[Versió castellana]

José Luis Herrera Morillas

Professor titular d'universitat
Universidad de Extremadura
Departamento de Información y Comunicación

jlhermor@unex.es

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectius. Analitzar els elements i recursos al servei de la promoció de les col·leccions de llibres antics de les biblioteques espanyoles, a través de l'estudi dels seus llocs web.

Metodologia. Estudi previ de l'estat de la qüestió i localització dels llocs web utilitzant diferents directoris de biblioteques. Selecció dels recursos tenint en compte dos aspectes: recursos clàssics de comunicació audiovisual i recursos característics del web social.

Resultats. 53 biblioteques disposen d'algun tipus de recurs, que identifiquem i descrivim. Dels recursos audiovisuals, els més difosos són les exposicions virtuals (16 biblioteques), les imatges fotogràfiques (9 biblioteques) i els vídeos (7 biblioteques). Dels recursos propis del web social, destaquen la sindicació de continguts (24 biblioteques), les xarxes socials (14 biblioteques) i els blogs (9 biblioteques).

1 Introducció

La promoció de les col·leccions de fons antics, tradicionalment, s'ha centrat en l'esforç per donar a conèixer unes obres l'accés a les quals ha estat restringit per fer prevaler els aspectes de conservació sobre els d'ús i difusió. En aquest context, la promoció s'ha dut a terme, principalment, a través de les exposicions bibliogràfiques presencials, bé de caràcter monogràfic o bé de caràcter compartit amb altres objectes patrimonials (Rosales i Villén, 2000; Quílez, 2004; Reyes, 2003). A més de les exposicions, la promoció s'ha completat amb altres actuacions, com ara l'elaboració i la publicació de catàlegs, la reproducció de documents, les consultes a sala i les visites guiades (Martínez, Parra i Pereira, 2008; Marsá, 1999).

Amb el temps i la irrupció de les noves tecnologies s'arriba a una etapa nova que representarà un punt i a part, ja que resoldrà la disjuntiva entre la conservació i l'ús a l'hora d'abordar l'accés a les col·leccions: l'ús i la difusió es poden fer sense posar en perill la integritat de les obres, gràcies a les còpies elaborades amb procediments tan efectius com ara la digitalització. Des que aquesta s'imposa hi ha hagut una aposta clara per la difusió digital del patrimoni com una dimensió nova de la política cultural en el context de la societat de la informació, amb el convenciment que la difusió de les obres i els documents digitalitzats per mitjà de les xarxes constitueix un mitjà d'accés formidable a la cultura i al saber, encara que no hagi de reemplaçar totalment l'ús de les obres originals, sinó que estigui concebut per promoure'l.¹

En aquest context irrompen les exposicions virtuals com a nova forma de promoció (Schaer, 1997; Vela, 2001; Carrera, 2003; Herrera, 2002a i 2002b) que pretén una comunicació més extensa per mitjà de les xarxes, i alhora prepara i incentiva la visita a les exposicions presencials.

Les característiques peculiars dels llibres antics, d'una banda, suports conservadors i transmissors de la informació i, de l'altra, peces patrimonials —moltes vegades veritables obres d'art— , fan que a l'hora de la promoció es puguin diferenciar dos àmbits: a) les activitats per atraure o consolidar el públic, que n'és o en pot ser usuari, amb la intenció que conegui millor els fons; b) les activitats per arribar al públic que els desconeix o en té un coneixement molt llunyà, amb el propòsit d'apropar-lo al coneixement del llibre i de la cultura escrita.

En el primer àmbit, els fins són molt semblants als de la promoció dels fons de qualsevol biblioteca, que independentment de la seva titularitat, grandària o tipus són organitzacions formades per equips, persones i clients que "requieren un proceso de gestión empresarial" (Cuadrado, 2009). Dins aquest procés se situa la necessitat de la promoció i del màrqueting. Però, a més, i pel fet que les col·leccions de fons antics estan molt disperses i tradicionalment custodiades i guardades amb molta cura, es fa més necessària una política de promoció eficaç.

En el segon àmbit, els objectius estan lligats als del màrqueting cultural que es proposa "maximizar y analizar cuáles son los medios y el tratamiento de los contenidos más pertinentes en la promoción, información y comunicación para todos los públicos potenciales" (Monistrol, 2009), en el nostre cas, d'una col·lecció de llibres antics. I per a això "no hay que adaptar el producto al consumidor sino que debemos hacer comprensible y atractivo el producto cultural".²

Tant en un àmbit com en l'altre les estratègies actuals s'han de dissenyar per utilitzar com a canal el lloc web de la biblioteca i els seus desenvolupaments tecnològics, que han estat condicionats per les necessitats dels usuaris. En l'actualitat, no n'hi ha prou a mostrar les col·leccions i els serveis, el web, en el sentit més ampli, s'hauria d'utilitzar per promocionar els serveis de la biblioteca (González, 2009).

Els primers recursos per a aquest tipus de promoció al web s'han basat en l'ús dels mitjans audiovisuals: sobretot imatges i vídeos, pel fet que aquests materials capten i atreuen millor l'atenció del públic. Però ara és necessari el "feedback continuo de los usuarios" (González, 2009). D'aquesta manera, s'entén que els nous corrents en el màrqueting web "van estrechamente unidas a los designios de la Web social, el you y la red de las personas y las cosas" (San Millán, Blanco i del Arco, 2008). Així, "las nuevas tecnologías y la web social han venido para darle otra dimensión a las actividades de marketing en línea de las bibliotecas" (González, 2009).

Sobre el web social o web 2.0 s'ha escrit força i, també, sobre la seva aplicació a les biblioteques. En un primer moment, les publicacions s'han centrat a definir aquest fenomen nou, les seves característiques, eines i implicacions; és el cas de Miller (2005) que anima les biblioteques i organitzacions relacionades que s'incorporin de manera activa a aquesta tendència nova, o el de Maness (2006) que delimita els quatre pilars conceptuals de la biblioteca 2.0: la participació dels usuaris, l'experiència multimèdia, la importància de la participació social i la incorporació innovadora de la comunitat (altres treballs que aborden aquesta qüestió: Abram, 2005; Casey, 2006; Stephens i Collins, 2007; Holmberg et al., 2008; Coombs, 2007; Xu et al., 2009). També s'explica la metodologia per al seu desenvolupament i aplicació: Habic (2006) proposa un marc metodològic per emprar els instruments del web 2.0 a biblioteques acadèmiques (a més, hi ha els treballs de Casey i Savastinuk, 2006, 2007; Chad i Miller, 2005; Crawford 2006).

El web 2.0 abraça una àmplia gamma d'aplicacions i eines, des dels blogs fins a les xarxes socials o als wikis. No obstant això, la majoria de les biblioteques n'han implementat només algunes. Diversos estudis han tractat de l'ocupació de les eines en general del web 2.0 (Clyde, 2004; Draper i Turnage, 2008; Nguyen, 2008; Xu, 2007). Destaquem el treball de Harinarayana i Vasantha (2010), que exploren les característiques del web 2.0 en els llocs web de les 100 primeres biblioteques universitàries del món: només 57 utilitzen algun recurs 2.0 i destaca per la seva implantació la sindicació de continguts (RSS), seguida dels blogs. Aquests resultats són semblants als de l'estudi per a les biblioteques acadèmiques del Regne Unit de Yong-Mi Kim i Abbas (2010). Altres treballs s'han centrat en una aplicació concreta, per exemple, Boeninger (2006) i Fichter (2006) han estudiat els wikis; Çelikbas (2004) o Harinarayana et al. (2007), l'ús de la tecnologia RSS; Abram (2006) i Jowitt (2007), l'ús de podcast, i Barsky i Purdon (2006), les xarxes socials.

Per veure com s'està implantant aquesta tendència 2.0 i conèixer les característiques que defineixen actualment la promoció en línia de biblioteques amb fons antic, i davant la manca de treballs de conjunt sobre aquesta qüestió — dels quals no tenim constància—, hem començat per visitar una selecció de vint-i-sis llocs web de biblioteques destacades de diferents països amb col·leccions de fons antic.³ Els recursos més estesos al servei de la promoció són els següents (taula 1):

• Exposicions virtuals (vint biblioteques): destaquen per la quantitat i varietat d'exposicions biblioteques com ara la University of Glasgow Special Collections o la Bibliothèque Nationale de France. També incloem en aquesta modalitat les seccions d'algunes biblioteques que encara que no fan servir la paraula exposició, la seva finalitat és molt semblant. És el cas de la Bibliothèque Mazarine, que sota l'epígraf "Trésors" presenta un recorregut per una selecció extensa dels seus fons, o la British Library, que en la secció "Highlights tour" fa un passeig per una selecció d'obres destacades.


