Blanca Rodríguez Bravo
Área de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León
Resum [Abstract] [Resumen]
En aquest article es duu a terme una aproximació al tractament del gènere en els llenguatges documentals associatius. En primer lloc s’examinen tres llistes d'encapçalaments representatives: la Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas, la Lista de encabezamientos de la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC i els Encabezamientos de materia de la Biblioteca Universitaria (Universidad de Sevilla). Pel que fa als tesaurus, s'han seleccionat l'enciclopèdic Tesauro de la Unesco i l'especialitzat Tesauro ISOC de Psicología del CINDOC. Finalment, s’hi presenta el tractament del gènere en dos tesaurus la finalitat principal dels quals és la representació de documents sobre la dona: el català Thesaurus d'història social de la dona i el castellà Tesauro "Mujer". L'estudi s’ha basat en l'anàlisi de les entrades "Hombre/Hombres" i "Mujer/Mujeres" i de les relacions que apareixen sota aquestes entrades. S’hi constata la necessitat d'integrar la dona en igualtat de condicions amb l’home en els llenguatges enciclopèdics.
1 Introducció
L'interès creixent per la documentació a l'entorn de la situació de la dona i pels estudis de dones, en general, es constata amb facilitat en l'apogeu de les publicacions d'aquesta temàtica i en la proliferació de centres de documentació, biblioteques i bases de dades especialitzades. En aquests àmbits cal una eina de treball que permeti la indexació homogènia dels documents de totes les àrees del coneixement que continguin terminologia específica de la dona, de manera que tots els continguts relacionats amb els estudis de la dona, la teoria feminista i la situació femenina en general, es puguin localitzar i recuperar de la manera més rellevant i exhaustiva possible.
Tanmateix, els professionals de la informació qüestionen la utilitat que els llenguatges documentals clàssics enciclopèdics tenen per al processament d'aquesta documentació, ja que consideren que la manca d'una terminologia específica que permeti representar la informació sobre la dona dificulta, al seu torn, la recuperació de la documentació pròpiament femenina.
En les eines terminològiques tradicionals, la presència femenina és escassa perquè el llenguatge ha erigit el masculí com a universal, com a genèric i, així mateix, inapropiada perquè el seu discurs de representació del coneixement manté els estereotips femenins, ofereix una imatge anacrònica de la dona i presenta mostres de sexisme.
Els llenguatges associatius no reflecteixen els continguts emergents de la temàtica feminista, consideren el masculí com a genèric i infravaloren el femení o oculten tot el que es refereix a la dona. Per aquest motiu és freqüent l'acumulació de documentació molt variada sota una única entrada, "Dones"; tan general, que dificulta la recuperació d'informació sobre qualsevol temàtica específica. S'hi aprecien, igualment, diferències discriminatòries respecte a l'encapçalament o descriptor "Homes".
Enquadrem aquesta anàlisi dins dels corrents constructivistes que critiquen i qüestionen les eines terminològiques clàssiques com a sistemes d'organització del coneixement. Aquests corrents afirmen que els llenguatges documentals són creacions socials per a l'ordenació i el control dels conceptes, atès que sota una pretesa universalitat i neutralitat es construeixen d'acord amb els discursos culturals dominants de la societat en cada moment i, per tant, són producte del seu temps (Morán Suárez i Rodríguez Bravo, 2001). Es pot assenyalar, en aquest sentit, els treballs de Kwasnik, Frohman, Budd i Rabe, Olson i Radford i Radford, entre d'altres.
Des del moment en què les esmentades eines terminològiques organitzen els conceptes amb una determinada dependència i estableixen relacions entre unes i altres, indirectament passen a descriure i a oferir una determinada visió del món, que contribueix a formar aquesta mateixa percepció en la ment de les persones que els consulten.
Davant l'exclusió femenina dels llenguatges enciclopèdics de major ús és comprensible que les biblioteques i els centres de documentació especialitzats en dones hagin procurat la construcció de llenguatges documentals propis, com són European women's thesaurus (EWT) (IIAV, 1988); On equal terms: a thesaurus for nonsexist indexing and cataloging (Marshall, 1977); Tesauro "Mujer" (Burgos Fresno et al., 2002); Thesaurus d'història social de la dona (Sebastià i Salat, 1988) i el Listado de descriptores en el tema de la mujer (ISIS Internacional, 1994).
Aquestes iniciatives pretenen el disseny de llenguatges igualitaris i/o comporten el pas de la representació androcèntrica del coneixement a una representació femenina de la realitat.
L'ús d'aquestes eines terminològiques especialitzades contribueix a proporcionar visibilitat a la dona i als documents sobre dones; tanmateix, l'ús que se'n fa queda restringit a àmbits molt concrets. La immensa majoria dels centres d'informació únicament poden utilitzar aquests tesaurus com a complement, i és per això que considerem imprescindible la integració de la dona en els llenguatges enciclopèdics.
Altres treballs relacionats amb el tractament de la dona en la CDU i en els llenguatges associatius en llengua anglesa duts a terme anteriorment per l'autora posen de manifest la necessitat de realitzar una revisió dels llenguatges enciclopèdics que cerqui una representació de gèneres igualitària (Morán Suárez i Rodríguez Bravo, 2001) (Rodríguez Bravo, 2006). Aquesta idea queda reafirmada pels resultats del present estudi.
