Resum [Resumen] [Abstract]
El moviment d'accés obert en la producció científica ha experimentat els últims anys un avenç significatiu, malgrat que encara sigui una qüestió emergent en el nostre país. Un exemple en són les 21 institucions espanyoles que han signat la Declaració de Berlín, setze de les quals són universitats. Quant a la presència o el registre en directoris internacionals, actualment les xifres al Registry of Open Access Repositories (ROAR) i al Directory of Open Access Repositories (OpenDOAR) són respectivament 32 i 23; no obstant això, hi ha dipòsits de creació recent o en fase de proves que no s'hi tenen en compte. Aquesta diferència quantitativa es deu als criteris d'inclusió i també a certs errors detectats en el directori ROAR. Cronològicament, el primer que es va crear va ser Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), l'any 2001; tanmateix, la majoria van començar a emergir cap a l'any 2005. D'acord amb les dades d'aquests directoris, el programari més utilitzat és el DSpace i l'EPrints. La diversitat en tipus de continguts és una característica comuna als dipòsits espanyols, i els documents més abundants són tesis, tesines i treballs presentats a congressos, seguits d'articles en revistes. El creixement dels dipòsits segons el temps s'ajusta a tres models, en uns més que en d'altres: el creixement en forma lineal, escalonada i de plat. El primer respon, com el nom indica, a un creixement lineal constant en el temps, cosa que es veu clarament en el cas del dipòsit TDX o del Treballs Acadèmics de la UPC. Els altres dos models corresponen al dipòsit per "càrregues" de mida diferent i en períodes de temps diferents. Segons com siguin aquests salts, la forma serà escalonada (càrregues més freqüents), com en el cas del RACO o dels E-Prints Complutense, o en forma de plat quan la separació en el temps és més gran, com en el Repositorio de la Universidad Carlos III o en el RECERCAT.
1 Introducció
Abans de tractar pròpiament les qüestions relacionades amb l'existència i el desenvolupament de dipòsits institucionals a Espanya, es podrien fer alguns aclariments pel que fa al significat de dipòsit institucional. Aquests aclariments ens serviran per entendre per què en uns casos s'anomena dipòsit si ens referim a portals temàtics o a agregadors, o dipòsit secundari (creat a partir de la recollida d'informació de dipòsits determinats), que pot allotjar tan sols metadades o bé els fitxers dels objectes digitals corresponents. D'acord amb la definició de Clifford Lynch (2003), un dipòsit institucional, quant al cas universitari, és un conjunt de serveis oferts a la comunitat científica per a la gestió i la disseminació digitals dels materials generats per la seva comunitat, cosa que significa un compromís de la institució, no només a facilitar-ne l'allotjament, sinó també a garantir-ne la preservació, l'accés i la distribució. Stevan Harnad, reconegut per la defensa fèrria de l'autoarxivament de la producció científica en dipòsits institucionals o temàtics, és més pragmàtic i opina que el dipòsit institucional és el lloc natural en què s'ha d'allotjar la producció científica de cada comunitat, de manera que se'n maximitzi l'ús i l'impacte (comunicació personal). També proposa que els documents dipositats serveixin per avaluar-ne els creadors (RAE, equivalent a l'avaluació de la productivitat científica per sexennis a Espanya). D'altra banda, Peter Suber, també conegut per la defensa del moviment d'accés obert, qualifica el dipòsit institucional com un "organisme vivent" del qual cal tenir cura i sentir-se orgullós: "It's a living organism of institutional activity, inseparable from the day-to-day research practices of the institution… Administrators should cultivate it with care and point to it with pride" (Suber, 2007). És a dir, cal mantenir-lo i preservar-lo, fer que creixi i que la qualitat dels serveis que presta sigui òptima perquè els actors implicats n'estiguin satisfets. Això, òbviament, ha d'anar acompanyat d'una política clara de la institució amb relació a l'autoarxivament dels materials i a una explicació de quins són els avantatges i els beneficis que aporta el fet que el dipòsit realment sigui la imatge d'aquesta institució. D'altra banda, si el dipòsit dels objectes digitals generats pels membres d'una institució fos eficaç, amb un sol clic seríem capaços de descobrir quina ha estat aquesta producció i d'accedir-hi. Si sintetitzem aquestes tres opinions podríem dir que una institució, a través del seu dipòsit, es converteix en un proveïdor de continguts (proveïdor de dades) que comunica els resultats dels seus treballs, la seva difusió i l'accés als documents que allotja, cosa que genera més impacte i visibilitat, en permet l'ús compartit i la reutilització, i en garanteix la preservació. A tall de resum, en la taula 1 s'esmenten algunes de les característiques d'un dipòsit institucional i les seves implicacions.
