BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 1, juny 1998


«Maestría en gestión y organización de bibliotecas universitarias»: una experiència de cooperació docent amb Nicaragua i El Salvador
[versión castellana]
Rosa Seguí
Coordinadora acadèmica de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Barcelona
segui@fbd.ub.es

1. Introducció

Ara fa poc més d'un any, al final de gener de 1997, es va iniciar la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universitat Centreamericana de Managua (UCA), sota la coordinació acadèmica de l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona. D'aquesta manera es traduïa l'esforç de persones i institucions que des de fa uns quants anys, i en el context de la cooperació entre universitats, han anat treballant per aportar els coneixements i les tècniques necessaris per a l'avenç de les biblioteques universitàries de Nicaragua i el Salvador. Aquesta iniciativa se suma a la política de cooperació internacional abocada a l'Amèrica Central i, en aquest cas concretament, als dos països citats, que la seva història lliga a una situació de gran precarietat, tant des del punt de vista social com econòmic. Parlar tant de Nicaragua com del Salvador significa aproximar-se a una realitat ben allunyada de la nostra, on el repte diari per a la majoria dels habitants consisteix a sobreviure. És prou significatiu saber que Nicaragua, amb 4,2 milions d'habitants, és el segon país més pobre de l'Amèrica Central (74,8 % de pobresa) i el Salvador, amb 6 milions d'habitants, té el 70 % de la població en estat de pobresa.


2. Com neix la Maestría?

L'Associació Catalana de Professionals per la Cooperació (ACPC) en el marc del seu projecte de formació a Amèrica Central va sol·licitar la col·laboració de diverses universitats catalanes per millorar els serveis bibliotecaris de Nicaragua i el Salvador; el febrer de 1995, Joan Ramon Gómez-Escofet (director de la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona) i Carme Mayol (professora de l'Escola de Biblioteconomia de Barcelona) van visitar les biblioteques de les universitats públiques d'ambdós països. En el seu informe es va subratllar la conveniència d'actuar des d'una perspectiva global, el que ells van anomenar «Programa global de la cooperación española en apoyo de las bibliotecas universitarias de Nicaragua y El Salvador».1

D'acord amb les demandes plantejades des de Nicaragua i el Salvador a l'Associació Catalana de Professionals per la Cooperació, i per les pròpies característiques i experiència d'aquesta en l'impuls de cursos de postgrau, la col·laboració de les universitats es va concretar en la proposta d'organitzar la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias. D'aquesta manera es possibilitava tant la formació i el reciclatge de personal tècnic de les biblioteques, com l'aportació del material necessari per al desenvolupament de les classes. Fou el gener de 1996 que l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació va acceptar el requeriment de l'Associació i va assumir la coordinació acadèmica de la futura Maestría; immediatament es van iniciar les gestions amb els serveis bibliotecaris de cadascuna de les diverses universitats que ja havien estat convocades anteriorment per l'Associació, i se'ls va convidar a participar en la Maestría.

En l'àmbit docent, la participació de cadascuna de les institucions implicades es va concreta de la manerasegüent:



La Maestría es finança a través de l'Associació Catalana de Professionals per la Cooperació (ACPC), principalment mitjançant el suport de diversos organismes oficials,3 i també per l'Associació mateixa i les universitats espanyoles vinculades al projecte de cooperació.

El juliol de 1996, Lluïsa Núñez (en qualitat d'assessora tècnica) i Rosa Seguí (coordinadora acadèmica de la Maestría) vam visitar les biblioteques i els centres de documentació que previsiblement enviarien professionals de la biblioteca a cursar la Maestría. Amb aquesta visita s'establiren els contactes necessaris tant amb l'UCA de Managua, universitat amfitriona de la Maestría, com amb la resta de les universitats i centres participants de Nicaragua i el Salvador. Les informacions obtingudes amb motiu de les dues visites van ser de gran ajut a l'hora de definir el programa global del curs, i d'ajustar-lo al màxim a la situació bibliotecària d'ambdós països.4

Del febrer de 1995 al juliol de 1996, la situació bibliotecària no havia canviat substancialment i, per tant, es van detectar els mateixos problemes de base. Ens referim fonamentalment a la inexistència en cada universitat d'un sistema bibliotecari, la manca de consciència institucional sobre el paper de la biblioteca universitària, els pressupostos extremament limitats i, en ocasions, fins i tot inexistents per al funcionament de la biblioteca, la migradesa dels fons bibliogràfics i la inadequació de les infraestructures disponibles. Òbviament, la manca de formació dels bibliotecaris agreujava la situació. Ara bé, és important destacar que els centres de documentació visitats als dos països, tot i la precarietat que els caracteritzava, presentaven una organització més acurada dels serveis i rendibilitzaven els recursos disponibles en benefici dels usuaris.

