Més enllà de la usabilitat: característiques mínimes exigibles per a les interfícies de bases de dades web

[Versión castellana]

Luis Rodríguez Yunta

CSIC, CINDOC (Madrid)

luisry@cindoc.csic.es

Elea Giménez Toledo

Universidad de Navarra, Facultad de Comunicación (Pamplona)

elea@unav.es

Resum [Abstract] [Resumen]

Aquest treball pretén contribuir a l'establiment de directrius específiques d'usabilitat i de continguts informatius mínims, dirigides als dissenyadors d'interfícies web de consulta de bases de dades documentals. Per això es parteix d'una selecció dels aspectes que poden formar part d'aquestes interfícies, tenint en compte tant els elements d'informació sobre la mateixa base de dades, com les funcions i eines de recuperació i el disseny de les ajudes. Finalment, s'aborda la categorització per rellevància d'aquests elements segons l'opinió dels usuaris, a través dels resultats obtinguts en una enquesta.

1 Introducció

La consulta via web de bases de dades documentals ja és una constant en el treball d'investigadors, bibliotecaris, documentalistes i altres usuaris de la xarxa. Així ho demostra, per exemple, un estudi recent coordinat per Swets Information Services, que conclou que el 64 % dels professionals de la informació accedeix habitualment a algun tipus de base de dades.¹ També ho demostra la receptivitat que han demostrat les empreses per l'ús de la informació electrònica: un treball de camp dut a terme amb empreses de la comunitat de Madrid la identificava com el tipus d'informació més utilitzada, ja que un 70 % de les empreses hi recorria per solucionar necessitats informatives.²

L'augment progressiu del nombre de bases de dades de diferents característiques (factuals, referencials o textuals) en diversos camps del coneixement ha fet que molts usuaris tinguin l'oportunitat de treballar amb eines potents per a la recuperació d'informació del seu interès, anteriorment reservades a un escàs nombre de professionals. En conseqüència, molts internautes, usuaris genèrics o especialitzats de la xarxa, s'han anat familiaritzant en major o menor mesura amb les tècniques de recuperació d'informació. La consolidació o acceptació d'aquest tipus de recursos digitals pot apreciar-se en una dels dades que apunta Xie (2003): en el període transcorregut entre 1975 i 1999, el nombre de bases de dades en línia existents va augmentar de 301 a 11.681.

L'explosió d'Internet ha permès una democratització progressiva de l'accés a bases de dades dissenyades originalment per a usuaris experts. Aquest procés d'acostament de les bases de dades a tot tipus d'usuaris, així com les característiques d'interactivitat, multimediàtiques i hipertextuals d'Internet, han introduït nous models d'accés a la informació, noves interfícies de consulta més adaptades a les necessitats dels usuaris inexperts en la recuperació d'informació a través de bases de dades. Si bé és cert que, en l'entorn web, ja queden lluny els sistemes de recuperació basats en comandaments complicats, també ho és que no s'ha arribat encara als models idonis perquè qualsevol usuari pugui extreure eficaçment la informació més rellevant. Fora de l'àmbit dels professionals de la documentació, no és rar escoltar queixes sobre la falta de comprensió de les interfícies que permeten interrogar les bases de dades web. Són queixes relacionades, en definitiva, amb la usabilitat; és a dir, amb “la capacitat d'un programa de ser entès, ser après, ser utilitzat i ser ben considerat per l'usuari, quan es fa servir en unes condicions determinades”.³

Qualsevol recurs digital ha de reunir unes condicions mínimes d'usabilitat. Diversos autors —el més conegut dels quals sigui possiblement Nielsen (2000)— han analitzat aquestes condicions i han establert innombrables directrius que pretenen ajudar tant els dissenyadors de recursos digitals com els creadors de continguts a desenvolupar recursos més fàcils d'utilitzar, més accessibles i més eficaços.

Usabilitat i accessibilitat són conceptes indissociables. El disseny accessible de llocs web no només ha de complir una funció social (garantir l'accés a les persones amb discapacitats), sinó que ha de ser el resultat de l'aplicació d'un conjunt de directrius que han d'interpretar-se com a reivindicacions de tota la societat.

Ara bé, el disseny de pàgines web que ofereixen serveis (tant públics com privats) no només ha d'atendre aquest tipus de directrius i principis genèrics d'usabilitat i accessibilitat. Ja hi ha diverses disposicions legislatives que parlen no només de recomanacions, sinó també d'obligacions respecte de l'accessibilitat i la disponibilitat d'informacions bàsiques. Així, per exemple, l'article 10 de la Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico (LSSICE), indica que “el prestador de servicios de la sociedad de la información estará obligado a disponer de los medios que permitan […] acceder por medios electrónicos, de forma permanente, fácil, directa y gratuita, a la siguiente información: a) Su nombre o denominación social, su residencia o domicilio o, en su defecto, la dirección de uno de sus establecimientos permanentes en España, su dirección de correo electrónico y cualquier otro dato que permita establecer con él una comunicación directa y efectiva”. O, per esmentar un altre exemple, el fet que la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) exigeixi a les empreses cotitzades que els webs corporatius incloguin obligatòriament una sèrie d'informacions per afavorir la transparència d'aquestes empreses amb vista als accionistes, indica, entre altres coses, que “la información relativa al buen gobierno estará a no más de tres pasos de navegación (clics) desde la página principal”, de manera que aprofundeix en qüestions de responsabilitat social i deontologia lligades a l'accessibilitat de la informació (Corella, 2004).

La preocupació per adequar el disseny de recursos web a aquests principis d'usabilitat, d'accessibilitat i de responsabilitat socials, s'ha traslladat també a l'anàlisi de les interfícies d'accés i interrogació a les bases de dades. Així, per exemple, s'han portat a terme diverses anàlisis per conèixer quines característiques són més valorades pels usuaris a l'hora de cercar informació. Precisament Xie (2003) va analitzar les característiques de les bases de dades més utilitzades als Estats Units a partir de les opinions de quaranta alumnes —coneixedors de la recuperació d'informació a Internet, però que no eren usuaris habituals de bases de dades. Cadascun dels subjectes va examinar una selecció de bases de dades, va fer cerques i va valorar diversos aspectes predeterminats. L'objectiu va ser determinar quins factors eren més valorats pels usuaris, si els referits a la facilitat d'ús o els relacionats amb el control de l'usuari, entès com la capacitat per adaptar la interfície de cerca als seus interessos i permetre així cerques més eficaces. La conclusió general de l'estudi és la necessitat d'aconseguir un equilibri entre la facilitat d'ús i el control de l'usuari a l'hora de dissenyar bases de dades, però a més s'identifiquen algunes opcions que l'usuari valora especialment en el moment d'efectuar les cerques: la possibilitat de limitar per camps, l'existència d'exemples que serveixin de guia en les cerques, la distinció entre formularis diversos (cerca simple, avançada i experta), la visualització dels resultats contextualitzats (KWIC), etc.

D'altra banda, en l'entorn més proper es disposa de treballs com el d'Ernest Abadal (2002), que destaca els elements que han de contenir les interfícies de consulta de bases de dades web: pàgina de consulta, pàgina de resultats, visualització de documents i altres pàgines. La selecció dels elements parteix del sentit comú i de la visió del professional en relació amb allò que resulta bàsic en els processos de recerca d'informació via web.

A més, cal destacar altres estudis relatius a les directrius que han de seguir-se en el disseny de la visualització de registres en un OPAC (IFLA, 2003), en el disseny d'altre tipus d'interfícies (Shneiderman, 1998) o en els indicadors que poden utilitzar-se per comparar diferents OPAC, tant de manera general (Rodríguez Bravo, 2004) com en relació amb l'accés per matèries (Marcos, 2004). Aquestes línies d'investigació constitueixen també el marc d'aquest treball.

2 Objectius

En treballs anteriors (Rodríguez Yunta, 1998), es va abordar la sistematització de criteris i d'indicadors utilitzats en l'avaluació de la qualitat en bases de dades, com a activitat clau per a la gestió d'un servei d'informació. No obstant això, aquests estudis generals són insuficients com a guia pràctica per millorar el disseny d'un producte d'informació.

