[Versión castellana]

Ana Martínez-Reina

Responsable de la col·lecció de còmic de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra
Grup de treball “Biblioteca i còmic”
Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

martinezraha@yahoo.es



La taula rodona "Bibliotecas públicas y cómic: estado de la cuestión" sobre la situació del còmic a les biblioteques públiques es dugué a terme en el marc del 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, que va tenir lloc del 19 al 22 d'abril de 2007 al palau núm. 8 de la Fira de Barcelona, a Montjuïc.

Impulsat per FICOMIC, entitat organitzadora del Saló, i per la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra del Consorci de Biblioteques de Barcelona, van assistir a l’acte tant professionals del sector bibliotecari com del món del còmic i d'altres àmbits. Entre ells hi havia responsables de la Biblioteca Koldo Michelena de Sant Sebastià (<http://www.gipuzkoakultura.net>); responsables de coordinació i recursos bibliotecaris, de catalogació, i d'adquisicions de còmic, del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (<http://www.diba.cat/biblioteques>); la cap de la Secció de Coordinació del Dipòsit Legal de Catalunya (http://www.bnc.cat) i els responsables de catalogació, de bibliografia i de promoció de la lectura de la Generalitat de Catalunya. (<http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/>).

Ana Martínez-Reina, organitzadora i moderadora de la taula, va introduir el tema en els termes següents:

El còmic està escalant posicions en l'escena cultural de l'Estat espanyol.

El Ministeri de Cultura, mitjançant la instauració del Premio Nacional del Cómic, dotat amb 15.000 euros i publicat en el BOE de 20 de març de 2007, reconeix de manera oficial el medi i els professionals que hi treballen. Segons els mateixos paràmetres, l'actual director del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Carles Santamaria, com a representant de FICOMIC, ha sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que es creï un premi de còmic en l'àmbit de la comunitat autònoma.

Professionals i persones destacades pel seu suport al medi estan preparant la creació de l'Academia de la Historieta amb l'objectiu de treballar per la defensa, la promoció i el creixement d'aquesta Academia i dels professionals que hi col·laborin. Tant en l'àmbit estatal com en l'autonòmic hi ha altres associacions que actuen en defensa dels professionals esmentats.

D'altra banda, en mitjans de comunicació i llibreries generals hi ha una major presència del còmic com a producte cultural de consum (equiparable al llibre, videojoc, CD musical, DVD, etc.), i algunes editorials generalistes aposten per incloure el producte còmic en els seus catàlegs.

La indústria editorial del còmic al nostre país està en expansió: actualment hi ha més de 50 editorials dedicades a l'edició de còmics, les quals al llarg de l'any 2006 van publicar 2.439 novetats, a raó de 10 novetats per dia feiner, i això representa gairebé un 10 % més que l'any 2005, i prop del doble del que es va publicar durant el període 2002–2003. Al còmic espanyol correspon una quantitat pròxima al 12 % sobre el total d'edició (dades extretes del bloc Diario de tebeos, DDT, creat per Álvaro Pons).

L'augment i la varietat en la producció de còmics al nostre país ha comportat, entre d'altres aspectes positius, la captació de nou públic que llegeix i compra còmics: nens i nenes, nois i noies, i també homes i dones que llegeixen còmics.

L'objectiu fonamental de les biblioteques públiques és funcionar com a porta d'accés a la informació, la cultura, l'educació i el lleure dels ciutadans i les ciutadanes d'un territori, sense distincions. Els professionals de les biblioteques estan acostumats a conviure i treballar amb el factor canvi, que sovint funciona com a motor de progrés, d'evolució. Moltes vegades aquests mateixos professionals acceleren aquest canvi perquè detecten noves tendències en les necessitats i els gustos dels usuaris.

El 2006, a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (és a dir, en l'àmbit territorial de la província de Barcelona, que inclou Barcelona ciutat) es va estimar un increment del 16 % respecte de l'any anterior en el préstec de còmics, fet que representa un nombre total de 343.550 còmics prestats, 147.516 per a adults i 196.034 d'infantils.

En el marc del 25è Saló Internacional del Còmic es presentarà una excel·lent eina de treball destinada a ajudar, guiar i assessorar els professionals de les biblioteques en el procés de selecció de còmics per a les seves col·leccions d'adults, joves i nens. Es tracta de De còmics: bibliografia selectiva, fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, professionals de les biblioteques i professionals del món del còmic en els sectors de llibreries, distribució i crítica, a Catalunya. Un bon treball d'equip que es pot consultar a:
<http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGCC/Documents/Arxiu/SIS/bibliografia%20tematica%20-%20comics.pdf>1.