• Xarxes socials (divuit biblioteques): les més esteses són Facebook i Twitter. Les icones d'accés solen aparèixer en un lloc destacat de la pàgina inicial (per exemple, les Duke University Libraries), de vegades sota algun titular com ara "Connecta amb nosaltres".


• Blogs (tretze biblioteques): criden l'atenció les biblioteques que presenten més d'un blog, com ara la Bibliothèque Nationale de France o la Beinecke Rare Book and Manuscript Library (Yale University), que en l'apartat "Blogs & Podcasts" presenta els seus vuit blogs.


• Compartir fitxers multimèdia (vuit biblioteques): s'utilitzen plataformes com ara YouTube per a vídeos, i es disposa de vegades d'un canal propi (British Library); Flickr per a galeries d'imatges, normalment de reproduccions de llibres antics (University of Glasgow Special Collections), o iTunes per a altres fitxers (Beinecke Rare Book and Manuscript Library de la Yale University).


• Sindicació de continguts (RSS) (vuit biblioteques): aquesta eina se sol presentar com una icona destacada al costat de les de les xarxes socials.


• Botiga en línia (quatre biblioteques): per comprar productes variats (records i articles de promoció de la biblioteca), com ara la Shop the Library de la Library of Congress.


• Vídeos (tres biblioteques): sobre les col·leccions o les instal·lacions, la Morgan Library & Museum, en l'apartat "Collection", inclou una secció multimèdia en què es poden visualitzar tretze vídeos d'aquestes característiques.


• Visites virtuals (dues biblioteques): per endinsar-se i desplaçar-se de la manera més "real" possible per la institució i els seus fons; la Bibliothèque Mazarine, dins l'apartat "Historique", inclou una visita virtual per l'edifici.


• Recursos interactius (tres biblioteques): com ara la secció "Sacred contexts" de la British Library, amb vídeos, podcasts i altres recursos per facilitar la promoció i la consulta de les obres de contingut religiós incloses a la galeria en línia.


• Finalment, esmentem altres recursos que, encara que són poc nombrosos, ens semblen interessants.


• Les galeries personalitzades: la British Library disposa d'un espai en què els usuaris poden compartir galeries personals fetes a partir dels fons de la biblioteca.


• Les guies il·lustrades: el Department of Special Collections de les Washington University Libraries permet descarregar la Subject guide.


• L'espai "myLOC" de la Library of Congress, dissenyat davant l'àmplia informació i el gran nombre d'apartats del lloc web de la biblioteca per presentar, de manera d'alternativa, un lloc més personalitzat, una alternativa diferent de facilitar el coneixement i la visita de la biblioteca de manera virtual.


• La sala d'exposicions de la New York Public Library, un espai multimèdia original.

Biblioteques	Xarxes socials	Blogs	Compartir arxius multimèdia	RSS	Botiga	Vídeos	Visites virtuals	Exposicions virtuals	Recursos interactius / altres recursos
Col·leccions de biblioteques universitàries
Bancroft Library, University of California, Berkeley	X							X
Beinecke Rare Book and Manuscript Library. Yale University	X	X	X	X				X
Bodleian Library. University of Oxford	X	X			X			X
Cornell University Library. Rare & manuscript collections	X							X
Duke University Libraries. Rare Book, Manuscript, and Special Collections Library	X		X	X				X
Ohio State University Libraries. Rare Books and Manuscripts	X	X		X
Rare Books and Special Collections. Northern Illinois University	X	X						X
University British Columbia Library. Rare Books and Special Collections		X		X				X
University of Glasgow. Special Collections			X					X
Washington University Libraries. Department of Special Collections	X	X	X					X	— Guia il·lustrada
Col·leccions de biblioteques nacionals
British Library	X	X	X		X			X	— Galeries personals — Recursos interactius
Library of Congress	X	X	X	X	X	X		X	— Guia il·lustrada — myLOC
Bayerische Staatsbibliothek	X								— Second Life
Nazionale Centrale di Roma								X
Nacional de la República Argentina	X
Österreichische Nationalbibliothek									— Plànols interactius
Nationale de France	X	X	X	X			X	X
Koninklijke Bibliotheek	X			X				X
Nacional de Portugal	X
Col·leccions de biblioteques públiques
Bibliothèque Municipale de Lyon								X
New York Public Library	X	X	X	X		X		X
Col·leccions d'altres biblioteques
José María Lafragua (Mèxic)								X
Bibliothèque Mazarina		X					X	X
Morgan Library & Museum	X	X			X	X		X	— Còpies interactives — Documents sonors
Bibliothèque Sainte-Geneviève	X							X
Wellcome Library		X

Taula 1. Recursos de promoció en llocs web de biblioteques estrangeres amb col·leccions de llibres antics

Un cop fet aquest recorregut, concretem el nostre treball en l'anàlisi dels llocs web de les biblioteques espanyoles amb col·leccions de llibres antics des del punt de vista de la promoció que fan per mitjà dels recursos tradicionals de comunicació audiovisual i dels del web social, utilitzats per donar a conèixer i atreure l'ús d'aquestes col·leccions: "el marketing es comunicación y la biblioteca promociona y comunica a través de los canales que a lo largo de la historia ha tenido a su alcance" (González, 2009).

En la recerca i selecció de les col·leccions de llibres antics hem pretès que hi hagi una representació dels diferents tipus de biblioteques que les alberguen i no només de les grans biblioteques especialitzades en fons antics.

2 Metodologia

Les fonts utilitzades com a instruments de localització dels llocs web són les següents:

Per a les col·leccions de biblioteques universitàries:

• Biblioteques universitàries i de recerca espanyoles (CSIC) <http://www.csic.es/cbic/otroscat/webuni.html>
• Llista alfabètica d'universitats per comunitats (Universitat d'Alacant) <http://www.ua.es/es/internet/listado.htm>
• Enllaços a universitats espanyoles (Ministerio de Ciencia e Innovación) <http://www.micinn.es/univ/jsp/plantilla.jsp?id=5000&area=ccuniv>

Per a les biblioteques relacionades amb institucions de l'Església catòlica i dels ordes religiosos:

• Directori de l'Asociación de Bibliotecarios de la Iglesia en España (ABIE) <http://www.abie.es/directorio/Diocesana.html>

Per a les col·leccions de les biblioteques nacionals, autonòmiques i especialitzades:

• Directori de biblioteques espanyoles, del Ministerio de Cultura <http://directoriobibliotecas.mcu.es/portada.html>

Per a les biblioteques públiques:

• Xarxa de llocs web de les biblioteques públiques <http://www.bibliotecaspublicas.es/index.jsp>

Per a les col·leccions digitals:

• Directori i recol·lector de recursos digitals Hispana, del Ministerio de Cultura <http://roai.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion>

Posteriorment, hem consultat cada lloc web fixant-nos en els recursos al servei de la promoció que són del nostre interès, els quals classifiquem en dos grups:⁴

a) Recursos audiovisuals (vídeos, imatges, àudios, visites o exposicions virtuals).
b) Recursos del web social. Per a aquest grup partim de dues classificacions recents:

Classificació de Gómez i Merlo (2010)	Classificació de Vállez i Marcos (2009)
— Blogs — Microblogs — Wikis — Xarxes socials — Fitxers multimèdia compartits — Preferits socials — Pàgines d'inici	— OPAC 2.0 — Xarxes socials — Blogs — Wikis — RSS — Marcadors socials

Hem emprat aquestes classificacions perquè són classificacions per a biblioteques i pertanyen a dos estudis recents. La classificació de Gómez i Merlo la utilitzen en un treball dedicat a recollir experiències de tot tipus de biblioteques que estan utilitzant serveis 2.0 com a part de la quotidianitat bibliotecària. En la seva classificació parteixen de la conditio sine qua non segons la qual el web social és només web participatiu. Entre els serveis 2.0 que estableixen destaquen, com a més significatius, els blogs, que permeten comentaris i publicació compartida; la sindicació de continguts, que possibilita la redifusió de recursos publicats, o les plataformes per compartir fitxers, en les quals es poden aportar documents de qualsevol tipus.

Vállez i Marcos en la seva classificació presenten el web 2.0 i les tecnologies que utilitza, i citen els serveis que han tingut més èxit entre els usuaris de les biblioteques. Per als autors, la implementació d'eines i de serveis del web 2.0 en una biblioteca ha de comportar un estudi i una planificació, ja que no totes les eines serveixen per a totes les unitats d'informació ni per a qualsevol tipus d'usuari. En la seva llista inclouen els recursos amb més possibilitats d'integració a les biblioteques.

3 Resultats

El nombre de biblioteques localitzades amb recursos de promoció, distribuïdes per tipus de biblioteques, és el següent:

• Biblioteques universitàries: 11 biblioteques.
• Biblioteques nacionals i autonòmiques: 6 biblioteques.
• Biblioteques públiques: 4 biblioteques.
• Biblioteques d'institucions de l'Església catòlica i d'ordes religiosos: 6 biblioteques.
• Altres tipus de biblioteques: 26 biblioteques.

