[Versión castellana]

Lluís Vicente Hernàndez

Director de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

lvicente@ateneubcn.org

Resum [Resumen] [Abstract]

El Projecte Almirall: Cultura i pensament dels segles xix i xx és un portal d'investigació i difusió de la cultura que té com a principal objectiu contextualitzar i explicar de quina manera els corrents culturals europeus es van introduir a Catalunya i a Espanya, i com van marcar i influir pensadors, intel·lectuals, polítics i artistes al llarg de tot el segle xix i els primers anys del segle xx. L'article revisarà diversos aspectes importants del desenvolupament del projecte i les seves línies de futur davant d'un moment de crisi.

És ben sabut que les biblioteques compleixen, entre moltes d'altres, una funció cabdal en la intermediació entre els usuaris i els documents. Aquest aspecte és més important en biblioteques patrimonials per la singularitat dels seus fons i les necessitats dels especialistes i investigadors en l'estudi d'un període històric o moviment filosòfic, artístic o polític determinat. Aquest article vol mostrar l'experiència d'un projecte bibliotecari en què la biblioteca va una mica més enllà de la simple mediació i passa a coordinar un servei que contextualitza les seves obres i patrimoni bibliogràfic. Un projecte en què investigadors i bibliotecaris treballen conjuntament per generar coneixement i valor sobre la base d'una col·lecció d'obres patrimonials.

1 Introducció

1.1 Escenari i context

A la Catalunya del segle xix, amb unes biblioteques universitàries en decadència i ocupades en altres menesters (com el processament dels fons procedents de les desamortitzacions), les biblioteques privades d'organitzacions civils adquireixen un protagonisme excepcional. Diversos investigadors han destacat com arran d'aquesta excepcionalitat, les biblioteques d'institucions privades com les del Centre de Lectura de Reus, de l'Ateneu Barcelonès o la Biblioteca Arús de Barcelona, entre moltes d'altres, són necessàries perquè intel·lectuals catalans puguin veure més enllà del seu propi país i rebre tot el que succeeix a l'Europa de les revolucions. En el cas particular de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès (en endavant BAB), els seus fons patrimonials, amb poques variacions, són una radiografia de l'època i una instantània de quins llibres llegien els intel·lectuals catalans al llarg del segle xix.

És per aquesta singularitat que la BAB participa des del 2005 en diversos projectes de digitalització que inclouen el Google Books —de la mà de la Biblioteca de Catalunya—, la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica —de la mà del Ministerio de Educación y Cultura—, la Memòria Digital de Catalunya (MDC) —de la mà del Consorci de Biblioteques Universitàries— o l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA). Aquesta participació ha comportat una gran difusió dels fons digitalitzats, però també una certa dispersió i descontextualització de les obres de la BAB.

És, en aquest escenari, que es planteja la necessitat d'anar més enllà. Considerant que les obres ja estan digitalitzades i en repositoris amb grans recursos per a la seva difusió, per què no crear un repositori on no repetir aquestes còpies ja digitalitzades i contextualitzar o exposar les relacions entre tot aquest patrimoni bibliogràfic digitalitzat? Si estem parlant d'una biblioteca singular, els fons de la qual són un testimoni de la recepció i la història de la cultura: podem plantejar-nos un nou tipus de servei on es faciliti l'accés a la còpia digitalitzada, però a més al context històric en què es va rebre? L'any 2009 neix el Projecte Almirall.

1.2 Antecedents

Si bé l'escenari de l'Ateneu és singular, hi ha altres projectes anteriors que recullen l'interès dels investigadors per contextualitzar el patrimoni bibliogràfic que tresoregen les biblioteques.

La Càtedra Màrius Torres és un projecte, que s'inicia el 2006, impulsat per un grup d'investigadors del departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, que es dediquen a l'estudi de la literatura contemporània. Es tracta d'un portal creat per un grup d'investigadors que, a més de promocionar les seves publicacions i aconseguir visibilitat a la xarxa, té com un dels seus objectius l'aplicació de les noves tecnologies a la conservació i difusió d'un determinat patrimoni cultural. En resum, aquell patrimoni que estudien, aquell que volen compartir amb altres investigadors i aquell que consideren que ha d'estar relacionat i contextualitzat.