Dipòsit institucional Implicacions Plataforma amb una tecnologia adaptada a les necessitats de la institució (programari, metadades, formats, mètodes de preservació) Allotja
Difon
Fa accessibles els recursos digitalsAllotjament de la producció científica i l'activitat acadèmica d'una institució Visibilitat
Imatge de la producció científica d'una institucióPolítiques del dipòsit Compromís dels gestors i dels autors d'arribar a la societat en general. Poden generar nous serveis derivats dels continguts (índexs repometrics, overlay journals, recuperació selectiva, alertes, etc.) Permet la reutilització de dades per a investigacions posteriors Nous valors: incentius per als autors, mesures d'impacte, reconeixement que en fa la institució, ús en l'avaluació (curricular) de la producció científica Pot ser una marca d'identitat i de qualitat de la mateixa institució Taula 1. Algunes de les característiques d'un dipòsit institucional i les seves implicacions
Els dipòsits poden incloure tot tipus de materials sempre que sigui possible expressar-los de manera digital, des de fitxers textuals a audiovisuals, òbviament si la tecnologia ho permet. El dipòsit de materials comporta generalment una revisió o verificació de les metadades, però no una certificació, entesa des del punt de vista de la qualitat dels continguts. Per exemple, en el cas d'un article de revista, el procés de certificació correspondria a l'avaluació d'experts (peer review). Insistim en aquesta qüestió per evitar la confusió amb l'ús del terme publicar quan algú es refereix a un objecte digital inclòs en un dipòsit. Es pot usar publicar en el sentit d'"exposar públicament", però no en el sentit de "procés de creació, certificació i comunicació". El fet d'incloure aquests objectes no en garanteix la qualitat; a més, hi ha textos, com ara els materials docents, les conferències d'especialistes convidats, els informes, etc., que no se sotmeten a aquests mecanismes d'avaluació i, per tant, és l'usuari o el lector qui n'ha de jutjar la qualitat. Aquesta qualitat de vegades s'ha de mesurar segons l'ús que es fa dels objectes (accessos, baixades, citacions, etc.). En relació amb aquesta qüestió, hi ha opinions que fan pensar que els creadors autoarxiven els materials que consideren de més qualitat i oculten els mediocres (seria un biaix a l'autoarxivament).
Després d'aquestes observacions, esperem haver dilucidat alguns dubtes o, per contra, haver-los suscitat. En qualsevol cas, es tracta de qüestions rellevants per entendre el tractament posterior i per reconèixer i identificar els dipòsits institucionals a Espanya, als quals afegirem el qualificatiu d'interoperables si segueixen un protocol afí, en aquest cas, el protocol OAI-PMH1 de recollida de metadades, el més estès entre els creadors de dipòsits. Si a més de contenir les metadades allotgen els fitxers digitals i d'accés obert, els afegirem el qualificatiu d'accés obert.
L'objectiu d'aquest treball és identificar els dipòsits que hi ha a Espanya, analitzar-ne els continguts i el creixement i identificar-ne la presència en directoris especialitzats.
2 Dipòsits institucionals a Espanya
És difícil configurar el mapa de dipòsits institucionals a Espanya, perquè el desenvolupament està en una etapa emergent i les dades varien en períodes de temps curts, com es dedueix de les xifres dels dos últims anys. Aquest creixement respon al fet que, a Espanya, el moviment d'accés obert s'ha expandit en favor de l'accés obert en la producció científica, cosa que es tradueix en projectes no solament relacionats amb la creació de proveïdors de dades, sinó també amb proveïdors de serveis sobre dipòsits. Pel que fa a les dades, el maig de 2006 (Melero, 2006) hi havia registrats en el ROAR2 (Registry of Open Access Repositories) tretze dipòsits, i cinc en l'OpenDOAR3 (Directory of Open Access Repositories); un any després, les xifres eren de 27 i dotze en els directoris esmentats, respectivament, i ja n'hi havia alguns més en fase de desenvolupament que encara no s'havien registrat (Melero, 2007). Les diferències en nombre de dipòsits entre el ROAR i l'OpenDOAR es deuen als criteris d'inclusió d'aquests directoris. En el ROAR, malgrat que el nom indica "registre de dipòsits", s'hi inclouen altres proveïdors de dades que segueixen el protocol OAI-PMH, com ara algunes revistes d'accés obert, l'arquitectura de fitxers de les quals també respon a aquest protocol. Tot i que són directoris fiables, a més d'aquesta observació també hi ha alguns errors en el còmput, tal com es detalla més endavant ateses les dades extretes corresponents al febrer de 2008. Per tant, a l'hora d'oferir dades, cal verificar a quins arxius pertanyen aquestes xifres per evitar arrossegar errors, com es dedueix de l'anàlisi feta durant la redacció d'aquest article. La informació extreta d'aquests dos directoris s'ha contrastat amb el cens que figura en el web Busca repositorios,4 mantingut i elaborat per aquesta autora, els criteris d'inclusió del qual són dipòsits d'accés obert d'institucions de caràcter acadèmic d'investigació o culturals. Quantitativament, el contingut s'ha comparat amb el dipòsit espanyol de recursos digitals OAI, el RECOLECTA5 i també, per consulta directa, amb els portals respectius.