Les dades globals de recursos localitzats són aquests:

Recursos audiovisuals	Nre. de biblioteques	Recursos del web social	Nre. de biblioteques
— Vídeos — Imatges — Visites virtuals — Exposicions virtuals	7 9 5 16	— Xarxes socials — Blogs — Fitxers multimèdia compartits — Sindicació de continguts (RSS) — Marcadors socials — Altres: perfil (2 b.), fòrums (2 b.)	14 9 6 24 2
— Altres: postals, jocs, llibres interactius, llibres per llegir al web (2 b.), Bíblia per a dispositius mòbils, plànols de sales interactius (2 b.)

3.1 Recursos audiovisuals

L'ús de recursos audiovisuals en el lloc web d'una biblioteca és una eina que reforça i complementa la informació que es pretén transmetre. Les possibilitats tècniques actuals permeten incorporar aquests recursos sense dificultar la càrrega de les pàgines web i aporten "mucho valor al mensaje que se pretende trasladar a los receptores" (Castillo i Jiménez, 2010).

3.1.1 Vídeos

Un dels recursos audiovisuals de més eficàcia per a la promoció d'una organització són els vídeos. Dins l'àrea de la comunicació audiovisual, el millor exponent és l'anomenat vídeo institucional. Projecta una visió general de la identitat corporativa que es basa en dades i activitats. És una difusió d'imatge i una mostra de la gestió (Cebrián, 1990).

De vídeos al servei de la promoció —encara que, gairebé tots, més modestos del que s'entén per un vídeo institucional—, n'hem localitzat a set biblioteques (taula 2). Solen ser vídeos informatius sobre la biblioteca en general o sobre la col·lecció de fons antics. Un cas destacat i dels més complets és el de la Biblioteca de Catalunya: a la pàgina d'inici, en l'espai dedicat a "Destacats", hi ha l'enllaç "Vídeos BC" amb els audiovisuals sobre aquesta institució.

3.1.2 Imatges

Les imatges fotogràfiques, encara que són un recurs estàtic, resulten un suport visual eficaç. Serveixen de finestra que ens transporta visualment a la biblioteca física. Lògicament, les fotografies són un contingut habitual de qualsevol pàgina web. Per això, en aquest apartat recollim només les biblioteques que inclouen aquest recurs de manera destacada per promocionar-les. És el cas de nou biblioteques, que inclouen galeries d'imatges o recorreguts visuals per la biblioteca, per exemple (taula 2). Una d'aquests casos és la Biblioteca Pública de Lleida que, en l'apartat de l'índex general "Qui som", té disponible la secció "La Biblioteca en imatges", amb un reportatge ampli de l'edifici antic i de l'actual.

3.1.3 Visites virtuals

Aquest tipus de visites es dissenyen, generalment, mitjançant plànols i maquetes interactius que reprodueixen un model virtual de l'edifici i mostren una visió de conjunt que facilita el recorregut per conèixer els continguts d'una manera amigable i didàctica.

Cinc biblioteques disposen d'una visita virtual d'aquestes característiques (taula 2).

Un exemple significatiu és la Biblioteca Nacional de España (BNE): dins l'apartat dedicat al museu es pot fer una visita virtual. S'ha dissenyat mitjançant un plànol interactiu, que permet seleccionar cadascuna de les sales i visualitzar imatges i textos explicatius.

3.1.4 Exposicions virtuals

Entre les possibilitats que l'ús d'Internet permet al servei de la promoció i difusió dels fons de les biblioteques, s'han desenvolupat les exposicions virtuals. En l'actualitat, és molt freqüent que les biblioteques amb aquest tipus de fons incloguin en els llocs web un apartat dedicat a aquestes exposicions, en què es visualitzen les mostres actuals i que permet accedir a les que han tingut lloc amb anterioritat. En molts casos són la versió virtual d'una exposició presencial. Les biblioteques que inclouen en els webs aquest tipus de mostres són setze (taula 2).

La Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla de la Universidad Complutense o la Biblioteca de la Universidad de Navarra fan un ús freqüent d'aquest recurs. La primera presenta al web una secció d'exposicions en què es recullen la versió virtual de trenta-vuit mostres, des del 1999 fins a l'actualitat. En la segona, a través de l'apartat dedicat al fons antic, es pot accedir a les vint-i-tres exposicions virtuals que han tingut lloc fins ara.

3.1.5 Altres

A les biblioteques analitzades, també hem localitzat altres recursos diferents dels ja comentats que compleixen un fi semblant. Són els que presentem a continuació (taula 2):

• Postals: la Biblioteca Nacional de España en l'apartat "Servicios" ofereix les "Postales BNE": es pot enviar per correu electrònic una àmplia selecció de postals sobre tres temàtiques: estrenes, motius nadalencs i motius religiosos.


• Llibres interactius: la Biblioteca Nacional de España ha dissenyat un Quixot interactiu disponible a la secció dedicada a la "Colección Cervantes". S'ha partit de la digitalització dels exemplars que la Biblioteca conserva de la primera edició del Quixot i s'ha allotjat en un portal interactiu amb mapes, il·lustracions, gravats i altres continguts procedents de 43 edicions diferents del Quixot i de 21 obres més, totes conservades a la BNE. Es pot llegir el llibre i accedir als continguts multimèdia que faciliten la contextualització de l'obra.⁵


• Llibres per llegir al web: la Biblioteca de la Abadía de Santo Domingo de Silos, en l'apartat denominat "Digital", presenta cinc llibres per llegir o escoltar al web. La Biblioteca Virtual de Andalucía, en l'apartat "Raros en el escaparate", ofereix versions digitals interactives de llibres rars i curiosos del patrimoni bibliogràfic andalús.


• Bíblia per a dispositius mòbils: la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat facilita al seu web la descàrrega de la Bíblia de Montserrat en versió electrònica per a dispositius mòbils. S'hi accedeix a través de l'apartat "Notícies" de l'índex general.


• Joc: la Biblioteca Virtual de Andalucía ha dissenyat al seu web el joc "Descubre quién soy" en el qual, a partir d'un enunciat contingut en un punt de llibre, els usuaris han de revelar la identitat d'un escriptor o llibre andalús.


• Plànols de les sales: la Biblioteca Regional de Madrid dins l'índex general ha introduït l'apartat "Planos de las salas", en què se n'explica la situació i el contingut amb un disseny interactiu. La Biblioteca de Catalunya inclou en l'índex general del seu web l'apartat "Coneix la Biblioteca", que allotja la secció "Edifici i plànol", en què explica la situació i el contingut de cada sala, també de manera interactiva.

3.2 Recursos del web social

Les expressions web 2.0 i web social (o mitjans socials) s'utilitzen de manera indistinta, encara que hi ha autors que matisen les dues expressions, de manera que web 2.0 faria referència a les aplicacions actuals disponibles a Internet, mentre que l'expressió mitjans socials "se refiere más ampliamente a conceptos como el uso de estas aplicaciones y la formación de comunidades en línea" (Rogers, 2009, citat per González, 2009).

L'expressió biblioteca 2.0 és "la aplicación de las tecnologías y las actitudes de la web 2.0 a las colecciones, los servicios y productos bibliotecarios" i va ser introduïda per Michael Casey el setembre del 2005 (Ríos Castillo, 2009).⁶

Com expliquen Gómez i Merlo (2010), el més nou és que possibiliten que s'implementin dimensions noves per relacionar-se amb els usuaris i ajudar-los.

3.2.1 Xarxes socials

Les xarxes socials són una de les manifestacions més noves i difoses del món 2.0. Es caracteritzen per la interacció social entre individus, grups i institucions. Són sistemes oberts i en construcció permanent que "involucran a conjuntos que se identifican en las mismas necesidades y problemáticas y que se organizan para potenciar sus recursos" (Ríos, 2009).

Per això, no ens pot estranyar que les biblioteques estiguin incrementant la seva incorporació a aquestes xarxes per "estar donde los usuarios están, utilizar las mismas plataformas y canales de comunicación que ellos" (Margaix-Arnal, 2008).

De les biblioteques analitzades, catorze són presents en les xarxes socials (taula 2), i un bon model n'és la Biblioteca Nacional de España que, en l'apartat de l'índex general "Comunidad de la BNE", té l'enllaç "Biblioteca Nacional de España en Facebook". S'inicia el novembre de 2008. Té 90.982 admiradors. Inclou apartats diversos, com ara mur, informació, esdeveniments, fotos (sis àlbums), notes, fòrums (vuit temes) o enllaços.

