[Versión castellana]

Laureano Felipe Gómez Dueñas

Universidad de La Salle (Colòmbia)

felipe.gomez3@gmail.com



Resum [Resumen] [Abstract]

En l'actualitat hi ha pocs estudis sobre la realitat dels dipòsits documentals i les biblioteques digitals llatinoamericanes; a més, les anàlisis sobre la implantació de la iniciativa d'arxius oberts i el protocol de recollida de metadades OAI-PMH són molt escasses en aquests projectes. Aquest article presenta un estudi exploratori en el qual s'exposa un inventari detallat dels dipòsits existents a l'Amèrica Llatina, les seves característiques principals, el programari que utilitzen i el tipus de contingut que inclouen; addicionalment, es presenten les principals iniciatives generades en els països que han donat més impuls al desenvolupament d'aquest tipus de projectes.


1 Introducció

En l'últim decenni, les unitats d'informació a l'Amèrica Llatina han treballat activament en el desenvolupament de projectes associats a l'organització, el control i la difusió dels continguts digitals. És així com han sorgit moltes iniciatives privades i governamentals motivades principalment per la gran influència que han generat els Estats Units en el marc dels projectes als quals la National Science Foundation (NSF) <http://www.nsf.gov> ha donat suport. Es tracta de projectes per desenvolupar el programa sobre biblioteques digitals (Digital Library Initiative, fase I i II) <http://www.dli2.nsf.gov> i el programa sobre innovació tecnològica i cooperació per accedir a informació estrangera (Technological Innovation and Cooperation for Foreign Information Access) <http://www.ed.gov/programs/iegpsticfia/index.html> del Department of Education dels Estats Units. Altres components que han donat impuls al desenvolupament d'aquests projectes a l'Amèrica Llatina es deuen principalment al producte de forces conjunturals en el marc de la societat del coneixement, com ara la globalització, la instal·lació de grans xarxes de telecomunicacions, els tractats de lliure comerç, la integració econòmica i la mescla d'arrels polítiques, històriques i culturals dels pobles llatinoamericans amb altres cultures a causa de la gran emigració existent.

Hi ha, tanmateix, una gran disparitat geogràfica en el desenvolupament d'aquests nous projectes, ja que aquests no s'han distribuït homogèniament en tots els països llatinoamericans. Mentre que en moltes regions hi ha grans projectes d'implantació de serveis i col·leccions digitals en dipòsits i biblioteques digitals que van avançant, ens podem trobar casos de regions en què ni tan sols hi ha biblioteques o centres de documentació, o zones on s'orienten els esforços principalment a plans d'alfabetització i de promoció de la lectura per mitjà de col·leccions tradicionals (físiques). A més, cal remarcar que mentre es duia a terme aquesta investigació es va evidenciar poca disseminació i marxandatge pel que fa als projectes, les biblioteques i els dipòsits existents. En altres casos, els projectes anomenats biblioteques virtuals no són més que una llista ordenada d'enllaços a llocs web o bases de dades comercials, que es publiquen en pàgines estàtiques sense cap normalització. Aquests problemes fan difícil determinar amb exactitud la quantitat de dipòsits "reals" i registres documentals que hi ha a la regió. De la mateixa manera, no hi ha una homogeneïtzació de la informació suficient entre els principals directoris de dipòsits (per exemple, OpenDOAR o ROAR) sobre les institucions llatinoamericanes registrades, la qual cosa genera incongruències a l'hora de recopilar i d'establir la veritable magnitud de continguts que hi ha a l'Amèrica Llatina.