Aquest treball intenta contribuir de manera pràctica a l'establiment de directrius específiques d'usabilitat i de continguts informatius mínims, dirigides als dissenyadors d'interfícies web de consulta de bases de dades documentals. Entre tots els elements possibles de disseny relacionats amb la distribució i la consulta d'aquests productes, es planteja determinar especialment quins elements han de considerar-se més importants perquè un usuari ocasional o no iniciat pugui recuperar informació de manera eficaç a través d'un formulari de cerca comprensible, sense sentir-se intimidat per una interfície hostil, sobrecarregada d'opcions i de terminologia desconeguda.

Es prenen com a objecte d'anàlisi les bases de dades bibliogràfiques que hi ha al web, tenint en compte que aquestes poden presentar una interfície de cerca doble o triple (simple, avançada o experta). Per analitzar-les, s'ha buscat el suport dels estudis que s'han dut a terme amb anterioritat, amb la pretensió de sistematitzar-ne les aportacions principals (Abadal, 2002; IFLA, 2003; Rodríguez Bravo, 2004). Aquest treball es proposa abordar, en termes molt pràctics, un objectiu més ambiciós: la categorització dels elements que han de contenir les interfícies de recerca en els diversos nivells de consulta, especialment en el més senzill. És a dir, quins elements són fonamentals i quins no ho són tant a l'hora de dissenyar o redissenyar una interfície de recerca. D'aquesta manera, l'usuari sabrà què pot o què ha d'exigir-li a una base de dades, i el dissenyador tindrà una guia sobre els elements —prioritaris i secundaris— que ha de tenir en compte per oferir un servei de recerca d'informació eficient i que aporti les dades informatives necessàries per a l'usuari.

El treball es limita a les bases de dades web, però molts dels criteris o elements que s'esmentaran seran aplicables a altres tipus de recursos digitals ja que, com afirma Lluís Codina (2004), molts recursos han de disposar d'un sistema de recuperació d'informació i no només d'un sistema de navegació, si el que es pretén és que l'usuari localitzi la informació que necessita. De fet, aquest mateix autor assenyala, com un dels criteris d'avaluació de recursos digitals, la recuperabilitat, és a dir, si un recurs —sigui del tipus que sigui— ofereix eines específiques perquè l'usuari recuperi informació o no.

L'anàlisi que s'efectua en aquest treball pot aplicar-se a bases de dades documentals o bibliogràfiques de qualsevol tipus, inclosos els OPAC de biblioteques; i les conclusions que se n'obtindran poden ajudar a millorar específicament aquest tipus de recursos digitals.

No és objectiu d'aquest treball proposar una simple llista de control (checklist) que presenti una relació d'elements potencialment interessants en una interfície de recerca, sinó fer un pas més per categoritzar-los i destacar els que poden millorar d'una manera directa l'eficàcia de la recuperació de la informació. Aquesta orientació pràctica elimina els inconvenients de les llistes de control, que moltes vegades representen llistes interminables de punts, en els quals es barregen aspectes de naturalesa molt diferent (contingut i continent) i de transcendència desigual (punts indispensables al costat d'altres d'anecdòtics), i que freqüentment inclouen aspectes teòrics de gran subjectivitat i de difícil mesura. Preguntes com ara: és intuïtiu l'ús de la base de dades?, o és fàcil la navegació?, no permeten obtenir una resposta plenament fiable.

Tampoc no es tracten aquí qüestions relacionades amb l'avaluació quantitativa de la recuperació de la informació, ja que han estat abordades en altres aproximacions al tema i no sempre tenen una rellevància real. És el cas de la mitjana d'errors en un conjunt limitat de cerques. Cap productor no pot oferir una base de dades neta d'errors en tots els camps, però és exigible l'absència d'errades en camps que tenen una rellevància especial per a la recuperació d'informació: la font, els autors o els descriptors. Un altre cas seria el de la taxa d'errors de l'usuari, molt condicionada per les destreses que té, el nivell de concentració o el grau de coneixement del tema sobre el qual busca informació.

Algunes aportacions metodològiques a aquest objecte d'estudi han aplicat l'avaluació comparativa entre diferents dissenys mitjançant sistemes de quantificació complicats, com ara el treball recent de Rodríguez Bravo i d'Alvite Díez (2004). No obstant això, l'objectiu d'aquest treball no és l'avaluació de les interfícies existents per establir puntuacions o rànquings d'usabilitat, sinó la determinació d'elements objectius que afavoreixin la recuperació d'informació electrònica, és a dir, la identificació de les opcions mínimes exigibles que han d'oferir les bases de dades web, especialment quant al format bàsic de consulta. Es tracta de parametritzar la usabilitat per poder arribar a establir directrius clares per millorar-la i apropar-se així a l'ideal del “diseño centrado en el usuario” (Hassan, Martin i Iazzala 2004).

Per tant, aquest treball pretén ser una aportació dirigida a l'avaluació qualitativa, no quantitativa. Per això és necessari avançar en la parametrització de la usabilitat per categories de rellevància, un objectiu complex que no es pretén tancar aquí, i que haurà de ser completat per altres estudis. Aquest primer pas s'aplica, de manera específica, a l'anàlisi de la interfície d'usuari per a la cerca simple en bases de dades bibliogràfiques. En conseqüència, una anàlisi basada en els paràmetres que aquí es descriuen ha de considerar-se parcial i complementària d'un estudi més general d'usabilitat, en la mesura que el treball s'ocupa menys de les qüestions de disseny i d'estructuració de la informació i més dels elements informatius i de cerca d'informació que l'usuari valora.

3 Metodologia

El treball que aquí es planteja s'ha desenvolupat en tres fases:

1. Establiment d'una relació d'ítems relacionats amb la usabilitat que poden ser presents en les pàgines d'accés i de consulta de bases de dades. S'han recopilat els diferents aspectes que l'usuari pot exigir al distribuïdor d'aquest tipus de recurs: informacions rellevants, potencialitats del sistema de recuperació, presentació dels resultats, serveis relacionats i ajudes prestades pel sistema. Es pretén fixar quins són els aspectes que els usuaris demanen a les bases de dades i quins elements lògics i objectius es poden demanar al disseny de la interfície web. Al marge d'aquesta anàlisi, queden pendents tant els aspectes genèrics de la usabilitat aplicables a qualsevol pàgina web, com també els aspectes no objectivables —per exemple, els aspectes relacionats amb l'amigabilitat del sistema, amb l'atractivitat del disseny o amb l'estètica de determinades qüestions que, sens dubte, poden ajudar a millorar el procés d'interacció de l'usuari amb la base de dades, però que no són objecte d'anàlisi d'aquest treball.
   
   Els punts de suport metodològic fonamentals per fer aquesta anàlisi han estat el sentit comú, la recopilació de dades extretes d'altres estudis publicats i l'experiència docent i professional relacionada amb l'accés a bases de dades, amb la retroacció consegüent entre l'alumnat i els usuaris.
2. 
   
   
3. Sistematització i categorització prèvia dels elements que determinen la usabilitat d'una interfície d'accés en una base de dades documental. S'ha establert una agrupació per paràmetres de tots els ítems recopilats, i s'han seleccionat els aspectes que a priori s'han considerat més rellevants per dissenyar una interfície de cerca simple com a possible model de referència que reuneix uns nivells mínims exigibles de qualitat. Aquest procés s'ha portat a terme a partir de l'experiència dels autors, en qualitat d'usuaris habituals de bases de dades bibliogràfiques
4. 
   
   
5. Segona categorització per rellevància d'aquests elements, basada en l'opinió dels usuaris, que els agrupa segons tres graus diversos d'importància: aspectes que han de considerar-se “indispensables”, aspectes “recomanables” i, finalment, aspectes que es poden qualificar, senzillament, de “convenients”. A través d'aquesta fase es pretén fixar quins són els mínims exigibles a les interfícies de consulta senzilla de bases de dades i els elements que són bàsics i que, per tant, els usuaris poden exigir. Aquests elements haurien de ser presents en totes les bases de dades web de manera plenament accessible, mentre que altres aspectes poden considerar-se millores.

