Una comparativa d'aquesta llei amb la resta de la legislació espanyola la trobem al treball d'Ana Palacios (2008). D'aquesta legislació, en destaca que els Consells Insulars tenen un protagonisme important en l'assignació de competències i inclou entre les obligacions d'aquests, com novetat legislativa, la creació, gestió i manteniment del portal web de la xarxa insular de biblioteques (article 22.4n).

En la interpretació de la llei han sorgit diferents criteris sobre alguns conceptes i l'aplicació, la qual cosa més que respondre a una possible incongruència en la redacció d'alguns aspectes, respon més aviat a la possibilitat que cada consell pugui adaptar la llei a la pròpia interpretació, a la realitat de cada illa i a la política bibliotecària concreta que es vulgui desenvolupar.


4 Estat del desenvolupament de la Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears

És una llei d'abast ampli que regula tant el sistema bibliotecari de les Illes Balears com els sistemes de lectura pública en una visió globalitzadora. Tracta de salvar les diferències que hi ha entre les illes i crear un sistema bibliotecari cohesionat dotat de tota una sèrie d'òrgans i d'instruments de gestió i control.

Encara té poc recorregut, no arriba als quatre anys de vigència, però moltes de les disposicions establertes reflecteixen la realitat actual, mentre que d'altres suposen un canvi de concepte.

El grau d'acompliment de tota legislació depèn de molts factors que van més enllà del grau de cooperació i coordinació entre administracions.

A les disposicions transitòries es marquen una sèrie de terminis que per diversos motius han estat superats. La disposició transitòria primera especifica que les biblioteques o col·leccions ja existents afectades per aquesta llei s'hi adaptaran en el termini de dos anys, però encara no s'ha fet cap procediment d'adaptació general. La disposició transitòria segona estableix un termini màxim de sis mesos per constituir el Consell de Biblioteques, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears, les Comissions tècniques insulars de biblioteques i els registres insulars i general de biblioteques, òrgans i instruments que han de contribuir al desenvolupament normatiu. Aquest termini s'ha vist superat, però s'està treballant en el seu acompliment:

La disposició transitòria tercera marca un termini de 18 mesos per aprovar la normativa de creació i funcionament de la Biblioteca de les Illes Balears. Aquest termini ha estat amplament superat i en aquests moments encara no hi ha cap esborrany de creació i funcionament. Una vegada que el Consell de Biblioteques de les Illes Balears ja hagi començat a treballar la seva realitat es podrà considerar més propera.20 Tampoc cap centre n'ha assumit les seves funcions. Per tant el sistema bibliotecari balear està mancat d'un centre que dugui a terme les funcions recollides a l'article 14.21

Sense voler ser un recull exhaustiu, es poden citar altres situacions pendents:


5 Conclusions

L'aprovació de la llei implica que ja hi ha un instrument legal que estableix quines són les competències de cada administració, quin és el sistema bibliotecari i quin és el sistema de lectura pública, amb la intenció de fer-lo més homogeni. Abans de la llei ja hi havia una sèrie de biblioteques que es coordinaven a través dels centres coordinadors dels Consells Insulars, s'havia creat el CABIB i algunes biblioteques feien préstec interbibliotecari. És a dir, hi havia un embrió de sistema bibliotecari, s'havia superat l'estat de simple cooperació per treballar de forma una mica més coordinada entre tot tipus de biblioteques.

La llei es comença a aplicar, encara que més lentament del previst. Les causes d'aquesta retard no es poden limitar a un únic factor, sinó que responen tant a la diferent situació de partida com a la necessitat d'adaptació a les noves disposicions legals per part de tots els implicats. Es pot destacar que els òrgans que han de regir el funcionament del sistema bibliotecari balear, com són el Consell de Biblioteques i la Comissió Tècnica de Biblioteques, ja han començat a treballar, el catàleg col·lectiu que abasta tot tipus de biblioteques és una realitat i que cada vegada més biblioteques participen en el préstec interbibliotecari. Per altra banda, com a mostra d'evolució, es comença a parlar d'un carnet únic per a totes les biblioteques.

En els darrers deu anys la situació ha millorat molt, però amb l'aprovació de la llei s'ha fet una passa important en l'avanç cap a la creació d'un vertader sistema bibliotecari. Actualment els equipaments es comencen a adaptar a la nova realitat, es renoven els espais físics i s'ofereixen serveis bàsics com són Internet i connexió Wi-Fi. Analitzant més en detall, s'observa un impuls públic tímid, sobretot de finançament, la qual cosa fa que no es pugui gaudir d'un sistema bibliotecari totalment modern i inserit en el món de les noves tecnologies i de tot el que representa la denominada web social.