En els últims anys, l'interès per preservar, usar i disseminar els continguts provinents de les investigacions dutes a terme per les institucions llatinoamericanes, s'ha generalitzat en el desenvolupament de dues tendències específicament dissenyades per enfrontar-se a projectes per gestionar continguts digitals, tal com ho indiquen diversos autors (Bravo, 2004):


2 Dipòsits documentals a l'Amèrica Llatina emmarcats en la iniciativa d'arxius oberts

Per elaborar un estudi quantitatiu dels dipòsits documentals que hi ha a l'Amèrica Llatina, s'ha dut a terme una anàlisi detallada dels directoris principals que inclouen la informació dels proveïdors de dades existents, en què les mateixes institucions s'han autoregistrat:

A més de la informació recopilada en aquests directoris, s'ha fet una cerca en profunditat a Internet mitjançant el Google, intentant aglutinar el màxim de termes relacionats units per operadors booleans. Així, es van formar les equacions de cerca següents, que després es van unir amb l'operador "AND":

Després de consultar aquestes fonts i d'analitzar-ne el contingut per trobar dipòsits llatinoamericans, es va unir tota la informació recollida en un full de càlcul, en què es van crear les columnes següents:

Posteriorment, es van eliminar les institucions repetides que anaven apareixent en les diverses fonts consultades, aplicant els filtres proporcionats per l'eina. Com que l'objectiu de l'estudi era determinar les institucions amb dipòsits documentals compatibles amb l'OAI, es van eliminar una gran quantitat de projectes que es presentaven com a biblioteques digitals o biblioteques virtuals, però que després d'analitzar-les es va determinar que eren desenvolupaments locals de programari sense cap normalització aparent.

Taula 1. Nombre de dipòsits i nombre de registres en dipòsits per país

Taula 1. Nombre de dipòsits i nombre de registres en dipòsits per país

D'acord amb les dades obtingudes, es calcula que actualment1 hi ha a l'Amèrica Llatina al voltant de 156 dipòsits i biblioteques digitals que compleixen el protocol OAI-PMH i allotgen prop de 807.000 documents acadèmics i científics. El país llatinoamericà amb més proveïdors de dades és el Brasil (94), seguit amb distància de l'Argentina (10) i de Mèxic (12). En l'extrem oposat, es pot constatar la participació gairebé nul·la de països com ara l'Equador i Bolívia, a més de l'escassa participació de països centreamericans, a excepció de Costa Rica, que té tres dipòsits registrats, encara que no hi ha informació de la quantitat de registres que contenen (ja que no estaven operatius en el moment de la consulta).

Figura 1. Distribució de proveïdors de dades per països

Figura 1. Distribució de proveïdors de dades per països

Encara que actualment hi ha pocs proveïdors de dades, s'evidencia que les institucions llatinoamericanes treballen intensament en la creació de dipòsits documentals. En general, les universitats estan influïdes pels processos d'acreditació institucional i de programes acadèmics, que els obliguen a renovar i actualitzar les biblioteques; per l'increment continu dels costos associats a les revistes físiques, electròniques i les bases de dades, i per la massificació de l'ús que fan els alumnes d'Internet (i per descomptat del Google) per a les seves tasques i els problemes de còpia corresponents. Finalment, també estan condicionades pels nous paradigmes en gestió del coneixement, en què la unitat d'informació té un rol essencial en la gestió de continguts i la conscienciació del personal —que inclou les directives. En el marc d'aquestes institucions és on es genera més quantitat de treball intel·lectual, el qual s'ha d'identificar, difondre, reutilitzar i mantenir organitzat.