Tanmateix, a poc a poc i de manera molt irregular, es produeixen algunes novetats. Així, per exemple, des del juny de 1996, les universitats públiques nicaragüenques van implementant el SIABUC (Sistema Integral Automatizado de Bibliotecas de la Universidad de Colima) per al tractament dels seus fons documentals.5


3. Els objectius

Des de l'inici ja es va tenir clar que la Maestría s'hauria de dissenyar des de la perspectiva d'oferir formació tenint en compte la precarietat de mitjans tècnics i humans amb què les biblioteques desenvolupen, dia a dia, la seva tasca. Així doncs, i amb la finalitat de contribuir a la millora dels serveis bibliotecaris, es van definir els objectius següents:



Ja de bon començament, en iniciar-se l'organització del curs, totes les institucions que participàvem en la tasca docent vam tenir consciència de la peculiaritat que caracteritzaria aquesta Maestría, ja que a diferència d'altres que també es desenvolupen dins del projecte de l'ACPC, en aquest cas no tan sols s'havia de cobrir el programa específic del curs, sinó que també calia donar suport als alumnes en les consultes relacionades amb la seva realitat professional. Així doncs, si bé no es tracta pas de resoldre definitivament el funcionament de les biblioteques nicaragüenques i salvadorenques, la Maestría és una aportació significativa a l'impuls que aquestes han de rebre per assolir l'espai que els pertoca dins la comunitat científica i docent.


4. Els destinataris de la Maestría

Un aspecte força interessant d'aquest curs és el seu caràcter interregional que explica la presència d'alumnat de dos països de l'Amèrica Central. Tots els que participem en la Maestría sabem que aquest fet, lluny de ser distorsionador, aporta grans beneficis al curs ja que, tot i les similituds que hi ha entre els entorns bibliotecaris de Nicaragua i del Salvador, les diferències també hi són. L'actitud dinàmica de l'alumnat salvadorenc és un incentiu per als seus col·legues nicas, i alhora s'evidencia tangiblement la necessitat de promoure la cooperació entre biblioteques. D'altra banda, el curs, tot i estar principalment destinat al personal responsable de les seccions i serveis tècnics de les biblioteques universitàries de Nicaragua i el Salvador, també va acceptar des d'un principi la presència d'alumnat provinent de diversos centres de documentació. El fet d'incloure centres de documentació aliens a les universitats (tot i que alguns d'aquells mantinguin convenis de cooperació amb aquestes) ha estat un gran enriquiment per a tots els participants, ja que les dinàmiques de treball dels centres de documentació són molt més àgils.

El nombre d'assistents es va fixar inicialment en quaranta alumnes i es va ampliar fins a quaranta-tres. L'ACPC va dur a terme la distribució de les places entre els diversos centres amb la participació de la coordinadora acadèmica, a partir bàsicament de l'interès manifestat en la Maestría i la possible incidència en la millora dels serveis bibliotecaris d'ambdós països. Es va deixar a criteri de cada centre l'adjudicació de les places assignades per reforçar-ne la implicació institucional en el projecte. A continuació donem la relació dels centres participants:6

Centres de Nicaragua



I els centres de documentació que s'indiquen a continuació:



Centres del Salvador



I els centres de documentació següents:



Cadascun dels centres esmentats té unes característiques pròpies, una història que el diferencia de la resta. Els professors sabem que rere de cada nom sovint hi ha una realitat prou allunyada del nostre anomenat «primer món». Ara bé, tots els centres reflecteixen la pobresa d'aquests països i tot el que tenen, consolidat o no, és gràcies a la cooperació internacional. En el cas de Nicaragua, i fruit, entre d'altres, de la seva situació social i política, l'actitud que això ha generat en tots els àmbits de la societat i, per tant, també en les universitats ha estat massa sovint marcada per la passivitat: si arriben ajuts, benvinguts siguin, si no arriben... senzillament la situació es va deteriorant encara més.

Quin era el perfil dels alumnes?7 La casuística era molt variada: en el cas de les biblioteques universitàries, tant van assistir a la Maestría bibliotecaris amb càrrecs directius (7), com responsables de processos tècnics (9), responsables de seccions específiques (6), i també directors de centres dependents de biblioteques generals (8). En el cas dels centres de documentació, hi van assistir els responsables de la biblioteca.


5. Estructura i programa de la Maestría

La Maestría tenia assignada una càrrega lectiva de 30 crèdits (300 hores lectives) i es va portar a terme mitjançant quatre encuentros de tres setmanes cadascun, durant els quals la docència era impartida intensivament. Els encuentros es van fer durant el període de gener-febrer i el mes de juliol. Finalment cada alumne havia d'elaborar un projecte final, equivalent a 6 crèdits. Cada encuentro, a excepció del primer que va ser de caràcter comú, es va desglossar en dos mòduls temàtics corresponents a gestió i a tècnica. A partir del segon encuentro cada alumne de la Maestría va ser assignat a un dels dos mòduls, en funció del propi estatus en el centre. Val a dir que la situació teòricament més idònia era la de les universitats ja que tenien alumnes en ambdós mòduls (a excepció d'URACCAN de Nicaragua i de la Universidad Tecnológica del Salvador).