De les catorze biblioteques, set utilitzen dues xarxes socials (sis les xarxes Facebook i Twitter, i una les xarxes Facebook i Tuenti). Les altres set utilitzen només una xarxa (sis la xarxa Facebook i una la xarxa Twitter).

3.2.2 Blogs

El blog s'ha constituït com una de les eines 2.0 més utilitzada fins ara per les biblioteques (González, 2007). El més característic són les anotacions individuals de periodicitat variable, ordenades generalment de manera cronològica inversa i de les quals es conserva un fitxer (Leiva, 2006).

Segons Andreu et al. (2007), l'actualització freqüent que permet aquesta eina es pot traduir en un increment de les visites al web de la biblioteca. Els usos més importants que se li poden donar els sintetitza el Bloc de Reserva de la Universitat de Barcelona <http://blocbibreserva.ub.edu>: "El Bloc de Reserva té la voluntat de convertir-se en un espai de comunicació i difusió del fons, les novetats, els recursos, els serveis i les activitats de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona així com de notícies sobre el món del llibre antic."

Després de les consultes fetes, constatem que nou biblioteques han elaborat un blog (taula 2). Un dels primers a editar-se va ser El Blog de la BNE⁷. Comença el 28 d'abril de 2008 i està actualitzat fins ara. Inclou articles signats i comentaris que es poden filtrar per vint categories. També destaca pels bons resultats assolits, en paraules dels seus promotors, el blog Folio complutense. Noticias de la Biblioteca Histórica de la UCM <http://www.ucm.es/BUCM/blogs/Foliocomplutense/1902.php>, iniciat l'octubre de 2009 i actualitzat fins ara. El formen dotze seccions temàtiques.

Hem constatat que hi ha biblioteques que tendeixen a disposar de més d'un blog; això sol ser propi de les biblioteques universitàries, per exemple, la Biblioteca de la Universidad de Sevilla té diferents blogs especialitzats.

En estudiar aquest tipus de recurs, es percep que els bibliotecaris han apostat clarament per aquesta eina, atès que els facilita la interacció entre la biblioteca i els usuaris, que poden connectar fàcilment amb el personal de la biblioteca i intervenir en els serveis i assumptes bibliotecaris. Amb la informació que s'hi aboca, els bibliotecaris poden conèixer amb més detall les opinions dels usuaris (González, 2009).

3.2.3 Fitxers multimèdia compartits

Els llocs per compartir fitxers permeten als usuaris que ho vulguin pujar continguts (àudio, vídeo, imatges, etc.) que passen a estar disponibles en accés lliure. Els llocs amb aquestes qualitats més difosos són: YouTube, SlideShare, Issuu, Vimeo o Flickr.

Per Gómez i Merlo (2010), les característiques principals d'aquestes eines són: a) incloure funcionalitats socials; b) inserir continguts d'altres pàgines web, i c) configurar els fitxers amb diferents nivells de privacitat i llicències d'ús.

Com a resultat de l'anàlisi efectuada localitzem sis biblioteques que utilitzen aquest tipus de recurs (taula 2). D'aquestes, una de les que els utilitza és la Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla que, per mitjà del canal a YouTube de la Biblioteca, "BiblioComplutense" <http://www.youtube.com/user/BiblioComplutense>, iniciat el 7 maig 2010, difon diversos vídeos de la col·lecció del fons antic.

3.2.4 Sindicació de continguts (RSS)

L'RSS (rich site summary o really simple syndication) té per finalitat la distribució massiva d'informació procedent de diferents llocs. Un arxiu RSS sol definir-se com una descripció estructurada d'un o de diversos llocs web. Per poder interpretar aquests arxius cal utilitzar programes agregadors. Es poden utilitzar diferents possibilitats per llegir-los, algunes incorporades en els navegadors, d'altres en línia i algunes que s'han d'instal·lar (Dobrecky, 2007).

Amb vista al públic en general, la utilitat de l'RSS rau a poder-se subscriure a molts continguts de pàgines web "sin la necesidad de visitar cada uno de los lugares que está interesado y chequear por actualizaciones" (Ríos, 2009).

En la nostra anàlisi hem detectat que vint-i-quatre biblioteques disposen d'aquest recurs (taula 2).

3.2.5 Marcadors socials

Són un tipus de recurs que possibilita afegir els marcadors que abans s'acostumaven a guardar en els navegadors. Permet emmagatzemar llocs web i compartir-los.

Dues biblioteques públiques, a Lleida i Tarragona, inclouen al web l'accés a Delicious i Menéame (taula 2).

3.2.6 Altres

En aquest apartat recollim recursos, que, encara que no formen part de les llistes que hem seguit per identificar els recursos del web social, comparteixen la característica de facilitar la interacció i la participació dels usuaris. Són aquests:

• Perfil: la Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla ofereix als usuaris la possibilitat que es registrin per mitjà de l'adreça electrònica, i així els apareixen opcions noves a la barra d'usuari. L'usuari pot: a) subscriure's a la consulta que estigui fent per rebre les novetats; b) guardar els registres que li semblin més interessants, o c) recomanar als seus amics per correu algun dels recursos que ja té guardats. La Biblioteca Memoria Digital Vasca inclou també el servei "Editar mi perfil".


• Fòrums: la Biblioteca Nacional de España en l'apartat de l'índex general "Comunidad de la BNE" presenta la secció "Foros". N'hi ha dos: El fondo antiguo en el siglo XXI, creat el 2009 per abordar els reptes del fons antic al segle actual. I El vertiginoso mundo de la digitalización iniciat també el 2009 per a temes relatius al món digital. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes té associat un fòrum als llibres digitalitzats que permet introduir comentaris i mantenir converses escrites sobre cada obra.

8

Biblioteques	Recursos del Web social						Recursos audiovisuals
	Xarxes	Blogs	Compartir arxius multimèdia	RSS	Marcadors socials	Altres	Vídeos	Imatges	Visites virtuals	Exposicions virtuals	Recursos interactius
Col·leccions de biblioteques universitàries
Barcelona	X	X								X
Cadis	X			X
Complutense	X	X	X	X		Perfil				X
Navarra	X	X	X	X						X
Oviedo				X				X
Pompeu Fabra							X
Santiago de Compostel·la	X
Sevilla	X	X	X	X						X
València									X	X
Valladolid		X
Saragossa	X	X		X						X
Col·leccions de biblioteques nacionals i autonòmiques
Castella-la Manxa							X	X	X	X
Catalunya							X				-- Plànols de les sales
Central de Cantabria	X	X	X
Nacional de España	X	X	X	X		Fòrum			X	X	- Postals - Quixot interactiu
Regional de Madrid											- Plànols de les sales
Valenciana										X
Col·leccions de biblioteques públiques
Pública del Estado en Ávila	X
Pública del Estado en Lleida	X				X			X
Pública del Estado en Mahón				X				X
Pública del Estado en Tarragona	X				X
Col·leccions de biblioteques de l'Església catòlica i d'ordes religiosos
Abadia de Montserrat										X	- Bíblia per al mòbil
Abadía de Sto. Domingo de Silos								X			- Llibres per llegir al Web
Diocesana de Córdoba	X
Real del Escorial								X
San Estanislao							X	X
Seminario "Divino Maestro" de Orense										X
Col·leccions d'altres biblioteques
Cánovas del Castillo				X
Centro de Estudios de Castilla-La Mancha										X
Digital de Castilla-La Mancha				X
Digital de la Comunidad de Madrid				X
Digital de la Real Academia de la Historia				X
Digital de la Región de Murcia				X
Diputación de Cáceres										X
Foral de Bizkaia									X
Histórica Ayuntamiento de Madrid										X
Galiciana. Digital de Galicia				X
Memoria Digital Vasca						Perfil
Museu Castell de Peralada								X	X
Museo Nacional del Prado							X
Real Academia Medicina							X
Real Observatorio de la Armada										X
Saavedra Fajardo				X
Valenciana Digital				X
Virtual de Andalucía				X						X	- Joc - "Raros en el escaparate"
Virtual de la Diputación de Zaragoza				X
Virtual de la Real Academia Farmacia				X
Virtual de La Rioja				X
Virtual del Patrimonio Bibliográfico				X
Virtual del Principado de Asturias				X
Virtual Lastanosa								X
Virtual Miguel de Cervantes	X	X	X	X		Fòrum	X
Virtual Sierra Pambley				X

Taula 2. Recursos de promoció en els llocs web de les col·leccions espanyoles de llibres antics

4 Conclusions

La valoració general dels resultats ens porta a establir les característiques i tendències següents:

• La quantitat i varietat de biblioteques espanyoles que conserven fons antics i que disposen de llocs web és destacada (291 biblioteques), dada que reflecteix la dispersió d'aquestes col·leccions fruit de l'esdevenir històric i de la riquesa del nostre patrimoni bibliogràfic, que cal continuar difonent.


