Resum [Resumen] [Abstract]
La Biblioteca de la Memòria és un projecte de la Biblioteca Central d'Igualada plantejat l'any 2000 per a la recerca, recollida, conservació i divulgació de testimonis personals. L'article exposa aquesta experiència, les diverses línies d'actuació que s'han seguit, les dificultats en el desenvolupament del projecte i algunes consideracions pràctiques per aconseguir els objectius següents: ampliar la col·lecció local, generar nova informació, conservar la memòria històrica de la vida quotidiana i les experiències personals, facilitar estudis posteriors i dinamitzar la biblioteca com a punt de trobada de persones i entitats. La qualitat de proximitat de les biblioteques públiques ha estat clau en l'evolució del projecte perquè ha facilitat la implicació d'entitats i de persones a promoure la recerca i el recull de testimonis.
1 Què és la Biblioteca de la Memòria
La Biblioteca de la Memòria és una iniciativa de la Biblioteca Central d'Igualada que pretén recollir, conservar i divulgar el patrimoni històric i cultural que es troba en les experiències viscudes i en els records de les persones.
S'ha dit que la memòria és com un vidre entelat i que les fonts orals no són del tot rigoroses, però sí que expliquen sentiments i sensacions i sumades a altres fonts documentals donen una imatge més precisa de la vida quotidiana.
Avui, aquesta secció aplega un centenar de documents i continua oberta a noves aportacions. Memòries, treballs, entrevistes, cartes… A mà, a màquina, a l'ordinador, enregistraments d'àudio o vídeo… Tots els testimonis tenen cabuda en aquest arxiu de la memòria que processa la informació, transmesa oralment o basada en documents inèdits, per poder ser conservada i consultada.
La major part d'aquests documents, que són molt variats, tracten d'Igualada i d'altres pobles de la comarca i reflecteixen, a grans trets, el dia a dia de ciutadans anònims i les seves històries, sobretot en el període que va des de la proclamació de la República fins a la recuperació de la democràcia (1931–1975). De tota manera, també es conserven alguns documents anteriors que els seus autors o els seus descendents han volgut que es conservessin a la Biblioteca.
Hi ha tres eixos temàtics principals:
- La Guerra Civil (1936–1939), un fet històric traumàtic que roman ben viu en el record de les persones que la van patir, ja fos al front o a la rereguarda.
- La immigració (1955–1965), molt especialment la de les persones que van arribar a l'Anoia des d'Andalusia i Múrcia a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta.
- La vida quotidiana (1931–1975), amb anècdotes i vivències sobre els costums, la feina, les manifestacions religioses, les festes, els jocs, l'ensenyament, etc.
Tothom pot consultar aquests documents a la Biblioteca i poden ser de gran utilitat a historiadors, investigadors i estudiants que facin recerca en l'àmbit local.
2 Quan tot va començar
Tot va començar l'any 2001, però els passos previs es remunten a l'any 2000 quan el grup Escrividors —uns periodistes que havien elaborat tres documents basats en memòries personals— van oferir els seus treballs a la Biblioteca, que va valorar-ne la importància i va considerar positiu disposar de més documents en la mateixa línia. Després de reflexionar sobre el què, el com i el perquè, va començar la difusió pública del projecte, tant als mitjans de comunicació local com a la fira "Viure bé" adreçada a la gent gran.
Així va néixer la Biblioteca de la Memòria, una iniciativa àmplia i oberta perquè no es contempla una data d'acabament i els documents mai no són obsolets.
Un aspecte innovador va ser el fet d'anar a cercar la informació i generar-ne perquè la Biblioteca Central d'Igualada volia anar més enllà de recollir la documentació aportada voluntàriament, però es plantejaven problemes. El primer: com aconseguir els testimonis dels homes i les dones que no estan acostumats a escriure i mai no han utilitzat una gravadora? És en aquest moment quan comença un projecte que es basa en la implicació de persones i col·lectius sense cap relació aparent.
La Biblioteca es va proposar donar la paraula a les persones grans per mitjà de gent jove més acostumada a escriure, sintetitzar, buscar informació i que estigués disposada a formar-se, escoltar, enregistrar i transcriure les entrevistes.