La biblioteca pública és una institució centenària, és a dir, 'posseeix experiència', i en el segle xxi és altament valorada pels ciutadans i les ciutadanes. El còmic és un llenguatge centenari, un mitjà d'expressió vigent, dinàmic, apte per als processos d'aprenentatge, fantàstic per divertir-se. Ho intentem?

Entorn d'aquestes qüestions versa, precisament, aquesta taula rodona: d'experiències força satisfactòries, de trobades reeixides entre el còmic i la biblioteca.

Imatge 1. Fullet de promoció de la taula rodona

Imatge 1. Fullet de promoció de la taula rodona

Van formar part de la taula rodona:2

Jesús Castillo

Responsable de la implantació de projectes de l’Área de Informática Documental de l'empresa Baratz (Madrid). També és responsable de la secció de còmics del portal d'informació @bsysnet.com (centro de recursos y servicios para bibliotecas y bibliotecarios, <http://www.absysnet.com>), de la mateixa empresa. Al llarg de la seva tasca a Baratz, hi ha recopilat informació i articles sobre el còmic, i sobre el seu tractament documental a les biblioteques.

La seva intervenció tenia el títol "Aproximación a las características documentales del cómic para su catalogación en bibliotecas". Va exposar algunes especificitats d'aquest gènere de llenguatge gràfic/narratiu amb què el catalogador es troba, i va apuntar alguns suggeriments per a un millor tractament catalogràfic.


Vicente Funes

Tècnic responsable de la Biblioteca Regional de Múrcia, i responsable de la Comicteca, secció de còmics per a adults (<http://www.bibliotecaregional.carm.es/comicteca/>).

A Comicteca són pioners en l'organització de jornades sobre el còmic a la mateixa biblioteca, i han dut a terme projectes com ara "Hojeando cómics" (<http://www.bibliotecaregional.carm.es/actividades/hojeandocomics/index.htm>), del qual ja s’han fet tres edicions, i "Cómic corner: encuentros de cómic: debate y diálogo desde Murcia", de realització recent. Tota la informació es pot consultar a la web, interessant i dinàmica, que es dedica a aquest gènere en la regió de Múrcia: <http://www.murciacomic.com/>.

La comunicació de Vicente Funes va versar sobre "Sacar al cómic del ghetto: tácticas y experiencias desde la biblioteca pública".


Fátima Elías i Iván Serrano

Professionals del sistema municipal de biblioteques públiques d’A Coruña (<http://www.coruna.es/bibliotecas>) i responsables del bloc "Fan-cómic: blog de cómic de las bibliotecas municipales de La Coruña" (<http://bijcomic.blogsome.com/>). La seva intervenció, amb el títol "El peso del cómic", va tractar els aspectes de la formació del personal de les biblioteques, i les possibilitats que ofereix Internet en la divulgació i dinamització d'aquest univers.

La Comicteca de la Biblioteca Municipal Fórum Metropolitano de La Coruña és dipositària del fons Toñito Blanco, que consta d'uns 3.000 exemplars, i compila materials editats a partir dels anys cinquanta i especialment de la dècada dels vuitanta. En total, la comicteca consta d'uns 4.000 exemplars.


Villar Arellano, Lorena Gil, Nacho Etchegaray, Ana Muñoz i Jesús García

Professionals de les biblioteques de Pamplona-Civican i Pamplona-Yamaguchi, els quatre primers; i col·laborador de l'Espacio Cómic de la Biblioteca Pamplona-Yamaguchi i també col·laborador del Club de Manga de la Biblioteca Pamplona-Civican, el darrer.

Van presentar, amb el títol "Civican y Yamaguchi: una apuesta por el cómic en Pamplona", les activitats que hi duen a terme per apropar el còmic a joves i adults.

Les ciutats de Pamplona i Yamaguchi (al Japó) van signar un acord d'agermanament el 19 de febrer de 1980. Des de llavors mantenen una estreta relació, que inclou diferents intercanvis culturals. La secció dedicada al Japó es va posar en marxa tenint en compte el nom de la biblioteca i la seva ubicació al Parque de Yamaguchi, fruit de la col·laboració entre els ajuntaments d'ambdós municipis. Obres d'autors japonesos i sobre temes japonesos (en castellà) componen el fons documental i compten, també, amb algun donatiu en llengua japonesa. La biblioteca té pocs mangues a la secció dedicada al Japó; tanmateix, se’n pot trobar una col·lecció molt completa ben a la vora: a la Biblioteca Pamplona-Civican, on tenen lloc des de fa quatre anys les Muestras de Cine de Animación Japonesa (Anime). Així mateix, la Biblioteca Pamplona-Civican ha anat reunint al llarg dels anys un important fons documental (còmics, pel·lícules, etc.) sobre manga (<http://www.bibliotecaspublicas.es/pamplona/index.jsp>).


