1 Presentació
El 8º Congreso de Periodismo Digital va tenir lloc a Osca els dies 1 i 2 de març de 2007 i va reunir destacades figures del periodisme, tant d'àmbit local com nacional i internacional, que van exposar les seves estratègies de negoci i les seves reflexions al voltant de la necessitat de ser presents a la xarxa per no perdre lectors.
Durant les dues jornades de sessions es va disposar d'un xat per a la comunicació simultània que va crear un discurs propi, i que el congrés va posar a disposició dels assistents. El xat va permetre introduir temes en el debat posterior a les intervencions i fer comentaris relacionats amb les ponències presentades.
L'organització del 8º Congreso de Periodismo Digital es va caracteritzar per una agenda atapeïda durant dos dies, amb doble sessió (matí i tarda). Al llarg de les sessions es van comentar breument diferents aspectes vinculats amb els mitjans de comunicació a Internet. La irrupció de la xarxa ja no és una novetat, però continua modificant les rutines i encara resten molts camps per descobrir.
2 Desenvolupament de les sessions
2.1 Jornada de l'1 de març de 2007
2.1.1 Ponència "La red que cambia el oficio"
Els nous mitjans tenen en el sistema actual una funció bipolar, ja que faciliten però a la vegada dificulten la comunicació. Els ponents van afirmar la importància de no fer exclusions, sinó de fer conviure tots els mitjans i prendre el millor de cadascun. La distància física dels esdeveniments és el major perill de la xarxa, ja que la presència del periodista encara és necessària a l'indret on es produeix la notícia.
Dues figures del periodisme, Carlos Carnicero i Enrique Meneses, van explicar la progressiva adaptació a Internet, després de dècades d'haver utilitzat els sistemes analògics o impresos. Els dos ponents van ser un clar exemple de la tradició però amb un aire de canvi. Carnicero va insistir en la necessitat que els periodistes verifiquin la informació per tal d'evitar les equivocacions que la precipitació de la publicació a la xarxa pot provocar. Un altre dels temes tractats va ser la saturació d'informació a la xarxa per la facilitat d’inclusió de continguts, i per la manca de gestió de la mateixa informació.
2.1.2 Ponència "Fotoperiodismo en la era de Internet"
Tot i la popularització de l'ús de càmeres digitals, l'ofici de fotoperiodista encara té futur. L'enquadrament dels objectes, la construcció d'imatges informatives i el control de la tècnica són alguns dels trets que distingeixen una fotografia professional. La fotografia digital ha incrementat el perill de manipular els continguts fotogràfics i d'obtenir instantànies realitzades per ciutadans anònims, sense cap aportació periodística informativa.
2.1.3 Ponència "China: el otro lado de la cibermuralla"
La situació legal i les condicions de treball dels corresponsals a la Xina són complicades. El règim comunista imposa una censura informativa i multiplica les dificultats dels professionals per dur a terme la tasca periodística. La xarxa està considerada un mitjà de comunicació amb més credibilitat que els diaris tradicionals, per la possibilitat que té d'informar obertament.
Antonio Broto, guanyador del premi Blasillo 2007 pel seu bloc Chinochano (http://chinochano.zoomblog.com), va presentar la cara més curiosa del país, explicada per mitjà d'experiències diàries. En canvi, Vicenç Sanclemente, corresponsal de Televisión Española a la Xina, es va centrar en l'organització del govern i en els aspectes legals que cal superar per aconseguir el consentiment de la publicació. Tot i això, l'arribada d'Internet ha possibilitat l'enviament i la gestió de la informació sense el rigorós control governamental.
2.1.4 Ponència "Internet y salud"
La divulgació científica no s'ha de limitar només als professionals del sector, ja que són molts els internautes que visiten webs especialitzades en medicina per trobar informació sobre una malaltia determinada. Hi ha continguts que no tenen la qualitat i el rigor suficients; es considera que el 25 % de la informació mèdica de la xarxa conté errors o no està actualitzada. El procés de canvi del suport paper al digital no s'ha de considerar un simple bolcatge: es tracta d'aprofitar els avantatges de la xarxa d'incloure informació de valor afegit.
El col·loqui va arribar a la conclusió que és necessària una especialització dels mitjans generalistes que s'incorporen al sector de la salut.
Imatge 1. Façana del Centro Cultural del Matadero, on s'impartien les xerrades
2.2 Jornada del 2 de març de 2007
2.2.1 Ponència "Local y global: los medios locales y regionales en Internet"
Tots i cadascun dels mitjans van exposar les actuacions i els esforços que han dut a terme per ser presents a Internet. També van manifestar la voluntat d'arribar de manera local als usuaris de la xarxa, cadascun amb les seves especificitats, com ara l'informatiu Canarias 7 (http://www.canarias7.es/). La representant del diari va explicar la dificultat que comporta cobrir informativament les illes Canàries, a causa de la dispersió geogràfica. Des del mitjà es van detectar les necessitats informatives del ciutadà canari: l'atur, la immigració, el futbol, els successos i la meteorologia. Així mateix, Canarias 7 ha apostat per l'especialització en turisme com una font d'interès informatiu detectada en els seus lectors.