3 El perquè d'aquesta iniciativa
La Biblioteca Central d'Igualada disposa d'un fons antic patrimonial poc habitual en una biblioteca pública i d'una interessant col·lecció local. Això la fa especialment sensible a la documentació històrica i tot el que fa referència a la història de l'Anoia li interessa.
Els objectius més generals de la Biblioteca de la Memòria són:
- Ampliar el fons de la col·lecció local. La majoria de col·laboradors són de la comarca i les històries que expliquen, en parlen.
- Generar nova informació. La documentació aconseguida aporta noves perspectives a fets ja coneguts o descobreix aspectes nous.
- Conservar la memòria històrica de la vida quotidiana i les experiències personals. La vida de cada dia, allò que afecta més directament les persones, es perd en l'oblit en un parell de generacions.
- Possibilitar estudis d'investigació i recerca. Els fons documentals poden ser motiu d'estudis posteriors i servir per donar resposta a consultes d'investigadors.
- Dinamitzar la Biblioteca com a punt de trobada de persones i entitats a fi de treballar amb uns objectius compartits.
A més s'ha comprovat que ajuda a millorar la relació entre generacions. Per mitjà de les entrevistes i les converses creix el coneixement i el respecte mutu.
4 Línies d'actuació
Des del seu inici, la Biblioteca de la Memòria ha generat línies d'actuació diferents i probablement en sorgiran més.
4.1 Els textos inèdits
La difusió del projecte va fer arribar a la Biblioteca alguns manuscrits i memòries transcrites i relligades que persones de la ciutat van portar per iniciativa pròpia o per mitjà dels seus familiars.
Figura 1. Correspondència de Josefa Enrich (1907)
4.2 Els treballs de recerca de batxillerat
Els treballs de recerca obligatoris dels estudiants de batxillerat són un bon mitjà per aconseguir alguns testimonis orals. Per això, es va convocar els professors de secundària que en dirigien i se'ls va demanar que animessin els seus alumnes a considerar les fonts orals com un element d'informació, amb el compromís per part de la Biblioteca de facilitar-los l'accés a persones disposades a ser entrevistades sobre temes concrets.
També es va organitzar durant dos cursos consecutius el seminari de quatre sessions Com es fa un treball de recerca? La Biblioteca va elaborar un dossier amb recomanacions metodològiques per fer entrevistes (preparació, coneixement del context, ordre a seguir, confecció del guió, transcripció, resum, selecció de conceptes o paraules clau, presentació del document, etc.). El seminari es va realitzar a la Biblioteca juntament amb el club Valldaura i hi van col·laborar professors de diversos centres educatius.
Des de fa tres anys la Biblioteca organitza conjuntament amb l'Arxiu Comarcal de l'Anoia i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada el Taller d'iniciació a la recerca, adreçat a alumnes de 1r curs de batxillerat, que fomenta la utilització de les fonts orals i assessora en les possibilitats de realitzar treballs de recerca sobre l'entorn comarcal. El curs 2011–2012 hi han participat onze centres d'ensenyament secundari amb un total de 750 alumnes.
Figura 2. Tallers d'iniciació a la recerca (2010 i 2011)
4.3 Treballar a la fàbrica
Al cap de tres anys d'iniciar el projecte, es va editar un tríptic amb els documents que hi havia en aquell moment i es va organitzar una taula rodona sobre els records de les persones que havien treballat a les fàbriques de gènere de punt, tenint en compte que Igualada és una ciutat industrial, amb una presència destacada de dones al treball fabril des del segle xix. Les intervencions es van enregistrar i la Biblioteca de la Memòria "creava" el seu primer document basat en fonts orals. El temps de la tertúlia, pública i oberta, es va fer curt i aleshores es va proposar als assistents de formar un grup reduït per aprofundir en el tema i també per fer-los algunes entrevistes personals. Set dones es van animar, es van enregistrar les converses i es van transcriure. El guió va seguir la trajectòria vital de totes elles: orígens, entorn familiar, formació, treball, responsabilitats a la feina, organització de la vida domèstica, relacions amb els companys, oci, economia, etc.