Per concloure dir que encara resta molt per fer, però ja s'han fet les primeres passes per tal d'establir un sistema bibliotecari totalment cohesionat. Seguint aquest procés evolutiu és d'esperar que en un futur tot el plantejat a la llei sigui una realitat.


Bibliografia

I Pla integrat de foment de la lectura (2008). <http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST182ZI32254&id=32254>. [Consulta 4/09/2010].

Arana Palacios, Jesús; Olaso Val, Anabel (1996). "Legislación sobre bibliotecas: un estudio comparativo". Revista TK, núm. 1 (junio), p. 43-53. <http://www.asnabi.com/revista-tk/revista-tk-01/12palaciosolaso.pdf>. [Consulta 21/10/2010].

Bretos, M. Teresa; Carbonell, Francesca (1996). "Sistema biblioteca: una llei per a cada país?". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 19 (jul.-des.), p. 39-55. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22488/22322>. [Consulta 02/09/2010].

Busquet i Duran, Montserrat (1996). "La Llei 4/1993 i la biblioteca pública". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 19 (jul.-des.), p. 11-16. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22483/22317>. [Consulta 12/08/2010].

Bustamante Rodríguez, Antonio Tomás (2001). "20 años de política bibliotecaria en Andalucía". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 16, nº 63 (junio), p. 49-67. <http://www.aab.es/pdfs/baab63/63a3.pdf>. [Consulta 22/10/2010].

Cabo, Mercè; Espinós i Ferrer, Montserrat; Sort i Ticó, Míriam (1996). "Consideracions sobre la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya des d'una biblioteca universitària". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 19 (jul.-des.), p. 33-38. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22487/22321>. [Consulta 20/09/2010].

Camps, Elisa; Bagunyà, Lluís (1991). "La lectura pública a Catalunya: estat de la qüestió a 10 anys de la Llei de Biblioteques". Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 8 (gen.-juny), p. 3-23. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22374/22209>. [Consulta 22/08/2010].

Castillo Cano, José (2004). "Los centros coordinadores de bibliotecas en la década de los 80: la experiencia de Almería". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 19, nº 75-76 (junio-septiembre 2004), p. 35-45. <http://www.aab.es/pdfs/baab75_76/75a03.pdf>. [Consulta 15/08/2010].

Fernández Gianzo, Juan de Dios; Rodríguez de la Era, Elvira; Alférez Cantal, Cristina (2004). "Planteamientos generales del Sistema Bibliotecario Andaluz y perspectivas de futuro para los estudiantes de Biblioteconomía y Documentación". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 19, nº 75-76 (junio-sep.), p. 227-237. <http://www.aab.es/pdfs/baab75_76/75a18.pdf>. [Consulta 15/08/2010].

García Martínez, Ana Teresa (2003). "Política bibliotecaria: convergencia de la política cultural y la política de información". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 18, núm. 71 (junio), p. 25-37. <http://www.aab.es/pdfs/baab71/71a1.pdf>. [Consulta 15/08/2010].

Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears. <http://www.boe.es/boe/dias/2006/12/20/pdfs/A44755-44767.pdf >. [Consulta 01/08/2010].

Mayol, M. Carme (1992). "Polémica nueva Ley de Bibliotecas de Catalunya". El profesional de la información, nº 7 (sep. 1992). <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1992/septiembre/polmica_nueva_ley_de_bibliotecas_en_catalunya.html>. [Consulta 01/08/2010].

Mayol, M. Carme (2005). "La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 14 (juny). <http://bid.ub.edu/14mayol.htm>. [Consulta 11/09/2010].

Millán Ráfales, Mª Carmen (2003). "Las bibliotecas especializadas y los centros de documentación: situación del Sistema Andaluz de Bibliotecas y Centros de Documentación". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 18, nº 73 (dic.), p. 9-39. <http://www.aab.es/pdfs/baab73/73f1.pdf>. [Consulta 21/08/2010].

Muntaner Sans, Natividad (2007). El Mapa de la Lectura Pública de Mallorca. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca. Departament de Cultura.

Muñoz Choclán, Juana María (2004). "La Ley de Bibliotecas de Andalucía: crónica sentimental". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, año 19, nº 75-76 (junio-sep.), p. 19-21. <http://www.aab.es/pdfs/baab75_76/75a01.pdf>. [Consulta 10/09/2010].

Orera Orera, Luisa (1993). "Bases legales del sistema bibliotecario de Aragón". Revista general de información y documentación, vol. 3, núm. 2, p. 117-129. <http://www.ucm.es/BUCM/revistas/byd/11321873/articulos/RGID9393220117A.PDF>. [Consulta 09/09/2010].

