Call for Papers – Número 51

Editors del monogràfic: Miquel Centelles (UB) i Daniele Metilli (UCL)

Instruccions pels autors: /instruccions-als-autors

Ara fa més de vint anys que el World Wide Web Consortium (W3C) va impulsar la seva visió i el programa del web semàntic, amb l’objectiu de proporcionar als sistemes automàtics metadades processables de manera automàtica sobre la informació que es publica en el web. El repte de sistemes automàtics capaços d’interpretar semànticament les dades i de generar processos de manera autònoma basats en aquesta capacitat s’albirava com una revolució definitiva a Internet. Passats aquests vint anys, les tecnologies i els estàndards que s’han desenvolupat en el marc d’aquest programa —i que conformaven la ja mítica pila o el pastís de capes del web semàntic, amb les seves relacions ascendents i descendents— han experimentat un grau de desenvolupament desigual. En conjunt, podem dir que no s’han implementat en la totalitat. 

Algunes tecnologies s’han consolidat i han impactat en múltiples àrees d’activitat i especialitat. És el cas dels identificadors únics de recursos (URI), determinats formats de serialització com JSON-LD, o les ontologies vinculades, per exemple, a esquemes de metadades. 

D’altres han experimentat un procés de complementació amb d’altres de més reeixides en l’àmbit comercial. És el cas del model de dades RDF, que en molts contextos d’implementació de solucions amb orientació semàntica és complementat —i, fins i tot, substituït— per altres models orientats a grafs, com són els grafs de propietats (Neo4J), o, fins i tot, pel tradicional model relacional. D’una manera semblant, el llenguatge d’interrogació SPARQL ha substituït algunes vegades —amb menys capacitat però de manera més escalable— alternatives com ara GraphQL. 

Finalment, hi ha un grup de tecnologies situades, precisament, en la cúspide del pastís, que han estat postergades o, simplement, abandonades.  

En alguns contextos, com el jurídic, la implementació dels llenguatges i tecnologies reeixits ha donat mostres de treball coordinat a escala internacional, i de resultats que han transcendit els límits del laboratori i del beta constant. És el cas, per exemple, de l’identificador europeu de legislació (ELI) (eur-lex.europa.eu/eli-register/about.html), un sistema d’accés en línia a la legislació en el context de la Unió Europea, que està impulsant el desenvolupament de serveis d’informació crítics per als ciutadans d’aquest mil·lenni. 

Moltes biblioteques nacionals també han transformat les seves dades catalogràfiques i d’autoritats en el model RDF, per tal d’oferir-les com a dades obertes. Datos.bne.es i ID.LOC.GOV – Linked Data Service en són exemples. Aquest model, i l’existència de conjunts de dades relatius a entitats, com és el cas de Wikidata, ha obert un escenari de possibilitats infinites per a l’enriquiment de conjunts de dades limitades en la seva concepció original. 

D’una manera més àmplia, també s’ha desenvolupat amb èxit el model de publicació de dades enllaçades. Aquest model ha estat prioritzat per l’esquema de les cinc estrelles en la publicació de dades obertes i, en un temps més recent, els principis FAIR per a la gestió de dades de recerca. En evolucionar, s’ha integrat en un ecosistema de generació i publicació de dades enriquides semànticament, com són els grafs de coneixement, que ofereixen tant la seva versió oberta com la propietària. És a partir d’aquesta segona versió que els grafs de coneixement esdevenen un actiu clau en la gestió del coneixement corporatiu i, alhora, una eina clau d’entrenament de dades en aplicacions d’aprenentatge automàtic, i d’explicació dels seus resultats.  

Tenint en compte aquestes coordenades, la revista BiD fa una crida als investigadors i responsables de projectes i serveis per publicar en el número 51 treballs que mostrin l’evolució de les tecnologies i els estàndards del web semàntic, i l’estat actual del model de publicació de dades (obertes) enllaçades i grafs de coneixement orientats a proveir serveis d’informació, per al públic general i per als membres d’institucions i empreses.  

Línies :

  • Gestió, publicació i explotació de dades obertes enllaçades  

  • Creació i explotació de grafs de coneixement  

  • Serveis d’informació basats en dades obertes enllaçades i grafs de coneixement  

  • Intel·ligència artificial i dades obertes enllaçades  

  • Corpus textuals i dades obertes enllaçades  

  • Corpus textuals i grafs de coneixement  

  • Aplicació de bots en dades obertes enllaçades  

  • Aplicació de bots en grafs de coneixement  

  • Dades obertes enllaçades i diversitat de gèneres  

  • Grafs de coneixement i diversitat de gèneres  

  • FAIR i dades obertes enllaçades  

  • FAIR i grafs de coneixement  

  • Ontologies i dades obertes enllaçades  

  • Ontologies i grafs de coneixement  

  • Aplicació d’ontologies en serveis d’informació 

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.