Call for papers – Número 46

Coordinadors: Antònia Ferrer Sapena (UPV), Pere Masip (URL)
Instruccions pels autors/es: /instruccions-als-autors
 
 
Un tema recurrent durant els últims anys és la informació falsa que es transmet en qualsevol mitjà de comunicació. Aquesta transmissió d’informació no veraç i la seva difusió es produeix per diferents circumstàncies. En uns casos, per la rapidesa a l’hora de compartir l’última informació que ens ha arribat, en moltes ocasions sense tenir en compte el canal, el mitjà i els interessos que pugui tenir l’emissor; en altres casos, la difusió té una intencionalitat i vol aconseguir unes determinades finalitats: polítiques, ideològiques, econòmiques, entre altres.
 
La informació falsa representa una amenaça per a la democràcia. Així ho han denunciat organismes internacionals, com la Comissió Europea, i governs, però també moviments i organitzacions civils, com Xnet (plataforma dedicada a la defensa dels drets digitals i la llibertat d’expressió), encara que amb postulats diferents i en alguns casos divergents.
 
Hi ha molts els col·lectius implicats a aconseguir que la informació que es difongui sigui veraç: periodistes, documentalistes, científics. Aquests col·lectius fan servir diferents tècniques per a aconseguir-ho. En aquest monogràfic es vol donar cabuda a articles que reflexionin sobre l’impacte que té aquest tipus d’informació en la societat i en les tècniques existents per a identificar-la i controlar-la, i sobre com l’educació per a conèixer la qualitat de la informació pot repercutir en un consum crític.
 
Concretament, s’admetran articles relacionats amb els temes següents:

  • Desinformació i postveritat.
  • Tècniques de big data o dades massives per a detecció d’informació falsa.
  • Bots i disseminació de la informació falsa. Qui hi ha darrere de la difusió de massiva d’informació falsa o manipulada?
  • Transparència algorísmica. El paper de les plataformes en el control de la desinformació.
  • Educació en la utilització de fonts de qualitat en l’ús de la informació.
  • Simplicitat del missatge i rapidesa en la difusió.
  • Mitjans socials i el seu impacte en la propagació d’informació no veraç.
  • Efectes que té en la qualitat democràtica la propagació d’informació falsa.
  • Narratives de la desinformació.
  • Tècniques de fact cheking o verificació de fets.
  • Fake science.
  • Viabilitat de la regulació contra la desinformació.
llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.