Aquest interès es tradueix en la secció del portal denominada Corpus Literari Digital on podem trobar-hi des de referències a projectes externs, passant per l'accés directe a obres digitalitzades pel grup, fins a l'accés a documents en àudio o vídeo realitzats per escriptors catalans com Joan Vinyoli o Josep Maria de Sagarra.

En definitiva, una de les línies estratègiques del projecte s'emmarca dins un repositori temàtic de recursos digitalitzats a partir d'una selecció pròpia i en funció dels interessos del grup. Un repositori com el de qualsevol biblioteca o arxiu, però creat, implementat i alimentat per professionals que no són del nostre àmbit professional.

2 Definició i objectius

El Projecte Almirall: Cultura i pensament dels segles xix i xx és un portal d'investigació i difusió de la cultura que té com a principal objectiu contextualitzar i explicar de quina manera els corrents culturals europeus es van introduir a Catalunya i a Espanya, i com van marcar i influir pensadors, intel·lectuals, polítics i artistes al llarg de tot el segle xix i el primers anys del xx. Pensadors, intel·lectuals, escriptors o artistes com Miguel de Unamuno, Pérez Galdós, Joan Maragall, Joan Crexells, el Doctor Bartomeu Robert Fortuny o Casas van rebre influències de l'Europa de les revolucions liberals, científiques, del progrés tècnic derivat de les revolucions industrials i de la ruptura que significaren les avantguardes artístiques.

Mitjançant articles científics originals —en endavant objectes digitals—, d'entre 1.000 i 2.000 paraules, el projecte pretén divulgar i exposar els perquès culturals i socials d'Espanya en un període capital per a la formació d'un Estat modern i per ser l'origen d'allò que ha succeït a l'Espanya contemporània.

Els objectius i interessos del projecte són:

1. Explicar què es llegia a Catalunya i a Espanya i com van influir aquestes lectures en el desenvolupament del pensament. Explicar la cultura i el pensament del segle xix i dels primers anys del xx mitjançant el marc cultural generat per les obres i els autors que es trobaven a les biblioteques i als centres patrimonials. Aquest discurs es dibuixa per mitjà de la producció, per part d'investigadors, d'articles que tracten d'obres i autors europeus, i també sobre autors espanyols.


2. Posar a l'abast de la comunitat acadèmica i investigadora recursos d'informació sobre la història de la cultura, el pensament, les idees, l'art, la ciència i la societat a l'Espanya del segle xix i primers anys del segle xx.


3. Promoure la cooperació entre tot tipus de centres d'investigació en aquest àmbit i crear dinàmiques que comportin la digitalització d'altres biblioteques patrimonials catalanes i espanyoles amb fons rics. Per tant, difondre la cultura, crear vincles amb altres països europeus i afavorir la digitalització de continguts culturals. Això vol dir posar en valor els fons de les biblioteques patrimonials participants exposant-los, però creant, a més, polítiques de digitalització i preservació digital mitjançant la plataforma que fa servir el projecte.

3 Repositori i funcionalitats

El cor del repositori són objectes digitals que parlen d'altres d'objectes digitals nascuts d'una digitalització i que es troben hostatjats en altres repositoris. Sobre la base d'aquesta premissa, el 2009, es van buscar exemples i models, amb desigual sort, ja que comentar el patrimoni digitalitzat amb articles científics dipositats de manera sistemàtica i ordenada en un repositori temàtic era quelcom original.

Després de veure què oferien diversos programaris de repositori, es va optar per l'entorn més flexible, escalable i potent que hi havia: Fedora (Vicente et al., 2011). Aquesta elecció garantia poder crear un repositori a mida que tingués presents diversos tipus d'objectes digitals, una manera de treballar determinada i una plataforma multilingüe, entre molts altres aspectes. Hi ha un conjunt de funcionalitats destacables i que poden servir de model per a la creació d'altres repositoris semblants.