Per obtenir aquesta segona categorització, es va dissenyar una enquesta (vegeu l'Annex) que va ser lliurada durant els mesos de juliol i d'agost de 2004 a un conjunt de persones relacionades directament o indirectament amb les bases de dades bibliogràfiques: usuaris finals habituals, usuaris no habituals i professionals de la documentació (considerats també, en aquest cas, com un grup particular d'usuaris).

En concret, el qüestionari es va distribuir aleatòriament en els centres de treball dels autors, de manera que, entre les persones enquestades, hi ha bibliotecaris, documentalistes, usuaris del CINDOC i membres d'altres centres del CSIC (Unidad de Coordinación de Bibliotecas i Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja), i també professorat, investigadors i doctorands de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra.

L'enquesta va ser tramesa a 50 usuaris i va ser emplenada per 41, cosa que suposa una taxa de resposta del 82 %. No obstant això, la distribució del qüestionari no es va plantejar com un exercici sistemàtic de consulta, amb una definició estudiada de la població de mostra, sinó més aviat com un sondeig que permetés obtenir una primera aproximació al tema. Sí que es va tenir en compte, però, la necessitat que en aquest sondeig estiguessin representats usuaris de totes les categories. Tots aquests usuaris van valorar la major o menor importància dels elements que hi poden haver en les bases de dades web i van aportar, en conseqüència, algunes de les conclusions d'aquest estudi.

Qualsevol anàlisi sobre interfícies de consulta a bases de dades ha de considerar els tres tipus de formularis de cerca d'informació possibles (cerca simple, avançada i experta). L'existència d'un o de diversos formularis en el disseny d'una interfície s'ha d'entendre en funció del públic a què es dirigeix el productor o distribuïdor. El disseny enriquit amb tres formularis alternatius denota una preocupació especial del productor per cobrir les necessitats d'informació dels diversos tipus d'usuaris i, en conseqüència, un afany per millorar la recuperació de la informació en les bases de dades web. Cada tipus d'interfície té un objectiu diferent:

• La recerca simple està pensada per facilitar un accés ràpid a l'usuari que fa una primera cerca o per resoldre les necessitats d'usuaris habituals, en qualsevol tipus de cerca poc exigent, molt general o molt senzilla. El disseny s'ha d'adaptar a unes necessitats de recuperació d'informació poc exigents o generals. Per tant, pretén no espantar, no aclaparar amb massa opcions. El disseny ha de ser senzill i l'usuari ha d'entendre clarament com ha de fer la cerca. Lògicament, no pot ni pretén oferir gaires opcions per perfilar la resposta.
• 
  
  
• La recerca avançada està dirigida específicament a l'usuari experimentat. Ha de permetre el disseny d'estratègies de recerca complexes que donin resposta a necessitats d'informació molt concretes. I ha de fer-ho, preferiblement, adaptant-se als requeriments dels usuaris. És a dir, que siguin sistemes intuïtius, fàcils d'entendre encara que complexos en les seves possibilitats, flexibles, etc. Mitjançant aquesta adaptació, el productor aconseguirà fidelitzar els seus usuaris. En aquest cas, són més importants les qüestions relatives a la qualitat del disseny, a causa de la quantitat i la capacitat dels recursos que pot oferir la base de dades per perfilar la resposta.
• 
  
  
• La recerca experta està dirigida específicament a l'usuari professional, cosa que provoca que, en ocasions, l'accés quedi reservat als administradors i creadors de la base de dades. El disseny ha de permetre aprofitar totes les possibilitats que ofereix el sistema de recuperació d'informació: comandaments, operadors, disseny personalitzat de sortida de les dades, formats d'exportació, etc.

En aquest treball s'intenten sistematitzar i categoritzar específicament els diferents elements relacionats amb la usabilitat del model bàsic de consulta: pantalles de presentació, formulari de cerca simple i disseny d'ajudes. En la fase de sistematització, s'han inclòs alguns elements propis dels formularis de cerca avançada o experta, però no se n'ha proposat la categorització en l'enquesta amb la intenció que els resultats servissin a qualsevol tipus de base de dades. L'anàlisi d'altres utilitats més avançades variarà molt en funció del tipus de base de dades de què es tracti, de les característiques dels usuaris als quals es dirigeixi, de l'existència de serveis de valor afegit de pagament, etc.

S'ha de tenir en compte la presència o l'absència de determinats elements independentment del lloc que ocupin en l'estructura de les pàgines web. Aquesta localització pot ser variable i ha de relacionar-se amb el valor que es concedeix a aquests elements, de manera que els aspectes més demanats o els valorats com a indispensables pels usuaris han d'aparèixer preferentment entre les opcions de navegació.

4 Sistematització d'elements per a l'avaluació d'una interfície d'usuari per consultar una base de dades bibliogràfica

En aquest punt es presenten, de manera conjunta, les dues primeres fases de la metodologia descrita: l'enumeració d'elements, la classificació i la primera categorització.

4.1 Paràmetres que agrupen els elements d'avaluació

Per classificar els diferents aspectes que han de tenir-se en compte per avaluar una interfície bàsica de consulta d'una base de dades documental, s'han identificat vuit paràmetres, que s'agrupen en dos apartats diferents.

4.1.1 Grup A: Informacions sobre la base de dades

En aquest apartat, s'hi inclou el conjunt d'informacions que ha de posar-se a disposició de l'usuari abans, fins i tot, que comenci a utilitzar per primera vegada la funció de cerca. Aquestes informacions han de ser presents en el web i l'usuari ha d'elegir si vol o no consultar-les.

Aquest grup s'ha dividit en els paràmetres següents:

• Paràmetre 1. Identificació de les dades sobre el productor i el distribuïdor.
• Paràmetre 2. Descripció del contingut de la base de dades: abast i cobertura dels registres que la formen.
• Paràmetre 3. Especificacions tècniques per a la navegació.
• Paràmetre 4. Integració o relació amb altres recursos.

4.1.2 Grup B: Funcionament de la consulta en la interfície d'usuari

En aquest apartat, s'hi inclouen tots els aspectes tècnics que es posen en pràctica durant una consulta concreta a la base de dades: eines de recuperació, visualització de dades i disseny de les ajudes.

Aquest grup s'ha dividit en els paràmetres següents:

• Paràmetre 5. Llenguatge general d'interrogació.
• Paràmetre 6. Capacitat de recuperació d'informació pertinent per mitjà de camps d'anàlisi de contingut (paraules clau, descriptors i classificació).
• Paràmetre 7. Extracció de registres, sortida de dades.
• Paràmetre 8. Facilitat i claredat en l'ús de les ajudes per a la navegació.

4.2 Elements de cada paràmetre

A continuació s'enumeren els elements que s'han tingut en compte en cadascun d'aquests paràmetres.

4.2.1 Paràmetre 1. Identificació de les dades sobre el productor i el distribuïdor

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Nom de la institució o de les institucions responsables del producte i, si escau, departament o denominació més específica. Si es tracta de dues institucions o departaments amb responsabilitats diferents, s'ha d'identificar amb claredat de qui depenen els continguts i de qui depenen les condicions d'accés i de disseny.
• Correu electrònic o bústia de suggeriments per dirigir-hi preguntes o peticions concretes, comentaris o demandes d'informació. Cadascuna de les pàgines per on navegui l'usuari ha d'incorporar aquesta informació de contacte, de manera que tothom sàpiga sempre a qui dirigir-se per formular preguntes o reclamacions sobre errors en els continguts, o per resoldre problemes tècnics.

Altres elements:

• Persona de contacte, nom i càrrec (o persones de contacte en cas que cadascuna assumeixi diverses responsabilitats, per exemple: administrador de webs, distribuïdor, etc.).
• Telèfons de contacte.

4.2.2 Paràmetre 2. Descripció del contingut de la base de dades: abast i cobertura dels registres que la formen

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Públic al qual es dirigeix.
• Nombre total de registres.
• Cobertura documental: tipus de fonts o documents que es recullen.
• Cobertura temàtica: matèries que cobreix.
• Cobertura temporal: data d'inici de les referències.
• Inclusió o no de l'opció d'accés al text complet (amb indicació del nombre de registres o del percentatge aproximat dels recursos enllaçats, en el cas que no ho estigui la totalitat dels documents).