2 Metodologia
Analitzarem el tractament del gènere en tres llistes d'encapçalaments de matèria i en quatre tesaurus. Hem xifrat l'estudi principalment en l'anàlisi de les entrades "Home/Homes" i "Dona/Dones", de les quals s'han recollit la majoria de les relacions que el llenguatge estableix. En les eines terminològiques utilitzades s'enumeren tots els encapçalaments i descriptors localitzats que al·ludeixen a l'home o a la dona en què el significat de gènere ocupa una segona o tercera posicions en l'entrada, com ara un adjectiu o un segon substantiu ("Femení/ina" i/o "Masculí").
Concretarem, a continuació, els vocabularis seleccionats. S'ha optat per fer una selecció àmplia i variada d'eines terminològiques, ja que la nostra intenció és realitzar una primera aproximació al tractament del gènere en els llenguatges documentals associatius. Som conscients que aquesta opció extensiva va en detriment de la profunditat de l'anàlisi efectuada. Convé assenyalar, així mateix, que l'anàlisi se centra en els aspectes formals.
En relació amb les llistes d'encapçalaments de matèria, s'ha analitzat la Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas (Ministerio de Cultura, 1987), pel seu ús generalitzat a les biblioteques esmentades i la seva àmplia utilització en la preparació de professionals de la informació. En representació dels instruments terminològics utilitzats en biblioteques especialitzades i universitàries s'han seleccionat la Lista de encabezamientos de la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2000) i els Encabezamientos de materia de la biblioteca universitaria (Universidad de Sevilla, 1997).
En els tres casos s'ofereixen els encapçalaments en què el primer terme està conformat amb els termes assenyalats, s’hi registren les notes d'ús i les relacions per indicar-ne el context d'ús i els respectius subencapçalaments. En relació amb aquests últims, s'ha prescindit dels subencapçalaments de l'entrada "Hombre" quan estava referida a la humanitat en conjunt i existia un encapçalament específic per al masculí. Així mateix, en les dues últimes llistes analitzades s'han eliminat les referències als subencapçalaments de "Mujeres" per evitar l'excessiva prolixitat que representaria i s’ha inclòs exclusivament la informació oferta sota subencapçalaments que coincideixen amb els de l'entrada "Hombres". Pel mateix motiu s'han agrupat, segons el format de la presentació, els encapçalaments derivats de "Mujeres", tant en la llista del CSIC com en la de la Universidad de Sevilla.
Quant als tesaurus, s'han seleccionat el Tesauro de la Unesco (Unesco, 1995), perquè és l'únic tesaurus enciclopèdic que coneixem, i el Tesauro ISOC de Psicología del CINDOC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1995), perquè la seva temàtica es prestava a una anàlisi de les entrades que representen el gènere. En ambdós casos es recullen els descriptors "Hombre", "Hombres" i "Mujeres" amb les seves relacions preferencials, jeràrquiques i associatives. També s'ha presentat el tractament del gènere en dos tesaurus la finalitat principal dels quals és la representació de documents sobre la dona: el tesaurus català Thesaurus d'història social de la dona (1988) i el castellà de l'Instituto de la Mujer, Tesauro "Mujer" (2002). En aquesta anàlisi hauríem desitjat incloure el tesaurus xilè Listado de descriptores en el tema de la mujer, però no hem aconseguit tenir-hi accés.
3 Resultats
3.1 Llista d'encapçalaments de matèria per a les biblioteques públiques
A més dels encapçalaments principals en què el terme de gènere ocupa la primera posició, s'han localitzat les entrades següents: "Educación de la mujer", "Feminismo", "Madres solteras", "Lesbianismo", "Menopausia", "Menstruación" i "Voto femenino".
Arran de l'escàs nombre d'entrades que fan referència a la dona, s'aprecia l'ús del masculí com a genèric i hegemònic. Igualment, l'absència específica de l`home condueix a considerar que, llevat de l'encapçalament "Mujeres" i dels ja esmentats, el contingut de la llista es destina a la representació del masculí. S’hi anomenen les dones, però només per atorgar-los una petita part de la realitat. Sovint en relació amb estereotips: bellesa, sexualitat, maltractament, incorporació al món laboral, etc.
Encapçalaments Subencapçalaments HOMBRE
VA Antropología Cuerpo humano Etnología HOMBRE
— Influencia del clima— Origen
VA Clima
UP Origen del hombre VA Biogénesis Evolución Religión y ciencia RE Antropoides MUJERES
VA Educación de la mujer Ginecología MUJERES
— Actividad política
— Cuidado e higiene— Derechos
VA Belleza corporal Higiene RE Cosmética — Malos tratos
VA Feminismo RE Voto femenino
— Psicología
— Situación social— Trabajo
RE Madres solteras Matriarcado
— Vida sexualMUJERES ESPAÑOLAS (FRANCESAS, ETC.) Taula 1. Tractament del gènere en la Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas
3.2 Llista d'encapçalaments de matèria de la xarxa de biblioteques del CSIC
A més dels encapçalaments assenyalats a la taula que s'inclou a continuació, hi ha altres entrades de gènere, totes referides a la dona, llevat d’una: "Arquitectura y mujeres", "Belleza femenina (Estética)", "Deportes femeninos", "Educación de mujeres", "Educación física para mujeres", "Escritoras", "Fascismo y mujeres", "Feminismo", "Lesbianas", "Masculinidad", "Menopausia", "Prostitutas", "Reinas", "Relaciones hombre-mujer", "Televisión y mujeres", "Viudas".
