Número 42 (juny 2019)
Temàtica: Recomanació lectora: què, on i com prescriure obres i lectures
Coordinadors: Lluís Quintana (UAB) i Lluís Agustí (UB)
Termini de recepció d’originals: 1 de desembre de 2018
Instruccions per als autors: /instruccions-als-autors
Una de les feines clau dels llibreters i dels professionals de les biblioteques ha consistit històricament en la recomanació de lectures o prescripció –segons el terme que s’usa actualment i que caldria discutir.
En aquesta cruïlla històrica produïda per la irrupció de múltiples formes digitals de lectura i de recomanacions s’obren nombroses possibilitats. La llibreria i la biblioteca pública, fins i tot l’escola i la universitat, han d’afrontar uns canvis tecnològics importants, com ara la creació de les xarxes socials de lectura o l’aparició de la recomanació automatitzada, que són clarament disruptius en l’àmbit de la seva activitat. És en aquest context que el personal de les biblioteques, llibreries i centres docents ha de trobar noves vies per a continuar essent mediador cultural i de lectures.
Cal revisar tota la cadena de la lectura i la seva recomanació. I aquesta revisió cal que sigui feta malgrat la incertesa que ens pugui generar als professionals, sense apriorismes; revisions relacionades amb els agents —qui ha recomanat històricament i qui recomana ara? —; amb l’objecte de consum cultural —què cal llegir?, quines són les lectures imprescindibles?, quins són els gèneres més llegits?—; amb la importància del mitjà on es produeixen —la crítica, les publicacions periòdiques, les xarxes socials—; amb la planificació privada i pública —els plans institucionals de promoció lectora—, i, finalment, amb l’avaluació de tot el procés: com s’avalua i quin impacte té tota la tasca de recomanació feta?
En aquest context cal indagar totes les vies clàssiques de recomanació i les noves que se’ns obren per a valorar quines són les millors eines, quins són els agents, quins els subjectes i quins són els mitjans que fan efectiva aquesta tasca.
En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i teòrica, des de la pedagogia, la crítica i la història literària, com també una mirada més concreta, per a pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l’acadèmia com des de les biblioteques i els altres agents de la cadena de valor del llibre i de les institucions (editors, distribuïdors, llibreters, responsables polítics, culturals, animadors de clubs de lectura).
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents:
• Explotació de dades de lectura: qui llegeix, què llegeix, quan llegeix, on llegeix?
• Lectura analògica i lectura digital: implicacions.
• Terme i concepte de prescripció, recomanació i acompanyament de lectures.
• Polítiques i plans institucionals de promoció lectora.
• Agents de la prescripció: editorials, llibreries, biblioteques, suplements i revistes culturals, plataformes i xarxes socials de lectura.
• Estratègies i experiències de promoció lectora en les biblioteques i en les llibreries: exposicions, desenvolupament de col·leccions, activitats d’animació, clubs de lectura, presentacions de llibres.
• Clubs de lectura presencials i digitals.
• Noves formes de prescripció: itineraris literaris, booktubers, bookstagramers, book hauls…
• La recomanació automatitzada: algorismes al servei de la lectura.
• Clàssics i cànon, estat de la qüestió: concepte, història, actualitat i futur.
• Cànon i gènere: obres fetes per dones, per a les dones.
• Prescripció i construcció identitària, nacional.
• Obres obligatòries en els ensenyaments reglats.
• Obres excloses, oblidades i prohibides.
• Crítica literària i prescripció.
• Com s’ha de recomanar i per què, o per què no, formats diversos com:
o Gèneres literaris: novel·la històrica, novel·la negra i policíaca, novel·la fantàstica, novel·la de ciència ficció,
o No-ficció: divulgació científica, assaig, autoajuda.
o Literatura infantil i juvenil.
o Còmic, manga i novel·la gràfica.
o Obres d’èxit, best-sellers i long-sellers.