Altres elements:

• Explicació sobre els camps principals que constitueixen cada registre, destacant si inclouen resums, classificació, encapçalaments de matèria o descriptors.
• Freqüència en l'actualització de continguts.
• Explicació dels criteris utilitzats en la selecció i la incorporació de noves fonts i documents.

4.2.3 Paràmetre 3. Especificacions tècniques per a la navegació

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Especificació d'aspectes tècnics per a una visualització correcta: per exemple, si és necessari que l'ordinador de l'usuari tingui determinades aplicacions o connectors instal·lats, o bé la versió del navegador i la resolució de la pantalla per a les quals està optimitzada la visualització.
• Icones i menús de pantalles amb títols o textos clars i explicatius.
• Informació sobre l'existència de limitacions o condicions en l'accés. Per exemple, si hi ha un límit d'usuaris simultanis per a la consulta, si és necessari registrar-se per accedir a determinades utilitats o si l'accés té una data de caducitat. En bases de dades de distribució comercial, s'han d'indicar clarament els costos individuals de cada operació.

Altres elements:

• Existència de missatges clars quan la connexió no sigui possible per problemes del servidor on s'allotja la base de dades o per la realització de tasques de manteniment.
• Informació sobre opcions de personalització o avantatges associats a grups determinats d'usuaris.

4.2.4 Paràmetre 4. Integració o relació amb altres recursos

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Enllaços a altres recursos relacionats (bases de dades complementàries). Per exemple: relació entre una base de dades bibliogràfica i la localització dels resultats d'una cerca en el catàleg d'una determinada biblioteca, relació d'una base de dades amb altres bases de dades del mateix productor o bé remissió a recopilacions de recursos digitals temàticament relacionats.
• Enllaç a un servei d'accés al document per poder sol·licitar l'enviament d'una còpia per fax, correu electrònic, etc.

Altres elements:

• Opció de cerca conjunta: enllaç a un formulari de recerca multibase del mateix productor o recerca en diversos catàlegs a través del protocol Z39.50.
• Opció de contractació de la cerca per encàrrec.

4.2.5 Paràmetre 5. Llenguatge general d'interrogació

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Possibilitat de recuperar o revisar l'estratègia de recerca utilitzada.
• Explicació sobre l'abast de la recerca bàsica: sobre quins camps s'executa, si interroga el text complet de l'article o una referència, quin és l'operador per defecte quan s'usen diversos termes, etc.
• Opció de cerca restringida a un camp. Els camps de recerca han d'estar ben especificats. Per exemple, no s'han d'utilitzar etiquetes de camp que a priori siguin desconegudes per l'usuari (cal fer servir “autor” i no “au”). Hi ha d'haver esment explícit del contingut de cada camp (i s'ha d'indicar si hi ha camps polivalents, que serveixin per cercar en tots els altres).
• Informació sobre com emprar els operadors booleans. La utilització d'aquests operadors es pot oferir mitjançant menús desplegables (l'usuari selecciona allò que li interessa en cada moment), o bé teclejant directament l'operador corresponent (en aquest cas, s'ha d'indicar com s'han d'escriure).
• Informació sobre els signes de truncament i de substitució o comodí.
• Informació sobre l'ús de l'operador de recerca per frase exacta.
• Informació sobre possibles problemes amb determinats signes de puntuació o signes diacrítics (per exemple, l'ús d'apòstrofs), majúscules i minúscules, accents o termes inclosos en una taula de paraules buides.
• Enllaç amb la visualització dels registres per tornar a executar una nova recerca.

Altres elements:

• Historial de cerques fetes: possibilitat de recuperar i combinar cerques anteriors.
• Possibilitat de combinar diferents operadors booleans en la mateixa estratègia de cerca.
• Possibilitat d'usar operadors sintàctics per a la recerca en text lliure, per graus de proximitat entre els termes.
• Claredat sobre la recerca en camps numèrics i possibilitat de fer consultes per mitjà dels signes major, menor, etc.
• Possibilitat de dur a terme la recerca sobre una part de la base de dades. Per exemple, si permet la selecció de subbases de dades que facin referència a diverses matèries, a diverses biblioteques, a diversos tipus de documents, etc. O, per exemple, si hi ha la possibilitat de fitar la cerca —d'una manera senzilla i des de la primera pantalla— a un determinat subconjunt de documents: només els que han estat incorporats recentment, només els que disposen d'accés a text complet, etc. O, també, si hi ha opcions de limitació de la cerca predissenyades, de manera que es puguin seleccionar a partir d'una taula (per dates de publicació, per classificació, per llengua, per tipus de document).
• Possibilitat de salvar cerques per poder recuperar-les en una connexió posterior.
• Existència d'opcions de recerca no tradicionals: truncament automàtic (stemming), cerca per aproximació (fuzzy search, que localitza termes amb similitud fònica), cerca progressiva, criteris de ponderació sobre operadors booleans, etc. En aquest cas, hi ha d'haver una explicació sobre el funcionament d'aquestes cerques en el manual d'ajuda.

4.2.6 Paràmetre 6. Capacitat de recuperació d'informació pertinent per mitjà de camps d'anàlisi de contingut (paraules clau, descriptors i classificació)

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Normalització de les matèries (encapçalaments o descriptors): existència de remissions automàtiques entre termes, de manera que en escriure un terme no acceptat el sistema identifiqui el terme equivalent acceptat.
• Indicació del sistema de classificació o del tesaurus utilitzat.

Altres elements:

• Possibilitat de navegar per índexs o tesaurus de camps específics (descriptors, autors, etc.) i seleccionar el terme que s'adeqüi a la cerca de l'usuari. Indicació del nombre d'ítems de cada entrada en visualitzar un índex.
• Recerca mitjançant tesaurus en què s'aprofita l'estructura jeràrquica.
• Capacitat per poder seleccionar termes genèrics o específics en la classificació o en els descriptors, en funció de les necessitats de cerca. Fiabilitat de la recerca per classificació o per descriptors de caràcter genèric.
• Capacitat de discriminació: existència de termes precisos específics.
• Consistència en els termes d'indexació i en els epígrafs de classificació. Un concepte o tema ha d'aparèixer expressat d'una manera única.

4.2.7 Paràmetre 7. Extracció de registres, sortida de dades

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Visualització immediata del resultat final, sense passos intermedis, presentant almenys una llista de títols.
• Qualitat de la referència bibliogràfica estàndard. Ha de permetre a l'usuari jutjar l'adequació dels registres sense necessitat d'acudir al text complet del document, mitjançant un registre ric en detalls sobre les característiques de la font, resums, etc.
• Possibilitat de seleccionar un criteri d'ordenació de resultats (per rellevància o per data, per exemple). Informació sobre el criteri d'ordenació de la sortida de registres que s'estableix per defecte i sobre altres possibles criteris que l'usuari pugui elegir.
• Possibilitat de selecció de registres en la sortida, facilitat d'impressió, enregistrament o enviament a una adreça de correu electrònic, etc. S'ha d'indicar si hi ha alguna limitació de nombre d'ítems en aquestes opcions.
• Possibilitat de limitar o d'augmentar el nombre de resultats de la cerca que es visualitzen. Per exemple: visualitzar un màxim de vint registres.

Altres elements:

• Possibilitat de ressaltar els termes de la cerca.
• Possibilitat de seleccionar diferents formats de sortida o de crear formats propis eliminant, per exemple, les etiquetes de camp. S'han d'especificar quins camps es poden visualitzar; és a dir, s'ha oferir la possibilitat de personalitzar la visualització dels resultats.
• Opcions extra de visualització: possibilitat d'agrupar els resultats per algun criteri, de presentar els registres segons nivells informatius diferents (per exemple, mostrar primer les dades abreujades del conjunt de documents recuperats i després accedir ja al registre complet) o de visualitzar els resultats contextualitzats (KWIC).
• Opcions de difusió selectiva d'informació (avisos cada vegada que la base de dades incorpori un article nou sobre la mateixa matèria, el mateix autor, etc.).