El Grupo Joly (http://www.grupojoly.com), premsa local d'Andalusia, va exposar l'objectiu del mitjà de ser presents a tot el territori autonòmic i oferir als lectors les notícies de proximitat. Consideren que el diari a la xarxa ha de ser un punt de trobada, més que no pas un lloc d'informació.
Els ponents d'aquesta taula van concloure que especialitzar-se en premsa local, i esdevenir un punt de referència per als qui viuen i treballen fora de la seva ciutat, són alguns dels objectius d'aquests tipus de mitjans de comunicació.
2.2.2 Ponència: "El diseño en la prensa digital"
Els representants dels mitjans de comunicació digitals presents van apostar pel perfil multidisciplinari dels dissenyadors, ja que no solament han de ser professionals de la comunicació, sinó que també han de tenir coneixements tecnològics que permetin presentar les notícies al web.
Segons els ponents, el repte de les publicacions digitals és la integració de nous continguts multimèdia i la implementació de canvis tecnològics.
2.2.3 Ponència: "Internet: el nuevo papel de las revistas"
Els membres de la taula van considerar que les revistes es mantindran en l'àmbit d'Internet gràcies a la capacitat d'especialització i a l'oferta d'informació reflexionada i aprofundida. Tanmateix, es va confirmar l'excés de continguts que hi ha a la xarxa i el dèficit d'aprofundiment informatiu de les notícies publicades.
Javier Rodríguez Laiz, d'Hola.com (http://www.hola.com/), va manifestar l'aposta del grup per presentar informació de valor afegit, en qualitat d'enllaços, i de contextualitzar la informació de la revista digital. D'aquesta manera, l'usuari pot conèixer els establiments on es venen determinats productes, pot veure un gran nombre de fotografies, etc. Consideren que l'edició digital de la revista ha obert un camí per a nous lectors joves.
2.2.4 Ponència: "Internet para pantallas pequeñas"
La ponència va posar de manifest la necessitat d'adaptar els continguts informatius a les petites pantalles dels telèfons mòbils, les agendes electròniques o els PDA, i també a alguns models de consoles de joc. Resulta imprescindible la connexió a la xarxa d'aquests dispositius per visualitzar continguts informatius, en la cerca de l'equilibri entre la facilitat d'ús, la profunditat i la rendibilitat.
Gustavo Núñez García, director general de Nielsen/NetRatings España (http://www.nielsen-netratings.com), va expressar l'interès de mesurar tots els canals informatius que ofereix Internet, malgrat l'inconvenient que la diversitat d'aquests canals representa. Les mesures es realitzen a través d'una sèrie de marcadors que envien informació de retorn cada vegada que un usuari es descarrega un arxiu o accedeix a una informació determinada. Resulta interessant conèixer quins són els punts de fuga en la comunicació de l'internauta durant la connexió des d'un dispositiu mòbil.
Imatge 2. Ponents de la xerrada quan mostren nous dispositius mòbils
3 Principals línies d'interès per a la documentació
Des del punt de vista de la documentació, es va detectar una manca d'orientació per als usuaris o lectors dels mitjans de comunicació d’Internet. Les ponències no presentaven una preocupació pels interessos o les necessitats informatives dels lectors de manera explícita.
Els estudis realitzats s'encaminen a conèixer el pas de l'usuari pel web i a detectar les seccions més visitades, en termes quantitatius, tal com ho va expressar el representant de Nielsen/NetRatings España.
Després de dos dies de ponències, el missatge final és que encara resta molta feina per fer en la migració de la premsa en paper a les potencialitats de la xarxa, i en l'explotació de nous formats de comunicació. Els professionals amb un perfil documental seran cada vegada més imprescindibles per col·laborar en aquest nou camí.
4 Conclusions
Els periodistes que van assistir al congrés van manifestar la necessitat d'una formació addicional, ja que consideren que els estudis de periodisme són amplis i generals, i resulta indispensable una especialització per poder desenvolupar una carrera periodística en un mitjà de comunicació digital. Des d'aquesta perspectiva, la documentació pot ser l'eix que vinculi ambdós estudis i possibiliti una nova sortida professional.
La presència d’associacions i col·legis professionals de documentalistes en aquest tipus d'esdeveniments es considera interessant per a edicions futures, ja que pot constituir una manera de donar a conèixer la professió de documentalista, i la tasca que pot dur a terme en els mitjans de comunicació.
En general, els mitjans de comunicació no disposen d'un coneixement de les necessitats dels seus lectors o usuaris; no obstant això, hi ha un gran interès per saber les xifres d'audiència. La intoxicació informativa a la xarxa hauria de fer reflexionar els responsables dels mitjans i impulsar la realització d'estudis d'usuaris qualitatius per detectar quins són els interessos informatius dels lectors. El desconeixement pot conduir a la creació de webs amb continguts allunyats dels seus interessos i provocar una deserció en les visites, amb la consegüent manca de suport publicitari.