El programa

Un dels punts més difícils de resoldre a l'hora de dissenyar la Maestría va ser ajustar-se al màxim als nivells dels assistents. Per respondre favorablement a les expectatives generades, es va establir un programa general a partir del qual cada professor va explicitar els continguts que desenvoluparia en la seva assignatura. Tanmateix, s'acordà des d'un començament que els programes definitius de les assignatures de cada mòdul es dissenyarien just després de l'encuentro anterior; d'aquesta manera es podrien dur a terme les modificacions oportunes en funció de la dinàmica general del curs. Després, l'experiència ha demostrat que, en general, la formació tècnica amb què ha arribat l'alumnat a la Maestría és molt limitada, i que predomina un buit important en l'assoliment de conceptes bàsics propis de la nostra professió i, per tant, valorem que els continguts que inicialment es van proposar responen a les necessitats més peremptòries. El programa general esmentat es va seguir sense alteracions importants, ja que la reflexió contínua a què ens esperonava la Maestría, així ho va anar exigint.8


Els recursos

Tot ajustant-se a les característiques de les moltes altres maestrías també impulsades per l'Associació, els recursos necessaris per dur a terme la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias van ser aportats per les diverses parts i contraparts que hi participen.

— Era funció de l'Associació organitzar els desplaçaments dels professors a Nicaragua, vehicular els contactes entre les diverses parts participants, vetllar per l'acompliment dels compromisos presos per cada part, i adquirir la bibliografia i la resta de material necessari per al curs.

— Tal com ja hem esmentat anteriorment, els recursos humans quedaven coberts per l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, i els serveis de biblioteques de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya. A continuació relacionem el professorat que va aportar cadascuna de les institucions esmentades:



— Cada professor es va responsabilitzar del desenvolupament del seu programa i de la preparació d'un dossier per als alumnes.9

— La UCA-Managua, universitat amfitriona de la Maestría, va aportar la infraestructura necessària per al funcionament de les classes (aules, laboratori d'informàtica, servei de fotocòpies), va facilitar l'ús de la seva Biblioteca Central, i va assumir l'allotjament i el transport dels professors.10

Però pel que fa a la nostra Maestría, fer esment als recursos significa trobar-se de ple en la dinàmica pròpia de Nicaragua i assumir-ne les conseqüències: si bé molt aviat s'aprèn a interpretar l'expressió «cómo no» dels nicas, val a dir que costa temps acceptar el que aquests mots signifiquen, és a dir, acceptar, per exemple, la incertesa de si es podrà comptar o no amb el que s'ha demanat, tot i que en un principi han assegurat que es tindria (només verbalment, això sí!). Constantment els professors han de fer l'esforç de situar-se i de mentalitzar-se prou per no perdre de vista que el subdesenvolupament no tan sols comporta manca de mitjans, sinó també, i molt sovint de manera exasperant, trobar-se amb situacions i actituds inoperants, l'arrelament de les quals està profundament generalitzat en tots els àmbits de la societat. I des de l'òptica de la coordinació acadèmica podem assegurar que si bé aquest fet podria ser viscut amb especial conflictivitat, amb el temps s'aprèn a trobar l'actuació justa, a utilitzar els contactes més apropiats, a utilitzar la insistència com a arma principal... i també a confiar en la força que dóna sentir-se part implicada d'un procés que lentament va donant els seus fruits.


6. Els «encuentros»

Per a cada encuentro es va establir un calendari i un horari específic, on hi tinguessin cabuda de manera regular, a més a més de les classes, les activitats pràctiques al laboratori, el treball en grups i l'atenció individualitzada als alumnes; també es van dur a terme demostracions de programes, conferències i visites. Aquesta activitat, que pot semblar excessiva si tenim present que la càrrega lectiva de cada encuentro només corresponia a 6 crèdits, es justificava per la necessitat de treure el màxim de profit de cada estada; i vet aquí que tres setmanes passen molt ràpid...