4.2.8 Paràmetre 8. Facilitat i claredat en l'ús de les ajudes per a la navegació

Elements considerats a priori com a més rellevants:

• Missatges d'ajuda en context, és a dir, referits a allò que l'usuari veu a cada moment per pantalla.
• Línies explicatives del contingut de la pantalla de cerca i del procediment bàsic de consulta. Per exemple: “Introduïu el terme de recerca en aquest formulari i premeu la tecla Cerca.
• Existència d'exemples en les línies explicatives.
• Existència d'un missatge clar que acompanyi els resultats, en el qual es distingeixi clarament els errors possibles o si el resultat és nul o buit, es facin recomanacions, etc.
• Ajudes o manuals en línia amb exemples per a totes les opcions de cerca existents.

Altres elements:

• Consistència en la presentació de les pàgines, persistència de les opcions bàsiques en tot el procés, informació sobre el recorregut dut a terme.
• Enllaços destacats i clars entre els diferents dissenys de cerca. Per exemple, des de la cerca simple cap a la pàgina de cerca avançada o de cerca mitjançant índexs.
• Existència de menús desplegables que facilitin la introducció de valors per a un camp (potencialment desconeguts per l'usuari), que li simplifiquin la cerca i que la facin efectiva. Un exemple serien les bases de dades que ofereixen un menú desplegable amb els tipus de suports documentals possibles, cosa que permet a l'usuari limitar la cerca. L'usuari consulta el llistat i elegeix el terme, sense necessitat d'aventurar-se a posar disc compacte quan el terme acceptat és CD.
• Avís quan una cerca serà lenta o impossible.
• Existència de programes d'aprenentatge, de cursos de formació o d'autoformació en línia, etc.
• Possibilitat de fer cerques en diversos idiomes.

Les maneres de presentar les ajudes són variades i complementàries:

• Textos accessibles des del mateix formulari.
• Missatges de resposta amb indicació de possibles errors.
• Enllaç general a la pàgina d'ajuda o del manual d'ús.
• Enllaços cap a ajudes específiques (per exemple, per utilitzar adequadament un camp de cerca determinat).
• Enllaç a la llista de preguntes més freqüents (PMF).

5 Categorització per rellevància dels elements d'una interfície de cerca simple. Resultats d'una enquesta

Per dur a terme aquesta segona categorització per rellevància dels elements enumerats, es va passar una enquesta breu. Amb l'objectiu que el formulari fos tan senzill com fos possible, es van seleccionar solament aquells elements que poguessin ser presents en una interfície de cerca simple. Les persones enquestades van valorar cada element segons aquestes opcions: a) necessari o imprescindible, b) molt recomanable, c) convenient però no important, o d) ignoro què es vol dir amb això.

El test es va provar prèviament amb quatre persones, a fi de depurar les expressions i procurar que fos com més comprensible millor. Prèviament es demanava a les persones enquestades que s'enquadressin en un d'aquests col·lectius: professionals de biblioteconomia o documentació (dinou persones), usuaris habituals de bases de dades bibliogràfiques (tretze persones), usuaris ocasionals (quatre persones) i usuaris de cercadors i bases de dades no bibliogràfiques (cinc persones). Aquests dos últims grups, s'han justificat junts en l'exposició dels resultats, ja que presenten característiques similars.

No es pretén establir aquí una categorització universal d'elements, sinó oferir i comprovar una metodologia per a l'avaluació que pugui ser aplicada en la fase de disseny o de millora de la interfície d'usuari d'una base de dades. En cada cas, serà necessari dur a terme enquestes personalitzades per adaptar-se a les característiques concretes d'un producte i a les demandes dels usuaris reals. Per tant, els resultats que aquí es presenten són solament orientatius.

5.1 Valoració general dels elements d'una interfície de cerca simple

Si s'aplica un sistema de puntuació 1–3 per a les valoracions fetes per les persones enquestades, es poden extreure quins són els elements més valorats per cadascun dels col·lectius enquestats. En la taula següent, es mostren els ítems que van superar una mitjana de 2,5 punts, és a dir, aquells que resulten destacats. Per calcular la mitjana, s'atorguen tres punts a cada resposta “necessari o imprescindible”, dos punts a les respostes “molt recomanable” i un punt a cada resposta “convenient però no important”, i el resultat es divideix pel nombre de respostes.

Elements d'una interfície d'usuari per consultar una base de dades	Professionals	Usuaris habituals	Usuaris no habituals
Identificació de les institucions que produeixen o distribueixen la base de dades	2,79	2,23	2,67
Tipus de fonts o documents que recull la base de dades	2,95	2,58	2,56
Matèries que cobreix la base de dades	3,00	2,67	2,78
Data d'inici de les referències	2,67	2,54	2,33
Freqüència d'actualització de continguts	2,68	2,46	2,33
Icones i menús amb textos clars i explicatius	2,53	2,38	2,67
Possibilitat de recuperar o revisar l'estratègia de cerca utilitzada	2,50	2,50	2,13
Possibilitat de limitar la cerca a un camp	2,68	2,38	2,56
Visualització dels resultats amb els termes de la cerca ressaltats	1,95	2,25	2,89
Informació sobre caràcters o signes que no poden utilitzar-se en una cerca: paraules buides, signes diacrítics, accents, etc.	2,26	2,58	2,11
Visualització immediata del resultat, almenys d'una llista de títols	2,58	2,50	2,56
Possibilitat de seleccionar un criteri d'ordenació dels registres en la sortida	2,26	2,50	2,11

Taula 1. Relació d'elements que obtenen una puntuació per sobre del 2,5 de mitjana en algun dels col·lectius enquestats

Aquests serien, per tant, els dotze aspectes més valorats, encara que pot observar-se que solament hi ha consens entre els tres col·lectius en l'adjudicació d'una puntuació alta a l'exigència d'indicar les matèries que cobreix la base de dades, els tipus de documents que recull i la visualització immediata dels resultats de la cerca.

Cal destacar que la valoració dels professionals de la documentació (documentalistes i bibliotecaris) va ser, en general, més elevada: amb 2,26 punts de mitjana (sobre un màxim possible de 3 punts). Això indica un grau d'exigència més gran en relació amb el disseny d'una interfície web per a la consulta de bases de dades. D'altra banda, els usuaris habituals van adjudicar una mitjana de 2,11 punts a cada element i els usuaris no habituals, una mitjana de 2,10 punts.

5.2 Valoració per paràmetres dels elements d'una interfície de cerca simple

A continuació, s'ha tingut en compte quina va ser l'opinió majoritària a l'hora de valorar cada element com a necessari, recomanable o merament convenient. S'han considerat indispensables tots aquells ítems que han estat valorats com a “necessaris o imprescindibles” per més del 50 % de les persones enquestades d'algun dels tres grups considerats.

5.2.1 Paràmetre 1. Identificació de les dades sobre el productor i el distribuïdor

Elements indispensables:

• Identificació de les institucions (indispensable per al 78,9 % dels professionals, el 66,7 % dels usuaris no habituals i el 46,2 % dels usuaris habituals).
• Correu electrònic o bústia de suggeriments (necessari per al 57,9 % dels professionals, el 30,8 % dels usuaris habituals i el 33,3 % dels no habituals).

Elements no indispensables:

• Telèfon de contacte (el 46,2 % dels usuaris habituals el van considerar com a indispensable).
• Dades de la persona de contacte.

5.2.2 Paràmetre 2. Descripció del contingut de la base de dades: abast i cobertura dels registres que la formen

Elements indispensables:

• Indicació de les matèries que cobreix (indispensable per al 100 % dels professionals, el 61,5 % dels usuaris habituals i el 77,8 % dels no habituals).
• Indicació del tipus de fonts o documents que recull (indispensable per al 94,7 % dels professionals, el 53,8 % dels usuaris habituals i el 55,6 % dels no habituals).
• Informació sobre la freqüència d'actualització dels continguts (indispensable per al 68,4 % dels professionals, el 53,8 % dels usuaris habituals i el 55,6 % dels no habituals).
• Indicació de la data d'inici de les referències (indispensable per al 68,4 % dels professionals, el 61,5 % dels usuaris habituals i el 44,4 % dels no habituals).

Elements no indispensables:

• Informació sobre el públic al qual es dirigeix.
• Indicació del nombre total de registres (encara que el 44,4 % dels usuaris no habituals el consideren necessari).
• Explicació sobre els camps presents en cada registre (encara que el 47,4 % dels professionals el consideren indispensable).
• Informació sobre el nombre de registres amb accés al text complet.
• Explicació dels criteris de selecció de fonts i documents noves.