Resulta significativa la desproporció entre el nombre d'entrades de l'home i de la dona que responen a un intent de proporcionar visibilitat a aquesta, en un llenguatge en què l'ús del masculí com a genèric l'oculta. Els subencapçalaments incideixen en els mateixos estereotips mostrats per la Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas.
S'hi aprecia, igualment, l'escàs espai atribuït a la dona i la descontextualització i l’obsolescència d'entrades i referències com ara l'encapçalament "Mujeres en la literatura rabínica" i altres de similars; o com en el cas del suggeriment de subdividir les "Tribus de indios" amb el subencapçalament "Mujer", com a resultat, sembla, de traduir els encapçalaments de matèria de la Library of Congress de Washington, llista en què s'ha basat la del CSIC.1 L'última edició de la llista ha augmentat significativament la presència de la dona afegint catorze encapçalaments amb nom de dona; entre aquests, el de "Relaciones hombre-mujer", i dos subencapçalaments. Són nous els encapçalaments "Masculinidad" i "Homosexualidad masculina". S'hi aprecia el canvi com un intent d'equiparació de gèneres.
Encapçalaments Subencapçalaments HOMBRE
Úsese para las obras fundamentalmente de naturaleza antropológica sobre el hombre en sentido colectivo. Para las obras sobre el ser humano como individuo úsese: Personas.
UP Género humano Homo sapiens Humanos Seres humanos TG Primates TE Etnología Hombres Mujeres Naturaleza—Efectos del hombre HOMBRES
Úsese para las obras sobre el varón humano. Para los estudios sobre los seres masculinos en general úsese: Machos.
TG Hombre TR Masculinidad HOMBRES
— Conducta sexual— Psicología
UP Conducta sexual de los hombres TE Homosexualidad masculina
UP Condición masculina Psicología masculina TE Masculinidad MUJERES
Puede usarse como subencabezamiento detrás de nombres de guerras y detrás de nombres de indios. Ej.: Guerra mundial, 1939—1945—Mujeres, Indios de América del Norte—Mujeres. Puede usarse: Relaciones con las mujeres, detrás de nombres de personas.
UP Hembras humanas Mujer TG Antropología Hombre TR Misoginia TE Fascismo y mujeres Feminismo Madres Mujeres ancianas Mujeres jóvenes Mujeres musulmanas Mujeres pobres Prostitutas Reinas Televisión y mujeres MUJERES
— Biografías
— Conducta sexual— Derechos
TE Lesbianismo
— Enfermedades
— Fisiología
— Folklore
— Formación profesional
— Historia
— Lenguaje
— Mitología
— Psicología— Salud e higiene
UP Psicología femenina TE Feminidad (Psicología)
— Situación social
— Trabajo
— Vida religiosa
— VotoMUJERES + ADJETIVO
32 Encabezamientos admitidos:
Mujeres ancianas, Mujeres árabes, Mujeres artistas, Mujeres bibliotecarias, Mujeres campesinas, Mujeres casadas, Mujeres científicas, Mujeres compositoras, Mujeres delincuentes, Mujeres deportistas, Mujeres ejecutivas, Mujeres embarazadas, Mujeres empresarias, Mujeres escritoras, Mujeres filósofas, Mujeres inmigrantes, Mujeres intelectuales, Mujeres jóvenes, Mujeres judías, Mujeres maltratadas, Mujeres músicos, Mujeres musulmanas, Mujeres negras, Mujeres pentecostistas, Mujeres periodistas, Mujeres pobres, Mujeres prehistóricas, Mujeres presas, Mujeres reformadoras sociales, Mujeres revolucionarias, Mujeres soldados, Mujeres universitarias.MUJERES + PREP+SUSTANTIVO
17 Encabezamientos aceptados:
Mujeres en el arte, Mujeres en el Corán, Mujeres en el cristianismo, Mujeres en el desarrollo, Mujeres en el Hadit, Mujeres en el Islam, Mujeres en el Judaísmo, Mujeres en la agricultura, Mujeres en la Biblia, Mujeres en la ciencia, Mujeres en la educación, Mujeres en la literatura, Mujeres en la literatura rabínica, Mujeres en la medicina, Mujeres en la política, Mujeres en la prensa, Mujeres en los medios de comunicación social.MUJERES+CONJ+SUSTANTIVO
6 Encabezamientos admitidos:
Mujeres y comunismo, Mujeres y guerra, Mujeres y literatura, Mujeres y paz, Mujeres y religión, Mujeres y socialismoTaula 2. Tractament del gènere en la Lista de encabezamientos de materia de la red de bibliotecas del CSIC.
3.3 Encapçalaments de matèria de la biblioteca universitària (Universidad de Sevilla)
A més de les entrades reflectides a la taula, en aquesta llista apareixen altres encapçalaments de gènere, alguns dels quals són relatius a l'home, la qual cosa representa una major equiparació en el tractament del gènere: "Belleza femenina (Estética)", "Delincuentes (Mujeres)", "Feminismo", "Jóvenes hombres", "Jóvenes mujeres", "Homosexualidad masculina", "Lesbianismo", "Reinas", "Reyes y soberanos", "Trabajadoras", "Trabajadores", "Viudas", "Viudos".