• El percentatge de biblioteques analitzades amb algun tipus de recursos de promoció definits és reduït: un 18,21 % (53 de 291 biblioteques), mentre que el 81,79 % (238 de 291 biblioteques) segueixen un model de web en què no són presents aquests recursos.


• La proporció en l'ús dels recursos és molt diferent: 33 biblioteques (de les 53 analitzades) només tenen 1 recurs i 20 biblioteques en tenen 2 o més. Destaquen amb 4 recursos o més la Biblioteca Nacional de España (9 recursos), la Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla (6 recursos), la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives (6 recursos), la Biblioteca de la Universidad de Navarra (5 recursos), la Biblioteca de la Universidad de Sevilla (5 recursos) i la Biblioteca de Castilla-La Mancha (4 recursos). Les biblioteques que presenten un model més complet i actualitzat pel que fa a la promoció són la Biblioteca Nacional de España, la Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.


• Atenent els tipus de biblioteques, presenten més recursos les que conserven col·leccions de llibres antics importants i alhora, per la seva envergadura i trajectòria rica, estan consolidades com a centres destacats i innovadors (nacionals i universitaris) pel que fa a la incorporació de noves tecnologies. També cal tenir en compte que alguns dels recursos, com ara les xarxes socials i en menor mesura la sindicació de continguts o les plataformes per compartir arxius multimèdia, no estan al servei exclusiu dels fons antics a biblioteques que alberguen altres col·leccions, com sol succeir a les universitàries, públiques o autonòmiques.


• Quant a la quantitat total de recursos, són més nombrosos els relacionats amb el web social (59 recursos) que els recursos audiovisuals (45 recursos). El tipus de recursos és semblant al que presenten els llocs web de les biblioteques estrangeres consultades, encara que amb una varietat inferior respecte als del web social.


• La incorporació dels recursos del web social és recent. Així ho indiquen dades com les dates en què s'incorporen a les xarxes socials: dues biblioteques el 2011, vuit el 2010, tres el 2009 i una el 2008; les dates en què es comencen a editar els blogs: una biblioteca el 2011, tres el 2010, tres el 2009, una el 2008 i una el 2007, o les dates de presència en els canals per compartir arxius multimèdia: dues biblioteques el 2010, dues el 2009 i dues el 2007. Aquestes dades també ens ajuden a comprendre el fet que encara no sigui gaire elevat el nombre de biblioteques que utilitzin aquestes eines.


• Dins els recursos del web social, la xifra més alta correspon a la sindicació de continguts (RSS). Això expressa la gran difusió que té aquest recurs, potser per la facilitat d'incorporar-lo en una pàgina web. De vegades, l'ús dels recursos és determinat per les plantilles o les estructures web que facilita la institució a la qual està incorporada la biblioteca. En el nostre estudi passa una cosa semblant amb les col·leccions de les biblioteques virtuals que formen part del projecte de biblioteques digitals impulsat pel Ministerio de Cultura.⁸ Aquest protagonisme de l'RSS coincideix amb les dades d'estudis sobre biblioteques acadèmiques d'altres països (Harinarayana i Vasantha, 2010; Yong-Mi Kim i Abbas, 2010). A més, hem de tenir present que en la nostra anàlisi només hem comptabilitzat aquest recurs quan es presenta de manera independent i no quan apareix també integrat en altres recursos, com sol passar amb els blogs. No passa així amb les xarxes socials, que solen aparèixer en un lloc inferior en aquests estudis d'altres països. També es corrobora que els blogs són molt útils i, a més, han estat els primers a usar-se.


• Dels recursos audiovisuals analitzats destaquen les exposicions virtuals. Les dades reflecteixen que continuen sent un mitjà de gran èxit a les biblioteques amb fons antics. El seu desenvolupament també es pot justificar per l'increment de les polítiques de digitalització en l'entorn de les col·leccions patrimonials (Estivill, Gascón i Sulé, 2010), ja que la base d'aquestes exposicions són els documents digitalitzats (complets o les parts més significatives). En el disseny d'aquest tipus de mostres seria oportú fomentar la incorporació d'elements que permetin contextualitzar les peces exposades, fer tasques o visualitzacions que no siguin fàcils de fer als llocs físics. Per exemple, es poden aplicar alguns dels conceptes de teoria educacional que s'han adaptat per al món dels museus (Carreras, 2005).


• Sobre l'elaboració de recursos audiovisuals per donar suport a la promoció de les biblioteques i les seves col·leccions, ens sembla que s'han de dissenyar de tal manera que se n'afavoreixi la compressió i visualització, però que, alhora, atreguin i fins i tot entretinguin.

A tall de recomanacions i línies de futur exposem les reflexions següents:

• La majoria de les biblioteques espanyoles amb col·leccions de fons antic han de prestar més atenció a la seva promoció en línia i incorporar en els llocs web els recursos que s'han estudiat en aquest treball (sobretot les que no tenen cap recurs o les que no en tenen gaires). És cert que les biblioteques estudiades que han destacat pels seus recursos de promoció disposen de col·leccions importants, però algunes amb llocs web modestos que també tenen col·leccions notables poden passar desapercebudes pel seu dèficit promocional que, de ben segur, comporta una visibilitat escassa.


• El treball i la inversió que s'ha fet en moltes biblioteques per digitalitzar les col·leccions de fons antic no ha de finalitzar amb la digitalització, ni tampoc s'ha de limitar a posar a disposició dels investigadors o especialistes instruments científics de millor qualitat. A més d'això, han de fer un esforç més gran de divulgació per atendre el gran públic. D'altra banda, les possibilitats de la xarxa fan que la difusió digital d'aquest patrimoni bibliogràfic pugui contribuir enormement a l'esplendor internacional de les nostres biblioteques i la seva democratització.


• Les biblioteques han de tendir a la innovació i ara la tendència imparable és integrar les tecnologies més recents, entre les quals hi ha els recursos del web social. En aquest sentit, i com que les dades ens han revelat que els recursos d'aquest tipus utilitzats per les biblioteques estudiades tenen una història curta —ens trobem en una fase inicial—, és fàcil intuir una perspectiva de desenvolupament en el futur.


• La facilitat amb la qual es poden incorporar aquests recursos i els costos assequibles que sol comportar implantar-los, poden fer que amb el temps, si se'n demostra la utilitat, es generalitzin. Així ha succeït amb altres tecnologies anteriors, com ara el disseny i la millora posterior dels mateixos llocs web o dels catàlegs en línia.


• Les biblioteques que han destacat en la tasca de promoció en línia, les proposem com a model per a les que vulguin millorar la tasca de promoció. Respecte a les del nostre país, hem comprovat que estan desenvolupant una tendència semblant a les biblioteques que destaquen en el context internacional.


• Entre els recursos de promoció que no hem localitzat a les biblioteques espanyoles de fons antic i sí a les d'altres països hi ha les botigues en línia, les guies il·lustrades, les galeries personalitzades o els espais del tipus "myLOC" (de la Library of Congress) o les sales d'exposicions (de la New York Public Library), concebuts dins el web i especialment dissenyats per a la interacció i participació dels usuaris, els quals integren de vegades diversos recursos del web 2.0. Aquests recursos els proposem com una estratègia d'innovació per a les biblioteques del nostre país.


• Aquest estudi només revela respecte als recursos del web social un panorama inicial sobre com s'estan incorporant en els serveis bibliotecaris amb col·leccions de fons antic, i reflecteix que els responsables d'aquestes institucions han fet un esforç per incorporar les noves tendències com a suport als serveis oferts. No obstant això, el fet de si realment contribueixen a la millora qualitativa dels serveis de la biblioteca s'ha d'estudiar amb el temps. D'altra banda, no podem oblidar que en les aplicacions del web 2.0 és essencial la participació dels usuaris, que s'hi impliquin i en treguin partit. Una via d'investigació pot ser determinar en quina mesura els usuaris estan utilitzant els recursos. En aquest sentit, ja tenim alguna valoració, com ara la que ha fet la Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla sobre el seu blog: s'ha comprovat que ha impulsat els accessos a la pàgina web d'aquesta Biblioteca i ha servit de mitjà per arribar a lectors nous i a comunitats socials interessades en el llibre antic (Lizarraga, 2011).
  

També és important que el personal de la biblioteca s'impliqui activament en les interaccions que sorgeixen i demostri que les està escoltant, controlant i que hi està participant (González, 2009).

5 Bibliografia

Abram, S. (2005). Web 2.0, library 2.0 and librarian 2.0: preparing for the 2.0 world. <http://www.imakenews.com/sirsi/e_article000505688.cfm>. [Consulta: 06/06/2011].

Andreu Felipe, I. et al. (2007). "Aplicaciones de los blogs en unidades de información: usos y perspectivas". Scire, núm. 13, 1 (enero-junio), p. 133–144.