5.2.3 Paràmetre 3. Especificacions tècniques per a la navegació

Elements indispensables:

• Icones i menús amb textos clars i explicatius (indispensable per al 52,6 % dels professionals, el 46,2 % dels usuaris habituals i el 66,7 % dels no habituals).

Elements no indispensables:

• Indicació d'aspectes tècnics per a la navegació (encara que el 47,4 % dels professionals el consideren necessari).
• Existència d'advertiments sobre les limitacions d'accés.

5.2.4 Paràmetre 4. Integració o relació amb altres recursos

Elements indispensables:

• No n'hi ha cap.

Elements no indispensables:

• Enllaços a altres recursos relacionats.
• Possibilitat de poder demanar fotocòpia o còpia digital del document.

5.2.5 Paràmetre 5. Llenguatge general d'interrogació

Elements indispensables:

• Possibilitat de limitar la cerca a un camp (indispensable per al 68,4 % dels professionals, el 46,2 % dels usuaris habituals i el 55,6 % dels no habituals).
• Explicació sobre com i en quins camps es duu a terme per defecte la cerca (necessària per al 52,6 % dels professionals, però només per al 30,8 % dels usuaris habituals i el 22,2 % dels no habituals).
• Informació sobre caràcters o signes que no poden utilitzar-se en una cerca (indispensable per al 69,2 % dels usuaris habituals, però només per al 36,8 % dels professionals i el 22,2 % dels usuaris no habituals).

Elements no indispensables:

• Possibilitat de recuperar o revisar l'estratègia de cerca utilitzada (encara que el 46,2 % dels usuaris habituals i el 42,1 % dels professionals el van considerar indispensable).
• Informació sobre com usar els operadors booleans (encara que el 46,2 % dels usuaris habituals i el 44,4 % dels no habituals el van considerar indispensable).
• Informació sobre el signe de truncament (encara que el 47,4 % dels professionals el van considerar indispensable).
• Informació sobre com cercar per frase exacta (encara que el 42,1 % dels professionals el van considerar indispensable).
• Visualització dels resultats amb els termes de cerca ressaltats.
• Existència d'enllaços en la visualització dels registres per tornar a executar una nova cerca.

5.2.6 Paràmetre 6. Capacitat de recuperació d'informació pertinent per mitjà de camps d'anàlisi de contingut (paraules clau, descriptors i classificació)

Elements indispensables:

• No n'hi ha cap.

Elements no indispensables:

• Opció de cerca per sinònims.
• Indicació sobre la classificació, el tesaurus o el sistema de matèries utilitzat.

5.2.7 Paràmetre 7. Extracció de registres, sortida de dades

Elements indispensables:

• Visualització immediata del resultat, almenys d'una llista de títols (indispensable per al 63,2 % dels professionals, el 53,8 % dels usuaris habituals i el 55,6 % dels no habituals).
• Possibilitat de seleccionar registres per imprimir, enregistrar o enviar per correu electrònic (indispensable per al 61,5 % dels usuaris habituals, però només per al 22,2 % dels no habituals i per al 47,4 % dels professionals).
• Possibilitat de seleccionar un criteri d'ordenació dels registres en la sortida (indispensable per al 53,8 % dels usuaris habituals, però només per al 33,3 % dels no habituals i el 31,6 % dels professionals).

Elements no indispensables:

• Possibilitat de limitar o augmentar el nombre de resultats de la cerca que es visualitzen per pantalla.
• Existència de registres complets amb informació rica en detalls i resum del contingut.

5.2.8 Paràmetre 8. Facilitat i claredat en l'ús de les ajudes per a la navegació

Elements indispensables:

• Existència de pàgines completes d'ajuda o manuals sobre l'ús de la base de dades (indispensable per al 63,2 % dels professionals, però només per al 38,5 % dels usuaris habituals i el 33,3 % dels no habituals).
• Existència de línies explicatives breus en el mateix formulari sobre què fer o com executar la cerca (indispensable per al 55,6 % dels usuaris no habituals, però només per al 31,6 % dels professionals i el 15,4 % dels usuaris habituals).

Elements no indispensables:

• Missatges d'ajuda en context.
• Existència d'exemples en les línies explicatives.
• Missatges d'ajuda que acompanyen els resultats.

En la taula següent es presenten les dades completes del percentatge d'enquestats que van qualificar cada element com a necessari o indispensable. És un intent per conjugar l'aspecte qualitatiu o la rellevància de cada element amb la quantitat d'usuaris que van opinar d'aquesta manera.

Elements d'una interfície d'usuari per consultar una base de dades	Professionals	Usuaris habituals	Usuaris no habituals
Identificació de les institucions que produeixen o distribueixen la base de dades	78,9	46,2	66,7
Correu electrònic o bústia de suggeriments	57,9	30,8	33,3
Dades de contacte: persona i càrrec	21,1	23,1	11,1
Dades de contacte: telèfon	36,8	46,2	0
Informació sobre públic al qual es dirigeix la base de dades	31,6	0	0
Nombre total de registres	26,3	15,4	44,4
Tipus de fonts o documents que recull la base de dades	94,7	53,8	55,6
Matèries que cobreix la base de dades	100	61,5	77,8
Data d'inici de les referències	68,4	61,5	44,4
Freqüència d'actualització de continguts	68,4	53,8	55,6
Explicació sobre els camps presents en cada registre: resum, matèries i classificació	47,4	38,5	33,3
Percentatge de registres amb accés al text complet	10,5	23,1	11,1
Explicació dels criteris de selecció de fonts i documents nous	26,3	15,4	11,1
Indicació d'aspectes tècnics: necessitat de programes específics, versió del navegador i resolució de pantalla per a la qual està optimitzat el web, etc.	47,4	15,4	22,2
Icones i menús amb textos clars i explicatius	52,6	46,2	66,7
Advertiments sobre les limitacions d'accés, com ara nombre d'usuaris simultanis, el nombre de consultes, la data de caducitat de l'accés, els costos, etc.	31,6	30,8	44,4
Enllaços a altres recursos relacionats: bases de dades complementàries, petició de documents, etc.	21,1	30,8	11,1
Possibilitat de poder demanar el document i rebre una fotocòpia o una versió digitalitzada	21,1	38,5	22,2
Possibilitat de recuperar o revisar l'estratègia de cerca utilitzada	42,1	46,2	22,2
Explicació sobre com i en quins camps es duu a terme per defecte la cerca	52,6	30,8	22,2
Possibilitat de limitar la cerca a un camp	68,4	46,2	55,6
Visualització dels resultats amb els termes de cerca ressaltats	15,8	38,5	33,3
Informació sobre com usar els operadors booleans (“i”, “o”, “no”; “and”, “or”, “not”)	36,8	46,2	44,4
Informació sobre el signe de truncament (permet cercar els derivats d'una paraula)	47,4	38,5	22,2
Informació sobre com cercar per frase exacta	42,1	38,5	33,3
Informació sobre els caràcters o signes que no poden utilitzar-se en una cerca: paraules buides, signes diacrítics, accents, etc.	36,8	69,2	22,2
Enllaç en la pantalla de visualització dels registres per tornar a executar una nova cerca	26,3	7,7	0
Opció de cerca per sinònims	26,3	7,7	0
Indicació sobre la classificació o el sistema de matèries utilitzat (tesaurus)	36,8	15,4	11,1
Visualització immediata del resultat, almenys d'una llista de títols	63,2	53,8	55,6
Registres complets amb informació rica en detalls i resum del contingut	36,8	38,5	22,2
Possibilitat de seleccionar un criteri d'ordenació dels registres en la sortida	31,6	53,8	33,3
Possibilitat de seleccionar registres per imprimir, enregistrar o enviar per correu electrònic	47,4	61,5	22,2
Possibilitat de limitar o augmentar el nombre de resultats de la cerca visualitzats en cada pantalla	10,5	15,4	0
Missatges d'ajuda en context, referits al que es veu a cada moment en pantalla	10,5	23,1	11,1
Línies explicatives breus en el mateix formulari sobre què fer o com executar la cerca	31,6	15,4	55,6
Existència d'exemples en les línies explicatives	21,1	23,1	0
Missatges d'ajuda acompanyant els resultats	10,5	7,7	0
Existència de pàgines completes d'ajuda o manuals sobre l'ús de la base de dades, amb exemples	63,2	38,5	33,3

Taula 2. Llista dels elements valorats i dels percentatges de respostes que els van qualificar com a necessaris o imprescindibles.
El percentatge s'indica en negreta quan és l'opció de valoració més votada per les persones del grup enquestades.

