La qualitat de la informació al web

Totes les comunitats, totes les societats, totes les col·laboracions sorgeixen i depenen de la interacció i la comunicació entre els seus membres. A la prehistòria ja devien estar preocupats per l'honestedat, l'exactitud, l'exhaustivitat, la vigència i la verificabilitat de les comunicacions. La diferència, avui dia, rau tant en el gran augment de la quantitat dels missatges i documents com en la dependència cada cop més gran que en tenim.

L'augment de documents

Podem considerar quatre vectors diferents dels avenços tècnics: l'escriptura, la impremta, les telecomunicacions i la còpia de documents. Escriure, pel fet que queda gravat, proporciona una alternativa al discurs, que el converteix en una cosa permanent o innecessària. Així, doncs, escriure disminueix l'efecte del temps i, per tant, ofereix una alternativa a la memòria humana, una "memòria externa". Dins dels seus límits, l'escriptura, a manera de discurs o de gest, té l'avantatge enorme de ser capaç de contrarestar els efectes del temps i, en ser portable, de la distància.

La impremta ofereix l'opció de multiplicar tant com vulguem el que hem escrit, i per tant n'amplia els efectes i fa que estigui disponible en molts llocs alhora. Això afegeix seguretat, perquè entre una quantitat tan gran de documents, un de concret no és tan vulnerable a la destrucció o falsificació.

Fins al segle xix, les telecomunicacions eren algú que viatjava a peu, a cavall o en vaixell per portar notícies. L'auge dels semàfors, els ferrocarrils, el telègraf, el telèfon, la ràdio, el fax i ara Internet ha aconseguit reduir els efectes de la distància i disminuir, així, els retards en les comunicacions. S'ha estudiat molt l'impacte de l'escriptura, la impremta i les telecomunicacions, però no tant el de la còpia de documents. Les tres tècniques essencials van ser la còpia fotostàtica (fotografia feta directament sobre paper sensibilitzat), el microfilm i les seves variants, i la còpia electrostàtica (també coneguda com a xerografia).

L'efecte principal d'aquests quatre vectors de la tecnologia, cadascun dels quals amplifica la resta, és el de reduir els efectes tant de temps com d'espai. Els documents són cada vegada més accessibles en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Avui en dia és molt difícil imaginar-se la vida sense l'escriptura, la impremta, les telecomunicacions o la còpia de documents. Però aquesta explosió de documents ha tingut dues conseqüències importants. En primer lloc, per fer front a aquesta explosió va caler un cinquè vector del desenvolupament tècnic per descobrir i seleccionar els documents pertinents en la mesura i quan fos necessari, referit de diverses maneres com a bibliografia, documentació i ciències de la informació. En segon lloc, els antics problemes de qualitat i confiança s'han tornat més complicats perquè les tecnologies que intervenen en el procés ens allunyen del contacte directe amb les fonts (molt més extenses).

La divisió del treball i la necessitat de saber

Les cultures han desenvolupat, des de la caça i la recol·lecció fins a l'agricultura, la indústria i els serveis complexos. Aquest canvi s'ha aconseguit dividint el treball i augmentant la interdependència. Ara és estrany que conreem els propis cultius, criem nosaltres mateixos els animals que ens mengem o les vaques que ens donen la llet o que conreem els propis grans de cafè. Els aliments que mengem els conreen i els processen altres persones abans que arribin a les nostres mans. De la mateixa manera, nosaltres mateixos tampoc no fabriquem la tecnologia que fem servir, ni construïm els edificis on vivim ni generem els recursos energètics dels quals depenem. Avui en dia molt poca gent sap com fer-ho.

Aquesta divisió del treball ens permet tenir una qualitat de vida molt millor, en general, gràcies al desenvolupament de coneixements especialitzats, i tenir una eficiència més gran gràcies a les economies d'escala, però ens hem tornat molt més dependents dels altres en molts sentits. Depenem cada vegada més d'altres persones, de la tecnologia i de les infraestructures de transport, dels serveis financers, de les normes i d'altres desenvolupaments que fan que aquesta interdependència sigui possible. Altres persones, al seu torn, depenen de nosaltres.

L'intercanvi de béns i serveis requereix mercats, i els mercats depenen de saber quines opcions hi ha disponibles i en quines condicions. Els mercats són sistemes d'informació. Com més ben informats estiguin els compradors i els venedors, més "perfecte" es diu que serà el mercat. El que no s'explica tant és que aquesta interdependència també requereix un gran augment de la comunicació i documentació. Si volem utilitzar el transport públic, hem de saber qui presta el servei, les rutes, les tarifes i els horaris. Si hem de complir la llei, hem de saber què diu la llei i les possibles conseqüències d'ignorar-la. Si volem comprar béns i serveis en lloc d'autoabastar-nos, llavors hem de saber qui ofereix el que volem, quant haurem de pagar i si el que s'ofereix és el que ens pensem que és. Podem investigar, per descomptat, però bàsicament depenem (i qualsevol persona a qui ho preguntem també en dependrà) dels documents: les llistes de preus, els continguts, les garanties, la publicitat, etc. Com que no podem confirmar per nosaltres mateixos tot el que ens agradaria saber, no tenim més remei que dependre del que els altres ens diuen i, per tant, hem de decidir en qui i en què confiar. Patrick Wilson, en el llibre Second-hand knowledge: An inquiry into cognitive authority (1983), ho exposa d'una manera excel·lent.