Barsky, E.; Purdon, M. (2006). "Introducing web 2.0: social networking and social bookmarking for health librarians". Journal of the Canadian Health Libraries Association, vol. 27, no. 3, p. 65–66.

Boeninger, C. (2006). "Using a wiki as a research guide: a year's experience". Library Voice, (july). <http://libraryvoice.com/wikis/using-a-wiki-as-a-research-guide-a-years-experience>. [Consulta: 02/06/2011].

Carreras, C. (2005). "Los proyectos de educación en museos a través de las nuevas tecnologías". Mus-A. Revista de los museos de Andalucía, vol. 3, núm. 5 (junio), p. 34–38.

Carreras Monfort, C. (2003). Virtual exhibitions: extending museum potencial. <http://www.cultivate-int.org/issue2/virtual/>. [Consulta: 05/03/2011].

Casey, M. E.; Savastinuk, L. C. (2007). Library 2.0. A guide to participatory library service. Medford, NJ.: Information Today.

— (2006). "Library 2.0: service for the next-generation library". Library Journal, vol. 131, no. 14. <http://www.libraryjournal.com/article/CA6365200.html>. [Consulta: 03/03/2011].

Castillo-Díaz, A.; Jiménez-Fernández, C. M.(2010). "Comunicación corporativa de organizaciones que ofrecen recursos bibliotecarios en la web". El profesional de la información, vol. 19, núm. 2 (marzo-abril), p. 184–188.

Cebrián Herreros, M. (1990). El video institucional y empresarial en España. Madrid: Ed. Ciencia y Distribución.

Çelikbas, Z. (2004). "What is RSS and how can it serve libraries?". En: First International Conference on Innovations in Learning for the Future: e-Learning, Istanbul (Turkey), 26-27 October 2004. Istanbul University, p. 277–292. <http://eprints.rclis.org/archive/00002531/01/RSS_and_libraries_EN3.pdf>. [Consulta: 06/06/2011].

Chad, M.; Miller, P. (2005). "Do libraries matter?: The rise of library 2.0". <http://www.talis.com/applications/downloads/white_papers/DoLibrariesMatter.pdf>. [Consulta: 06/06/2011].

Clyde, L. A. (2004). "Library weblogs". Library Management, vol. 45, no. 4/5, p. 183–189.

Colbert, F. (1993). Le marketing des arts et de la culture. Montréal: Gaëtan Morin.

— (1994). Marketing culture and the arts. Montréal: Gaëtan Morin.

— (2ème ed.: 2000). Le marketing des arts et de la culture. Montréal: Gaëtan Morin.

— (2nd ed.; 2000). Marketing culture and the arts. Montréal: Presses HEC.

Colbert, F.; Cuadrado, M. (2003). Marketing de la artes y de la cultura. Barcelona: Ariel.

Coombs, K. A. (2007). "Building a library web site on the pillars of web 2.0". Computers in Libraries, vol. 27, no. 1. <http://www.infotoday.com/cilmag/jan07/Coombs.shtml>. [Consulta: 06/06/2011].

Crawford, W. (2006). "Library 2.0 and library 2.0". Cites and Insights, vol. 6, no. 2. <http://citesandinsights.info/civ6i2.pdf>. [Consulta: 06/06/2011].

Cuadrado García, M. (2008). "Màrqueting i cultura: un binomi per consolidar". Cultura, núm. 3 (juny). <http://cultura2.gencat.cat/revistacultura/article.php?ida=30>. [Consulta: 03/06/2011].

— (2009). "Marketing y bibliotecas: buscando la satisfacción del usuario". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/cuadrado2.htm>. [Consulta: 03/06/2011].

Díaz Grau, A.; García Gómez, F. J. (2005). "La colección local de la biblioteca pública (III): difusión, promoción y dinamización. La aplicación de las nuevas tecnologías". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 20, núm. 80 (septiembre), p. 19–42.

Dobrecky, L. P. (2007)."Hacia la library 2.0: blogs, RSS y wikis". El profesional de la información,vol. 16, núm. 2 (marzo-abril), p. 138–142.

Draper, L.; Turnage, M. (2008). "Blogmania: blog use in academic libraries". Internet Reference Services Quarterly, vol. 13, no. 1, p. 15–55.

Estivill Rius, A.; Gascón García, J.; Sulé Duesa, A. (2010). "Las colecciones patrimoniales: políticas de colección y presentación de la colección". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25 (desembre). <http://bid.ub.edu/25/estivill2.htm>. [Consulta: 28/03/2011].

Fichter, D. (2006). "Using wikis to support online collaboration in libraries". Information Outlook, vol. 10, no. 1, p. 30–31.

García Gómez, F. J. (2004). "La formación de usuarios en la biblioteca pública virtual. Recursos y procedimientos en las bibliotecas públicas españolas". Anales de Documentación, vol. 7, p. 97–122.

García Meléndez, H. E. (2007). "RSS: una opción de comunicación para las bibliotecas". Biblioteca Universitaria, vol. 10, núm. 2 (julio-diciembre), p. 161–168.

Gómez Pereda, N.; Merlo Vega, J. A. (coords.). (2010). "Dossier: Experiencias bibliotecarias con las tecnologías sociales". Educación y Biblioteca, núm. 177 (mayo-junio), p. 61–125.

González Fernández-Villavicencio, N. (2007). "Bibliotecas 2.0 en España (el camino recorrido)". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, núm. 86-87 (enero-junio), p. 29–46.

— (2009). "Bibliotecas y marketing en red". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/gonzalez2.htm>. [Consulta: 05/03/2011].

Habib M. C. (2006). Toward academic library 2.0: development and application of a library 2.0 methodology. A master's paper for the M.S. in L.S degree, (November). 49 p. Advisor: David Carr. <http://etd.ils.unc.edu/dspace/handle/1901/356>. [Consulta: 04/06/2011].

Harinarayana, N. S.; Kumbar, M.; Pradeep, P. (2007). "RSS-based information services in libraries: a study". Library herald, vol. 45, no. 2, p. 130–139.

Harinarayana, N. S.; Vasantha Raju, N. (2010). "Web 2.0 features in university library web sites". The electronic library, vol. 28, no. 1, p. 69–88.

Herrera Morillas, J. L. (2002a). "Análisis y evaluación de exposiciones virtuales: los modelos de las bibliotecas nacionales". Revista general de información y documentación, vol. 12, núm. 2, p. 429–456.

— (2002b). "Páginas web sobre exposiciones virtuales de fondo antiguo: recopilación y análisis". El profesional de la información, vol. 11, núm. 2, p. 121–136.

Holmberg, K.; Huvila, I.; Kronqvist-Berg, M.; Wide´n-Wulff, G. (2008). "What is library 2.0?". Journal of documentation, vol. 65, no. 4, p. 668–669.

Jowitt, A. (2007). "Perception and usage of library instructional podcasts by staff and students at University of College of Learning (UCOL)" [master's paper]. Wellington: Victoria University of Wellington.

Kelly, B.; Bevan, P.; Akerman, R.; Alcock, J.; Fraser, J. (2009). "Library 2.0: balancing the risks and benefits to maximise the dividends". Program: electronic library and information systems, vol. 43, no. 3, p. 311–327.

Leiva Aguilera, J. (2006). "Blogs: una herramienta de difusión para profesionales de la información". TK, núm. 18 (diciembre). <http://www.documentalistaenredado.net/contenido/blogstk.pdf>. [Consulta: 05/03/2011].

Lizarraga Echaide, J. M. (2011). Un año de Folio complutense: un blog para la promoción de las colecciones y actividades de la Biblioteca Histórica de la Universidad Complutense de Madrid [documentos de trabajo UCM. Biblioteca Histórica, 2011/03]. <http://www.ucm.es/BUCM/foa/doc16692.pdf>. [Consulta: 03/03/2011].

Maness, J. M. (2006). "Library 2.0 theory: web 2.0 and its implications for libraries". Webology, vol. 3, no. 2. <http://www.webology.ir/2006/v3n2/a25.html>. [Consulta: 03/06/2011].

Margaix-Arnal, D.(2008). "Las bibliotecas universitarias y Facebook: cómo y por qué estar presentes". El profesional de la información, vol. 17, núm. 6 (noviembre-diciembre), p. 589–601.

— (2007). "Conceptos de web 2.0 y biblioteca 2.0: origen, definiciones y retos para las bibliotecas actuales". El profesional de la información,vol. 16, núm. 2 (marzo-abril), p. 95–106.

Marsá Vila, M. (1999). "El fondo antiguo en la biblioteca". En: El fondo antiguo en la biblioteca. Gijón: Trea, cap. 14, p. 311–329.