2.1 Dipòsits en xifres
2.1.1 Comparació qualitativa entre directoris
En la taula 2, s'esmenten els dipòsits que s'obtenen de la consulta en el ROAR i en l'OpenDOAR feta mitjançant el camp "País" corresponent a Espanya; en la tercera columna es recullen els del cens Busca repositorios. Segons aquestes dades, les xifres se situen en 32, 23 i 32 dipòsits respectivament. Per esbrinar les causes de la variació en les xifres, cal analitzar les dades detalladament, cas per cas. En la taula s'han marcat amb colors diferents els dipòsits que es recullen paral·lelament en més de dos directoris.
Taula 2. Llista de dipòsits segons els directoris ROAR, OpenDOAR i Busca repositorios (els colors assenyalen les coincidències)
La interpretació de la taula pot ser una mica àrdua però intentaré simplificar-la en els punts següents:
- En el cas del ROAR, la primera observació que cal assenyalar és l'existència de dues entrades duplicades (el dipòsit de la Universidad de Alcalá i el portal Temaria), a més n'hi ha una, la UPCommons, que no respon a un dipòsit sinó que és el nom genèric del portal d'enllaç als diversos dipòsits digitals de la UPC. Per tant, la xifra ja no seria de 32 sinó de 29, dels quals tres són revistes digitals: Intangible Capital, Tiempos Modernos i Statistics and Operations Research Transactions (SORT). SciELO Spain més aviat seria un portal temàtic de revistes biomèdiques que allotja fitxers de revistes "cedides" generalment després que les editorials n'hagin fet un embargament. Temaria és un portal que aglutina revistes d'accés obert de l'àrea de documentació i biblioteconomia. Tecnociencia: e-Revistas és el portal que va precedir el portal e-Revistas CINDOC, que podem dir que és a punt de desaparèixer. Per tant, almenys en el cas espanyol caldria prendre "amb reserva" les dades ofertes per aquest directori, o almenys interpretar-ne el significat perquè no creïn errors. REDINED és una base de dades de material educatiu amb enllaços als textos quan estan disponibles. El dipòsit que esmenta corresponent a l'Instituto de Empresa Working Papers en realitat correspon a Document_ie, que és la base de dades de documents de treball, notes i projectes relacionats amb l'Instituto de Empresa Business School, en què només es proporcionen les metadades i els fitxers corresponents s'han de sol·licitar confidencialment.
- En la columna dedicada a l'OpenDOAR, cal destacar la inclusió de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes que, si bé és cert que allotja continguts d'accés lliure i, en alguns casos, de domini públic, l'estructura respon més al seu nom, al de biblioteca, perquè s'ha creat amb aquesta finalitat i amb els serveis propis d'atenció a l'usuari. Hi ha dos casos més, l'Invenia i l'Instituto de Empresa Working Papers, coincidents amb el ROAR. En el primer, els continguts són difícils de localitzar perquè l'enllaç que es proporciona és a les pàgines d'inici dels portals de les empreses gestores; el segon cas ja s'ha vist en el punt anterior. Si comparem només en nombre els dipòsits coincidents entre el ROAR i l'OpenDOAR, tenim vint dipòsits en comú.
- Òbviament ara tan sols queda comparar les dades amb la llista de Busca repositorios. Si observem de nou la taula, hi ha divuit i vint coincidències, respectivament, entre les dues fonts anteriors. Hi ha nou dipòsits que no estan registrats però que funcionen (marcats en gris), quatre són universitaris i la resta estan vinculats a institucions academicoculturals. En aquest cas, la divergència entre xifres respon, d'una banda, als criteris d'inclusió i, de l'altra, a les omissions esmentades.
- Aquesta observació es refereix als noms dels dipòsits, un aspecte que s'hauria de tenir en compte de la mateixa manera que la qüestió tan debatuda de la normalització de noms en el cas dels autors. Si prenem com a referència la columna de Busca repositorios, acarada per l'autora durant l'elaboració d'aquest article, s'observa que, si bé els enllaços als dipòsits coincideixen, no passa el mateix en el cas de la denominació. Hi ha casos diferents: de vegades el nom defineix però no anomena, com ara Repositorio de la UNED (l'OpenDOAR), que hauria de dir e-spacio UNED; altres vegades es dóna l'acrònim sense subtítol, per exemple Dadun en lloc de Dadun. Depósito Académico Digital de la Universidad de Navarra, i d'altres, es produeix un canvi de nom i no s'actualitza, com ara el cas del dipòsit de revistes digitals de la UPC, que figura com a Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)- DSpace. Revistes i Congressos Universitat Politècnica de Catalunya i que actualment rep el nom de Revistes i Congressos. I així més exemples que deixo per a una anàlisi posterior dels lectors.