Es pot dir que els encuentros, malgrat les característiques que tots ells tenien en comú, presentaven la seva pròpia dinàmica, i suposaven una experiència única per a tots els participants, tant alumnes com professors. Així, per exemple, en el primer encuentro els alumnes van descobrir les possibilitats dels seus propis centres, possibilitats que si bé fins aleshores havien estat intuïdes per uns quants, eren desconegudes per la majoria. Els professors vam tenir el privilegi de ser pioners a viure la receptivitat de l'alumnat, la seva il·lusió i la voluntat de treball. El segundo encuentro va representar per al professorat tot un repte a la seva capacitat d'adaptació, ja que des del primer dia de classe hi van haver enfrontaments entre estudiants i policia dins del recinte de l'UCA, amb motiu de la lluita de les universitats pel 6 %,11 però malgrat la situació crítica del moment, que posava en perill la continuïtat de les classes, aquestes no es van interrompre.12 El tercer encuentro va suposar la consolidació institucional de la Maestría per part de l'UCA , i aquesta actitud es va reflectir fins i tot en l'interès del mateix rector, P. Eduardo Valdés, que va fer de molt a prop el seguiment de l'encuentro. I ara cal esperar que el cuarto encuentro mantingui el to d'entesa i treball amb l'UCA que s'ha donat durant el febrer passat.

Finalment direm que, a hores d'ara, el tant per cent d'alumnes que fins ara han abandonat voluntàriament la Maestría, o bé obligats pels resultats dels exàmens que s'han fet, és baix: tan sols sis alumnes dels quaranta-tres que iniciaren el curs no poden continuar.


Fites que s'han assolit

Òbviament, encara és prematur fer valoracions definitives sobre l'impacte de la Maestría en les biblioteques participants; encara falta dur a terme l'últim encuentro i la majoria de l'alumnat tot just ha iniciat el proyecto final. L'avaluació del curs i dels seus resultats pràctics s'haurà de fer després de la graduació de l'alumnat que hagi defensat amb èxit l'esmentat proyecto. Tanmateix, ja es constaten nous elements que són resultat dels encuentros i que considerem útil d'esmentar:




Conclusions

La Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias implica, en primer lloc, una experiència humana enormement enriquidora per al professorat que hi participem, i no voldríem pas que aquests mots semblessin tòpics, sinó ben al contrari, pensem que seria del tot injust que s'obviés aquesta dimensió de la Maestría. La nota dels professors que havien estat el juliol passat a Nicaragua, dirigida als alumnes en motiu de l'obertura del tercer encuentro era molt significativa:

«Empezáis una nueva fase del encuentro sin que podamos estar aquí, pero hemos vivido estos días de preparación como si fuéramos nosotros los que íbamos a viajar... Aprendimos mucho de vosotros...»



Som conscients que la Maestría no resol ni de bon tros tots els problemes de les biblioteques, tan diversificats i difícils de solucionar, en un context social cada vegada més deteriorat. Fent-nos novament ressò del diagnòstic elaborat per Joan Gómez-Escofet i Carme Mayol, insistim en la necessitat de dur a terme una acció globalitzadora de gran abast, que tingui en consideració no tan sols la formació sinó també la implementació de projectes com ara la creació de biblioteques pilot.

Però, definitivament, la Maestría compleix una missió que, tal com ha quedat descrit en l'apartat anterior, va prenent forma mitjançant l'intercanvi d'experiències, els projectes, etc. i, a més a més, té a les persones com a objecte de la seva actuació.

Hem d'acabar ressaltant l'impacte que al professorat ens causa la pobresa a Nicaragua: les barraques, els nens de carrer, els chanchos creuant-se davant dels cotxes... són imatges que tossudament es barregen amb els records de tots els colors del paisatge nicaragüenc. Però vet aquí que, per sobre de tot, preval el record de les relacions establertes, i la certesa de saber que els nostres col·legues nicas i salvadorencs ocupen un lloc molt important en la història de cadascun de nosaltres.


Bibliografia:

Arríen, Juan Bautista et al. Nicaragua: La educación en los noventa desde el presente... pensando en el futuro(Managua: Programa de Promoción de la Reforma Educativa en América Latina, 1997).

Associació Catalana de Professionals per la Cooperació. Una aproximació a El Salvador (Barcelona: ACPC,1996). [Dossier fotocopiat].

Gómez-Escofet, Joan ; Mayol, Carme. Informe sobre las bibliotecas universitarias de Nicaragua y El Salvador, (Barcelona, 1995). [Text mecanografiat].

Núñez, Lluïsa; Seguí, Rosa. Informe de la visita a Nicaragua i El Salvador realitzada per Lluïsa Núñez i Rosa Seguí del 7 al 22 de juliol de 1996, (Barcelona, setembre de 1996). [Text mecanografiat].


ANNEX I: PROGRAMA DE LA MAESTRÍA EN GESTIÓN Y ORGANIZACIÓN DE BIBLIOTECAS UNIVERSITARIAS

PRIMER ENCUENTRO (DEL 27/01/1997 AL 14/02/1997)

MÓDULO COMÚN

A) GESTIÓN (2 créditos teóricos + 1 crédito práctico = 30 horas)

Objetivos

— Introducir las ideas básicas sobre las funciones de la biblioteca universitaria: necesidad de su existencia en el contexto universitario (el papel que le corresponde en la tarea docente e investigadora de la institución).