Martínez Ávila, D.; Parra Valero, P.; Pereira Ajenjo, B. (2008). Difusión y conservación del libro antiguo: exposición de originales. <http://e-archivo.uc3m.es/bitstream/10016/3047/1/Difusion%20y%20conservacion%20del%20libro%20antiguo%20exposicion%20de%20originales.pdf>. [Consulta: 21/03/2011].

Miller, P. (2005). "Web 2.0: building the new library". Ariadne, vol. 45 (October). <http://www.ariadne.ac.uk/issue45/miller/>. [Consulta: 03/06/2011].

Monistrol, R. (2009). "Evolución y aplicación del marketing cultural en los museos". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 23 (desembre). <http://bid.ub.edu/23/monistrol2.htm>. [Consulta: 03/06/2011].

Nguyen, L. (2008). "A survey of the application of web 2.0 in Australasian university libraries". Library hi tech, vol. 26, no. 4, p. 630–53.

Ory-Lavollee, B. (2002). La diffusion numérique du patrimoine, dimension de la politique culturelle. Rapport à Mme. la Ministre de la Culture et de la Communication, janvier 2002. <http://www.culture.fr/culture/actualites/rapports/ory-lavollee/ory-lavollee.pdf>. [Consulta: 02/06/2011].

Quílez Simón, P. (2004). "La difusión de la cultura local: producción de exposiciones itinerantes de la Biblioteca Regional de Murcia". Boletín de la ANABAD: actas del foro biblioteca y sociedad: experiencias de innovación y mejora, Murcia, 14 a 16 de octubre de 2004, vol. 54, núm. 1-2 (enero-junio). <http://www.anabad.org/admin/archivo/docdow.php?id=170>. [Consulta: 05/03/2011].

Reyes Gómez, F. de los (2003). "Accesibilidad y difusión". En: Pedraza Gracia, M. J.; Clemente San Román, Y.; Reyes Gómez, F. de los. El libro antiguo. Madrid: Síntesis, cap. 9, p. 353–357.

Ríos Castillo, L. E. (2009). Biblioteca 2.0. <http://repositorio.oui-iohe.org/dspace/bitstream/123456789/1530/1/Biblioteca_2_0_newVersion.pdf>. [Consulta: 07/03/2011].

Rogers, C. R. (2009). "Social media, libraries and web 2.0. How American libraries are using new tools for public relations and to attract new users". En: German library association annual conference: Deutscher Bibliothekartag 2009 in Erfurt (2nd to 5th of June). <http://www.slideshare.net/crr29061/social-media-libraries-and-web-20-how-american-libraries-are-using-new-tools-for-public-relations-and-to-attract-new-users>. [Consulta: 06/03/2011].

Rojas Orduña, O. I. et al. (2ª ed.: 2007). Blogs. La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadano. Pozuelo de Alarcón (Madrid): ESIC Editorial.

Rosales Varo, M. H.; Villén Rueda, L. (2000). "El acceso y difusión de las colecciones ce Fondo Antiguo: entre la tradición y modernidad". En: XI Jornadas Bibliotecarias de Andalucía. Andalucía (Sevilla, 18, 19, 20 mayo 2000). Málaga: Asociación Andaluza de Bibliotecarios, p. 287–304.

San Millán Fernández, E.; Blanco Jiménez, F.; Del Arco Prieto, J. C. (2008). "Comunicación corporativa 2.0 en la Universidad Rey Juan Carlos". En: Castro Silva, E. J. de; Díaz de Castro, J. (coords.). Universidad, Sociedad y mercados globales. Asociación Española de Dirección y Economía de la Empresa (AEDEM), p. 394–408.

Schaer, R. (1997). "Sur la politique culturelle de la Bibliothèque Nationale de
France". Bulletin des bibliothèques de France, vol. 42, no. 6, p. 18-22.

Serrano Cobos, J. (2006). "Pasado, presente y futuro de la Web 2.0 en servicios de información digital". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 17 (desembre). <http://bid.ub.edu/17serra2.htm>. [Consulta: 06/03/2011].

Shoniwa, P.; Hall, H. (2008). "Library 2.0 and UK academic libraries: drivers and impacts". New review of information networking, vol. 13, no. 2, p. 69-79.

Stephens, M.; Collins, M. (2007). "Web 2.0, library 2.0, and the hyperlinked library". Serials review, vol. 33, p. 253–256.

Vállez, M.; Marcos, M. C. (2009). "Las bibliotecas en un entorno web 2.0". Hipertext.net, núm. 7. <http://www.hipertext.net>. [Consulta: 06/03/2011].

Vela, S. (2001). "La organización de exposiciones". En: Archivos y cultura: manual de dinamización. Gijón: Ediciones Trea, p. 85–106.

Weber, L. (2nd edition: 2009). Marketing to the social web: how digital customer communities build your business. West Sussex: John Wiley & Sons, Inc.

Xu, C.; Ouyang, F.; Chu, H. (2009). "The academic library meets web 2.0: applications and Implications". The journal of academic librarianship, vol. 35, no. 4, p. 324–331.

Yong-Mi Kim; Abbas, J. (2010). "Adoption of library 2.0 functionalities by academic libraries and users: a knowledge management perspective". The journal of academic librarianship, vol. 36, no. 3 (May), p. 211–218.

---

Notes

¹ Aquest plantejament està molt ben desenvolupat en l'informe elaborat per Ory-Lavollee (2002) per al Ministère de la Culture et de la Communication francès.

² Aquest autor elabora un estat de la qüestió actualitzat sobre el màrqueting cultural, que li serveix com a introducció per a la seva aplicació als museus. Destaquen les citacions dels treballs del francès Colbert (1993, 1994, 2000, 2001 i 2003) i d'un altre treball de Cuadrado (2008).

³ Aquesta selecció de biblioteques l'hem extret dels directoris de biblioteques estrangeres amb fons antics que han elaborat les biblioteques següents: Biblioteca Histórica Marqués de Valdecilla, Universidad Complutense <http://www.ucm.es/BUCM/foa/10934.php>. [Consulta: 03/06/2011]; Biblioteca de la Universidad de Sevilla, Colección de Fondo Antiguo y Archivo <http://bib.us.es/guiaspormaterias/ayuda_invest/fondo_antiguo/indicex.htm>. [Consulta: 03/06/2011]; Biblioteca de la Universitat de Barcelona, fons de reserva <http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/llibre-antic/>. [Consulta: 03/06/2011].

⁴ Les consultes les fem els mesos de febrer i març de 2011.

⁵ Per a més informació sobre l'origen i ús del terme biblioteca 2.0,vegeu el treball de Margaix-Arnal (2007).

⁶ <http://www.bne.es/webapp/verBlog.htm?idBlog=7&urlCms=/es/ComunidadBNE/Blogs/index.html&idComunidad=1>. [Consulta: 23/02/2011].

⁷ Per a més informació, vegeu <http://www.mcu.es/bibliotecas/CE/BibliotecasDigitales/Index.html>. [Consulta: 2011.05.06].

⁸ Per mitjà del blog de la BNE, s'ha llançat una campanya perquè els usuaris escullin el segon llibre interactiu que la institució posarà a l'abast de tothom a través de la xarxa. La campanya ha començat el 7 de juny de 2011 i els usuaris tenen de termini per manifestar la seva opinió fins al 20 de juny.

Apèndix. Biblioteques esmentades

1 Biblioteques estrangeres

1.1 Biblioteques universitàries

— Bancroft Library, University of California, Berkeley. <http://bancroft.berkeley.edu/>. [Consulta: 21/03/2011].
— Beinecke Rare Book and Manuscript Library. Yale University. <http://www.library.yale.edu/beinecke/>. [Consulta: 21/03/2011].
— Bodleian Library. University of Oxford. <http://www.bodleian.ox.ac.uk/bodley>. [Consulta: 13/03/2011].
— Cornell University Library. Rare & manuscript collections. <http://rmc.library.cornell.edu/index.html>. [Consulta: 23/02/2011].
— Duke University Libraries. Rare Book, Manuscript, and Special Collections Library. <http://library.duke.edu/specialcollections/>. [Consulta: 23/02/2011].
— Ohio State University Libraries. Rare Books and Manuscripts. <http://library.osu.edu/find/collections/rarebooks/>. [Consulta: 09/03/2011].
— Rare Books and Special Collections. Northern Illinois University. <http://www.ulib.niu.edu/rarebooks/index.cfm>. [Consulta: 13/02/2011].
— University British Columbia library. Rare Books and Special Collections. <http://www.library.ubc.ca/spcoll/>. [Consulta: 21/03/2011].
— University of Glasgow. Special Collections. <http://www.gla.ac.uk/services/specialcollections/>. [Consulta: 23/02/2011].
— Washington University Libraries. Department of Special Collections. <http://library.wustl.edu/units/spec/>. [Consulta: 21/03/2011].