- Finalment, cal fer referència als dipòsits que figuren a Busca repositorios i no es recullen en els dos directoris de referència. No s'inclouen en els dos primers per diversos motius, com ara el fet que són de creació recent, en el cas de les tesis de la Universidad de Burgos, o en el RIA, pels criteris d'inclusió o bé perquè els creadors simplement no han transmès la informació a aquests mitjans. Després d'aquests comentaris es pot comprovar la importància no sols de registrar un dipòsit en directoris especialitzats, sinó també de comprovar que efectivament les dades de referència que ofereixen són correctes i estan actualitzades.
2.1.2 Comparació quantitativa entre directoris
Quant al contingut dels dipòsits institucionals (taula 3), també hi ha una variabilitat segons la font, i a més no es disposa de tots els dipòsits en les quatre fonts consultades, en aquest cas els directoris ROAR, OpenDOAR, el dipòsit espanyol RECOLECTA i els llocs web de cadascun, sempre que hagi estat possible recuperar-los (no en tots s'especifica).
Taula 3. Nombre de registres dels objectes digitals allotjats en els dipòsits institucionals espanyols d'acord amb les dades dels directoris ROAR i OpenDOAR,
el dipòsit RECOLECTA i amb les obtingudes de la consulta a través de les seves pàgines web
En els dipòsits de creació més recent és on s'observen més diferències, com ara en el Digital CSIC o en els de la Universitat de Girona o la Universidad Carlos III. Hi ha també un cas particular: el dipòsit de tesis TDX, en què de vegades es recullen les dades i en d'altres s'ofereixen xifres que no corresponen a la realitat; sembla que és un problema de configuració en l'exposició de les metadades que s'ha de solucionar. Una altra causa de la discrepància de valors podria ser el moment o la periodicitat amb què els proveïdors de serveis corresponents fan la recollida de dades. No obstant això, la posició relativa dels dipòsits pel que fa a la mida es manté. Perquè s'entenguin millor aquestes observacions, s'han representat els valors de la taula en forma de gràfic de barres (figura 1) dels dipòsits de què almenys es disposava de dos valors per comparar-los. De les quatre fonts consultades, el RECOLECTA és la que més s'aproxima a les dades reals (figura 2).
Figura 1. Comparació del nombre de registres per dipòsit segons el ROAR, l'OpenDOAR, el RECOLECTA
i les seves pàgines web d'acord amb les dades i la nomenclatura de la taula 3
Figura 2. Comparació del nombre de registres de dipòsits institucionals espanyols
segons dades del RECOLECTA
Tractaré a part el cas del DIALNET perquè és un projecte molt rellevant i perquè, a més, de vegades pot semblar confús si es miren les xifres i se sap que en les bases es troben dipositats centenars de milers de documents (4.842 revistes, 1.579.523 documents). El DIALNET és un projecte de la biblioteca de la Universidad de la Rioja que va néixer com una hemeroteca virtual el 2001, encara que en les bases s'hi han anat incorporant, fins avui, diversos tipus de recursos documentals (articles, tesis, llibres, pre-prints, ressenyes). A més d'aquest servei, que podria considerar-se com a dipòsit o agregador, ja que es nodreix de diverses fonts i allotja també les seves, es va crear posteriorment el dipòsit de tesis DIALNET. Per alguna causa, possiblement de configuració dels sistemes en els directoris consultats, de vegades n'apareix només un, o quan apareixen els dos, no s'ofereixen les dades de l'altre. Al marge d'aquesta qüestió, completament aliena al mateix DIALNET, no s'ha d'oblidar el gran servei que ha prestat aquesta iniciativa a favor de l'accés obert a la producció científica de l'àrea hispanoamericana.
