Defensa dels projectes finals del curs Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad Nacional de El Salvador (San Salvador, 20–30 de gener de 2004)
Coordinadora acadèmica de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias
Facultat de Biblioteconomia i Documentació.
Universitat de Barcelona
1 Introducció
“La utopía es el sueño de la racionalidad”
(Octavio Paz)Iniciar l’informe amb aquestes paraules té un sentit ben especial per al professorat que durant tres anys hem fet l’acompanyament a l’alumnat de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias. Des de juliol del 2000, moment en què es concretà la manera de dur a terme el curs, fins al mes de gener del 2004, en què se celebrà la graduació de l’alumnat que arribà al final amb èxit, el desenvolupament de la Maestría ha comportat un seguit de situacions i vivències que compensen a bastament les dificultats existents.
Aquest curs de postgrau s’ha dut a terme a la Universidad Nacional de El Salvador (UES) mitjançant la cooperació universitària entre la Universitat de Barcelona (UB) i la UES. La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona ha liderat l’activitat i ha esmerçat els esforços humans, i en certa mesura també materials, perquè els resultats fossin els més òptims possibles per a tots els agents implicats.1
El present informe descriu el desenvolupament dels projectes finals del curs, així com la defensa posterior, i és aquesta última qüestió l’objecte principal de l’informe.
Seguint el model de la primera edició de la Maestría (Universidad Centroamericana-Managua: 1997–1999), la defensa dels projectes finals es realitzà de manera presencial i significà, per a l’alumnat participant, una oportunitat més d’adquirir coneixements i de percebre que l’objectiu principal és poder-los compartir. Les sessions de defensa es dugueren a terme a San Salvador, a la sala de conferències del Sistema Bibliotecario de la UES del 20 al 31 de gener de 2004.
Per exigències de calendari i d’acord amb les característiques dels projectes presentats, els professors que formàvem els tribunals arribàrem al Salvador en dos moments diferents: el dilluns 19 de gener ho férem tres professores (Núria Balagué, Mercè Bosch i Rosa Seguí) i el dissabte 24 de gener s’hi afegiren dos professors més (Ernest Abadal i Concepció Miralpeix).
Durant les dues setmanes de la nostra estada al Salvador portàrem una activitat molt intensa que reforçà el nostre lligam amb el país i amb la seva gent, perquè es tracta d’una relació que va més enllà del temps quantificable i esdevé consciència que entre tots contribuirem a la millora de la realitat. Una vegada més, cal recordar les precàries condicions socials i econòmiques dels països beneficiaris. El Salvador, Nicaragua i Hondures es troben immersos en la pobresa i aquesta és la causa de les dramàtiques deficiències que hem detectat en l’àmbit universitari i, en concret, la situació en què es troben tant l’ensenyament de la Biblioteconomia com les mateixes biblioteques universitàries.2
Finalment, es presenta una reflexió, a tall de conclusió, sobre la influència que ha exercit la cultura política nicaragüenca en la gestió de la informació. De cara al futur, la destinació dels arxius se situa en una perspectiva en què s’obren, tímidament, propostes concretes que aposten per un canvi possible.
2 Objectius
2.1 Objectius establerts per a l’elaboració dels projectes finals
— Impulsar el desenvolupament de projectes de caràcter pràctic a partir dels coneixements proporcionats per la Maestría.
— Assegurar que els projectes complissin els requisits formals i intel·lectuals preestablerts.
— Ajudar l’alumnat a dimensionar les possibilitats reals de dur a terme els projectes.
2.2 Objectius per complir durant l’estada a la UES per a les defenses del projectes finals
— Formar els tribunals per a l’avaluació dels projectes finals.
— Dur a terme les defenses dels projectes finals.
— Avaluar cadascun dels projectes finals d’acord amb la versió impresa presentada prèviament i amb la defensa oral, ara realitzada.
— Dur a terme el seguiment dels acords establerts amb la UES pel que fa a l’àmbit logístic: allotjament de l’alumnat nicaragüenc i hondureny, allotjament del professorat, habilitació d’aules i d’una aula d’informàtica, ús d’equipament informàtic, impressores i fotocopiadora, etc.
— Aconseguir un ambient de treball òptim que permetés l’assistència de l’alumnat a les defenses del projectes dels companys.