6 Conclusions

A partir de les opinions dels usuaris, Xie (2003) conclou que hi ha quatre característiques —que no són fàcilment mesurables— que han de complir els sistemes de recuperació d'informació:

1. La interfície ha de ser intuïtiva per als usuaris.
2. La interfície ha de tenir alguna semblança amb els sistemes que els usuaris estiguin acostumats a utilitzar.
3. La interfície ha de ser clara —en particular, la pantalla inicial.
4. La interfície ha de permetre als usuaris personalitzar les pròpies interfícies.

Tal com indicaven alguns dels usuaris de l'estudi citat, la interfície ha de convidar a l'usuari a utilitzar-la. No ha de contenir parts críptiques o que intimidin, ja que dissuadiran l'usuari d'utilitzar-la, tot i que el contingut o les funcionalitats siguin molt interessants. Ara bé, el mateix autor considera que no hi ha acord a l'hora de definir la interfície ideal. Alguns usuaris valoren més la facilitat d'ús que el control de l'usuari (ambdós conceptes són manejats constantment en l'estudi) i, en funció d'aquesta valoració, es podrien proposar models d'interfície diferents.

Es conclou, però, que hi ha alguns aspectes que, en termes generals, van ser molt valorats per l'alumnat que va participar en l'estudi, com ara els següents: la possibilitat de fitar les cerques a determinats camps, l'existència d'exemples que serveixin de guia en la cerca, l'existència de diversos formularis (cerca senzilla, avançada i experta), la possibilitat de consultar l'historial de cerques i d'editar i revisar les estratègies, la utilització de llenguatges controlats —encara que no sempre es comprenen—, la presència d'enllaços en els resultats de cerca que duguin a informacions més concretes, l'existència d'explicacions per pantalla, l'ordenació de resultats mitjançant un índex contextualitzat (KWIC) o utilitzant criteris de rellevància.

Si es considera que l'anàlisi de Xie (2003) procedeix d'un estudi empíric en el qual cada estudiant disposa d'un ordinador, fa cerques, valora i, sobretot, té l'oportunitat d'esbrinar què és cada element que li demanen que valori, els resultats obtinguts no poden ser totalment equiparables als d'aquesta enquesta, però sí que és interessant comparar-los.

En la taula 2, hi ha els elements assenyalats com a indispensables per la majoria de les persones enquestades de cada categoria. Si es tenen en compte quins resulten indispensables per als tres grups, s'obté la relació següent: identificació de les institucions productores, cobertura documental i temàtica, freqüència d'actualització de continguts i visualització immediata dels resultats. A més, almenys dos dels grups inclouen en aquest llistat la inclusió de la data d'inici de les referències, la possibilitat de limitar la cerca per camps i la presència d'icones i de menús amb textos clars i explicatius.

Aquests dos últims elements coincideixen amb dos dels aspectes identificats en l'estudi de Xie (2003) com a millor valorats. A més, si es considera que l'alumnat de Xie era usuari no habitual de bases de dades, però utilitzava sovint eines de recerca d'Internet i que, per tant, s'assembla a les persones enquestades incloses en la tercera columna, s'observa que la utilització de línies explicatives durant el procés de cerca resulta especialment important en tots dos estudis.

En aquest treball, s'ha considerat oportú proposar els elements que podrien formar un model d'interfície vàlid per a un usuari genèric (amb coneixements mitjans), a partir de les experiències i dels criteris d'estudis anteriors, així com de la ponderació que s'ha fet d'aquests elements. Aquesta ponderació podria considerar-se subjectiva; no obstant això, s'ha tingut en compte l'experiència dels autors en la recuperació d'informació amb alumnat poc experimentat en la cerca d'informació i amb usuaris de diferents tipus de centres de documentació. Es considera que, en aquest cas, l'empirisme permet fer valoracions més reals que el simple estudi d'indicadors o elements que, teòricament, poden resultar interessants per a l'usuari. Malgrat tot, la proposta desenvolupada inicialment pels autors (vegeu l'apartat 4) ha estat matisada i corregida per les opinions dels usuaris enquestats en aquest estudi (vegeu l'apartat 5).

Tot i les orientacions que s'han plantejat en aquest treball, cada productor ha d'adequar-se a les necessitats específiques dels seus usuaris. Per això, s'ha de mantenir un contacte directe amb l'usuari, possibilitant-li l'enviament de suggeriments, propostes de millora, queixes, etc. La comunicació constant entre tot dos farà possible redissenyar els diferents formularis i adaptar-los a les necessitats de les persones que, finalment, consulten la base de dades.

En definitiva, quan els productors o els distribuïdors de bases de dades documentals s'enfronten al disseny d'una interfície de consulta, han de respondre a exigències de qualitat diferents. En primer lloc, cal aportar informacions rellevants per a una recuperació eficaç, per establir el contacte amb l'usuari o per treure un millor profit del servei ofert. En aquest article, s'assenyalen nombrosos elements que poden servir de guia. No obstant això, la inclusió d'aquests elements en el disseny d'una interfície web no ha de provocar que les pàgines principals de navegació siguin recarregades i dissuasives.

Per garantir la usabilitat és necessari ponderar, establir quins elements són prioritaris i han de figurar en les pàgines d'entrada o de cerca simple, i quins elements es poden considerar menys prioritaris i han de quedar ben allotjats en les pàgines secundàries (pàgines de descripció, d'ajuda, de cerca avançada, etc.). Per a aquesta ponderació, aquest article ha proposat i provat una metodologia basada en l'enquesta a diferents tipus d'usuaris, de manera que en la valoració dels resultats es tinguin en compte diferents necessitats sense afavorir uns col·lectius sobre uns altres. Aquest plantejament metodològic pot ser aplicat i adaptat a les característiques particulars de qualsevol base de dades documental en el desenvolupament, l'avaluació o el redisseny de la seva interfície de consulta.

Agraïments

Els autors volen expressar el seu agraïment a totes les persones del CINDOC, de la Unidad de Coordinación de Bibliotecas del CSIC, de l'Instituto de Ciencias de la Construcción Eduardo Torroja i de la Facultad de Comunicación de la Universidad de Navarra, que van col·laborar en aquest estudi mitjançant la compleció de l'enquesta que ha servit de base per a l'obtenció d'algunes conclusions.

Bibliografia

Abadal, Ernest (2002). “Elementos para la evaluación de interfaces de consulta de bases de datos web”. El profesional de la información, vol. 11, nº 5 (2002), p. 349–360.

Anagnostelis, Betsy; Cooke, Alison (1997). “Evaluation criteria for different versions of the same database: a comparison of Medline services”. En: Online Information 97: the 21st International Online Information Meeting, London, 9-11 December 1997. <http://biome.ac.uk/sage/iolim97.html>. [Consulta: 27/05/04].

Basch, Reva (ed.) (1990). “Measuring the quality of the data: report on the Fourth Annual SCOUG Retreat”. Database searcher, vol. 6, no. 8 (1990), p. 18–23.

Codina, Lluís. “Evaluación, descripción y representación de documentos digitales” En: Rovira, Cristòfol; Codina, Lluís (dir.) (2003). Documentación digital. Barcelona: Sección Científica de Ciencias de la Documentación, Departamento de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra. <http://www.documentaciondigital.org>. [Consulta: 30/03/04].

Corella, Arantxa (2004). “La CNMV da dos meses a las empresas para adaptar las webs al buen gobierno”. Cinco días, 30 de marzo de 2004. <http://www.cincodias.com/articulo.html?d_date=20040330&xref=20040330cdscdiemp_2&type=Tes&anchor=cdsemp>. [Consulta: 31/03/04].

Harry, Verónica; Oppenheimer, Charles (1993). “Evaluations of electronic databases”. Online & CDROM review, vol. 17, no. 4, p. 211–222.