Pel que fa als encapçalaments que recull la taula, el tractament sembla similar al de la llista del CSIC. Resulta significativa la denominació "Mujeres en política", similar a l'encapçalament de la llista anterior, enfront d'"Hombres políticos". S'hi assenyalen els rols més comuns i els menys habituals de la dona. Es destaca el paper de la dona com a esposa i la dedicació de la dona a les missions. La referència de VA (Véase además) que remet a subdivisions de guerres i tribus és idèntica a la de la llista anterior, com també ho és l'origen. Segons consta en el pròleg de la Lista, aquesta és una adaptació del Repértoire de vedettes-matière de la Universitat Laval de Quebec i dels Subjects headings de la Library of Congress de Washington.
S'hi aprecia un cert esforç de distinció entre les denominacions que fan referència a la humanitat completa i les entrades referents als gèneres (Joves) però que no es reprodueix en altres situacions (Treballadors). Respecte a les anteriors, la situació que es mostra en aquesta llista presenta una major simetria entre els dos sexes.
Encapçalaments Subencapçalaments HOMBRE
X Condición humana Especie humana Género humano Humanos Naturaleza humana Seres humanos VA Antropología Antropología filosófica Antropometría Biología humana Creación Etnología Herencia Hombres Mujeres XX Creación Hombres Primates HOMBRES
X Condición masculina Virilidad VA Hombre Muchachos XX Hombre HOMBRES
— Conducta sexual— Psicología
X Sexualidad masculina
X Psicología masculina VA Masculinidad (Psicología) HOMBRES DE EDAD
X Ancianos XX Personas de edad HOMBRES DE NEGOCIOS
X Establishment VA Comerciantes XX Comercio Negocios HOMBRES POLÍTICOS
X Clase política Políticos VA Mujeres en política Parlamentarios XX Estadistas Mujeres en política
MUJERES
VA Delincuentes (Mujeres) Feminismo Hermanos y Hermanas Jóvenes mujeres Reinas Trabajadoras Viudas VA Subdivisión "Mujeres" bajo nombres
de guerras y de Tribus de indios de
América.Subdivisión "Relaciones con las
mujeres" bajo los nombres de las
personas.Subdivisión "Trabajo de las mujeres"
bajo nombres de guerras.XX Antropología Hombre Sociología MUJERES
— Biografías
— Condiciones sociales
— Conducta sexual
— Cuba
— Derecho
— Derecho canónico
— Derecho internacional
— Derecho islámico
— Derecho romano
— Derechos
— Educación
— Educación de adultos
— Educación no formal
— Educación sanitaria
— Enfermedades
— Enseñanza profesional
— Enseñanza superior
— España
— Fisiología
— Historia
— Lenguaje
— Moral práctica
— Ocio
— Psicología— Salud, Servicios de
X Psicología femenina
— Sanidad e higiene
— Sanidad, Servicios de
— Sufragio
— TrabajoMUJERES (ESPOSAS)
Bajo este encabezamiento se encuentran las obras sobre la mujer como compañera casada del hombre…MUJERES QUE ABANDONAN EL DOMICILIO CONYUGAL
X Abandono del domicilio conyugal MUJERES, DELITOS CONTRA LAS
X Delitos contra las mujeres Mujeres victimas de actos delictivos Vías de hecho contra la esposa MUJERES + ADJETIVO
19 Encabezamientos admitidos:
Mujeres artistas, Mujeres arquitectos, Mujeres casadas, Efectos del trabajo del marido en, Mujeres escritoras, Mujeres escritoras alemanas, [norteamericanas, etc.], Mujeres escritoras negras norteamericanas, Mujeres dramaturgas, Mujeres ejecutivas, Mujeres embarazadas, Mujeres estadísticas, Mujeres ingenieros, Mujeres matemáticas, Mujeres médicos, Mujeres misioneras, Mujeres periodistas, Mujeres presas, Mujeres químicas, Mujeres soldados, etc.MUJERES + PREP+SUSTANTIVO
16 Encabezamientos aceptados:
Mujeres en el arte, Mujeres en el cine, Mujeres en el desarrollo rural, Mujeres en el hogar, Mujeres en el Islam, Mujeres en el movimiento obrero, Mujeres en la comunicación, Mujeres en la educación, Mujeres en la literatura, Mujeres en la obra misionera, Mujeres en las ciencias, Mujeres en los medios de comunicación social, , Mujeres en los negocios, Mujeres en los sindicatos, Mujeres en matemáticas, Mujeres en política, etc.MUJERES+CONJ+SUSTANTIVO
4 Encabezamientos admitidos:
Mujeres y guerra, Mujeres y literatura, Mujeres y religión, Mujeres y socialismo.Taula 3. Tractament del gènere en els Encabezamientos de materia de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla
3.4 Tesauro de la Unesco
A més de les entrades en les quals figura en primer lloc els termes "Hombre" o "Mujer", en aquest tesaurus trobem altres descriptors relatius a la situació d'ambdós sexes: "Alumnos varones", "Amas de casa", "Bibliotecarias casadas", "Derechos de la mujer", "Docentes casadas", "Docentes mujeres", "Educación de la mujer", "Educación del hombre", "Empleo de las mujeres", "Igualdad de derechos del hombre y de la mujer", "Madres", "Movimiento de liberación femenina", "Muchachas", "Muchachos", "Organizaciones femeninas", "Padres", "Sufragio femenino" i "Trabajadoras casadas".