Figura 2. Dipòsits i registres de proveïdors a l'Amèrica Llatina

Figura 2. Dipòsits i registres de proveïdors a l'Amèrica Llatina

Si es fa una anàlisi dels dipòsits per països respecte dels registres, inicialment es pot observar que, malgrat que disposin encara de pocs sistemes d'informació que incloguin continguts digitals, la quantitat de documents que aporten els proveïdors de dades mexicans (222.132) i veneçolans (282.084), s'aproxima o fins i tot supera el volum de producció intel·lectual brasilera (277.399). No obstant això, per intentar explicar aquest fenomen, es va dur a terme una observació dels registres, del programari utilitzat i de les institucions que proveïen aquestes dades, i es va comprovar que diversos dipòsits d'aquests països són en realitat els sistemes d'informació bibliogràfics tradicionals de biblioteques. S'hi han agregat les funcionalitats de l'OAI-PMH, però el contingut es refereix a material bibliogràfic físic contingut en els prestatges de les mateixes biblioteques (molts d'aquests registres col·loquen la signatura topogràfica de l'exemplar en el camp "Identifier" de l'estàndard de metadades Dublin Core). D'aquesta manera, molts fons de biblioteques universitàries (que generalment tenen més de cinquanta mil títols) sovint es tenen en compte erròniament com a documents en text complet pertanyents a un dipòsit.


3 Iniciatives de dipòsits documentals per països

En aquest apartat es pretén presentar breument els països llatinoamericans que han dut a terme més estratègies per al maneig de la informació acadèmica i científica, i han utilitzat i implantat dipòsits documentals que utilitzen el protocol OAI-PMH. Es tenen en compte projectes públics i privats, amb finançament propi o que hagin obtingut d'alguna manera suport governamental i institucional. Aquests països són: l'Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic i Veneçuela.


3.1 L'Argentina

L'Argentina és un dels països llatinoamericans on es localitzen més esforços individuals i amb més participació en xarxes de cooperació bibliotecària per desenvolupar dipòsits que adoptin la iniciativa d'arxius oberts. També cal remarcar la gran feina col·laborativa entre informàtics i documentalistes amb la finalitat de trobar les millors solucions per treballar amb continguts digitals que s'adeqüin al context nacional. Entre aquests esforços es poden destacar: el SeDiCi (Servicio de Difusión de la Creación Intelectual), de la Universidad Nacional de La Plata; la Biblioteca Virtual de CLACSO, i les jornades sobre la biblioteca digital universitària.

El SeDiCi <http://sedici.unlp.edu.ar> és un servei que s'ofereix en el marc del Proyecto de Enlace de Bibliotecas (PrEBi) de la Universidad Nacional de La Plata. El personal del SeDiCi va crear un sistema de biblioteca digital per publicar i controlar les tesis, les dissertacions, els llibres, les revistes i tot el material acadèmic generat a la Universidad Nacional de La Plata.

Figura 3. Lloc web de PrEBi-SeDiCi, de la Universidad Nacional de La Plata

Figura 3. Lloc web de PrEBi-SeDiCi, de la Universidad Nacional de La Plata
<http://www.sedici.unlp.edu.ar/search/search.php>

El Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) <http://www.clacso.org> ha creat una hemeroteca virtual mitjançant el programa Greenstone. Aquest dipòsit allotja més de nou mil documents en text complet de llibres, d'articles de revistes, de ponències en congressos i de documents de treball publicats a l'Amèrica Llatina i el Carib.

Des de l'any 2003, s'han dut a terme a l'Argentina una sèrie de jornades de divulgació sobre els dipòsits institucionals i les biblioteques digitals <http://jbdu.org.ar>. Aquestes jornades han despertat l'interès d'institucions universitàries i de centres d'investigació per al desenvolupament de dipòsits d'informació digital.


3.2 El Brasil

El Brasil és el país llatinoamericà més desenvolupat en l'àmbit de les solucions documentals i en el maneig de dipòsits i biblioteques digitals. Entre les iniciatives més destacades pel que fa a dipòsits documentals trobem: la Biblioteca Digital Brasileira, el projecte Scielo i la Biblioteca Digital de Teses i Dissertações.

L'Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT) <http://www.ibict.br> s'ha implicat en el desenvolupament de la iniciativa d'arxius oberts al Brasil des de l'any 2001, mitjançant la creació del Laboratório de Tecnologias da Informação (LTI) (Leite, 2006); les Bibliotecas Virtuais Temáticas, que incorporen vint col·leccions especialitzades <http://prossiga.ibict.br/bibliotecas>, i la Biblioteca Digital Brasileira <http://www.ibict.br/secao.php?cat=Biblioteca%20Digital%20Brasileira>.

