Perfil professional

Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

per

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

per

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Adolescents que construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials: aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals

per

Objectius: en aquest article es presenten alguns resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i Oceania. L’objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció especial al grup que s’està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant el procés. A més, posem les competències detectades entre els adolescents en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l’àrea de comunicació com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager).

Metodologia: per a això, hem seguit els preceptes de l’etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i hem implementat diversos mètodes per a la recopilació de dades (qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia).

Resultats: dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen competències demanades pels perfils professionals de manera informal en les xarxes socials. De fet, alguns adolescents ja s’estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s’assenyala la necessitat que l’educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.  

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

per

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.

Perfil i competències de l’analista d’informació en l’àmbit de la seguretat pública

per
Mancances a les organitzacions (font pròpia)

Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required.

La formació jurídica i deontològica en el currículum del curador de continguts (content curator)

per

Objectiu: examinar els continguts jurídics i deontològics en l’itinerari formatiu del curador de continguts (content curator), un dels perfils professionals amb més projecció de demanda en la indústria de continguts digitals a Espanya.

Metodologia: anàlisi de contingut dels plans d’estudis del grau d’Informació i Documentació i del grau de Periodisme (la formació relacionada amb aquesta professió). Actualment, el grau d’Informació i Documentació s’imparteix en dotze universitats espanyoles, onze de públiques i una de privada. El grau de Periodisme és present a trenta-sis universitats espanyoles, divuit de públiques i divuit de privades. Durant els mesos de setembre i octubre de 2015 s’analitzen els plans d’estudis publicats a les pàgines web de les universitats objecte d’anàlisi. S’observa, tant en Informació i Documentació com en Periodisme, la denominació i el caràcter de l’assignatura (bàsica, obligatòria o optativa), la càrrega lectiva i el lloc en el curs (període acadèmic). Per descriure el contingut de les matèries s’han consultat les guies docents o les fitxes de les assignatures en els casos en què aquesta informació es trobava públicament accessible.

Resultats: tot i la importància indefugible de la formació ètica per a l’excel·lència professional, la seva presència és minsa en Informació i Documentació. L’absència de matèries d’ètica i deontologia professional no implica que l’estudi no es dugui a terme de manera transversal en altres disciplines. No obstant això, els continguts jurídics centrats en la propietat intel·lectual adquireixen més rellevància. En Periodisme, la presència del dret i la deontologia professional és més notòria. — Objetivo: examinar los contenidos jurídicos y deontológicos en el itinerario formativo del responsable de contenidos (content curator), uno de los perfiles profesionales con más proyección de demanda en la industria de contenidos digitales en España.

Metodología: análisis de contenido de los planes de estudio del grado de Información y Documentación y del grado de Periodismo (la formación relacionada con esta profesión). Actualmente, el grado de Información y Documentación se imparte en doce universidades españolas, once públicas y una privada. El grado de Periodismo está presente en treinta y seis universidades españolas, dieciocho públicas y dieciocho privadas. Durante los meses de septiembre y octubre de 2015 se analizan los planes de estudio publicados en las páginas web de las universidades objeto de estudio. Se observa, tanto en Información y Documentación como en Periodismo, la denominación y el carácter de la asignatura (básica, obligatoria u optativa), su carga lectiva y su lugar en el curso (período académico). Para la descripción del contenido de las materias se han consultado las guías docentes o fichas de las asignaturas en los casos en que esta información se encontraba públicamente accesible.

Resultados: pese a la importancia insoslayable de la formación ética para la excelencia profesional, su presencia es exigua en Información y Documentación. La ausencia de materias de ética y deontología profesional no implica que su estudio no se lleve a cabo de manera transversal en otras disciplinas. Sin embargo, los contenidos jurídicos centrados en la propiedad intelectual adquieren más relevancia. En Periodismo, la presencia del derecho y la deontología profesional es más notoria. — Objective: To examine the training offered in law and duty-based ethics in higher education curricula for the content curator, currently one of the most sought after professionals in the Spanish digital content industry.

Methodology: The article analyses the curricula of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation and the Bachelor’s Degree in Journalism, the two degrees which provide the most relevant training for students wishing to pursue a career in content curation. In Spain, Information and Documentation is currently taught in eleven public universities and one private institution, while Journalism is taught in eighteen public universities and eighteen private centers. During September and October of 2015, the writer analyzed the curricula for these two degrees as they appeared in the web pages of all of the universities concerned. For both degrees, the analysis considered the name of the subjects dedicated to content curation and their status as basic, compulsory or optional subjects. It also considered the overall programming of these subjects in the academic year and their study load. The description of the subject content was obtained from the official course guides, prospectuses or subject profiles when and where these had been made accessible to the public.

Results: Although duty-based ethics are understood to be essential for professional excellence, the curriculum of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation provides little specific training in this subject and the students’ contact with it is transversal, through other subjects. On the other hand, this degree does offer specific training on the subject of intellectual property. In the case of the Bachelor’s Degree in Journalism, there is a greater presence of subjects offering training in law and duty-based ethics.

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Funcions del documentalista en un mitjà de comunicació audiovisual digital. Estudi de cas: RelTV

per
Taula 1. Domini, explicació i ús dels camps de la base de dades

Es mostra un estudi de cas sobre la intervenció d’un documentalista en un nou mitjà de comunicació audiovisual a Internet, RelTV. Es presenten tres projectes diferents duts a terme pel documentalista en aquest context: una base de dades relacional, un pla de preservació digital i un exemple de producte periodístic-documental: un mapa interactiu de vídeos. Es presenta el disseny i desenvolupament dels tres productes, se n’analitza la repercussió i viabilitat, i es reflexiona sobre l’aportació del professional de la documentació en aquest àmbit. — Se muestra un estudio de caso sobre la intervención de un documentalista en un nuevo medio de comunicación audiovisual en Internet, RelTV. Se presentan tres proyectos diferentes llevados a cabo por el documentalista en este contexto: una base de datos relacional, un plan de preservación digital y un ejemplo de producto periodístico-documental: un mapa interactivo de vídeos. Se presenta el diseño y desarrollo de los tres productos, se analiza su repercusión y viabilidad, y se reflexiona sobre la aportación del profesional de la documentación en este ámbito. — This paper reports on three projects completed by a documentalist for the new audiovisual platform RelTV: a relational database, a digital preservation plan and an example of a journalistic-documental product in the form of an interactive map of videos. The paper reports on how the three projects were designed and developed and then analyzes the implications and viability of such initiatives, reflecting on the professional contribution that documentalists can make in this field.

Actituds d’un bon professional, deixem de parlar d’intrusisme

per

A partir d’un recorregut per les diferents opinions que, al llarg del temps, els professionals de la informació han tingut sobre l’intrusisme professional, els autors es basen en la seva experiència professional per defensar que s’ha de deixar de parlar-ne. Es repassen les últimes tendències del mercat laboral per als professionals de la informació i es fa una llista de les deu actituds que ajuden a posar en valor els coneixements de qualsevol professional de la informació. Aquestes actituds les han de fomentar els formadors per ajudar els nous professionals a tenir èxit en aquell mercat. — Job fraud can be defined as the deliberate self-misrepresentation of professionals who are in reality unqualified for the job they profess to do. After reviewing the opinions on this subject voiced by various information professionals, the writers use their professional experience to argue that there should be no further need for debate. Instead, and by analysing recent trends in the labour market, they propose that the observation of ten basic attitudes can assign value to information professionals’ knowledge and skills, and that educators should promote these attitudes so that graduates can succeed in the professional world.