La preservació digital del patrimoni audiovisual en suport magnètic a la Biblioteca Nacional de España

Figura 1. Fons audiovisual objecte de la digitalització massiva.

  [Versión castellana] Alicia Pastrana García Biblioteca Nacional de España alicia.pastrana@bne.es ORCID: https://orcid.org/0000-0002-8120-4341 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6765 María Isabel Cañas Plaza Biblioteca Nacional de España isabel.canas@bne.es EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6766   Resum La Biblioteca Nacional de España (BNE) és conscient de la situació de risc en què es troba el seu patrimoni audiovisual a causa de la inestabilitat, la … Llegiu més

Experiència d’implementació d’especificacions d’una estratègia de virtualització per fer-se càrrec d’obres d’art multimèdia obsoletes

Figura 1. Primer nivell d'accés a paquets de preservació.

  [Versión castellana] Jesús Robledano Arillo Professor del Departamento de Biblioteconomía y Documentación  Universidad Carlos iii de Madrid jroble@bib.uc3m.es ORCID: https://orcid.org/0000-0002-4090-8684 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha693   Resum Objectius: Presentar un model de preservació digital d’obres d’art multimèdia basat en la virtualització, idoni per a les necessitats de preservar digitalment els fons objecte de treball en el projecte “Vocabularios … Llegiu més

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

La preservació digital i les xarxes LOCKSS

  [Versión castellana][English version] Miguel Ángel Márdero Arellano Coordinador de la Rede Brasileira de Serviços de Preservação Digital – Cariniana   Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia   Brasil miguel@ibict.br ORCID: https://orcid.org/0000-0001-5306-919X EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha448         Introducció En el món de la preservació digital es presenten diferents maneres de bregar amb els objectes digitals. Hi … Llegiu més

Les universitats espanyoles i la ciència oberta: un estudi sobre barreres i elements afavoridors

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.

Editores de gènere a l’Argentina. Avanços i desafiaments d’un rol en construcció

Aquest article aborda l’experiència de la creació de la figura de l’editora de gènere en mitjans de comunicació de l’Argentina. Aquesta figura irromp el juny del 2019 amb la designació de Mariana Iglesias amb aquest càrrec al diari Clarín, un dels mitjans comercials més importants del país i d’abast nacional. Avui són deu les comunicadores que exerceixen aquest rol en mitjans de comunicació de diferents característiques. Aquestes editores l’assumeixen amb el suport d’una societat alerta i mobilitzada pel que fa als drets de les dones i els col·lectius de la diversitat sexual, però encara s’enfronten a diverses resistències i múltiples desafiaments.

Comunicar amb perspectiva de gènere: una tasca inconclusa als dos costats de l’oceà

  [Versión castellana][English version] Zuliana Lainez Otero Vicepresidenta de la Federación Internacional de Periodistas y de la Federación de Periodistas de América Latina y el Caribe (FEPALC) Presidenta de la Asociación Nacional de Periodistas del Perú (ANP) zulianalainez@gmail.com         L’absència de l’enfocament de gènere en la cobertura informativa pot respondre a dues … Llegiu més

Les periodistes esportives en la premsa espanyola: desequilibri i biaixos de gènere en la cobertura olímpica

Figura 1. Distribució de l'autoria de notícies segons el sexe. Elaboració pròpia

  [Versión castellana] Juana Salido-Fernández Investigadora Instituto Universitario de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género Universidad de Granada juanasalido@correo.ugr.es   Resum Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi … Llegiu més

Como combater as fake news através da literacia da informação? Desafios e estratégias formativas no ensino superior

Figura 1. Fluxograma da avaliação dos artigos recuperados nas bases de dados Scopus e Web of Science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Com es combaten les notícies falses mitjançant l’alfabetització informacional? Reptes i estratègies de formació en l’ensenyament superior

Figura 1. Organigrama de l'avaluació dels articles recuperats de les bases de dades Scopus i Web of science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.