És remarcable el major nombre d'entrades dedicades a les dones en relació amb les dedicades als homes. L' objectiu de les entrades esmentades és assenyalar l'asimetria que hi ha entre l’home i la dona. S’hi destaquen els rols tradicionals de la dona o els aspectes que es consideren emergents. Es pot assenyalar que el tesaurus diferencia els pares homes de la denominació genèrica referint-s'hi amb "padres (progenitores)". Així mateix, resulta curiosa l'especificació de l'estat civil de la dona treballadora: "bibliotecarias casadas", "docentes casadas" o "trabajadoras casadas". Es fa referència específicament a dues de les professions tradicionalment femenines.
Descriptors HOMBRE
UF Género humano Raza humana NT Hombre prehistórico RT Derechos humanos Especie humana Gente HOMBRES
UF Hombre (varón) NT Hombres casados Padres BT Gente BT Macho TT Gente Sexo RT Alumnos varones Educación del hombre Igualdad de derechos del hombre y de la mujer Muchachos Mujeres HOMBRES CASADOS
UF Esposos BT Estado civil Hombres TT Estado civil Gente Sexo RT Mujeres casadas Padres Progenitores MUJERES
NT Amas de casa Madres Mujeres casadas Mujeres estudiantes Trabajadoras BT Gente Hembra TT Gente Sexo RT Derechos de la mujer Educación de la mujer Empleo de las mujeres Ginecología Hombres Igualdad de derechos del hombre y de la mujer Movimiento de liberación femenina Muchachas Organizaciones femeninas Sufragio femenino MUJERES CASADAS
UF Esposas NT Trabajadoras casadas BT Estado civil Mujeres TT Estado civil Gente Sexo RT Hombres casados Madres Padres (progenitores) MUJERES ESTUDIANTES
BT Alumnos Mujeres TT Alumnos Gente Sexo RT Alumnos varones Educación de la mujer Muchachas Taula 4. Tractament del gènere en el Tesauro de la Unesco.
3.5 Tesauro ISOC de Psicología
A més dels descriptors referits a les relacions pares-fills, recollits a la Taula 5, en el tesaurus ISOC poden trobar-se altres descriptors de gènere com ara "Climaterio masculino", "Diferencias entre los sexos", "Estereotipos sexuales", "Feminidad", "Feminismo", "Genitales femeninos", "Genitales masculinos", "Identidad sexual", "Masculinidad", "Menopausia", "Monjas", "Psicólogos (varones)", "Psicólogas" o "Rol sexual".
Es pot assenyalar l'ús d'alguns elements esclaridors que aquest tesaurus empra per distingir el masculí del genèric: "Hijos (varones)", "Niños (varones)", "Padres (varones)" i "Psicólogos (varones)". S'hi observa una dissimetria entre el tractament que es fa dels gèneres, i alhora s'hi esmenten el corrent de pensament que defensa la igualtat de la dona, la seva incorporació al món laboral i el maltractament. Resulta curiosa la referència a les monges i es pot constatar el reduït espai que ocupa l'experiència laboral: “Personal auxiliar” o “Trabajo doméstico”.
Descriptors HOMBRES
UP Varones TG Sexo TR Hijos Hijos (varones) Mujeres Niños (varones) Padres (varones) Persona Psicólogos (varones) MUJERES
TG Sexo TR Feminismo Hijas Hijos Hombres Madres Monjas Mujeres maltratadas Mujeres trabajadoras Niñas Persona Psicólogas MUJERES MALTRATADAS
TG Violencia TR Casas refugio Delitos sexuales Discriminación sexual Feminismo Mujeres MUJERES TRABAJADORAS
TG Trabajadores TR Discriminación sexual Feminismo Mujeres Personal auxiliar Trabajo doméstico Tabla 5. Taula 5. Tractament del gènere en el Tesauro ISOC de Psicología.
3.6 Thesaurus d'història social de la dona
Se'n poden assenyalar una infinitat de descriptors de gènere, referits majoritàriament a la dona: "Adulteri femení", "Adulteri masculí", "Alletament matern", "Amor maternal", "Androcentrisme", "Androfòbia", "Andropausa", "Anti-feminisme", "Bibliotecàries", "Celibat femení", "Col·leccions femenines", "Condició femenina", "Condició social de la dona", "Dames de companyia", "Emancipació de la dona", "Esterilitat femenina", "Feminisme", "Feministes", "Feminitat", "Fills", "Filles", "Fisiologia sexual femenina", "Fisiologia sexual masculina", "Gènere femení", "Gènere masculí", "Història de la dona", "Infermeres", "Instint maternal (Psicologia)", "Intel·ligència de la dona", "Legislació sobre la dona", "Lesbianes", "Mares solteres", "Masturbació femenina", "Masturbació masculina", "Menopausa", "Mestres", "Misogínia", "Nacionalitat de la dona casada", "Nu femení", "Orgasme femení", "Orgasme masculí", "Pel·lícules feministes", "Professions femenines", "Revistes femenines", "Revistes feministes". Addicionalment, hi ha sis subdivisions del descriptor "Feminisme".