3 Participants
3.1 Alumnat
Els vint-i-cinc alumnes als quals s’acceptà el projecte final pertanyen a onze institucions (entre universitats i biblioteques nacionals). A continuació se n’indiquen els noms i els títols dels seus projectes.
Eva Carolina Acevedo. “Plan estratégico para la redefinición y ampliación de los servicios bibliotecarios en la Biblioteca de la Facultad Multidisciplinaria Oriental de la Universidad de El Salvador”.
Noemi Judith Amaya León. “Reorganización de los Servicios de Información y Referencia en la Biblioteca Central de la Universidad de El Salvador”.
Isabel del Carmen Amaya León. “Plan para la preservación y conservación de las publicaciones periódicas salvadoreñas (revistas, boletines, memorias) de la Biblioteca Nacional de El Salvador ‘Francisco Gavidia’”.
Reina Salomé Amaya Montoya. “Implementación de estantería abierta en la Biblioteca Central del Sistema Bibliotecario de la UNAH”.
Ana del Carmen Benítez Campos. “Propuesta para la creación de la base de datos de publicaciones periódicas en formato MARC, como uno de los componentes del catálogo colectivo del Sistema Bibliotecario de la Universidad de El Salvador”.
Julio César Carrasco Flores. “Organización y optimización de los recursos electrónicos a través de la implementación de un centro de gestión de información médica en línea en la Biblioteca Médica del HEODRA, de la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua”.
Héctor Manuel Chacón Argueta. “Análisis y diseño del catálogo colectivo del Sistema Bibliotecario de la Universidad de El Salvador”.
María de los Ángeles Chirino Ramos. “Estudio para la creación del Museo Fundación Violeta Barrios Chamorro”.
Norma del Socorro García Cano. “Directrices para evaluar colección y evaluación de la Colección de la Biblioteca Universitaria ‘José Coronel Urtecho’ de la Universidad Centroamericana, Nicaragua”.
Suyapa Antonia García Ramírez. “Implementacion de un programa de formación de usuarios en nuevas tecnologías de información para el Sistema Bibliotecario de la UNAH”.
Ruth Velia Gómez Centeno. “Biblioteca Virtual Universidad Nacional Agraria (BVUNA)”.
Elmer Antonio González Elías. “Servicio de referencia a través de recursos gratuitos en Internet destinado a estudiantes y docentes de la Facultad de Medicina de la Universidad de El Salvador a implementarse durante el 2003–2004”.
Odily Mercedes Jiménez Torres. “Digitalización de las tesis de la Biblioteca Central ‘Carlos Agüero Echeverría’ UNAN-RUCFA”.
Santiago Jesús Leiva Alas. “Compilación de los aspectos teóricos y descriptivos para el posterior desarrollo de un Plan Estratégico de la Biblioteca de la Facultad Multidisciplinaria de Occidente – Universidad de El Salvador”.
Rosa Ivón Orellana de Henríquez. “Desarrollo de colecciones de la Biblioteca del Consejo Nacional de la Judicatura – Escuela de Capacitación Judicial”.
Martha Elena Pérez García. “Elaboración del Plan Estratégico de la Biblioteca de la Universidad Nacional de Ingeniería de Nicaragua”.
Lourdes Dinorah Quan Gómez. “Servicios de Información a través de portales y/o bibliografías temáticas de recursos digitales gratuitos a texto completo en el Sistema Bibliotecario de la Universidad Nacional Autónoma de Honduras”
Esmeralda Quintanilla. “Diagnóstico y propuesta de mejoramiento de los servicios y procesos que se ejecutan en la Biblioteca de la Facultad Multidisciplinaria Paracentral de la Universidad de El Salvador”.
Ana Martha Ramírez. “Digitalizacion de las obras antiguas salvadoreñas de 1824–1925 de la Biblioteca Nacional de El Salvador ‘Francisco Gavidia’”.
Leyla María Ramos Mendieta. “Búsqueda y selección de recursos gratuitos en Internet para apoyar el desarrollo de las carreras de Ingeniería y Arquitectura a través de la página web de la Biblioteca Universitaria ‘José Coronel Urtecho’”.
Juana del Carmen Rivera. “Base de datos bibliográfica sobre la producción literaria de la Compañía de Jesús a partir de la década del 90”.
