Mercedes González Fernández de Castro
Marketing Manager
Elsevier Health Sciences
Resum [Abstract] [Resumen]
Es descriuen les funcions bàsiques de les editorials científiques comercials respecte dels articles de la revista i se'n recalquen especialment els processos de revisió i d'avaluació dels continguts i de difusió en format digital. Aquest model es contraposa al moviment d'accés lliure als articles (open acces), del qual es presenten alguns aspectes qüestionables, com ara l'existència de controls de qualitat o la presència de costos ocults.
L'ús d'articles electrònics ha sofert, durant els últims quatre anys, un augment espectacular: ha passat d'uns 53 milions de consultes l'any 2001 a 280 milions el 2004. Estem assistint, per tant, a una autèntica revolució quant a les consultes d'informació científica.
Els motors de cerca i les bases de dades d'articles científics —com, per exemple, Science Direct— ofereixen una sèrie d'avantatges sobre el sistema tradicional, entre els quals destaquen l'accés immediat a un grup d'articles d'investigació i a totes les revistes disponibles en el sistema, la presència d'un sistema de recerca ràpid i exacte i, a més, la possibilitat de generar informes d'utilització del servei.
Les comunitats científiques i mèdiques de tot el món estan unides formant un sistema de comunicació científica organitzat i eficient denominat STM (Scientific, Technical, Medical) Publishing, que agrupa unes 2.000 editorials, amb 16.000 revistes sota revisió (peer-reviewed) i uns 1,2 milions d'articles revisats a l'any. El sistema STM consta d'equips editors —el nivell acadèmic mínim exigit dels quals és el de doctor en l'especialitat que domina— que tenen la responsabilitat d'una cartera limitada de revistes i llibres en cada disciplina. Per la seva part, el comitè revisor d'articles de les revistes tradicionals té les responsabilitats següents: assegurar la qualitat dels autors, del comitè editorial i de l'article que es pretén publicar; assegurar els objectius i l'abast de cada revista segons les tendències de la investigació actual; reemplaçar l'editor quan sigui necessari, i desenvolupar noves revistes especialitzades segons les noves disciplines científiques que apareixen. Quant a aquest últim aspecte, els editors assumeixen el risc de treure noves revistes al mercat, i de crear nous fòrums de discussió i debat.
Els editors tradicionals són valorats per donar data a les investigacions d'un autor en particular i per establir prioritats i preferències, com també per utilitzar un procés totalment independent d'avaluació o de revisió que està perfectament reglamentat per assegurar la imparcialitat i la falta de biaix. També transmeten les demandes dels autors als revisors, mitjans, etc., arxiven els treballs acadèmics per mitjà de l'establiment d'un registre permanent de les troballes científiques, i protegeixen els autors amb la instauració dels drets d'autor.
Els editors estan al servei dels investigadors i metges, i organitzen, estableixen, manegen, produeixen i disseminen les seves investigacions, defineixen noves disciplines i obren fòrums per al debat, estableixen i guien activament els comitès editorials i inverteixen en noves tecnologies que fan que aquestes estiguin disponibles.
Les revistes basades en subscripció disposen del sistema de revisió per filtrar de manera independent i validar les presentacions d'informació, per donar credibilitat als articles publicats, reconeixement als estudis d'investigació i, per tant, prestigi a la revista i a l'investigador.
Els editors tradicionals en el sistema STM tenen més de cent anys d'experiència i de coneixement. Actualment el 99 % de les publicacions científiques es duen a terme sota el sistema tradicional, mentre que sols l'1 % restant correspon a open acces, un model que tot just s'inicia.
La percepció que el lliure accés (open acces) és gratuït no és del tot correcta: aquests nous editors tenen pràcticament els mateixos costos que els editors tradicionals i s'han de finançar d'alguna manera. Els editors recuperen els costos de publicació transferint-los als autors i les institucions o mitjançant subvencions. Les taxes dels autors cobreixen actualment un terç del cost de cada article, i la resta es finança per filantropia. Els costos totals anuals de la indústria de revistes científiques estan estimats en 4,5 bilions de dòlars (per 1,2 milions d'articles). Com afronta el sistema d'accés lliure aquests costos de publicació? La resposta és clara: els transfereix des dels subscriptors cap als investigadors i els patrocinadors (“pagueu-per-publicar”).
Actualment la digitalització de texts en l'entorn tradicional STM és l'opció més bona, ja que els seus sistemes de recerca, més els enllaços i la consulta encreuada, fan que el sistema digital sigui real i fiable. Les revistes en accés lliure, en canvi, normalment només ofereixen un text bàsic i imatges amb una escassa funció de cerca i pocs enllaços.
En alguns àmbits sorgeixen dubtes sobre l'impacte de l'accés lliure i sobre la qualitat de la informació publicada. Un sistema de “pagueu-per-publicar” com el de l'open acces, ¿generarà un model de negoci amb el benefici suficient per permetre les inversions subsegüents en noves tecnologies i per permetre inversions que preservin les publicacions?, ¿començarà la investigació mèdica a reflectir els objectius dels que tenen els recursos per pagar les publicacions (per exemple, els departaments d'R+D de les grans corporacions)?, ¿comprometran els editors la integritat del procés de revisió, rebutjant menys articles si es veuen sota pressió per publicar-ne més i, així, augmentar els beneficis?, ¿permetrà el model de negoci de publicació en accés lliure preservar la longevitat de les publicacions?, ¿podria afectar el “pagueu-per-publicar” la integritat de les grans revistes? Quan falta protecció dels drets d'autor, hi ha el risc d'augmentar la duplicació i el plagi, que està especialment amenaçat en l'entorn digital.
Finalment, i com a conclusió, podríem dir que les grans editorials no s'oposen al sistema d'accés lliure sempre que aquest asseguri un mecanisme de revisió de les publicacions tan exhaustiu i fiable com és el peer-review; sempre que el finançament del sistema permeti el desenvolupament de les revistes i garanteixi la credibilitat i qualitat del que es publica. Es tracta d'un sistema molt recent que encara ha de progressar molt fins a situar-se en el nivell del sistema tradicional STM. El futur passa per trobar un equilibri entre ambdós sistemes sense comprometre la qualitat del que es publica.