Segons assenyala Sebastià (1988), aquest tesaurus ha pretès corregir anacronismes lingüístics i historiogràfics i, alhora, dissenyar un llenguatge no discriminatori que elimini del vocabulari qualsevol tipus de marginació o sexisme. Alguns conceptes que eren emprats en sentit únic i que sovint afavorien l'autonomia de l'home sobre la dona han estat desglossats. Per exemple, l'"adulteri", la "masturbació" i l'"orgasme" es consideren tant masculins com femenins. Partint de la consideració que les connotacions discriminatòries de gènere en el llenguatge el fan un vehicle de discrepàncies, s'hi ha treballat amb la finalitat de col·laborar en una reforma activa del llenguatge.
A banda d'això, el tractament del gènere resulta similar al dels llenguatges analitzats anteriorment; s'hi reflecteix la mateixa marginació de la dona, de la qual ofereix una imatge d'inferioritat i de dependència de l'home. S'hi esmenten de manera abusiva els aspectes relacionat amb l'estat civil, la sexualitat i els processos relacionats amb la maternitat. S'hi observa l'encasellament de la dona en rols tradicionals, com ara els de bibliotecària, infermera o mestra, i s'hi fa al·lusió al paper de la dona com a font d'inspiració artística o literària.
Descriptors DONA
TR Home DONA CASADA
TG Drets Matrimoni TE Cognoms Fills TR Home casat Treball DONA EN L’ART
TR Art Professions DONA EN LA LITERATURA
TR Literatura Professions DONA SOLTERA
TG Estat civil DONES MALTRACTADES
TG Violència TR Infants maltractats Psicologia Sexisme HOME
TR Dona HOME CASAT
TG Matrimoni TE Fills Pàtria potestad Tabla 6. Tractament del gènere en el Thesaurus d'història social de la dona.
3.7 Tesauro "Mujer"
Atès que es tracta d'un thesaurus ad hoc per a la representació de la documentació realitzat per l'Instituto de la Mujer, els temes que s’hi inclouen se centren en la problemàtica de la dona. Sempre que ha estat possible, s'hi ha optat per utilitzar únicament el gènere femení, que intenta evitar l'ús de descriptors compostos precedits pel terme "Mujer". Aquest només s’hi usa quan no es troba una fórmula alternativa ("Mujeres célebres", "Mujeres solas", etc.) o quan l'ús del femení produeix ambigüitat i podria conduir a falses combinacions ("Mujeres directivas" o "Mujeres matemáticas").
Una llista dels descriptors de gènere d'aquest tesaurus seria inacabable, ja que s'hi produeix una situació inversa a l'analitzada en les obres anteriors. Els descriptors de gènere són de sexe femení i consideren els masculins com a termes equivalents; per això assenyalem exclusivament els que inclouen el substantiu mujer i els adjectius femenino, feminista o derivats: "Asociaciones de mujeres", "Aspectos feministas", "Cine feminista", "Cuerpo femenino", "Derechos de la mujer", "Electorado femenino", "Feminismo", "Feministas", "Habla femenina", "Imagen de la mujer", "Infanticidio femenino", "Movimiento feminista", "Organismos para la mujer", "Prensa femenina", "Prensa feminista", "Profesiones femeninas", "Redes de mujeres", "Situación social de la mujer", "Teoría feminista", "Violencia contra la mujer" i "Voto femenino". Addicionalment, s’hi inclouen nou subdivisions de"feminismo".
La dona es fa omnipresent en aquest vocabulari, i l'home passa a ser-ne el gran absent. No s'hi detecten, tanmateix, mostres de discriminació i el llenguatge sembla estar d'acord amb els temps. No obstant això, algunes fórmules terminològiques són susceptibles de revisió; per exemple, el descriptor "Profesiones femeninas", que es relaciona amb els d'"Azafatas","Enfermeras", "Limpiadoras" i "Peluqueras", enfront del de "Profesiones no tradicionales", que presenta termes específics com ara els descriptors "Espías" i "Pioneras" i es relaciona amb els d'"Empresarias", "Ingenieras", etc. "Profesiones tradicionales" i "Profesiones no tradicionales" semblarien més adequats. De la mateixa manera, resulta qüestionable la necessitat de descriptors com ara "Habla femenina" o "Prensa femenina”.
Descriptors HOMBRES
NA Úsese para estudios sobre los hombres o en los que se pone de manifiesto las actitudes
u opiniones de éstos ante determinada cuestiónTG Roles sexuales UP Men’s studies MUJER RURAL
TG Geografía humana TR Agricultoras Ganaderas UP Campesinas MUJER URBANA
TG Geografía humana TR Urbanismo MUJERES CELEBRES
TE Aristócratas UP Celebridades MUJERES DIRECTIVAS
NA Se refiere únicamente al ámbito de la empresa TG Personal directivo TR Altos cargos de la administración Profesiones no tradicionales UP Directivas Directivos Ejecutivas MUJERES MATEMÁTICAS
TG Científicas TR Matemáticas UP Matemáticos MUJERES SOLAS
NA Mujeres no casadas o ex-casadas que no tienen a su cargo ningún hijo ni conviven con
pareja estableTG Modelos familiares TR Divorciadas Separadas Solteras Viudas Tabla 7. Tractament del gènere en el Tesauro "Mujer".