Figura 4. Lloc web de l'Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT)

Figura 4. Lloc web de l'Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia (IBICT)
<http://www.ibict.br>

Paral·lelament als projectes que s'han esmentat, l'IBICT lidera el projecte per a la creació de la Biblioteca Digital de Teses i Dissertações (BDTD) <http://bdtd.ibict.br>, en la qual es vol integrar tota la producció investigadora elaborada a les universitats del Brasil. Actualment aquest sistema allotja més de 45.000 tesis digitals en text complet.

Així mateix, el projecte Scielo (Scientific Electronic Library Online) <http://www.scielo.org>, promogut per Bireme-OPS-OMS, és un model per a la publicació electrònica cooperativa de revistes científiques a Internet, i està especialment destinat a respondre a les necessitats de la comunicació científica en els països en desenvolupament, i particularment de l'Amèrica Llatina i el Carib.

Gràcies al suport governamental en l'adopció de la iniciativa d'arxius oberts i el compromís de garantir l'accés obert a la informació científica que es produeix en el país, el Brasil ocupa el quart lloc en el rànquing mundial respecte del nombre de dipòsits i documents digitals d'accés obert, i només el superen països desenvolupats com ara els Estats Units, el Regne Unit i Alemanya. D'aquesta manera, es demostra el gran impuls que s'ofereix per a aquesta qüestió, "lo cual permite prever por medio de la difusión de las experiencias obtenidas, un crecimiento acelerado de iniciativas para la construcción de repositorios con políticas de acceso abierto en otros países latinoamericanos" (Kuramoto, 2005).


3.3 Xile

A Xile, principalment tres institucions lideren el desenvolupament de sistemes d'informació que utilitzen la iniciativa d'arxius oberts: la Universidad de Chile, la Universidad de Talca i la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales.

La Universidad de Chile, a través del Sistema de Servicios de Información y Bibliotecas (SISIB), ha promogut la creació del projecte Cybertesis <http://www.cybertesis.cl>. Aquest projecte, des de l'any 2000, treballa perquè s'estableixi un programa per publicar tesis electròniques, la gran innovació del qual és la integració d'alts estàndards en la producció i la transferència de textos electrònics.

Figura 5. Pàgina d'inici del portal Cybertesis, de la Universidad de Chile

Figura 5. Pàgina d'inici del portal Cybertesis, de la Universidad de Chile
<http://www.cybertesis.cl>

D'altra banda, la Universidad de Chile integra tota la producció acadèmica que s'hi genera mitjançant el sistema Captura <http://captura.uchile.cl>, que és una implantació i adaptació del programa DSpace. Actualment, el Captura conté més de 2.500 documents acadèmics, que són a l'abast de tota la comunitat internacional.

El sistema de biblioteques de la Universidad de Talca <http://dspace.utalca.cl> utilitza el DSpace. Hi allotja al voltant de 3.500 tesis i dissertacions electròniques generades per la comunitat acadèmica, principalment en les àrees de ciències pures, ciències socials, literatura —contes, novel·les— i un conjunt de documents històrics dels orígens de Talca i dels voltants, de manera que s'ha convertit en una de les col·leccions digitals més completes de la regió.

La Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (FLACSO) <http://www.flacso.org> és un organisme internacional de caràcter acadèmic, regional i autònom, creat el 1957 pels governs de l'Amèrica Llatina i el Carib. FLACSO participa activament en el desenvolupament del portal llatinoamericà OAI-PMH-LAOAP <http://lanic.utexas.edu/project/laoap>, que és una iniciativa del projecte Latin Americanist research resources, en col·laboració amb el Latin American Network Information Center (LANIC), de la University of Texas.