3.1 Flux de treball

La creació de continguts del repositori correspon als investigadors, però la mateixa naturalesa del projecte implica molts altres moments o estats en què els continguts creats són corregits, transformats o relacionats. Per donar cabuda a totes aquestes activitats, en el repositori hi ha un flux definit de treball que inclou quatre agents i estats diferents:

1. Redacció/Investigador: principal creador de contingut, que completa els camps definits per una estructura d'objecte digital. El redactor de contingut accedeix al repositori i s'assigna el contingut que han definit els coordinadors científics per mitjà de la definició de les línies temàtiques del projecte.


2. Correcció/Coordinador científic: responsable de la validació del contingut. Un dels aspectes més importants del projecte és el procés de correcció i coordinació científica. Atès que el projecte comprèn moltes temàtiques i un ampli espectre d'investigadors amb especialitats molt diferents, i a més l'extensió dels articles és relativament curta, és necessari exercir un control sobre els continguts.


3. Traducció/Traductor: la vocació del projecte és, a més de crear continguts útils i originals per a la comunitat investigadora, arribar a tots els usuaris interessats en la matèria. És per això que els continguts són traduïts al castellà i a l'anglès en el mateix repositori. Els traductors, després que els continguts hagin estat aprovats, s'assignen l'objecte digital i procedeixen a la traducció al castellà i a l'anglès.


4. Publicació i administració/Bibliotecari: en primer lloc, és el responsable de la creació de l'objecte digital que després s'assignarà l'investigador per començar a treballar. Un cop creat, validat, corregit i traduït el contingut, el bibliotecari procedeix a la seva publicació validant aspectes com la bibliografia proposada, la relació entre diversos objectes digitals i aportant la relació amb obres ja digitalitzades o altres.

Totes aquestes activitats tenen lloc en el repositori i tots els actors assumeixen la llicència de publicació dels continguts.

Figura 1. Esquema del workflow del repositori, on es pot veure que tots els continguts poden tornar al seu estadi anterior si és necessari

3.2 Els objectes digitals

Els objectes digitals corresponen a articles científics. Això no vol dir que el repositori no contempli la possibilitat d'hostatjar un altre tipus d'objectes digitals com ara articles científics relacionats (en format pdf) o vídeos i àudios de conferències (en formats wav o mpeg4).

Tornant a la tipologia principal, hi ha tres tipus d'objectes digitals definits: obres (monografies, publicacions periòdiques o fullets), autors (autor original de l'obra, traductor, editor, intel·lectual, economista o polític… relacionat amb l'obra), matèria (moviment intel·lectual, concepte analític…). Tots ells compten amb camps semblants:

• Descripció: en 500 paraules l'investigador resumeix una obra, redacta una nota biogràfica d'un autor o s'aproxima a una matèria. Aquest camp permet contextualitzar l'objecte digital sobre el qual es treballarà.


• Recepció: entre 1.000 i 1.500 paraules l'investigador aporta una anàlisi i una relació de l'obra, l'autor o la matèria en la societat catalana i espanyola del segle xix. Aquest contingut original, fruit de la investigació de catàlegs històrics manuals de les biblioteques, permet avaluar l'impacte cultural i intel·lectual que va tenir l'obra, autor o matèria en altres obres, autors o matèries que seran l'origen de més objectes digitals.


• Hi ha altres continguts complementaris o funcionals com els tags, en què l'investigador aporta etiquetes sobre l'objecte que després es presenten a la pàgina d'inici en forma de núvol, bibliografia actual amb enllaç a catàlegs cooperatius on hi participa la BAB i la proposta de nous autors, obres i matèries que poden estar-hi relacionats.

Figura 2. Exemple dels camps que ha de completar l'investigador

A més d'aquests camps, n'hi ha d'altres que serveixen per afegir notes aclaridores entre investigadors, coordinadors científics, traductors i bibliotecaris.