4 Discussió
L'elevat nombre de llenguatges revisats no ha possibilitat aprofundir en els elements conceptuals ni en l'anàlisi de l'estructura i les relacions entre el vocabulari seleccionat dels diferents instruments terminològics. Aquests aspectes podran ser objecte de treballs posteriors. Malgrat això, creiem que es poden extreure algunes conclusions de la recopilació terminològica que s'ha dut a terme.
En els llenguatges enciclopèdics o no especialitzats en la temàtica femenina s'observa el domini masculí, que obliga a reservar a les dones unes entrades específiques. Així mateix, s'hi aprecia un tractament discriminatori de la dona, de la qual es representa una circumstància de marginació i que es limita a rols tradicionals. Reafirmem, per tant, la conclusió —posada en relleu en treballs anteriors— que la presència de la dona en els llenguatges d'ús general és escassa i inapropiada.
Hi ha diferències, però, entre els llenguatges estudiats. En les llistes d'encapçalaments s'observa una atenció al gènere significativament superior a la dels tesaurus.
En els tesaurus es produeix una major simetria en el tractament del femení i del masculí. Les llistes d'encapçalaments reserven a la dona un espai específic i presenten un abundant nombre d'encapçalaments per permetre representar la temàtica femenina oculta en el gruix del vocabulari de la llista. S'observen paral·lelismes evidents entre la llista del CSIC i la de la Universidad de Sevilla, ja que ambdues són adaptacions de les principals llistes americanes. Amb tot, la llista de la Universidad de Sevilla sembla oferir una visió del gènere més igualitària.
La visió femenina tradicional s'observa en major o menor grau en tots els llenguatges analitzats, inclosos els especialitzats en la dona com ara el Thesaurus d'història social de la dona. L'antiguitat d'aquest treball —que també és el cas de la Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas— pot servir de justificació. No trobem explicació perquè aquesta situació es perpetuï en edicions recents d’altres treballs.
S'hi constata, igualment, un ús discriminatori del llenguatge, corregit majoritàriament en el Thesaurus d'història social de la dona i en el Tesauro "Mujer". Ambdós són casos particulars, atès que se cenyeixen exclusivament a la representació de la documentació sobre la dona.
Aquests tesaurus se centren exclusivament en la representació de la circumstància femenina. L'ús que se’n faci, per tant, roman circumscrit a la representació i recuperació de documents sobre la dona en centres especialitzats en la temàtica femenina.
Considerem imprescindible la integració de la dona i de la seva circumstància en les principals llistes d'encapçalaments i tesaurus en llengua espanyola, sense que això representi l'ocultació del masculí. En l’espanyol, aquest projecte requeriria esforços orientats en les línies següents: eliminació d'estereotips sexistes dels llenguatges documentals, recerca d'un equilibri entre la presència de l'home i de la dona i eliminació del masculí com a fals genèric.
Reiterem la necessitat urgent de revisar els llenguatges enciclopèdics a fi d'aconseguir una representació equitativa dels gèneres. Proposem dur a terme una revisió rigorosa que n’elimini les connotacions discriminatòries. Per a aquesta tasca poden servir d'exemple l'European women thesaurus (IIAV, 1988) i el vocabulari compilat per Marshall (1977). Considerem imprescindible l'elaboració de vocabularis neutres, ja que els instruments terminològics, com a vehicles de pensament, han de col·laborar en els intents de reformar activament el llenguatge.
Malgrat això, es pot assenyalar que, per comparació amb l'anglès, els problemes generals de sexisme que presenta l'espanyol s'agreugen fonamentalment per dues raons. D'una banda, perquè utilitza amb freqüència el masculí com a genèric on l'anglès diferencia aquest últim del masculí o del femení; i de l'altra, perquè la distinció de gènere, tant en substantius com en adjectius, ha conduït, amb l'objectiu d'economitzar, a l'ús del masculí per representar la humanitat completa, en molts casos de manera escassament encertada.
Tenint en compte que l' entropia és un principi que cal seguir en els llenguatges documentals, no considerem que la millor solució sigui la inclusió de la dona mitjançant interminables llistes d'encapçalaments i descriptors derivats de "Dones". Una solució concebible seria la inclusió de notes que autoritzin la utilització del femení quan sigui oportuna i l'ús d'encapçalaments/descriptors sintagmàtics o esclaridors per distingir el masculí del genèric quan no hi hagi cap altra opció.
Una altra alternativa seria l'ús de fórmules semblants a la proposada per l’European women's thesaurus (IIAV, 1988), que afegeix l'esclaridor (–W) (no women) quan fa referència a l'home. Resultaria factible establir l'ús de dos esclaridors de gènere al costat d'encapçalaments i descriptors quan s'hagi d'especificar que el document de la temàtica X no es refereix a la humanitat en conjunt, sinó només a la dona o només a l'home, "(D)" i "(H)", per exemple.