3.4 Colòmbia

Encara que a Colòmbia la presència de suport estatal per consolidar projectes per protegir i disseminar la producció científica i acadèmica generada al país és escassa, les institucions universitàries públiques i privades han fet grans esforços independents per consolidar la producció acadèmica mitjançant la integració de col·leccions digitals en dipòsits institucionals i biblioteques digitals. Entre les institucions principals que han elaborat projectes per implantar dipòsits documentals que utilitzin la iniciativa d'arxius oberts hi ha la Universidad de La Sabana, la Universidad de los Andes, la Universidad Autónoma de Occidente, la Universidad Nacional de Colombia, la Universidad de La Salle i el Ministerio de Educación Nacional de Colombia, amb el portal Colombia aprende.

La Universidad de La Sabana <http://biblioteca.unisabana.edu.co/tesis> va consolidar l'any 2004 el primer dipòsit de tesis digitals interoperables, que integrava la iniciativa d'arxius oberts i el protocol OAI-PMH mitjançant la creació d'un programa que, basat en el model brasiler del projecte Scielo, permetia de vincular els continguts de les bases de dades CDS/ISIS amb aquest protocol. Aquest projecte es va presentar en el marc del II Congreso Mundial de Usuarios de CDS/ISIS (Gómez, 2005).


Figura 6. Interfície de cerca en el dipòsit de tesis de la Universidad de La Sabana

Figura 6. Interfície de cerca en el dipòsit de tesis de la Universidad de La Sabana
<http://biblioteca.unisabana.edu.co/tesis>

Així mateix, la Facultad de Ingeniería de la Universidad de los Andes <http://dspace.uniandes.edu.co> va implantar l'any 2005 una solució basada en l'ús del programari DSpace, que posteriorment ha adoptat el sistema de biblioteques de la Universidad Nacional de Colombia <http://www.sinab.unal.edu.co:8080/dspace>, la Universidad Autónoma de Occidente <http://bohr.cuao.edu.co/dspace>, la Universidad de La Salle <http://sisinfo.lasalle.edu.co:8080/dspace> i la Universidad ICESI <http://dspace.icesi.edu.co>. Al seu torn, el Ministerio de Educación Nacional de Colombia, en el marc del projecte Agenda de conectividad, va implantar l'any 2006 el primer dipòsit d'objectes digitals d'aprenentatge utilitzant el DSpace <http://redes.colombiaaprende.edu.co:8080/dspace>.

Entre els esforços col·laboratius, es pot destacar el treball que han dut a terme les xarxes regionals d'alta velocitat (Rumbo, Rumba, Ruav, Ruana), a les quals s'han unit els esforços de les xarxes de cooperació bibliotecària, amb la intenció de crear catàlegs cooperatius mitjançant l'ús de metacercadors en els quals es preveu l'ús del protocol de la iniciativa d'arxius oberts (OAI-PMH). D'aquesta manera, s'han consolidat els projectes de la Metabiblioteca Colombia <http://atenea.eafit.edu.co> i el catàleg col·lectiu de les biblioteques Rumbo <http://www.rumbo.edu.co>.

Així mateix, el govern colombià, mitjançant la Red Nacional de Tecnologías Avanzadas (RENATA) <http://www.renata.edu.co>, que integra les xarxes regionals d'alta velocitat al país, incentiva el desenvolupament de projectes que generin dipòsits i biblioteques digitals interoperables d'acord amb la iniciativa d'arxius oberts, mitjançant la convocatòria 393 de Colciencias (2007) <http://zulia.colciencias.gov.co:8098/portalcol/kernel/usuario_externo_convocatoria/detalle_proceso.jsp?id_proceso=393>.


3.5 Mèxic

A Mèxic s'han consolidat grans projectes per desenvolupar dipòsits institucionals i biblioteques digitals. La majoria es duen a terme a les universitats, de manera que aquestes són les més avantguardistes i constitueixen la base de la investigació sobre aquesta àrea al país (Sánchez, 2006). Les institucions principals que creen dipòsits i biblioteques digitals en el marc de la iniciativa d'arxius oberts són: la Universidad de las Américas Puebla, l'Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey, la Universidad Nacional Autónoma de México i la Universidad de Colima.