Rina Mirian Rodríguez de Aquino. “Proceso técnico de las publicaciones periódicas de la Biblioteca de la Facultad de Ciencias y Humanidades de la Universidad de El Salvador”.
Sonia Arely Ruiz de Meza. “Gestión de las imágenes en web en la Facultad de Ingeniería y Arquitectura de la Universidad de El Salvador”.
Delmy Carolina Sura de Villatoro. “Proceso técnico de las publicaciones periódicas de la Biblioteca de la Facultad de Ciencias y Humanidades de la Universidad de El Salvador”.
Olga Concepción Zelaya de Matamoros. “Estudio de usuarios de la Biblioteca ‘Dr. Carlos N. Zepeda’ de la Facultad de Odontología de la Universidad de El Salvador”.
3.2 Institucions beneficiàries
Universidad de El Salvador (UES) [11 alumnes] Biblioteca Nacional de El Salvador [1 alumna] Consejo Nacional de la Judicatura El Salvador [1 alumna] Universidad Centroamericana (UCA-Managua ) [4 alumnes] Universidad Nacional de Nicaragua (UNAN-Managua) [1 alumna] Universidad Nacional de Nicaragua (UNAN-León) [1 alumna] Universidad Nacional Agraria (UNA). Nicaragua [1 alumna] Universidad Nacional de Ingeniería (UNI). Nicaragua [1 alumna] Biblioteca Nacional de Nicaragua [1 alumna] Universidad Nacional de Honduras (UNAH) [3 alumnes]
3.3 Professorat
Participaren en la defensa dels projectes finals com a membres dels tribunals els professors següents:
Ernest Abadal (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB), Núria Balagué (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona), Mercè Bosch (Servei d’Educació de la Diputació de Barcelona), Concepció Miralpeix (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i Rosa Seguí (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB).3
3.4 Interlocutors locals
— El Salvador i Hondures: Carlos Colindres (director del Sistema Bibliotecario de la UES - San Salvador).
— Nicaragua: Alicia López Castillo (sotsdirectora de la Biblioteca Central de l’UCA-Managua).En aquesta ocasió, Alicia López ha estat present durant tota l’activitat. El seu suport ha estat fonamental per a l’alumnat nicaragüenc, ja que hi ha compartit tots els dies i ha assistit a les sessions de defensa.
3.5 Coordinació acadèmica
Rosa Seguí (Facultat de Biblioteconomia i Documentació).
4 Defenses dels projectes finals
4.1 Actuacions prèvies
La major part dels alumnes iniciaren l’elaboració dels seus projectes finals entre el Segundo Encuentro (gener-febrer de 2002) i el Tercer Encuentro (juliol de 2002), ja que fou quan determinaren el tema que caldria desenvolupar. Tanmateix, molts dels alumnes tenien dificultats per assegurar la viabilitat del projecte i també el suport institucional necessari per esmerçar-hi esforços; va ser necessari que la coordinació acadèmica i els mateixos tutors destinessin un nombre important d’hores a orientar l’alumnat, tant en els “Encuentros” presencials com mitjançant el correu electrònic.
Aquesta necessitat de seguiment personal (absolutament fonamental per no perdre la comunicació bàsica amb els alumnes i animar-los en l’elaboració dels seus projectes) s’intensificà després del Cuarto Encuentro (gener-febrer de 2003).
L’establiment d’un calendari detallat facilità el bon desenvolupament dels projectes i també la comunicació entre tutors i alumnat. La coordinació acadèmica va centralitzar l’arribada per correu electrònic dels treballs i informà l’alumnat de l’acceptació o no-acceptació dels projectes per fer-ne la defensa el gener del 2004.
4.2 Desenvolupament de les defenses
4.2.1 Establiment dels tribunals
Es formaren els tribunals d’avaluació seguint el criteri d’ajustar-se a les temàtiques dels projectes finals i es tingué en compte que no formés part del tribunal el tutor o la tutora de l’alumne/a.
Les defenses s’iniciaren el dimarts 20 de gener i s’acabaren el divendres 30 de gener de 2003 i seguiren l’esquema següent:
— 30 minuts d’exposició per part de l’alumne/a.
— Preguntes dels membres del tribunal d’avaluació a l’alumne/a.
— Resposta de l’alumne/a a les preguntes.
— Deliberació del tribunal.