Harry, Verónica; Oppenheimer, Charles (1993). “Evaluations of electronic databases”. Online & CDROM review, vol. 17, no. 6, p. 339–351.

Hassan, Yusef; Martín Fernández, Francisco J.; Iazza, Ghzala (2004). “Diseño web centrado en el usuario: usabilidad y arquitectura de la información”. Hipertext.net, nº 2. <http://www.hipertext.net/web/pag206.htm>. [Consulta: 27/05/04].

IFLA (2003). Guidelines for online public access catalogue (OPAC) displays. <http://www.ifla.org/VII/s13/guide/opacguide03.htm>. [Consulta: 25/03/04].

Instone, Keith (1997). “Site usability heuristics for the web”. Webreview. <http://www.webreview.com/1997/10_10/strategists/10_10_97_2.shtml>. [Consulta: 30/03/04].

Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico. <http://www.setsi.mcyt.es/legisla/internet/ley34_02/sumario.htm>. [Consulta: 25/03/04].

Marcos Mora, Mª Carmen. “Algunos principios básicos del diseño de interfaces de usuario”. En: Rovira, Cristòfol; Codina, Lluís (dir.) (2003). Documentación digital. Barcelona: Sección Científica de Ciencias de la Documentación, Departamento de Ciencias Políticas y Sociales, Universidad Pompeu Fabra. <http://www.documentaciondigital.org>. [Consulta: 30/03/04].

Marcos, Mª Carmen (2004). “El acceso por materias en los catálogos en línea: análisis comparativo de interfaces”. Revista española de documentación científica, vol. 27, nº 1, p. 45–72.

Nielsen, Jacob (2000). Usabilidad: diseño de sitios web. Madrid: Pearson Educación.

Park, S. (2000). “Usability, user preferences, effectiveness, and user behaviors when searching individual and integrated full-text databases: implications for digital libraries”. Journal of the American Society for Information Science, vol. 51, no. 5, p. 456–468.

Piternick, Anne B. (1989). “Functions and capabilities of online searching systems: a checklist”. Online review, vol. 13, no. 6, p. 457–476.

Rodríguez Bravo, Blanca; Alvite Díez, Mª Luisa (2004). “Propuesta metodológica de evaluación de interfaces de OPACs. INNOPAC versus UNICORN”. Revista española de documentación científica, vol. 27, nº 1, p. 30–44.

Rodríguez Yunta, Luis (1998). “Evaluación e indicadores de calidad en bases de datos”. Revista española de documentación científica, vol. 21, nº 1, p. 9–23.

Salvador Oliván, José A.; Angós Ullate, José María; Fernández Ruiz, María J. (1999). “Evaluación de la base de datos ERIC en diferentes medios: online y web”. En: La representación y la organización del conocimiento en sus distintas perspectivas: su influencia en la recuperación de información. IV Congreso ISKO-España. Granada: [s.n.], p. 387–393.

Shneiderman, Ben. (1998). Designing the user interface: strategies for effective human–computer interaction. Reading, MA: Addison-Wesley.

Xie, H. (2003). “Supporting ease-of-use and user control: desired features and structure of web-based online IR systems”. Information processing & management, vol. 39, no. 6, p. 899-922.

Data de recepció: 18/09/04. Data d'acceptació: 15/10/04.

Annex. Enquesta sobre bases de dades bibliogràfiques

Tipus d'usuari

En relació amb les bases de dades documentals o bibliogràfiques, com us considereu?

__ Professional de biblioteconomia o documentació.
__ Usuari ocasional de bases de dades bibliogràfiques.
__ Usuari habitual de bases de dades bibliogràfiques.
__ No sóc usuari de bases de dades bibliogràfiques, però sí de cercadors i altres bases de dades.

Valoració d'elements d'informació sobre la base de dades

Com valoreu la inclusió de les informacions següents en una base de dades web? Marqueu amb una X la valoració que més coincideixi amb la vostra opinió.

Elements sobre els quals una base de dades ha de donar informació en les seves pàgines web	Necessari, imprescindible	Molt recomanable	Convenient però no important	Ignoro què es vol dir amb això
Identificació de les institucions que produeixen o distribueixen la base de dades
Correu electrònic o bústia de suggeriments
Dades de contacte: persona i càrrec
Dades de contacte: telèfon
Informació sobre el públic al qual es dirigeix la base de dades
Nombre total de registres de la base de dades
Tipus de fonts o documents que recull la base de dades
Matèries que cobreix la base de dades
Data d'inici de les referències
Freqüència d'actualització dels continguts de la base de dades
Explicació sobre els camps presents en cada registre: resum, matèries, classificació
Percentatge de registres amb accés al text complet
Explicació dels criteris de selecció de fonts i documents nous
Indicació d'aspectes tècnics: necessitat de programes específics, versió del navegador i resolució de pantalla per a la qual està optimitzada la visualització web, etc.
Icones i menús amb textos clars i explicatius
Advertiments sobre les limitacions d'accés, com ara nombre d'usuaris simultanis, nombre de consultes, data de caducitat de l'accés, costos, etc.
Enllaços a altres recursos relacionats: bases de dades complementàries, petició de documents, etc.
Possibilitat de poder demanar el document (pagant per rebre una fotocòpia o una versió digitalitzada)
Si escau, indiqueu altres elements

Com valoreu la possibilitat de disposar de les funcions següents a l'hora d'utilitzar una base de dades bibliogràfica? Marqueu amb una X la valoració que coincideixi més amb la vostra opinió.

Funcions de cerca que el web d'una base de dades pot incloure	Necessari, imprescindible	Molt recomanable	Convenientperò no important	Ignoro què es vol dir amb això
Possibilitat de recuperar o revisar l'estratègia de cerca utilitzada
Explicació sobre com i en quins camps es fa la cerca per defecte
Possibilitat de limitar la cerca a un camp
Visualització dels resultats amb els termes de cerca ressaltats
Informació sobre com usar els operadors booleans (“i”, “o”, “no”, o bé “and”, “or”, “not”)
Informació sobre el signe de truncament (permet cercar els derivats d'una paraula)
Informació sobre com cercar per frase exacta
Informació sobre els caràcters o els signes que no poden utilitzar-se en una cerca: paraules buides, signes diacrítics, accents, etc.
Enllaç en els resultats per tornar a executar una nova cerca
Opció de cerca per sinònims
Indicació sobre la classificació o el sistema de matèries utilitzat (tesaurus)
Visualització immediata del resultat, almenys d'una llista de títols
Registres complets amb informació rica en detalls i resum del contingut
Possibilitat de seleccionar un criteri d'ordenació dels registres en la sortida
Possibilitat de seleccionar registres per imprimir, enregistrar o enviar per correu electrònic
Possibilitat de limitar o augmentar el nombre de resultats de la cerca visualitzats en cada pantalla
Si escau, indiqueu altres elements

Valoració de les ajudes per utilitzar la base de dades

Com valoreu la inclusió de les ajudes següents? Marqueu amb una X la valoració que més coincideixi amb la vostra opinió.

Ajudes que el web d'una base de dades pot incloure	Necessari, imprescindible	Molt recomanable	Convenient però no important	Ignoro què es vol dir amb això
Missatges d'ajuda en context, referits al que es veu a cada moment en pantalla
Línies explicatives breus en el formulari sobre què fer o com executar la cerca
Exemples en les línies explicatives
Missatges d'ajuda que acompanyen els resultats
Pàgines completes d'ajuda o manuals sobre l'ús de la base de dades, amb exemples
Si escau, indiqueu altres elements

Aquesta enquesta serà utilitzada en un treball sobre usabilitat. Gràcies per la vostra col·laboració.

---

Notes

¹ Recursos electrònics: a la recerca d'un diàleg constructiu. Barcelona: Swets Information Services, 2004. Informe.

² Elea Giménez Toledo; Adelaida Román Román. “Productores de información interesantes para las empresas. Resultados de una encuesta sobre consumo de información a empresas de la Comunidad de Madrid”. Revista española de documentación científica, vol. 27, nº 1 (2004), p. 84-85.

³ “Usability: The capability of the software product to be understood, learned, used and attractive to the user, when used under specified conditions”