Call for papers – número 38

Número 38  (juny 2017) 
Temàtica: espais
Coordinador: Jordi Permanyer i Ignasi Bonet
Termini de recepció d’originals: 31/10/2016
Instruccions per als autors: /instruccions-als-autors

Ja en ple segle XXI constatem que el canvi de paradigma tecnològic ha comportat canvis socials i culturals profunds. Ha canviat des de la manera de treballar fins a l’entorn comunicatiu, passant per les formes de consum de lleure i els processos d’aprenentatge, les formes de relació interpersonal, entre molts aspectes. 
 

Als centres de documentació s’ha passat de tenir suports físics analògics a documents virtuals, i de la necessitat d’espai físic per a allotjar col·leccions de documents en suport físic a la necessitat de connectivitat per a accedir als documents digitals.
 
Hom es pregunta quin sentit poden tenir els espais de biblioteca, dissenyats sota el paradigma de la societat post-industrial del segle XX. Sembla necessari repensar i transformar dels espais de la biblioteca, però davant d’aquests canvis profunds sorgeix el dubte de com ha de ser aquesta evolució, per a poder satisfer les noves exigències.
 
L’objectiu d’aquest monogràfic és indagar possibles viaranys i apuntar possibles camins de transformació.
Per tal de fomentar el debat i les aportacions apuntem algunes de les vies d’exploració:
 
1. La biblioteca com a tercer lloc. Fa anys que molts estudis i anàlisis defineixen la biblioteca pública com a tercer espai, com a lloc de trobada i relació social, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Es manté, per tant, com a element essencial per a enfortir la societat civil, la democràcia i el compromís social, així com també per la seva contribució a la generació de sentit de lloc, donant significat i caràcter a l’espai urbà on s’inscriu. I sembla que el nou paradigma de la societat xarxa global reforça aquesta necessitat.
 
2. Espais de biblioteca orientats a l’usuari. La biblioteca continua tenint com a objectiu ser un agent promotor de la informació, l’educació i l’activitat cultural, però els canvis en el context suggereixen la reformulació de l’oferta de serveis, que en molts casos ja s’està fent, sobre la base de les demandes i interessos dels ciutadans. Cal veure en quina mesura aquesta reformulació centrada en l’usuari implica una nova concepció dels espais de la biblioteca. Hi ha algunes realitzacions recents que apunten possibles vies d’èxit: espais lúdics, espais infantils, espais per a treball en grup, sales de silenci absolut…
 
3. Espais per a l’aprenentatge. La transformació del paradigma educatiu i de formació dels professionals (cal preparar-se avui per a unes exigències futures, absolutament desconegudes i que estaran en canvi permanent) exigeix repensar els espais de formació i aprenentatge com a inductors de la feina col·laborativa, interactiva i centrada en processos dialèctics i creatius que utilitzen la informació, però en els quals la col·lecció no és l’element essencial. L’evolució futura dels CRAIs universitaris en aquest sentit pot ser clau.
 
4. La biblioteca generadora de continguts, com a espai de creació. Les noves pràctiques socials i els processos de generació de continguts de forma cooperativa (escriptura col·lectiva, wikimaratons, trobades de bloguers o youtubers…) requereixen uns espais que permetin la conversa com a activitat central, sense interferir en les altres activitats i amb certa privacitat (sales de treball formal, auditoris, zones de treball informal…). 
 
5. L’increment de la diversitat interna dels espais de la biblioteca. L’increment de l’oferta de serveis comporta una major complexitat i diversitat en el disseny dels espais interiors. Així, per exemple, cal fer compatible la necessitat de processos conversacionals (presentacions, inauguracions, grups de treball, grups de tertúlia literària…) amb el silenci tradicional de les sales de lectura. Cal fer compatibles silenci (concentració i producció individual) i diàleg (intercanvi d’informació i producció col·lectiva).
 
6. L’espai físic i l’espai virtual com a complementaris. L’usuari percep la biblioteca i s’hi relaciona en bona mesura per mitjà de la interfície virtual (web, xarxes socials, aplicacions…), que s’afegeix a la tradicional percepció física de l’edifici de la biblioteca. Cal que aquests dos plans de percepció i relació siguin coherents i es complementin. Per altra banda, bona part dels continguts són audiovisuals. La integració de dispositius tecnològics digitals a l’espai físic de la biblioteca, així com també la seva evolució (PC, pantalles informatives, ordinadors portàtils, tauletes…), és un nou repte en el disseny interior dels espais. La visibilitat física de les col·leccions digitals (intangibles) també és un repte.
 
7. L’espai de biblioteca com a facilitador de la participació ciutadana. La biblioteca és un dels equipaments públics per excel·lència, i com a tal s’ha de posar al servei de la ciutadania quan en el context de globalització apareix la demanda d’ampoderament individual i col·lectiu: la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten en be comú es pot vehicular per mitjà dels serveis (informació, debats, exposicions…) i espais (auditori, sala d’exposicions, vestíbul…) que ofereix la biblioteca. El mateix procés de disseny de la biblioteca i els seus espais pot ser objecte de participació ciutadana. Hi ha exemples reeixits en aquest sentit.
 
8. L’exigència de flexibilitat espaial. Es poden oferir serveis partint de la base de les noves demandes que es detecten, però no és possible dissenyar espais a llarg termini que hauran de respondre a necessitats d’ús i tecnològiques futures, en principi desconegudes i incertes. Davant d’aquest fet, el disseny d’espais amb la màxima flexibilitat apareix com una estratègia que pot garantir cert èxit a llarg termini.
 
9. Nous espais per a nous formats. La funció de dinamització cultural comporta acollir esdeveniments en múltiples formats (conferències, exposicions, concerts, recepcions…), fet que exigeix el disseny de nous espais que fins fa poc eren inèdits a les biblioteques (auditori, sala d’exposicions, escenari al vestíbul, bar… ), i que les converteix en grans equipaments culturals urbans.
 
llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.