3.3 Preservació digital i interoperabilitat

Un dels aspectes interessants de Fedora són les possibilitats que ofereix d'utilitzar estratègies de preservació digital a llarg termini, conservant en tot moment el context, l'origen, la integritat i la identificació dels objectes digitals. Algunes de les millores implementades són:

1. El control de versions i de relacions entre objectes digitals.
2. La implementació de metadades específiques extretes de PREMIS. En aquest sentit, moltes de les metadades són completades de manera automàtica per garantir l'eficàcia del sistema.
3. Estratègies de migració individual o massiva de tots els objectes digitals en previsió d'una migració a una altra plataforma o versió de Fedora.
4. Control d'integritat setmanal M5.
5. Control setmanal d'enllaços externs trencats. Aspecte important si tenim present la quantitat de referències que hi ha a altres repositoris.

Figura 3. Fragment de l'arxiu PREMIS associat a un objecte digital. Es tracta d'una mostra evident de com es registren els esdeveniments que van succeint sobre l'objecte

Quant a la interoperabilitat, a més de poder ser replegades per altres repositoris, s'ha creat un mòdul recol·lector per poder recuperar les obres digitalitzades en altres repositoris. En la mesura que les còpies digitalitzades de la BAB es troben en altres projectes i repositoris és important replegar les obres de la Memòria Digital de Catalunya o de la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica del Ministerio.

3.4 Serveis 2.0

Un dels objectius del projecte és crear xarxa. Això es tradueix en un espai electrònic d'estudi del segle xix on els investigadors puguin trobar-se i pugin compartir informació, aportar noves dades, treballar… És a dir, crear —salvant les distàncies amb altres xarxes més populars— una xarxa social d'investigadors. En aquest sentit, l'escriptori virtual compta amb diverses opcions de personalització i treball amb els objectes digitals:

1. Espai privat on els investigadors guarden les seves cerques, els seus objectes digitals i a més poden realitzar comentaris (públics o privats), enllaçar amb investigadors amb interessos semblants i etiquetar els seus continguts.


2. El portal contempla totes les possibilitats de citació bibliogràfica o sindicació de continguts.




Figura 4. Mostra de les accions que es poden realitzar amb un objecte




Figura 5. Espai privat d'un usuari




4 Més enllà del repositori

El projecte Almirall no és només un repositori, en realitat, comporta la millora d'un conjunt de processos que afavoreixen tots els serveis relacionats amb l'especialització de la biblioteca, sostenibilitat dels processos de digitalització o cooperació amb altres centres.




4.1 Biblioteca

Una biblioteca especialitzada en l'estudi del segle xix, amb patrimoni singular que és objecte d’estudi, ha d'afavorir l'activitat investigadora i l'accés als volums sense que això suposi perjudicis per a la seva perdurabilitat o preservació física. Podem veure aquests aspectes de la manera següent:

1. Desenvolupament de la política de la col·lecció: amb l'especialització comentada, la política d'adquisicions, donatius o esporgada havia de sotmetre's a criteris professionals, però quins criteris han de predominar? Aquells que comporten el seguiment exhaustiu d'un segle de revolucions en tots els seus aspectes o aquells que serveixin per investigar les pròpies obres patrimonials? Acceptant la segona part de la pregunta com a criteri s'han desenvolupat diversos nivells de la col·lecció:


1. La BAB ha de tenir gran part dels clàssics de la cultura europea per evitar buits temàtics.


2. La BAB ha de tenir un altre nivell de profunditat en relació amb aquelles obres patrimonials que té. Per tant, seguint focus temàtics generats pels usuaris del segle xix, aquest nivell és més profund i implica tenir exemplars de monografies i publicacions periòdiques que permetin estudiar les pròpies obres patrimonials. D'altra banda, l'investigador participant en el projecte, afavoreix el coneixement de les obres importants i necessàries per completar l'especialització.