2.1.3. Patrons de creixement dels dipòsits
L'èxit d'un dipòsit institucional, quant al nombre d'objectes digitals que conté, podria mesurar-se per la proporció entre el nombre d'objectes dipositats i el d'objectes generats pels membres d'aquesta comunitat, almenys a partir del moment de la creació. En termes generals, encara estem lluny que l'autoarxivament o arxivament delegat (a través de tercers) d'aquesta documentació sigui proper al 100 %, encara que hi hagi exemples, com ara el de la Universidad de Minho, les dades del qual són del 92 % (Ferreira et al., 2008). Tanmateix, aquest percentatge també pot ser alt quan l'arxivament el fan màquines o persones mitjançant abocaments automàtics periòdics, cosa que implica una participació baixa del mateix autor (Carr; Brody, 2007). Dit d'una altra manera, no és el mateix dipositar mil registres en deu dies a una velocitat de cent registres per dia que fer-ho en deu mesos (aproximadament tres per dia); això últim significaria un autoarxivament més o menys constant i regular, cosa que podria traduir-se en més participació dels autors i, per tant, en més grau de compliment i d'acceptació de la idea de l'accés obert. Així, no només és important la quantitat del material dipositat, sinó també la manera com es diposita; en aquest sentit s'han analitzat les corbes de creixement (segons dades del ROAR) que es mostren en l'annex 2.
Si se n'observen les formes, podem trobar tres pautes, més o menys definides en uns més que en d'altres: el creixement en forma lineal, escalonada i de plat. El primer respon, com el nom indica, a un creixement lineal constant en el temps; això es veu clarament en el cas del dipòsit TDX o del Treballs Acadèmics UPC. Els altres dos models corresponen al dipòsit per "càrregues" de mida diferent i a períodes de temps diferents. Segons com siguin aquests salts, la forma serà escalonada (càrregues més freqüents), com en el cas del RACO o de l'E-Prints Complutense, o de plat, quan la separació en el temps és més gran, com en el dipòsit de la Universidad Carlos III o en el RECERCAT. Aquest comportament s'ha observat també en altres dipòsits en entorns completament diferents, com ara la Cornell University dels Estats Units (Davis; Connolly, 2007).
2.1.4 Comparació amb l'entorn internacional
El creixement del nombre de dipòsits d'accés obert a Espanya segueix una pauta similar al creixement d'aquests dipòsits en l'àmbit internacional. Si prenem les fonts anteriors com a referència, en les figures 3 i 4 es pot observar que el creixement és exponencial en paral·lel amb el creixement a la resta del món i que el nombre de registres dels dipòsits també segueix una corba paral·lela al creixement de dipòsits digitals.
Figura 3. Creixement dels dipòsits espanyols amb relació als de la resta del món
(font: OpenDOAR)
Figura 4. Creixement dels dipòsits espanyols en nombre de registres i dipòsits amb relació a la resta del món
(font: OpenDOAR)
Pel que fa a la posició relativa en nombre de dipòsits i registres, Espanya es troba en el catorzè lloc en relació amb el paisatge internacional (figura 5).
Figura 5. Comparació entre el nombre de registres i de dipòsits que hi ha a Espanya i els d'altres països.
Fonts: ROAR i OpenDOAR (dades recollides el maig de 2007)
Quant al tipus de documents allotjats i al programari usat per al desenvolupament, cal dir que són afins amb la mitjana de dipòsits de la resta de països; és a dir, en el cas de tipus de documents, els més dipositats són les tesis i els treballs de final de carrera (figura 6) i les dues plataformes més usades són el DSpace i l'EPrints (figura 7).
Figura 6. Comparació entre els tipus de documents allotjats en els dipòsits espanyols i els de la resta del món
(font: OpenDOAR)
Figura 7. Comparació entre el programari utilitzat en la creació de dipòsits a Espanya i els de la resta del món
(font: OpenDOAR)
Pel que fa a participació en projectes o fòrums internacionals en què es destaqui la presència espanyola tant en difusió com en desenvolupament de dipòsits, cada vegada és més gran, si bé aquesta realitat contrasta amb les dades obtingudes d'un estudi dut a terme el 2007 en el projecte europeu DRIVER I6 per analitzar la situació dels dipòsits a Europa, la seva tipologia, les polítiques i l'accés als seus documents. L'estudi es va basar en una enquesta adreçada a països europeus, els dipòsits dels quals majoritàriament estaven inclosos en l'OpenDOAR; aleshores en el cas d'Espanya, hi havia registrats dotze dipòsits. Sols es va obtenir resposta de tres. No obstant això, la situació actual tendeix a establir més relacions i col·laboracions dins i fora del nostre país. Aquestes relacions s'han propiciat, per exemple, a través de les trobades organitzades pel grup OS-Repositorios,7 dutes a terme el 2006 a Saragossa8 i el 2007 a Gijón,9 juntament amb la difusió i la discussió d'aquestes qüestions a través de llistes i blogs, com ara l'OS-Repositorios, el blog Open access de Madri+d10 o el del grup d'usuaris del DSpace, GUDE.11
2.2 Proveïdors de serveis sobre dipòsits institucionals i proveïdors de dades OAI-PMH
El fet que el moviment d'accés obert, en general, hagi cobrat més força a Espanya durant els últims tres anys, ha provocat que durant aquest període s'hagin creat la major part de dipòsits espanyols, però també s'han desenvolupat serveis al seu entorn, com ara el ROAI del Ministerio de Cultura,12 o el portal de la Comunidad de Madrid i el Consorcio Madroño, l'e-ciencia,13 d'accés obert a la producció científica de les universitats d'aquest consorci i del CSIC. Aquest portal, a més, ofereix ajuda sobre assumptes relacionats amb els drets d'autor per als autors i a les biblioteques i treballa amb els dipòsits participants en l'adaptació per complir les recomanacions DRIVER. Fa poc s'ha posat en marxa el portal nacional, ja esmentat, d'accés obert a la investigació, el RECOLECTA, un projecte elaborat per REBIUN a instàncies del Ministerio de Educación y Ciencia. El portal recull no només metadades de dipòsits institucionals sinó també de proveïdors de dades que segueixen el protocol OAI-PMH. En aquest portal també s'hi ha integrat la interfície traduïda al castellà del SHERPA/ROMEO per consultar les polítiques dels drets d'autor de les revistes i la relació amb l'autoarxivament.