Contenidos

— Conceptos generales: funciones y características de la biblioteca universitaria



Profesora: Carme Mayol


B) TÉCNICA (2 créditos teóricos + 1 crédito práctico = 30 horas)

Objetivos

— Ver las distintas aplicaciones de las tecnologías en la biblioteca.

— Conocer las posibilidades de acceso a la información disponibles actualmente en las bibliotecas universitarias.

— Valorar los instrumentos que hacen accesible el fondo bibliográfico a la comunidad universitaria.

Contenidos

— Ciclo de la información



— Tecnologías de la información y sus aplicaciones en la biblioteca universitaria



Profesores: Rosa Seguí y Josep Turiel


SEGUNDO ENCUENTRO (DEL 7/07/1997 AL 25/07/1997)

MÓDULO A

GESTIÓN (4 créditos teóricos + 2 crédito prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Dar a conocer recursos específicos de gestión: elaboración de organigramas, planificación de los servicios de la biblioteca a partir de los recursos básicos necesarios, análisis de las distintas actividades a desarrollar en la biblioteca.

— Comparación entre distintas posibilidades con la finalidad de establecer los criterios para tomar decisiones.

— Priorización de las actuaciones a aplicar en la biblioteca.

Contenidos

— Gestión y planificación de servicios bibliotecarios



— Gestión de recursos humanos



Profesores: Lluís Anglada y Núria Balagué


MÓDULO B

TÉCNICA (4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Conocer las normativas existentes de descripción y formatos, así como la importancia de su aplicación en la catalogación automatizada (Norma ISO 2709).

— Ver los diversos niveles de descripción existentes y su aplicación, según tipología de documentos y contextos bibliotecarios diferentes.

— Adquirir los conceptos básicos para la automatización de los catálogos.

— Adquirir los criterios para la gestión óptima del catálogo: catalogación compartida, catalogación por copia.

— Ver la importancia del control de autoridades: función y mantenimiento.

Contenidos

— Optimización del proceso de catalogación.



— Lenguajes documentales y acceso a la información.



Profesoras: Concepció Miralpeix y Constança Espelt


MÓDULO COMÚN

Coordinación del Proyecto (1 crédito teórico = 10 horas)

Profesora: Rosa Seguí


TERCER ENCUENTRO (DEL 26/01/1998 AL 13/02/1998)

MÓDULO A

GESTIÓN (4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Ver el servicio de referencia como el eje de la biblioteca: elemento fundamental que justifica la existencia del centro.

— Situar las funciones del bibliotecario en el servicio de referencia.

— Destacar los instrumentos específicos para la gestión del servicio de referencia (por ejemplo: recursos para conocer las fuentes de información, conocimiento de los instrumentos de referencia más importantes relativos a cada área científica.

— Desarrollar los criterios necesarios para analizar y evaluar los sistemas de automatización y poderlos aplicar a referentes prácticos.

— Conocer la estructura y características básicas de los sistemas automatizados.

— Ver las posibilidades de los catálogos colectivos en red en el contexto de las bibliotecas dentro y fuera del ámbito universitario.

Contenidos

— Organización del servicio de referencia



— Gestión de sistemas automatizados



Profesoras: Concha Álvarez y Lluïsa Núñez


MÓDULO B

TÉCNICA (4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Conocer las aplicaciones de la teledocumentación en la biblioteca universitaria: servicios que se ofrecen.

— Adquirir las técnicas para acceder y recuperar la información de bases e datos en línea, a través de Internet y en CD-ROM.

— Desarrollar los criterios para analizar y evaluar la oferta de bases de datos en los diversos soportes.

— Conocer el proceso a aplicar para la organización y gestión de un servicio de obtención de documentos en el ámbito de la biblioteca especializada: las fuentes de información, la gestión de las demandas y su recepción, la difusión selectiva de la información.

Contenidos

— Aplicación de tecnologías a los servicios de información I: El acceso a la información electrónica como parte integrante del servicio de referencia de la biblioteca universitaria.



Profesorado: Mercè Bosch y Cristóbal Urbano


CUARTO ENCUENTRO (DEL 29/06/1998 AL 17/07/1998)

MÓDULO A

GESTIÓN (4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Indicar recursos específicos para la gestión de la colección: recursos para la adquisición de los materiales; mantenimento actualizado de la colección.

— Adquirir los criterios para dar de baja (botar) los libros obsoletos. Posible reutilización de los documentos obsoletos.

— Conocer técnicas para la conservación física de los documentos.