1.2 Biblioteques públiques

— B. Municipale de Lyon. Fonds ancien.<http://www.bm-lyon.fr/trouver/Fonds_ancien/Fonds_ancien.htm>. [Consulta: 12/02/2011].
— New York Public Library. <http://www.nypl.org/>. [Consulta: 05/02/2011].

1.3 Biblioteques nacionals

— Bayerische Staatsbibliothek. <http://www.bsb-muenchen.de/index.php?L=3>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Nazionale Centrale di Roma. <http://www.bncrm.librari.beniculturali.it/index.php>. [Consulta: 12/02/2011].
— B. Nacional de la República Argentina. <http://www.bn.gov.ar/>. [Consulta: 21/02/2011].
— Österreichische Nationalbibliothek. <http://www.onb.ac.at/index.php> [Consulta: 21/02/2011].
— B. Nationale de France. <http://www.bnf.fr/fr/acc/x.accueil.html>. [Consulta: 21/03/2011].
— Koninklijke Bibliotheek. <http://www.kb.nl/index-en.html>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Nacional de Portugal. <http://www.bnportugal.pt>. [Consulta: 21/03/2011].
— British Library. <http://www.bl.uk/>. [Consulta: 05/02/2011].
— Library of Congress. <http://www.loc.gov/index.html>. [Consulta: 12/02/2011].

1.4 Altres biblioteques

— B. José María Lafragua (Mèxic). <http://www.lafragua.buap.mx/>. [Consulta: 01/03/2011].
— B. Mazarina. <http://www.bibliotheque-mazarine.fr/espbienvenidos.htm>. [Consulta: 01/03/2011].
— The Morgan Library & Museum. <http://www.themorgan.org/home.asp>. [Consulta: 02/03/2011].
— B. Sainte-Geneviève. <http://www-bsg.univ-paris1.fr/home.htm>. [Consulta: 02/03/2011].
— Wellcome Library. <http://library.wellcome.ac.uk/>. [Consulta: 05/03/2011].

2 Biblioteques espanyoles

2.1 Biblioteques universitàries

— B. Central de la Universidad de Oviedo. <http://buo.uniovi.es>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. General de la Universidad de Zaragoza. <http://biblioteca.unizar.es/biblio.php?id=16>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Histórica de Santa Cruz. Universidad de Valladolid. <http://www.bhsc.uva.es:8080/BHSC/>. [Consulta: 13/03/2011].
— B. Histórica Marqués de Valdecilla. Universidad Complutense de Madrid. <http://www.ucm.es/BUCM/foa/>. [Consulta: 23/02/2011].
— B. Histórica. Universidad de Valencia. <http://biblioteca.uv.es/valenciano/bibliotecas/de_campus/b_historica/historica.php> . [Consulta: 23/02/2011].
— B. Reserva. Universitat de Barcelona. <http://www.bib.ub.edu/?id=157>. [Consulta: 09/03/2011].
— B. Universidad de Cádiz. Proyecto de digitalización del fondo antiguo. <http://biblioteca.uca.es/diana/Portal_FBD.asp> . [Consulta: 13/02/2011].
— B. Universidad de Navarra. Fondo antiguo. <http://www.unav.es/biblioteca/fondoantiguo/>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Universidad de Santiago de Compostela. <http://busc.usc.es/>. [Consulta: 23/02/2011].
— B. Universidad de Sevilla. Fondo antiguo. <http://bib.us.es/nuestras_colecciones/fondo_antiguo/>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Universitat Pompeu Fabra. <http://www.upf.edu/bibtic/es/coneixer/fons/especials.html>. [Consulta: 12/02/2011].

2.2 Biblioteques públiques

— B. Histórica del Ayuntamiento de Madrid.
<http://www.madrid.es/portal/site/munimadrid/>. [Consulta: 05/02/2011].
— B. Pública del Estado en Lleida. <http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques>. [Consulta: 05/02/2011].
— B. Pública del Estado en Mahón. <http://www.bibliomao.es/>. [Consulta: 12/02/2011].
— B. Pública del Estado en Tarragona. <http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques>. [Consulta: 11/02/2011].

2.3 Biblioteques nacionals i autonòmiques

— B. de Castilla-La Mancha. <http://www.jccm.es/biblioclm>. [Consulta: 21/02/2011].
— B. de Catalunya. <http://www.bnc.cat/>. [Consulta: 21/02/2011].
— B. Central de Cantabria. <http://bcc.cantabria.es/>. [Consulta: 12/02/2011].
— B. Nacional de España. <http://www.bne.es>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Regional de Madrid. <http://www.madrid.org/bpcm/servlet/Servidor?opcion=Bibreg>. [Consulta: 21/03/2011].
— B. Valenciana. <http://bv.gva.es/screens/biblioteca_val.html>. [Consulta: 21/03/2011].

2.4 Biblioteques d'institucions de l'Església catòlica i d'ordes religiosos

— B. Abadia de Montserrat. <http://www.bibliotecademontserrat.net/espanol/biblioteca.htm>. [Consulta: 01/03/2011].
— B. Abadía Sto. Domingo de Silos. <http://www.bibliotecadesilos.es/es/portada/>. [Consulta: 01/03/2011].
— B. Diocesana de Córdoba. <http://www.bibliotecadiocesanacordoba.org/>. [Consulta: 02/03/2011].
— B. San Estanislao. (Compañía de Jesús en Salamanca) <http://www.bibliojesusal.es/>. [Consulta: 05/03/2011].
— B. Seminario "Divino Maestro" de Orense. <http://www.obispadodeourense.com/inst/ensenanza/mayor/biblioteca/biblio1.html>. [Consulta: 02/03/2011].
— Real Biblioteca del Escorial. <http://rbme.patrimonionacional.es/>. [Consulta: 06/03/2011].

2.5 Altres biblioteques

— B. Cánovas del Castillo. <http://www.malaga.es/areas/servicios/home.asp?cod=99>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Centro de Estudios de Castilla-La Mancha. <http://www.uclm.es/ceclm/>. [Consulta: 13/02/2011].
— B. Digital Castilla-La Mancha. <http://bidicam.jccm.es/>. [Consulta: 15/02/2011].
— B. Digital Comunidad de Madrid. <http://www.bibliotecavirtualmadrid.org/>. [Consulta: 15/02/2011].
— B. Digital Real Academia Historia. <http://bibliotecadigital.rah.es/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Digital Región de Murcia. <http://www.murcia.es/bibliotecadigitaldemurcia/>. [Consulta: 15/02/2011].
— B. Diputación de Cáceres. <http://ab.dip-caceres.org/ppal.htm>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Foral de Bizkaia. <http://www.bizkaia.net/kultura/foru_liburutegia/moduluak/portada.asp?Tem_Codigo=4611&Idioma=CA>. [Consulta: 16/02/2011].
— B. Memoria Digital Vasca. <http://www.memoriadigitalvasca.es/>. [Consulta: 16/02/2011].
— B. Museu Castell de Peralada. <http://www.museucastellperalada.com/cast/biblioteca.html>. [Consulta: 13/02/2011].
— B. Museo Nacional del Prado. <http://www.museodelprado.es/investigacion/biblioteca/informacion-general/>. [Consulta: 13/02/2011].
— B. Real Academia de Medicina. <http://www.ranm.es/biblioteca.html>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Real Observatorio de la Armada. <http://www.armada.mde.es/ArmadaPortal/page/Portal/ArmadaEspannola/ciencia_observatorio/>. [Consulta: 13/02/2011].
— B. Saavedra Fajardo. <http://saavedrafajardo.um.es/>. [Consulta: 11/03/2011].
— B. Valenciana Digital. <http://bivaldi.gva.es/>. [Consulta: 11/03/2011].
— B. Virtual de Andalucía. <http://www.juntadeandalucia.es/cultura/bibliotecavirtualandalucia/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual Diputación de Zaragoza. <http://www.bivizar.es/i18n/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual de La Rioja. <http://bibliotecavirtual.larioja.org/>. [Consulta: 10/02/2011].
— B. Virtual Lastanosa (Diputación de Huesca). <http://www.lastanosa.com/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual Miguel de Cervantes. <http://www.cervantesvirtual.com/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual del Patrimonio Bibliográfico. <http://bvpb.mcu.es/es/estaticos/contenido.cmd?pagina=estaticos/presentacion>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual Principado de Asturias. <http://www.bibliotecavirtual.asturias.es/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual Real Academia de Farmacia. <http://82.223.10.68:81/ranf/>. [Consulta: 11/02/2011].
— B. Virtual Sierra Pambley. <http://bibliotecavirtualsierrapambley.org/>. [Consulta: 11/02/2011].
— Galiciana. Biblioteca Digital de Galicia. <http://galiciana.bibliotecadegalicia.xunta.es/>. [Consulta: 11/02/2011].