— El tribunal informa l’alumne/a de la nota atorgada.Cada defensa comporta un temps aproximat d’una hora i mitja.
4.2.2 Aspectes més significatius
Hem volgut organitzar la defensa dels projectes com una oportunitat més per aprendre, que s’ha ofert a l’alumnat de la Maestría. Era un repte: no era segur que els seus beneficiaris (institucions i alumnat) compartissin aquest punt de vista, i temíem que fins i tot, entenent-lo, s’imposessin altres prioritats. Tanmateix, ha estat molt significativa la resposta; tan sols dos alumnes, del total de vint-i-cinc, es reincorporaren més tard a l’activitat. Els alumnes escoltaven, prenien nota del que comentava el professorat i, òbviament, acompanyaven els companys que duien a terme la defensa.
La majoria dels projectes que es presentaren donen peu a noves línies d’actuació perquè d’una manera o altra posen en evidència les mancances existents i alhora representen un avenç en el mateix entorn professional.
Es decidí amb els coordinadors locals que d’acord amb l’interès de les universitats beneficiàries, i segons la legislació vigent, es publiquin en els seus webs els projectes finals que obtingueren les qualificacions d’excel·lent o notable.
Considerem il·lustratiu fer esment d’uns quants projectes finals, que destaquen per la seva oportunitat en el context de la institució i el país i per la metodologia emprada.
— “Análisis y diseño del Catálogo Colectivo del Sistema Bibliotecario de la Universidad de El Salvador”, presentat per Héctor Manuel Chacón Argueta.
El projecte recull la necessitat d’unificar els formats bibliogràfics utilitzats en les diferents biblioteques de la UES i utilitzar el format MARC. És un exemple d’un bon treball de tecnologia i també bibliotecari (sovint és difícil trobar que els dos aspectes es treballin adequadament i de manera harmònica). És destacable que l’alumne ha treballat molt estretament amb dos alumnes, també de la UES.4
— “Plan estratégico para la redefinición y ampliación de los servicios bibliotecarios en la biblioteca de la Facultad Multidisciplinaria Oriental de la Universidad de El Salvador”, presentat per Eva Carolina Acevedo Morales.
La Biblioteca de la Facultad Multidisciplinaria Oriental (a San Miguel) es troba en una situació de canvi (noves edificacions i assignació de recursos ) que ha esperonat la seva directora, alumna del nostre curs de postgrau, per elaborar un bon Pla estratègic. Destaca el rigor metodològic i la visió esperançada i ferma del que ha de ser la biblioteca universitària, així com l’exhaustivitat en el tractament del tema.
— “Estudio para la creación del Museo Fundación Violeta Barrios de Chamorro”, presentat per María de los Ángeles Chirino Ramos.5
El projecte parteix de la petició de la família Chamorro (i concretament de l’expresidenta Violeta Barrios de Chamorro) perquè els arxius personals de Joaquín Chamorro s’organitzin tècnicament i siguin útils al país (Nicaragua). De manera unànime, el professorat ha reconegut l’excel·lència del projecte. És una bona mostra de rigor i bona metodologia. El treball parteix de la realitat i fa una proposta d’avenç innovadora a Nicaragua: educar per la pau des del coneixement de la pròpia història.
— “Implementación de estantería abierta en la Biblioteca Central del Sistema Bibliotecario de la UNAH”, presentat per Reina Salomé Amaya Montoya.6
El treball manifesta una ferma voluntat de canvi: a l’Amèrica Central, la gran majoria de biblioteques no compten amb lliure accés a les prestatgeries, i si bé les justificacions són molt comprensibles, no deixa de ser un indicador de subdesenvolupament. El projecte recull l’anàlisi del context, prèvia a la formulació de les necessitats i de la metodologia per aplicar la prestatgeria oberta. Es destaca la capacitat d’engrescar el personal bibliotecari en un bon procés participatiu.
4.3 Avaluació final
Tot l’alumnat fou qualificat amb la nota apte, amb l’especificació precisa, segons el cas, d’excel·lent, notable o aprovat.