3 Consideracions finals
El compromís pel que fa de l'accés obert de la producció científica a Espanya és cada vegada més gran tant pel nombre de projectes i iniciatives com pel fet que la qüestió de l'accés obert apareix en molts programes d'esdeveniments científics. Una variable relacionada directament amb l'impuls del codi obert és l'evolució del nombre d'institucions signants de la Declaració de Berlín,14 que el març de 2006 eren cinc i el març de 2007 passaven a ser 21, si bé és cert que aquest augment va ser progressiu entre aquests dotze mesos (taula 4), amb un màxim en el nombre d'adhesions per mes cap a meitat de l'any 2006.
Institució Data de la signatura de la Declaració de Berlín Gobierno Autónomo de Canarias 22 d'octubre de 2003 Universitat Jaume I 10 d'octubre de 2005 Spanish Research Council (CSIC) 26 de gener 2006 Universidad da Coruña 26 de gener 2006 Universitat de Lleida 10 de febrer de 2006 Universitat de Vic 8 de març de 2006 CIEMAT 9 de març de 2006 Secretaria de Univ. e Inv. GC 8 de març de 2006 Biblioteca de Catalunya 19 d'abril de 2006 Universitat Oberta de Catalunya 2 de juny de 2006 Universidad de Alcalá de Henares 12 de juny de 2006 Universidad Autónoma de Madrid 12 de juny de 2006 Universidad Carlos III de Madrid 12 de juny de 2006 Universidad Complutense de Madrid 12 de juny de 2006 Universidad Politécnica de Madrid 12 de juny de 2006 Universidad Rey Juan Carlos 12 de juny de 2006 UNED 12 de juny de 2006 Universitat Pompeu Fabra 12 de juliol de 2006 Universidad de Alicante 9 de novembre de 2006 Universitat Politècnica de Catalunya 23 de gener de 2007 Societat Catalana de Física 6 de març de 2007 Taula 4. Institucions espanyoles que han signat la Declaració de Berlín des que es va fer pública l'octubre de 2003
(total de signants fins al març de 2008: 248)
Tanmateix, encara queda camí per recórrer en relació amb les polítiques i la difusió del significat de l'accés obert i la repercussió que pot tenir en la societat en general. Encara estem lluny que els nostres dipòsits, tal com passa en altres països, responguin a la imatge de la producció academicocientífica d'una institució, perquè el grau d'autoarxivament encara és baix. El percentatge d'autoarxivament en dipòsits institucionals és baix quan no és un requisit, i no sol superar el 15 %; malgrat això, quan ho és, l'autoarxivament és més efectiu (Pinfield, 2005). L'actitud dels autors i la comprensió del significat d'accés obert en faciliten la participació, però hi ha moltes reticències i factors que cal tenir en compte: la por del plagi, la ignorància de com funciona un dipòsit o la manca de fiabilitat, entre d'altres. Una manera d'atreure aquesta col·laboració és oferir serveis afegits vinculats al dipòsit. Aquests serveis fan més "seductor" (Melero, 2007) el dipòsit dels treballs, tal com han demostrat iniciatives com el Cream of science15 o Promise of science,16 del programa holandès DARE,17 per promoure-hi la participació d'investigadors consolidats i de joves investigadors, respectivament. També hi ha mesures com les de la Universidad de Minho (Ferreira et al., 2008) per fer de l'autoarxivament una activitat habitual del professorat, entre les quals s'inclou des de la promoció del significat de l'accés obert en l'àmbit nacional, el desenvolupament de valors afegits (les estadístiques, els índexs de citacions, etc.) sobre el dipòsit, fins a un petit incentiu econòmic per als departaments.