Contenidos

— Gestión de la colección



Profesores: Montserrat Garrich y Domènec Palau


MÓDULO B

TÉCNICA (4 créditos teóricos + 2 créditos prácticos = 60 horas)

Objetivos

— Conocer las características tecnológicas del trabajo en red: tipología, equipos.

— Ver el proceso que ha de seguirse para la implementación en la biblioteca de un sistema documental automatizado.

— Conocer los sistemas de gestión de bases de datos documentales.

— Conocer aplicaciones de ofimática en la biblioteca.

— Profundizar en el conocimiento práctico de Internet en el entorno bibliotecario: WWW ; uso de Internet como instrumento de difusión de la información; conocimientos de HTML.

Contenidos

— Aplicación de tecnologías a los servicios de información II



Profesores: Ernest Abadal y Miquel Térmens


PROYECTO FINAL (julio de 1999)

Defensa individual de un trabajo específico de investigación, relacionado con los distintos módulos en los que habrán participado los asistentes.


ANNEX II: TEMES DELS PROYECTOS

ALTAMIRANO IRIAS, María Leonor [UNAN-Managua]
Satisfacción del usuario en relación a los servicios que le ofrece la biblioteca universitaria. UNAN-MANAGUA .
Tutor: Josep Turiel

ALVEAR ALEGRÍA, Raquel Esperanza [UCA-Managua]
Elaboración de un listado en HTML de las revistas pertenecientes a tres unidades de información ubicadas en la Universidad Centroamericana de Managua.
Tutor: Cristóbal Urbano

BONICHE SOMARRIBA, Violeta Margarita [UNI]
Creación del sistema de bibliotecas de la Universidad Nacional de Ingeniería
Tutora: Carme Mayol

CALERO SILVA, Lydia de la Concepción [CIDCA]
Conformación de un catálogo colectivo con la Información especializada de la Costa Atlántica de Nicaragua que forman los acervos de los tres Centros de Documentación del CIDCA.
Tutor: Miquel Térmens

CALERO SILVA, Odily del Carmen [CEDE-INCEG]
Implementación del Servicio de libre acceso en el Centro de Documentación del INCEG-UCA (CEDE)
Tutora: Carme Mayol

CAMPOS DE GÓCHEZ, María del Carmen [UCA -El Salvador]
Investigación de técnicas de conservación y preservación de material histórico para su implementación en la sección de Colecciones especiales de la Biblioteca Florentino Idoate de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas
Tutor: Domènec Palau

CORTÉS SILVA, Auracela [UPOLI]
Plan de desarrollo bibliográfico de la nueva biblioteca UPOLI
Tutora: Montse Garric

DOÑA ARRÓLIGA, Marianela [Nitlapan]
Los servicios informativos del CEDOC-NITLAPAN: Difusión y marketing
Tutora: Mercè Bosch

FERRER GONZÁLEZ, Carlos Alberto [UES ]
Creación de un Servicio de Referencia en el sistema bibliotecario de la Universidad de El Salvador
Tutora: Concha Álvarez

GARCÍA VILLAVICENCIO, Urania de los Ángeles [UCA-Managua)]
Programa sistemático de formación de usuarios en la Biblioteca Universitaria José Coronel Urtecho(UCA), con miras a una colección de libre acceso completa
Tutora: Núria Balagué

GÓMEZ ORTEGA, Ana Ilce
Estudio y evaluación sobre los hábitos lectores y experiencia en el uso de las Bibliotecas de los estudiantes universitarios de primer ingreso
Tutora: Rosa Seguí

GONZÁLEZ, Alfredo Antonio
Estudio previo a la elaboración de la base de datos para administrar la memoria documental del Banco Central de Nicaragua
Tutor: Cristóbal Urbano

HERNÁNDEZ, Ana María [COSUDE ]
Propuesta para la Automatización en sistema Microisis, de la Documentación de COSUDE en América Central

Tutor: Cristóbal Urbano

HERNÁNDEZ RIVAS, Annette Georgina [Museo de la Palabra]
Reestructuración de la Base de datos del Museo de la Palabra
Tutora: Constança Espelt

LARA DE ROMERO, Julia Maritza [PRISMA]
Creación de un vocabulario controlado automatizado en medio ambiente para el Centro de Documentación PRISMA El Salvador Tutora: Rosa Seguí

LÓPEZ CASTILLO, Alicia Haydee [UCA-Managua]
Evaluación o diagnóstico de los servicios al público que brinda la Biblioteca Universitaria José Coronel Urtecho de la Universidad Centroamericana (UCA)
Tutor: Lluís Anglada

LUGO TABLADA, Felipa [UCA-Managua]
Fortalecimiento del Servicio de Referencia en la biblioteca de la UCA, Nicaragua
Tutor: Josep Turiel

