[Versión castellana]

Teresa Mañà

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

mana@ub.edu



El I Congreso Nacional de Bibliotecas Escolares va tenir lloc a Salamanca els dies 18, 19 i 20 d'octubre, organitzat per la Junta de Castilla y León i la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Mònica Baró i Teresa Mañà hi van assistir, convidades per l'organització.

El congrés es proposava uns objectius ambiciosos, que transcrivim a continuació:

S'estructurava en sessions de matí i tarda. En les sessions del matí s'impartia una conferència a càrrec d'algun intel·lectual de renom (els convidats van ser Fernando Savater, Francisco Jarauta i José A. Marina), i només esporàdicament i casualment es feia referència a la biblioteca escolar; aquesta xerrada anava seguida de dues ponències i d'una taula rodona. En les sessions de la tarda, més breus però igualment atapeïdes, es feien dues exposicions d'experiències i un debat d'experts. D'entrada, al marge dels resultats qualitatius de les diferents propostes, resultava evident que el programa era excessivament intens. D'altra banda, l'acumulació d'activitats propiciava la dispersió de continguts, ja que era difícil que tot el que es feia en un matí tractés exclusivament sobre el mateix tema.

Del conjunt d'activitats, destaquem les que considerem més interessants per les seves aportacions i per la relació amb els objectius del congrés:

— L'acció de promoció de les biblioteques escolars que es fa des de l'Administració central. Alejandro Tiana, secretari d'Estat d'Educació, va exposar les propostes del Ministeri en aquest àmbit, i va deixar clar que són les comunitats autònomes les que gestionen i executen. L'articulat de la darrera llei d'educació, la LOE, que reconeix l'existència de biblioteques en tots els centres escolars, i les partides pressupostàries adjudicades a les comunitats autònomes són els temes que va posar sobre la taula.

— Les experiències dels centres IES Arca Real, de Valladolid; Colegio Público Miralvalle, de Plasència, i Colegio Público Pablo Iglesias, d'Astúries, que van aportar la visió i la lluita diària dels docents per aconseguir fer funcionar biblioteques integrades en el centre.

— La visió oberta i moderna que va donar, del present i del futur de les biblioteques escolars, Lourense H. Das, directora regional a Europa de la International Association of School Librarianship (IASL). Segons la seva concepció de l'educació i del paper de les biblioteques, un centre educatiu és un conjunt d'aules organitzat al voltant d'una biblioteca que ofereix aprenentatge en línia, autònom i individual per a cada nen.

— "Es de libro", la proposta del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) per sensibilitzar la comunitat educativa sobre els drets d'autor. Aquest programa educatiu s'adreça al conjunt de la comunitat educativa, per fomentar la lectura, la creació textual i el respecte als drets d'autor. Consta de diferents materials de treball per ensenyar a investigar destinats als estudiants de secundària i al professorat (www.esdelibro.es).

— La qüestió del personal que s'ha d'ocupar de les biblioteques dels centres educatius. Aquest assumpte va ser el tema de la ponència de Mònica Baró, que va apostar per tenir en compte el perfil del responsable de biblioteca més que la titulació. Evidentment, el responsable d'una biblioteca escolar ha de tenir formació tècnica i pedagògica i ha de ser capaç de treballar amb l'alumnat per facilitar els processos d'aprenentatge, ensenyar a utilitzar la informació i fomentar l'hàbit de la lectura. La nostra proposta, qualificada de coherent i conciliadora per un mestre assistent al congrés, respon a les necessitats dels dos nivells educatius: un bibliotecari amb especialització de pedagogia o un mestre amb especialització de biblioteconomia per a la primària i un bibliotecari amb curs de capacitació pedagògica per a secundària.

La trobada, malgrat que qualitat i quantitat no anessin de bracet, va ser una bona ocasió de retrobar-nos amb persones que des de fa anys treballem per a les biblioteques escolars, comentar els avenços que s'han aconseguit des de l'anterior trobada del 1997, intercanviar idees i propiciar iniciatives noves. D'altra banda, per al nostre col·lectiu professional va ser una nova plataforma des d'on explicar i difondre les postures sobre qui s'ha d'ocupar de les biblioteques escolars. Les poques intervencions del públic van posar de manifest el desconeixement que es té de la formació del bibliotecari.

Per acabar la valoració del congrés, em permeto d'afegir un parell d'observacions:

— La primera que cal fer és la de l'ús innecessari de l'adjectiu "nacional", atès que es tractava d'una convocatòria oberta a la participació de qualsevol persona o administració, però les finalitats de treball i les conclusions eren d'àmbit restringit; és a dir, no era una convocatòria del Ministeri d'Educació, amb la participació de totes les comunitats autònomes, —cosa que n'hagués justificat el caràcter "nacional"—, sinó una convocatòria d'una sola comunitat autònoma.

— La segona observació afecta l'organització. Amb afany d'exhaustivitat i d'acontentar tot tipus de públic, el congrés va patir un excés d'actes, cosa que va provocar greus endarreriments d'horari i va impedir la participació del públic, ja fos per cansament, per saturació, per manca de temps, etc. En qualsevol acte d'aquest tipus, el públic hauria de tenir ocasió de demanar aclariments, contrastar opinions i deixar sentir els seus neguits, si aquests no han estat recollits pels ponents.

Les conclusions (òbvies) i algunes imatges del congrés es poden trobar a: <http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/educacyl/tkContent?pgseed=1162294715668&idContent=41704&locale=es_ES&textOnly=false>.

La nostra conclusió potser també és evident, però no per això deixarem de fer-la: pel que fa a les biblioteques escolars estem com estàvem fa deu anys, i potser una mica pitjor, perquè tot allò que no avança, retrocedeix. És cert que actualment partim del consens que en tot centre escolar hi ha d'haver una biblioteca que sigui un espai de recursos multimèdia integrat en els aprenentatges. Ara bé, continuem parlant de la necessitat que s'apliquin línies d'actuació eficaces que vagin més enllà de la política d'aparador i que garanteixin la continuïtat de programes o plans de foment de la biblioteca escolar; que s'emprenguin mesures de control de les inversions (dels 24 milions d'euros repartits a les comunitats autònomes per invertir en biblioteques, a Catalunya n'hi han pertocat 3,5) i avaluacions de resultats; que es reconegui la figura del bibliotecari escolar i se'n defineixi el perfil i la formació reglada que li corresponen. I, mentrestant, el temps passa. Parlem d'aquestes qüestions sabudes i no resoltes quan fóra indispensable parlar de la velocitat d'accés dels ordinadors, de la banda ampla i de com ensenyem els nens a consultar Internet. En essència, el que es constata és que quan aconseguim les biblioteques escolars que demanem, aquestes ja estaran desfasades.