2. Política de digitalització: després de cinc anys digitalitzant bona part de la reserva impresa i manuscrita, amb un patrimoni digital aproximat d'uns 20 TB (prop d'uns 25.000 volums repartits entre 12.000 monografies, 1.500 manuscrits, 1.200 fullets, 11.000 publicacions periòdiques, manuscrits…), el Projecte Almirall suscita el dubte següent: hem de digitalitzar totes les obres del segle xix que falten per digitalitzar (aproximadament unes 15.000 lliures de drets d'autor) o és millor centrar-nos en aquelles que no podem localitzar en altres repositoris? Ja hem comentat que el repositori és capaç de replegar obres d'altres repositoris amb protocols OAI-PMH, per tant s'ha arribat a dos tipus d'estratègies:


1. Digitalitzar tot allò que és necessari per al desenvolupament del projecte i que no estigui en altres repositoris.


2. Localitzar obres en altres biblioteques que quant a digitalització tinguin una missió molt més exhaustiva que la de la BAB i puguin prioritzar la seva digitalització en els seus plans.


3. Desenvolupament i formació de l'equip: el principal desavantatge de poder crear un repositori tan flexible i a mida és que les persones participants en la seva construcció han de superar dificultats desconegudes o complexes —com metadades, llenguatges de programació interoperabilitat—. L'avantatge és que quan el projecte ja està en marxa, s'ha adquirit un conjunt de competències i capacitats que permeten assumir nous projectes tecnològics.


4. Serveis de referència: el propi moviment de consulta de documents per part dels investigadors participants fa millorar i comprovar els serveis de referència per a investigadors.



4.2 Cooperació

S'explica el segle xix a Espanya amb l'aportació de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès? Evidentment, no. És un projecte en cooperació amb altres biblioteques de l'àmbit català i espanyol que aporten els seus propis fons digitalitzats als seus respectius repositoris. Només mitjançant la visió d'altres centres es pot completar el discurs científic. En el projecte hi participen actualment de manera directa altres institucions com la Biblioteca de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya i el Grup d'Estudis de la Història dels Intel·lectuals de la Universitat de Barcelona. De manera indirecta amb els seus repositoris, el Ministerio de Educación y Cultura i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Estem davant d'una plataforma en què la cooperació és un eix fonamental, com també ho són la creació cultural i la difusió del patrimoni.




5 Quatre anys després: llums i ombres del projecte

Després de quatre anys de desenvolupament i treball sobre el projecte destaquen alguns indicadors o aspectes, tant positius com negatius, que permeten copsar la magnitud de l'experiència:

1. Entre els anys 2010 i 2011 s'han realitzat uns 350 articles científics repartits entre obres, autors i matèries —tots ells traduïts al castellà—. Per contra, el 8 % dels articles s'haurien de refer o completar. Això es deu a què van ser redactats en fase de proves quan encara no s'havien marcat tots els criteris de qualitat dels continguts o a què no s'ha pogut desenvolupar una recepció satisfactòria.


2. Entre els anys 2010 i 2011 han participat 23 investigadors entre predoctors, doctors i catedràtics de les universitats de Barcelona, Girona, Lleida, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya i Oberta de Catalunya. Malgrat això, es necessita una participació major d'investigadors i augmentar la massa d'articles per poder ser un projecte de referència.


3. El projecte ha estat ben acollit per part de biblioteques patrimonials o amb patrimoni. En aquest sentit, destaquen les col·laboracions comentades en el punt anterior, a les quals s'espera que s'afegeixin biblioteques catalanes i de l'Estat. Malgrat això, encara no s'han tancat col·laboracions formals amb més biblioteques que clarament són necessàries per al projecte. La crisi n'ha postergat la seva futura entrada.


4. S'han registrat deu usuaris en l'àrea privada del projecte que usen i comenten els articles. D'altra banda, encara és un projecte poc conegut entre la comunitat investigadora i potencials usuaris de la informació, com poden ser futurs llicenciats o doctors.


5. S'han desenvolupat dos eixos temàtics molt clars com el positivisme i el romanticisme, a més s'han realitzat articles sobre el paper de les publicacions periòdiques de l'època. El desenvolupament d'aquestes línies ha estat prou fructífer i relativament fàcil. Per a la definició d'altres eixos temàtics es plantegen més dificultats donat l'escàs estudi realitzat a la BAB.


6. Disposar d'una plataforma en programari lliure que s'acomoda a les necessitats del projecte ha estat un avantatge des del punt de vista del manteniment econòmic del repositori; per exemple, no es paguen llicències. D'altra banda, aquesta pròpia singularitat, impedeix el reaprofitament de la majoria d'avenços que comporten altres membres de la comunitat de desenvolupament de Fedora o actualitzacions de tercers.