Els records personals van generar documents nous: les cintes enregistrades (fonts orals), les transcripcions (documents inèdits i consultables) i un llibre amb fragments de les vivències explicades, situades en el seu context social i que mostren la contribució de les dones al treball productiu alhora que atenien la vida domèstica i familiar en una ciutat industrial a mitjans del segle xx.
Hi van col·laborar: Maribel Nogué, presidenta de Dones d'Igualada, que va participar en les trobades i en la redacció del llibre; Montse Cervera, historiadora experta en fonts orals, que va assessorar-nos sobre la metodologia; i Dolors Palomas, de l'equip de la Biblioteca, que va realitzar voluntàriament la transcripció de les cintes.
El llibre es va editar gràcies a una subvenció de l'Institut Català de les Dones i l'Ajuntament d'Igualada. La primera edició de 500 exemplars es va exhaurir en dos dies i se'n va fer una segona immediatament.
Figura 3. Dones treballadores de les fàbriques de gènere de punt (anys 50)
4.4 Viure en temps de guerra
Amb aquest projecte es proposava conèixer aspectes de la vida quotidiana durant la Guerra Civil per mitjà de persones anònimes, afavorir la relació entre generacions davant un fet traumàtic per als que el van viure i força desconegut per molts joves d'avui i recuperar materials inèdits, com fotografies, cartes o altres documents.
Es va formar un equip amb els directors de la Biblioteca, l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, el Museu Comarcal de l'Anoia i l'Institut Municipal de Cultura i es va demanar la col·laboració de vint voluntaris disposats a: assistir a un curs de formació, entrevistar i fotografiar una persona que hagués viscut a Igualada entre 1936 i 1939, enregistrar i transcriure l'entrevista seguint la metodologia del curs i en els terminis previstos. De les històries de vida resultants, s'havien d'extreure els fragments relatius a la Guerra Civil que serien la base d'un llibre sobre aquest període.
El 18 de juliol —70è aniversari de l'inici de la guerra— es va inaugurar una exposició, es va presentar el llibre i es va fer una conferència i un acte d'agraïment a tots els voluntaris, tant entrevistats com entrevistadors.
Aquest projecte va rebre suport econòmic de l'Ajuntament d'Igualada i de la Diputació de Barcelona i va comptar amb l'assessorament de Miquel Térmens, historiador bon coneixedor de la Guerra Civil a la ciutat, i de Roser Grau, sociòloga especialitzada en fonts orals que es va encarregar de la formació dels voluntaris.
Aquest ha estat el projecte més complex dels realitzats fins ara i va transcendir l'àmbit local (TV3, El Periódico, etc.).
Figura 4. Portades dels dos llibres editats dins del projecte Biblioteca de la Memòria
4.5 Tertúlies de gent gran
Dins de la Setmana de la Gent Gran de 2008, organitzada el mes d'octubre per l'Ajuntament d'Igualada, la Biblioteca va preparar una tertúlia per parlar sobre com recordaven les festes de la seva infantesa les persones de més de 70 anys. Les places eren limitades a quinze persones i la inscripció era voluntària i prèvia a la celebració de la trobada. Es va aconseguir el grup i asseguts en cercle i moderats per Magda Bartrolí, treballadora de la Biblioteca i periodista, van anar explicant els seus records. La trobada va ser filmada i enregistrada i després es van conservar el vídeo (DVD), les cintes i la transcripció, documents que es conserven a la Biblioteca.
A partir d'aleshores, l'experiència s'ha anat repetint i ja forma part de les activitats de l'anomenada Setmana Gran. Els altres temes que s'han tractat són: L'escola en blanc i negre, sobre els records de l'etapa escolar, Doncs, a casa meva…, sobre la vida domèstica dins de la llar, i Els jocs de l'any de la picor, sobre els jocs i les joguines dels infants dels anys quaranta i cinquanta. Aquest any es parlarà de la cuina tradicional i hem anomenat el taller Tothom a taula!
A aquestes línies cal afegir una iniciativa del Centre Educatiu Mestral. Un professor de ciències socials va animar els seus alumnes de 4t d'ESO a realitzar, durant les vacances de Nadal de dos cursos seguits, una entrevista als seus avis per conèixer aspectes de la seva infància. El primer es deia La família i els amics (estructura familiar, àpats, jocs, oci, etc.) i el segon L'escola (professors, classes, deures, pati, llibres, horaris, uniformes, etc.). Seguint una metodologia semblant als dos llibres de la Biblioteca de la Memòria, el professor Pedro J. Fernández va aconseguir un document similar sobre la vida dels nens i nenes dels anys cinquanta, però en aquest cas els "voluntaris" eren els seus alumnes. Tant les cintes com les transcripcions i el document final es conserven a la Biblioteca.