Palacios, Ana (2008)."El marco normativo". En: Hernández Sánchez, Hilario. Las bibliotecas públicas en España. Dinámicas 2001-2005. Fundación Germán Sánchez Ruipérez, p. 47-87. < http://www.bibliotecaspublicas.info/estudiobp08/docs/Estudio-BP_02.pdf >. [Consulta 01/09/2010].

Renedo i Puig, Carme (2009). "L'articulació bibliotecària de Catalunya, un bon joc a les mans". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (des.). <http://bid.ub.edu/23/renedo1.htm> [Consulta 01/09/2010].

Rodríguez Parada, Concepción (2007). "Catalunya o la república de les biblioteques: de l'estat natural a la cooperació". Ítem: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 46, (maig-agost) p. 7-33. <http://www.raco.cat/index.php/Item/article/viewFile/123056/170806 >. [Consulta 01/09/2010].



Notes

1 Una breu presentació de cada illa és: Mallorca, té 53 municipis i 862.397 habitants, gairebé la meitat viuen a la capital Palma (401.270), el 55 % dels municipis tenen una població inferior als 5.000 habitants; Menorca, té 8 municipis, 93.915 habitants i 2 ciutats de més de 27.000 habitants; Eivissa, té 5 municipis i 129.562 habitants amb la capital amb més de 40.000 habitants i Formentera amb 1 sol municipi i 9.552 habitants.

2 BOE núm. 156, de 30 de juny de 1978.

3 BOE núm. 156, de 30 de juny de 1978.

4 BOE núm. 287, de 29 de novembre de 1980.

5 BOE núm. 224, d'11 d'agost de 1952.

6 BOE núm. 51, d'1 de març de 1983.

7 BOE núm. 16, de 18 de gener de 1985.

8 Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

9 Diari de sessions del Ple del Parlament de les Illes Balears, núm.31, de 13 de maig del 2008.

10 Esmentat respectivament al Ple de l'Ajuntament de Palma de 29 d'octubre de 2009 i al Ple del Consell Insular de Mallorca de 5 de novembre de 2009.

11 BOPIB núm. 174, de 21 de febrer de 2003.

12 BOE núm. 78, d'1 d'abril de 2003.

13 BOPIB núm. 183, de 6 de juny de 2003.

14 BOPIB núm. 138, de 16 de juny de 2006.

15 BOE núm. 303, de 20 de desembre de 2006 i BOIB núm. 170, de 30 de novembre de 2006.

16 S'ha reunit el 16 de març i l'1 de juny de 2009.

17 S'ha reunit cinc vegades.

18 BOIB núm. 77, de 28 de maig de 2009.

19 BOIB núm. 94, de 5 de juliol de 2008.

20 A l'article 13 és definida com la biblioteca adscrita a la conselleria competent en matèria de cultura del Govern de les Illes Balears referent del patrimoni bibliogràfic de les Illes. L'article 15 estableix que reglamentàriament se'n determinaran l'organització i funcionament. En els seus òrgans de govern han d'estar inclosos obligatòriament el Govern de les Illes Balears, els Consells Insulars i la UIB, sense perjudici de la representació d'altres organismes i/o entitats.

21 Com són, entre d'altres, la supervisió, validació i unificació del catàleg d'autoritats, la direcció de la catalogació del sistema bibliotecari, l'elaboració, gestió i difusió de la bibliografia de les illes, l'elaboració del catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic illenc, la gestió de la Biblioteca Virtual de les Illes Balears, etc.

22 El Departament de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca va presentar com un dels objectius per al 2008-2010 de la Direcció Insular de Cultura, impulsar la creació de la Biblioteca Pública de Mallorca amb seu a Palma. <http://www.conselldemallorca.net/?id_son=2422&id_section=1030&id_parent=478 >. [Consulta 4/09/2010].

23 Només el Consell Insular de Mallorca té publicats al 2007 els paràmetres de biblioteca pública. Actualment es treballa de manera conjunta en l'elaboració dels paràmetres de les Illes Balears.

24 S'han celebrat les I Jornades de Biblioteques escolars de les Illes Balears a Palma, els dies 29 i 30 d'octubre de 2009, i està previst establir una xarxa de les biblioteques dels centres escolars, crear un portal web de lectura i de biblioteques escolars, així com formar específicament al professorat.
<http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?estua=233&lang=ca&codi=405774&coduo=233>. [Consulta 4/09/2010].


Data de recepció: 12/09/2010. Data d'acceptació: 27/10/2010.