Les biblioteques són, en molts casos, les promotores, creadores i gestores dels dipòsits; tanmateix, el seu treball pot quedar frustrat si no hi ha la participació dels autors i de les autoritats que han de dictar les polítiques d'accés a la documentació que allotgen els seus dipòsits digitals. El fet de crear un ambient en favor de l'accés obert (Turtle; Courtois, 2007; Melero, 2007) i utilitzar les seves eines pot ser rellevant per al canvi d'actitud dels investigadors (en aquest sentit, és interessant el web Create change).18
Els consorcis de biblioteques també tenen un paper important tant en el desenvolupament com en la difusió. En el cas espanyol, ja hem vist que de manera cooperativa el Consorcio Madroño de les universitats de la comunitat de Madrid ha treballat en el desenvolupament de serveis, mentre que el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC),19 fins ara s'ha decantat per la creació de dipòsits cooperatius (el TDX, el RECERCAT, el RACO i la Memòria Digital de Catalunya). Aquest tipus de projectes permeten d'unir recursos tant econòmics com de gestió i aprofitar el capital intel·lectual de diversos grups de treball.
4 Bibliografia
Carr, L.; Brody, T. (2007). "Size isn't everything: sustainable repositories as evidenced by sustainable deposit profiles". D-lib magazine (July/August). <http://www.dlib.org/dlib/july07/carr/07carr.html>. [Consulta: 15/02/2008].
Lynch, C. A. (2003). Institutional repositories: essential infrastructure for scholarship in the digital age. <http://www.arl.org/newsltr/226/ir.html>. [Consulta: 15/02/2008].
Davis, P. M; Connolly, M. J. L. (2007). "Institutional repositories: evaluating the reasons for non-use of Cornell University's installation of DSpace". D-lib magazine (March/April), vol. 13. <http://www.arl.org/newsltr/226/ir.html>. [Consulta: 15/02/2008].
Ferreira, M.; Rodrigues, E.; Baptista, A. A.; Saraiva, R. (2008). "Carrots and sticks: some ideas on how to create a successful institutional repository". D-lib magazine (January/February). <http://www.dlib.org/dlib/january08/ferreira/01ferreira.html>. [Consulta: 15/02/2008].
Melero, R. (2007). "Políticas sobre el libre acceso a la producción científica y la respuesta de los autores". En: IV Congreso de Comunicación Social de la Ciencia. Madrid <http://eprints.rclis.org/archive/00011484/>. [Consulta: 15/02/2008].
Melero, R. (2006). "Open access environment in Spain: how the “Movement” has evolved and current emerging initiatives". En: Workshop Open Access and Information Management. Oslo, 10 May 2006. <http://eprints.rclis.org/archive/00006668/>. [Consulta: 15/02/2008].
Pinfield, S. (2005). "A mandate to self archive? The role of open access institutional repositories". Serials, vol. 18, no. 1, p. 30-34. <http://eprints.nottingham.ac.uk/152/1/mandate_to_archive.pdf>. [Consulta: 15/02/2008].
Suber, P. (2007). Open access overview. Focusing on open access to peer-reviewed research articles and their preprints. <http://www.earlham.edu/~peters/fos/overview.htm>. [Consulta: 09/04/2008].
Turtle, E. C.; Courtois, M. P. (2007). "Scholarly communication: science librarians as advocates for change". Issues in science and technology librarianship, no. 5. <http://www.istl.org/07-summer/article2.html>. [Consulta: 15/02/2008].
Annex 1
Adreces dels proveïdors de dades segons les fonts consultades (el ROAR, l'OpenDOAR i el Busca repositorios):
ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues. <http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html>.
Archivo Digital UPM. <http://oa.upm.es/>.
Arxiu Gràfic de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. <http://bibliotecnica.upc.es/arxiugraficETSAB>.
avalia-t. <http://www.sergas.es/MostrarContidos_N2_T01.aspx?IdPaxina=60540>.
Biblioteca Virtual de Prensa Histórica. <http://prensahistorica.mcu.es/prensahistorica/es/consulta/busqueda.cmd>.
Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. <http://www.cervantesvirtual.com>.
BURJC-Digital Universidad Rey Juan Carlos. <http://eciencia.urjc.es/dspace>.
Dadun. Depósito Académico Digital de la Universidad de Navarra. <http://dspace.unav.es>.
Dialnet tesis. <http://dialnet.unirioja.es/servlet/portadatesis>.
DIALNET. <http://dialnet.unirioja.es>.
Digital.CSIC. <http://digital.csic.es>.
Dipòsit Digital de Documents de la UAB. <http://ddd.uab.es>.
Dipòsit Digital de la UB. <http://diposit.ub.edu/dspace>.
DSpace Universitat de Girona. <http://diobma.udg.edu:8080/dspace/index.jsp>.