5 Aspectes tècnics
A més de les reflexions sobre el perquè del projecte, si parlem d'experiències no es poden obviar tot un seguit de detalls pràctics i tècnics.
5.1 Cerca d'informació
Aquest és el primer punt de tot el procés i implica la col·laboració de dos grups de persones: les que tenen coses per explicar, generalment gent gran, i les que estan disposades a recollir la informació i sistematitzar-la, sobretot joves.
Cal també buscar la complicitat d'agents relacionats d'alguna manera amb aspectes del projecte. La Biblioteca de la Memòria ha comptat puntualment amb l'ajut de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, els centres d'ensenyament secundari, Dones d'Igualada, el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el Museu Comarcal de l'Anoia, etc.
Els mitjans humans i els recursos que poden aportar les persones, entitats i associacions enriqueixen sens dubte el projecte i ajuden a fer-lo millor.
5.2 Conservació dels documents
Els documents de la Biblioteca de la Memòria són molt diversos, tant pel format o suport com pel contingut. Es conserven a l'àrea de la col·lecció local i s'ha creat un concepte d'unitat documental (capsa vermella) per a cada document o conjunt de documents (cartes, papers, fotocòpies, fotografies, cintes, vídeos) que es refereixen a una persona. Aquestes capses s'ordenen alfabèticament pel cognom de la persona que explica oralment o per escrit les seves vivències.
L'evolució de la tecnologia fa que aviat alguns suports quedin obsolets. Així, un dels problemes que hem tingut en aquests onze anys de projecte és que les primeres entrevistes es van enregistrar amb una gravadora analògica i el suport eren cassets i calia passar tota la informació a DVD. S'ha pogut fer gràcies a la col·laboració de persones voluntàries.
5.3 Creació de la base de dades
Per inventariar els documents s'utilitza una base de dades en Access dissenyada per la bibliotecària Eva Sabaté, amb els mitjans que disposa la Biblioteca i la previsió de creixement d'aquest fons que no es preveu superior a 500 documents a mig termini.
Figura 5. Base de dades: pagina principal i formulari d'entrada de documents
Cada unitat documental és un registre i hi ha un formulari d'entrada que recull els camps següents:
- Nom de la persona biografiada o entrevistada
- Dades biogràfiques (lloc i data de naixement i mort, si és el cas)
- Títol
- Tipus de document, amb un quadre de diàleg desplegable que permet escollir entre vuit opcions: treball de recerca, entrevista, diari, correspondència, memòries, creació literària, biografia i escrits diversos
- Temes (fins a tres paraules clau)
- Nom de la persona que ha realitzat la transcripció
- Nom de la persona que ha dipositat el document a la Biblioteca
- Observacions
La limitació temàtica a tres paraules clau va ser una decisió tècnica determinada, en primer lloc, per la capacitat de processament de la base de dades que es va crear i, en segon lloc, pel convenciment que eren suficients tres conceptes per recuperar i contextualitzar el document.
Aquesta informació es processa i es poden generar dos informes: un d'alfabètic segons el cognom de les persones i un altre segons el tipus de document.
5.4 Formulari d'autorització
És imprescindible disposar d'un formulari d'autorització que, en el cas del projecte Biblioteca de la Memòria, van redactar els serveis jurídics de l'Ajuntament d'Igualada.
El text d'aquesta autorització s'adapta a cada cas, segons si el document el cedeix la mateixa persona que l'ha generat o algun familiar directe. També s'especifica en cada circumstància el format de la documentació que s'ofereix a la Biblioteca (entrevista, transcripció, document inèdit, etc.).
S'hi especifica la cessió i també les condicions de consulta pública a partir del moment del donatiu i en el futur i, fins ara, tothom ha considerat adient que el contingut dels documents donats pugui ser "consultat i reproduït en projectes posteriors (exposicions, documentals, estudis, llibres, etc.) i figurar-hi el nom complet".