M. Cruz Acín

Directora de la Biblioteca Tecnológica para Jóvenes Cubit de Zaragoza, va presentar una comunicació sobre selecció, recomanacions d'ús i cooperació, amb el títol "Jóvenes y aragoneses: aproximación a los tebeos en las bibliotecas  de Aragón" (<http://www.cubit.es/>).

A Aragó es duen a terme diverses activitats relacionades amb el còmic, en les quals participen les biblioteques:

— V Muestra del Cómic y el Tebeo de Zaragoza, 22 i 23 de desembre de 2006, a l'auditori de Saragossa, en què la Biblioteca Cubit va participar amb el sorteig de cinc lots de còmics entre les persones que van prendre part en els suggeriments per seleccionar materials per a la biblioteca.

— III Salón del Cómic y la Ilustración de Caspe, 16 i 17 de setembre de 2006, organitzat per l'Asociación Cultural Malavida, amb el patrocini de l'Ayuntamiento de Caspe.

— Aragón, tierra de tebeos 2, a Saragossa, amb exposició, taules rodones, tallers, cinema, teatre i música.

— Exposició "El tebeo aragonés". El Servicio de Archivos y Bibliotecas del Área de Cultura y Patrimonio de la Diputación Provincial de Zaragoza organitza, amb la col·laboració de l'Asociación Cultural Malavida. (<http://www.asociacionmalavida.com/>), aquesta tercera exposició itinerant, que recorrerà les biblioteques de diferents poblacions de la província de Saragossa al llarg del 2007.


Adalberto Barreto

Tècnic del Departamento de Bibliotecas e Arquivos de l'ajuntament de Lisboa, va parlar de "La Bedeteca y la promoción de la lectura de cómics en la ciudad de Lisboa". La Bedeteca de Lisboa (<http://www.bedeteca.com>), biblioteca pública d'estil únic a Portugal, té com a objectiu promoure i divulgar la pràctica del còmic i la il·lustració com a eines pedagògiques.


Jaume Vilarrubí

Coordinador del Grup de Treball "Biblioteca i Còmic", del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Amb la comunicació "Grupcòmic: un grupo adecuado en el momento idóneo" ens va parlar sobre la tasca realitzada fins ara per aquest grup de professionals de les biblioteques públiques de Catalunya (<http://www.cobdc.org/grups/comic/index.html>).


Esperanza Paños

Directora de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Quatre anys després de la inauguració de la biblioteca, va oferir una visió global del treball realitzat fins ara: tractament del fons, activitats, tallers, dinamització, divulgació, exposicions, etc. La seva intervenció va versar sobre "L'especialització en còmic des d'una biblioteca pública: el cas de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona" (<http://www.canfabra.org/index.htm>).


També es va comptar amb les contribucions escrites de professionals de biblioteques públiques de Salamanca i Mèxic, tot i que no van poder ser presents a l'acte.


Lucía Cedeira Serrantes, Olalla Hernández Ranz, Enrique Martín González i Lorenzo Soto Helguera

Responsables de la sala juvenil de la FGSR de Salamanca (<http://www.fundaciongsr.es>): "El cómic y la biblioteca infantil y juvenil del Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil: un matrimonio casi perfecto".


José Miguel Alva Marquina

Director del Sistema de Bibliotecas de la Universidad del Valle de Toluca, de Mèxic. Investigador del còmic a escala mundial i de la historieta mexicana, treballa en el foment de la lectura a través del còmic: "Las historietas en México como herramienta de fomento a la lectura" <alvamarquina@gmail.com>.




Notes

1 Indico l'aparició recent d'un parell de publicacions que els professionals de biblioteques poden trobar útils: — Asociación de Autores de Cómic de España (AACE) (ed.), Anuario de la historieta 2005. Valencia, 2006. (<http://www.autoresdecomic.com> [Consulta 30/05/07]) — Ficomic (ed.), ¿Sabes que hay una librería de cómics muy cerca de tu casa? Barcelona, 2007. (<http://www.ficomic.com>). [guia d'àmbit estatal].

2 Al web de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra es troben els textos íntegres de les intervencions dels participants de la taula rodona, i també les comunicacions de les persones que no hi van poder assistir. (<http://www.bcn.cat/bibcanfabra> [Consulta 30/05/07])