Número 41 (desembre 2018)
Temàtica: El control de la informació en la producció de coneixement avui
Coordinadors: José Luis de Vicente (Sónar + D) i Jordi Sánchez-Navarro (UOC)
Termini de recepció d’originals: juny de 2018
Instruccions per als autors: /instruccions-als-autors
Les lògiques actuals del tractament de la informació relacionades amb l’ús del big data, el machine learning o la intel·ligència artificial són el llindar d’una transició històrica en la gestió de la informació i en la producció de coneixement. En aquesta cruïlla s’obren nombrosos conflictes potencials que ens situen davant d’una sèrie de preguntes essencials. Són conflictes relacionats amb la propietat —Qui produeix les dades i qui n’és el veritable propietari? —; amb l’ús —Qui té dret a utilitzar les dades, per què i durant quant de temps? —; amb l’accés —Qui pot veure les dades? —; i amb la rendició de comptes —Qui és responsable de les decisions preses amb les dades?; Qui avalua la qualitat del coneixement produït a partir de les dades?
En aquest context cal indagar en les maneres en què aquest nou ordre de la informació afecta els dominis del que és ètic, de la llibertat d’expressió, de la llibertat d’accés i ús del coneixement, de la política i de l’economia.
En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i filosòfica com una mirada més concreta, per pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l’acadèmia com des de les diferents indústries basades en la generació, distribució o explotació de coneixement.
Així mateix, esperem que aquest monogràfic aporti solucions a la necessitat de donar poder a tots aquells ciutadans productors de coneixement en qualsevol àmbit en el marc de les arquitectures tecnològiques de la informació en què habitem avui, que en massa casos no fan evident el seu impacte sobre nosaltres ni obren espais de negociació que ens permetin ser alguna cosa més que subjectes passius governats per normes que no veiem ni entenem.
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els següents temes:
- Noves dinàmiques de generació de dades a gran escala.
- Models econòmics d’explotació de dades personals. La lògica econòmica del big data (monetització de dades personals en xarxes socials, data brokering).
- Gestió de nous arxius i nou patrimoni de dades: moviments Open Archives, OpenGLAM (galleries, libraries, archives and museums).
- Encerclament (enclosure) de dades i data commons (open science, citizen science, open journals …).
- Data ethics (gestió responsable de dades personals).
- Decision-making en l’era algorísmica —els algorismes com “caixes negres” a presa de decisions sobre la base de principis sense rendició de comptes—. Conceptes com Algorithmic accountability o Algorithmic transparency.
- Propietat: processos de despossessió de dades generades per usuaris en plataformes propietàries (historial i preferències a Facebook, Spotify, Netflix, Amazon…)
- Dret a l’oblit.
- Responsabilitat individual i col·lectiva en l’era del machine learning i la IA.