Ha de signar l'autorització la persona que cedeix qualsevol document d'aquest tipus a la Biblioteca.
Figura 6. Formulari de cessió i autorització de la consulta posterior de documents
5.5 Difusió
El fet de donar a conèixer el projecte i els seus objectius és imprescindible en posar-lo en marxa, però cal anar-ne parlant i explicant-lo periòdicament per recordar la seva existència ja que és obert i es pretén que vagi creixent. Aquesta mena de difusió va adreçada sobretot a l'àmbit local, que aporta els col·laboradors per mantenir viva la Biblioteca de la Memòria. L'últim que s'ha fet en aquest sentit és l'exposició "Biblioteca de la Memòria: 10 anys, 100 testimonis", que mostra fragments d'alguns dels documents del fons.1
També s'ha cregut convenient difondre l'experiència en un àmbit més professional per si altres biblioteques en poden treure alguna idea que els sigui útil.2 A més, la iniciativa ha estat seleccionada per la Fundació Carles Pi i Sunyer com una bona pràctica en l'àmbit de la lectura pública.3
La Biblioteca Central d'Igualada ha rebut visites de responsables d'entitats i biblioteques d'altres municipis4 que volien començar un projecte semblant i havien conegut el seu per la difusió que se n'havia fet.
Figura 7. Cartell de l'exposició "Biblioteca de la memòria: 10 anys, 100 testimonis"
6 Algunes consideracions pràctiques
- Un projecte nou, obert i sense data final ha de ser assumit per tot l'equip de la Biblioteca. En el nostre cas, que treballem seguint unes línies estratègiques, formava part de la línia "Millorar l'aspecte diferencial del fons".
- El projecte pot funcionar amb poc pressupost si es compta amb un bon equip, però porta feina: difusió, col·laboradors, transcripcions, tractament documental, etc.
- És fonamental donar a conèixer el projecte i convèncer la gent que val la pena que portin els seus documents inèdits a la Biblioteca. Cal refiar-se dels mitjans de comunicació i de canals més informals com el "boca-orella".
- El projecte pot perdre força i fins i tot morir si, periòdicament, no s'hi aporten noves energies i es comença una línia diferent que el torni a posar d'actualitat. Això requereix imaginació i temps.
- La complicitat de persones i associacions és imprescindible. La Biblioteca és la responsable dels documents que processa, conserva i difon, però el seu equip és insuficient i cal buscar recursos personals, tècnics i econòmics per generar nous documents.
- Cada vegada hi ha més iniciatives per recuperar la memòria històrica, però encara són poques les que surten de biblioteques públiques i cal aprofitar aquest servei per la seva característica excepcional de proximitat.
Figura 8. Quatre germanes igualadines: Maria, Mariana, Rosalina i, a la dreta, Concepció Solà Ferrer, que era bibliotecària
7 Conclusions
La Biblioteca de la Memòria és una iniciativa per recuperar la memòria històrica d'homes i dones que han viscut i experimentat les transformacions del segle passat. Una generació que va viure la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Les seves històries són aquelles que, sovint, no trobem als llibres, però formen part de la vida col·lectiva i si perdéssim els seus testimonis, serien irrecuperables.
És un projecte adient per impulsar des d'una biblioteca pública perquè, per la seva característica de proximitat, pot implicar fàcilment voluntaris i altres agents i, a més, els ofereix credibilitat i confiança.
També aporta creativitat a les tasques habituals de la biblioteca i ajuda a aconseguir dos aspectes claus i fonamentals: convertir-se en un punt de trobada i d'implicació de persones i entitats i esdevenir un motor generador de nous documents.
La Biblioteca de la Memòria es presenta com una experiència. Cada biblioteca, segons els seus mitjans i característiques, pot desenvolupar el seu propi projecte si s'hi anima.
El que sí que voldria defensar és la importància de recuperar, a partir de testimonis de persones anònimes, les petites històries de la vida quotidiana que formen la història real dels nostres pobles i ciutats. I si pot ser, encomanar-vos la il·lusió per fer-ho.
Bibliografia
Documents i articles
Actes del VII Congrés d'Història Local de Catalunya: identitat local i gestió de la memòria: Barcelona, 28 i 29 de novembre de 2003. Barcelona: l'Avenç, 2004.