La Universidad de las Américas Puebla (UDLA) és una de les institucions capdavanteres a l'Amèrica Llatina en el desenvolupament i la utilització de sistemes d'informació i de solucions basades en la iniciativa d'arxius oberts (OAI) i el protocol relacionat (OAI-PMH). Els primers esforços s'evidencien en la creació d'un sistema per treballar amb tesis digitals <http://catarina.udlap.mx:9090/u_dl_a/tales>.

L'Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey (ITESM), des del setembre de 2004, desenvolupa un projecte propi de biblioteca digital (actualment en la versió 3.0), en el qual s'involucra la integració de les múltiples col·leccions digitals que hi ha a la institució <http://biblioteca.itesm.mx/nav>.

La Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) duu a terme un projecte que s'anomena Red de repositorios universitarios de recursos digitales (3R) <http://www.3r.unam.mx> per registrar, emmagatzemar, organitzar i difondre els continguts que es produeixen a la universitat. Ho fa mitjançant la integració, a partir del protocol OAI-PMH, d'una xarxa de dipòsits que faciliti la gestió distribuïda d'aquests recursos.

Figura 7. Lloc web de la Red de repositorios universitarios de recursos digitales

Figura 7. Lloc web de la Red de repositorios universitarios de recursos digitales
<http://www.3r.unam.mx>

La Universidad de Colima és el centre regional de la UNESCO, i des d'allà s'imparteix el programa de càtedres UNESCO <http://catedra.ucol.mx>, en aquest cas específic, la Cátedra UNESCO en Nuevas Tecnologías de Información, que forma part al seu torn de la Gran Biblioteca Digital Iberoamericana y Caribeña. En aquestes càtedres, s'imparteix capacitació en l'establiment de xarxes de biblioteques digitals i l'ús de la iniciativa d'arxius oberts.

A més, la Corporación Universitaria para el Desarrollo de Internet (CUDI) <http://www.cudi.edu.mx> promou la construcció i l'aprofitament de la xarxa d'alta velocitat coneguda com a Internet-2 a través d'un projecte que integra la comunitat CUDI per a la creació de biblioteques digitals <http://www.cudi.edu.mx/bibliotecas>.


3.6 Veneçuela

A Veneçuela les institucions que treballen amb continguts presenten una baixa adopció de la iniciativa d'arxius oberts. Tanmateix, s'han de destacar les iniciatives que han desenvolupat la Universidad de los Andes, la Universidad Central de Venezuela i la Asociación Nacional de Directores de Bibliotecas, Redes, Unidades y Servicios de Información del Sector Académico y de Investigación (ANABISAI).

Figura 8. Portal saber.ula.ve, de la Universidad de los Andes

Figura 8. Portal saber.ula.ve, de la Universidad de los Andes
<http://www.saber.ula.ve>

La institució que més ha promogut la utilització de dipòsits institucionals a Veneçuela és la Universidad de los Andes (ULA), a la ciutat de Mérida. En aquest context, l'ULA duu a terme, des de l'any 2001, una iniciativa destinada a preservar el patrimoni intel·lectual universitari anomenada saber.ula.ve. L'objectiu principal d'aquesta iniciativa és "preservar, difundir y permitir la auditabilidad de la producción intelectual de los investigadores y unidades (laboratorios, grupos, centros o institutos) de investigación de la Universidad de los Andes" (Jacinto et al., 2006a). La Universidad de los Andes preserva gairebé la meitat de tots els documents acadèmics produïts pel subsistema d'educació superior veneçolà i concentra prop d'un 40 % del nombre de documents acadèmics i pàgines HTML universitàries (Jacinto et al., 2006b).