La recerca evoluciona gràcies a la interacció amb les idees d'altres persones, però en general les col·laboracions en el mateix camp són complicades per moltes raons pràctiques. La persona que formula idees que ens interessen pot ser molt lluny en l'espai o el temps, o podria ser morta, fins i tot, de manera que el millor que podem fer és confiar en els seus documents. Què ha dit, fet o escrit aquesta persona? Els seus documents, tant els que ha creat com els que parlen de la seva obra, incorporen el seu treball i les seves idees, de la mateixa manera que la tecnologia incorpora el treball dels inventors del passat.

Els documents s'han convertit en la cola que permet que les societats es cohesionin. Els documents s'han anat convertint en els mitjans per controlar i negociar les relacions amb els altres, i influir-hi. Vivim en una "societat de documents" i hem de dependre de les nostres valoracions sobre la qualitat i la fiabilitat dels documents que trobem al Web o a qualsevol altre lloc.

Les prioritats dels altres

No són només les nostres prioritats el que ens ha de preocupar, sinó també les prioritats dels altres. Els governs utilitzen els passaports per indicar la identitat i confirmar la ciutadania de la gent per controlar els moviments transfronterers. Hi ha altres exemples fàcils de trobar. Les escoles fan servir llibres de text per guiar el nostre aprenentatge; les religions utilitzen textos sagrats per inspirar les creences; els pintors produeixen imatges per complaure'ns i per desafiar-nos; els comerciants inverteixen molt en publicitat per influir en el que comprem; els polítics fan declaracions per buscar vots i donacions de campanya; els artistes utilitzen diversos mitjans de comunicació per entretenir-nos i guanyar diners a costa nostra; els individus fan servir missatges (cartes, correu electrònic, etc.) per comunicar-se i les xarxes socials per atreure l'atenció; els museus utilitzen la presentació i la interpretació selectives de relíquies per explicar el passat; els mitjans de comunicació transmeten constantment programes per entretenir, per influir-nos i per satisfer els anunciants, i les biblioteques ofereixen accés a les col·leccions de documents per facilitar-nos el que aprenem. Aquesta llista es podria allargar indefinidament. A ningú no li costaria gaire fer una llista com aquesta. A mesura que la llista es va ampliant, veiem més parcel·les de les nostres vides incloses i en tots els casos hem de recordar que la motivació principal de totes aquestes entitats és influir en nosaltres d'acord amb els seus objectius. A vegades el que volen és enganyós o perjudicial. Aquesta llista caracteritza la "societat de la informació". Els exemples enumerats no són tan importants com la constatació resultant: que les nostres vides estan impregnades de missatges, arxius i documents.

Les prioritats en l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació

La recerca en l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació s'ha centrat en l'accés als documents. Hem evolucionat les tècniques i els procediments per recollir, descriure, organitzar, indexar i facilitar la cerca de documents rellevants. Aquest èmfasi és pràctic, útil i necessari. Tot i així, s'ha prestat molta menys atenció a la qualitat de la informació. En l'àmbit de les publicacions, quan afegim llibres a les nostres col·leccions, incorporem entrades a les bibliografies o simplement llegim per interès propi, intentem seleccionar elements que tinguin un nivell intel·lectual adequat i tendim a dependre de la reputació dels editors, autors i crítics. Però les pistes de les quals depenem en l'entorn web, en què qualsevol pot fer una pàgina web atractiva, són molt menys evidents.

L'expressió sistema d'informació es pot interpretar de dues maneres: com a sistemes de subministrament d'informació (és a dir, les dades i els documents siguin electrònics o en paper) o com a sistemes que informen. La diferència rau en el fet que els sistemes que informen han de complir uns requisits addicionals, que tenen a veure amb els aspectes cognitius d'estar informat. Un lector pot aconseguir trobar un document, però no estarà informat si no l'entén. El document ha d'estar en un llenguatge adequat, en un nivell adequat i ser coherent. Aquí adequat depèn del que el lector ja sap i de les seves habilitats cognitives. A més, un lector ha de decidir fins a quin punt pot confiar en el document. Encara que entengui el que un escriptor ha escrit, he de considerar fins a quin punt hi puc confiar. Això també depèn de la situació. Si estic llegint per plaer, la fantasia és acceptable. A vegades, la fiabilitat no m'importarà (tant me fa quantes llunes hi ha al voltant de Mart, per exemple). Però si depenc de la informació a l'hora de prendre una decisió que és important per a la meva salut, riquesa o felicitat, llavors la fiabilitat sí que és fonamental.

La qualitat de la informació no és fàcil de definir, però inclou l'honestedat, l'exactitud, l'exhaustivitat, la vigència i la verificabilitat del que llegim. Això és cert en general i, sobretot, al Web, en què les bases per a l'avaluació de la qualitat són més febles.