4.4 Incidències
Si bé el seguiment dels projectes finals ha estat la prioritat màxima del curs des del Cuarto Encuentro (del 20 de gener al 7 de febrer de 2003), no tots els alumnes han aconseguit desenvolupar el projecte. Les causes han estat diverses, però podem destacar especialment la manca de suport institucional (en dos casos), l’abandonament per problemes personals —malalties, dificultats en l’entorn familiar, etc.— (en sis casos) i les dificultats intrínseques de l’alumnat —nivell acadèmic, entre d’altres— (en vuit casos).
5 Gestions
5.1 El paper dels coordinadors locals
Durant tots els dies d’estada a la UES es realitzaren sessions de treball amb el Sr. Carlos Colindres, coordinador local al Salvador, i amb Alicia López Castillo, coordinadora local a Nicaragua.
Amb Carlos Colindres es treballaren de manera conjunta els temes relacionats amb els resultats acadèmics de la Maestría, la bona marxa de les defenses i les gestions pertinents que facilitaren el contacte amb les autoritats acadèmiques (rectora i vicerector acadèmic de la UES).
Amb Alicia López, coordinadora local de Nicaragua, el treball es fonamentà en qüestions logístiques de l’alumnat nicaragüenc i de les seves institucions. Convé destacar el suport que de manera continuada i incondicional donà a l’alumnat.
Ambdós coordinadors locals reberen, en nom de les seves institucions (UES i UCA-Managua, respectivament), un exemplar de cadascun dels projectes finals que es defensaren.
5.2 Entrevistes amb les autoritats acadèmiques
Durant l’estada a la UES es realitzaren entrevistes amb el vicerector acadèmic de la UES, ingeniero Machuca, i amb el director de postgrado, ingeniero Francisco Marroquín. Aquestes entrevistes tingueren l’objectiu de fer arribar a les autoritats acadèmiques el nostre reconeixement per l’atenció de la UES vers el professorat. S’explicitaren els punts forts i els punts febles de la Maestría en relació amb la UES: de manera positiva, es ressaltà la col·laboració del Sistema Bibliotecario i l’aprofitament acadèmic de l’alumnat; pel que fa als aspectes deficitaris, s’esmentà la manca de suport institucional que malauradament patiren alguns alumnes i que els dificultà el seguiment del curs. Aquests problemes són causats per la mateixa estructura de la UES i del seu Sistema Bibliotecario, que no té autoritat real sobre les biblioteques de facultat.
6 Acte de cloenda
Divendres 30 de gener es clou la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias en un acte emotiu que aplega alumnat i representants de la UES, de l’UCA del Salvador, de l’UCA de Managua i de la UNAH d’Hondures.
De manera simbòlica s’hi lliurà el diploma de la Maestría a l’alumnat que l’havia superada. Els títols oficials seran lliurats als seus destinataris quan la Universitat de Barcelona els tingui enllestits. L’acte fou presidit per la rectora de la UES, Dra. M. Isabel Rodríguez, acompanyada pels coordinadors locals (Llic. Carlos Colindres i Llic. Alicia López) i per la coordinadora acadèmica de la Maestría (Prof. Rosa Seguí).
7 Activitats no acadèmiques
7. 1 Visita al Museo de la Palabra
Una vegada més, el professorat vam tenir l’oportunitat de visitar el Museo de la Palabra, organisme no governamental, un dels centres més importants de l’Amèrica Central en l’àmbit de la memòria històrica. Ocupa un nou espai, més ampli, que permet organitzar activitats culturals destinades a potenciar el coneixement del seu fons i a recordar el període de la guerra recent (1980–1992), fet de cabdal importància per a les generacions més joves. La visita es realitzà el dijous 29 de gener, a la tarda.
7. 2 Visita a l’UCA (San Salvador) de la coordinadora acadèmica
El posicionament de l’UCA del Salvador davant de la realitat social del país la fa mereixedora del respecte de les persones i les institucions que lluiten pel desenvolupament dels més desfavorits. En aquest sentit, la visita a l’UCA comporta un simbolisme ben especial. D’una banda, hi hagué l’interès a conèixer els avenços realitzats per la Biblioteca del Centro de Reflexión Teológica de l’UCA del Salvador,7 i de l’altra, tinguérem l’oportunitat de conversar amb el P. Eduardo Valdés, exrector de l’UCA-Managua, (1998–2003) i actual director del Centro de Reflexión Teológica de l’UCA del Salvador. Gràcies a la seva bona disponibilitat vers la nostra Maestría, podem dir que ha permès integrar al curs alumnat nicaragüenc de diverses institucions.