MARTÍNEZ MAGAÑO, Alfredo Antonio. [Universidad Tecnológica de El Salvador]
Selección y organización de documentos electrónicos de información para los usuarios de la biblioteca Bernardo Melero de la Universidad Tecnológica de El Salvador.
Tutor: Miquel Térmens

MENDOZA HIDALGO, María Danelia [ IHNCA-UCA]
Listado de las principales categorías temáticas de la Historia de Nicaragua y ciencias afines para la indización del fondo de la Biblioteca del Instituto de Historia de Nicaragua y Centroamérica (IHN)
Tutora: Constança Espelt

MIJANGO BERNAL, María Daisy [UES]
Manual para la formación de usuarios para la Biblioteca Nacional de El Salvador
Tutor: Josep Turiel

PEREIRA MACHUCA, Xenia Iris [FUNDE]
Estudio técnico de preparación de un catálogo colectivo de publicaciones monográficas sobre temas económicos y sociales en El Salvador
Tutor: Miquel Térmens

RAMÍREZ MOLINA, Sandra Isabel [LAS DIGNAS]
Propuesta para la automatización y gestión de las revistas del Centro de Documentación Dignas Tutora: Mercè Bosch

RIVERA MARÍN, Isidar Enrique [UNAN –Managua]
Evaluación del fondo bibliográfico de la colección de medicina de la Biblioteca Central Salomón de la Selva UNAN-MANAGUA
Tutora: Conxa Álvarez

RODRÍGUEZ HERRADORA, Guillermo Ignacio [UNA]
Automatización e Integración de los diferentes centros de Documentación y/o Bibliotecas de la Universidad Nacional Agraria en una red informática
Tutora: Lluïsa Núñez

RODRÍGUEZ HERRERA, Alba del Carmen [UNAN –Managua]
Propuesta de implementación del sistema bibliotecario de la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua-Managua
Tutora: Núria Balagué

RODRÍGUEZ RUIZ, Mª Dolores [UNA ]
Diseño, estructura y funcionamiento de servicio de una sala de referencia en el Centro Nacional de Información y Documentación Agropecuaria (CENIDA) de la UNA.
Tutor: Josep Turiel

ROMERO PINEDA DE ARÉVALO, María Ángela [UES]
Enseñanza de la catalogación en la Escuela de Bibliotecología de la Universidad de El Salvador
Tutora: Concepció Miralpeix

SALINAS FIGUEROA, Magaly del Socorro [UNAN -Managua]
Formación de usuarios del CEDOC de CC.MM. UNAN- Managua, una propuesta para los cursos especializados.
Tutora: Núria Balagué

SANTOS CAMPOS, Gloria Gladys [UCA-El Salvador]
La colección general de la Biblioteca Florentino Idoate. Implementar el servicio de estantería abierta de la colección general
Tutor: Montse Garrich

SHENTE ALBERTO, Rosa María [Biblioteca de Teología Juan Ramón Moreno]
Catálogo en el Centro de Reflexión Teológica de la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas de El Salvador
Tutor: Concepció Miralpeix

TALAVERA CRUZ, Marlene [Biblioteca del Centro Universitario Regional del Norte, Estelí]
Diagnóstico sobre el acerbo bibliográfico existente en la biblioteca Urania Zelaya del Centro Universitario Regional del Norte, Estelí
Tutora: Montse Garrich

TINOCO ESPINOZA, Mercedes del Carmen [URACCAN]
Planificación del proceso de automatización de las bibliotecas de URACCAN
Tutor: Lluís Anglada

VALLECILLO VÁSQUEZ, Darling del Carmen [CIES]
Evaluación de la calidad de los servicios del centro de documentación e información Denis Silva Torre: propuestas de mejora
Tutora: Carme Mayol

VILCHEZ MACHADO, Walter José [UNI]
Automatización de los Servicios del Sistema Bibliotecario de la Universidad Nacional de Ingeniería
Tutora: Lluïsa Núñez

ZELAYA ÁLVAREZ, César Armando [UES]
Implementación del Servicio de Referencia Automatizada: Propuesta de implementación del S. de R. Automatizado en la Biblioteca de la Facultad Multidisciplinararia Oriental de la Universidad de El Salvador
Tutor: Concha Álvarez


Notes

1 Segons aquesta proposta, el programa hauria de posar els mitjans necessaris per actuar en tres fronts: en la formació del personal bibliotecari, en les dotacions bibliogràfiques necessàries a les universitats i, finalment, en la dotació d'infraestructures facilitant l'assessorament de projectes i d'actuacions pilot de mitjana i gran dimensió.
A: Joan Gómez-Escofet i Carme Mayol. Informe sobre las bibliotecas universitarias de Nicaragua y El Salvador. Barcelona, 1995, p. 47-50. [Text mecanografiat].