Bernal, M. Dolors; Corbalán, Joan (coord.) (2007). Eines per a treballs de memòria oral. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de la Memòria Democràtica. <http://www.ccepc.org/documents/eines2.pdf>. [Consulta: 11/04/2012].
Casas Culla, M. Rosa (2005). "Recordant…: projecte de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia d'Alella, recopilació de la memòria històrica local". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15 (desembre). <http://www.raco.cat/index.php/BiD/article/view/16924/16765>. [Consulta: 12/04/2012].
Fernández Segura, José (2010). Fem memòria, construïm el futur: eines educatives per a la comprensió del temps històric i la recuperació de la memòria històrica. Barcelona: Graó; Fundació Escolta Josep Carol; Escoltes Catalans.
Ferrando Puig, Emili (2006). Fuentes orales e investigación histórica: orientaciones metodológicas para crear fuentes orales de calidad en el contexto de un proyecto de investigación. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Fonts orals: la investigació a les terres de parla catalana: actes de les Jornades de la CCEPC: Museu d'Història de Catalunya, Barcelona, 14 i 15 de desembre de 2001. Barcelona: Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana; Museu d'Història de Catalunya; Cossetània, 2003.
Marinas, José Miguel (2007). La escucha en la historia oral: palabra dada. Madrid: Síntesis.
Portelli, Alessandro (2009). Històries orals: relat, imaginació, diàleg. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Memorial Democràtic.
Vilanova, Mercedes; Úbeda, Luís (ed.) (2006). El repte de les fonts orals. Barcelona: Llibres de l'Índex.
Lleis, normes i directrius
American Library Association. Reference and Adult Services. Local History Committee of the History Section (2006). "Directrius per organitzar col·leccions d'història local". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 17 (desembre). <http://bid.ub.edu/17vela.htm>. [Consulta: 11/04/2012].
Catalunya (2001). "Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents". Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 3.437 (24 de juliol de 2001), p. 11.538–11.544. <http://www20.gencat.cat/portal/site/portaldogc/menuitem.c973d2fc58aa0083e4492d92b0c0e1a0/?vgnextoid=485946a6e5dfe210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&appInstanceName=default&action=fitxa&documentId=253313&language=ca_ES>. [Consulta: 12/04/2012].
Catalunya (1993). "Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català". Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 1.807 (11 d’octubre de 1993). <http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&action=fitxa&documentId=92717&newLang=ca_ES>. [Consulta: 11/04/2012].
Royan, Bruce; Cremer, Monika (2004). Directrius per a materials audiovisuals i multimèdia en biblioteques i altres institucions. [s. l.]: IFLA. <http://www.ifla.org/VII/s35/pubs/avm-guidelines04-ca.pdf>. [Consulta: 11/04/2012].
UNESCO (2003). Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. París: UNESCO. <http://www.unesco.org/culture/ich/doc/src/00009-CA-PDF.pdf>. [Consulta: 12/04/2012].
Data de recepció: 11/12/2011. Data d'acceptació: 20/04/2012.
Notes
1 Les fotografies es poden consultar a la web de la Biblioteca Central d'Igualada.
2 El projecte ha estat presentat a: Fonts orals. La investigació a les terres de parla catalana (Barcelona, 2001), Ítem (gener-abril 2003, núm. 33), Jornades catalanes d'informació i documentació (Barcelona, 2006), Congreso nacional de bibliotecas públicas (Múrcia, 2006), Educación y biblioteca (noviembre 2007, nº 162), La memoria de las bibliotecas (Canàries, 2008), Història i memòria: les fonts orals a les biblioteques i els arxius (Barcelona, 2009) i Jornada dedicada a la memòria oral (Manresa, 2009).
3 Trobareu informació sobre el projecte Biblioteca de la Memòria al Banc de Bones Pràctiques (àmbit: lectura pública) impulsat per la Diputació de Barcelona, la Fundació Carles Pi i Sunyer i els ajuntaments de la província de Barcelona que identifica i difon experiències innovadores de govern i gestió de l'àmbit local.
4 El barri de les Escodines de Manresa i l'Ateneu de Blanes, entre altres.