E-Archivo. Repositorio Institucional de la Universidad Carlos III. <http://e-archivo.uc3m.es:8080/dspace>.
eBuah - Biblioteca Digital de la Universidad de Alcalá. <http://dspace.uah.es/dspace>.
E-Prints Complutense. <http://www.ucm.es/eprints>.
E-prints UPC. <https://upcommons.upc.edu/e-prints>.
e-spacio UNED.<http://e-spacio.uned.es/fez/index.php>.
Instituto de Empresa Working Papers. <http://www.ie.edu/eng/claustro/claustro_working_papers.asp>.
Intangible Capital. <http://www.intangiblecapital.org/index.php/ic>.
Invenia Repository for Technological Innovation. <http://www.invenia.es>.
RACO. Revistes Catalanes amb Accés Obert. <http://www.raco.cat>.
RECERCAT. Dipòsit de la Recerca de Catalunya. <http://www.recercat.net>.
REDINED. <http://www.redined.mec.es>.
Revistes i Congressos UPC. <https://upcommons.upc.edu/revistes>.
RIA. Repositorio Insitucional de Asturias.
RUA. Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante. <http://www.ua.es/rua>.
SciELO - Spain. <http://wwwscielo.isciii.es>.
Statistics and Operations Research Transactions - SORT. <http://www.idescat.net/sort>.
Tecnociencia: E-revistas. <http://www.tecnociencia.es/e-revistas>.
Temaria: revistas digitales de biblioteconomía y documentación. <http://www.temaria.net>.
Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). <http://www.tesisenxarxa.net>.
Tiempos Modernos: Revista Electrónica de Historia Moderna. <http://www.tiemposmodernos.org>.
Treballs Acadèmics UPC. <https://upcommons.upc.edu/pfc>.
UDCDspace.Universidade da Coruña. <http://dspace.udc.es>.
Annex 2
Data de recepció: 6/3/2008. Data d'acceptació: 11/4/2008.
Notes
1 OAI-PMH. The Open Archives Initiative Protocol for Metadata Harvesting. <http://www.openarchives.org/OAI/openarchivesprotocol.html>. [Consulta: 11/04/2008].
2 ROAR. Registry of Open Access Repositories. <http://roar.eprints.org>. [Consulta: 11/04/2008].
3 OpenDOAR. Directory of Open Access Repositories. <http://www.opendoar.org>. [Consulta: 11/04/2008].
4 Busca repositorios. <http://www.iata.csic.es/~bibrem/OPEN_ACCESS/Google_search-repositorios.html>. [Consulta: 11/04/2008].
5 RECOLECTA. Recolector de ciencia abierta. <http://www.recolecta.net/buscador>. [Consulta: 11/04/2008].
6 Inventory study into the present type and level of OAI compliant digital repository activities in the EU. <http://www.driver-support.eu/documents/DRIVER%20Inventory%20study%202007.pdf>. [Consulta: 11/04/2008].
7 OS-REPOSITORIOS: working group for OA repositories implementation. <http://www.rediris.es/list/info/os-repositorios.es.html>. [Consulta: 11/04/2008].
8 Repositorios institucionales: una vía hacia el acceso, la visibilidad y la preservación de la producción científica (2006). <http://redsicura.iata.csic.es/xarxa/ocs/index.php?cf=>. [Consulta: 11/04/2008].
9 La ecología de los repositorios institucionales: interacción entre sociedad, producción científica y acceso a la información (2007). <http://redsicura.iata.csic.es/xarxa/ocs/program.php?cf=6>. [Consulta: 11/04/2008].
10 Open Access Madri+d. <http://weblogs.madrimasd.org/openaccess>. [Consulta: 11/04/2008].
11 GUDE. DSpace users in Spain. <http://www.rediris.es/list/info/gude.es.html>. [Consulta: 11/04/2008].
12 Directorio y recolector de recursos digitales. <http://roai.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd>. [Consulta: 11/04/2008].
13 e-ciencia. Buscador de archivos abiertos. <http://www.madrimasd.org/informacionidi/e-ciencia/default.asp>. [Consulta: 11/04/2008].
14 Berlin declaration on open access to knowledge in the sciences and humanities. <http://oa.mpg.de/openaccess-berlin/signatories.html>. Versió catalana: <http://bid.ub.edu/15vela.htm>. [Consulta: 11/04/2008].
15 Cream of science. <http://www.creamofscience.org>. [Consulta: 11/04/2008].
16 Promise of science. <http://www.darenet.nl/en/page/page.view/promise.page>. [Consulta: 11/04/2008].
17 DAREnet. <http://www.darenet.nl/en/page/language.view/dare.start>. [Consulta: 11/04/2008].
18 Create change. <http://www.createchange.org>. [Consulta: 11/04/2008].
19 Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). <http://www.cbuc.cat>. [Consulta: 11/04/2008].