8 Conclusions
El balanç que fem del desenvolupament dels projectes finals i de la seva defensa és ben positiu. Alguns dels principals aspectes que cal destacar són els següents:
— S’ha reforçat la bona col·laboració amb el Sistema Bibliotecario de la UES, especialment amb el coordinador local (Carlos Colindres) i amb la coordinadora local de Nicaragua (Alicia López Castillo).
— Es constatà un interès general de l’alumnat per aprofitar al màxim les sessions de defensa de projectes.
— Es continuen impulsant iniciatives de cooperació entre l’alumnat de diversos països i centres (projectes que impliquen la participació de diferents centres).
— Al professorat, la Maestría ens ha donat l’oportunitat de descobrir noves maneres de treballar, no pas avançades tecnològicament, però sí enriquides amb l’experiència de qui sap que cooperar no és el procés de “donar-rebre” sinó de compartir.
— S’han multiplicat les peticions de cooperació des de diverses institucions beneficiàries (UNAH, UES i UCA). Tanmateix, cal analitzar amb cura cada cas i veure quines són les possibilitats reals que permetrien dur a terme futures actuacions de cooperació entre la Facultat de Biblioteconomia i Documentació i l’àmbit bibliotecari de l’Amèrica llatina.
Amb el tancament d’aquesta Maestría es clou una activitat acadèmica que ha estat fruit de la cooperació universitària; s’inicià el 1995 amb el diagnòstic que sobre les biblioteques universitàries de Nicaragua i del Salvador dugueren a terme Carme Mayol (professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i Joan Ramon Gómez Escofet (director del Servei de Biblioteques de la UAB). Durant les dues edicions (UCA-Nicaragua i UES - El Salvador), la professionalitat i generositat del professorat i l’actitud de cooperació de les institucions catalanes participants han facilitat la bona marxa de la Maestría.
No és pas en va que volem repetir aquí les paraules de Machado que en diversos moments hem fet nostres i que ens han ajudat a avançar: “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”.
Notes
1 Trobareu informació sobre l’organització general de la Maestría en: M. Rosa Seguí, “Projecte de cooperació amb Amèrica Central: Primer Encuentro de la Maestría en Gestión y Organización de Bibliotecas Universitarias a la Universidad de El Salvador”, BiD, núm. 7 (desembre 2001). <http://bid.ub.edu/07segui.htm> [consulta: 23/04/2004].
2 Aconsellem la següent lectura: Xabier Gorostiaga, SJ, “A la recerca de l’anella perduda entre educació i desenvolupament: desafiaments i potencialitats per a la Universitat a Amèrica Llatina i el Carib”, Perspectiva Social, núm. 43 (2000), p. 151–184.
3 La Maestría ha aconseguit dur-se a terme gràcies a la cooperació del professorat participant durant tot el temps de la seva execució i gràcies, també, a l’actitud de col·laboració de les seves institucions. És per això que considerem oportú i de justícia anomenar-los: Professorat: Ernest Abadal, Conxa Álvarez, Sílvia Argudo, Núria Balagué, Mercè Bosch, Maria Elvira, Montserrat Garrich, Alfredo Antonio Martínez Magaña (alumne de la 1a edició de la Maestría), Àngels Massísimo, Carme Mayol, Concepció Miralpeix, Lluïsa Núñez, Rosa Pujol, Rosa Seguí, Miquel Térmens i Josep Turiel.
Institucions: Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (i, de manera especial, Assumpció Estivill, degana), Relacions Internacionals i Cooperació al Desenvolupament de la Diputació de Barcelona, Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i Biblioteca de la Universitat de Barcelona.4 Es tracta de les alumnes Carmen Benítez i Rina Rodríguez, ambdues de la UES, que han presentat els seus projectes sobre la base de la proposta d’Héctor Chacón.
5 María de los Ángeles Chirino treballa a la biblioteca i arxiu històric de l’IHNCA (Instituto de Historia de Nicaragua y Centroamérica), que pertany a l’UCA de Managua.
6 Reina Salomé Amaya és una de les tres alumnes que provenen de la UNAH (Universidad Nacional Autónoma de Honduras).
7 La seva responsable, Rosa M. Shente, fou alumna de la 1a edició de la Maestría (UCA-Managua, 1997–1999).