5 Referències bibliogràfiques
Aitchison, J. (1984). Tesauro de la Unesco: lista estructurada de descriptores para la indización y la recuperación bibliográficas en las esferas de la educación, la ciencia, las ciencias sociales, la cultura y la comunicación. Paris: Unesco.
Budd, M., Raber, D. (1996). "Discourse analysis: method and application in the study of information". Information processing and management. vol. 32, no. 2, p.217-226.
Burgos Fresno, J. L.; Fernández Pérez, M.; Maseda García, R.; Villanua Bernues, L (2002). Tesauro "Mujer". 6ª ed.. Madrid: Instituto de la Mujer, Centro de Documentación. <http://www.mtas.es/mujer/servicios/centro_documentacion/cendoc.htm>. [Consulta: 22/03/2007].
Capek, M. E. S.(1988). A women’s thesaurus: an index of language used to describe and locate information by and about women. New York: Harper & Row.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (España). Unidad de Coordinación de Bibliotecas (2000). Lista de encabezamientos de materia de la Red de Bibliotecas del CSIC [CD-ROM]. 5ª ed. Madrid: CSIC.
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (España). Centro de Información y Documentación Científica(1995). Tesauro ISOC de Psicología. Madrid: CINDOC. <http://thes.cindoc.csic.es/index_PSICO_esp.html>. [Consulta: 22/03/2007].
Dickstein, R.; Mills, V.; Waite, E. (1988). Women in LC’s terms: a thesaurus of Library of Congress subject headings relating to Women. Phoenix: Oryx Press.
Drenthe, G.; Van der Sommen, M. (1990). Towards a uniform language retrieval system for information on the condition of women and women’s studies in the Netherlands: report on a preliminary investigation. Amsterdam.
Espanya. Dirección General del Libro y Bibliotecas (1987). Lista de encabezamientos de materia para las bibliotecas públicas. 2ª ed. rev. Madrid: Ministerio de Cultura.
Estats Units. National Council for Research on Women, Capek, M. H. (ed.) (1989). A Women’s Thesaurus: An Index of Language Used to Describe and Locate Information by and about Women. New York: Perennial Library.
Frohmann, B. (1994). "Discourse analysis as a research method in library and information science". Library and information science research, no. 16, p.119-138.
IIAV (1988). European women’s thesaurus: A list of controlled terms for indexing information on the position of women and women’s studies. Amsterdam: International Information Center and Archives for the Women’s Movement. <http://www.iiav.nl/eng/databases/index.html>. [Consulta: 22/03/2007].
ISIS International (1994). Listado de descriptores en el tema de la mujer. Santiago de Chile: ISIS Internacional.
Kwasnik, B. H. (1999) "The role of classification in knowledge: representation and discovery". Library trends, vol. 48, no. 1, p. 22-47.
Marshall, J. K. (1977). On equal terms: a thesaurus for non-sexist indexing and cataloging. New York: Neal-Schuman.
Morán Suárez, Mª A.; Rodríguez Bravo, B. (2001). "La imagen de la mujer en la Clasificación Decimal Universal (CDU)". En: 5º Congreso ISKO-España: la representación y organización del conocimiento: metodologías, modelos y aplicaciones. Alcalá de Henares: Facultad de Documentación.
Olson, H. A. (1997). "The feminist and the emperor’s new clothes: feminist deconstruction as a critical methodology for library and information studies". Library and information science research. No. 19, p.81-199.
Olson, H. A. (1998). "Mapping beyond Dewey’s boundaries: constructing classificatory space for marginalized knowledge domains". Library trends, vol. 47, no. 2, p. 233-254.
Olson, H. A. (2003). "Transgressive deconstructions: feminist/postcolonial methodology for research in knowledge organization". En: Frías, J.A.; Travieso, C. Trends in knowledge organization research. Salamanca: Universidad de Salamanca, p. 731-740.
Radford, M. L.; Radford, G. P. (1997). "Power, knowledge and fear: feminism, foucault, and the stereotype of the female librarian". Library quarterly, vol. 67, no. 3, p. 250-266.
Rodríguez Bravo, B. (2006) "The visibility of women in indexing languages". En: Budin, G.; Swertz, C.; Mitgutsch, K. (ed.). Knowledge organization for global learning society: proceedings of the ninth International ISKO Conference, 4-7 July 2006, Vienna, Austria. Würzburg: Ergon Verlag, p. 413-422.
Sebastià i Salat, M. (1988). Thesaurus d’història social de la dona. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona.
Unesco (1995). Unesco thesaurus: a structured list of descriptors for indexing and retrieving literature in the fields of education, science, social and human science, culture, communication and information. Paris: Unesco.
Universidad de Sevilla (1997). Encabezamientos de materia de la Biblioteca Universitaria. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Vargas Martínez, A. (1998). "La diferencia sexual y su representación en el Diccionario de la Lengua Española". En: Lo femenino y lo masculino en el Diccionario de la Real Academia Española. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Instituto de la Mujer, p. 3-34.
Violi, P. (1991). El infinito singular. Madrid: Cátedra.
Data de recepció: 28/03/2007. Data d'acceptació: 22/05/2007.
Notes
1 Sota l'entrada Women apareix la nota següent:
SA subdivision Women under names of wars and names of Indian groups, e. g. World War, 1939–1945–Women; Indians of North America-Women, also subdivision Relation with women under names of persons; also headings beginning with the word Women.