7. La plataforma té una corba d'aprenentatge realment baixa i tots els participants en destaquen la seva simplicitat. Malgrat això, els canals de comunicació dins el propi repositori no són prou bons, i el control dels continguts, tot i no haver donat problemes, no és amigable per al bibliotecari.

Així doncs, al llarg del 2012, davant d'un panorama de crisi, es plantegen algunes actuacions que potencien els aspectes positius i solucionen els negatius:

1. S'ha creat un pla de comunicació focalitzat en dues audiències: biblioteques patrimonials i investigadors. El pla comprèn el desenvolupament de mesures; la publicació de revistes especialitzades o la realització de presentacions a congressos o a grups són les accions més clares. També es planteja la realització d'una jornada sobre l'estudi del segle xix.


2. Diversos investigadors seguiran creant articles, fruit de la seva pròpia activitat acadèmica. S'ha proposat la creació d'un consell científic per garantir la pluralitat i la rellevància del projecte. Així mateix, un grup de la Universitat de Barcelona i un altre de la Universitat de Lleida han integrat el projecte dins les seves respectives propostes al VI Pla Nacional d'Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008–2011.


3. S'han iniciat propostes de col·laboracions concretes amb altres biblioteques patrimonials espanyoles i catalanes a fi d'afavorir l'aportació de diferents veus a l'anàlisi del segle xix. Es treballa amb l'objectiu de crear "franquícies" del projecte on cadascuna de les biblioteques determini un investigador que marqui els eixos temàtics del centre.


4. Amb la integració d'altres biblioteques s'obrirà un procés de revisió del primer prototip de repositori i una millora de les qüestions relacionades amb la gestió dels continguts, la recuperació de la informació i la comunicació entre perfils.

En conclusió, el portal continuarà creixent en temps de crisi en la mesura en què es continuï obrint a investigadors, creadors de continguts o usuaris i altres biblioteques de la resta de Catalunya i Espanya. El model de crowdfunding serà bàsic per mantenir el model de posada en valor del patrimoni i el servei d'informació especialitzat.




Bibliografia

Caplan, Priscilla (2009). Understanding PREMIS. [Washington]: Library of Congress. <http://www.loc.gov/standards/premis/understanding-premis.pdf>. [Consulta: 17/02/2012].

Cassasas, Jordi (dir.) (2006). L'Ateneu i Barcelona: un segle i mig d'acció cultural. Barcelona: Diputació de Barcelona: RBA-La Magrana.

Crow, Raym (2004). A guide to institutional repository software. New York: Open Society Institute. <http://www.soros.org/openaccess/pdf/OSI_Guide_to_Institutional_Repository_Software_v2.pdf>. [Consulta: 17/02/2012].

Garrido Picazo, Piedad; Tramullas, Jesús (2006). "Software libre para repositorios institucionales: propuestas para un modelo de evaluación de prestaciones". El profesional de la información, vol. 15, nº 3 (May-June), p. 171–181.

Lagoze, Carl [et al.] (2006). "Fedora: an architecture for complex objects and their relationships". International journal on digital libraries, vol. 6, no. 2, p. 124–138. <http://arxiv.org/abs/cs.DL/0501012>. [Consulta: 17/02/2012].

Staples, Thornton; Wayland, Ross; Payette, Sandra (2003). "The Fedora Project: an open-source digital object repository management system". D-Lib magazine, vol. 9, no. 4. <http://www.dlib.org/dlib/april03/staples/04staples.html>. [Consulta: 17/02/2012].

Vicente Hernández, Lluís; Montes-Oliva, Sergi; Burguillos-Martínez, Ferran [et al.] (2011). The Almirall Project: a portal of 19 th century culture and thinking. <https://www.ideals.illinois.edu/bitstream/handle/2142/25883/AlmirallVicente.pdf?sequence=2> [Consulta: 17/02/2012].




Data de recepció:17/02/2012. Data d'acceptació:07/05/2012.