2 A efectes legals, consta que són coordinadors acadèmics de la Maestría el Dr. Antoni Sans, de la Divisió V de la Universitat de Barcelona, i la professora Rosa Seguí, de l'Escola Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona.

3 Cooperación Española del Ministerio de Asuntos Exteriores, Comissionat per a Actuacions Exteriors del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.

4 Lluïsa Núñez i Rosa Seguí. Informe de la visita a Nicaragua i El Salvador realitzada per Lluïsa Núñez i Rosa Seguí del 7 al 22 de juliol de 1996 (Barcelona, setembre de 1996). [Text mecanografiat].

5 L'informe d'avaluació del projecte Apoyo al Proceso de Reforma y Modernización Universitaria, impulsat pel CNU (Consejo Nacional de Universidades) en l'apartat «Desarrollo de los servicios bibliotecarios», cita els cursos de formació sobre SIABUC, sistema per a l'automatització de la biblioteca que difon la Universitat de Colima. El curs es va impartir durant el mes de juny de 1996 al personal tècnic de diverses biblioteques; l'informe esmenta específicament l'UCA i la UNAN (Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua) de León.

6 Des de l'inici de la Maestría fins ara hi ha hagut canvis pel que fa a la presència d'alguns d'aquests centres. Destacarem els fets següents: la incorporació de COSUDE el juliol de 1997, la integració del CEDOC de l'UCA-Managua l'octubre de 1997 de la Biblioteca Central, l'acomiadament del seu lloc de treball, el mes de juliol de 1997, dels tres professionals enviats al curs pel Banco Central de Nicaragua, la desintegració sobtada de l'INAP a finals de desembre de 1997. Hi afegirem encara que l'UCA-Managua el maig de 1997 va acomiadar una bibliotecària, també alumna del curs. Els afectats, però, continuen la Maestría. Aquests incidents no tan sols són exemples de la precarietat del context bibliotecari d'aquests països, sinó que reflecteixen la inestabilitat social que es viu a tota l'Amèrica Central.

7 Les dades corresponen al gener de 1997.

8 Adjuntem el programa general com a document annex. La redacció que presentem correspon a la versió definitiva dels objectius i continguts de l'esmentat programa general (octubre de 1996). Hem volgut respectar la llengua del text original del programa, i presentar-lo en castellà. En canvi, hem considerat oportú completar les informacions referents a les dates de cada encuentro i als noms dels professors participants, les quals no estan totalment especificades en el text original.

9 En les converses mantingudes l'octubre de 1996 entre l'Associació, la Direcció de l'Escola i la Coordinació Acadèmica de la Maestría, s'acordà que la reproducció dels exemplars fos assumida per l'ACPC.

10 Malgrat els dubtes inicials, hem de reconèixer que l'UCA, a diferència de les altres universitats, compta amb els recursos necessaris per acollir la Maestría i a mesura que els encuentros s'han anat succeint, l'experiència així ens ho ha demostrat.

11 Per entendre l'abast del conflicte, direm que es tracta d'una reivindicació que té els orígens en la creació del mateix CNU (Consejo Nacional de Universidades). Aquest organisme oficial va ser creat l'any 1990 en conformitat a la «Ley 89 de autonomía de las instituciones de la educación superior» i és qui té el màxim poder en matèria universitària; segons l'article 25 de la Constitución Política de la República de Nicaragua el poder executiu ha de destinar anualment el 6 % del Presupuesto General de la República a les universitats membres del CNU. Any rere any, el poder executiu de l'estat, amb tot tipus d'arguments i excuses, incompleix la llei. Pertanyen al CNU les universitats següents: UNAN-León, UNAN-Managua, UNI, UNA, que són universitats estatals; UCA, UPOLI, EIAG (Escuela Internacional de Agricultura y Ganadería, Rivas), EAG (Escuela de Agricultura y Ganadería, Estelí), URACCAN, i BICU (Bluefilds, Indian and Caribbean University), que són universitats i centres d'educació tècnica superior privats, de servei públic.

12 Des del primer moment del conflicte, l'UCA va facilitar l'ús d'unes instal·lacions fora del recinte de la universitat per a les classes de la Maestría i per poder assegurar-ne la continuïtat. El lloc en qüestió fou El Olofito, recinte destinat a convencions i utilitzat també com a residència d'estudiants.

13 Adjuntem com a document annex el llistat dels temes acceptats per a l'elaboració dels projectes finals. A hores d'ara estan pendents d'acceptació els temes corresponents a dos dels alumnes.

14 Aquest alumne, si bé fou un dels candidats presentats per la UES, poc després del primer encuentro passà a treballar a la Universidad Tecnológica de El Salvador, la biblioteca de la qual utilitza el SIAB. D'aquest programa, que és un molt bon exemple de les possibilitats d'ISIS, el seu autor ja n'ha fet diverses versions, l'última, al final de 1997.