La Universidad de los Andes, la Universidad Central de Venezuela, la Universidad de Carabobo i la Asociación Nacional de Directores de Bibliotecas, Redes, Unidades y Servicios de Información del Sector Académico y de Investigación (ANABISAI) <http://www.anabisai.org.ve>, lideren el projecte Red nacional de bibliotecas digitales, en el qual es pretén establir un model de xarxa nacional de biblioteques digitals amb la participació de les diverses biblioteques d'educació superior i els instituts d'investigació, públics i privats, amb la finalitat de garantir l'accés i la difusió de la memòria nacional. En aquest context, es planeja la utilització del protocol d'arxius oberts OAI-PMH per aconseguir la recopilació i digitalització de la producció intel·lectual institucional de les institucions membres.


3.7 Programari utilitzat en els dipòsits de l'Amèrica Llatina (aplicacions i components)

Les eines de programari que s'utilitzen per a l'operació dels dipòsits a l'Amèrica Llatina són molt diverses, encara que hi ha una forta tendència a desenvolupar solucions a mida per a les institucions, en comptes d'utilitzar i adaptar moltes de les solucions de programari lliure existents per a la creació de dipòsits institucionals (el DSpace, l'EPrints, l'OJS, etc.).

Figura 9. Gràfic d'ús de programari de dipòsits oberts OpenDOAR

Figura 9. Gràfic d'ús de programari de dipòsits oberts OpenDOAR
[consulta: 18-06-2007]

Segons les dades registrades en el directori de dipòsits d'accés obert OpenDOAR, després de fer un reconeixement dels llocs esmentats, es va comprovar que prop de la meitat dels dipòsits existents corresponen a desenvolupaments locals a mida per a les institucions o els sistemes de biblioteques d'ús ampli en el país que incorporen algun mòdul amb el protocol OAI-PMH. El sistema de programari lliure més utilitzat és el DSpace <http://www.dspace.org>, seguit d'altres com l'Open Journal System, de la University of British Columbia i la Simon Fraser University al Canadà; el Cybertesis, de la Université de Lyon, i l'EPrints de la University of Southampton, al Regne Unit.

Entre les diverses alternatives de programari i els components desenvolupats a l'Amèrica Llatina tenim:


4 Conclusions

Malgrat els problemes que hi ha en cada país, el grau de difusió d'Internet i l'ús de tecnologies de comunicació mòbil augmenten exponencialment en tot l'Amèrica Llatina. Fins i tot en múltiples regions distants es pot observar la presència de telecentres comunitaris i cibercafès amb accés a Internet. D'aquesta manera, s'entreveu una oportunitat perquè les institucions que vulguin disseminar la seva producció intel·lectual ho puguin fer mitjançant la implantació de dipòsits institucionals interoperables. A més, es genera una nova consciència en les biblioteques i els centres de documentació per oferir serveis d'informació i de continguts digitals en línia com una gran alternativa per arribar a llocs on "físicament" és difícil accedir.

Després d'analitzar els continguts dels dipòsits llatinoamericans i la seva aparició en els directoris i els grans dipòsits de metadades, s'observen grans inconsistències en la quantitat de registres que identifica cadascun d'aquests serveis respecte del contingut real dels dipòsits. Es comprova que aquestes diferències són causades principalment per problemes en l'adaptació del protocol OAI-PMH en els desenvolupaments locals; per la mala interpretació i la ubicació posterior dels continguts en les estructures de metadades utilitzades (generalment una mescla de MARC i Dublin Core), i per una codificació pobra dels caràcters especials (ASCII, ISO 8859-1, UTF-8, UNICODE-16, etc.).

D'altra banda, s'evidencia en les principals ciutats de l'Amèrica Llatina una gran ebullició de projectes per implantar dipòsits i biblioteques digitals, generats principalment per les institucions universitàries, que volen disseminar la producció intel·lectual de manera ràpida, àgil i transparent, i busquen més reconeixement nacional i internacional. A això se suma la gran expectativa generada per la implantació de les xarxes acadèmiques d'alta velocitat nacionals i la xarxa llatinoamericana d'alta velocitat CLARA <http://www.clara.org>, cosa que determina la necessitat imperiosa d'incloure continguts en aquestes xarxes en les quals s'han invertit grans quantitats de diners.

Tanmateix, encara és llarg el camí que s'ha de recórrer; s'han de canviar els costums i les maneres d'actuar dels productors de continguts, tant els docents com els estudiants o els investigadors. Al seu torn, les unitats d'informació s'han d'actualitzar i han d'incorporar en els equips de treball personal multidisciplinari actiu i actualitzat tecnològicament que permeti d'orientar les institucions cap a aquest model nou per disseminar la informació acadèmica i científica.


Bibliografia

Bravo, María Inés et al. (2006). Bibliotecas digitales latinoamericanas en el marco de OAI-PMH. Prepared for delivery at the 2004 meeting of the Latin American Studies Association, Las Vegas, Nevada, October 7-9, 2004. <http://lanic.utexas.edu/project/laoap/lasa2004_oai.pdf>. [Consulta: 15/02/2008].

Dávila, Jacinto; Núñez, Luis; Sandia, Beatriz E.; Silva, José G.; Torrens, Rodrigo (2006a). "Los repositorios institucionales y la preservación del patrimonio intelectual académico". Interciencia: revista de ciencia y tecnología de América, vol. 31, n.º 1, p. 22-28. <http://webdelprofesor.ula.ve/ciencias/nunez/Articulos/Teleinformacion/AccesoLibreConocimientoInterciencia050809.pdf>. [Consulta: 15/02/2008].

Dávila, Jacinto; Núñez, Luis; Torrens, Rodrigo; Vargas, Genry (2006b). Repositorios institucionales y apropiación tecnológica. <http://oai.saber.ula.ve/db/ssaber/Edocs/cptm/publicaciones/papers/repositorios-institucionales.pdf>. [Consulta: 15/02/2008].

Gómez Dueñas, Laureano Felipe (2005). Implementación de un repositorio de tesis digitales para la Universidad de La Sabana: hacia la interoperabilidad de colecciones. Delivered at World Congress of CDS/ISIS Users (2nd: 2005: Salvador Bahía), Salvador Bahía (Brasil). <http://eprints.rclis.org/archive/00004851>. [Consulta: 15/02/2008].

Kuramoto, Hélio (2005). "Biblioteca digital brasileira: integrando a ICT brasileira". En: Marcondes, Carlos Henrique; Kuramoto, Hélio; Tourtain, Lídia Brandão; Sayão, Luiz Fernando (eds.). Bibliotecas digitais: saberes e práticas. Salvador Bahia: Universidade Federal da Bahia, vol. 1, p. 193-310.

Leite, Fernando César Lima; Márdero Arellano, Miguel Ángel; Moreno, Fernanda Passini (2006). "Acesso livre a publicações e repositórios digitais em ciência da informação no Brasil". Perspectivas em ciência da informação, vol. 11, no. 1. <http://eprints.rclis.org/archive/00007700>. [Consulta: 15/02/2008].

Sánchez, Alfredo (2000). "Bibliotecas digitales interoperables y de alto rendimiento en el contexto de la iniciativa Open Archives". México: Universidad de las Américas Puebla (UDLA). Laboratorio de Tecnologías Interactivas y Cooperativas [reporte interno].

Sánchez Villegas, Miguel Ángel (2006). "Iniciativas de acceso abierto y perspectivas de E-LIS en México". En: La Habana (Cuba): Congreso Internacional de Información INFO 2006. <http://eprints.rclis.org/archive/00006212>. [Consulta: 15/02/2008].

Takahashi, Tadao (ed.) (2001). Sociedad de la información en Brasil: libro verde. Brasilia: Ministério da Ciência e Tecnologia. <http://www.oei.es/salactsi/LV_esp.pdf>. [Consulta: 15/02/2008].


Data de recepció: 04/03/2008. Data d'acceptació: 18/03/2008.



Notes

1 Aquesta investigació es va dur a terme els mesos de juny i juliol de 2007.